|
La decoració m'apar | |
| que es una
sala molt bona; | |
| mes son total, ve á semblar | |
| lo
darrer portal de mar | |
| que hem tingut en Barcelona. | |
| La
porta dona als despatxos | |
| dels ministres, que aprop son, | |
| y com pintats
per gabatxos, | |
| hi ha quadros com mamarratxos | |
| de Romea
y del Odeon. | |
| Tant bon punt tiran teló
| |
| surt la noya de la casa, | |
| ab un vestit... ¡Ma que bo! | |
| ¡Com li paga la nació!... | |
| ¡Ella fa bé!...
¡No es gens ase! | |
| Son pare, es tot una
cosa | |
| ab lo Rey de Portugal, | |
| y la fa anar molt rumbosa,
| |
| perque busca, fentli nosa, | |
| si aixís la casa com
cal. | |
|
| Surt creyent que se la espera | |
| y ab un tó, que ni deu Reynas, | |
| y li va una al
darrera, | |
| que no sè si es la cambrera, | |
| ó
bè la que 'ls fa las feynas, | |
| ¡Mes
la noya está tant bè! | |
| que os semblará
tant graciosa, | |
| ab son vestit de glassè, | |
| retallada
d'un papè | |
| d'aquells carmel·los de rosa. | |
| Com
qu' es noya de gran boato | |
| y ni cus ni fa mitjóns,
| |
| per divertirse barato | |
| pensa: anem á cantá
un rato | |
| en lo salo de sessións. | |
| Allá
ab veus molt llastimosas, | |
| conta á l'altre dos vegadas
| |
| sas desditxas amorosas. | |
| ¡Jo no sè aquestas cosas
| |
| per qué las diuhen á criadas! | |
| Li
diu que ella estima molt | |
| á un que's diu Vasco de
Gama, | |
| y que no tindrá consol, | |
| si en lo sèu
cor lo cel vol | |
| apagar la seva flama. | |
|
| Pensant
en quant la estimava, | |
| recorda allí, tota motxa,
| |
| un cansò, que s'alaba | |
| perque es la que li cantava
| |
| ell, quan sortía de Llotja. | |
| Agradable
es lo motiu, | |
| y entre altres versos perduts: | |
| —Adèu,
Tajo, adèu. —Diu; | |
| de modo que ell y aquest riu | |
| devían ser coneguts. | |
| Al acabar
la cantada | |
| surt lo pare de la hermosa, | |
| tot net; camisa
planxada... | |
| ¡Una persona endressada
| |
| ja fa tot un altre cosa! | |
| Se diu Diego,
y á sa filla, | |
| que's diu Ignés, mòlt
seré | |
| y lluhint la pantorrilla, | |
| compta que ell
en la cort brilla | |
| quan anys atrás no era ré.
| |
| Ab assó, que d'ella espera, | |
|
ja que 'l Rey així ho destina, | |
| que encare que no
es guantera, | |
| prengui la má de D. Pere, | |
| que
es ministre de marina. | |
| Llavors ella ab
mòlt enfado | |
| li contesta: Tinch promés, | |
|
y son pare ab desagrado | |
| diu: —¡Noya, noya! ¡Cuydado | |
| que
no t'ho hagi de dir mes!— | |
| La xicota 's
desespera; | |
| se posa 'l vell á cridá | |
| y: —¿Veyas...
ves qui re espera | |
| d'un que ha acabat la carrera | |
| fa un
any en Sant Sebastiá? | |
| Ella es
del pilot promesa; | |
| al ministre 'l pare vota, | |
| y mentre aquest ab certesa | |
| li diu: —Serás
ministresa, | |
| ella diu: —Seré pilota. | |
| Veyentla
tant tabalot, | |
| conta 'l pare que 'l barcarro | |
| ahont anvava
'l sèu xicot, | |
| ha encallat en un islot | |
| y l'ha menjat
un llubarro. | |
| ¡Ah, fillets meus, quina
broma! | |
| ¡Quins plors! Fa cada xisclet | |
| que se sent desd'
aquí á Roma | |
| y fins plora 'l no ser home | |
| per portar glassa al barret. | |
|
| Entra en
tal moment D. Pere | |
| pera ferli una caricia, | |
| y veyent que
's desespera, | |
| devant son sogre, la entera | |
| ab cartas de
la noticia. | |
| ¡Tè, un disgust que
es horrorós! | |
| Pero, ab donas tot son farsas; | |
| fa
veure allí un trastorn gros, | |
| y en sent dintre 'ls
bastidós | |
| ja fa broma ab comparsas. | |
| Un
cop fora ab la cambrera | |
| Domya Ignés desconsolada,
| |
| lo nas arrufa D. Pere, | |
| perque tem portar montera | |
| estant
ella enamorada. | |
| Li calma assó
desseguida | |
| del sèu sogre 'l bon humor; | |
| quan entrá
mòlta gent lluhida, | |
| y la noblesa, vestida | |
| ab un
luxo que fa horror. | |
|
| Portan
molts pera abrigarse | |
| paltó ab solapas, amplet, | |
| y com que alló es per mudarse, | |
| alguns d'ells, per
no embrutarse, | |
| van á la festa ab pitet. | |
|
| Tota l'atenció 's
concentra | |
| en un qu' es lo inquisidó; | |
| puig li falta
sols quan entra | |
| una reixeta en el ventre, | |
| per sè
un gegant de debó. | |
|
| Detrás
d' ell, alts com á torres | |
| y duhent la capa pluvial,
| |
| mentre 's treu tothom las gorras, | |
| entran vuit bisbes,
ab porras | |
| y de gran ceremonial. | |
|
| Caminan
fins á la orquesta; | |
| s'aturan, obran los brassos;
| |
| va una salva, ja está llesta, | |
| y á presidir
la gran festa | |
| se'n van tots, contant los passos. | |
| Pero aquesta salve ó coro | |
| fa
un efecte tan grandiós | |
| que si 'l sentís algun
moro, | |
| deya á Cristo: —¡Jo t'adoro!— | |
| y á
Mahoma: —¡Noy, adios!— | |
| Un cop tothom ja
assentat | |
| s'alsa 'l ministre D. Pere, | |
| y allí, ab
tota claretat, | |
| explica lo que ha passat, | |
| cóm y
de quína manera. | |
| Diu que després
que Colón | |
| va descubrirne l'América, | |
| los
ministres, que vius son, | |
| tambè, volen un nou mòn
| |
| aumentant la gloria Ibérica. | |
| Ab
la flota portuguesa | |
| va aná á buscarlo un
tal Diaz; | |
| pero van morí en la empresa | |
| ab ell,
la gent compromesa, | |
| los mariners y los guías. | |
|
|
Aquí, un que no ho creu, diu: —Ca.
| |
| Un que se n'alegra: —Bè. | |
| Mòlts que s'en
riuhen: —¡Bah, bah! | |
| Se sent furtò de quitrá
| |
| y entra al saló un mariné. | |
| Li
preguntan cóm se diu | |
| ell volent fè un xich
lo drama, | |
| fa un xiquet l'orni, sonriu, | |
| y ab veu que ofega
al xiu xiu | |
| contesta: —¡Vasco de Gama! | |
| Al
sentir aixó, D. Pere | |
| romp un petxe de cadira; | |
|
lo pobre sogre s'altera; | |
| s'alsa un xich de polsaguera | |
| y tranquil en Vasco 'ls mira. | |
| Ab serenitat
que aterra | |
| —Sí, —diu: —las forsas divinas | |
| en lo
mar nos han fet guerra, | |
| y assó 'ns fa perdre una
terra | |
| bona fins per clavellinas. | |
| La
verdura es delicada; | |
| las patatas son com cindrias, | |
| la
fruyta molt regalada... | |
| y
'ls treu una butxacada | |
| de cireras d'arbós indias.
| |
| Assó al Congrés fa rumiá;
| |
| mes lo inquisidor que es neo, | |
| y al progrés s'ha
d'oposá, | |
| li ve á dir en italiá: | |
| —Eres turco y no te creo. | |
| Pero com que
vol y dol, | |
| li pregunta intencionat | |
| quina part es la que
hi vol, | |
| y en Vasco ab un crit tot sol | |
| respón: —La inmortalitat.
| |
| Aquest cop que no s'espera | |
| mou un xich
d'algarabía, | |
| y 'l minyò ab fe verdadera,
| |
| entrega escrit á D. Pere | |
| lo plan de cóm
ho faría. | |
| Lo ministre que ho llegeix,
| |
| creu que ell se podrá lluhí | |
| si d'aquell
plan se serveix | |
| y las islas descubreix; | |
| pensa, y diu
que ho fará així. | |
| Assó
allunya 'l fer las paus | |
| y en pobre Vasco s'aterra; | |
| pero
al fí los deixa blaus, | |
| presentantlos dos esclaus | |
| que ha portat d'aquella terra.
| |
| ¡Ah fills meus, quina sorpresa! | |
| Que
bè 'ls mireu vos demano, | |
| pot ser dich una ximplesa;
| |
| mes jo veig la gegantesa | |
| que la va seguint un nano. | |
| Pero es tant distint la alsada, | |
| que
no es estrany que us acudi | |
| tal com ella va arreglada, | |
| que es una mulata criada | |
| que va á dur lo noy á
estudi. | |
| —Teniu ja en presencia vostra,—
| |
| diu en Vasco als portuguesos, | |
| aquests dos esclaus per
mostra | |
| de la isla que ha de ser nostra, | |
| si 'm déu
los barcos promesos— | |
| Mes, los cors son
durs com penyas | |
| y tothom li fa lo sòrt; | |
| s'estira
el negre las grenyas, | |
| y D. Pere 'ls pren las senyas | |
| com
quan se fa un passaport. | |
|
| Ella al fí
es la interrogada; | |
| lo negrito s'esgarrinxa | |
| rabiós
veyent la jugada, | |
| y li dòna una estirada | |
| que li
descús mitja trinxa. | |
| Encar que
assó la molesta, | |
| no 'n fa cas, y tot seguit | |
| al
ministre, tota llesta, | |
| —¡Jo no tinch patria! —contesta,
| |
| posantse las mans al pit. | |
| Li preguntan
lo seu nom | |
| y respón que 's diu Zelica. | |
| —Nelusco
á mí 'm diu tothom— | |
| anyadeix lo negre, —y
som | |
| jo rich allá y ella rica.—
| |
| Observantlos ningú 's mou. | |
| —¡Ella
qué alta y ell qué brau!— | |
| Fan com un comerciant
nou | |
| que no s'ha mirat may prou | |
| una mostra de cacau. | |
| Poch després, tothom ve bé
| |
| en que son de bona rassa, | |
| que dar el barco convè
| |
| y que per buscar dinè | |
| s'ha d'inventá alguna
trassa. | |
| Se'n va 'l jove sens dir re | |
| perque coneix qu' es del cas, | |
| y al surtí 'ls esclaus
tambè, | |
| ja se'ls ne va lo café | |
| de dalt la
punta del nas. | |
| Decideix al fí
'l Congrés, | |
| després de fer grans tabolas,
| |
| que 's reculleixin dinès, | |
| per fè 'l barco,
y per çó es | |
| que passan dos ab guardiolas.
| |
|
| Tothom hi tira 'l que vol, | |
| y al tirarhi,
'l criat se gira | |
| com en tal cas ferse sol; | |
| hi ha algun
bisbe que li dol; | |
| pero al últim també hi
tira. | |
| Un dels soldats, que du casco | |
| ja per semblants comissións, | |
| quan tots han dat,
fa entrá en Vasco; | |
| buydan los diners y... ¡oh
xasco! | |
| tot son xavos y botóns. | |
| ¡Quíns
crits!... ¡Ah! 'ls neos s'exaltan | |
| dihent que son los progressistas;
| |
| sens saber cóm las engaltan | |
| aquests insultan y
's faltan | |
| y 's veuhen cosas may vistas. | |
| No
heu sentit res com alló; | |
| fins los bisbes arman grescas,
| |
| y ab la mateixa, cansó | |
| que ha servit per la oració,
| |
| no cantan quatre de frescas. | |
| En Vasco,
al fí s'exaspera | |
| perque el clero s'hi embolica;
| |
| assó 'ls tren de pullaguera; | |
| lo inquisidor s'enquimera
| |
| y cremat l'excomunica. | |
|
| Com D. Pere
va ab segona, | |
| aprofita la ocasió, | |
| fa 'l furiós,
s'envalentona, | |
| y tot seguit órdres dòna | |
| per du en Vasco á la presò. | |
| ¡Véntali
violinada! | |
| Ara vè l'escándol gros. | |
| Pitzicato,
trompetada, | |
| ¡Au, minyons, que aixís m'agrada! | |
|
¡Quíns crits!... ¡Oh!... alló es horrorós.
| |
| Y entre tanta algarabía, | |
| tantas
mitras, repareulas, | |
| fan un burgit, que 's pendría
| |
| pe'l d'una confitería, | |
| quan hi ha molt despaig
de neulas. | |
| Aquí en Vasco diu:
—no'm tombo;— | |
| lo Congrés recorda 'l pacte; | |
| cridan
tots, tremola un biombo; | |
| ronca 'l baix, s'esbotza un bombo,
| |
| se'n van y s'acaba l'acte. | |
