Em sembla que més que no una condemna específica, hi ha una crítica general a tot allò que una llarga tradició moral ja havia rebutjat durant molt de temps. De fet, no és l'única vegada que a les obres de Corella apareix un Orde Militar: al sirventés dedicat a Bernat del Bosch (Martínez, 1998 a) l'atac se centra en la persona concreta i mai no s'hi fa referència a la seua pertinença a l'Orde de sant Jaume. Altrament, a les primeres pàgines de la traducció del Cartoixà hi ha una referència ben explícita i positiva a un altre del Bosch vinculat també a un Orde cavalleresc.

Martínez-Borràs (1990: 282): «a partir del segle XV, en entrar en crisi la base material del poder feudal, tota l'arquitectura ideològica de la cavalleria esdevindrà cada cop més anacrònica en ensulsiar-se les solidaritats intranobiliàries que donaren lloc al seu naixement. Aquell sector de la noblesa que tem caure de la seua antiga posició de domini social, s'aferrarà a l'únic que li resta de l'antiga situació, que no és altra cosa que la ideologia cavalleresca, aquells valors que li garantien la seua exclusivitat i preeminència d'status». El que provaré ara, tanmateix, és que tot i la preeminència de la ideologia cavalleresca, el Tirant no defuig l'altre punt de vista.

Lluny doncs ―i per això en contrast― de la concepció que apareix als capítols que es desenrotllen a Constantinoble, on, de manera molt general, «podríem dir que Martorell descriu el món femení amb interès libidinós» (Badia, 1993-1994: 45). Altrament ocorre amb l'agressivitat més o menys manifesta en la relació home-dona, perfectament visible en la figura de Viles-Ermes.

Infernalització que arriba al personatge del rei Artús, «tema vinculat a la llegenda siciliana del rei», com recorda Badia (1993: 112) a propòsit de l'Elegia de Settimello, font provada del Llibre de Fortuna e Prudència de Metge. I ara és el moment de relacionar novament aquests capítols anglesos del Tirant amb temes i recursos arturians.

Estic totalment d'acord amb Lola Badia quan assevera que «Martorell sabia més de Llull del que deixen veure els manlleus literals que en fa» (Badia, 1993 b: 47).

Hauf (1992: 28): «moltes de les idees de Martorell sobre l'amor, la fama, la fortuna, etc., són literalment copiades de Roís de Corella, autor que en una de les seves obres identifica molt concretament el fastuós ceremonial de l'Orde de la Garrotera, tan ben descrit per Martorell i a la qual pertanyia Tirant, com a mostra i símbol de la més desordenada vanitat cavalleresca [...]. És una crítica, si fa no fa molt semblant la del Llull del LC [Llibre de Contemplació] ben aplicable al Tirant que mata mecànicament i sens ànima, de la primera etapa anglesa. I no descartaria que tot i el to aparentment festiu i joliu, hi hagués també amagada en més d'una pàgina de l'obra, una intenció crítica i/o moralitzant». Només cal recordar que l'episodi d'Agnés succeeix precisament en aquests capítols anglesos, i que l'efecte moral és absolutament determinant i clar.