Crònica del rei Pere, BC 241, ff. 173v-195v

Stefano M. Cingolani (ed. lit.)

Jordi Rubió i Balaguer al 1912¹, en publicar unes interpolacions contingudes a tres mss. de la Crònica de Desclot, notava com el ms. L, BC 241, a partir d'un cert punt, deixava de copiar el text de Desclot per seguir una narració diferent. Aquesta constatació, expressada amb una certa ambiguïtat², no va atreure gens ni mica l'atenció de la critica, tant que Coll i Alentorn, en citar unes frases del cap. XX en parlava com d'una interpolació³. En realitat, tot i no haver aïllat exactament els límits d'aquest nou text, puix parla de «altres relacions històriques» i sembla referir-s'hi només pels capítols finals, Rubió i Balaguer tenia tota la raó: després d'haver copiat el cap. 130 de la crònica de Desclot, el copista de L segueix un text completament diferent. Rubió assenyala que també en la porció que precedeix hi ha, a vegades, diferències que, tanmateix, remunten a altres fonts⁴, i n'hi ha una altra, als ff. 152v-153r, a la qual ja feia al·lusió Soldevila⁵ , incrustada dins el text mateix de Desclot, en correspondència amb el cap. 105, que fa referència al viatge de tornada de Bordeus. La transcric al ser inèdita i curiosa, i assenyalo en negreta el text corresponent a la interpolació⁶:

E com lo rey d'Aragó fo partit del senescal de Bordeu e ac cavalcat aquella nit, tant que trobà aquells II cavallers que havie lexats ab los II cavals, e puxs tramès-los-ne. E cavalcà molt cuytosament, que ans de jorn clar fo davant la ciutat de Banyona. Mas no y entraren, ans se'n passaren de ffora per altre camí que l'escuder sabia. E a hora de tercia fo luny de Banyona III leguas, e entraren-se'n a una vila pres da mar, e aquí reffrescaren, mas los cavalls foren ugats, per què hagueren aquí a noliajar una barcha.

Con lo rey En Pere fo avant de Banyona e·s mès en una barqueta, e vench a un castel de una dona de Castella, e aquí lo agoytava En Johan Nunis, que ell no u sabia mas la dona del castell li u dix.

E lexaren aquí los cavals, e lexaren-hi prou massió, e·l rey anà-sse'n per mar tro a un castel qui és en Castella en la riba de la mar qui ha nom Pont. E aquí lo rey fou sagur, mas en la mar ach prou d'affany que cuydaren negar. Mas pus fo aquí reposà, que bé u havie mester, per raó de la mar qui los havia traballats. E puxs logaren bistias e cavalcà III jorns per la marcha de Castella e de Navarre, e vench a una vileta de una dona de Castella que és a l'entrant de Navarre, e no havia d'aquí tro a Tarassona mas IIII leguas. E En Johan Nunis tenia-si aprés d'aquella vila, a mitge legua, CCCC hòmens a caval a guayt, que·l volie pendre. Mas la dona de la vila, qui sabé que·l rey era aquí, li u dix, que d'assò lo rey En Pere no sabia res. E lo rey En Pere, qui assò sabé, menjà molt tost, cor ja era sobre taula con la dona hi vench e li u dix⁷.

El manuscrit és incomplet, així que dels últims capítols només ens en queda el títol, i moltes pàgines es troben en males condicions. És bastant evident que la crònica, que proposo de dir Crònica del rei Pere, acabava allà mateix on acaba la de Desclot, amb el final de la guerra, la mort de Felip III i, possiblement la de Pere II, però es fa més complicat decidir on començava. El copista del ms., amb bones possibilitats, tenia al davant un text de Desclot que s'acabava al cap. 130, com el contingut als mss. A, BC 486, C, Seminari Conciliar de Barcelona 150, E, Seminari Conciliar de Saragossa, i G, BC 1⁸, així que, un cop aquest li ve a fallar, segueix amb el text de la Crònica del rei Pere just a partir del punt en què s'acabava Desclot. Difícil de dir perquè no ha copiat directament i integra la Crònica del rei Pere en lloc de barrejar-la amb Desclot. La raó possible d'aquest comportament, i n'hi poden haver altres, em sembla que hauria de ser vista en el fet que la Crònica del rei Pere havia de tractar només del regnat de Pere II, i potser ni tot. Això m'ho fa pensar el fet que, enmig del relat de l'expedició de Pere II a Perpinyà per capturar el seu germà, a finals de maig de 1285, l'autor sent la necesitat de tornar enrere per explicar la divisió dels regnes de Jaume I, la coronació del rei Pere i els pactes que féu amb Jaume de Mallorca el 1279. Potser que no n'havia parlat abans? Hem de creure que la crònica començava directament amb l'empresa de Sicília? És impossible dir-ho, tot i així s'ha de notar que, també per aquesta part segurament comuna, no tenia tanta informació com la que ofereix Desclot.

Un dels principals motius d'interés d'aquesta crònica, que relata nombrosos episodis que no apareixen a Desclot i que, en uns casos, sí que troben confirmació en altres cròniques —casos que aniré assenyalant en les notes—, mentre en d'altres n'és l'únic testimoni, és, tanmateix, el fet de la seva absoluta contemporaneïtat amb la de Desclot: en podem fixar com a data post quem el 1285 i, segurament, com ante quem el 1325, ja que és una de les fonts de Muntaner. La data ante quem es pot definir més exactament: al cap. XIII el cronista escriu: «En Jacme, qui adonchs era rey de Mallorques e de totes les illas entorn»⁹, aquesta afirmació, en principi, té validesa del novembre de 1285, quan Alfons II va ocupar l'illa, fins al 20 de juny de 1295, quan el regne va ser retornat al rei Jaume II de Mallorca. En conseqüència, podríem fixar-ne la composició entre els anys 1285/1295¹⁰ , anys que són els mateixos de la redacció de la Crònica de Desclot, fet que explicaria el per què aquest no la conegui i no la aprofiti.

L'autor, que ha d'ésser un eclesiàstic, està ben informat sobre els fets de Sicília, molts dels quals sembla que Desclot els desconegui —pel que fa a l'episodi de la traïció d'Alaimo da Lentini és possible que Desclot i l'autor de les Gesta Comitum Barchinonensium III l'ignorin o, a l'igual de Muntaner, el vullin callar. Al contrari, l'autor és informat de manera més imprecisa i menys completa pel que fa a la invasió francesa, tot i així, en aquest cas també reporta en alguns moments unes notícies molt exactes i que són exclusives d'ell. Podia haver estat testimoni almenys d'uns esdeveniments, ja que al cap. XX escriu: «que·ns tramatés totes les osts a Gerona» indicant, pel que es pot deduir, que en unes fases de la guerra estava a Girona, i també del setge de la ciutat relata episodis interessants, en tot o per detalls desconeguts a Desclot o al redactor de les Gesta Comitum Barchinonensium III.

Coll i Alentorn (vol. V, p. 156) recorda que Galceran de Tous, monjo a Santes Creus, havia estat molt proper al rei, bé en els seus últims moments, bé en unes gestions diplomàtiques amb el rei de França pel juliol de 1285¹¹ i també que havia fet relació al rei de 'l'espinós afer' d'Alaimo da Lentini¹². Aquesta crònica és l'unica catalana a relatar-lo i n'és molt ben informada, així com ho és sobre altres esdeveniments sicilians contemporanis al moment de la descoberta de la traïció, tots esdeveniments que Desclot ignora, també perquè la seva atenció ja és dirigida exclusivament al Principat; a més relata uns episodis, ocorreguts a les línies franceses, desconeguts als altres cronistes, fent mostra d'una bona informació, obtinguda potser directament sobre el camp —si fos Galceran l'autor hem de pensar que l'obtingué al seu passatge pel campament de l'armada enemiga. El mateix Galceran era també present a Vilafranca els últims dies de vida del rei Pere.

Podria ser, doncs, Galceran de Tous l'autor del nostre text? No és res més que una hipòtesi, que trobo raonable però indemostrable, tot i així em sembra creïble que, si no va ser ell l'autor de la Crònica, ho va ser algú qui, per condició religiosa i per moviments, li havia de ser ben a prop.

L'autor de la Crònica del rei Pere no és un gran escriptor però, és un cronista interessant i el seu testimoni és força útil per comprovar el relat de Desclot. Per la part en què és possible fer una comparació entre els dos historiadors, resulten evidents les diverses característiques de les dues obres: molt més detallat, Desclot, més atent a la presentació literària i a la retòrica, més curós, en general, en proporcionar una narració que no sigui una successió d'episodis; tot i que amb notables llacunes i amb errors, Desclot recull diferents fonts d'informació i les compagina, així d'augmentar la complexitat del seu text. Mentre Galceran sembla narrar només allò que va veure personalment i que li va ser explicat al moment, sense haver fet recerques de fonts, no seguint les veus públiques —sinó per la qüestió de la no participació dels aragonesos a la defensa de Catalunya—, ni essent influenciat gaire per la visió oficial dels esdeveniments. Així ell narra, amb precisió i detalls, molts episodis de l'última fracassada ofensiva de Carles d'Anjou, de la ràtzia a l'illa de Gerba i de la traïció d'Alaimo da Lentini (caps. I-X), de la qual res diuen, potser per raons diferents, ni Desclot ni Muntaner. Un cop acabat de relatar aquests fets, narrativament, la crònica passa a Catalunya, i física, si l'autor n'és Galceran, amb el vaixell que duia Alaimo i ell mateix, i narra la revolta de Berenguer Oller, per la pasqua de 1285. Al contrari de Desclot, no fa un relat ampli i detallat de la invasió francesa —semblaria no parlar pas, per exemple, de la batalla de santa Maria d'Agost— la seva narració és discontínua i concentrada al voltant d'uns episodis i d'unes anècdotes, de les quals havia d'haver estat testimoni ocular o que li havien estat contades per testimonis¹³.

Així que la importància del text, com notava amb encert Rubió i Balaguer, la podem veure bé en les seves aportacions històriques, bé en les historiogràfiques.

Pel que fa a les raons històriques, la Crònica del rei Pere és especialment valuosa bé pels episodis, o els detalls, nous respecte a la font principal per molts esdeveniments de l'època, que és Desclot —novetats que assenyalaré a les notes i que les trobem analitzades en detall a CINGOLANI, Historiografia—; bé perquè permet, en molts casos, d'acarar la interpretació dels fets que dóna Desclot amb una altra versió historiogràfica, a més que amb la documentació d'arxiu, element que m'ha permès d'afinar molt més, en uns quants casos, la reconstrucció dels fets i llur interpretació.

Del punt de vista historiogràfic, perquè és un altre testimoni, juntament al Libre dels reis —>, al Libre de l'infant En Pere —>, a la revisió i a la composició de la part relativa al rei Pere II de les Gesta Comitum Barchinonensium III, i a la primera —> i segona redacció de la Crònica de Desclot, de la intensa activitat d'escriptura històrica al llarg del curt, però intens, regnat de Pere II, dedicada, en tot o en part, a la seva figura, activitat infinitament més rica i variada de la que fins al moment se sospitava.

Un últim punt d'interés, que a hores d'ara espera més investigacions, és que la Crònica del rei Pere, millor, això que en queda, ens permet de perfilar l'existència d'una historiografia eclesiàstica, juntament amb el fragment de l'Opusculum —> de B. de Canals, també en bona mesura inèdit. Historiografia eclesiàstica, com molta n'hi ha arreu d'Europa als segles XIII i XIV, no en quant tracta de temes eclesiàstics o religiosos, sinó perquè bé la perpectiva ideològica dels autors, bé la manera de seleccionar i relatar els fets, són profundament influenciades per la perspectiva religiosa dels escriptors, element que no es deixa notar, per exemple, a les diverses redacions de les Gesta Comitum Barchinonensium, malgrat llur origen al monastir de Ripoll.

  —f. 173v→  

Diu lo comte que mentre que·l noble rey En Pere d'Aragó era en lo setge d'Albarassí, si li vench a sseber que·l rey Karles era vengut a la Gatuna, davant Massina, ab MD cavallers e ab moltes gens a peu, e ab CL entre galeas e tarides armadas, per passar a Macina, ab voluntat e ab sabude d'alcuns traydors de Sicília¹⁴. E a Massina havia XL galeas armadas, mas no gossaven exir del port, que les galeas del rey Karles tenien tot lo Far de la una part tro en l'altre. E mantinent lo rey En Pere féu armar en Barsalona XIIII caleas, e féu-hi metre doble armament de proés, e de nutxos e de ballesters, que en cascuna galea havia XX nautxers, e XX proés e XL ballesters, per tal que, quant sarien a Macina, que·n massessen en les galeas de Masina   —f. 174r, antic [CLXIXr]→   la meytat. E encara hi tramès lo rey mil b[al]lasters per les naus qui anaven en Sicília¹⁵.

Quant les galeras foren apparallades, si partiren de Barsalona e faeren vela, e anaren tant tro que vengren en la terra de Sicília, e vengren a un port qui ha nom Milars, prop de Macina fins a XXX milas. E aytentost com foren aquí, lo rey Karles ho sabé per un leny armat que ell tenie per aspia en Sardenya, qui los viu passar, e mantinent lo leny baté de rems e vench a la ost del rey Karles. E com lo leny entrà per la ost del rey Karles, sí dixeren a tuyt que·l rey d'Aragó era vengut a Macina ab moltes galeas, per què la ost del rey Karles se'n desconfortà molt, sí que totes les galeas suas, que tenien tot lo Far, se'n tornaren totas a la [G]a[t]una¹⁶ e s'estrengueren molt fort. E·l rey Karles, com sabé que·l còmit del leny armat havie dit a nuyl hom de la sua ost que·l rey d'Aragó era vengut a Macina, féu-li tolre la testa, e a la major partida qui ab ell eren.

Mas quant les galeas del rey d'Aragó foren a Millars, aytentost En Ramon Merquet, qui era almirayl de les XIIII galeas de Cathalunya,   —f. 174v→   tramès son misatge a madona la ragina que les galeas de Catalunya eran a Milars, e que volia que faessen. E madona la ragina Costansa e ab son fil En Jacme e l'almirayl En Roger hagueren lur consel, e dixeren que les galeras no·s parassen de Millars tro que les galeres fossen apparallades de Massina per anar a ellas, per ço com la armada del rey Karles era molt gran e poderossa, e que los daguessen trametre los ballesters e los sobresellents qui trop eran en les galeas. Ab tant, los missatgers se'n tornaren a Milars, e dixeren e·N Ramon Marquet so que madona la regina li havie dit. E encontinent, En Ramon Merquet aquella nit tramès a Macina CCC ballesters e CC entre nautxers e proés, molt bé apparallats de bones armes, e tramès a dir a madona la regina que no espararien les galeras de Massina, mas passarien per les galeas del rey Karles, e si volien batalla que la aurien. E, sobre assò, los ballesters se n'anaren, e l'altre companya, a Massina, e foren partits per les galeas de Massina. E com vench a la mitge nit, En Ramon Merquet féu manament a les galeas que s'apparellassen de anar a Massina,   —f. 175r, antic [CLXXr]→   e mantinent desormajaran-se e faeran ve[la]¹⁷. E com vench al sol exit, ellas foren a la entra[da] del Ffar de Massina, e aquí calaren les velas e guarniren-se, e sa apparallaren de batalla, e a vens entraren-se'n dins lo Far. E mantinent les galeas de Massina foren ab ellas, e totes ensemps entraren-se'n a Macina sens tot contrast, que anch les galeras del rey Karles no·s mogren de la Gatuna¹⁸.

E con vench a cap de II dies, lo rey Karles se'n vench ab tota sa ost a la ciutat de Rèjol per terra e per mar, e féu manament a tota sa gent que combatessen la ciutat com mils poguessen. E les gens armaran[-se] e acostaren-sa al mur qui era molt bax e mal fort, e combateren-los molt poderossament. En la ciutat havie un cavaller qui era capità qui havie nom En Guillem de Pons, cavaller molt prous e honrat, ab XX cavallers e ab mil hòmens a peu, entre al   —f. 175v→   mugàvers e grechs¹⁹, los quals astagren als murs e·s deffensaren molt enfortidame[n]t com a valents hòmens, sí que y moriren moltes gents del rey Karles, cavallers e d'altres. E de les gens de la ciutat no y moriren mas I cavaller e VII hòmens a peu, e pochs de naffrats. Aquesta batalla durà III dies e III nits, mas anch no y pogueren haver poder en la ciutat per res que faessen, tant eran valents ceyls qui laïns eran. E com lo rey Karles viu que cascun jorn hi perdia molta gent²⁰ a la batalla, e ceyls de dins eren molt valents, fo molt irat e, plen de mal, manà plagar ses tendes e manà a son navili que se n'anàs a Brandis. Sobre assò cascun sa apparallà de l'anar, e tengueren lur camí ves Poyla ab lo rey Karles²¹.

Quant ceyls de Massina vaeren quel rey Karles se n'anava, e que son navili havia feta vela, aytentost muntaren en les galeras e pensaren-les d'encalsar tro al cap de les Lengues, qui és a la entra   —f. 176r, antic [CLXXIr]→   da del golf de²² Vanècia, mas anch no les poguere[n] aconsaguir. E axí tornaren-se'n per la ribera, guastant e pranent vilas e castells, e faen dampnatge a lurs enamichs. E com foren a Massina, En Roger de Loria, almirayl major, e En Ramon Merquet de Barsalona e En Berenguer Mayol, almirays de la armada de Catalunya, tengren lur consel: que bo sarie, que pus l'armada era feta e apparallada, que anasen a la illa de Gerba, qui era de sarrayns²³, a honor de Déu e de tota crastiandat. E assò tengren per bo, sí que pensaren que anassen a la illa de Jerba, qui és de la senyoria de Tunis, als secs de Barbaria.

Sobre assò²⁴ anaren denant madona regina Costansa e davant son fil En Jacme, e dixeren-li so que havien haüt de consel d'ells matexs, ne qu'els en pleya, que ells eren apparallats de fer son manament. E la regina respòs: que molt li pleya e u tenie per²⁵ bo, e majorment que ells eren ten savis e ten bons que tot lur consel devie ésser cragut. E dix-los que pensasen d'anantar axí com poguessen²⁶.

  —f. 176v→  

Ab tant, partiren-sa d'avant la ragina Costansa e de son fill En Jacme, e armaren entre galeas e tarides XXXV, e lexaren totes les altres e desarmaren-les. Les quals XXXV galeras e tarides foren molt bé armades, e masseren-hi molts almugàvers e XXX cavallers, ab lurs cavalls e ab lurs robas e ab lur arnès, e tot so que mester hagren. E puxs partiren de Massina e faeren vela, migant satembre, e anaren tant a rems e a velas tro que vengren a la illa de la Lampossa, qui és a l'entrant dels cechs de Barbaria. E aqui astegren mal lur grat, per mal temps que fayhia, III setmanes, sí que hagueren gran re de lur vianda de[spe]sa.

E com vench al cap de les III setmanas, Déus los donà bon temps, e axiren d'aquí e anaren-se'n a la illa de Gerba, e praseren terra de nits. E com vench al matí, tota la gent fo a terra, a cavall e a peu, e pensaren anar avant per la illa, tant tro que foren en la vila major, mas no y trobaren   —f. 177r, antic [CLXXIIr]→   nagú, que totes les gens d'aquella vila fo[ren passa]tas al pas de la mar, e les altres sa e[ren ama]gades sots terra, en molts grans cav[es que] havien fetes sots terra. E al cap de cascuna cava havia un pou d'aygua molt pregon, e al cap de la cava havia una porta al pou, layns prop de l'aygua, e pranien de la aygua tota via que·s volien e nuyl hom no·ls podia v[eu]ra ni trobar, sinó per gran ventura.

Mas [II] cavallers christians e les gens a peu anaren ta[nt] amunt e avayl per la illa, que trobaren molts sarrayins a caval e a peu, mas no·ls agren durada davant, ans los prasseren e los aucieren, e ratengueren molts a vida. E aquells dexalaven-los e mostraven-los les caves on los sarreyns eran amagats ab lur haver. E los crastians entraren laïns en les caves, e tragueren-ne molts sarrayins e molt haver, mas no pas la meytat d'aquells qui amagats eren, per ço con no·ls pogueren trobar, tant eren [les] coves grans e profundas. Puxs anaren al pas de la mar, qui és al cap de la illa, assats prop de la terra ferma de la Barbaria, e trobaren que·ls sarrayins se n'eran passats en la Barbaria, so és en la terra ferme, ab ca   —f. 177v→   [valls] e a peu per la mar, con les ayguas [eren s]eques.

E com vaeren que los sarrayins sa eren passats en la Barbaria, tornaren-se'n llà on les galeras eran e les tarides, e faeren recullir les gens, e raculliren l'aver [que] hagueren pres, so fo molt aur e molt ar[ge]nt, e molts draps de richa lana, e molta [lan]a molt richa e prima, e molts d'altres avers grossos, mas no·ls ne posqueren tots trer, que si haguessen V o VI naus, totes les pogueran carregar de oli, e de dàtils, e de cumí, e de lana, e de buquines, e de curys de bou, e de ffigues e d'atzabib, mas no astagueren cor VIII jorns, per ço con lo pa los era fallit. E puxs reculliren-se, e los sarreyns e les sarrayines foren X milia, sens aquells que hagueren morts e qui foren fuyts a amagats sots terra en cavas. E tornaren-se'n en Sicília molt alegrament e ab guany²⁷.

E En Ramon Marquet²⁸, ab les galeras de Catalunya, vench-se'n a Tràpena per tornar en Catalunya, mas la regina e l'infant En Jacme, son fil, los tramasaren misatge que no se'n partissen menys de lur sabuda. E ell féu la lur voluntat, e asperà aquí lur misatge, tro que fos   —f. 178r, antic [CLXXIIIr]→   vengut de madona²⁹ la [ragina] Costansa e de l'infant En Jac[me].

Diu lo compte que Ser Alaymo, q[ui era] capità de Massina quant lo rey d'Aragó vench en Sicília, era compara del rey Karles, e fo lo major adversari que·l rey Karles ach a gitar-lo de la senyoria de Sicília, e de destruir los ffranceses, per raó dels grans mals e torts que·l rey Karles ab ses gens e ab los francessos fayhia a les gens de Sicília, axí com ja havets entès en aquest libre³¹. E com lo rey En Pere d'Aragó fon vengut a Massina honrà-lo molt e féu-li gran honor sobre tots los hòmens de Massina, mas no gens que ell fos d'aquí avant capità del rey En Pere. Mas lo rey En Pere mès en la ciutat de Massina, e en los altres lochs, capitans e batles de la sua gent de Catalunya e d'Aragó.

Aquest ser Alaymo³² era cavaller de edat de LX anys   —f. 178v→   [e mol]t bé apparentat en la terra, e havia [....] a son manament, e era gran rich [de tre]ssor e de terras e de bastiar mo[lt. Esde]vench-se que lo rey En Pere d'Aragó [era torn]at en Catalunya per anar a Bordeu [......] e les galeres del rey d'Aragó agren [desbarat]ades les galeas del príncep fil del rey [Karl]es, ab la ajude de Déu, e hagueren pres lo príncep ab parada de ses galeas, en la batala que hagren davant Nàpols. Lo rey Karles fo molt irat e dolent, e tota Fransa, e ab ell lo Papa de Roma, qui havie nom papa Mertí, qui era ffransés, e tots los cadarnals francesos. E·l Papa e·ll rey Karles tractaren e pensaren en qual guisa porien venir a cap del bon rey d'Aragó, En Pere, e de sa gent, per què poguessen cobrar lo príncep qui era pres en Massina. E sobre assò faeren una carta que donaran molt privadament³³ a ser Alaymo a Masina, en les quals letres li donaven a entendre³⁴ que, si ell ab son parentat e ab tots aquells qui eran de la sua part auceyien la regina Costansa e sos fils e sa gent, e que li ratessen Massina, e que li promatrie e li juraria, ab bones cartes e ben   —f. 179r, antic [CLXXIIIIr]→   fermadas e sagellades, que per t[os temps] que fos capità e major de tota la [terra] del Rey, ell e sos hereus, e li don[aria] trassor com ell volgués³⁵.

Con Ser Alanyo ach aüdas [les cart]tas, si les mostrà a sos nabots , III que n'avia³⁶ qui eran cavallers, e un cavaller qui era son cuyat, germà de sa muler. E dix-los, molt privadament, quiny consel li donaven, ni que·ls en parie.

«Certes, senyor» dixeren ells «que·ns és semblant que assò dejats fer, e no y dejats dir de no, per ço com a gran bé e a gran honor tornerà de vós e dels vostros, e·ls nostres linatges seran sobre tots los altres de la terra de Sicília».

«Certes» dix ser Alaymo «assò no m'és senblant que·s pusque fer mas en una guiça, que d'altrement jo no y consintria, en aquesta manera que donem a entendre als hòmens de [Massina] que nós devem tenir lo príncep en [nostro poder], no pas los catalans, per aquesta [raó que he] paor que no·l traguessen de S[icília e degues]sen anar en Catalunya [......] nostro poder pus leug[erament ...]   —f. 179v→   [e la re]gina e sos fills e de metre [....t]ota la sua gent e de levar lo prín[cep de] Sicilia ab lo nostro poder e de nostre [gent]».

E axí fo lo consel emprès de tots [ells e]nsemps.

E con vench a la nit, ser Alaymo perlà ab sa muler, e comptà-li tot lo fet e sò que havie parlat. E sa muler respòs-li axí com aquella qui venie del linatge de les altres fembras e que li donà aytal consel com a ella pertanyia. E comensà-li a dir:

«Ser Alaymo, gran maravella·m dó del teu seny e de la tua valor, com no·t ramembra lo gran honrament que·ls hòmens de Masina e de tota la Sicília te solien [portar], e·l poder e la senyoria que solies haver [sobre] ells. E ara est axí com un altra caval[ler no] pus, e assò depuxs que·l rey d'Aragó [.....]ors los seus³⁷. E con que·t prena del [......] res del seu, que molt és rey po[c de p]oder, jo·t consel que fasses   —f. 180r, antic CLXXVr→   so que·l rey Karles e·l Papa te han tramès a dir per lurs cartes, e no u tarts gayre, que com més ho tardaràs major dan serà teu».

E aquest fo lo consel que Eva³⁸, la primera fembra, donà a Adam son marit, per consel de la serpent qui li dix que si menjava d'aquel fruyt que Déus li havie vedat, que ell sarie Déu axí com Ell, e ella craech-le'n. E per aquell entaniment menjaren abdosos d'aquell fruyt vedat, e sempre hagueren vergonya e conagren lur nuadat. E Déus gità-los de paradis e mès-los an aquest món en què visquessen ab trabayl e ab dolor, per lo pecat que havien fet d'erguyl e de desconaxensa, qui son raïls de tots mals, que no·s tenien per pagats d'assò que Déus los havie dat, qui era compliment de tots bens, e no conaxien³⁹ la gran benanansa en què Déus los havie messos, mas quant ells ne foren despullats, conagren lur nuadat abdossos, e conagren lo bé e la gràcia que Déus los havie donada. E és certa cosa que a ells prenia axí com fa als infans qui són menys de pecats, e mantinent que ells han santiment de pecats han vergonya de lur nuadat e la conaxensa, cor, mantinent que l'home ama la fembra,   —f. 180v→   s'ensutza de pecat e ell menys sa despulla de la gràcia de Déu, e, adonchs, el conex sa nuadat e sa vergonya. Axí com Adam, que mantinent que caech en pecat conech sa nuadat e ach vergonya, jatsia so que, quant a la nuadat del cors, tota vegada foren nuus e menys de tota vestadura.

Tot axí esdavench d'aquell rich hom ser Aleymo, qui era assats rich e benanant, e podia viura en pau, mas no se'n tenia per pagat, encara vulia més que abondar no podia.

Con ser Alaymo ach entès lo consel de sa muler, si·l tench per bo e craech-lo, d'assò qui a gran dan li tornà. Esdavench-se que un jorn ajustà gran re dels hòmens de Massina a parlament, e dix-los, ab semblant de bon entaniment:

«Barons, tuyt sabem que·l príncep fil del rey Karles és pres en la ciutat de Masina, e ten-lo en poder madona la ragina, e son fill En Jacme, e fa-lo gordar   —f. 181r, antic CLXXVIr→   a catalans e aragonessos, e nós no sabem pas la lur voluntat, ne de nostre senyor lo rey d'Aragó e de Sicília, si ell per aventura lo volen gitar d'esta terra ne menar en Cathalunya, e si per aventura, si per nagunas raons lo vulien gitar de presó, per què és mal fet com los hòmens de Massina no·l garden e no·l tenen en lur poder. En assò és mester que prenam consel, e si u tenits tuyt per bo, que tal cosa no·s poria esdavanir, per lo príncep, si axia de presó, on tuyt sariem morts e destroïts».

E aquest consell se acordaren tuyt, que·l príncep vengués en poder lur.

E la ragina dona Constansa, e son fil En Jacme, e tota la ciutat, saberen aquestas paraulas, e vaeren que tot lur fet era perdut, ajustaren-se privadament e hagueren lur consel ab l'almiral e ab los altres cavallers de la cort: que un jorn fossen cavallers e almugàves en lo Pla de Sent Johan, e aquí que faessen venir tots los hòmens de Massina a parlament.

  —f. 181v→  

E con vench un jorn, l'infant En Jacme ab tots los cavallers e ab tots los almugàvers, foren en lo Pla de Sent Johan, armats e apparallats molt riquement. E foren molt gran gent a cavall e a peu, e l'infant En Jacme féu manament a tots los hòmens de Massina que venguessen aquí a parlament. E mantinent foren aquí tots justats. E l'almirayl En Roger de Luria comansà a perlar per l'infant En Jacme e dix:

«Barons, ben sabets que nostro senyor lo rey d'Aragó, con vench en Sicília, que ell no ich vench si nó per prechs de vosaltros, e per tal que us deliuràs de les mans del rey Karles. E puxs, com se n'anà en Catalunya, lexà la ragina e sos infans e tota sa companya en fe e·n guarde de vosaltros. On madona la regina e l'infant, qui assí és, vos pregam que los digats si us plau la senyoria del rey d'Aragó, ne si volets que sia vostre senyor. E si era cosa que no·l volguéssets, donats-nos navili ab que ich puscham exir e   —f. 182r, antic CLXXVIIr→   anar-nos-n'em».

«Tothom qui digue que nós hajam altre senyor sinó lo rey d'Aragó e sos fills muyre sens nuyl respeit».

E sobre assò, tuyt cridaren a una veu:

E puxs perlaren richs hòmens e honrats de Massina e d'altres lochs de Sicília, e dixeren moltes de bones paraules, on l'infant En Jacme e tota sa companya sa tengren per pagats. Puxs aprés, perlà l'amirayl En Roger e dix:

«Barons, a nosaltres és estat dit, e és veritat, que alscuns hòmens de Massina dien que·l rey no deu tenir lo príncep en son poder, ne que no·n pusque fer sa voluntat, ans lo deven ells tenir e gordar. Per què volem saber, si y ha nagun qui·l nos vulla contrastar, ara venga avant, que sapiats que nós l'ic traurem e·l nos en manarem axí feyló».

Aprés d'assò no y ach nagun, rich ni baix, qui resposés ni perlàs.

E mantinent l'infant En Jacme cavalcà ab tota sa gent tro al castel de Mategrifó, e trasch-ne lo príncep sens nuyl contrast, e manà'l-se'n axí felló, e manà a ser Alaymo que   —f. 182v→   anàs ab ell. E ser Alanyo saguí-lo ab II nabots seus e d'altre companya, e, con foren axí falló, maseren aquí lo príncep ab bones guardes de cavallers e de sirvens, e puxs l'infant En Jacme anà-se'n a Palerm, e de Palerm a Tràpena⁴⁰. E con foren a Tràpena, l'infant En Jacme féu manament a·N Ramon Merquet e a·N Berenguer Mayol, almirays de les galeas de Catalunya, que s'apparallassen de partir e de anar en Cathalunya ab les galeas⁴¹. E com vench a la nit, l'infant En Jacme pres ser Alaymo e II nabots seus e mès-los en les galeas, e ser Alanyo, qui d'aquesta cosa no·s pensava res, fo molt dolent e despagat da ssi matex, mas no y poch alre fer. Mas axí covench a ffer, que·s faés celadament e descuydada, per tal que mal no·n pogués esdavanir.

E aytantost les galeres partiren de Tràpena, e vengren en Catalunya. La una partida vengren en Barsalona ab En Berenguer Mayol,   —f. 183r, antic CLXXVIIIr→   e l'atre partida vengren a Sent Faliu de Guíxols ab gran mal temps, sí que totes ne vengren en terra e y moriren molts hòmens, tro a XXX, en les quals galeras era En Ramon Merquet e ser Alanyo ab se companya, qui vengren en terra sans e saus.

Con En Ramon Merquet fo en terra ab ser Alaymo, mantinent hagueren bístias e cavalcaren, e vengren-se'n en la ciutat de Barsalona. E En Ramon Merquet tramès misatge al senyor rey En Pere d'Aragó, qui era en la ciutat de Saragossa, com sabés que les galees de Catalunya eren vengudes a Sacília, e havien aportat ser Alaymo, e·l trazor que havien gonyat de Gerba. E·l senyor rey En Pere fo molt pagat, e manà que ser Alaymo vengués a ell. E aytantost ser Alaymo cavalcà e anà llà on lo rey era, e lo rey acullí-lo molt gint e li féu gran honor, sí que anava per tota la terra a sa voluntat sens guàrdies.

  —f. 183v→  

Diu lo compte que, com lo rey En Pere ach estat tot l'ivern en la ciutat de Saragossa, e tota la Korasma tro al Ram, partí's d'aquí e vench-se'n en la ciutat de Barsalona, e fo aquí lo vespre de Pascha, la qual Pascha fo lo jorn de Santa Maria de mars en l'any de MCCLXXXV. En aquella saó la ciutat de Barsalona era en molt mal estament, que vils gens de la ciutat se eran lavades contre tots aquells qui res haguessen ni res valguessen, sí que·l vaguer del rey⁴² ni nuyl hom no y podia haver poder, tro que·l senyor rey fon vengut. E la nit de Pascha tramès cavallers e hòmens seus per la ciutat, per pendre aquells qui eran capitans de les vils gens, e molts d'altres d'aquella companya. E·l matí de Pascho lo rey, son cors anant ab moltes d'altres gens a peu e a cavall, manava'lls penjar, e foren presos aquell jorn molts d'altres   —f. 184r, antic CLXXVIIIIr→   justs e no justs, e lurs bens presos e mal menats, sí que anch nulla ciutat no fo nuyl temps en major dampnatge ne en major brugit per aytal jorn con fo la ciutat de Barsalona, que·ls majors acusaven los migans e·ls manors, e·ls mitgans encalsaven e prenien los manors. Però fo⁴³ voluntat de Déu que tots aquells acusadors e consantidors d'aquell fet foren morts tots dins II anys⁴⁴.

Quant lo rey En Pere ac estat en la ciutat de Barsalona III setmanes, aprés la festa de Pascha, anà-sse'n a Gerona, e no y astech mas una nit. E al matí cavalcà ab CCCC cavallers, e ab V milia hòmens de peu e ab son fill N'Anfós, e anà-sse'n a Ffigueras, e d'aquí mantinent anà-sse'n al coyl de Penisars, e féu donar civada ab jorn. E mantinent que hagueren donada civada, lo rey cavalcà ab tota sa gent, e passà en Rosselló aquella   —f. 184v→   nit, sí que alba de jorn fo a les portas de Perpinyà sens nulla sabuda, e les guaytas foren anadas dormir, per tal com lo jorn s'esclarie. E les gens del rey d'Aragó hagueren escales e muntaren als murs, e puxs anaren a les portes e obriren-les.

E lo rey En Pere, ab tota sa gent, intrà laïns en Perpinyà, e anch ceyls de la vila no·n santiren res ne·s pogren pendre a armes, ans, prets tots los officials de son frare En Jacme, e·ls mès en pressó. E puxs, pres lo fill d'En Almayrich de Narbona, qui era aquí vengut per manament del rey de Ffransa ab cavallers e ab companya⁴⁵.

E puxs lo rey En Pere tramès cavallers al castell on era son frare En Jacme, qui adonchs era rey de Mallorques e de totes les illas entorn, que li ratessen   —f. 185r, antic CLXXXr→   lo castell. E·l rey En Jacme, qui laïns era, ac son consel, e viu que alre no podie fer, ne·s podie tenir a ell, féu-los obrir les portas e raté lo castel e tot so que laïns era, e ell mès-se en una cambre del castell ab sa muler e ab sos infans. E·l rey En Pere entrà dins lo castell, e astablí-lo de cavallers e de sirvents, e féu molt bé gordar lo castell e la porta de la cambra on son frara era, mas lo rey En Pere no·l volch vaer ne parlar ab ell, per tal com era molt despagat d'ell e d'açò que havie fet contre ell, e per son consel venia lo rey de Ffransa en terra del rey d'Aragó, e li havie promès que li aydaria a pendra lo rey En Pere son frara, e a conquerir tota la terra.

E si volets saber com fo descovine[n]t a gran tort, assí u podets entendre.

Certa cosa és, que·l noble rey En Jacme, lur para, en bona mamoria e sanament, volch dapartir sa terra a sos fills mentre que eren infans, los quals eren III, so és a sseber: l'infant En Pere e l'infant En Jacme e l'infant En Sanxo, qui fo archabisba de Toledo, e IIII fillas, e tots aquests infans ach de madona la regina sa muler. E féu aytal dapartiment: que l'infant En Pere fos aprés sa mort rey d'Aragó e de València e comte de Barsalona, e l'infant En Jacme fos rey de Mallorques e senyor de Muntpetler e comte de Rosselló e de Serdanya. E que cascun hagués sa terra francha en aquesta forma: que nuyl temps no·s dapartissen d'amor ni d'emistat ni de ajude⁴⁷, e si u feyen que   —f. 186r, antic CLXXXIr→   Déus los donàs maladicció, so és a sseber, ceyl que primerament o comensàs. Sí que l'infant En Pere, vaent que son pare li fayia⁴⁸ gran tort, e a tot lo regne, no li volch contrastar, per so que no vengués en sa ira, sí que en aquella hore féu homanatge lo un frare a l'altre⁴⁹.

Esdavench-sa que, a cap de gran temps que·l rey En Jacme fo mort, l'infant En Pere se'n anà en Aragó en la ciutat de Seragossa, e levaren-lo rey e senyor. E l'infant En Jacme, qui era a Mallorques, com sabé que son pare era mort, levà's rey de Mallorques. E·l rey En Pere, son   —f. 186v→   frare, tramès-li missatge que lur pare era mort, e que vengués a ell, e mantinent passà en Catalunya e vench a ell en la ciutat de Seragossa. E·l rey En Pere acullí-lo molt gint, e puxs aprés dix-li:

«Yo he entès que vós vos sóts levat rey de Mallorques, la qual cosa no devets fer sens ma voluntat, jatsia so que yo vuyl que vós siats senyor de la terra que nostre senyor pare, lo rey En Jacme, vos ha assignada, salvant que la tingats vós e els vostros per la corona d'Aragó, que nagun rey no pot minvar ne dapartir son regne per dret. Però, si us és semblant que jo us digue desmasura, metam lo fet en poder de hòmens savis, qui u dapartasquen per dret, que jo no vuyl als».

E·l rey En Jacme respòs que molt li pleya⁵⁰.

E sobre assò elegiren hòmens savis e bons e raligioses, e qui no foran de la una regió ne de l'atre, entre·ls quals fo lo archabisba de Narbona e l'abat de Fontfreda e d'altres molts savis. E aquells, vists los drets e enteses les rahons de la una part e de l'altre, donaren sentència que·l rey En Jacme de Mallorques fos rey⁵¹ de tota sa vida, e quiti de fer homanatge a son ffrare lo rey En Pere, mas aytant que abdossos faessen fe e homanatge de gordar lo hun a l'altre contre tots hòmens. E com lo rey En Jacme de⁵² Mallorques fos mort, si romania infa[nt] mascle, que no hagués nom r[ey, mes] senyor de Mallorques e que te[ngués] sa terra per lo rey d'Ara[gó com a seu] hom; e si romani[a filla i no]   —f. 187v→   mascle, que·l rey d'Aragó la degués maridar ab trassor a sa voluntat, e que la terra romangués a la corona del rey d'Aragó, sens nuyl contrast.

E assò juraren abdossos lor reys, e se'n faeren homanatge e atorgaren la sentència. Encara que faeren jurar e fer homanatge a tots los richs hòmens e a tots los ciutedans del rey de Mallorques de atorgar e attendre aquella sentència. Axí que, si·l rey de Mallorques ni sos hereus rompien naguna d'aquellas cosas, qu·éls fossen ajudadors e valadors al rey d'Aragó e fossen contre lo rey de Mallorques son senyor, e no li fossen tenguts de fe ne de homanatge. E per aquesta matexa rahó juraren e faeren homanatge tots los richs hòmens d'Aragó e tots los ciutadans, que si lo rey d'Aragó trencave [nag]una d'aquestas cosas, que no li fossen [tengut]s de fe ni d'omanatge, e que fossen [......]a altre part, so és a sseber [qui p]rimer o rompés⁵³.

Ara le   —f. 188r, antic CLXXXIIIr→   xarem a parlar d'aquests affers e tornarem a perlar del rey En Jacme de Mallorques, qui·s mès en la cambra del castell de Perpinyà ab se muler e ab sos infans, com lo rey En Pere pres Perpinyà e·l castel, axí com ja demunt vos havem dit.

Diu lo compte que, com lo rey En Jacme de Mallorques se fo mès en la cambre del castel de Perpinyà ab se muler e ab sos infans, e·s vaé axí pres e que havie a vanir en poder de son frare lo rey En Pere, e que li era molt colpable, pensà's que se'n fugís. E, quant vench la nit, féu obrir una portella qui era en la sua cambra, e exí fore del mur al vall del castel, e d'aquella portella ni d'aquella part nuyl hom, d'aquells qui gordaven lo castel, no·s duptaven ne y goytaven. E per aquella portella lo rey En Jacme exí-sse'n, e hòmens   —f. 188v→   privats seus hagueren-li apparallats cavals, e anà-sse'n al castel de la Rocha, e lexà sa muler e sos fils. E con vench lo matí, lo rey En Pere cuydà trobar son frara en la cambre, e que·l se'n menàs, mas no·n trobà gens, e dixeren-li con se n'era anat. E·l rey En Pere pres la dona, muler del rey En Jacme, e una filla e III fils poquets, e tot lo trasor que y trobà, e totes les personas, partí's d'aquí e vench-se'n a Figueras, qui és en Empurdà. E, per prechs dels richs hòmens de Catalunya, deliurà la dona e la filla, e tramès-les al rey de Mallorques, e ratench-se III fillets seus⁵⁴.

Quant lo rey En Pere ach estat III jorns a Figueras, un misatge li vench, qui li dix que·l rey de Ffrança era vengut ab grans gens a Perpinyà. E mantinent que·l rey En Pere sabé assò,   —f. 189r, antic CLXXXIIIIr→   tramès misatgers per tot son regne, que totes les gens⁵⁶ qui armes sabessen portar, a caval e a peu, que venguessen al coyl de Penisas, e mantinent, haüts los misatgers, que no esperassen lo un a l'altre. E ell rey En Pere vench-se'n al coyl de Penises, e aquí ell sa atendà, e aprés, totes les osts de Catalunya vengren e atendaren-se aquí. Mas dels cavallers d'Aragó hi vengren molt⁵⁷ pochs, si nó tan solament aquells qui eran de casa del rey, los altres no y volgren venir ne de les altres gens naguna, ans li falliren, que no y volgren venir per tal com eran en discordia ab ell per moltes de cosas que li demanaven, les quals ell no·ls volie atorgar. E·ncara que les gens de Cathalunya no y vengren axí complidament con al fet pertanyía per moltes rahons⁵⁸.

Ver és⁵⁹ e cert, que Déus Totpoderós volch que erguyl e vanagloria fos baxada e decauhuda entre·ls hòmens, e majorment el rey de Ffransa e el rey d'Aragó, que lo un que abatés l'altre. E que nagun d'aquests no pogués dir que, per riquea ni per multitut de gens ne per bona cavallaria ne per esfors d'armes, vensecs ni sobràs lo I l'altre, mas volch Déus Totpoderós que a Ell tan solament fos donada gloria e honor e forsa e vertut⁶⁰. Que, tot axí com los fils d'Irael foren deliurats en breu de hora de les mans dels Holofernes qui·ls tenie assetjats ab lo major poder del món, e fo mort e vansut per lo seny de una fembra sola ebrea, qui havie nom Judit,   —f. 190r, antic CLXXXV→   per la voluntat de Déu, tot axí deliurà Déus lo rey d'Aragó e les suas gens de les mans dels ffrancesors erguyloses⁶¹ e sens tota merçè. Que·l rey de Ffransa vench ab XVII mília cavallers armats e ab CC mília hòmens a peu, e·l rey d'Aragó no era mas ab mil cavallers e tro ab C mília hòmens a peu⁶².

Quant les gens de Catalunya entazeren la gran multitut de les gens ab que·ll rey de Ffransa venia, foren molts espaorduts. E encara, que aquell any era fallida la vianda en tota Cathalunya, sí que les gens no havien què mengar ne da què poguessen astablir los castels, ne les forças, ne les ciutats ne les vilas. E axí eren ten fort desconfortats, que no havien altre confort sino Déus, a qui reclamaven tuyt e pregaven-lo que·s combatés per ells e que los deliuràs de les mans d'aquellas gens sens mersè.

E·l Senyor fo piadórs e misaricordiós, e reguardà la lur dolor e la lur minva, e reguar   —f. 190v→   dà l'erguyl e la malícia de la malvada gent qui venia no degudament e malvada, e baixà lo lur poder e lur erguyl tro en abís, en la casa de Luciffer príncep dels dimonis, e deliurà lo rey d'Aragó e les suas gents. Baneyt e loat sie Ell e la sua bonesa, aquell ver Déus qui és Rey dels reys e Senyor dels senyors, e alre no és sinó Ell.

Mentre que·l rey En Pere era al coyl de Penisars ab sa gent, per deffendre al rey de Ffransa que no entràs en Catalunya, cor se pensave que aquén entràs, e per altre loch no, per ço con los passos d'aquellas muntanyas són molt forts, el rey de Ffransa   —f. 191r, antic CLXXXVIr→   era en Rosseyló ab grans gens, e tench tota la terra a sa voluntat, sí que destrouhien e guastaven tota la terra, e masseren foch a esgleyas e les enderrocaven, e prenien les ymages de Santa Maria [e] dels cruciffixes e trencaven-les, e dehien que allò eran ymatges de paterins⁶⁵, e dasonraven-les molt. E anaren-se'n a la vila d'Euna e praseren-la e aucieren totes les gens que hi eren sens tota merçè. E majorment faeren assò la companya del cardenal qui havie nom Johan Salvet, qui ere ffransès.

Mas gran miracle hi demostrà Déus, que axí com ells aucieyan e devoraven les gens de laïns, una dona axí de una cambre ab un seu fillet en lo bras, per tal com per amor de l'infant cuydave's que la duptassen de auçiure e que restauràs a mort. E vench un cavaller armat ab un bordó en la mà, e donà a l'infant e a la mara per mig del cors, que oltra los passà   —f. 191v→   darrera lo bordó, e mantinent caech morta la mara ab l'infant. E aquí matex, a vista de molta gent, vench una pera molt gran vers lo cel e donà-li ten gran colp sus en lo cap a aquell cavaller, que tot lo trencà e caech mantinent mort.

E assò fet, lo rey de Ffransa demanà de consel lo rey En Jacme de Mallorques com porie entrar en la terra del rey d'Aragó.

E ell dix-li: «Senyor, les muntanyas són grans e molt forts d'aquella part on hom purie pus leugerament entrar, e el coyl de Panisars és lo rey d'Aragó ab sa gent, e no pories entrar sens gran dampnatge. Mas jo us liuraré de mos hòmens qui us mostraran un pas da què ells no y gayten, e aquén de nit podets entrar ab vostres osts».

Tot axí con ell ho dix, tot axí fo fet.

E com vench la nuyt, comansaran a entrar per lo coyl de la Massana, qui era endret   —f. 192r, antic CLXXXVIIr→   Paralada. E en la mitge nit, En Dalmau de Rochabertí, qui era d'aquella part en les muntanyes, viu que·ls ffrancesos entraven, e que eren ten grans gens que no·ls ho pogren vedar, féu-ho asseber al rey En Pere, qui era al coyl de Panissars. E com lo rey En Pere ach assò sabut, lo matí ac son⁶⁶ consel que se n'anàs e que·ns tramatés totes les osts a Gerona, sinó los cavallers que ratench ab si⁶⁷

E mantinent lo matí, totes les osts se'n anaren al mils que pogren tro a Gerona, per ço com los ffrancessos eren ten grans gens, e la terra de Empurdà⁶⁹   —f. 192v→   qui és tota plana, que si fossen tres tantes de gens, no·ls gosaran esperar. Mas lo rey En Pere se n'anà a Pperalada ab D cavalers, e ragonagueren la vianda e l'establiment de dins, e grans res de les gens de Ffransa qui eran molt prop d'aquí. E viu que no·s podien tenir, féu despoblar la vila e manà a les gens que se n'anassen a Gerona. E puxs féu metre foch a la vila.

E·l rey En Pere, ab lo comte d'Enpuries e ab sos cavallers, anà-sse'n a Castayó de Empuries. E aqui lo comte viu e conech que, si aquí sa aturaven, que eren perduts, per ço com les gens de la vila eran en voluntat que, mantinent que·l rey de Ffransa vengués, que li obririen les portas e·s ratrien a ell. E axí lo rey e·l compte pensaren-se'n de exir, e vengren-se'n a Gerona⁷⁰.

E·l rey En Pere liurà la ciutat de Gerona a·N Ramon Folch, que la gordàs ab C cavallers e ab CCCC bons sirvents, sens altra gent de la ciutat. E puxs féu manament als ciutadans de la ciutat, que se n'exísen e que se n'anassen. E axí les gens de la ciutat, la major pertida, si no bonas gens d'armes, exiren de la ciutat e se n'anaren en Barsalona e en altres loch. E tal ere rich e honrat qui adonchs fo pobre e freturós, per tal com los cavallers e los sirvents los robaven e los tollien tot quant havien, que dehien que més valia que ells ho haguessen que si·ls francesos ho havien. E puxs assò fet, lo rey En Pere vench-se'n a la ciutat de Barsalona.

E·l rey de Ffranse, ab totes ses osts, vench-se'n a Gerona e assetgà-la de totes parts, e combaté-la molt fortment, mas ceyls de la ciutat sa   —f. 193v→   combatien molt fortment e valent, e fayien gran dan als de ffors. E puxs los de ffors faeran una gata molt gran, e acostaren-la al mur per esvayir lo mur e per fer cava. E com vench una nit, les gens de la ciutat acordadament exiren de ffora, per una porta pocha qui era prop de la gata, e cascun portava una falla cremant en la mà e un vaxellat de oli en l'altre mà. E, axí com exien, gitaven l'oli sobre la gata, e gitaven-los allà del foch de sobre, e de la altra part astaven molts ballesters sobre·ls murs, qui trayhien als de ffors, que no s'acostassen a la gent, sí que·l foch se pres ten fort, que anch no y pogren dar consel tro que fo cremada. E puxs los da dins tornaren-se'n en la ciutat sagurament e salva.

E los cavallers e los sirvens fayhien tots jorn exidas en la ost, e fayhien gran dan als ffrancesos e se'n tornaven   —f. 194r, antic CLXXXVIIIIr→   en la ciutat sans e saus. Mas de jorn nuyl hom no paria als murs, si donques batalla no y hagués, ne paria que null hom hagués en la ciutat, que de jorn dormien e raposaven. E la nuyt astaven tots per los murs, e goytaven e cridaven e fayien ten gran brugit que semblava que tot lo món abissà's, sí que·ls francesos de la ost no podien la nuyt dormir, e dehien que assò no eren gens, ans eran diables d'infern, qui de jorn no parien e de nits manaven aytal brugit.

E lo rey de Ffransa féu venir al port de Sent Ffaliu, qui és luny de Gerona II leguas, CL galeas e tarides armades, sí que masseren foch al monastir e a tota la vila. E totes les gens de la terra fugiren, e s'amagaren per les   —f. 194v→   muntanyes e per los boschs. Puxs, a pochs de dies, lo almirayl de la armada del rey de Ffranse féu cridar per la terra que totes les gens qui eren fuytes venguessen salves e sagures, e, si no havien que menjar, que ell los en daria. E les mesquines de gens pobres, qui saberen assò, tornaren-ne bé CC a Sent Ffaliu, entre hòmens e fembras e infans, e, quant foren venguts, prazeren-los tots e maseren-los tots en un alberch, e puxs maseren-hi foch e aquí cremaren tots⁷³.

Mentre que·ls ffrancessos tenien en aytal tribulació la terra e fayien molt de grans crueltats, qui desplayien molt a Déu Totpoderós, lo senyor rey En Pere astava en Bar   —f. 195r, antic CLXXXXr→   salona, e astablia e ordonava sa terra al mils que podia. Mas tota fiansa e son poder donà a Déu, e totes les suas gens atrassí, e pregaven-lo die e nuyt que Ell fos lur batayer, e a la fi si fo, baneyt ne sie Ell.

En aquella saó lo rey En Pere féu armar XI galeas en la ciutat de Barsalona, de les quals fo almirayl En Ramon Marquet e En Berenguer Mayol, ciutedans de Barsalona. Les galeas pertiren de Barsalona per anar en Ayguas Mortes, o là on trobassen navili del rey de Ffranssa, qui vengués ab vianda ne ab altres cosas a la ost. E com foren en la mar de Sant Ffaliu, trobaren un gran leny de janovesos e de proensals, qui era exit de Sent Ffaliu, en què havie molts fransessos qui se'n tornaven en Ayguas Mortas, los quals moriren tots, mes, ans los demanaran quines noves sabien, e ells dixeren que a Rosses havie XXV galeas molt rique   —f. 195v→   ment armadas de tota la flor de la ost⁷⁶, qui gordaven aquella mar per raó del navili qui portaven la vianda en la ost.

E mantinent, assò entès, axí com a hòmens de gran cor e de gran voluntat, anaren-se'n a les Medas de Torrella de Muntgrí, e aquí mengaren e reffrescaren, e assò fo en la ora de despertada. E puxs pertiren d'aquí e bateren de rems, e entraren-se'n al golff de Rosas, on eran les XXV galeas del rey de Ffransa, e com ceyils del rey de Ffransa⁷⁷ vaeren venir les galeas del rey d'Aragó, qui no eran mas XI, pensaren-sa que venguessen per so que·s massesen en lur poder, mas emperò armaran-sa molt bé, e s'aperellaren de moltes armes que havien e molt arnès. E exiren-los a carere, e los cathalans vengueren armats e apparellats de ffarir. E assò fo ves ora de vespres, e mantinent anaren-se'n ffarir, sí que cascuna galea del rey d'Aragó tenie entorn duas o tres galeas [d'aquellas] [...]⁷⁸.