11
Una exposició més concreta y ampla de les doctrines jurídiques de Ramon Lull se troba en els diferents tractats que ab més o manco fonament li atribuexen els autors de catálechs bibliográfichs de les seues obres: per exemple, el Liber Principiorum Juris (tom I de la ed. maguntina), una Ars Juris estampada a Roma, 1516, y a Mallorca (Cerdá y Amorós, 1745), una Ars Juris naturalis, una alia Ars Juris inèdita, una Ars brevis de inventione mediorum Juris civilis, etc. Cap d'aquestes obres s'es conservada en son text original, y solament en tenim dessaborides versions llatines. En casi totes s'hi fa aplicació metòdica del sistema y del tecnicisme propis de l'Art General, y s'hi segueix la acostumada norma del autor, de subordinar les ciencies particulars al seu criteri teològich, y subsidiariament a les fórmules y regles de la seua Filosofía. (24,1).
12
Ja notará l'expert lector filòlech les dues significacions o sentits diferents qu'ofereix el mot mester, en aqueixa cláusula. (25,1).
13
Príncep no significava llavors, com ara, parent del monarca, o membre de familia reynant; sino senyor ab jurisdicció y poder propis, d'emperador y rey en avall. (26,1).
14
Ja'l tench mitj embastat, a-n aquest curiós estudi de les Doctrines pedagògiques de Ramon Lull, que bellament mereix lloch apart, y podrá encara avuy en día llegirlo amb fruyt qualsevol modern especialista en higiene y educació de la jovenea. (30,1).
15
Desde'l comensament a la fi, sempre seguit l'autor hi parla en 2.ª persona, a la manera oriental o hebraica, figurant una continua comunicació espiritual ab Deu, al qual fa present y endreça tot quant contempla y escriu. -El llibre va compartit en 366 capítols, y cadascun d'aquests té 30 versicles o paragrafs. (32,1).
16
¡Quin estudi més interessant, entre molts d'altres, encara roman a fer: «LA SÁTIRA LULIANA!!» (37,1).
17
Y sinó, que ho diga l'infant de Castella, Don Juan Manuel, qui tan present el tenía y el saltetjá, per compondre el séu similar Libro del Caballero et del Escudero, y altres. (41,1).
18
Estampada, amb tres més del meteix lulista, en el Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, (Novembre y Desembre, 1903) (42,1).
19
M. Menéndez y Pelayo: pròlech a la reimpressió castellana del Blanquerna: -Madrit, 1881-83. (42,2).
20
Y també amb el Pantchatantra, Kalila e Dymna, Sendebar, etc. (44,1).