1
Hem inclòs un plec amb diferents esbossos que han servit a Josep Minguell per a preparar la pintura mural que decora la Facultat de Medicina.
2
Véase H. Rasltdall (1936), The Universities of Europe in the Middle Ages (editado por F.M. Powicke y A.B. Emden), Oxford, 3 vols.; A. Cardoner (1973), Història de la medicina a la Corona d'Aragó (1162-1479), Barcelona; L. García Ballester (1988), La medicina a la València medieval. Medicina i societal en un país medieval mediterrani, Valencia; M.R. McVaugh (1993), Medicine Before the Plague. Practitioners and Their Patients in the Crown of Aragon, 1285-1345, Cambridge.
3
H. de Ridder-Symoens (ed.) (1992), A History of the University in Europe. Vol. 1: Universities in the Middle Ages, Cambridge.
4
Veny i Clar (ed.) (1971), «Regiment de preservació de pestilència» de Jacme d'Agramont (s. XIV), Tarragona.
5
L. García Ballester, R. French, J. Arrizabalaga y A. Cunningham (eds.) (1994), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge.
6
J.A. Weisheilp (ed.) (1980), Albertus Magnus and the Sciences, Toronto; P. Dronke (ed.) (1988), A History of Twelfth-Century Western Philosophy, Cambridge.
7
D. Jacquart y F. Micheau (1990), La médecine arabe et l'occident médiéval, París.
8
J. Jolivet (1988), «The Arabic inheritance». En: P. Dronke (ed.), A History of Twelfth-Century Western Philosophy (nota 5), pp. 113-148.
9
L. Minio-Paluello (1970), «Aristotle: Tradition and Influence». En: C.C. Gillispie (ed.), Dictionary of Scientific Biography, 18 vols. (1970-1981), Nueva York: vol. I, pp. 267-281.
10
L. García Ballester (1992), «Medicina y filosofía natural en la Europa latina de los siglos XII y XIII: un debate abierto», Arbor, 142, 119-145.