Visor de obras.

  —1→  

Experiencia mostre quascun jorn que can foch se pren en alcun alberch que tots los vehins nan temor, els qui pus prop li son maior dehuen hauer pahor. Per que com aja ohit dir a persones dignes de fe que epidimia o pestilencia e mortaldats de gents regnen e han regnat en algunes partides e regions a nos vehines si ne dupte ni pahor; no ses maraveylla. E ja sie aço que uniuersalment tota mort sie molt terrible, empero mort sobtana es molt periyllosa, especialment quant a la anima. Es encara molt terrible, en aytant com la acompaynen molt terribles accidents. Hon com jo sia natural daquesta Ciutat e aja reebut esser en aquella, e encara continuament reeba, e aia reebuts honors diverses e grans profits per tota la Ciutat, e per singulars daquella volen de ma pocha sciencia fer e procurar alcun profit, e esquivar tot dampnatge a la Ciutat damont dita e als singulars daquella, hi preservar cascu e cascuna desser malaut ho malauta per temps pestilencial he volgut trabayllar de fer lo tractat seguent. Lo qual humilment e ab reverencia deguda, jo Maestre Jacme dagramont present a vosaltres honrats seynnors pahers e conseyll de la Ciutat de leyda axi com a aquells qui representats tota la damont dita Ciutat. E placia a vosaltres seynnors de reebre lo benignament e graciosa, no guardan lo valor del present, mas guardant la volentat e la affeccio mia, car diu lo savi Cato aixi. Exiguum munus cum dat tibi | pauper amicus, Accipito placide pleneque laudare memento.

E nos maraveyll degu car en aquest tractat solament he posat lo regiment de preservacio, e de la curacio de les malauties que en aytal temps sesdevenen no he volguda fer mencio. Car a aço no ma mogut zel denvega ni deniquitat, ans verdadera amor e karitat car lo tractat aquest es feyt principalment a profit del poble, e no a instruccio dels metges, com jo sia dels menors del mon e sia aixi com a verme en comparacio   —2→   de molts altres. E de regiment de preservacio pot tot hom usar ab aquest present tractat sens de metge sens tot periyll. Mas lo regiment de curacio es apropriat al metge, en lo qual cascu sens de la art de medicina porie leugerament errar. Perque a esquivar aquest periyll del regiment damont dit no he volgut fer mencio. E com lo damont dit tractat, segons que ja he dit sie feyt a utilitat comuna e publica: placieus seynnors de donarne treslat a tot hom quin vuylle copia. Encaraus placie daver recomanat en vostres braces e en vostra falda lactor daquell.

Lentrament del tractat ha II capitols. Lo primer capitol es de les proprietats de laer temprat en ses qualitats e en sa sustancia.

[C]an laer en alcuna regio ho ciutat es ben temprat en sa complexio ho en ses calitats, e ha clardat e nedesa, e puritat en sa sustancia, aytal aer ha proprietats maraveylloses, car primerament fa molt alongar la nostra vida, fa alegria e conserve sanitat, fa levar lenteniment, en tant que veu e contemple veritat en coses molt altes e molt sobtils, encara mou lenteniment nostre || a contemplar e a veure verdaderament alcunes coses esdevenidores, ha encara tyria qualitat ço es a dir proprietat de triaga contra tot veri e contra tota bestia verinosa. Per que es cosa certa que en alcunes iylles de Ybernia no pot viure neguna bestia verinosa, nils homes aqui habitants no poden morir per veri ni per toxech. Encara es probada cosa e certa quels cossors morts qui estan al aer e no son soterrats que per nuylls temps se podrixen nis corrompen. Perque apar manifestament que en aytal regio laer ha maraveyllosa tyria calitat ço es a dir proprietat de triaga.

Lo segon capitol de les maneres en les quals pot haver mudament e alteracio o destemprament en laer.

[Mas] en laer pot venir mudament en dues maneres ço es a saber en ses qualitats, lo qual mudament es dit alteracio. Encara pot haver mudament en sa sustancia, lo qual mudament es dit putrefaccio. E a quascu daquests mudaments sen segueix proprietat certa e diversa en laer, car veem manifestament que a diversitat de complecxions sen seguexen diverses proprietats,   —3→   e axi meseix a diverses putreffaccions sen seguexen diverses proprietats

E que a diversitat de complecxio sen seguesque diversitat de proprietat podem ho probar, car veem que homens de diverses complexions, han diverses condicions e diverses propietats e maneres, perque los uns salegren dohir cants e esturments, axí com aquells qui han lur complexio ben proporcionada. Any daltres a qui es gran pena ohir e escoltar aquells, axi com aquells || qui han lur complecxio corrompuda e disproporcionada, per que veem quels qui son malauts a qui en sanitat ere gran placer ohir melodies de cants e desturments, desplau e agreuge molt ohir aquells. Encara veem quels uns sadeliten en mengar ho beure coses dolces, axi com fleumatichs, los altres salegren en mengar e beure coses agres axi com colerichs. Encara los uns veem estar tot dia alegres e rients axi com sanguinis, e altres estan continuament trists, axi que nuylls temps no rien de cor, e aquests son malencolichs. Encara los uns son ardits e barayllosos axi com colerichs, los altres son temerosos e suaus axi com fleumatichs e malencolichs. Encaras pot aço eleix probar, car veem que medicines de diverses complecxions han diverses propietats e virtuts, car altra propietat e virtut ha leytuga e altra propietat ha lo pebre e axi de les altres.

Mas que a diversitat de putrefaccions sen seguesquen propietats diverses podem ho probar, car per putrefaccio de fleuma fora les venes se fa una febre que ha nom cotidiana, que ha propietat de fer accessio quascun jorn, e per putrefaccio de colera se fa altra febre que ha nom terçana, la qual ha propietat de fer accessio I. dia part altre. E per putrefaccio de malencolia se fa quartana, que ha propietat de fer accessio de quatre en quatre jorns. E dich be fora les venes car quascuna deles humors desusdites can se podrix dins les venes fa e engendre febre continua.

Encaras pot aço meseix probar en altra manera car per putrefaccio de la terra |||| sengendre una manera de coses animades quiscu de diversa manera e de diversa propietat axi com serps e luerts, rates e sangartaylles. E per putrefaccio de laer sengenren moscarts e mosques e langosts quascu de diverses maneres e de diverses propietats. E per putrefaccio de la aygua sengenren granotes e serps e anguiles. Mas en lelament del foch nos pot fer ni engenrar neguna putrefaccio per la calor   —4→   e la sequetat que ha, car tota cosa ques podrix ha a aver alguna humiditat. Contraste hi encara la sua gran simplicitat e puretat car acostament ha sens tot miga ab lo primer cel qui es dit la espera de la luna.

Empero no entench que degun element servant sa simplicitat se pusque podrir, ans la terra ho la aygua ho laer quis podrix es un cors compost de quatre elements en lo qual seynnorege I. daquells.

Vist e declarat com a diversitat de complecxio e de putrefaccio en laer sensegueix diversitat de propietats, es a saber primerament que lo mudament de laer en ses qualitats pot esser en dues maneres hani I que es dit natural, altre qui es dit contra natura. Mudament natural es dit aquell ques fa per luynnament ho per acostament del sol a nos quascun an, car veem en laer gran fredor en lo temps divern, can lo sol es en lo signe daquari, e veem axi meseix gran calor en laer en lo temps destiu, can lo sol es en lo signe del leho. E veem que en la primavera can lo sol es en lo signe daries ho en lo signe del taur que laer es temprat en calor e en fredor.

Mas mudament contra natura se fa en dues maneres. En una manera || que en lestiu face grans frets ho en livern gran calor e aytal mudament es de gran dampnatge a les gents e a tota altra cosa vivent. Encaras pot fer aquest mudament contra natura en altra manera, ço es a saber que en les terres temprades e be habitables lestiu sie tan rabios e tan calt que per la sua gran calor corrompa e tolga la generacio de les erbes e dels arbres, e de les fruytes e dels blats. Ho que livern sie tan fret que per la sua gran fredor mortiffich la calor natural dels homens e de les besties, e mortifich los arbres e altres coses vivents. Ho axi meseix que la primavera que deu esser naturalment temprada age la calor ho la fredor damont dita.

E pus havem parlat del mudament de laer en ses qualitats, parlem del mudament en sa substancia, lo qual se pot fer axi meteix en dues maneres car la sua putrefaccio avegades se termene a engenrament dalguna cosa que ha vida per que veem en estiu a les vegades caure de laer ab la pluga granotes e çalapets e altres coses que han vida. E avegades la sua putrefaccio nos atermene a engenrament dalguna cosa vivent.

E si hom me demane qual daquests mudaments es pigor, dich quel segon car signifique gran repugnancia e disproporcio en laer, per la qual no pot reebre espirit de vida. Perque en   —5→   aytant aytal aer ha a esser pus contrari a la nostra vida. E per aquesta raho en lo nostre cors qui es dit menor mon de fleuma podrit se fan cuchs e vermens qui han spirit de vida, e de colera podrida ||| ho de malencolia podrida, no sen poden engenrar per gran enemiztat e orribilitat que han ab la nostra natura, perque no poden reebre negun spirit de vida.

Donchs si en laer per tants e tan diverses mudaments, axi en ses qualitats com en sa substancia se poden seguir diverses propietats, e a diverses propietats sen seguexen diverses obres, nos deu negun hom maraveyllar si laer avegades es raho que les gents muyren sobtanament ho que diverses febres pestilencials regnen, ho eixidures ho apostemacions se facen sots la exella ho en langonal ho en altres lochs ho que regne pigota ho cuchs, ho altres males malauties fort periylloses e mortals. E aytal temps pot esser dit temps de epidimia ho de pestilencia.

Segueix se lo tractat lo qual compren VI articles. En lo primer dels quals se declare que vol dir pestilencia, e ha II capitols, lo primer es de la diffinicio de pestilencia.

[D]ich que pestilencia es mudament contra natura de laer en ses qualitats ho en sa substancia, per lo qual en les coses vivents venen corrupcions e morts soptanes, e malauties diverses en alcunes determenades regions, oltra cos acostumat en aquelles.

Dich primerament que pestilencia es mudament. Car mudament es cosa general a alteracio de qualitats e a putrefaccio de substancia.

Dich apres de laer. Car mudament de qualitats ni de substancia en la terra ni en la aygua no es pestilencia de la qual aci parlam sino en quant a aquell sen segueix mudament en laer. E dich be de la qual aci par || lam, car pestilencia quan a peixos se pot fer per mudament de la aygua en ses qualitats ho en sa substancia. Perque veem moltes de vegades mortaldat de peixs e gens per aço no es mortaldat domens ni docells ni daltres besties. Mas la pestilencia de la qual aci parlam es comuna a totes besties e a tota cosa vivent perque veem en aytal temps que serpents e altres reptilies fugen de les cavernes e ixen forçadament deffora, els ocells leixen sos nius e fugen segons que dire davall en lo terç article de les seynnals. Veem encara quels blats e altra fruyta ques leven en terra hon aytal   —6→   pestilencia es ho ha regnat que porte ab si gran infeccio en tant que es axi com a veri a tots cells quin mengen.

Per que en los lochs qui son prop de mar hon les gens han a viure de blat portat de luny, deuen fer son poder de saber ab veritat de qual regio es lo blat aqui aportat. E axi meseix se deuen certifficar de la especieria aqui aportada, si per aventura saben que aytal pestilencia age regnat en les portides don ha acustumat de venir la especieria. Car mes valrie mengar salsa de bon ayll, que salsa de girofle ho de canella, e de nou muscada qui fossen corromputs e enverinats.

Dich apres contra natura. Car mndament de laer lo qual es natural axi com divern a estiu del qual damont havem ja feyta mencio, no es pestilencia.

Dich apres en les coses vivents, hon es a saber que en les coses qui son sotsmeses a cors de natura son atrobats tres graus de vida. En lo primer grau son les coses que prenen nodriment e |||| creximent les quals no han raho ni sentiment, axi com erbes e tota manera de plantes. En lo segon grau son les coses que prenen nodriment e creximent, e part aço han sentiment, axi com peixs e ocells e altres besties. En lo terç grau es solament lo hom qui pren nodriment e creximent, e ha sentiment e part aço ha raho e enteniment. E en tots aquets graus de vivents pot caure pestilencia segons que ja havem dit dessus.

Dich apres: en ses qualitats ho en sa substancia. Car a aquests dos mudaments es sotsmesa la natura de laer segons que havem ja declarat dessus.

Dich encara venen corrupcions, contra lo primer el segon grau dels vivents ço es saber erbes blats arbres, fruyta, e besties. Car segons que solien aver propietat de aprofitar al nostre cors, ara han propietat denverinar e de matar.

Dich encara, e morts sobtanes. Car huy auras vist algun ton amich sans e alegre e dema ohiras dir que es mort. Per que en aytal temps deu tot feel crestia estar apareyllat de retre bon comte e leal a son seynnor can a ell plaura dapellar lo e de demanar de comte.

Dich apres. E malauties diverses, car los uns moren de febre la qual defora nos par nis demostre, e dintre creme e art lo cor. Los altres moren per apostemacio ques fa en la exella ho en langonal ho en lo cor, els infants moren per pigota ho per sarampio, e alcuns moren per cuchs, altres perden la memoria.   —7→   Per que recite Galien que ell vee una pestilencia en una regio en la qual los malauts perdien la memoria, axi quels propis noms nols membraven.

Dich || apres: en alcunes determenades regions. Car tota pestilencia comence en alguna regio. Mas avegades se mude en altra per una de tres rahons. La primera per vicinitat, car I. aer corromput leugerament corromp altre aer a ell acostat e aço veem manifestament per experiencia en exemple semblant, car una malgrana ho poma podrida ne fa podrir altra a ella acostada. Veem encara que si una malgrana ho poma se podrix en una part que ha poch de temps sexten la putrefaccio a tota la malgrana ho a tota la poma. La segona raho es portament de forment o de viandes daquella regio pestilencial en altra, car en aquells quen mengaran sengenraran malauties semblants e pegar san duns a altres. La terça raho es vent que porte e mude laer corromput e pestilencial duna regio en altra segons que direm daval en lo segon article.

Dich encara: oltra cors acostumat en aquelles, car quascuna regio ha acostumades certes malauties axi com Regne de valencia antrachs que vol dir mala buaynna ho buba negra, segons vulgar de Cathaluynna. E en sabartes sengenre molt una malautia que es apellada bocium ço es a dir gotirlons. E en lombardia les dones algunes vegades en loch dinfant han I. bufo. En Cathaluynna regnen molt febres. En alamaynna apenes saben ques vol dir febre, mas regnen hi molt apostemacions. En França naxen moltes fembres ranques ho çancaylloses. Mas en temps de pestilencia se fan malauties en la regio hon es la pestilencia molt estraynes, les quals no hi foren hanc vistes |||. Han encara fort estrayns cors, car ab los seynnals que en altre temps tot metge los pronosticarie, els tendrie per guarits ells se moren.

Lo segon capitol es de la enterpretacio de pestilencia.

[E] pus avem posada e declarada la diffinicio de pestilencia, raho es que posem la enterpretacio del seu nom. Hon dich que pestilencia segons verdadera enterpretacio vol dir aytant com temps de tempesta que ve de clardat, ço es a saber de les esteles. Per la primera sillaba sua que es pes entench tempesta. E per la segona sillaba sua que es te entench temps. E per   —8→   la terça sillaba sua que es lencia entench claredat, car lencos en grech vol aytant dir com clardat, o lum en lati.

En lo segon article se declare en qual manera se fa ho sengenre ni per quals rahons la pestilencia damont dita. E aquest article ha dues partides principals. La primera es de les coses que engenren ho fan en laer pestilencia universal a tota una regio ho a moltes. E ha dos capitols: lo primer es de les coses que fan en laer pestilencia universal en ses qualitats.

[A] nant al segon article principal dich que lestiu es de calor rabiosa ho livern de fredor molt excellent e mortal per obra de Deu e per merits nostres, de la qual cosa havem exemple en la veylla litx. Exodi. X.º capitulo de Faraho lo qual maltractave lo poble disrael perque deus entre les altres plagues e malediccions que li trames si fo vent cremant e || langostes. E no dupte negu que no li pogues aver trames vent sobiranament fret e mortifficant.

Altra raho perque lestiu es de calor rabiosa e livern es de fredor mortal es aquesta, ço es a saber can en lestiu saiusten moltes planetes caldes ab lo sol e ab la canicula, car per aytal coniunctio la virtut del sol se duble es fortiffique. E lyvern per lo contrari es de fredor excellent can en livern sajusten moltes planetes fredes ab lo sol, car lo sol en lo seu luynnament avie fort poch poder descalfar, e ara per aytal coniunctio la sua virtut descalfar ses fort mirvada. E la virtut de refredar de les planetes ses fortiffiquada.

Mas avegades sesdeve de tot lo contrari. Car lestiu es fort fret, e livern es fort calt, e es la raho aquesta. Car can ab lo sol sajusten moltes planetes fredes en lestiu la sua virtut descalfar fortment se mirve. E can en livern sajusten moltes planetes caldes ab lo sol, la sua virtut descalfar sesforce. Perque estan aytals coniunccions es laer en estiu fret e en yvern calt.

Mas no es ma entencio a dir que laer en yvern sie calt de semblant calor com en estiu ni en estiu sie fret de semblant fredor com es en yvern, ans entench que sie cosa impossible per cors de natura. Per que propiament parlan diria que laer en aytal yvern age fredor fort remissa e fort flaca, e lestiu axi meseix calor fort remissa e fort flaca.

Altra raho encara pot esser de las impressions damont dites, ço es a saber flac de diverses bens |||| per cors de natura   —9→   feyts e engenrats. Car avegades regne en lestiu molt ben austral ho de migjorn lo qual vulgarment es dit mari. E la donchs fa grans calors en lestiu e can regne molt vent septentrional ho de trasmontana, es tot lo contrari. E can en livern regne molt vent septentrional ho de trasmontana, aytal ivern es de grans fredors. E can hi regne molt vent austral ho de mig jorn es tot lo contrari.

Empero esdeves avegades quel vent de mig jorn ans que sie en aquestes regions passe per deserts ho per boscatges grans hon ses pres foch per qual se vuylle raho si que sesdeve devegades ques cremen IV ho V jornades de terra, lo qual vent ve a les nostres regions fortment calt he cremant. E la donchs laer nostre es molt calt oltra tota natura. Esdeves encara quel vent de trasmontana ans que sie en aquestes regions passe per ports ho per montaynnes que son carregades de neu, lo qual vent ve a les nostres regions fortment fret e segant, e la donchs laer nostre es molt fret oltra tota natura.

Lo segon capitol es de les coses que fan pestilencia universal en laer, quant a sa substancia.

[M] as la pestilencia del aer que es mudament contra natura, ho putrefaccio en sa substancia, pot venir axi meseix per moltes de rahons. Car avegades ve per obra de deu procurant ho nostres pecats. Car lig se en la sancta scriptura del veyll testament. Deuteronomii XXVIIIIº capitulo que deus tot poderos prometie molt grans e molt maraveylloses benediccions al seu poble si observave e guardave los seus manaments. || E axi eleix li menaçave e li prometie moltes sobiranes malediccions en cas que no observas les cerimonies els manaments seus, ubi sic dicitur. Quod si audire nolueris vocem domini dei tui ut custodias et facias omnia mandata eius et cerimonias quas ego precipio tibi hodie, venient super te universe maledictiones iste et aprehendent te. Maledictus eris in civitate, maledictus in agro. Maledictum horreum tuum, et maledicte reliquie tue. Maledictus fructus uteri tui et fructus terre tue. Armenta boum tuorum et greges ovium tuarum etc. E segueix se mes faen a nostre proposit. Percuciat te dominus egestate, febre et frigore ardore, et estu, et aere corrupto ac rubigine et persequatur donec pereas. Encaras segueix mes en aquell meseix capitol a maior confermacio de nostre proposit aixi. Percuciat te dominus ulcere egipti et partem corporis   —10→   per quam stercora egeuntur, scabie quoque et purrigine. Ita ut curari nequeas. Percuciat te dominus amentia et cecitate ac furore mentis et palpes in meridie sicut palpare solet cecus in tenebris et non dirigas vias tuas etc.

Encaras lig en lo veyll testament en lo segon llibre dels reys XXIVº capitulo, que per pecat de vanagloria e derguyll deus ocehie gran moltitut de gents per pestilencia. Car david feu contar tot lo seu poble e troba que disrael avie DCCCº milia homens darmes e de juda L. milia, de la qual cosa ell se gloria, per que deus li trames pestilencia e li mata del seu poble LXX. milia homens, e lin aguere morts molt mes si no que david se penedi tantost e regonegue son pecat.

E a probar aço, ço es a saber que deus per los nostres merits ||| tramete pestilencia e mortaldats e altres persecucions sobre nos, les probacions damont dites hi cumplen de present. Ja sie ço que en la sancta scriptura nage molts daltres exemples, axi com de les plagues de Ffaraho. Exodi VIIº et VIIIº, IXº, Xº et XIº capitulis. E axi com de la mortaldat del poble disrael, la qual deus los dona per lo murmurament que feren contra deus e contra Moysen e Aaron. Numeri XIVº capitulo. E axi semblantment de les altres.

Per altra raho pot venir mortaldat e pestilencia en les gents ço es a saber per malvats homens fiylls del diable, qui ab metzines e verins diversos corrompen les viandes ab molt fals engiynn e malvada maestria, ja sie ço que propiament parlant aytal mortaldat de gents no es pestilencia de la qual aci parlam, mas heu volguda fer mencio per ço car ara tenim temps en lo qual sa seguides moltes morts en alcunes regions prop daci axi com en Cobliure, en Carcasses, en Narbones, en la baronia de Montpesler, e a Aviynno, e en tota proensa.

Altra raho per que pot venir la pestilencia de qui parlam en aquest capitol es coniunctio de planetes ho esguardament daquelles. E per amor daço diu albert en lo libre de proprietat dells e laments que can saturn e jupiter fan coniunccio en I meseix signe e en un meseix grau, ve mortaldat e despoblament, e buydament de regnes. E es molt gran maraveylla que aytal coniunccio age a fer aytal influencia car certa cosa es que jupiter a contraries qualitats a saturn per que deurie corregir la sua malicia. Per que || sots tenin albert cove a dir que aquesta influencia vingue per propietat amagada la qual no ha nom propi, axi com la propietat per la qual reubarp purgue colera   —11→   e turbit fleuma. Ai la propietat per que aymant tire ferre no ha nom propi. E es certa cosa que tota influencia desteles que ve per virtut especiffica es pus forts que neguna altra. E semblant pestilencia e per semblant raho pot venir en laygua e lavors es gran mortaldat de peixs.

E avegades pot venir aquesta meseixa pestilencia per flat de vents en una manera, car vents calts e humits crexen e fan gran humiditat en laer. E humiditat es mare de putrefaccio. Encara mes en altra manera car avegades per bataylla ho en gran setge moren gran multitut de gents e de cavalls los quals nos sotarren, perque segueix de la putrefaccio de les cosses morts gran infeccio e corrompiment en laer. Encara dels cosses podrits sengenren mosques e tavans molt verinoses, la qual cosa fo de feyt en Cataluynna can lo Rey de França e ses gents tenien assetjada la Ciutat de Girona. Ja sie ço que sie fama comuna que per miracle aquelles mosques sengenraren. A la qual cosa no contrast. Car ço que natura obre ho fa, tot ho fa en vertut de deu. Donchs deus en vertut propia ho poch fer e ho dech fer, esguardan la injusticia e la iniquitat daquells, els greus pecats e eretgies que fahien, la qual cosa serie longa de contar.

Empero esdeuese auegades que sobreue alcun vent e regne fortment per alcuns dies, e porte tota aquella pestilencia e putre |||| faccio en altra regio. E en la primera porte daltra regio, aer pur e net perque recite galie que per los cosses morts en Ethiopia vench pestilencia e mortaldat en Grecia, Per que en temps que ha pestilencia en Cicilia ho en Cerdeynna lo vent de mig jorn es molt periyllos a Cathaluynna. El vent septentrional ho de trasmontana es molt bo e molt profitos. E per contrari si la pestilencia ere en Guascuynna ho en Tolsa ho en França lo vent de trasmontana serie a nos molt de gran dampnatge. El vent de mig jorn nos serie fort proffitos.

Encara pot venir aquesta mesexa pestilencia de part de la terra. Car dintre en la terra se fan moltes euaporacions dumiditats per la qual cosa naxen e ixen grans fonts e rius dalts putxs e daltes montaynnes. Encaras fa dintre la terra exalacions de fums per los quals se fa auegades terra tremol, les quals vapors e fumositats mesclades ab laer han a corrompre e a espessir e a gitar de sa natura la sua substancia.

E si hom me demane perque en leyda sengenre la broma en yvern, dich que per aquesta raho, car tots los lochs en torn de   —12→   leyda a totes parts son en gran humiditat, axi que tota la terra ho gran partida se pot regar. E la calor que es dins la terra es major liuern quel estiu, Per que les fonts naturals son caldes diuern e molt fredes destiu. Donchs la calor gran que es dins la terra fa bugar e euaporar la terra que es fort humida e aquella vapor espesseix laer. E semblant obra daquesta fa lo foch qui esta davall la olla qui || es plena daygua.

E si hom me demane encara si aquella broma fa pestilencia ni males ímpressions notablament en les gents ni en les altres coses axi com blats ho fruyta dich que no. E la raho es aquesta, car la broma comunament no si fa sino en yvern, e en yuern laer es fret, perque aytal broma no fa putrefaccio en laer, car a putrefaccio se requiren dues coses, ço es a saber calor e humiditat. Mas dich que si en estiu si fahie aytal broma que farie pestilencia e malauties en les gents e corromprie los arbres e la fruyta segons vulgar cathala serie entechada. E aço es cosa prouada per experiencia. Empero aytal broma segons veritat fa estar trists aquells qui no la han usada, car los spirits del nostre cors son clars e luminosos e resplandents perque la anima que es fundada e assetiada en los spirits, salegre en lum e clardat, e esta trista en tenebres.

E si hom encara me demane, si lo spirits del nostre cors son luminosos e resplandents, perque nols pot veure vyll corporal. Dich que a aço contraste lur raritat e subtilitat de substancia, car certa cosa es que sobre laer e dauall lo cel de la luna es la espera del foch. E de natura de foch es que sie clar e luminos. Empero la sua luminositat los nostres vylls corporals no poden veure per la raritat e subtilitat de substancia daquell tot axi meseix es en nostre proposit. E per aquesta mesexa raho los nostres huylls corporals, poden veure les esteles, e no poden veure la substancia del cel ja sie ço quel ||| cel eles esteles sien duna mesexa natura. Mas empero les esteles son de substancia pus compacta, el cel de substancia molt rara e molt soptil, perque la. I. pot termenar la nostra vista e laltre no.

Altra raho perque pot venir aquesta mesexa pestilencia es de part de la aygua, car can en laygua ha putrefaccio per les rahons dessus dites, e per la calor del sol seleuen de la aygua moltes vapors, les quals son molt pus malicioses e dampnoses que la aygua en tota sa substancia, en aytant com son pus sobtils e pus penetrants les quals vapors se mesclen ab laer, corrompen lo el podrixen en sa substancia. E per totes aquestes rahons damont   —13→   dites pot venir pestilencia en laer e mortaldat de gens uniuersal a tota una regio ho a moltes.

La segona partida principal daquest article, es de les coses que fan ho engenren pestilencia particular e ha III capitols. Lo primer es de les coses que fan pestilencia particular e apropiada a una Ciutat solament.

p estilencia particular a una Ciutat pot venir, primerament per ço car ha entorn si e deprop molts estaynns e molts braçals ho cequies plenes daygua no movible. Axi com Tortosa e Oristaynn.

Altra raho es per ço car esta cuberta a part dorient axi com Tortosa. Car lo sol ha gran efficacia de purifficar laer. E per lo contrari quant es per aquesta raho leyda deu esser preseruada de pestilencia.

E si hom me demane perque leyda es ciutat diffamada de moltes malauties, specialment en temps destiu, com sie || alta e ben euentable, specialment de vents orientals, com sie descuberta a sol ixent. Dich que aço es no per mal aer mas per mal regiment de la fruyta e de les viandes per la habundancia daquelles. E pos una regla general aytal, que tot loch hon ha carestia de viandes e de fruyta es pus sans en estiu que tot altre hon es lo contrari. Car molt usar fruyta e entendre a encarcerar moltitut e diuersitat de viandes es una raho molt forts dengenrar malauties, e de no venir a veyllesa.

Altra raho perque pestilencia particular asseynnaladament en una Ciutat, es per ço car esta en loch pregon, e ha montaynnes altes a totes parts, els vulgar dien a aytal Ciutat, Ciutat o loch offegat, e aytal es la Seu durgell, car aytal loch nos pot be euentar, e euentament es una cosa que tol al aer putrefaccio, perque los vulgars posen los draps a euentar e a orejar per ço que nos podrisquen nis tiynnen.

Altra raho hi ha. Ço es a saber multitut darbres, tot entorn daquella, specialment que sien alts, axi com albers, car contrasten a la euentacio del aer de la Ciutat, specialment noguers que han propietat special de corrompre laer, e semblant propietat ha la figuera. Per que los vulgars dien e es veritat que dormir a ombra de noguer ho de figuera, es cosa greu e dampnosa. E em per amor daço la ciutat de leyda es estada pus sana destiu depus quen talaren los albers de fontanet.

  —14→  

Altra raho hi pot hauer sutzea de Ciutat, perque a esquiuar pestilencia en alcuna Ciutat se deu fort esquiuar que budells ni ventres de besties, ni besties mortes |||| no sien gitats prop de la Ciutat. Ni femers deuen esser posats costa la Ciutat. Ni deu esser sostengut que dintre la Ciutat en carrera publica de nit ni de dia sie feyta ni gitada negura legera, ni dintre Ciutat no deuen esser posats cuyrs a remuyllar, nis deuen matar bous ni altres besties, car de totes aquestes coses be gran infeccio en laer. E aquesta raho ha loch en Paris e a Aviynno e en leyda.

Altra raho pot esser, viandes corrompudes engenrades en regio pestilencial, aportades a aquell loch ho Ciutat, especialment forment e vi, en aytant com son viandes ques prenen en maior quantitat que degunes altres.

Altra raho es participacio ab malalt de malaltia pestilencial, car du se pega en altre axi com a foch saluatge, e daquell en altre. E axi sesten als altres si deus misericordios noy tramet la sua sancta gracia.

E si algu me demane quals son les malalties ques peguen du en altre, dich que aquelles son, axi com lebrositat ho meseleria e roynna, e tisiquea e lagaynna, febre pestilencial, pigota e sarampio e tiynna. E universalment tota malaltia ques fa per pestilencia del aer.

Mas Aristotil en lo seten libre qui es dit de probleumatibus, fa una questio aytal. Per que axi com lo malalt fa alteracio en lo sans mudan lo de sanitat a malaltia, perque lo sans no fa alteracio en lo malalt mudan lo de malaltia a sanitat. A la qual questio ho demanda respon ell meseix, que la raho es aquesta. Car malaltia es mudament, e sanitat es reposament. Perque aquesta ço es a saber sanitat no mou e laltra ço es a saber malaltia mou ||.

E ja sia ço que la resposta sie verdadera empero no serie clara dentendre a tuyt. Perque dich que sanitat es temprament, e malaltia es destemprament, e la cosa destemprada es en pus alt grau de qualitat que la temprada perque fa pus forta accio e pus fort mudament.

Empero que una malaltia se pech a altre requir si principalment disposicio en lo cors daquell a quis pegue. Car obra e impressio, tots temps se fa en materia disposita, perque diu hom vulgarment que mal acostar fa lo foch a la estopa.

E si hom encara me demane qui son aquells qui son disposits e apareyllats a malalties pestilencials. Dich que aquells principalment   —15→   que han lo cors plen dumors, especialment si son humors corrompudes e podrides. E aquells axi meseix que seran gloriejats dintre lan en molt menjar e en molt beure. E aquells qui molt usen de participar carnalment ab fembra. E aquells qui han les porositats del cors amples ho artifficialment, axi com per molt usar banys ho naturalment axi com aquells qui leugerament senten calor ho fredor. E qui per poca raho suen. E qui son pelosos per lo cors. Car moltitut de pels demostre raritat e amplesa de les porositats del cors.

Lo segon capitol es de les coses que fan pestilencia particular e apropiada a un carrer.

p estilencia particular a un carrer se pot fer per la primera raho dita desus parlan de la pestilencia apropiada a una Ciutat, la qual raho ha loch en lo cap del pont de leyda, lo qual seynnaladament es carrer pus malsans que quans na en leyda. Encara la ||| segona raho a loch en lo monestir dels frares menors, e dels prehicadors de leyda. La quarta raho a loch al cap del pont. La cinquena a loch quant a la triperia de leyda, e quant al cap pont. E don me gran maraveylla com en tan asseynnalat e tan notable loch de la Ciutat se soste tan notable infeccio.

Encara hi pot auer altra raho en especial, si per auentura lo carrer es prop plaça hon se ven ortaliça, especialment cols, car olor de fuylles de cols podrides ha propietat de corrompre laer.

Lo terç capitol es de les coses que fan pestilencia particular e apropiada solament a I. alberch.

l a raho perque pestilencia particular ve solament a I. alberch pot eser sutzea dalberch en totes les maneres dessus dites, ho per altra raho, axi com si lalberch ero loch offegat e mal euentable, ho en loch reumatich.

Encara per altra raho, ço es á saber si los del alberch auien menjat blat ho begut vi qui fossen corromputs, car ja es estat trobat que per aquesta raho morien tots quants estaven en I. alberch. Perque do regla general que tothom se deu guardar de beure vi engessat, car ha a cremar la sanch el fetge e secar los pits e fa venir dissintiria. Encara deu hom ab diligencia esquiuar   —16→   de femar viynnes, car lo vi daytals viynnes es fort putrefactible, lo qual engenre febres diverses e apostemes. Encara ebete e engroseix los espirits e no conforte les vertuts. Mas no es axi del magraner car fe || marlo, especialment ab femta de porch a regarlo conuinentment ab aygua freda, fa miyllorar tot son fruyt.

Encara hi ha altra raho. Ço es a saber participacio ab altre malalt qui ha malaltia pestilencial, car ja auem vist e hoit per persones dignes de fe que morie lo malalt e morien los servidors de semblant malaltia, ho que encara lo metge el confessor.

Per ques guart tot metge que no age desig de temps de pestilencia per cupiditat de pecunia, car si ho fa desige la sua mort mesexa, ho dalcun son amich, per lo qual a reembre, si no es fiyll dauaricia e de tenacitat volrie auer donat tot lo tresor del mon.

En lo terç article se declaren los seynals de la pestilencia damont dita, que es mudament del aer en sa substancia, lo qual ha .II. capitols. Lo primer es dels seynals que signiffiquen pestilencia esdeuenidora.

l os seynnals de la pestilencia que es mudament del aer en ses qualitats, nols vuyll posar, car son clars e maniffests a tots aquells qui saben posar differencia entre calt e fret. Perque entench a dir solament los seynnals de la pestilencia que es mudament e corrupcio del aer en sa substancia, hon es a saber que alcuns seynnals signiffiquen pestilencia esdeuenidora. E hani daltres que signiffiquen pestilencia ja present. Los seynnals que signiffiquen pestilencia esdeuenidora son aquests. Ço es a saber inflamacions ques fan en laer. E daquestes hani dalcunes que estan en un loch |||| segons jutgament de nostres huylls, axi com estela comada. E dich be segons jutgament de nostres huylls, car segons veritat la estela comada no esta continuadament en .I. loch ans segueix continuadament lo maniment dalcuna planeta ho de planetes, en virtut de les quals es estada engenrada.

Mas hani daltres inflamacions que son mouibles, e daquestes alcunes ni ha que apparen de gran quantitat, les quals son apelladres drach. E aquesta fo vista en leyda per moltes notables persones dignes de fe en lan de .MCCCXLV. lo derrer dia de Febrer prop dalba, la amplea de la qual ere maior que una gran asta de lança a la longuea segons estimacio verdadera, ere de mes   —17→   de .XX. astes de lança. E auie maior resplandor que degun lamp. Axi que a tots aquells qui la veeren feu molt gran pahor. Hani daltres qui aparen solament a quantitat duna grossa biga, hani daltres que aparen a manera duna asta de lança, hani de tals que han discontinuacio, axi com senflame una partida apres altra, la qual inflamacio es apellada cabra saltant ho estels bolants.

De les quals inflamacions damontdites auegades ni ha qui fan lur mouiment devers la terra. E hani de tals que fan lur mouiment a ensus deuers lelament del foch.

E si hom me demane perque les inflamacions damontdites fan lur mouiment devers la terra com sien de natura de foch. El mouiment de foch de sa natura sie pujar a ensus devers lo cel. Dich que || aytals inflamacions no fan aytal mouiment per lo foch, ans seguexen la materia hon aytal inflamacio ses engenrada, car si hom estave en .I. loch alt e metie foch a estopa, e lexaue caure la estopa, certa cosa es que la estopa creman anarie a terra. Tot axi meseix en nostre proposit.

E si hom me demane perque alcunes de les inflamacions dessus dites son en gran quantitat e altres de pocha: dich que aços fa segons la multitut de les exelacions que pugen de la terra en la regio del aer per la virtut del sol, e per virtut de coniuccions dalcunes planetes. Hon dich que auegades sesdeue es pot esdeuenir que alcuna molt gran inflamacio de les damont dites, cau sobre alcuna Ciutat ho en alcun boscatge, e creme una gran partida de terra, per lo qual cremament, moltes males vapors e fumositats se mesclen en laer, el corrompen, el giten de sa natura, el enverinen. Lo qual cas es esdeuengut de feyt en aquest an present, en la Turquia.

Empero no contrast que deus totpoderos per la maluestat de les gents daquella regio, e del vehins daquella, no pogues auer trames foch del cel, ho creat de nou en la terra qui cremas e dissipas tota aquella gent, axi com dissipa aquelles dues Ciutats per pecat contra natura de carnalitat. Ço es a saber Sodoma e gomorra segons ques litx en la sancta Scriptura (Al marge «Genesis XIX capitulo») perque tot feel crestia deu pendre castigament e correccio ||| del cas damont dit, axi com fa lo petit infant can veu ferir e disciplinar son compaynno.

Donchs apar que aytal seynnal de pestilencia, no es solament seynnal, ans engenre e fa pestilencia. Mas car tota cosa que al nostre enteniment represente ço que ha a venir pot esser dit seynnal. Emperamor daço generalment parlan totes les coses   —18→   que fan ho engenren pestilencia en laer ho en les gents poden esser dites seynnal, sien se costellacions, ho vents ho altres coses. Perque can veem que alcuna mala coniunccio se fa de planetes qui son enemigues á la nostra vida, conexem que el temps esdeuenidor seran malalties e mortaldats. Axi eleix can veem que en liuern ha regnat molt lo vent austral ho mari e son estades moltes pluges, e semblantment se prosegueix la primauera, conexem quel estiu e lautumpne sera pestilencial. E axi meseix ho podem declarar en les altres coses que fan pestilencia.

Ay encara altre seynnal de pestilencie esdeuenidora. Ço es a saber can en laer ha molt souent gran diuersitat, axi que ades fa calor mortal, e tantost apres ho en lendendema fa gran fret, ho en .I. dia meseix les matinades son fredes e les vesprades caldes, ho per lo contrari.

Lo segon capitol es de les seynnals que signifiquen pestilencia en laer ja present.

1 os seynnals que signiffiquen pestilencia ja present en laer son axi com ter || bolament en laer, car ades parra que dege ploure e puixs no plou. Ay altre seynnal encara, que tot laer es carregat de pols. Encara hi ha altre seynnal que ja sie ço que laer de si no age neguna color, empero par que sie groch ho cetri. Altre seynnal hi ha encara molt cert, ço es a saber que les serps e les sangartaylles, els luerts e altres reptilies, e les granotes son en gran habundancia e ixen de les cauernes de la terra ho de la aygua pus abhora que no han acostumat.

Encara hi ha altre seynnal quels ocells fugen de sos nius e lexen de couar los ous. Ay encara altre seynnal que les malalties sont molt falses, car lo malalt sera temprat deffora en ses carns e dintre prop lo cor sera lo foch e la cremor molt gran. Hoc encara auegades lo malalt nos sentira gran febre nil metge ab lo tocament no la trobara, el pols no sera molt mudat de sa naturalitat. E les urines auran seynnal de digestio. El malalt se mor sobtadament. El metge esta maraueyllat axi com aquell que no sap que li ha esdeuengut.

Encara los que han febre pestilencial, no son calts de fora, e mouen grans basques, axi que no poden assegurar. E han lalende el flat molt corromput e molt pudent, axi que lur alende e lur flat sostenir, es gran cosa.

  —19→  

Altre seynnal hi ha, que en aytal temps regnen molt febres pestilencials, de les quals ja auem feyta mencio |||| les quals seguexen e acompaynnen males exidures e apostemacions, axi com antrachs ho mala bufaynna, pigota e cuchs, e altres maluades malalties. Perque can hom veu en les gents engendrar e multiplicar aytals febres, e aytals malalties, pot hom leugerament conexer que en laer ha putrefaccio e corrupcio en sa substancia.

Lo darrer seynnal es, que la fruyta es tota entechada, el blat cuyllit daquell an, nos pot saluar, ans nix olor molt estraynna. El pa feyt daquell no rete sabor ni olor, segons que ha acostumat en altres ans.

Lo quart article es de la alteracio e del mudament que fa laer pestilencial en les coses viuents, e especialment en lo nostre cors, lo qual ha .II. capitols. Lo primer capitol es del mudament que fa laer qui es pestilencial en ses qualitats.

e s a saber que laer pestilencial en ses qualitats per sobre calor creme erbes, e blats, e arbres, seque la terra e tol lo nodriment a totes les plantes perques sequen e moren. E si es pestilencial per sobre fredor, axi meseix los tol la vida. Perque veem que alcuns arbres axi com torongers no poden viure en terra molt freda. E jo dich que en valencia ho en Mayllorqua ho en barchinona porie fer tan gran fret alcun an que tots los torongers hi morrien. E en leyda porie fer tan forçor fret alcun an, que no solament torongers hi morrien, ans hi encara hi morrien totes les erbes e tots los arbres. E aquest meseix aer axi fret, pot tenir gran dampnatge al nostre cors.

Hon es a saber que laer ha a alterar lo nostre cors en moltes maueres || ço es a saber deffora e dintre. Deffora, car si es molt calt, obre les porositats del nostre cors e fa resolucio de la calor natural e dels spirits. Perque afflaqueix les vertuts e fa assedar e done destalent, e fa resolucio de la sanch soptil e fa engroguir lo cuyr, perque en les terres molt caldes les gents son negres, e lur negrea tire a citrinitat axi com en Cerdeynna e en Cicilia. E fa encendre e seynnorejar la colera.

Mas a dins fa alteracio, car sens tot miga ve al cor per reffredar lo, e per mitigar la sua gran calor perque aytal aer escalfa fortment lo cor els espirits, e la sanch arterial, e fa la colera seynnorejar a totes les altres humors multiplican aquella, e fortiffican e aguan les sues qualitats que son calor e sequetat.   —20→   Perque aytal aer pot esser raho de tota malaltia ques engendre hos fa de colera.

E si per aventura laer es excellentment fret, ha axi meseix a alterar e fer mudament en lo nostre cors deffora e dintre. Deffora fa tancar les porositats del nostre cors. E si es tan fret que pusque fer penetracio dins lo nostre cors, mortiffica la calor natural, per ques trobe que molt hom es mort per gran fret. Encara fa apoplexia, ço es dit ajustament ho apostemacio del cervell, per la qual hom soptament port lo moviment el sentiment, axi que nos coneix apenes de la persona si es morta ho viua, ni en pols ni en alendar.

Perque a prouar si son morts ho vius pren hom .I. floch de lana fort prima e fort sobtil e pose lals hom prop los forats del nas ho a la boca, e si poch ni molt alenden, la lana se ||| mou per laer que ix e entre per los forats del nas e de la bocha. Encara fa hom altra proua, ço es a saber quels pose hom un gubell plen vertent daygua sobrel pits, endret lo cor. E si per auentura lo cor ha degun mouiment, veu hom moure laygua. E si per auentura nos mou, liurar pots lo pacient als capelans. Altres seynnals hi ha, mas aquestes cumplen e basten de present.

E ja sie aço que posar aquestes seynnals, sie exir de nostre proposit. Empero jols e volgut posar per proffit comu. Car cert so que molts homens e moltes dones, a qui esdeue aquesta malantia, se cuyden los vulgas que sien morts, e molts ne sotarren qui son vius. Perque conseyllaria que aytals a qui ve aytal accident soptosament, ffossen guardats e esprouats per bons metges diligentment e nans que hom los soterras. Ho que hi fos observat al meyns lo conseyll davicenna, qui vol que aytals sien esperats a soterrar al meyns per .LXX. e dues hores, que son III. dies naturals entegres e cumplits.

Encara fa aytal aer excellentment fret epilepsia, que vol aytant dir com mal de caure, fa encara paraliticament. E tortura de cara e duylls e de bocha.

Mas laer qui es fret e no ha molt excellent fredor ha a fer bona digestio, e fa daltres proffits al nostre cors. Mas || car aytal aer no es pestilencial. Emperamor daço non entench pus a fer mencio.

Lo segon capitol es del mudament qui fa laer qui es pestilencial en sa substancia.

l aer pestilencial per putrefaccio e mudament de su substancia   —21→   fa molts e diversos mudaments en lo nostre cors, hi en diverses maneres. Car el corromp, hi enverine totes les fruytes els blats. E corrompent aquests, corromp los humors del nostre cors.

Encara mes aquest aer corromput e podrit alendan e respiran, entre sens tot miga al cor. Per que podrix e corromp la sanch arterial ques fa es engendre dins les çellas del cor. Corromp encara e podrix los esperits uitals, lo qual sanch corrumput va del cor per les venes que polsen les quals son apelades arteries, als altres membres. E la damont dita putrefaccio ho corrupcio de sanch per vicinitat, corromp e pudrix laltra sanch.

E aquesta sanch, a les vegades fa ajustament dins la substancia del cor, e engendre ho fa apostema en lo cor. Avegades natura sen desix, el tramet a les exeles, qui son axi com a latrina ho albelo del cor, e fa aqui ajustament ho apostema. Avegades lo tramet al fetge, el fetge trametlo al angonal, axi com a la sua latrina ho albelo e fa aqui apostema Auegades aquela sanch podrida bull, axi com fa lo most, e va ales partides deffora. Engendres pigota, e sa |||| rampio. E auegades la putrefaccio en especial se fa en la fleuma perque sengendren cuchs de diuerses maneres. Mas vuyll posar una regla general, que ab totes les malanties dessus dites es tots temps febre continua, ho duna humor, ho de moltes, segons que les humors prenen impressio ho putrefaccio del aer pestilencial.

E si hom me demane, si la febre es primera, e en apres venen les malanties dessus dites ho si es lo contrari, ço es a saber que la febre sie sequela ho accident de les apostemacions dessus dites. Dich que la febre es primera, e en apres se seguexen les apostemes, e la pigota per manera de atermenament de la febre pestilencial damont dita.

En lo quint article principal se pose lo regiment de preseruacio, e ha dues parts principals, la primera es del regiment quis deu obseruar contra laer pestilencial en ses qualitats. E ha .II. capitols. Lo primer es del regiment contra laer pestilencial por excellencia de calor.

s i laer es pestilencial per excellencia de calor. En aytal temps deu hom estar en lochs frets naturalment ho artificialment. Naturalment axi com en la serrania en arago, ho en la   —22→   montaynna de prades en Cataluynna. Deu hom encara estar e dormir en cases soterranies que agen finestres || especialment apart de trasmontana, per ço que laer no sia reumatich ni offegat. Car aytal aer fa molt gran dampnatge al cap e als pits e als pulmons.

Artifficialment pot hom refredar laer en moltes maneres. Ço es a saber que hom face regar lo sol de la cambra ab uinagre e aygua ras. E que hom git pel sol de terra, estremitats de salzes, e fuylles de canes, e de ceps blanchs, e rams de murta, e roses. Encara poden esser feyts oreylles plens de roses seques, e que sien posats al cap del lit. Encara pot hom fer distillacions daygua en diuerses parts de la cambra, que ualrran aytant, com si exie font uiua en la cambra. Ho prengue hom una gran chonqua plena daygua molt freda, e estigue en mitx de la cambra, e ab una escudela traguen hom de la aygua puys que lay torn hom, dalt vessan la escudela. Ho sien preses lençols baynnats en aygua freda, e sian esteses en qualque perxa.

Encara deu hom portar tals vestedures e tals folradures que no facen inflamar la sanch, ans la tempren e la reffreden, axi com vestedures de seda ho de li dilicat e prim. E axi meseix deu se hom guardar que no vage apareyllat de pendre fret, car sdeues auegades que en lo temps damont dit soptament sobreue alcun vent fret e penetrant. Perque en aytal cas deuse hom guardar destar en loch ||| hon aytal vent fret buff, axi com si venie per canal. Perque es bona cautela aguardarse daquest periyll en tot temps portar jubet prim de li ho de seda folcit de coto, car aytal vestedura ha a fer totes les coses damont dites. Ço es a saber que guarde dinflamar la sanch, e guarde axi meseix de pendre fret soptament, perque los lombarts qui son maestres de viure en lo mon, nuylls temps van meynns daytal vestedura.

Encara deu hom continuar en aytal temps viandes fredes, axi com carabaces e melons, leytugues e verdolagues e cogombres, e axi deles altres, si donchs a aço no contrastaue alcun cas particular, axi com gran flaquea ho destemprament de ventreyll. Deu hom encara en aytal temps esquiuar beure vi de gran força per sa natura, axi com vi grech ho de vernaça, car en aytal temps vins qui ab poca daygua son molt amerats, son miyllors. Encara deu hom esquiuar en aytal temps beure vins engessats ho conservats ab alum, ho ab calç car aytals vins han a cremar la sanch e les humors. Deu hom encara usar en aytal temps, agraç e vinagre, e such de toronges e de limons si donchs alcun cas particular no   —23→   ho vedaue axi com fredor de bocha de ventreyll ho sequetat de pits, ho tos, ho cadarn, e axi daltres coses semblants.

Lo segon capitol es del regiment contra laer pestilencial per excellencia de fredor.

c an laer es pestilencial per sobre fredor, deu hom elegir lochs calts naturalment ho artifficialment. Naturalment axi com || es regne de valencia hol camp de Tarragona. E deu hom dormir en cambra hon lo sol pusque entrar, e age ses finestres deues sol ixent ho deues mig jorn. E si per auentura ha finestres deues trasmontana, sien molt diligentment tanquades.

Artifficialment pot hom escalfar laer en aquesta manera. Ço es a saber que hom face foch en la cambra de sarments ben seques ho de romer, ho de ginebre, ho doliver. El foch sie clar sens fum aytant com ferse pora, car lo fum es dampnos als huylls ho al pits.

Empero en lestar prop del foch sie observada aytal cautela. Ço es a saber que hom tingue la esquena girada al foch, car estar girat faz a faz al foch fa dos dampnatges, la. I. que tol la digestio, tiran la calor natural als membres deffora; laltre que afflaqueix la vista, perque a qui plau estar ab la cara girada vers lo foch, deu tenir alguna cosa dauant los huylls.

Encara deu hom portar en aytal temps tals vestedures e tals folradures que agen a contrastar ab la fredor deffora, e agen a retenir la calor natural, axi com son draps de fina lana, especialment tints en grana e folradura feyta del gris del vayre e folradura de lebres ho de coniylls ho de fins aynnins. E vestir se estret en aytal temps es cosa profitosa. E en especial deu tothom guardar los peus el cap de fret, car aquests membres son luynn del cor, qui es font de calor, e maiorment can se pose a dormir, car en lo dormir la calor natural va tota als membres qui son dedins.

Encara en aytal temps deu hom fer exercicis de gran trevayll, axi com anar caçar |||| a peu ho saltar ho luytar ho jugar desgrima. Guardan cascu sa honestat segons son grau e son estament. E per lo contrari si laer ha pestilencia de calor, los exercicis dessus dits deuen esser esquiuats.

Encara mes en aytal temps deu hom mengar viandes caldes e grosses, en sa substancia axi com cols, e xiriuiat e pastanagat, e molto, e gallines e axi de les altres semblants. Encara deu hom

  —24→  

Facsimil del full 10 r. del Manuscrit

  —25→  

usar en aytals temps salses caldes, axi com dayll ho de pebre e mostaya, e uruga. E aquells qui fer ho poden, poden usar vi, naturalment calt axi com grech ho vernaça e axi dels altres, ho artifficialment calt axi com piment.

Els grans seynnors poden usar piment que sie feyt daytals 33 especies. R. cinamomi alitimi .i. uncia. electi et mundi 1/2 uncia. granorum paradisi florum cinamomi cubebarum domesticarum ana .i. drag. gariof. macis galang. ana .ii. drag. nucis mus. unam grossam panis zuccari, et optimi vini et odoriferi utriusque quantum sufficit, fiat nectar vel pigmentum.

Del qual pot esser pres a la fi del mengar ab pan torrat ho ab neules.

Empero do una aytal doctrina que en lo regiment descalfar ho de reffredar sie ab diligencia servada regla e mesura, car esdeues moltes de vegades que en temps de gran calor alcu pren greu malaltia de fredor per sobre usar coses fredes. E en temps de gran fredor alcu pren greu malaltia de calor per sobre usar coses caldes.

La segona partida principal daquest article, es del regiment ques deu obseruar contra laer pestilencial en sa substancia. La qual ha .VII. capitols. Lo primer es de la rectifficacio del aer podrit e corromput en sa substancia ||

c an laer es pestilencial per putreffaccio e corrupcio de sa substancia, deuem guardar si la sua corrupcio ho putreffaccio es venguda per nostres merits ho per nostres peccats, ho si es venguda per infeccio de la terra ho de la aygua ho daquestes coses josanes, ho es venguda per raho de coses altes e sobiranes, axi com per influencia dalcuna coniunccio ho a esguardament de planetes. Car si la corrupcio ho putreffaccio de laer, es venguda per nostres peccats ho per nostres merits, poch valen en aquest cas los remeys de la art de medicina, car aquell qui ligue ha a desligar. E a aço a confermar se pot enduyr .I. test de la sancta Escriptura, lo qual es estat allegat dessus en lo segon article, lo qual es escrit Deutoronomij .XXVIII. capitulo, hon se diu axi Percutiat te dominus ulcere egipti, et partem corporis per quam stercora egeruntur scabie quoque et prurrigine, ita ut curari nequeas. Diu se encara vulgarment, que can deus no vol, sants no poden. Car no es degu que a la ma ni al poder de deu pugue contrastar. Empero lo maior remey que en aquest   —26→   cas podem auer, si es que reconegam nostres pecats e nostres deffalliments aven cordial contriccio e vocal confessio, dobra e de feyt satisfaccio a deu per verdadera penitencia, e ab lo prohisme reten e donan a quascu ço del seu. Lo qual regiment nos fo figurat regum IIIº capitulo octauo hon se diu axi ffames si aborta fuerit in terra aut pestilentia, aut corruptus aer, aut erugo, locusta aut rubigo, et afflixerit eum et inimicus eius portas obsidens, omnis plaga universa infirmitas, cuncta deuoratio et imprecatio que ||| acciderit omni homini de populo tuo israel Si quis cognoverit plagam cordis sui habendo veram contritionem. Et expanderit manus suas in domo hac Hoc est habendo recursum ad sacrosanctam Romanam ecclesiam, et ad eius vicarios, humiliter petenclo veniam de obmissis. Tu exaudies in celo in loco habitationis tue et repropiciaberis et facies ut des unicuique secundum omnes vias suas, sicut videris cor ejus quia tu nosti solus cor omnium filiorum hominum, ut timeant te cunctis diebus quibus vivunt super faciem terre, quam dedisti patribus nostris.

Mas si la putrefaccio del aer es venguda de la terra ho de la aygua en aytal cas deu hom elegir per estar e per viure los lochs alts e les montaynnes. Mas si la putreffaccio es venguda per influencia dalcuna coniunccio, ho esguardament de planetes, En aytal cas deu hom elegir per estar e per viure, los lochs baixs e les cambres soterranies, e deu hom tenir en aytal cas les finestres de les cambres e les espiylleres diligentment tanquades.

E face hom foch en la cambra de leynna certa, axi com de romer e de murta, ho de cipres quen pogues auer gran habundancia, ho de ginebre ho desticados arabich ho de lauendula qui es dita vulgarment espigol.

Els grans seynnors poden usar perfum de les coses ques seguexen R. ligni aloes, ambre grisie ana .ii. drag. mirre obtime et electe olivani puri ana .i. uncia. canifore storacis calamite ana .1/2. uncia. rosarum rubarum siccarum .ii. drag sandali macassarini, foliorum mirti ana .1/2. uncia. pulverizentur omnia grosso modo, et incorporentur cum lapdano puro, vel cum aqua rosacea de domas, en la qual || sie dissolta la camfora dessus dita e sien ne feytes pillules ho trocischs, dels quals en brases ne sien meses I. ho II. ho aytants com menester ni face.

Encaras pot fer perfum a grans seynnors duna confeccio molt preciosa qui es dita gallia muscata, ho duna altra qui es apellada confeccio nere.

  —27→  

Mas la gent cominal pot usar daytal regiment. Ço es a saber que fassen foch en lurs alberchs, e en lurs cambres, de romer ho de ginebre, e poden fer perfum dencens e de mirra ho daltres coses que sien de bon mercat axi com cimiama e erba tur. E jo dich que solament fer foch es cosa que rectifique molt laer podrit en sa substancia. E conseyll que aquest regiment sie continuat com sie uns dels pus principals e dels pus necessaris. Encara dich que es molt profitosa cosa regar lo sol de la cambra ab aygua ros e vinagre.

Lo segon capitol es del regiment del exercici.

e n aytal temps se deu hom fort guardar de fer exercici de gran trevayll, car aytal exercici es raho e occasio de tirar molt aer al cor, lo qual com sie podrit e enuerinat, corromp lo cor e la sua sanch els espirits. Perque fa les impressions damont dites en lo quart article.

Lo terç capitol es de les viandes e de les medicines qui preseruen lo nostre cors deles malalties pestilencials.

l o regiment deles viandes e deles medicines, les quals han a preseruar lo nostre cors de malalties pestilencials deu esser aytal. Ço es a saber que hom menx e begue al meynns que pora, especialment lo beure deu esser |||| temprat ni conseyll que en aytal temps sostingue hom gran set. Encara dich que usar molt en totes viandes vinagre, e agraç e such de toronges e de limons e totes coses agres, es cosa molt profitosa, e vi clar e verdos es miyllor que dolç, car vi que ha dolçor es pus putrefactible e fort disposit ques conuertisque en colera. Encara deu hom esquiuar en aytal temps, ocells quis nodrixen prop destaynns, axi com fotges e oques e anecs e altres carns humides en sa natura, axi com porcells e aynnells Encara deuen esser esquiuats en aytal temps peixs vistosos, axi com morenes e anguiles, e peixs bestiguals axi com dalfi, muçola e troynn, e sos semblants. Especialment conseyll que sien esquiuats los peixs damont dits e tots altres, en cas que sien corromputs e mal olents. E si alguna vegada es necessitat de mengarne, conseyll que sien elegits peixs loables, segons la regio. Axi com salmo, e esturio, rogets ho molls e pegells e palaygues, e axi de sos semblants e sien apareyllats en vinagre ho en sols. E fregits ho en brases valen mes en aytal temps.

  —28→  

De les fruytes dich que aquelles valen mes en aytal temps que tiren a acetositat, axi com guindoles, e malgranes agres e taperes en sols.

Vist e declarat quals viandes son profitoses, e quals son a esquiuar en aytal temps, raho es que façam mencio de les medicines que han a preservar lo nostre cors de les malalties pestilencials. Hon dich que pendre .III. vegades la setmana per lo mati una dragma ho .III. diners pesants de fina triaga, es || cosa molt profitosa, especialment sil cors es purgat en la manera que farem mencio dauall en lo seguent capitol.

Encara hi ha una confeccio molt maraueyllosa e sobiranament lohada per avicenna e per Resis in .IIII.º almassoris medicina que dien que anch hom quen prengues a quantitat duna dragma quascun mati ab una onza de vi ben ayguat no mori aquell an per pestilencia daer. La qual confeccio se fa duna partida daloe cicotri, e de la meytat meynns de mirra, e de saffra aytant com de la mirra. E qui la volra fer don aytal recepta al especier R. aloe cicotrini .i. uncia. mirre obtime et electe croci orientalis ana .1/2. uncia. pulvericentur omnia et conficiantur cum aqua rosacea et fiant pillule vel trocisci.

Encara hi ha una confeccio molt maraueyllosa, si es feyta verdaderament e lealment, la qual es dita metridatum la qual ha tanta defficacia segons que dien alcuns aprouats actors de medicina que quin use quascun mati a quantitat duna faua, degun toxech ni degun veri no li pot tenir dan. Perque lo Rey de Pont qui ere apellat metridatum del qual la confeccio damont dita pres nom seguns una enterpretacio com nagues usat quascun mati per .I. an en la quantitat damontdita, e fos assetjat en una Ciutat de son regne per Pompey Rey dels Romans, volen mes si ociure que venir viu en mans de sos enemichs, nos poch ociure ab negun veri perque veen aço ocis se ab .I. coltell.

Encara es profitosa cosa de mengar en aytal ||| temps en deju, duna erba que ha nom escabiosa. E si de la herba ere feyta aygua per distillacio de foch lent, axi com se fa la aygua ros, daytal aygua porien usar persones deliquades.

Dich encara que beurel such duna erba que es apellada capud monachi, es de gran profit e de gran efficacia per a contrastar a tota materia uerinosa que no vingue nis acost al cor, perque es sobiran remey beure del such damont dit contra antrach, ho mala bufaynna. Encara es cosa prouada contra aquesta   —29→   mesexa malaltia, la qual se fa en temps de pestilencia les demes vegades posar sobre la bufaynna un sagell de cera noua lo qual sie feyt segons que deffora es figurat en la marge¹¹. Empero conseyllaria que en tot cas lo cors fos purgat axi per cristeri com per altres euacuacions, el membre pacient fos tocat ab foch ho ab cauteri potencial feyt de conseyll de metge aprouat.

Encara hi ha altre remey, ço es a saber beure del such duna erba ques apellada bruneta. E posar sobre la bufaynna daquesta erba mesexa picada ab lo such e ab tota sa substancia, es cosa profitosa.

Dich encara que feyta la cauterizacio damont dita serie molt profitosa cosa aplicar ventosa per tirar la materia verinosa a enfora. E alcuns plomen lo ses a .I. gall ho a una gallina, e posenlo sobre la bufaynna per tirar la materia verinosa. E aquets remeys cumplen de present.

Lo quart capitol es del regiment del dormir.

i car apres lo mengar naturalment se segueix lo dormir. Dich que per a dormir deu || esser elegida cambra segons les condicions damont dites en lo regiment del aer.

Lo cinquen capitol es del regiment del nostre cors, quant a purgacio, e quant a sagnia.

c ar pochs son aquells qui en mengar e en beure no facen exces. Emperamor daço conseyllaria quel cors fos purgat ab porga leugera e sens periyll. E car porga nos deu pendre sens que primerament no sie estat pres exarop, vuyll fer mencio primerament del exarop lo qual pot esser aytal per a grans seynnors. R. endivie novelle, rostri porcini, e partite scolopendrie recentis capilli veneris recentis ana manipulum unum, buglosse cum toto, foliorum borraginis ana manipulos duos, seminis melonum cucurbite ana .1/2. uncia. seminis acetose, sandali macassarini ana .j. drag sandali auri et rubei .j. drag. florum molarum, borraginis et buglosse ana .1/2. uncia. florum nenufaris .j. uncia. camfore in ligatam, .j. drag. aceti albi .ii. uncias. aque scabiose extracte per distillationem .iii. uncias. panis zucare .XIV. uncias. fiat sirupus diligenter clarifficato et perfecte cocto.

  —30→  

Del qual exaro p pot esser pres de mati e de vespre a quantitat de deu cuylleres, e .XV. daygua cuyta que sie tebea. Empero conseyllaria quel sopar fos lexat en cas que de vespre dege hom pendre del exarop.

Mas la gent comunalment porie usar del exarop seguent R. sirupi endiuie, sirupi violacei, sirupi de capilli veneris ana .iii. uncias. ocxiacre simplicis, vel sirupi acetosi .1/2. libram misceantur.

Lexarop acabat de pendre prengues aytal porga ho coladura, la qual es apropiada a porgar colera e |||| fleuma. R prunorum damasçanorum numero .XII. anisii marati ana .ii. drag. seminis melonum .1/2 uncia. curbit. vene. gumosi et ponderosi intimus et exterius mundati vel loco ejus agaricii non antiquati .ii. drag zinziberis albi et mundati .j. drag. uuarum passarum mundatarum .j. uncia. florurn borraginis et buglosse manne electe ana .1/2. uncia. fiat decoctio in qua dissolvatur cassiefistule mundate 1/2 uncia, Per als deliquats ho .j. uncia per als altres in fine addatur reubarberi electi de quantitat dun escrupol a .III. escrupols ho I. drag. ho mes ho meynns segons la condicio de la persona.

Empero car la diuersitat dels particulars fa mudar la obra del metge, conseyllaria que en aquest regiment fos demanat conseyll de bon metge e de aprouat. Car una porga no pot esser bona en tot temps ni a tot hom, axi com una çabata no pot venir be a tot peu.

Ffeyta la damont dita euacuacio, a poch de temps pot hom fer sagnia de la vena que es dita mediana, ho de tot lo cors per euentar la sanch, de quantitat de .III. a. .IIII. onzes ho mes ho meynns segons la condicio de la persona, e segons maior ho menor necessitat.

E si hom me demane en qual quadra de la luna val mes la sagnia. Dich que en la terça quadra. Encara dich que val molt mes en mig de la damont dita terça quadra, si donchs no ho vedaue que la luna en aytal temps fos en seynnal contrari a sagnia, axi com gemini, leo, virgo, capricornus e axi dels altres.

E daquest regiment eleix es esquiuar ab gran diligencia jaure carnalment ab fembra. Car ja sie ço que fer exces en la cosa damont || dita en tot temps sie cosa de gran dampnatge al nostre cors. Empero en aytal temps asseynnaladament e notable fa gran dan e gran dampnatge.

Encara dich que en aytal temps acostumar danar al baynn   —31→   es cosa fort dampnosa, car lo baynn fa obrir les porositats del cors. Per les quals laer corromput entre e fa forta impressio en lo nostre cors e en les nostres humors.

Lo .VI.en capitol es del regiment dels accidents dela anima, los quals son axi com ira, goig, temor, tristicia, angoxa, e axi dels altres.

d ich que en aytal temps goyg e alegre es molt proffitos si donchs per accident ab lo goyg no entremescle hom alcun mal regiment, ho de viandes ho de luxuria e axi de les altres coses.

Mas entrels altres accidents que deuen esser esquiuats en aytal temps, si es pahor e ymaginacio. Car per ymaginacio sola pot venir alcuna malaltia, car trobes que alcuns son estats tisichs per sola ymaginacio, hoc encara es de tan gran força e de tan gran virtut que fa mudar la forma e la figura al infant ho ala creatura, en lo ventre de la mare.

F a prouar la gran efficacia e la gran vertut de la nostra ymaginacio en lo nostre cors e en les nostres obres podem adur per prouacio primerament la sancta Scriptura car legim. Genesis. XXX. capitulo que les oueylles e les cabres, les quals guardaue jacob, per ymaginacio e guardament de les verges que eren de diuerses colos les quals jacob posaue dauant a aqueles, en lo punt que concebien parien en apres aynnels e cabrits de diuerses colos e plapats de blanch e de negre.

Encara a prouar aço meseix poden aportar e induir una aytal experiencia. Car si hom pose .I. quayrat de fust en terra plana, no hi ha degu no vage de laun cap al altre sens sosteniment axi que no caura. E si aquell meseix cairat es posat en loch fort alt e de gran periyll, no hi aura ||| degu, gos assajar de passar sobre aquell quayrat meseix. Perque apar manifestament que tota aquesta diuersitat ve de part de la ymaginacio. Car en lo primer cas hom no ha pahor, e en laltre a pahor. Donchs manifesta cosa es que hauer ymaginacio de morir en aytal temps e auerne pahor es cosa molt dampnosa e de gran periyll. Perque degu nos deu esperdre ni desesperar, car aytal pahor fa gran dampnatge, e no fa degun proffit.

Per que conseyll que en aytal temps per degun mort no sie sonat seynn ni campana, car molt ne prenen mala ymaginacio los malalts, can hoen sonar los seynns.

Encara hi ha una altra manera de preseruacio molt bona e molt proffitosa, ço es a saber toldre e esquiuar totes aquelles coses   —32→   que poden fer pestilencia ho epidimia. Empero hani dalcunes a les quals no es en nostre poder de contrastar, axi com son coniunccions ho esguardaments de planetes e influencia daquelles, e axi com vents, e axi de les altres. Mas si son tals coses que si pusque contrastar, aquelles deuen esser toltes e remogudes, e cessara la pestilencia que sespere a venir per occasio daquelles. Per que pot hom recorrer al segon article principal, e deu hom pensar e guardar quals coses fan e engenren pestilencia ho universal ho particular. E si per auentura aquelles se poden toldre, deuense toldre. E a aço se deuen esforsar los seynnors e lurs officials, loffici dels quals es guardar utilitat e profit comunal, al qual deu esser postposat tot altre be e proffit || particular.

E car en aytal temps, les malalties e les morts poden venir per diuerses rahons, car esdeves que alcuns moren per cuchs altres qui moren per apostema quis fa en lo cor e altres per altra raho. Conseyllaria que en aytal temps, daquells que axi moren soptanament, que alcuns ne fossen huberts e guardats diligentment per los metges, car mils e pus certament se poran prouehir de remeys de preseruacio contra les coses que fan les malalties o les morts damont dites.

Lo VII.en capitol es del regiment de preseruacio en especial contra cuchs e lombrichs.

e car segons que dit havem, en temps de pestilencia venen febres e morts soptanes per cuchs e per lombrichs. Emperamor daço vuyll posar regiment de preseruacio contra aquells. Hon dich que en aytal cas es cosa profitosa mengar de mati aylls, e beure al vespre con hom se deu gitar .II. glops ho .III. de vinagre. Encara dich que purgar lo ventreyll, els budells ab pillules de gerapigra galieni ho ab cristeri, es proffitosa cosa a contrastar que nos engenren cuchs ni lombrichs en los lochs damontdits. Car cuchs generalment sengenren de fleuma. Perque tolre aquella es tolre lengenrament dells. Encara deu hom esquiuar de mengar les viandes de que leugerament se fan cuchs, axi com leyt cireres e generalment tota fruyta dolça, e legums especialment con son tendres e no son seques, axi coin faues tendres, e axi de les altres, e cols, e blets, e espinachs. E generalment tota vianda fleumatica e viscosa.

Encara pot |||| hom usar de penre quasqun mati de la sement   —33→   duna erba que ha nom centaurea, en altra manera dita sement dalexandria, e sie mesclada ab mel. Ho sie feyta poluora de corn de ceruo e daloe cicotri, de la qual sie presa a quantitat de una drag. ab mel. Ho sie pres del such duna erba que ha nom enula campane a quantitat de miga onza e daquest remey diu avicenna que es maraveyllos. Ho sie feyta poluora duna cosa ques dita granum nil, en altra manera dit carcamus qui volgarment es dit sanent ho levor de safra bort e sie presa demati ab leyt ho ab mel e daquest remey diu auicenna que hociu les serps en lo nostre cors, e les gite deffora.

Dich encara que poluora feyta duna rahiu que ha nom diptanus qui vulgarment es apellat erba de tuniç pres ab mel es molt profitosa en aquest cas. Ho sie feyta poluora de lupins amargosos axi eleix hi es molt apropiat beure del such de les fuylles del presseguer. E la triaga maior ha proprietat dociurels. E gerapigra galieni ha proprietat dociurels, e de gitarlos del cors. Hon es a saber que alcuns prenen coses per ociure los cuchs, e can son morts romanen en lo cors, e podrixense, es conuertexen en veri dels quals se segueix molt gran dampnatge. Per que es bona cautela mesclar ab les coses quels hocien alguna cosa laxatiua, axi com senet ho curbit e axi de les altres.

Mas per als delicats pot esser feyt aytal exarop R. foliarum ab sintii presicarie enule campane hisopi, centauree, endiuie, rute, ana .i. scrup. germandree genciane prassii ana 1/2. scrup. cartami lupinorum amarorum ana .1/2. unc. cornu cerui || aloe cicotrini ana ii. drag. seminis centauree, seminis porri ana .ii.drag. medulle vel nuclei presicorum .i. unc. coriandi preparati in aceto passulato .1/2. unc. folliculorum sene .i. et .1/2. unc. curbit electi interius et exterius mundati .ii. drag. pulpe coloquintide .1/2. unc. anisi marati zinziberis albi et mundati ana .ii. drag. liquiricie mundate .i. unc. aceti albi .iii. unc. panis zucare, quartos. V. fiat sirupus diligenter coctus et clarifficatus.

Del qual sie pres quascun mati en la manera ja dessus dita.

Encara pot esser feyt aytal emplaustre. R. foliorum absinti, foliorum mente foliorum porrorum ana contundantur et in oleo et aceto cocantur vel prixentur, et fiat emplaustrum, lo qual sie posat sobrel ventre endret del melich. E si a aquest emplaustre hom mesclaue de pulpa coloquintide sobtilment pulverizada ho daloe cicotri sobtilment pulverizat ho polvora de lopins amarchs, aytal emplaustre serie molt pus forts.

Encara pot esser feyt enguent aytal. R. pulpe coloquintide   —34→   .ii. drag. nigelle, aloe cicotrini, cornu cervi combusti seminis alexandrie ana .1/2. unc. fellis bouini. .ii. unc. mellis quod sufficit pulverizanda pulverizentur, et subtiliter cribellentur, et incorporentur omnia, et fiat unguentum. Ab lo qual sie untat tot lo ventre.

E per ala gent comuna baste lenguent ques segueix. R. pulpe coloquintide 1/2 unc. pulverizetur subtiliter et incorporetur cum felle taurino.

Els infants pochs poden esser untats ab aytal unguent. R. olei absintii, olei de medulla vel nucleis presiccorum seminis alexandrie, cornu cervi adusti ana .ii. drag. cere nove quod ||| sufficit fiat unguentum mediocriter liquidum.

Lo .VIen. article principal es dela pestilencia moralment entesa, lo qual ha solament .I. capitol en lo qual se pose la diffinicio daytal pestilencia.

s egons que clarament se proue, es demostre en diuerses lochs del nouell testament, ço es a saber daquell que ixque a sembrar bona sement. Mathei .XIII.º capitulo e dela sement que caygue en terra bona, luce .VIII.º capitulo. E del tresor, e de la exabega gitada en la mar e dela perla, Mathei .XIII.º capitulo e dela oveylla perduda, Mathei .XVIII.º Et luce .XV.º capitulis, e dela dragma, e del fiyll degastador luce .XV.º capitulo, e del siruent maluat Mathei .XVIII.º capitulo. e del rich qui examplaue los seus graners .luce .XII.º capitulo e deles trameses a la viynna per preu de .I. diner, Mathei .XX.º capitulo e del publica e del fariseu. luce .XVIII.º capitulo e del fiyll que dix que irie ala viynna e no hi ana. Mathei .XII.º capitalo, e dela viynna en la qual auie celler. Mathei .XXI.º et luce .XX.º capitulis. E de les .X. vergens. Mathei .XXV. capitulo. E dels .X. besants. Mathei .XXV.º capitulo. Nostre seynnor Jhesu Xrist volch usar de paraboles ço es a dir de paraulas escures, les quals moralment enteses, eren utils e profitoses a nostra instruccio. E aquesta manera elexa tench Salamo en .I. seu libre qui es apellat, Parabole Salamonis.

Per que aquell qui aura enteniment clar e sobtil, tot ço que dit avem de pestilencia naturalment entesa, pora clarament e verdadera applicar a la pestilencia moral. E que || aço age veritat declar ho e per manera dexemple en la sua diffinicio. Es aquells qui auran lenteniment pus alt e pus sobtil que jo,   —35→   semblantment appliquen al proposit los altres articles e capitols daquells. Car ja sie ço quel meu enteniment a aço no bast, empero cert so que cosa es que ferse pot.

Dich donques que moralment parlant de pestilencia, la sua diffinicio es aytal. Pestilencia es mudament contra natura de coratge e de pensament en les gents per lo qual venen enemiztats e rancors guerres e robaments, destruccions de lochs, e morts en alcunes determenades regions oltra cors acostumat en aquelles.

Dich primerament que moralment parlan pestilencia es mudament contra natura de coratge e de pensament. Car axi com la pestilencia natural fa mudament contra natura, e infeccio en la sanch del cor, e en la vertut del cor, axi la pestilencia moral semblantment fa mudament contra natura en lo coratge, e en lo pensament de les gents.

Dich apres, per lo qual venen enemiztats, car per los pensaments contra natura damont dits los uns procuren als altres alcuna deshonor ho dampnatge. Car axi com bon cor, e bona voluntat e bon pensament, procure e fa procurar a son prohisme tot be e tota honor. Axi per lo contrari lo coratge el pensament mal, lo qual ha mudament contra natura, fa e procure tot lo contrari. E car tan pregon nos fa lo foch quel fum no nisque segons vulgar prouerbi can aço se reuele nis sab, naxen en les gents enemiztats.

Dich encara e rancors, per aquesta raho mesexa car rancor no vol alre |||| dir sino hoy veyll, car rancor senterprete ran (cunia) cor.

Dich apres guerres, car propriament parlan guerra es enemiztat e rancors domens de paratge e daltres grans seynnors hon can entre aytals cau e ha loch la raho damunt dita, per necessitat ha a venir enemiztats, e rancors e guerres entre aquells.

Dich encara e morts. Car segons los naturals posada causa e raho suficient, per necessitat sa a seguir la obra, ira, rancor e guerra es causa e raho suficient de morts. Per que en aytal pestilencia morts de necessitat senseguexen.

Dich encara e robaments. Car entre gents, entreles quals ha guerra los uns cuyden a auer dret sobre los bens dels altres, perque fan son poder docupar aquells. E car en guerres comunament son elegits homens jouens, en los quals naturalment no regne discrecio. Emperamor daço si sesdeue cas ni loch, los   —36→   que no son enemichs van en la regla dels enemichs, ço es a saber que son robats e despuyllats.

Dich encara E dissipaments de lochs. E aço ha loch en guerra que es entre grans seynnors. Car can ha enemiztat ni guerra entre grans seynnors cascu fa son poder com pugue dissipar viles ho castells del altre, talan affogan, e derrocan.

Apres dich en alcunes detemenades regions. Car aytal pestilencia auegades es en Ffrança auegades en lombardia auegades en Espaynna, e axi deles altres regions. E si aytal pestilencia ere universal a totes regions. Dich que serie gran seynnal del || adueniment del fiyll dabominacio, ço es a dir Antexrist. E daçons fa testimoni monseynner sant March capitulo. XIIIº. lo qual diu enaxi en persona de Jhesu xrist. Cum audieritis autem bella, et oppiniones bellorum, ne timueritis. Opportet enim fieri scilicet nondum est finis. Exsurget enim gens contra gentem et regnum super regnum, et erunt terre motus super loca et fames initium dolorum hec.

Dich encara oltra cors acostumat en aquelles. Car si en alcuna regio ere cosa acostumada desser enemiztats e guerres, e robaments, dissipaments de lochs, e morts dels habitants daquella. Dich que quant a aquella regio no serie pestilencia de la qual aci parlam. Mas can en alcuna regio nouellament ve mudament contra natura, e oltra costum de coratges, e de pensaments, denemiztats e de guerres en les gents habitants daquella, e de totes les coses damont dites ere acostumat lo contrari. Dich que aço es pestilencia molt periyllosa, molt mala e molt estrayana.

La qual en tot, e per tot ha semblants coses que la fan e semblants seynnals que la signiffiquen esdeuenidora ho ja present. E semblant regiment de preservacio a la pestilencia natural de la qual en tot lo tractat dessus auem feyta mencio. Mas car lo meu entiment no baste ni es sufficient á fer la aplicacio dessus dita. Emperamor daço no ne en cor de fer mencio quant es de present. Ans vuyll enposar fi a mon tractat. Pregan e supplican nostre seynnor deus ihesu xrist que ell quins ha preseruats de la pestilencia ||| natural e moralment entesa usque lo dia duy li placie encara de preseruar a nos e a totes les altres ciutats e lochs del regne en lo temps esdeuenidor. Ens do a fer tals obres per les quals finalment siam dignes de guaynnar lo seu regne, e departicipar la sua sancta gloria. Amen.

Ffo acabat aquest tractat en lan de nostre seynnor ihesu xrist. M.CCC.XL.VIII. en la vigilia de sent March, per Maestre Jacme dagramont Maestre en arts e medicina en lo derrer¹² an de la sua lectura.

Aquest tractat de preservacio, fou
acabat d'imprimir á casa
d'En Joseph A. Pagés
lo día 29 de Ja-
ner de
1910.
Lleyda.