Els ànecs de Central Park
|
| Ahir, mentre em preguntaves | | |
| on van a parar els records quan s'obliden, | | |
| pensava en començar aquest poema. | | |
| I m'hauria agradat dir-te, per exemple, | | |
| que als records els passa el mateix | | |
| que als ànecs amb el llac del Central Park | | |
| quan ve l'hivern i es gela l'aigua, | | |
| que se'n van a un altre lloc per sobreviure. | | |
| M'hauria agradat dir-te això: | | |
| que, ara que és hivern a la teua memòria, | | |
| t'he guardat els records | | |
| en un lloc prop del mar, esperant-te. | | |
Where the streets have no name
|
| De vegades el dolor s'instal·la en una casa | | |
| com s'instal·la la calefacció o el corrent elèctric. | | |
| No sabem el pes que sostindran les bigues, | | |
| ni fins quan aguantaran els fonaments | | |
| abans d'obrir una fissura. | | |
| Però acumulem les hores sobre els murs | | |
| i enderroquem passats | | |
| que abans s'alçaven en terrenys | | |
| com un bonic motiu per sobreviure. | | |
| Coneixem, però, les capes que hem hagut | | |
| d'emblanquinar damunt d'altres capes. | | |
| Com un alfabet en braille | | |
| que pel relleu dels seus significats | | |
| n'endevinem les cicatrius. | | |
| De vegades les històries es repeteixen | | |
| canviant el nom i el lloc de domicili. | | |
| I de vegades els dolors s'instal·len | | |
| com un pacte a dues bandes, | | |
| com el pany d'una porta trencada | | |
| que algun dia haurem de reparar, | | |
| com una herència prèviament acordada. | | |
Quan érem divendres
|
Completamente viernes Luis García Montero |
|
| Recordaves les dates d'algunes guerres | | |
| I et preguntaves com juntar el buit i el dolor | | |
| Mentre nejetaves el peix fresc a la cuina. | | |
| I pensaves quina seria la ciutat | | |
| Que avui la pluja triaria per quedar-se. | | |
| Caminar per una ciutat quan plou | | |
| És com passejar-la nua, | | |
| M'havies escrit en un missatge. | | |
| I jo recordava tots els cels de les plujes | | |
| Sota les tardes de totes les ciutats, | | |
| Agafada de tu, com quan érem divendres. | | |
Culleres
|
I have measured out my life with coffee spoons T.S.Eliot |
|
| Les històries de família s'expliquen | | |
| al voltant dels estris de la cuina. | | |
| Així, mentre feies temps | | |
| perquè el cafè passara, | | |
| rentaves les culleres | | |
| i amb elles ordenaves les branques | | |
| d'un àlbum que encara guarda | | |
| algun buit entre les pàgines. | | |
| Totes les famílies felices s'assemblen. | | |
| Cada família dissortada ho és a la seva manera, | | |
| repeties, en veu baixa, citant una novel·la | | |
| que havies llegit de jove. | | |
| De sobte callaves i t'asseies. | | |
| I guardaves un silenci de ponts, | | |
| de magatzems, de molls de fusta. | | |
| Com tot el silenci que envolta | | |
| aquesta petita pàtria d'acer | | |
| de ganivets i culleres. | | |
Subway
|
| Hi ha coses que als vint anys ja se saben | | |
| si has viatjat a Nova York | | |
| i has vist totes les nacionalitats | | |
| dins d'un vagó de metro. | | |
| Als vint anys vaig aprendre | | |
| a rodar un pany sabent que seria | | |
| l'última volta que tancaria aquella porta. | | |
| Als vint anys vaig aprendre | | |
| que hi ha mirades que voldries | | |
| que t'acompanyaren sempre | | |
| com hi ha músiques que no pots deixar d'escoltar | | |
| com hi ha versos que no voldries oblidar | | |
| -Hazte hombre, te digo, como yo a veces me hago mar...- | | |
| Als vint anys aprendre a posar uns llençols | | |
| a la rentadora sabent que seria | | |
| l'última volta que els gastariem. | | |
| Als vint anys vaig aprendre | | |
| que cada volta que escric la paraula | | |
| amor als meus poemes | | |
| després les mans em fan olor a cendra. | | |
| Hi ha coses que als vint anys ja se saben | | |
| si has agafat sola el metro a Nova York | | |
| per anar d'un lloc a l'altre | | |
| i ningú no et buscava, | | |
| com aprendre, per exemple, | | |
| que l'amor dels pares és igual | | |
| que els llibres dins d'una prestatgeria: | | |
| que sempre estan, i sempre esperen. | | |
New York, New York |
| He viatjat fins a la 49 amb Park Avenue | | | | per trencar un poema que havia començat. | | | | A voltes, desfer-se d'un paper | | | | és tan dolç com fer l'amor | | | | a la ciutat on no vivim els dilluns; | | | | a voltes trencar uns versos | | | | és tan dolç com pensar que l'heroïna | | | | és una amable visita a casa | | | | mentre sona Carole King de lluny. | | | | He vingut a la ciutat per trencar amb tot, | | | | amb aquests versos que m'ofeguen | | | | i amb cadascuna de les tardes sense tu. | | |
|
| Des dels cristalls d'aquest Cafè | | | | la vida passa com una imatge de Richard Estes. | | | | Si estigués ací l'àvia, diria «on vas a parar, | | | | en lo tranquil que s'està al poble. Ni pensar-ho». | | | | Si estigués ma mare, no deixaria | | | | que anés plorant per cada cantonada. | | | | Passejaríem per East River, | | | | i pel pont de Brooklyn | | | | i aniríem a mirar la fruita | | | | en algun green market de la ciutat. | | | | Acabaríem, possiblement, comparant | | | | els fesols de careta que trenca l'avi a casa | | | | amb les altres varietats orientals de Chinatown. | | |
|
| Escrivim, fem literatura, | | | | perquè altres han escrit i han fet literatura abans, | | | | molt abans que Otis inventara l'ascensor | | | | i ens imaginàrem edificis que abraçaren els núvols. | | | | Sovint comparem l'escriptura amb un salt lliure | | | | des de dalt d'un gratacel. | | | | I jo he vingut a Nova York per això: | | | | perquè al poble no hi ha tanta altura | | | | com per tirar-ho tot sobre l'asfalt. | | | | Per això he vingut a la ciutat, | | | | per tirar des del setantè pis del Rockefeller Center | | | | totes les hores, tots els poemes i totes les tardes | | | | que he passat sense tu. | | |
|
Oliva
|
El principi i la fi són un poble, Françoise. Vicent Andrés Estellés |
|
| Al poble es va quedar la meua adolescència | | |
| guardada en una caixa de llumins. | | |
| També es va quedar l'ànsia | | |
| de totes les meues primeres coses: | | |
| el primer porro | | |
| el primer amor | | |
| el primer dolor | | |
| el primer poema | | |
| la primera moto | | |
| el primer cinema | | |
| el primer viatge | | |
| l'últim any a l'institut. | | |
| Al poble es va quedar la llengua de la meva infantesa, | | |
| la del color de les cames-roges i l'aspror dels llicsons, | | |
| la que encara ara, quan la parle a Barcelona, no m'entenen. | | |
| Al poble es va quedar la casa amb la piscina i les palmeres | | |
| on passàvem els estius la família, | | |
| que també es quedà, | | |
| i amb qui ara, cada cop que hi torne, dinem junts els dissabtes. | | |
| Al poble es va quedar la placeta, | | |
| que ha estat, des de petita, el meu ideal de felicitat, | | |
| i que, per a mi, dir placeta és com si per exemple Brines | | |
| digués l'Elca, o Josep parlés de La Drova. | | |
| Al poble es va quedar la meua col·lecció de fòssils | | |
| trobats a les muntanyes de la Font de l'Om. | | |
| I es van quedar els horts on anàvem | | |
| en eixir de classe en el temps de l'institut | | |
| que ara el tombaran perquè l'esclerosi dels anys | | |
| ja no l'aguanta. | | |
| I es van quedar els avis | | |
| i es va quedar ma mare i es va quedar mon pare | | |
| i es va quedar ma tia i també les meues cosines. | | |
| I van reparcel·lar els camins d'El Tou, | | |
| els que de petita em duien directament al blau del mar, | | |
| com l'entrada amb vaixell, a la matinada, al Port de Palma de Mallorca. | | |
| Al pobles es va quedar la il·lusió, | | |
| la meua, la d'anar-me'n a Barcelona i tornar, | | |
| encara ara, per veure el poble amb la distància | | |
| justa que em pertoca, | | |
| la d'estar allà sense poder deixar d'estar ací. | | |
| I ara que tot això em passa, | | |
| ara que vaig, i vinc, i torne entre les meues coses, | | |
| pense que Barcelona, per a mi, | | |
| és una cosa molt important: | | |
| és saber que sempre puc tornar a Oliva. | | |
'A house is not a home'
|
| I de sobte has entrat a casa | | |
| i has fet dels meus pits | | |
| balcons on amarrar-te; | | |
| barana o límit d'un precipici | | |
| on alguna vegada hauria volgut caure. | | |
| Ho sé per Anne Sexton | | |
| i per la veïna del meu barri: | | |
| hi ha dones que es casen amb cases. | | |
| Mai no has volgut haver de triar | | |
| entre el prestigi o la joia, | | |
| sinó viure amb el fred | | |
| de fer del cos un refugi | | |
| i tenir aquesta forma | | |
| tan estranya de confondre-ho tot | | |
| i anar besant panys | | |
| i obrint pits i tocant balcons | | |
| com qui entra en una casa. | | |
Bitllet de rodalies
|
| El nostre amor tampoc no servirà demà. | | |
| M'ho diuen els amics, | | |
| ho escolte a la ràdio, | | |
| a la premsa sovint en parlen: | | |
| l'eternitat mai dura fins a l'hora d'esmorzar. | | |
| Cada cop que accepte el desig | | |
| d'un cos nou que se m'ofereix als ulls | | |
| només pense en carnisseries i trens. | | |
| Això és just el que voldria: | | |
| seure i mirar per la finestra | | |
| un paisatge de cossos nus, | | |
| com els aparadors dels carnissers. | | |
Paisatge amb grues |
| Estimat vent: jo també he fugit de la confortabilitat | | | | de l'ombra i dels parcs d'atraccions i esglésies. | | | | Malgrat les indicacions i els rètols lluminosos | | | | el camí més ràpid d'arribar-hi a casa | | | | sovint ha estat la música. Tothom està sol, saps? | | | | El que viatja en el cotxe fúnebre i els familiars | | | | que el segueixen, tothom igual de sol. | | | | ¿Alguna volta has pensat tallar les ales a un ocell? | | | | Imaginar una rutina sempre ha estat | | | | la forma més fàcil d'evitar fracassos: | | | | cuidar-te el jardí quan te'n vas de viatge, | | | | tenir sempre gel i scotch a casa | | | | i ma mare tocant l'harmònica i la cuina sempre plena. | | | | ¿Alguna volta has pensat tallar les ales a un ocell? | | | | ¿ho has pensat? | | | | Insistir en l'estiu, en el cel de setembre, | | | | les muntanyes d'Amèrica i, de sobte, | | | | trobar-me intentant partir en trossos un pastís | | | | al mig d'una taula de convidats vigilant-me. | | | | I pensar en el fracàs i recordar que algunes nits, | | | | com un policia, jo també m'he interrogat el cos. | | | | Hola, vent. Hola, música. | | | | Un sandwich de pastrami, ostres o un Martini. | | |
|
| ¿Se t'ocorre una forma més concreta de celebrar el fracàs? | | | | Pensa en el buit i en les formes de caure, | | | | intentar caure millor, que t'imiten el caure, | | | | triomfar caient. | | | | ¿Alguna volta has pensat tallar les ales a un ocell? | | | | Hi ha gent que cada dia mata per coses així | | | | i no passa res ni tampoc ningú no en parla. | | | | Adéu, vent. Adéu, música. | | |
|
Prec
|
| Que si tremoles, que siga jo qui et faça tremolar. | | |
| Que t'envoltes de gent que et provoque rialles, | | |
| però que sempre siga amb mi amb qui rigues més. | | |
| Que no caigues mai, però si caus, | | |
| que siga jo qui estiga al teu costat. | | |
| Que viatges tant que arribes a confondre els oceans | | |
| i t'acostumes plàcidament a les diferències horàries. | | |
| Que reconegues el gust del cafè de cada lloc on vages. | | |
| Que tot siga bell per difícil que semble, | | |
| com un moble lleig que amb els anys | | |
| li hem anat trobant la gràcia i el costum. | | |
| Que no busques mai fins al fons de les coses | | |
| (normalment, la gent no hi arriba mai, | | |
| fins al fons d'allò que s'escapa entre les mans). | | |
| Que no t'ensorres, però si ho fas, | | |
| que tingues sempre a prop sortides d'emergència. | | |
| És allà on t'espere jo, al fons del passadís, | | |
| com s'esperen els extintors per apagar els incendis, | | |
| vigilant i en alerta per estendre't llargament la mà. | | |
Biografia d'un salmó
|
| A l'entrada d'un museu em vaig inventar una infantesa. | | |
| Com no havia de ser bonica, explicada a dalt | | |
| d'una llarga escala de marbre, entre sarcòfags romans, | | |
| pintures de Paul Klee i escultures de Degas? | | |
| I allà estava, fent-te creure que el carrer | | |
| on vaig néixer era més alt i rocós | | |
| que les muntanyes d'Escòcia, | | |
| confonent la sort dels cupons d'un supermercat | | |
| amb la porta giratòria del Bank of America. | | |
| I tu em miraves com es mira el sol, | | |
| amb incomoditat i sorpresa. | | |
| T'havia avisat: estic disposada gairebé a tot. | | |
| Com seria ser gat? No és una pregunta fàcil. | | |
| Viure en la pell d'un cos aliè és conduir | | |
| per zones escolars, requereix una certa prudència. | | |
| Com seria ser gat? No és una resposta fàcil. | | |
| El millor dels museus | | |
| són les històries que s'expliquen a fora. | | |
| Per això sempre fugim de les vitrines i els detalls | | |
| i se'ns repeteix cada nit el mateix somni | | |
| de treballar salvant peixets de colors | | |
| oblidats en els garatges de les cases | | |
| d'alguns barris als afores de Detroit. | | |
Quan els grans arbres cauen
|
When great trees fall Maya Angelou |
|
| Quan els grans arbres cauen | | | | a l'altra banda del món es desperta algú | | | | a qui havien anestesiat perquè dormís. | | |
|
| Quan els grans arbres cauen | | | | potser encara queda gent dins les esglésies | | | | perquè els sacerdots es puguen confessar. | | |
|
| Quan els grans arbres cauen | | | | hi ha qui prova de fer esclatar bombes | | | | mentre uns altres omplen pots de confitura. | | |
|
| Quan els grans arbres cauen | | | | es trenquen els papers que signaven un acord. | | |
|
| Quan una gran dona cau | | | | els mestres continuen obrint cada matí les escoles | | | | i al mercat arriba el peix fresc directe de la llotja. | | |
|
| Quan una gran dona cau | | | | amb ella sempre en cauen dos més: | | | | la que la segueix buscant en la gent que s'hi assembla | | | | i la que observa a la que no la deixa d'enyorar. | | |
|
| Quan una gran dona cau | | | | el paisatge queda nu com una bústia sense cartes. | | |
|
| Quan una gran dona cau | | | | tot el fred del bosc s'instal·la en una casa. | | | | I ni una primíssima línia de sol | | | | travessa al bosc els troncs dels arbres | | | | o entra per la finestra d'una casa amb dol, | | | | quan una gran dona cau. | | |
|