1
Aquesta edició numera les notes a peu de pàgina seguint la forma clàssica: —12→ 1, —13→ 1, —14→ 1, —15→ 1, 2, 3, etc. La nostra edició no fa constar aqueixa numeració, sinó una altra de contínua: —12→ 1, —13→ 2, —14→ 3, —15→ 4, 5, 6, etc. Això no obstant, facilitem la numeració de l'original de la manera següent: (12,1) remet a la nota 1 de la pàgina 12; (13,1) remet a la nota 1 de la pàgina 13; (14,1) ho fa a la nota 1 d'aqueixa pàgina, etc.
2
«...si tots los angels e ls demonis e tots los homens s ajustauen e s apoderauen a fer unpeu de formiga o a fer una flor, entre tots no n auríen poder.» (L. de Contemplació, cap. 28.) (12,1).
3
Colre, (del llatí colere, colui, cultum): honrar, respectar, solemnisar. D'aquí vé l'anomenarse festes colendes les més solemnes de l'any. (13,1).
4
Tolt, participi de tolre (tollere): prendre, llevar, despossehir injustament, apoderarse de coses d'altri. (14,1).
5
Emblar, robar, furtar: (del llatí involare; cfr. francès voler). (15,1).
6
Ja ho diu l'adagi popular: «Qui pren y dóna, el dimoni l'encona» . (15,2).
7
Querre, demanar, cercar, captar: (del llatí quaerere). (15,3).
8
Cfr. el cap. 114 del L. de Contemplació, qui llargament tracta y se plany de ço que fan los jutjes e ls avocats e ls testimonis. (20,1).
9
Manugar, en lloch de menjar: forma arcaica, més directament derivada de manducare. (20,2).
10
Cfr. Libre de Sta. María, cap. XVI, De Valor, y altres. (21,1).