Visor de obras.

Aquest estudi és básicament el que ha estat publicat en dues ocasions (Veny 1971 i 1993), la primera acompanyant l'edició del Regiment de pestilència i la segona, independentment, junt amb altres estudis de dialectologia filològica. Avui el presentem un xic reestructurat, amb algunes supressions, addicions i canvis. Ens ocuparem de les grafies, la fonètica, la morfologia i el lèxic

Palatals

[ ] La grafia normal és ynn (abreujada yñ): seynnors, acompaynnen.

[ ] Es representa per:

1) l (constant a principis de mot) i a voltes en posició intervocàlica: leytuga, Leyda, capelans, escudela;

2) yll: vey1lesa, ayll;

3) ll: aquell, gallines, porcells (alternen, peró, apellades / apelades, aynnells / aynnels);

4) potser y en mostaya que no sembla un cas de ioditzacio, atès que la isòfona [j] < -LJ- només s'estén pel català oriental (Veny 1978); en valencià actual, mostalla.

[i] Es representa per:

1) i o j (de valor paleogràfic, que hem transcrit per i): ivern, iylles (< jylles);

2) y: yvern.

[j] Es representa per y: fruyt, aygua.

[] Es representa per:

1) ix en posició final prevocàlica: s'ensegueix, meseix; no resulta clar si peixs, puixs coneixien aquest so o bé es pronunciaven [pejs, pujs] com en part del rossellonès i entre els vells mallorquins;

2) x en els altres casos (i si precedeix i): crexen, ixen.

[ ] Es representa per:

1) i paleogràfica (que hem transcrit j): major (< maior), s'ajusten (< s'aiusten);

2) j: aja;

3) g: age, dege; davant a, en casos com envega 'enveja', mengar 'menjar', pluga 'pluja', la g podria correspondre a l'africada [], com passa encara avui en alguns punts del català nord-occidental

[] Les correspondències gràfiques són:

1) tx: litx 'llei', enmitx;

2) ig, yg: goig, goyg;

3) g (si la vocal precedent és i: lig-se 'es llegeix'.)

[] Li corresponen les grafies:

1) tg: metge, eretgies;

2) g (davant a, o); pigor 'pitjor', migà 'mitjà' (i potser mengar, pluga).

Alveolars

[s] Els grafemes usats són:

1) s en posició inicial, preconsonàntica i final: seynnals, cascú, estels;

2) ss en posició intervocàlica i postconsonàntica: confessió, diversses;

3) rs en posició final: còssors 'cossos', cors 'cos';

4) sc (per influència llatina): sciència.

5) c: Cerdeynna, certa.

[z] Es reflecteix en l'escriptura amb:

1) s en posició intervocálica: brases, nedesa, meseix.

2) z en posició inicial, intervocàlica i potser postconsonàntica: zel, cauterizació, onza.

[ts] És possible, però no gens segur, que a les grafies c, ç, z correspongui una articulació africada [ts], que, però, també podria ser [s]:

1) ç: çancaylloses, çabata, muçola, dolça;

2) e: ciutat, cetrí, braces;

3) z: enemiztats,.faz.

Velars

[k] Es representa per:

1) c en posició inicial i interior davant a, o: can, cotidiana;

2) cc en posició interior: occasió;

3) ch en posició inicial, interior i final: chonqua, bocha, dech.

4) qu: quascú, quayrat;

5) k: karitat (un sol cas).

Consonants gráfiques dobles

1) Es freqüent la grafia ff en posició final, interior i, esporàdicament, final: ffa,.ffossen, saffrà, deffora, buff;

2) pp interior es deu a contagi del llatí: applicar, apparen (al costat de aparen);

3) cc en algun cas obeeix a interferència amb el llatí: occasió; peró no sempre, com en peccúnia i contricció, per ultracorrecció.

Grups consonántics

El pes del llatí s'observa en grafies com sancta, spirits i substància (al costat de sustància) amb ultracorreccions en el grup MN > mpn: dampnatge, autumpne.

La fonética popular es tradueix en l'escriptura en la substitució dels grups cultes -XT-, -XP- per -st-, -sp-: estremitat, test, esperiència. També en el plural en -rs on qualque vegada apareix la forma fonética -s: vulgàs, oreyllés, colós.

La h

La h apareix:

1) per a indicar l'existència d'un hiat: ohit, rahó, vehins;

2) per herència etimològica: honrat, humors (peró també umors, erbes, é 'he');

3) per raons paleogràfiques o per pura arbitrarietat: hixen (al costat de ixen), ho 'o', habundància.

Vocalisme tònic

Els aspectes més destacats relatius al vocalisme tònic són els següents:

1) conservació de la a etimològica a jaure 'jeure' (> JACERE) i presència d'una a a naxen (< *NASCENT), segurament analògica de nasca, nat, naixia, etc., d'origen antic; avui són solucions especialment occidentals, que contrasten amb la e de neixen, neix, del català oriental.

2) don 'dany' (< DAMNU) s'explica probablement a través de daun, documentat en occità, amb monoftongació en o, com a escon (< SCAMNU); alterna amb dan.

3) el diftong llatí AU, normalment monoftongat en o (TAURU > toro), es manté només en mots cultes, com taur 'segon signe del zodíac'.

4) el diftong AI, que regularment evoluciona a e (FICARIA > figuera), es manté en aquests dos casos:

a) vayre (< VARIU) 'pell d'esquirol, ermini, etc., que, atesa la possible importació a través d'Occitània, podria constituir un occitanisme, sense excloure, però, la possibilitat d'un arcaisme, sobretot tenint en compte la seva vigència d'ús entre mariners mallorquins amb el sentit de 'clapes d'alga i arena al fons del mar';

b) leyt 'llet' (< LACTE), feyt 'fet' (< FACTU), leytuga 'lletuga' (< LACTUCA) conserven el diftong ei (< -AC[T]), avui viu per Ribagorça, Pallars i Capcir, solució que contrasta amb la monoftongació en e (llet, fet, lletuga), o, en tot cas, l'alternança e/ei, que ofereixen els textos de procedència oriental;

5) sovén representa l'evolució fonètica regular -vocàlica i consonàntica- del llat. SUBINDE, amb I breu, que ha deixat rastres en punts nord-occidentals i en eivissenc;

6) la U breu del llatí, convertida en o en català (UMBRA > ombra), rep també tractament popular en els mots oltra (< ULTRA), porga (< PURGA) i onza (< UNCIA) -vivaços els dos darrers a gran part del nord-occidental i valencià-, enfront de les formes més comunes ultra, purga i unça, que deurien la u a una pressió culta, com també a se duble 'es dobla', forma semiculta presa del llat. DUPLARE. Unça, explicat per Coromines per la influència de tres consonants, podria deure la u a metges i especiers influïts pel mot llatí uncias car les receptes es redactaren pràcticament en llatí fins al s. XV, malgrat diverses ordinacions anteriors a favor del romanç.

Vocalisme àton

Distinció de e i a àtones

La distinció gràfica entre a i e inaccentuades és constant en el text, la qual cosa correspon grosso modo a la situació del català occidental, enfront de la seva confusió en el català oriental: enans (< IN ANTE), verí, caure, febre, regar, reffreden, fuylles, canes, moltes planetes caldes, terra, murta, etc.; els casos de a per e o a l'inrevés, solen correspondre a habituds fonètiques occidentals, la major part vives en els dialectes ponentins:

1) Casos de a per e.

angonal 'engonal' (< INGUINALE) respon a una tendència del català occidental a obrir el segment en- en an-.

Quan és inicial no absoluta també és propensa a obrir-se en a: sagell (< SIGILLU), que podria obeir a dissimilació de e (segell); palayga (< PELAICA); dalfí (< delphinu), a comparar amb el valencià galfí; maraveylla (i derivats) sona així en catalá occidental i és congènere del cast. maravilla i port. maravilha, oposant-se al francés merveille i occitá meravilha, variants que, juntament amb l'etimologia (< MIRABILIA), degueren influir en la normativa fabriana. A Lagaynna, si tingués el mateix origen que el basc lakaiña, segons Coromines, hi hauria correspondència entre fonètica i vocal originària. Malgrana deu remuntar-se a un malgrana, resultat d'un creuament entre MALUM GRANATUM i MILLE GRANA; malencòlich, derivat de MELANCHOLIA, conté una a originada per metàtesi ajudant-hi el contagi de mal.

En posició interior, elament (que alterna amb element) i pastanagat (derivat de PASTINACA, del qual esperaríem pastenaga) poden obeir a dissimilació el primer i a assimilació el segon. Resplandent també deu ser forma dissimilada (cf. cast. resplandeciente). Notablament (al costat de notable) podria contenir una a analógica dels adverbis en -ment formats a partir de l'adjectiu femení (santament). Alamanya té una segona a etimológica. Sotarren (dos cops), al costat de soterrar, soterràs, si no és error de copia, estaria en relació amb variants arizotòniques esteses eventualment a les rizotòniques (com serrar -> sarrar -> sarra, en punts occidentals).

En posició final, porxa pot ser un error de còpia per porxe, potser a causa d'una associació formal amb porta.

2) Casos de e per a.

Abans de l'accent, la e de treslat (< TRANSLATUM), pegell (< PAGELLU), exella (< ASCELLA) i Cerdeyna (< SARDINIA) s'origina per assimilació a la palatal veïna en els tres primers mots i a la vocal tònica en el darrer.

Meseix té una e etimológica (< MET-IPSE).

Per als casos de e després de l'accent, vegeu Morfologia verbal.

Orígens esporàdics de e àtona

Escur 'obscur' (< OBSCURU) té el seu origen en l'atracció soferta cap al conjunt de mots començats amb aquest segment (esperit, estar, etc.).

Engüent 'ungüent' (< UNGUENTU) i ergull 'orgull' (< germ. ORGOLI) són deguts a dissimilació de vocals, el primer ajudat per la freqüència de mots començats amb el segment en-. Volentat 'voluntat' (< VOLUNTATE) també presenta una e dissimilada de la o, amb la probable col·laboració del verb voler.

Distinció de o i u àtones

El text manté la distinció o/u inaccentuades, com encara avui és corrent en català occidental, enfront de l'oriental on aquells sons es confonen en u: forment, posar, boscatges, corromput, ajustament, luynnament, etc.

Trobem alguns mots amb o etimològica que coneixen equivalents més comuns amb u, acceptats aquests per la llengua normativa: montaynna (< llat. popular MONTANEA), que en català medieval alterna amb muntanya; trasmontana, amb o mantinguda en parlars occidentals, i damont (< d'amont < DE AD MONTE), que avui manté la vocal en l'àrea de l'antiga diòcesi de Girona: el fet que en aquests tres mots alternin els elements mo/mu fa pensar que la consonant labial hi té algun paper en aquesta alternança com passa en àrees de distinció amb altres mots: morter > murter, moixell > muixell (i que coneix el procés invers: Murvedre > Morvedre, mustela > mostela).

El tancament de o pretònica en u es dóna en aquests casos:

1) precedint una u, generalment tónica: acustumat 'acostumat' (custuma és medieval); la u pot provenir d'una e per assimilació a la tònica: uruga < ERUCA.

2) precedint una i tònica: cuyllit (< COLLIGITU), ajudant-li les formes rizotòniques cull, culls, etc.; els participis hubert, cuberta, descuberta presenten u deguda a formes com ubrir, cubrir, etc. on la inflexió pot ser causada per la í següent o per la bilabial veïna que hauria augmentat el caràcter labial de la o. Urina 'orina' seria un cas clar d'aquest tancament si procedís d'AURINA, però resta la possibilitat que sigui un cultisme pres del llat. URINA. Lupí 'llobí', al costat de lopí (< LUPINU) té per la -p- mantinguda sorda el caràcter de mot savi, però la convivèncvia de formes amb o i u és un indici clar d'una tendència o > u en les circumstàncies exposades. En moltitut/multitut (tres casos de cada variant), la primera forrna ha rebut la influència de molt (< MULTU) i la segona és deguda a cultisme (llat. MULTITUDO).

3) altres casos: gubell, probable gal·licisme (< fr. gobel), amb u deguda a la pressió bilabial de la b. Són evidents cultismes purgat 'porgat' (llat. PURGATU) i (nou) muscada '(nou) moscada' (llat. medieval MUSCATA).

Altresfenòmens vocàlics

1) Observem casos d'assimilacions vocàliques com dilicat per delicat (però també deliquades), diffínició per definició, dissinteria per dissenteria (llat. DYSENTERIA), salamó per salomó (que també podria ser dissimilació de o...o; apareix fins en el text llatí: parabole salamonis), rogonegué per regonegué (però també regonegam). En els primers exemples de e/i sembla que es tracti d'un fenomen d'inestabilitat i alternança polimòrfica d'aquests sons vocálics: recordem que, quan Agramont interpreta el mot pes-ti-lència, el descompon en pes de tempesta, te (no ti) de temps i lencia 'claredat' (fol. 3v).

2) No manquen algunes dissimilacions com eniquitat per iniquitat, la un (< lo un), aquest molt estès en la llengua antiga i moderna.

3) Toronges i torongers mantenen la vocal etimològica, com actualment en alguns parlars nord-occidentals.

4) Els hiatus queden rellectits en les grafies, tant si es tracta de vocals diferents (pahor, maestra, faén 'fent') com de vocals del mateix timbre (feel, veé, veem, veeren, feeren, reebre, reembre). Per als hiatus verbals dien, hoen, cf. Morfologia verbal.

5) La conjunció copulativa e és la normalment usada, però en dues ocasions se li esmuny al copista la variant hi que devia correspondre al català col·loquial: «en lo nostre cors hi en diverses maneres», «car él corromp hi enverine totes les fruytes». Aquest pas e > i degué començar davant mot començat amb vocal, com podem comprovar en els dos contextos precedents. La inèrcia gràfica de la e, però, en algunes ocasions arriba fins a principis del s. XIX.

6) Es troba sovint en Agramont un tractament popular del segment llatí IN-, IM- convertits en en- en casos en què la llengua normativa s'ha decantat per les formes més cultes: s'enflame (però infamació, inflamacions), enterprete, entenció, enduyr, enposar, entegres 'íntegres'; aquesta tendència venia afavorida per la freqüència de la síl·laba inicial en- en mots de factura popular (enterrompre, envenció, enjuriar, etc.), considerats avui arcaismes. S'hi uneix, com hem vist, engiient, d'un altre origen.

7) La I breu llatina, en posició intervocàlica: a) passa a e en mots que la llengua normativa no ha admès: termenar, determenades, vestedures, confermació, puretat (també hi ha casos de posició inicial: crestià, vertut); b) ha caigut en els mots clardat < claredat (< CLARITATE) i mortaldats (< MORTALITATE); igualment la o passa al grau zero en el topònim Tolsà (< TOLOSANU).

Consonantisme

Consonants inicials

La l- gràfica correspon fonèticament a la palatal lateral ||: Leyda, leyt, lebrositat, ladonchs, langosts, leytuga, longuea, etc.; tret dels casos de mots savis, com lectura. Aquest manteniment, degut a la tradició llatina -que desconeixia aquesta palatal- és comú en català antic i perdura fins ben entrat el s. XV -o més endavant-, si bé es troben grafies esporàdiques de ll des del s. XIII.

Es constant la distinció entre b i v. Només es registra un cas de confusió: (estels) bolants.

Consonants simples intervocàliques

La -P- ha sonoritzat en el mot lebrositat, derivat del llat. LEPRA i s'ha mantingut en el mot culte lopins/lupins (< llat. LUPINOS).

La -C- (-k-) ha sonoritzat en regonegam, rogonegué (< llat. RECOGNOSCERe) per pèrdua de la consciència de la composició del verb (re-conèixer). Freqüentíssim en la llengua antiga, usat en la llengua escrita fins a la Renaixença (DECat) i viu actualment en la parla viva de les Balears. Idèntica sonorització a triaga, procedent del llatí medieval THERIACA.

La -D- cau de vegades provocant hiatus: reembre (< REDIMERE), prehicadors (< PRAEDICATORES), mot semiculte, hoen (< AUDENt), hocien (< OCCIDENT), rien (< RIDENT). Seguida de iod, s'ha reduït a i: hoy < ODIU.

Meseix (amb més de vint ocurrències) deriva d'un llatí vulgar MED-IPSE, amb una -d- intervocàlica que potser a través d'una articulació del català preliterari pogué confondre's amb la [z] sonora; Coromines cita aquesta variant en documents de Valls i Tortosa. Tenim casos de canvi invers [z] > [d]: l'Alzosa (derivat d'elze, 'alzina') > l'Aldosa, Vilarzell (< VILLARICELLU) > Vilardell. Madeix és propi de dialectes gascons i d'alguns parlars ribagorçans (Suïls, per ex.) [ALDC]. Remarquem l'absència de mateix, única variant normativa, originada en una articulació emfàtica de l'ètim (METTIPSE).

-Ce, i-, després de sonoritzar-se, ha passat al grau zero: dien (< DICENT), fahien (< FACEBANT): però ha romàs a plaser (<PLACERE): més que recórrer a occitanisme (Coromines), atès que plasent encara viu dialectalment i que aquella forma alterna amb plaer, m'inclino per una fluctuació interna [z]/zero, com en català antic desembre/deembre.

La -V- intervocàlica, al costat d'una vocal labial, pot caure, com en proença (< PROVINTIA). Quant a les formes verbals deven, moven, cf. Morfologia verbal.

La -S- (< -TJ-) articulada sonora cau sovint en el sufix -esa (< -ITIA): tisiguea, longuea, negrea, sutzea, amplea; també en el verb aguant (< ACUTIANDO). S'ha mantingut, en canvi, en amplesa (convivent amb amplea) i enveyllesa. Buaynna alterna amb busaynna, però no sabem d'on surt aquesta -s-, que no sembla etimològica, si, com vol Coromines, el mot procedeix d'un derivat regressiu de bubó.

Grups consonàntics llatins

El grup -CT- passa a -it-, evolució general a la Romània occidental, almenys com a canvi previ a ulteriors modificacions. Es manté la i si la vocal llatina precedent és a: feyt (< FACTU), leyt (< LACTE), leytuga (< LACTUCA); Si la vocal és e, la i s'hi absorbeix: dret. El derivat del llat. NOCTE ja és nit i no l'arcasime nuit.

El grup -LT- presenta un sol cas de pèrdua de l: los atres, com les variants vulgars actuals originades per dissimilació de líquides en un sintagma en què el mot va precedit de l'article (l'altre, los altres). És freqüent en català antic.

-PS-, per confusió amb el grup -CS-, ha donat una fricativa palatal, grafiada -ix en posició final i -x- en posició interna: meseix, però mesexa, eleix i enleix (< ILLE IPSE), però elexa, s'ensegueix, però s'enseguexen. La distribució sistemàtica d'aquestes grafies, indicava diferències articulatòries, [j] enfront de []? No ho sembla pas.

La geminada -NN- presenta alguns exemples mancats de palatalització: canes (< CANNAS), canella (< CANNELLA), an (< ANNU), enfront dels comuns canyes, canyella, any. Alguns mots, en dialectes pirinencs, balears i valencians del nord, s'han resistit a la palatalització: enganar 'enganyar', bana 'banya'. Dan prové de DAMNU (com son de SOMNU) i alterna amb don.

-ND-, a través d'una assimilació regressiva *nn, es reduí a n en català (com en gascó)i àdhuc tots els gerundis ofereixen aquest canvi -NDO>n, contra la solució més moderna amb -nt: alendan, respiran, volén, corrompén, creman, donan, faén, avén, procuran, sostenín, vessan, volén, etc. La t de quant 'quan' (< QUANDO) s'explica per creuament amb el parònim quant (< QUANTUM), com tant 'tan' (<TAM) per atracció de tant (< TANTUM).

-NV- ha passat, per assimilació, a v en cové (< CONVENIT) i covinentment.

-RS- s'assimilà ben prest en llatí popular. La grafia medieval traeix sovint la realitat de la pronunciació, com en el nostre text: devés (< DEVERSUS), solució que contrasta amb l'actual valenciana [devérs]. L'assimilació resta reflectida gràficament també en el grup romànic: vulgàs 'vulgars', oreyllés 'orellers'; pronunciació confirmada, d'altra banda, per ultracorreccions com còssors 'cossos'.

-CJ- seguit de vocal palatal dóna [S] (grafiat z), que, per fonosintaxi, es podia sonoritzar: faz a faz (< FACIE); no es pot descartar l'articulació africada [ts], vegeu enemiztat.

Grups consonàntics romànics

-B'T- ha donat etimològicament -ut-: malaut (< MALEHABITU), malauta, malautia (deu casos amb u al text). Però, el caràcter velar de la l implosiva etimològica de mots com alzina (< ILICINA) havia provocat en certs casos i sense cap fixesa la seva vocalització en u (auzina). La convivència de tractaments (alzina, auzina) i la tendència a restituir la forma més culta amb l donaren lloc al reemplaçament d'u per l fins i tot en casos no etimològics on la u representava la normal evolució fonètica. Així s'expliquen les nou variants malalt, malaltia del nostre text (al costat de les deu de malaut, malauta, etc.) que reflecteixen un estat fluctuant del fenomen que, pel que fa a la l, es fa palès encara avui en alguns dialectes, on aquell fonema es vocalitza o no segons els mots. En canvi, rahiu (< RADICE) manté encara la u final procedent de [dz] (raïdz) (com NARICAE > naridz > nariu). Més endavant s'imposarà la falsa restitució analògica raïl, viva encara avui al País Valencià, Tortosa, Gandesa, Riba-roja, Balaguer (DCVB, ALDC).

Folradura és un derivat de folrar, verb relacionat amb el cat. antic foure, procedent del gòtic FODR o del fràncic FODAR. Un altre exemple de restitució antietimològica de l.

-C'T- ha passat a -zt- en enemiztat (< INIMICITATE): la z sembla reflectir l'antiga pronunciació africada [ts] (vegeu faz).

-L'T- > -ld- en mortaldat (< MORTALITATE) i -R'T- en clardat (< CLARITATE). El manteniment prolongat de la i ha permès la sonorització de l'oclusiva t en d. La variant moderna mortandat s'explica per analogia d'aquest segment -andat present en altres mots (orfandat, cristiandat, etc.).

-R'T- > -rd- en verdadera i verdaderament (derivats de VERITATE).

-N'T- > -nd-: alendar (< ALENITARE, metàtesi d'ANHELITARE), alenden, alendan.

-N'R- coneix dos tractaments: 1) manteniment del grup, amb augment de les vibracions de la r: llat. INGENERARE > engenrar, s'és engenrada, és estada engenrada, engenre, s'engenre, s'engenren, engenren, s'engenraren, s'engenraran, engenrats, engenrades, s'engenren (subjuntiu), engenrament; hi ha també un cas, penre (llat. PRENDERE) en què el grup etimològic ND'R ha estat assimilat a aquest tractament (la forma general, però, del text és pendre); 2) inserció d'una d epentètica: engendrar, engendre, engendre's, s'engendre, s'engendren, tendres (< TENERAS), tendria (< TENERE HABEBAT).

-L'R- ofereix el doble tractament del grup anterior: 1) manteniment: volrá (llat. vg. VOLERE HAT), volrie, valrran (< VALERE HANT), valrie, tolre (< TOLERE), alre (< ALE RE); 2) epèntesi de d: toldre.

Resumint sobre l'evolució d'aquests dos grups, podem veure que el primer tractament (nr, lr), més arcaïtzant, predomina clarament sobre l'epèntesi (ndr, ldr): vint-i-cinc casos de nr enfront de nou de ndr; nou de lr enfront de tres de ldr. De tota manera cal deduir que la tendència a l'epèntesi ja era manifesta, que alternava esporàdicament amb el grup no alterat, però que encara no tenia prou força, car el tractament antic arribava en algun cas (penre) a eliminar la -d- etimològica.

La vitalitat dels resultats nr i lr és forta al rossellonès i, en general, als parlars pirinencs. A les Balears es van imposant les formes epentètiques, però a Mallorca encara són generals, segons les meves observacions, divenres, tenre, genre, mentre que molre, volria, s'han arraconat a les velles generacions.

Quant al grup -L'C-, els derivats del llat. vulgar ALICUNU presenten, d'un costat, conservació del grup: alcú, alcun, alcuna, alcuns, alcunes (trenta-sis casos) i, de l'altre, sonorització de la c: algun, alguna, algunes (sis casos). Les primeres formes es repeteixen en altres textos antics, alternant amb les sonoritzades. El predomini absolut d'alcú en Agramont i la comparació amb l'occità antic alcú, el francès aucun, l'italià antic alcuno, ens indueixen a pensar en alcú com a forma primitiva del català, paral·lela a les gal·loromàniques, i a considerar algú com a variant analògica que ha rebut la g de negu(n) (< NECUNU) o degu(n), formes documentades en el text i que contenen aquell fonema sonoritzat en posició intervocàlica.

-T'R-, després de sonoritzar-se en dr, s'ha reduït a r en porà (< POTERE HAT): se porà, se poran, porie, porien. És evolució normal en català antic. Dins el català occidental, les enquestes d'Antoni M. Alcover (Flexió) assenyalaven la vitalitat d'aquest futur, dins el primer quart de segle, des d'Alòs d'Isil fins a la Pobla de Segur i Ponts.

Dissimilació consonàntica

pendre és dissimilació eliminatòria de líquides del llat. vg. PRENDERE (amb la variant penre, V. Grups consonàntics romànics). És freqüent en català antic i molt general en els actuals dialectes (el mallorquí coneix la variant prende, per pressió analògica de les formes prenc, prenia,etc.).

degú, degun, deguna (onze casos) constitueixen una dissimilació de nasals de les formes negun, neguna (cinc casos); a comparar amb el mallorquí i valencià domés per només.

N adventícia

Langost és la masculinització de llangosta (< llat. vg. LACUSTA), amb inserció d'una n encara no ben explicada, però probablement, com suposa Coromines, de temps visigòtics. És la documentació més antiga d'aquest mot: el DECat no la té en compte i el DCVB n'addueix un exemple de les Faules isòpiques. Es tracta d'una varietat fonètica pròpia de les zones occidentals, enfront de llagost(a), estès per les orientals, i que té continuïtat al llarg dels segles (R. Queraltó [s. XVII]), avui també amb la variant llangosto, format a partir del plural llangostos. L'antroponimia confirma encara aquesta divisió geogràfica de les dues variants: l'antropònim Llangostera s'estén per terres ponentines mentre que Llagostera, segons hem pogut comprovar, domina a les orientals.

Consonants finals

Es registren alguns casos de manteniment de la -n final de certs mots, degut a fonosintaxi: vin agre, ab pan torrat, lo cors plen d'umors, un gubell plen vertent d'aygua, sobiran remei, lo sisèn article, lo cinquèn capítol.

Per als plurals en -ns, vegeu Morfologia...

Morfologia nominal

Traces de l'antiga declinació en substantius i adjectius

És ben sabut que les llengües romàniques abandonaren el sistema de la declinació llatina per a formar els derivats nominals a partir de l'acusatiu. Només el francès i el provençal antics mantingueren un record de l'antiga flexió basat en un cas recte (nominatiu) i un cas oblic (acusatiu i resta de casos). En català antic es registren esporàdicament rastres del nominatiu si bé apareixen indistintament amb funció de subjecte, predicat o complement.

En el nostre text es troben els següents casos: sans (< llat. SANUS) («lo sans no fa alteració en lo malalt», «tot loch hon ha carestia de viandes e de fruyta és pus sans en estiu», «hauràs vist algun ton amich sans e alegre», «és carrer pus mal sans que quants n'a en leyda»); forts (< llat. FORTIS), que, per procedir d'un adjectiu de dues terminacions, no varia en femení («és una rahó molt forts d'engenrar malauties», «tota influència d'esteles [...] és pus forts que neguna altra», «aytal emplaustre serie molt pus forts»); nuylls (< llat. NULLUS) («nuylls temps»). Aquestes formes es troben documentades en altres obres del s. XIV i és molt possible que en la llengua parlada convisquessin amb les que corresponien al cas oblic i que acabaren per imposar-se (fort, sà), car aquelles tenien el desavantatge de la carència de marca distintiva respecte del plural (en la llengua actual només han sobreviscut casos esporàdics com prenys < llat. PRAEGNIS).

En el cas de déu/deus no és desconeguda la distinció aplicada respectivament a cas oblic/cas recte en alguns textos del s. XIII (R. Llull, Vides de sants rosselloneses). El nostre Regiment manifesta una tendència molt general a la dualitat de formes d'acord amb la primitiva flexió: «deus ocehie gran moltitut de gents», «deus li tramès pestilència» i altres cinc exemples de subjecte; «per obra de déu», «en vertut de déu, donchs deus en vertut pròpia ho poch fer», on es veuen, ben a prop, els dos usos. Un únic exemple de déus com a complement: «la qual [mortaldat] deus los donà per lo murmurament que feeren contra deus».

Tipus de plurals

1) Els mots femenins en -a formen regularment el plural en -es: vegades, altes montaynnes, moltes evaporacions, etc. L'única excepció és vergas 'vergues', que podria obeir a interferència amb el llatí.

2) Els masculins acabats en -s o en -ç afegeixen el morfema -es: «diverses lochs», «diverses mudaments», «diverses vents», «cases semblants», «cosses morts», «cosses podrits», «sien preses llençols», «sien esteses [llençols]», «en vostres braces». Aquest és el tractament més general al s. XIV. Però el nostre text presenta ja diversos exemples en -os: «peixs viscosos», «lupins amargosos», «ardits e barayllosos», «temerosos e suaus», tots ells plurals d'adjectius amb o tònica que haurà determinat l'assimilació de la e de la primitiva terminació a la susdita vocal tònica, passant, per tant, a -os; hi ajudaria després el fet que així s'aconseguia distingir el masculí del femení. Coromines (1945) ja cita un erguylosos en un text del s. XIII. Anfós Par, en un recompte de plurals extrets d'un text mallorquí del s. XIV, en trobava trenta-tres en -os enfront de vint en -es, indici d'una forta tendència al triomf de la variant moderna que ja no deixa lloc a dubtes en un text del s. XV, Curial e Güelfa, on sumen vint-i-set els exemples en -os, en clar contrast amb els set casos de plurals en -es.

3) Els masculins acabats en -x [s] i en -tx [ts] afegeixen una -s: peixs, «los lochs baixs», «alts putxs». Igualment els terminats en -st: maniffests, trists, solució comuna en el català de l'època i encara avui en part del valencià.

4) En els mots que en llatí acabaven en -N' (PANE, HOMINE) i que en la seva evolució al català havien perdut aquest fonema al singular (pa, home), cal distingir dos casos quant a la formació del plural:

a) si la vocal precedent a la -N' és tònica, reapareix la nasal: lupins, tavans, etc. És un tractament general avui a tot el domini, tret del rossellonès;

b) si la susdita vocal és àtona, és força freqüent en català antic la restitució de la n al plural (hòmens), però no són aquestes les formes exclusives, també es documenta el plural tipus homes. El Regiment ofereix uniformement -ns, d'acord amb l'actual geografia del fenomen que s'estén per tot el català occidental (amb l'única excepció del ribagorçà, cal dir també que alguns mots, com verge, a vegades no segueixen la regla). Exemples del text: òmens, hòmens (< llat. HOMINES), vèrmens (< llat. VERMINES), vèrgens (< VIRGINES).

5) pits, singular, és el derivat fonètic del llatí PECTUS: «dampnós als huylls e al pits», «al cap e al pits», «sobre'l pits». La -s final va fer sentir el mot com a plural i amb aquest valor ja surt un cop: «e secar los pits».

Gènere

Sang, que en llatí era masculí, oscil·la en el gènere, constatat des del s. XIII (R. Llull, Vides de sants): «la sanch arterial», «lo qual sanch corromput». Avui s'ha imposat el femení, com en castellà, i el masculí -que trobem en l'it. il sangue i el fr. le sang- s'ha reduït al català septentrional, amb especialitzacions semàntiques a l'àrea de transició en funció del gènere (el sang 'líquid que corre pel nostre cos, la sang, si és en poca quantitat).

Planeta 'astre errant' és femení, general en català antic: «moltes planetes caldes». Aquest gènere sols es conserva en la llengua actual en el sentit figurat de 'destí'.

Fort es manté algun cop invariable al femeni: «fort acció»; també en el corresponent adverbi de manera: fortment.

Comparatiu

Forçor és un fòssil del comparatiu sintètic llatí FORTIORE: «en València ho en Mayllorques ho en Barchelona porie fer tan gran fret alcun an que tots los torongers hi morrien. E en Leyda porie fer tan forçor fret alcun an que no solament torongers hi morrien, ans encara hi morrien totes les erbes e tots los arbres». Com es veu en altres exemples antics, no té el valor de comparatiu, com ja passava algun cop en llatí, sinó més aviat de superlatiu o ponderatiu (tan forçor fret 'un fred tan fortíssim'). Cal comparar aquesta forma amb l'occitanisme del català antic gençor 'molt gentil' (< llat. GENTIORE, comparatiu de GENTIS).

El comparatiu de superioritat es forma normalment amb l'adverbi pus, que indica el grau d'una qualitat d'una persona o cosa més alt que el d'una altra: «les esteles són de substància pus compacta [que el cel]». També molt pus: «les quals [vapors] són molt pus malicioses e dampnoses que la aygua». Pus, doncs, modifica o intensifica un adjectiu.

En canvi, més (o molt més) es refereix a quantitat o modifica el verb: «e la longuea [...] de més de XX astes de lança»; «volén més si ociure que venir viu en mans de so enemichs»; «en qual quadra de la luna val més la sagnia»; «val molt més en mig de la damont dita terça quadra»; «e segueix-se més, faén a nostre propòsit»; «encara.s segueix més en aquell meseix capítol»; «li n'haguera morts molt més [d'hòmens]».

Tot i ser més alt el nombre d'ocurrències de pus enfront de més, amb un interessant ús sintàctic diferenciat, aquest s'ha imposat en la llengua actual mentre que pus s'ha refugiat en alguns dialectes en expressions negatives.

Superlatiu absolut

Es pot formar de diverses maneres:

a) amb molt, com en la llengua actual: «de substància molt rara e molt soptil», etc.;

) amb fort: «l'estiu és fort fret e l'ivern és fort calt»; «cosa fort damnosa»; «fort profitós», «malauties fort periylloses», etc.,

c) amb un adverbi de manera, intensiu: «vent sobiranament fret e mortifficant», «l'àer és excel·lentment fret».

Article.

No ha romàs cap traça de l'article procedent de IPSE, IPSA, com passa en algun text (Vides de sants). Són exclusius, doncs, els derivats de ILLU, ILLA: lo, los, la, les. Les formes masculines lo, los, precedides de mot acabat en vocal no accentuada -especialment a, de, que, e, o- perden la vocal i es redueixen a 'l, 'ls:

«lo metge e·l confessor», «tot lo tresor del món», «apropriat al metge»; «e·ls qui pus prop li són»; «dels menors del món»; «veem que·ls qui són malauts»; «Regne de València ho·l Camp de Tarragona».

La mateixa reducció s'opera quan lo(s) exerceix funció de pronom: «tot metge los pronosticarie [los synnals] e·ls tendrie per guarits».

En el sintagma los uns, l'article oscil·la en la reducció quan precedeix vocal: «veem que·ls uns s'adeliten», però: «encara los uns veem».

Lo seguit de vocal sol elidir-se: l'àer, l'ivern, l'enteniment, etc. (però lo hom), elisió que no es dóna generalment en el femení la: la olla, la estopa, la estela, la espera.

Lo un es dissimila en la un.

Pronoms personals.

Només una observació sobre els pronoms de primera i segona persona del plural.

Nós és l'ùnica forma de primera persona: «regions a nós vehines», «per acostament del sol a nós», «trameté pestilència [...] sobre nós», que contrasta amb l'ùs de vosaltres, que és l'ùnica forma de segona persona: «e plàcie a vosaltres, seynnors», «lo qual jo present a vosaltres».

El més ràpid triomf de vosaltres sobre vos, enfront de la més avançada persistència de nós (contra el compost nosaltres), es constata encara en textos del s. XV, com el Curial. Respecte a aquest desfasament sembla acceptable l'explicació d'Anfós Par (1928, 136), basada en Meyer-Lübke: «... la naxença d'aytal combinació [vos-altres] fou causada per la fretura de distingir una 'vos', o diverses persones, 'vos alteri', en periodes apostròfichs mancats de verb. Anch que no sigui precisament per aquesta sola construcció, no hi ha dubte que des lo moment qu'hom usà en lloch de la segona persona del singular 'tu', la corresponent del plural 'vos', calia distingir la singularitat 'vos ' de la pluralitat 'vos alteri'. Y tampoch hi ha dubte qu'aytal distincció no procehia en la primera persona. Açò confirmen los clàssichs catalans, per exemple, la Crónica del rey Jaume, usant lo mer 'nos'enfront del 'vosaltres'; y ço mateix nos prova Metge».

Pronoms possessius.

Cal notar I'ús constant de la sua per la tercera persona femenina: «la sua malícia», «la sua vertut», etc.

Mai no apareix seua, variant que guaita tímidament en algun text del XIII i deguda a l'analogia del masculí seu, forma usada per Agramont, al costat de la forma àtona son.

Sos pot aplicar-se a diversos possessors en comptes de llurs: «e·ls ocells lexen sos nius».

Morfologia verbal

En un altre lloc (Veny 1971) hem presentat en un quadre totes les formes verbals usades en el Regiment, amb la freqüència en què apareix cadascuna d'elles. Ací només ens ocuparem de:

1) la desnència -e de la tercera persona del present i altres temps;

2) els incoatius en -ix (i no en -eix);

3) els gerundis;

4) el futur descompost;

5) la tercera persona del plural del present de verbs com moure, deure, etc.

1) Preséncia de -e final procedent de -AT de la tercera persona del singular de verbs de la primera conjugació.

Hem tingut ocasió de comprovar la sistemàtica distinció que l'escrivà fa entre les vocals àtones a i e. Aquesta constant diferenciació gràfica ve determinada sens dubte per una paral·lela diferenciació fonètica de les susdites vocals, característica, d'altra banda, amb les naturals vacil·lacions, dels parlars occidentals. Per tant, el fet de trobar formes com [ell] porte, en lloc de [ell] porta, i semblants, ens autoritza a concloure que l'actual pronunciació [p'rte], amb [e] tancada, pròpia de Lleida i del català nord-occidental, té fondes arrels i remunta als orígens de la llengua, com a conseqüència del tancament de la -A del segment final -AT (com d'altres segments: -AS, -ANT, cantes, canten).

Documentació:

a) present d'indicatiu: agreuge, s'alegre, s'atermene, baste, comence, conforte, conserve, contemple, contraste, creme, se declare, demane, demostre, desige, done, se duble, dupte, ebete, s'enflame, engendre, s'engendre, engenre, s'engenre, se enterprete, entre, entremescle, enverine, s'esforce, s'espere, es fortiffique, gite, guarde, ligue, se mirve, mortiffique, mostre, mude, se mude, obre (de obrar), passe, es pegue, porte, pose, procure, se prove, purgue, recite, rectiffique, regne, represente, se revele, seque, seynnorege, signiffique, se termene, tire, trobe's, es trobe.

) imperfet d'indicatiu: contrastave, ere, estave, examplave, exie, fahie, guardave, avie, lexave, maltractave, menaçave, mesclave, metie, morie, observave, ocehie, permetie, posave, prometie, vedave, venie.

c) condicional simple: anarie, irie, corromprie, deurie, serie, farie, porie, pronosticarie, tendrie, valrie, volrie.

d) condicional compost: n'aguere morts.

e) present de subjuntiu: vage, begue, es convertisque, dege, s'enseguesque, sie, estigue, isque, face, age, prengue, prengue's, plàcie, regne, sostingue, tingue, trague, vingue, vuylle.

f) pretérit perfet: age regnat.

L'ús sistemàtic de la -e com a marca de tercera persona en verbs de la primera conjugació és evident. En el text se'n registren dues-centes quaranta-set formes. Les excepcions són en nombre ínfim: només hem detectat quatre formes en-a (escalfa i se pega en el present d'indicatiu i corrompa i tolga al de subjuntiu).

La susdita desinència -e de tercera persona contrasta, a l'imperfet d'indicatiu, al condicional i al present de subjuntiu de certs verbs amb la desinència de primera persona, que és -a: (jo) sia (4 casos), reba, aja ohit, aja reebut, aja reebuts, conseyllaria (6 casos), distinció que, dins la complexitat i creuament de formes propis de la morfologia verbal dels dialectes, és practicada encara avui en certs parlars occidentals (V. Flexió).

La persona 3 del present d'indicatiu d'aquests verbs de la primera conjugació, amb desinència -e, contrasta amb el grau zero de la corresponent del subjuntiu: baste / bast, gite / git, mortiffique / mortiffich, es pegue / se pech, done / don, - / s'acost, - / buff, - / gos, - / es guard, - / es maraveyll, - / menx, - / torn. Una única excepció: regne / regne, amb -e a la forma de subjuntiu explicable com a suport del grup consonàntic precedent.

Aquesta [e] tancada és, com hem dit, ben antiga i probablement era d'abast pancatalà, tot i que avui comprén només el nord-occidental i la faixa nord del valencià (aquest té ara la desinència -a). Cal destriar d'aquest fenomen la palatalització de a, és a dir, el pas a e oberta o mitjana d'aquella -a final de substantius, adjectius i segona persona de l'imperatiu, fenomen que no trobem encara en el present text, perqué comença més tard: els primers indicis es troben al s. XV (Farreny 1986) i actualment la seva àrea s'estén per les Garrigues, el Segrià, la Noguera i Fraga (Veny1982).

2) Incoatius en -ix, -isque, -isquen, per -eix, -eixen, -esquen.

Les desinències dels verbs incoatius en -ix, -ixen (tercera persona del singular i del plural del present d'indicatiu respectivament) i en-isque, -isquen (tercera persona del singular i del plural del present de subjuntiu respectivament) ofereixen, en general, una clara oposició a les formes paral·leles (-eix, -eixen, -esca, -esquen) emprades en textos més o menys coetanis de clara filiació oriental. Heus-ne ací els exemples:

a) de podrir:

«si una malgrana o poma se podrix»; «can se podrix dins les venes»; «tota cosa que·s podrix»; «l'àer que·s podrix», «podrix e corromp la sanch arterial»; «podrix los espirits vitals»; «corromp e podrix l'altre sanch»; «e podrixen-se e·s convertexen en verí»; «se mesclen ab l'àer e corrompen-lo e·l podrixen en sa substància», «per ço que [los draps] no·s podrisquen ni·s tiynnen».

Per contrast, són corrents en Ramon Llull, B. Metge, etc. les variants podreix, podreixen.

) de nodrir: «ocells qui·s nodrixen prop d'estaynns».

En R. Llull i d'altres escriptors orientals: nodreixen, nodreix.

c) de convertir: «car vi que ha dolçor és pus putrefactible e fort dispòsit que·s convertisque en còlera».

Cal oposar aquesta forma a convertesca, convertesquen usades en l'obra de R. Llull, les Ordinacions palatines, etc.

Ara bé, aquestes variants en i dels incoatius, si bé són predominants, no són exclusives en el nostre text. S'hi registren variacions en funció dels verbs i àdhuc de vegades dins un mateix verb. Així, seguir i el compost enseguir presenten fixament la variant en -e (la diguem-ne catalano-oriental): segueix, seguexen; s'ensegueix, s'enseguexen, s'enseguesque, s'enseguesquen. I en el cas del verb convertir, al costat de convertisque trobem, com hem vist, convertexen.

Una semblant fluctuació trobem en un altre text també lleidatà, però del s. XV, l'Speculum prioris, que usa la següent flexió del present de subjuntiu de servir:

«com axí ho vol lo dit micer Valterra que servischa cascun any lo dia del seti»; «dit prior deu amprar alguns confrares jóvens perquè servisquen lo dia del convit».

En canvi, quan es tracta del verb regir, recorre, en les persones correlatives, a regescha i regesquen.

La precedent documentació ens fa una certa llum sobre la primitiva divisió dialectal del domini català. L'actual distribució geogràfica de les variants incoatives en -ix, -isca, etc., amb algunes alteracions fonètiques (com la palatalització de la s: -ixca), abraça gairebé la totalitat del català occidental (V. Flexió). Aquella documentació mostra que l'ascendència del fenomen és ben antiga. Per al valencià, s'havien adduït exemples de la llengua medieval, però, pel que ateny al valencià, la informació era fins fa poc pràcticament nul·la. L'origen de les variants remunta sens dubte al llatí vulgar. Grandgent ja esmenta exemples de la convivència de formes (calesco / calisco). Davant les occil·lacions esmentades en català occidental, cal pensar en una dualitat de formes des de l'època preliterària, si bé amb preferència pel tipus partisco, que s'hauria generalitzat en la llengua parlada, mentre que en la llengua escrita el model cancelleresc hauria introduït algunes formes en e. Algú també ha pensat, per a explicar les formes en -i, en una influència occitana, des de Tolosa, car en aquesta llengua el tipus en -i és general, tret d'algun dialecte perifèric del sud (Alibert 1935). El que no podem compartir és la suposició de G. Renat i Ferris [Josep Giner] (1933) d'una evolució ei > i: «així, doncs, devem suposar que en les formes serveix, serveixes, serveixc, serveixca, etc., la tendéncia vulgar reduí el diftong valencià eix (o eixc) a ix (o ixc) per pèrdua de la e, de manera que la i de servix, servixes, servixen és la mateixa i de serveix, serveixes, serveixen».

3) Gerundis en -n.

Tots els gerundis del text apareixen sistemàticament acabats en -n, que és l'evolució fonètica normal en català del grup -ND-: affogan, aguan, alendan, corrompén, creman, derrocan, donan, esguardan, estan, faén, fortiffican, guardan, avén, mudan, multiplican, parlan, pregan, procuran, respiran, sostenín, suplican. talan, tiran, vessan, veén, volén.

A causa de la confusió del gerundi amb el participi actiu (AMANDO / AMANTE), unes vegades aquell rebia esporàdicament una -t o d'altres el participi perdia aquesta dental etimològica. Ambdós casos ja es donen des del s. XIII, si bé s'imposen les formes en -n. En el nostre text, el domini d'aquestes és absolut i algun cas correspon fins i tot a un participi:

«la estopa creman anarie a terra».

4) Futur.

Sols apareix un cas de futur separable:

«s'engenraran malauties semblants e pegar s'an d'uns a altres»

I encara coexistint amb el futur orgànic. Aquesta separació dels elements constitutius del futur romànic té lloc en català almenys fins a finals del s. XVI. En castellà hi ha exemples de descomposició fins al s. XVII i encara avui és possible en el judeoespanyol de Turquia.

Notem encara el condicional d'anar, anarie (< llat. vg. *AMLARE HABEBAT), que alterna amb irie, viu encara en algunes localitats valencianes i a Menorca (V. Flexió).

5) «moven», «deven».

Transcrivim per v la u gràfica, d'acord. amb l'explicació, per a nosaltres plausible, de J. Coromines, el qual posa en relació moven, deven i semblants amb les formes originàries llatines MOVENT, DEBENT, etc. Es basa en raons mètriques, de rima, i en el fet que només quan caen, plaen, etc., varen haver passat per analogia a cauen, plauen, etc., a finals de l'edat mitjana, fou possible que aquestes influïssin en la formació de mouen, deuen i altre formes que tenien una labial llatina.

Efectivament, en Agramont alternen paleogràficament deuen i mouen amb hoen, hocien, rien, on ha caigut la -D- llatina. Si aquestes darreres formes no havien sofert encara l'acció analògica de la respectiva tercera persona del singular ou, hociu, riu (analogia que, més tard, les faria passar a ouen, hociuen, riuen), és lògic deduir que aquesta acció analógica tampoc hauria afectat els derivats de DEBENT, MOVENT i altres verbs amb labial, i que, per tant, deven, moven, etc., devien correspondre a la realitat de la llengua parlada.

Lèxic

Interés diacrònic.

El lèxic del Regiment ofereix diversos aspectes d'excepcional interès per a l'estudi de la història de la llengua.

En primer lloc, alguns dels mots recollits fan recular fins al s. XIV la datació de mots o significats especials que fins ara -o fins fa poc- coneixien una documentació posterior en els nostres diccionaris històrics. Així: alendar 'alenar', cetrí 'groguenc', flat 'alè, buf', gotirlons 'goll', pegar 'encomanar, contagiar', tavà 'tàvec', roget 'moll'.

Ens aporta també documentació medieval de paraules que eren registrades als diccionaris però on estaven mancades de tradició literària. Per exemple: llangost 'llagost', sangartaylla 'sargantana', çancayllós 'sancallós', marí 'vent austral', destalent 'manca de gana', canícula, compacte, bufó 'gripau', tiynnar 'arnar', safrà bort 'alasfor'.

Per si fos poc, és ben remarcable l'elenc de termes no registrats en les obres lexicogràfiques més ambicioses (no tenim ara en compte el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de J. Coromines que esporàdicament cita l'obra amb una apreciació cronològica equivocada [«deu ser del s. XV el tractat de pestilència de Jacme d'Agramont», DECat, s.v. dofí], no aprofita el cabal lèxic analitzat en el nostre treball (Veny 1971) o, quan ho fa de manera puntual, és per a dissentir, sense fonament al nostre parer, de la nostra interpretació [a propósit de tony 'tonyina', parteix de trony 'camús', error de transcripció d'Arderiu, per a relacionar-lo amb una espècie no identificada, morrotrony, i rebutjar el significat de 'tonyina' tot dient que aquesta no és un peix sinó un mamífer (!), cf. Veny 1993, 196, nota 1]. El DCVB no inclou aquesta obreta en la llista de textos despullats, amb la qual cosa desaprofita una font d'informació preciosa i rica dins la seva brevetat. En canvi, el Diccionari Corachan l'explota en la part que fa referència a la terminologia medical.

Heus ací algunes mostres de mots i accepcions de mots revelats després d'una atenta lectura:

1) topònims: Tolsà 'Tolosà' (precedent, a través de tolrà, de l'antropònim Toldrà);

2) variants fonètiques com josanes 'jussanes', gubell 'gobell', es duble 'es dobla', reubarb 'riubàrber';

3) llatinismes com estela comada 'cometa', ebetar 'afeblir, debilitar', eventar 'orejar, ventilar' (amb els seus derivats eventació, eventable, eventament), lopins / lupins 'tramussos';

4) noms d'herbes com la bruneta o l'erba de tuniç, o de llavors medicinals com la sement d'alexandria, o de substàncies odoríferes com l'erbatur;

5) derivats com terbolament, paraliticament, engessat 'enguixat' o variants morfològiques com assedar 'assedegar';

6) una terminologia astrològica força matisada:estels bolants, cabra saltant, quadra de la lluna 'fase de la lluna', drac 'meteor lluminós';

7) termes del vocabulari mèdic com la mediana 'vena superficial de l'avantbraç o l'adjectiu tyria aplicat a la confecció que té propietat d'antídot;

8) noms de peixos com tony 'tonyina', palayga 'palaia';

9) mots que es consideraven inexistents en català, com bugar 'escalfar, fer bullir' (en relació amb bugada).

Interés dialectal.

Però l'interés d'aquest tractat té un altre vessant, que és el dialectal, com ja hem pogut veure en l'anàlisi fonètica i morfològica que hem fet. Efectivament, és una de les escasses obres medievals que constitueix una preciosa font d'estudi de l'antiga, bé que modesta, diferenciació dialectal catalana. Aquest camp d'estudi fou explorat amb timidesa fins que Joan Coromines va publicar el seu magistral estudi sobre la llengua de les Vides de sants rosselloneses (s. XIII), on assaja una filiació dialectal del text. L'obra d'Agramont, d'un segle després, es prestava també a un estudi semblant, amb l'avantatge que en coneixem l'autor i la seva procedència geogràfica i que el text és una còpia coetània.

Recordem, doncs, que estem davant un autor lleidatà -ell mateix ho declara explícitament al text-, molt lligat a la seva ciutat, de la qual ha rebut molts beneficis, i que escriu una obra -aquest és el seu gran mèrit i originalitat- per al poble, no per als metges. És per aixó que aquella traspua sovint un to popular, planer. A cada moment Agramont fa palesa la seva intenció de fer-se entendre per la gent del poble situant al seu abast el tipus de llenguatge emprat. Aquesta orientació popular s'observa en diversos aspectes, com són:

1) l'ús sovintejat d'expressions com los vulgars, e·ls vulgars dien, segons vulgar cathalà, segons vulgar de Cathaluynna, diu hom vulgarment;

2) els refranys esparsos al llarg de l'obra, la major part vigents actualment: «diu hom vulgarment que mal acostar fa lo foch a la estopa»; «diu-se encara vulgarment que can deus no vol, sants no poden»; «e car tan pregon no·s fa lo foch que·l fum no n'isque, segons vulgar proverbi»; «car aquell qui lligue ha a deslligar», és a dir, que cal carregar amb les conseqüències a qué ens ha portat la nostra conducta;

3) algunes comparances aclaridores de conceptes anteriorment expressats: «axí com una çabata no pot venir bé a tot peu», «bull axí com fa lo most»;

4) L'obsessió de fer seguir els termes tècnics, científics referents a malalties, herbes, vents, llatí bíblic, etc. de la corresponent versió vulgar o d'una paràfrasi explicativa:

«àntrachs, que vol dir mala buaynna o buba negra, segons vulgar de cathaluynna»; «una malautia que és apellada bocium, ço és a dir gotirlons»; «epilència que vol aytant dir com mal de caure»; «lavendula, qui es dita vulgarment espígol»; «una rahiu que ha nom diptanus qui vulgarment és apellat erba de tuniç»; «paràboles, ço és a dir, de paraules escures»; «apoplexia, ço és dit ajustament ho apostemació del cervell»; «vent austral o de migjorn, lo qual vulgarment és dit marí».

Altres vegades la sinonímia s'expressa per un simple element de relació (ho, e, ni) i pot assenyalar l'equivalència no sols entre un mot culte i un mot popular sinó també entre dos mots populars o entre dos mots doctes. En algun cas es tracta de quasi-sinònims. La llista no pot ser més nodrida en una obra de no gaire extensió:

epidímia ho pestilència.

temps de epidímia ho de pestilència.

pestilència ho epidímia.

vent septentrional ho de trasmontana.

a la qual qüestió o demanda.

corrupció ho putreffacció.

per nostres pecats ho per nostres mèrits.

conjunccions ho esguardaments de planetes.

rogets ho molls.

aytal porga ho coladura.

groch ho cetrí.

vent austral ho marí.

engendre ho fa.

fan e engenren.

latrina ho albelló.

ajustament ho apostema.

inpressió ho putrefacció.

seqüela ho accident.

flaquea ho destrempament de ventreyll.

píl·lules ho trocischs.

braçals ho sèquies.

lebrositat ho meseleria.

a l'infant ho a la creatura.

fredor fort remissa e fort flaca

ab metzines e verins diverses.

alendan e respiran.

coses altes e sobiranes.

gran don e gran dampnatge.

goyg e alegre.

dispòsits e apareyllats.

castigament e correcció.

diverses proprietats e vertuts.

cuchs e vèrmens.

creme e art lo cor.

putreffacció e corrupció.

fort prima e fort sobtil.

aportar e induir.

l'alende e·l flat.

lur alende e lur flat.

exidures e apostemacions.

a eventar e a orejar

guardats e esprovats.

ferir e disciplinar

toltes e remogudes

observave e guardave.

ab molt fals engiynn e malvada maestria.

tan aseynnalat e tan notable loch.

clars e luminosos e resplandents.

si n'é dupte ni pahor.

per verí ni per tóxech.

degun tóxech ne degun verí.

no sie sonat seynn ni campana.

dies naturals entegres e complits

esperdre ni desesperar.

útils e profitosos.

li dilicat e prim.

no·s par ni·s demostre.

En altres obres epidemiològiques, com la d'Alcanyís o de Valescus de Taranta, trobem, ça i lla, semblants patelles de sinònims, però mai amb la proliferació del Regiment. En obres d'una altra orientació temàtica, en canvi, les susdites parelles poden atènyer xifres més elevades, com en la versió catalana de Pere Busquets (s. XV) del Mirall de la creu, de Domenico Cavalca (ed. d'Annamaria Gallina, Barcelona, 1967, 203-240).

Totes aquestes característiques fan del nostre Regiment una obra especialment apta per a esbossar, amb cert rigor, la diferenciació dels dialectes occidentals dels orientals en l'edat mitjana. Ja hem vist alguns aspectes referents a la fonètica i la morfologia. Cal ara afegir-hi els elements lexicals.

S'imposa, d'entrada, una referència al problema dels dialectalismes i els arcaismes. Probablement alguns dels mots considerats dialectalismes occidentals no són més que arcaismes conserves en àrees laterals; n'és bona prova el fet que alguns dels mots avui vivaços en terres lleidatanes presenten concomitàncies amb els d'àrees isolades, com són les Balears (Veny 1958-1960). I és lògic pensar que, com més retrocedim en els segles, menys fraccionat estava el domini lingüístic i que, per tant, el que avui creiem dialectalismes ho són només amb lòptica del s. XX, però no amb la del s. XIV. De tota manera, crec en la diversitat del català ja en el s. XIV, si bé discreta, suau, no tan accentuada com en altres dominis lingüístics com l'italià o la llengua «d'oïl».

D'acord amb les observacions anteriors, trobem mots generals en català antic, però que actualment només s'han conservat en occidental i alguna àrea arcaïtzant com l'arxipèlag balear: pigota 'verola', baynnar 'mullar', un dia part altre 'dies alterns'.

D'altra banda, tenim mots avui característics de Lleida i la major part del català occidental, recolzats en documentació de procedència també occidental (inclosos els autors valencians): roiner 'romaní', oliver 'olivera', melic 'llombrígol', llangost 'llagost', pegar-se 'encomanar-se', braçal 'rec', tiynnar 'arnar'.

Altres vegades els vocables dialectals usats per Agramont han desaparegut actualment del parlar corrent de Lleida ciutat i només han romàs en clapes del sector occidental. És ben sabut que els nuclis populosos són centres de renovació de la llengua, especialment del léxic, mentre que les àrees perifériques i rurals es mantenen més fidels al passat. Són dialectalismes d'aquest caràcter: alendar 'alenar', plapat 'clapat', sangartaylla 'sargantana' (avui sangartilla a Lleida), trasmontana 'tramuntana', guindola 'guinda', tavá 'tàvec', marí 'vent del sud', albelló 'claveguera'.

Conclusions

Després d'aquest estudi lingüístic, queda palès, deixant a part l'alt valor històric, científic i cultural del Regiment (posat en relleu en un altre lloc d'aquest llibre), que aquesta obra constitueix una peça clau per a la lingüística histórica catalana.

En primer lloc, és substanciosa l'aportació al léxic diacrónic.

En segon lloc, es constata un bon nombre de fluctuacions, de casos de polimorfisme que afecten la fonètica (tolre / toldre), la morfologia (cosses / còssors) i el léxic (eventar / orejar), tot obviant la inestabilitat gràfica (cayrat / quay -rat), normal en la llengua antiga.

En tercer lloc, a causa de la procedència geogràfica de l'autor, la datació i la finalitat de l'obra, és a dir, ser escrita per al poble, ens trobem davant un tipus de llengua vinculat a un espai concret (Lleida), a una franja cronològica ben determinada (mitjan segle XIV) i a un registre tendent a informal, que reflecteix en part, dins un to unitari d'excel-lent català científic divulgatiu, elements fonètics, morfològics i lèxics propis del català parlat a la capital del Segre durant la catorzena centúria.

El manuscrit de Jacme d'Agramont es conserva en molt bon estat a l'arxiu parroquial de Santa Maria de Verdú, al bisbat de Solsona. Relligat al principi de segle, amb motiu del Segon Congrès de Metges de Llengua Catalana, el 1917, amida 20,5 x 29,5 cm, comprèn catorze fulls sense numerar, escrits a dues columnes (col. a i col. b d'aquesta edició) i amb lletra gòtica cursiva. Hi manquen les caplletres que són indicades al marge amb minúscula. Altrament, no és l'original escrit per l'autor el 1348, sinó una còpia datada el 1388.

En fou el descobridor i primer editor l'arxiver i historiador lleidatà Enric Arderiu, Fany 1909, que el publicà al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida amb el títol Regiment de preservació a epidímia o pestilència e mortaldats, potser reproduint el títol d'un primer foli desaparegut arran del relligat del 1917. Un any després, el 1910, apareixia una nova edició amb introducció del mateix Arderiu i de Josep M. Roca. Entre el 1948 i el 1949 M. L. Duran i Reynals i C.E.A. Winslow van publicar una traducció del Regiment a l'anglès, acompanyada d'un estudi historicomèdic (Bulletin of the History of Medicine, 22, 747-65 i 23, 57-89).

L'edició sobre la qual hem treballat i transcrit de nou el text, conservant part de les notes crítiques, es la que publicà Joan Veny: «Regiment de preservació de pestilència» de Jacme d'Agramont (s. XIV). Introducció, transcripció i estudi lingüístic (Tarragona, 1971). Com en l'esmentada edició, hem procurat seguir amb fidelitat l'original, i hem modernitzat la lectura del manuscrit accentuant els mots, emprant l'apòstrof, el guionet i el punt volat per a separar-los; hem regularitzat l'ús d'u i v, així com d'i i j, i hem introduït les majúscules pertinents.

[Pròleg]: Epístola de mestre Jacme d'Agramont als honrats e discrets seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Leyda

[Introducció]

Capítol I: De les propietats de l'àer en ses qualitats e en sa sustància

Capítol II: De les maneres en les quals pot haver mudament e alteració ho destemprament en l'àer

Article I: Què vol dir pestilència

Capítol I: Diffinició de pestilència

Capítol II: Enterpretació de pestilència

Article II: En qual manera se fa ho s'engenre, ni per quals rahons, la pestilència

Partida 1ª:

Capítol I: De les coses que fan en l'àer pestilència universal en ses qualitats

Capítol II: De les coses que fan pestilència universal en l'àer quant a sa substància

Partida 2ª:

Capítol I: De les coses que fan pestilència particular e apropriada a una ciutat solament

Capítol II: De les coses que fan pestilència particular e apropriada a un carrer

Capítol III: De les coses que fan pestilència particular e apropriada solament a .I. alberch

Article III: Se declaren los seynals de la pestilència

Capítol I: Dels seynals que signiffiquen pestilència esdevenidora

Capítol II: Dels seynnals que signifiquen pestilència ja present en l'àer

Article IV: De la alteració e del mudament que fa l'àer pestilencial en les coses vivents e especialment en lo nostre cors

Capítol I: Del mudament que fa l'àer qui és pestilencial en ses qualitats

Capítol II: Del mudament qui fa l'àer qui és pestilencial en sa substància

Article V.- Regiment de preservació

Partida 1ª:

Capítol I: Del regiment contra l'àer pestilencial per excel·lència de calor

Capítol II: Regiment contra 1'àer pestilencial per excel·lència de fredor

Partida 2ª: Capítol I: De la rectifficació de l'àer podrit e corromput en sa substància

Capítol II: Del regiment de 1'exercici

Capítol III: De les viandes e de les medicines que preserven lo nostre cors de les malalties pestilencials

Capítol IV: Del regiment del dormir

Capítol V: Del regiment del nostre cors quant a purgació e quant a sagnia

Capítol VI: Del regiment dels accidents de la ànima, los quals són així com ira, goig, temor, tristícia, angoxa e axí dels altres

Capítol VII: Del regiment de preservació en especial contra cuchs e lombrichs

Article VI: De la pestilència moralment entesa

Capítol I:Diffinició d'aytal pestilència

Experiència mostre quascun jorn que can foch se pren en alcun alberch, que tots los vehins n'an temor, e·ls qui pus prop li són major deven haver pahor. Per què, com aja ohit dir a persones dignes de fe que epidímia ho pestilència e mortaldats de gents regnen e han regnat en algunes partides e regions a nos vehines, si n'é dupte ni pahor, no s'és maraveylla. E ja sie açò que universalment tota mort sie molt terrible, emperò mort sobtana és molt periyllosa specialment quant a la ànima. Es encara molt terrible en aytant com la acompaymien molt terribles accidents.

Hon, com jo sia natural d'aqucsta ciutat e aja reebut ésser en aquella, e encara contínuament reeba e aja reebuts honors diverses e grans profits per tota la ciutat e per singulars d'aquella, volén de ma pocha sciència fer e procurar alcun profit e esquivar tot dampnatge a la ciutat damont dita e als singulars d'aquella, [per] preservar cascú e cascuna d'ésser malaut ho malauta per temps pestilencial, he volgut trebayllar de fer lo tractat següent. Lo qual humilment e ab reverència deguda jo, maestre Jacme d'Agramont, present a vosaltres, honrats seynnors pahers e conseyll de la ciutat de Leyda, axí com a aquells qui representats tota la damont dita ciutat. E plàcie a vosaltres, seynnors, de reebre-lo benignament e graciosa, no guardan la valor del present, mas guardan la volentat e la afecció mia, car diu lo savi Cató axí: Exiguum munus cum dat tibi / pauper amicus, accipito placide pleneque laudare memento¹³⁵.

E no·s maraveyll degú car en aquest tractat solament he posat lo regiment de preservació; e de la curació de les malauties que en aytal temps s'esdevenen, no he volguda fer menció. Car a açò no m'a mogut zel d'envega ni d'eniquitat ans verdadera amor e karitat, car lo tractat aquest és feyt principalment a profit del poble e no a instrucció dels metges, com jo sia dels menors del món e sia axí com a verme en comparació de molts altres. E de regiment de preservació pot tot hom usar ab aquest present tractat sens de metge, sens tot periyll. Mas lo regiment de curació és apropriat al metge en lo qual cascú sens de la art de medicina porie leugerament errar. Per què a esquivar aquest periyll, del regiment damontdit no he volgut fer menció. E com lo damontdit tractat, segons que ja he dit, sie feyt a utilitat comuna e publica, plàcie-us, seynnors, de donar-ne treslat a tot hom qui-n vuylle còpia. Encara us plàcie d'aver recomanat en vostres braces e en vostra falda l'actor d'aquell.

L'entrament del tractat ha II capítols: Lo primer capítol és de les proprietats de l'àer temprat en ses qualitats e en sa sustància.

Can l'àer en alcuna regió ho ciutat és ben temprat en sa complexió ho en ses calitats e ha clardat e nedesa e puritat en sa sustància, aytal àer ha proprietats maraveylloses, car primerament fa molt alongar la nostra vida, fa alegria e conserve sanitat, fa levar l'enteniment en tant que veu e contemple veritat en coses molt altes e molt sobtils; encara mou l'enteniment nostre / a contemplar e a veure verdaderament alcunes coses esdevenidores; ha encara tyria qualitat, ço és a dir, proprietat de triaga contra tot verí e contra tota bèstia verinosa, per que és cosa certa que en alcunes iylles de Ybèrnia no pot viure neguna bèstia verinosa ni·ls hòmens aquí habitants no poden morir per verí ni per tóxech. Encara és provada cosa e certa que·ls còssors qui estan a l'àer e no són soterrats que per nuylls temps se podrixen ni·s corrompen, per què apar manifestament que en aytal regió l'àer ha maraveyllosa tirya calitat, ço és a dir, proprietat de triaga.

Lo segon capítol: De les maneres en les quals pot haver mudament e alteració ho destemprament en l'àer.

Mas en l'àer pot venir mudament en dues maneres, ço és a saber, en ses qualitats, lo qual mudament és dit alteració. Encara pot haver mudament en sa substància, lo qual mudament és dit putrefacció. E a quascú d'aquests mudaments s'ensegueix proprietat certa e diversa en l'àer, car veem maniffestament que a diversitat de complecxions s'enseguexen diverses proprietats. E axí meseix a diverses putreffacions s'enseguexen diverses proprietats. E que a diversitat de complecxió s'enseguesque diversitat de proprietat, podem-ho provar car veem que hòmens de diverses complexions han diverses condicions e diverses proprietats e maneres. Per què los uns s'alegren d'ohir cants e esturments axí com aquells qui han lur complexió ben proporcionada. A-n'i d'altres a qui és gran pena ohir e escoltar aquells, axí com aquells / qui han lur complecxió corrompuda e disproporcionada, per què veem que·ls qui són malauts a qui, en sanitat, ere gran plaser ohir melodies de cants e d'esturments, desplau e agreuge molt ohir aquells.

Encara veem que·ls uns s'adeliten en mengar ho heure coses dolces axí com fleumàtichs; los altres s'alegren en mengar e beure coses agres axí com colèrichs. Encara los uns veem estar tot dia alegres e rients axí com sanguinis; e altres estan contínuament trists axí que nuylls temps no rien de cor, e aquests són malencòlichs; encara los uns són ardits e barayllosos axí com colèrichs; los altres són temerosos e suaus axí com fleumàtichs e malencòlichs.

Encara·s pot açò eleix provar car veem que medicines de diverses complecxions han diverses proprietats e vertuts car altra proprietat e vertut ha leytuga e altra proprietat ha lo pebre, e axí de les altres.

Mas que a diversitat de putrefaccions s'enseguesquen proprietats diverses, podem-ho provar car per putrefacció de fleuma fora les venes se fa una febre que ha nom cotidiana, que ha proprietat de fer accessió quascun jorn; e per putrefacció de còlera, se fa altra febre que ha nom terçana, la qual ha proprietat de fer accessió .I. dia part altre. E per putrefacció de malencolia se fa quartana que ha proprietat de fer accessió de quatre en quatre jorns. E dich bé «fora les venes» car quascuna de les humors dessusdites can se podrix dins les venes fa e engendre febre contínua.

Encara·s pot açò meseix provar en altra manera car per putrefacció de la terra / s'engendre una manera de coses animades quascú de diversa manera e de diversa proprietat axí com serps e luerts, rates e sangartaylles. E per putrefacció de l'àer s'engenren moscarts e mosques e langosts, quascú de diverses maneres e de diverses proprietats. E per putrefacció de la aygua s'engenren granotes e serps e anguiles. Mas en l'elament del foch no·s pot fer ni engenrar neguna putrefacció per la calor e la sequedat que ha car tota cosa que·s podrix ha a aver alguna humiditat. Contraste-hi encara la sua gran simplicitat e puretat, car acostament ha sens tot migà ab lo primer cel qui és dit la espera de la luna. Emperò no entench que degun element servant sa simplicitat se pusque podrir; ans la terra ho la aygua ho l'àer qui·s podrix és un cors compost de quatre elements en lo qual seynnorege .I. d'aquells.

Vist e declarat com a diversitat de complecxió e de putrefacció en l'àer s'ensegueix diversitat de proprietats, és a saber, primerament que lo mudament de l'àer en sesqualitats pot ésser en dues maneres: ha-n'i .I. qui és dit natural, altre qui és dit contra natura. Mudament natural és dit aquell que-s fa per luynnament ho per acostament del sol a nós quascun an, car veem en l'àer gran fredor en lo temps d'ivern, can lo sol és en lo signe d'Aquari. E veem axí meseix gran calor en l'àer en lo temps d'estiu can lo sol és en lo signe del Lehó. E veem que en la primavera can lo sol és en lo signe d'Àries ho en lo signe del Taur, que l'àer és temprat en calor e en fredor.

Mas mudament contra natura se fa en dues maneres: en una manera / que en l'estiu face grans frets ho en l'ivern gran calor e aytal mudament és de gran dampnatge a les gents e a tota altra cosa vivent. Encara·s pot fer aquest mudament contra natura en altra manera, ço és a saber: que en les terres temprades e bé habitables l'estiu sie tan rabiós e tan calt, que per la sua gran calor corrompa e tolga la generació de les erbes e dels arbres e de les fruytes e dels blats; ho que l'ivern sie tant fret que per la sua gran fredor mortiffich la calor natural dels hòmens e de les bèsties e mortiffich los arbres e altres coses vivents; ho axí meseix que la primavera, que deu ésser naturalment temprada, age la calor ho la fredor damontdita.

E pus havem parlat del mudament de l'àer en ses qualitats, parlem del mudament en sa substàneia lo qual se pot fer axí enleix en dues maneres, car la sua putrefacció a vegades se termene a engenrament d'alguna cosa que ha vida, per què veem en estiu a les vegades caure de l'àer, ab la pluga, granotes e calàpets e altres coses que han vida. E a vegades la sua putrefacció no s'atermene a engenrament d'alguna cosa vivent.

E si hom me demane qual d'aquests mudaments és pigor, dich que·l segon, car signifique gran repugnància e disproporció en l'àer, per la qual no pot reebre espirit de vida, per què, en aytant, aytal àer ha a ésser pus contrari a la nostra vida. E per aquesta rahó en lo nostre cors qui és dit menor món de fleuma podrit se fan cuchs e vèrmens qui han spirit de vida e de còlera podrida / ho de malencolia podrida no se'n poden engenrar per gran enemiztat e orribilitat que han ab la nostra natura, per què no poden reebre negun spirit de vida.

Donchs, si en l'àer per tants e tan diverses mudaments, axí en ses qualitats com en sa substància, se poden seguir diverses proprietats e a diverses proprietats s'enseguexen diverses obres, no·s deu negun hom maraveyllar si l'àer a vegades és rahó que les gents muyren sobtanament, ho que diverses febres pestilencials regnen, ho exidures, ho apostemacions se facen sots la exella ho en l'angonal ho en altres lochs, ho que regne pigota ho cuchs ho altres males malauties fort periylloses e mortals. E aytal temps pot ésser dit temps de¹³⁶ epidímia ho de¹³⁷ pestilència.

[I]

Segueix-se lo tractat lo qual comprèn VI articles, en lo primer dels quals se declare què vol dir pestilència e ha II capítols. Lo primer és de la diffinició de pestilència.

Dich que pestilència és mudament contra natura de l'àer en ses qualitats ho en sa substància, per lo qual en les coses vivents vénen corrupcions e morts soptanes e malauties diverses en alcunes determenades regions, oltra cós acostumat en aquelles.

Dich primerament «que pestilència és mudament». Car mudament és cosa general a alteració de qualitats e a putrefacció de substància.

Dich, aprés, «de l'àer'», car mudament de qualitats ni de substància en la terra ni en la aygua no és pestilència de la qual ací par/lam, sinó en quant a aquell s'ensegueix mudament en l'àer. E dich bé de la qual ací parlam car pestilència quant a peixs se pot fer per mudament de la aygua en ses qualitats ho en sa substància; per què veem moltes de vegades mortaldat de peixs, e gens per açò no és mor taldat d'òmens ni d'ocells ni d'altres bèsties. Mas la pestilència de la qual ací parlam és comuna a totes bèsties e a tota cosa vivent, per què veem en aytal temps que serpents e altres reptílies fugen de les cavernes e ixen forçadament deffora, e·ls ocells lexen sos nius e fugen segons que diré daval en lo terç article, dels seynnals.

Veem encara que·ls blats e altra fruyta que·s leven en terra hon aytal pestilència és ho ha regnat que porte ab sí gran infecció en tant que és axí com a verí a tots cells que·n mengen. Per què en los lochs que són prop de mar hon les gents han a viure de blat portat de luynn, deven fer son poder de saber ab veritat de qual regió és lo blat aquí portat. E axí meseix se deven certifficar de la especieria aquí aportada, si per aventura saben que aytal pestilència age regnat en les partides d'on ha acustumat de venir la especieria, car més valrie mengar salsa de bon ayll que salsa de girofle ho de canella e de nou muscada que fossen corromputs e enverinats.

Dich, après, «contra natura», car mudament de l'àer lo qual és natural axí com d'ivern a estiu, del qual damont havem ja feyta menció, no és pestilència.

Dich, après, «en les coses vivents», hon és a saber que en les coses que són sotsmeses a córs de natura són atrobats tres graus de vida. En lo primer grau són les coses qui prenen nodriment e / creximent les quals no han rahó ni sentiment, axí com erbes e tota manera de plantes. En lo segon grau són les coses que prenen nodriment e creximent e part açò han sentiment axí com peixs e ocells e altres bèsties. En lo terç grau és solament lo hom qui pren nodriment e creximent e ha sentiment e part açò ha rahó e enteniment. E en tots aquests graus de vivents pot caure pestilència segons que ja havem dit dessils.

Dich, après, «en ses qualitats ho en sa substància», car a aquests dos mudaments és sotsmesa la natura de l'àer segons que havem ja declarat dessús.

Dich, encara, «vénen corrupcions» contra lo primer e·1 segon grau dels vivents, ço és a saber erbes, blats, arbres, fruyta e bèsties, car segons que solien aver proprietat d'aprofitar al nostre cors ara han proprietat d'envermar e de matar.

Dich, encara, «e morts sobtanes», car huy hauràs vist algun ton amich sans e alegre e demà ohiràs dir que és mort, per què en aytal temps deu tot feel crestià estar apareyllat de retre bon comte e leal a son seynnor can a ell plaurà d'apellar-lo e de demanar de comte.

Dich, après, «e malauties diverses», car los uns moren de febre, la qual defora no·s par ni·s demostre e dintre creme e art lo cor; los atres moren per apostemació que·s fa en la exella ho en l'angonal ho en lo cor e·ls infants moren per pigota ho per sarampió e alcuns moren per cuchs; altres perden la memòria, perquè recite Galiè¹³⁸ que ell veé una pestilència en una regió en la qual los malauts perdien la memòria axí que·ls propis noms no·ls membraven.

Dich, / après, «en algunes determenades regions», car tota pestilència comence en alguna regió. Mas, a vegades, se mude en altra per una de tres rahons. La primera per vicinitat car .I. àer corromput, leugerament corromp altre àer a ell acostat e açò veem manifestament per experiència en exemple semblant, car una malgrana ho poma podrida ne fa podrir altra a ella acostada. Veem encara que si una malgrana ho poma se podrix en una part, que a poch de temps s'estén la putrefacció a tota la malgrana ho a tota la poma. La segona rahó és portament de forment ho de viandes d'aquella regió pestilencial en altra, car en aquells qui·n mengaran s'engenraran malauties semblants e pegar s'an d'uns a altres. La terça rahó és vent que porte e mude l'àer corromput e pestilencial d'una regió en altra, segons que direm daval en lo segon article.

Dich, encara, «oltra córs acostumat en aquelles», car quascuna regió ha acostumades certes malauties, axí com regne de València, àntrachs que vol dir mala buaynna ho buba negra, segons vulgar de Cathaluynna. E en Savartés s'engenre molt una malauatia que és apellada bocium, ço és a dir, gotirlons. E en Lombardia les dones algunes vegades en loch d'infant han .I. bufó. En Cathaluynna regnen molt febres. En Alamaynna apenes saben què·s vol dir febre, mas regnenhi molt apostemacions. En Ffrança naxen moltes fembres ranques ho çancaylloses. Mas en temps de pestilència se fan malauties en la regió hon és la pestilència molt estraynnes les quals no y foren hanc vistes; / han encara fort estraynn córs, car ab los seynnals que en altre temps tot metge los pronosticarie e·ls tendrie per guarits, ells se moren.

Lo segon capítol és de la enterpretació de pestilència.

E pus avem posada e declarada la diffinició de pestilència, rahó és que posem la enterpretació del seu nom. Hon dich que pestilència, segons verdadera enterpretació, vol dir aytant com temps de tempesta que ve de clardat, ço és a saber, de les esteles. Per la primera sil·laba sua, que és «pes», entench «tempesta». E per la segona síl·laba sua, que és «te», entench «temps». E per la terça si1·laba sua, que és «lència», entench «clardat» car «lencos»¹³⁹ en grech vol aytant dir com «clardat» ho «lum» en latí.

[II]

En lo segon article se declare en qual manera se fa ho s'engenre, ni per quals rahons, la pestilència damontdita. E aquest article a dues partides principals: la primera és de les coses que engenren ho fan en l'àer pestilència universal a tota una regió ho a moltes; e ha dos capítols: lo primer és de les coses que fan en l'àer pestilència universal en ses qualitats.

Quant al segon article principal dich que l'estiu és de calor rabiosa ho l'ivern de fredor molt excel·lent e mortal per obra de Déu e per mèrits nostres. De la qual cosa ha vem exemple en la veylla litx (Exodi, Xº capitulo), de farahó lo qual maltractave lo poble d'Israel, per què Déus entre les altres plagues e malediccions que li tramès, sí fo vent cremant e / langosts¹⁴⁰. E no dupte negú que no li pogués aver tramès vent sobiranament fret e mortifficant.

Altra rahó per què l'estiu és de calor rabiosa e l'ivern és de fredor mortal és aquesta, ço és a saber, can en l'estiu s'ajusten moltes planetes caldes ab lo sol e ab la canícula, car per aytal conjuncció la vertut del sol se duble e·s fortiffique. E l'ivern, per lo contrari, és de fredor excel·lent can en l'ivern s'ajusten molles planctes fredes ab lo sol, car lo sol en lo seu luynnament avie fort poch poder d'escalfar e ara per aytal conjuncció la sua vertut d'escalfar s'és fort mirvada e la vertut de reffredar de les planetes s'és fortiffiquada.

Mas, a vegades, s'esdevé de tot lo contrari, car l'estiu és fort fret e l'ivern és fort calt e és la rahó aquesta, car can ab lo sol s'ajusten molles planetes fredes, en l'estiu la sua vertut d'escalfar fortment se mirve. E can en l'ivern, s'ajusten molles planetes caldes ab lo sol, la sua vertut d'escalfar s'esforce per què, estan aytals conjunccions, és l'àer en estiu fret e en yvern calt.

Mas no és ma entenció a dir que l'àer en yvern sie calt de semblant calor com en estiu, ni en estiu sie fret de semblant fredor com és en yvern, ans entench que sie cosa inpossible per córs de natura, per que pròpriament parlan diria que l'àer en aytal yvern age fredor fort remissa e fort flaca, e l'estiu axí meseix calor fort remissa e fort flaca.

Altra rahó, encara, pot ésser de les impressions damontdites, ço és a saber, flat de diverses vents / per córs de natura feyts e engenrats, car a vegades regne en l'estiu molt vent austral ho de migjorn, lo qual vulgarment és dit marí, e ladonchs fa grans calors en l'estiu. E can regne molt vent septentrional ho de trasmontana, és tot lo contrari. E can en l'ivern regne molt vent septentrional ho de trasmontana, aytal ivern és de grans fredors. E can hi regne molt vent austral ho de migjorn, és tot lo contrari. Emperò esdevé's, a vegades, que·1 vent de migjorn, ans que sie en aquestes regions, passe per deserts ho per boscatges grans hon s'és pres foch per qualsevuylle rahó, sí que s'esdevé a vegades que·s cremen .IIII. ho V. jornades de terra, lo qual vent ve a les nostres regions fortment calt he cremant. E ladonchs, l'àer nostre és molt calt oltra tota natura. Esdevé's, encara, que·l vent de trasmontana, ans que sie en aquestes regions passe per ports ho per montaynnes que són carregades de neu, lo qual vent ve a les nostres regions fortment fret e segant e ladonchs l'àer nostre és molt fret oltra tota natura.

Lo segon capítol és de les coses que fan pestilència universal en l'àer quant a sa substància.

Mas la pestilència de l'àer que és mudament contra natura ho putreffacció en sa substància, pot venir axí meseix per moltes de rahons. Car a vegades ve per obra de Déu, procuran-ho nostres pecats; car lig-se en la Sancta Scriptura del Veyll Testament (Deuteronomii, XXVIIIº capitulo), que Déus totpoderós permetie molt grans e molts maraveylloses benediccions al seu poble si observave e guardave los sens manaments. / E axí eleix li menaçave e li prometie moltes sobiranes malediccions en cas que no observàs les cerimònies e·ls manaments seus, ubi sic dicitur: «Quod si audire nolueris vocem domini Dei tui, ut custodias et facias omnia mandata eius et cerimonias quas ego precipio tibi hodie, venient super te universe maledicciones iste et aprehendent te: Maledictus eris in civitate, maledictus in agro, maledictum orreum tuum et maledicte reliquie tue, maledictus fructus uteri¹⁴¹ tui et fructus terre tue, armenta boum tuorum et greges ovium tuarum», et cetera¹⁴². E segueix-se més, faén a nostre propòsit: «Pecutiat te dominus egestate, febre et frigore, ardore et estu et aere corrupte ac rubigine et persequatur donec pereas»¹⁴³. Encara·s segueix més en aquell meseix capítol, a major confermació de nostre propòsit axí: «Percutiat te dominus ulcere Egipti et partem corporis per quant stercora egeruntur scabie quoque et purrigine¹⁴⁴ ita ut curari nequeas. Percutiat te dominus amencia et cecitate ac furore mentis et palpes in meridie sicut palpare solet cecus in tenebris et non dirigas vias tuas» et cetera)¹⁴⁵

Encara·s lig en lo Veyll Testament en lo Segon libre dels Reys, XXIIII. capitulo,¹⁴⁶ que per pecat de vanaglòria e d'erguyll, Déus ocehie gran moltitut degents per pestilència, car David féu cormar tot lo seu poble e trobà que d'Israel avie .DCCC. mília hòmens d'armes e de Judà .L. mília,¹⁴⁷ de la cual cosa ell se glorià, per què Déus li tramès pestilència e li matà del seu poble .LXX. mília hòmens e li n'aguere morts molt més fins que David se penedí tan tost e rogonegué son pecat. E a provar açò, ço és a saber, que Déus per los nostres mèrits / trameté pestilència e mortaldats e altres persecucions sobre nós, les provacions damont dites hi cumplen de present, ja sie ço que en la Sancta Scriptura n'age molts d'altres exemples axí com de les plagues de Ffarahó (Exodi VIIº et VIIIº, IXº, Xº et XIº capitulis). E axí com de la mortaldat del poble d'Israel la qual Déus los donà per lo murmurament que feeren contra Déus e contra Moysèn e Aaron (Numeri XIIII capitulo) e axí semblamment de les altres.

Per altra rahó pot venir mortaldat e pestilència en les gents, ço és a saber, per malvats hòmens fiylls del diable qui ab metzines e verins diverses corrompen les viandes ab molt fals engiynn e malvada maestria, ja sie ço que pròpriament parlan, aytal mortalitat de gents no és pestilència de la qual ací parlam, mas he·n volguda fer menció per ço car ara tenim temps en lo qual s'a[n] seguides moltes morts en alcunes regions prop d'ací axí com en Cobliure, en Carcassès, en Narbonès e en la baronia de Montpesler e a Avinyó e en tota Proença.

Altra rahó per què pot venir la pestilència de qui parlam en aquest capítol és conjuncció de planetes ho esguarda ment d'aquelles. E per amor d'açà diu Albert¹⁴⁸ en lo libre 35 de proprietat dels elaments que can Saturn e Júpiter fan conjuncció en .I. meseix signe e en .I. meseix grau ve mortaldat e despoblament e buydament de regnes. E és molt gran maraveylla que aytal conjunció age a fer aytal influència car certa cosa és que Júpiter ha contràries qualitats a Saturn, per què deurie corregir la sua malícia; per què, / sostenin Albert cové a dir que aquesta influència vingué per proprietat amagada, la qual no ha nom propri axí com la proprietat per la qual reubarp purgue còlera e turbit, fleuma; ni la proprietat per què aymant tire ferre no ha nom propri. E és certa cosa que tota influència d'esteles que ve per vertut specíffica és pus forts que neguna altra. E semblant pestilència e per semblant rahó pot venir en l'aygua e lavors és gran mortaldat de peixs.

E a vegades pot venir aquesta mesexa pestilència per flat de vents en una manera, car vents calts e humits crexen e fan gran humiditat en l'àer. E humiditat és mare de putrefacció.

Encara més en altra manera se pot fer, car a vegades per bataylla ho en gran setge moren gran multitut de gents e de cavalls, los quals no·s sotarren, per què·s segueix de la putrefacció dels cosses morts gran infecció e corrompiment en l'àer. Encara dels cosses podrits s'engenren mosques e tavans molt verinoses, la qual cosa fo de feyt en Cathaluynna can lo rey de Ffrança e ses gents tenien assetjada la ciutat de Girona, ja sie ço que sie fama comuna que per miracle aquelles mosques s'engenraren, a la qual cosa no contrast. Car ço que natura obre ho fa, tot ho fa en vertut de Déu, donchs Déus en vertut pròpria ho poch fer e ho dech fer esguardan la injustícia e la iniquitat d'aquells, e·ls greus pecats e eretgies que fahien, la qual cosa serie longa de contar.

Emperò esdevé-se a vegades que sobrevé alcun vent e regne per alcuns dies e porte tota aquella pestilència e putre/facció en altra regió. E en la primera porte d'altra regió àer pur e net. Per què recite Galiè que per los cosses morts en Ethiopia vench pestilència e mortaldat en Grécia.¹⁴⁹ Per què en temps que ha pestilència en Cicília ho en Cerdeynna, lo vent de migjorn és molt periyllós a Cathaluynna. E·l vent septentrional ho de trasmontana és molt bo e molt profitós. E, per contrari, si la pestilència ere en Guascuynna ho en Tolsà ho en Ffrança lo vent de trasmontana serie a nos molt de gran dampnatge; e·l vent de migjor nós serie fort profitós.

Encara pot venir aquesta mesexa pestilència de part de la terra, car dintre, en la terra, se fan moltes evaporacions d'umiditats per la qual cosa naxen e ixen grans fonts e rius d'alts putxs e d'altes montaynnes. Encara·s fa dintre la terra exalacions de fums per los quals se fa a vegades terratrèmol, les quals vapors e fumositats mescaldes ab l'àer han a corrompre e a espessir e a gitar de sa natura la sua substància. E si hom me demane per què en Leyda s'engenre la broma en yvern, dich que per aquesta rahó, car tots los lochs entorn de Leyda a totes parts són en gran humiditat axí que tota la terra ho gran partida se pot regar. E la calor que és dins la terra és major l'ivern que l'estiu per què les fonts naturals són caldes d'ivern e molt fredes d'estiu; donchs la calor gran que és dins la terra fa bugar e evaporar la terra que és fort humida, e aquella vapor espeseix l'àer. E semblant obra d'aquesta fa lo foch qui està davall la olla qui / és plena d'aygua. E si hom me demane encara si aquella broma fa pestilència ni males impressions notablement en les gents ni en les altres coses axí com blats ho fruyta, dich que no. E la rahó és aquesta, car la broma comunament no s'i fa sinó en yvern e en yvern l'àer és fret, per què aytal broma no fa putrefacció en l'àer, car a putrefacció se requiren dues coses, ço és a saber, calor e humiditat. Mas dich que si en estiu s'i fahie aytal broma que farie pestilència e malauties en les gents e corromprie los arbres, e la fruyta, segons vulgar cathalà, serie entechada. E açò és cosa provada per esperiència. Emperò aytal broma segons veritat fa estar trists aquells qui no la han usada, car los spirits del nostre cors són clars e luminosos e resplandents, per què la ànima que és fundada e assetjada en los spirits s'alegre en lum e clardat e està trista en tenebres. E si hom encara me demane si·ls spirits del nostre cors són luminosos e resplandents, per què no·ls pot veure uyll corporal, dich que a açò contraste lur raritat e subtilitat de substància, car certa cosa és que sobre l'àer e davall lo cel de la luna és la espera del foch. E de natura de foch és que sie clar e luminós. Emperò la sua luminositat los nostres uylls corporals no poden veure per la raritat e subtilitat de substància d'aquell tot axí meseix és en nostre propòsit. E per aquesta mesexa rahó, los nostres huylls corporals poden veure les esteles e no poden veure la substància del cel, ja sie ço que·l / cel e les esteles sien d'una mesexa natura. Mas, emperò, les esteles són de substancia pus compacta e·l cel de substància molt rara e molt soptil per què la .I. pot termenar la nostra vista e l'altre, no.

Altra rahó per què pot venir aquesta mesexa pestilència és de part de la aygua, car can en l'aigua ha putrefacció per les rahons dessusdites e per la calor del sol se leven de la aygua moltes vapors, les quals són molt pus malicioses e dampnoses que la aygua en tota sa substància en aytant com són pus sobtils e pus penetrants, les quals vapors se mesclen ab l'àer e corrompen-lo e·l podrixen en sa substància.

E per totes aquestes rahons damontdites pot venir pestilència en l'àer e mortalitat de gents universal a tota una regió ho a moltes.

La segona partida principal d'aquest article és de les coses que fan ho engenren pestilència particular e ha III capítols. Lo primer és de les coses que fan pestilència particular e apropriada a una ciutat solament.

Pestilència particular a una ciutat pot venir primerament per ço car ha entorn si e de prop molts estaynns e molts braçals ho cèquies plenes d'aygua no movible, axí com Tortosa e Oristaynn.

Altra rahó és per ço car està cuberta a part d'Orient, axí com Tortosa, car lo sol ha gran efficàcia de purifficar l'àer. E, per lo contrari, quant és per aquesta rahó Leyda deu ésser preservada de pestilència. E si hom me demane per què Leyda és ciutat diffamada de moltes malauties, specialment en temps d'estiu, com sie / alta e ben eventable specialment de vents orientals, com sie descuberta a sol ixent, dich que açò és no per mal àer, mas per mal regiment de la fruyta e de les viandes per la habundància d'aquelles. E pos una regla general aytal que tot loch hon ha carestia de viandes e de fruyta és pus sans en estiu que tot altre hon és lo contrari, car molt usar fruyta e entendre a encarcerar moltitut e diversitat de viandes és una rahó molt forts d'engenrar malauties e de no venir a veyllesa.

Altra rahó per què ve pestilència particular asseynnaladament en una ciutat és per ço car està en loch pregon e ha montaynnes altes a totes parts, e·ls vulgars dien a aytal ciutat, ciutat ho loch offegat e aytal és la Seu d'Urgell, car aytal loch no·s pot bé eventar e eventament és una cosa que tol a l'àer putrefacció, per què los vulgars posen los draps a eventar e a orejar per ço que no·s podrisquen ni·s tiynnen.

Altra rahó hi ha, ço és a saber, multitut d'arbres tot entorn d'aquella, specialment que sien alts, axí com àlbers, car contrasten a la eventació de l'àer de la ciutat, specialment noguers que han proprietat special de corrompre l'àer e semblant proprietat ha la figuera, per què los vulgars dien, e és veritat, que dormir a ombra de noguer ho de figuera és cosa greu e dampnosa. E emperamor d'açò la ciutat de Leyda és estada pus sana d'estiu depús que·n talaren los àlbers de Fontanet.

Altra rahó hi pot aver, sutzea de ciutat, per què a esquivar pestilència en alcuna ciutat se deu fort esquivar que budells ni ventres de bèsties ni bèsties mortes / no sien gitats prop de la ciutat ni femers deven ésser posats costa la ciutat. Ni deu ésser sostengut que dintre la ciutat, en carrera publica, de nit ni de dia, sie feyta ni gitada neguna legea, ni dintre ciutat no deven ésser posats cuyrs a remuyllar ni·s deven matar bous ni altres bèsties, car de totes aquestes coses ve gran infecció en l'àer. E aquesta rahó ha loch en París e a Aviynnó e en Leyda.

Altra rahó pot ésser viandes corrompudes engenrades en regió pestilencial aportades a aquell loch ho ciutat, especialment forment e vi en aytant com són viandes que·s prenen en major quantitat que degunes altres.

Altra rahó és participació ab malalt de malaltia pestilencial, car d'u se pega en altre axí com a foch salvatge e d'aquell en altre. E axí s'estén als altres si Déus misericordiós no y tramet la sua sancta gràcia. E si algù me demane quals són les malalties que·s peguen d'u en altre, dich que aquelles són axí com lebrositat ho meseleria e roynna e tisiguea e lagaynna, febre pestilencial, pigota e sarampió e tiynna. E universalment tota malaltia que·s fa per pestilència de l'àer. Mas Aristòtil en lo setèn libre qui és dit De probleumatibus¹⁵⁰fa una qüestió aytal: perquè axí com lo malalt fa alteració en lo sans mudan-lo de sanitat a malaltia, per què lo sans no fa alteració en lo malalt mudan-lo de malaltia en sanitat? A la qual qüestió ho demanda respon ell mateix que la rahó és aquesta: car malaltia és mudament e sanitat és reposament. Per què aquesta, ço és a saber, sanitat, no mou, e l'altra, ço és a saber, malaltia, mou. / E ja sie ço que la resposta sie verdadera emperò no serie clara d'entendre a tuyt, per què dich que sanitat és temprament e malaltia és destemprament e la cosa destemprada és en pus alt grau de qualitat que la temprada per què fa pus fort acció e pus fort mudament. Emperò que una malaltia se pech a altre requir-s'i principalment disposició en lo cors d'aquell a qui's pegue. Car obra e impressió tots temps se fa en matèria dispòsita, per què diu hom vulgarment que mal acostar fa lo foch a la estopa. E si hom encara me demane qui són aquells qui són dispòsits e apareyllats a malalties pestilencials, dich que aquells principalment que han lo cors plen d'umors especialment si són humors corrompudes e podrides e aquells axí meseix que seran gloriejats dintre l'an en molt menjar e en molt beure. E aquells qui molt usen de participar carnalment ab fembra. E aquells qui han les porositats del cors amples ho artifficialment axí com per molt usar baynns ho naturalment axí com aquells qui leugerament senten calor ho fredor. E qui per pocha rahó suen. E qui són pelosos per lo cors, car moltitut de pèls demostre raritat e amplesa de les porositats del cors.

Lo segon capítol és de les coses que fan pestilència particular e apropriada a un carrer.

Pestilència particular a un carrer se pot fer per la primera rahó dita dessús parlan de la pestilència apropriada a una ciutat, la qual rahó ha loch en lo Cap del Pont de Leyda, lo qual seynnaladament és carrer pus mal sans que quants n'a en Leyda. Encara la / segona rahó ha loch en lo monestir dels frares menors e dels prehicadors de Leyda. La quarta rahó ha loch al Cap del Pont. La cinquena ha loch quant a la Triperia de Leyda e quant al Cap Pont. E donme gran maraveylla com en tan asseynnalat e tan notable loch de la ciutat se sosté tan notable infecció. Encara hi pot aver altra rahó, en especial si per aventura lo carrer és prop plaça hon se ven ortaliça, especialment cols, car olor de fuylles de cols prodrides ha proprietat de corrompre l'àer.

Lo terç capítol és de les coses que fan pestilència particular e apropriada solament a .I. alberch.

La rahó per què pestilència particular ve solament a .I. alberch pot ésser sutzea d'alberch en totes les maneres dessús dites ho per altra rahó axí com si l'alberch ere en loch offegat e mal eventable ho en loch reumàtich.

Encara per altra rahó, ço és a saber, si los de l'alberch avien menjat blat o begut vi qui fossen corromputs, car ja és estat trobat que per aquesta rahó morien tots quants estaven en .I. alberch. Per què do regla general que tot hom se deu guardar de beure vi engessat, car ha a cremar la sanch e·l fetge e secar los pits e fa venir dissinteria. Encara deu hom ab diligència esquivar de femar viynnes, car lo vi d'aytals viynnes és fort putrefactible, lo qual engenre febres diverses e apostemes. Encara ebete e engroseix los espirits e no conforte les vertuts. Mas no és axí del malgraner, car fe / mar-lo especialment ab femta de porch e regar-lo covinentment ab aygua freda fa miyllorar tot son fruyt.

Encara hi ha altra rahó, ço és a saber, participació ab alcun malalt qui ha malaltia pestilencial, car ja avem vist e ohit per persones dignes de fe que morie lo malalt e morien los servidors de semblant malaltia, hoc encara lo metge e·l confessor. Per què·s guart tot metge que no age desig de temps de pestilència per cupiditat de peccúnia, car si ho fa desige la sua mort mesexa ho d'alcun seu amich, per lo qual a reembre, si no és fiyll d'avarícia e de tenacitat, volrie aver donat tot lo tresor del món.

[III]

En lo terç article se declaren los seynals de la pestilència damont dita que és mudament de l'àer en sa substància, lo qual ha II capítols. Lo primer és dels seynals que signiffiquen pestilència esdevenidora.

Los seynnals de la pestilència que és mudament de l'àer en ses qualitats no·ls vuyll posar, car són clars e maniffests a tots aquells qui saben posar differència entre calt e fret, per què entench a dir solament los seynnals de la pestilència que és mudament e corrupció de l'àer en sa substància. Hon és a saber que alcuns seynnals signiffiquen pestilència esdevenidora. E ha-n'i d'altres que signiffiquen pestilència ja present. Los seynnals que signiffiquen pestilència esdevenidora són aquests, ço és a saber, inflamacions que·s fan en l'àer. E d'aquestes ha-n'i d'alcunes que estan en un loch / segons jutgament de nostres huylls, axí com estela comada. E dich bé segons jutgament de nostres huylls, car, segons veritat, la estela comada no està continuadament en .I. loch, ans segueix continuadament lo moviment de alcuna planeta ho de planetes en vertut de les quals és estada engenrada.

Mas ha-n'i d'altres inflamacions que són movibles e d'aquestes alcunes n'i ha que apparen de gran quantitat les quals són apellades drach. E aquesta fo vista en Leyda per moltes persones dignes de fe en l'an de MCCCXLV., lo derrer dia de febrer prop d'alba, la amplea de la qual ere major que una gran asta de lança e la longuea, segons estimació verdadera, ere de més de .XX. astres de lança. E avie major resplandor que degun lamp. Axí que a tots aquells qui la veeren féu molt gran pahor.

Ha-n'i d'altres qui aparen solament a quantitat d'una grossa biga.

Ha-n'i d'altres que aparen a manera d'una asta de lança.

Ha-n'i de tals que han discontinuació, axí com s'enflame una partida après altra, la qual inflamació és apellada cabra saltant ho estels bolants.

De les quals inflamacions damont dites a vegades n'i ha que fan lur moviment devers la terra. E ha-n'i de tals que fan lur moviment a ensús devers l'elament del foch. E si hom me demane per què les inflamacions damont dites fan lur moviment devers la terra com sien de natura de loch e·l moviment de foch de sa natura sie pujar a ensús devers lo cel, dich que aytals / inflamacions no fan aytal moviment per lo foch, ans seguexen la matèria bon aytal inflamació s'és engenrada, car si hom estave en .I. loch alt e metie foch a estopa e lexave caure la estopa, certa cosa és que la estopa creman anarie a terra. Tot axí meseix en nostre propòsit. E si hom me demane per què alcunes de les inflamacions dessús dites són de gran quantitat e altres de pocha, dich que açò·s fa segons la multitut de les exelacions que pugen de la terra en la regió de l'àer per la vertut del sol e per vertut de conjunccions d'alcunes planetes. Hon dich que a vegades s'esdevé e·s pot esdevenir que alcuna molt gran inflamació de les damont dites cau sobre alcuna ciutat ho en alcun boscatge e creme una gran partida de la terra, per lo qual cremament moltes males vapors e fumositats se mesclen en l'àer e·l corrompen e·l giten de sa natura e l'enverinen. Lo qual cas és esdevengut de feyt en aquest an present en la Turquia. Emperò, no contrast que Déus tot poderós per la malvestat de les gents d'aquella no pogués aver tramès foch del cel ho creat de nou en la terra qui cremàs e dissipàs tota aquella gent, axí com dissipà aquelles dues ciutats per peccat contra natura de carnalitat, ço és a saber, Sodoma e Gomorra, segons que·s litx en la Sancta Scriptura (Genesis, XIXº capitulo);¹⁵¹ per què tot feel crestià deu pendre castigament e correcció / del cas damont dit, axí com fa lo petit infant can veu ferir e disciplinar son compaynnó. Donchs apar que aytal seynnal de pestilència no és solament seynnal, ans engenre e fa pestilència. Mas car tota cosa que al nostre enteniment represente ço que ha a venir pot ésser dit seynnal. Emperamor d'açò, generalment parlan, totes les coses que fan ho engenren pestilència en l'àer ho en les gents poden ésser dites seynnal, sien-se constel·lacions ho vents ho altres coses. Per què can veem que alcuna mala conjuncció se fa de planetes qui són enemigues a la nostra vida conexem que el temps esdevenidor seran malalties e mortaldats. Axí eleix can veem que en l'ivern ha regnat molt lo vent austral ho marí e són estades moltes pluges e semblantment se persegueix la primavera, conexem que l'estiu e l'autumpne serà pestilencial. E axí meseix ho podem declarar en les altres coses que tan pestilència.

A-y encara altra seynnal de pestilència esdevenidora, ço és a saber, can en l'àer ha molt sovén gran diversitat axí que adés fa calor mortal, e tantost aprés ho en l'endemà fa gran fret, ho en .I. dia meseix les matinades són fredes e les vesprades caldes ho per lo contrari.

Lo segon capítol és dels seynnals que signifiquen pestilència ja present en l'àer¹⁵².

Los seynals que signiffiquen pestilència ja present en l'àer són axí com ter/bolament en l'àer, car adés parrà que dege ploure e puixs no plou.

A-y altre seynnal encara, que tot l'àer és carregat de pols.

Encara hi ha altre seynnal que ja sie ço que l'àer de si no age neguna color, emperò par que sie groch ho cetrí.

Altre seynnal hi ha encara molt cert, ço és a saber, que les serps e les sangartaylles e·ls luerts e altres reptílies e les granotes són en gran habundància e hixen de les cavernes de la terra ho de la aygua pus abhora que no han acostumat.

Encara hi ha altre seynnal: que·ls ocells fugen de sos nius e lexen de covar los ous.

A-y encara altre seynnal: que les malalties són molt falses car lo malalt serà temprat deffora en ses carns e dintre, prop lo cor, serà lo foch e la cremor molt gran. Hoc encara: a vegades lo malalt no·s sentirà gran febre ni·l metge ab lo tocament no la trobarà e·l pols no serà molt mudat de sa naturalitat. E les urines auran seynnal de digestió. E·l malalt se mor sobtadament. E·l metge està maraveyllat axí com aquell que no sap qué li ha esdevengut. Encara: los que han febre pestilencial no són calts deffora e moven grans basques axí que no poden assegurar e han l'alende e·l flat molt corromput e molt pudent axí que lur alende e lur flat sostenir és greu cosa.

Altre seynnal hi ha: que en aytal temps regnen molt febres pestilencials de les quals ja avem feyta menció, / les quals seguexen e acompaynnen males exidures e apostemacions, axí com àntrachs ho mala busaynna, pigota e cuchs e altres malvades malalties. Per què can hom veu en les gents engendrar e multiplicar aytals febres e aytals malalties, pot hom leugerament conèxer que en l'àer ha putreffacció e corrupció en sa substància.

Lo darrer seynnal és que la fruyta és tota entechada e·l blat cuyllit d'aquell an no·s pot salvar, ans n'ix olor molt estraynna. E·l pa fet d'aquell no reté sabor ni olor, segons que ha acostumat en altres ans.

Lo quart article és de la alteració e del mudament que fa l'àer pestilencial en les coses vivents e especialment en lo nostre cors lo qual ha II capítols. Lo primer capítol és del mudament que fa l'àer qui és pestilencial en ses qualitats.

És a saber que l'àer pestilencial en ses qualitats per sobrecalor,¹⁵³ creme erbes e blats e arbres, seque la terra e tol lo nodriment a totes les plantes per què·s sequen e moren. E si és pestilencial per sobrefredor,¹⁵⁴ axí meseix los tol la vida, per què veem que alcuns arbres axí com torongers no poden viure en terra molt freda. E jo dich que en València ho en Mayllorques ho en Barchelona porie fer tan gran fret alcun an que tots los torongers hi morrien. E en Leyda pore fer tan forçor fret alcun an que no solament torongers hi morrien, ans encara hi morrien totes les erbes e tots los arbres. E aquest meseix àer axí fret pot tenir gran dampnatge al nostre cors. Hon és a saber que l'àer ha a alterar lo nostre cors en moltes maneres, / ço és a saber deffora e dintre. Deffora car, si és molt calt, obre les porositats del nostre cors e fa resolució de la calor natural e dels spirits, per què afflaqueix les vertuts e fa assedar e done destalent e fa resolució de la sanch soptil e fa engroguir lo cuyr, per què en les terres molt caldes, les gents són negres e lur negrea tire a citrinitat axí com en Cerdenya e en Cicília, e fa encendre e seynnorejar la còlera. Mas adins fa alteració, car sens tot migà ve al cor per reffredar-lo e per mitigar la sua gran calor. Per què aytal àer escalfa fortment lo cor e·ls espirits e la sanch arterial e fa la còlera seynnorejar a totes les altres humors, multiplican aquella e fortiffican e aguan les sues qualitats que són calor e sequetat. Per què aytal àer pot ésser rahó de tota malaltia que s'engendre ho·s fa de còlera.

E si per aventura l'àer és excel·lentment fret, ha axí meseix a alterar e fer mudament en lo noste cors deffora e dintre. Deffora fa tancar les porositats del nostre cors. E si és tant fret que pusque fer penetració dins lo nostre cors, mortiffique la calor natural, per què·s trobe que molt hom és mort per gran fret. Encara fa apoplexia, ço és dit ajustament ho apostemació del cervell, per la qual hom soptament per lo moviment e·l sentiment, axí que no·s coneix a penes de la persona si és morta ho viva ni en pols ni en alendar. Per què a provar si són morts ho vius pren hom .I. floch de lana fort prima e fort sobtil e pose-la'ls hom prop los forats del nas ho a la bocha e si poch ni molt alenden, la lana se / mou per l'àer que ix e entre per los forats del nas e de la bocha. Encara·n fa hom altra prova, ço és a saber, que·ls pose hom un gubell plen vertent d'aygua sobre·l pits, endret lo cor. E si per aventura lo cor ha degun moviment, veu hom moure l'aygua. E si per aventura no·s mou, liurar pots lo pacient als capelans.

Altres seynals hi ha, mas aquests cumplen e basten de present. E ja sie açè que posar aquests seynals, sie exir de nostre propòsit, emperò jo·ls é volgut posar per proffit comú. Car çert so que molts hòmens e moltes dones a qui esdevé aquesta malautia se cuyden los vulgàs que sien morts e molts ne sotarren qui són vius. Per què conseyllaria que aytals a qui ve aytal accident soptosament ffossen guardats e esprovats per bons metges diligentment enans que hom los soterràs. Ho que hi fos observat almeyns lo conseyll d'Avicenna¹⁵⁵ qui vol que aytals sien esperats a soterrar almeyns per .LXX. e dues hores que són .III. dies naturals entegres e complits.

Encara fa aytal àer excel·lentment fret epilènsia que vol aytant dir com mal de caure. Ffa encara paralíticament e tortura de cara e d'uylls e de bocha. Mas l'àer qui és fret e no ha molt excel·lent fredor, ha a fer bona digestió e fa d'altres proffits al nostre cors. Mas / car aytal àer no és pestilencial, emperamor d'açò no n'entench pus a fer menció.

Lo segon capítol és del mudament qui fa l'àer qui és pestilencial en sa substància.

L'àer pestilencial per putrefacció e mudament de sa substància fa molts e diverses mudaments en lo nostre cors hi en diverses maneres. Car él corromp hi enverine totes les fruytes e·ls blats e corrompén aquests, corromp les humors del nostre cors. Encara més, aquest àer corromput e podrit, alendan e respiran entre sens tot migà al cor. Per què podrix e corromp la sanch arterial que·s fa e s'engendre dins les çelles del cor. Corromp encara e podrix los espirits vitals, lo qual sanch corromput va del cor per les venes que polsen, les quals són apelades artèries, als altres membres. E la damont dita putrefacció ho corrupció de sanch per vicinitat corromp e podrix l'altre sanch.

E aquesta sanch a les vegades fa ajustament dins la substància del cor e engendre ho fa apostema en lo cor. A vegades natura sen desix e·l tramet a les exeles que són axí com a latrina ho albeló del cor e fa aquí ajustament ho apostema. A vegades lo tramet al fetge e·l fetge tramet-lo a l'angonal axí com a la sua latrina ho albeló e fa aquí apostema. A vegades aquela sanch podrida bull axí com fa lo most e va a les partides de ffora. E engendre·s pigota e sa/rampió. E a vegades la putrefacció en especial se fa en la fleuma, per què s'engendren cuchs de diversses maneres. Mas vuyll posar una regla general que ab totes les malauties dessús dites és tots temps febre contínua ho d'una humor ho de moltes, segons que les humors prenen inpressió ho putrefacció de l'àer pestilencial. E si hom me demane si la febre és primera e enaprés vénen les malauties dessús dites, ho si és lo contrari, ço és a saber, que la febre sie seqüela ho accident de les apostemacions dessús dites, dich que la febre és primera e enaprés se seguexen les apostemes e la pigota per manera d'atermenament de la febre pestilencial damont dita.

[IV]

En lo quint article principal se pose lo regiment de preservació e a dues parts principals: la primera és del regiment qui·s deu observar contra l'àer pestilencial en ses qualitats. E ha dos capítols: lo primer és del regiment contra l'àer pestilencial per excel·lència de calor.

Si l'àer és pestilencial per excel·lència de calor, en aytal temps deu hom estar en lochs frets naturalment ho artifficialment. Naturalment axí com en la serrania en Aragó ho en la montayna de Prades en Cataluyna. Deu hom encara estar e dormir en cases soterrànies que agen finestres, / especialment a part de trasmontana, per ço que l'àer no sia reumàtich ni offegat. Car aytal àer fa molt gran dampnatge al cap e al pits e als pulmons.

Artifficialment pot hom refredar l'àer en moltes maneres, ço és a saber, que hom façe regar lo sòl de la cambra ab vinagre¹⁵⁶ e ayguaros. E que hom git pel sòl de terra estremitats de salzes e fuylles de canes o de ceps blanchs e rams de murta e roses. Encara poden ésser feyts oreyllés plens de roses seques e que sien posats al cap del llit.

Encara pot hom fer distil·lacions d'aygua en diversses parts de la cambra que valrran aytant com si exie font viva en la cambra. Ho prengue hom una gran chonqua plena d'aygua molt freda e estigue enmitx de la cambra e ab una escudela trague'n hom de la aygua, puys que la y torn hom dalt vessan la escudela. Ho sien preses lençols baynnats en aygua freda e sien esteses en qualque porxa.

Encara deu hom portar tals vestedures e tals folradures que no facen inflamar la sanch, ans la tempren e la reffreden axí com vestedures de seda ho de li dilicat e prim. E axí meseix deu-se hom guardar que no vage apareyllat de pendre fret, car esdevé's a vegades que en lo temps damont dit soptament sobrevé alcun vent fret e penetrant, per què en aytal cas deu-se hom guardar d'estar en loch / hon aytal vent fret buff axí com si venie per canal. Per què és bona cautela a guardar-se d'aquest periyll en tot temps portar jubet prim de li ho de seda folçit de cotó, car aytal vestedura ha a fer totes les coses damont dites, ço és a saber, que guarde d'inflamar la sanch e guarde axí meseix de pendre fret soptament. Per què los lombarts qui són maestres de viure en lo món nuylls temps van meynns d'aytal vestedura.

Encara deu hom continuar en aytal temps viandes fredes axí com carabaces e melons, leytugues e verdolagues e cogombros e axí de les altres, si donchs a açò no contrastave alcun cas particular, axí com gran flaquea ho destemprament de ventreyll.

Deu hom encara en aytal temps esquivar beure vi de gran força per sa natura axí com vi grech ho de vinaça, car en aytal temps vins qui ab poca d'aygua són molt amerats són miyllors.

Encara deu hom esquivar en aytal temps beure vins engessats ho conservats ab alum ho ab calç, car aytals vins han a cremar la sanch e les humors.

Deu hom encara usar en aytal temps agraç e vinagre¹⁵⁷ e such de toronges e de limons, si doncs alcun cas particular no ho vedave axí com fredor de bocha de ventreyll ho sequedat de pits ho tos ho cadarn e axí d'altres cases semblants.

Lo segon capítol és del regiment contra l'àer pestilencial per excel·lència de fredor.

Can l'àer és pestilencial per sobrefredor,¹⁵⁸ deu hom elegir lochs calts naturalment ho artifficialment.

Naturalment axí com / és Regne de València ho·l Camp de Tarragona. E deu hom dormir en cambra hon lo sol pusque entrar e age ses finestres devés sol ixent ho devés migjorn. E si per aventura ha finestres devés trasmontana, sien molt diligentment tanquades.

Artifficialment pot hom escalfar l'àer en aquesta manera, ço és a saber: que hom face foch en la cambra de sarments ben seques ho de romer ho de ginebre ho d'oliver. E·l foch sie clar sens fum aytant com fer se porà, car lo fum és dampnós als huylls e al pits. Emperò en l'estar prop del foch sie observada aytal cautela, ço és a saber: que hom tingue la esquena girada al foch, car estar girat faz a faz al foch fa dos dampnatges: la .I. que tol la digestió tiran la calor natural als membres deffora; l'altre, que afflaqueix la vista, perquè a qui plau estar ab la cara girada vers lo foch, deu tenir alguna cosa davant los huylls.

Encara deu hom portar en aytal temps tals vestedures e tals folradures, que agen a contrastar a la fredor deffora e agen a retenir la calor natural axí com són draps de fina lana, especialment tints en grana e folradura feyta del gris del vayre e folradura de lebres ho de coniylls ho de fins aynnins. E vestir-se estret en aytal temps és cosa profitosa. E en especial deu tot hom guardar los peus e·l cap de fret, car aquests membres són luynn del cor qui és font de calor e majorment can se pose a dormir, car en lo dormir la calor natural va tota als membres qui són dedins.

Encara en aytal temps deu hom fer exercicis de gran trebayll, axí com anar caçar / a peu ho saltar ho luytar ho jugar d'esgrima, guardan quascú sa honestat segons son grau e son estament. E per lo contrari, si l'àer ha pestilència de calor, los exercicis dessús dits deven ésser esquivats.

Encara més en aytal temps deu hom mengar viandes caldes e grosses en sa substància, axí com cols e xiriviat e pastanagat e moltó e gallines e axí de les altres semblants.

Encara deu hom usar en aytal temps salses caldes axí com d'ayll ho de pebre e mostaya e uruga. E aquells qui fer-ho poden, poden usar vi naturalment calt, axí com grech ho vernaça e axí dels altres, ho artifficialment calt axí com piment. E·ls grans seynnors poden usar piment que sie feyt d'aytals espècies: R[ecipe] cinamomi alitimi¹⁵⁹ unc[iam] .I.; zinziberis electi et mundi unc[iam] semis; granorum paradisi florum, cinamomi, cubebarum domesticarum ana drag[mas] .II.; gariof[ilate], macis, galang[e] ana drag[mas] .II.; nucis mus[catae] unam grossam; panis zuccari et optimi vini et odorifferi utriusque quantum sufficit; fiat nectar vel pigmentum. Del qual pot ésser pres a la fi del mengar ab pan torrat ho ab neules.

Emperò do una aytal doctrina que en lo regiment d'escalfar ho de reffredar sie ab diligència servada regla e mesura, car esdevé's moltes vegades que en temps de gran calor alcú pren greu malaltia de fredor per sobreusar¹⁶⁰ coses fredes. E en temps de gran fredor alcú pren greu malaltia de calor per sobreusar coses caldes.

La segona partida principal d'aquest article és del regiment que·s deu observar contra l'àer pestilencial en sa substància, la qual ha VII capítols. Lo primer és de la rectifficació de l'àer podrit e corromput en sa substància.

/ Can l'àer és pestilencial per putrefacció e corrupció de sa substància devem guardar si la sua corrupció ho putreffacció és venguda per nostres mèrits ho per nostres peccats, ho si és venguda per infecció de la terra ho de la aygua ho d'aquestes coses josanes, ho és venguda per rahó de coses altes e sobiranes axí com per influència d'alcuna conjuncció ho¹⁶¹ esguardament de planetes, car si la corrupció ho putreffacció de l'àer és venguda per nostres peccats ho per nostres mèrits poch valen en aquest cas los remeys de la art de medicina, car aquell qui ligue ha de desligar. E a açó a confermar se pot enduyr .I. test de la Sancta Escriptura, lo qual és estat al·legat dessús en lo segon article lo qual és escrit Deuteronomii, XXVIII. capitulo,¹⁶² hon se diu axí: «Percuciat te Dominus ulcere Egipti et partem corporis, per quam stercora egeruntur, scabie quoque prurrigine,¹⁶³ ita ut curari nequeas».

Diu-se encara vulgarment que can Déus no vol, sants no poden, car no és degú que a la mà ni al poder de Déu pugue contrastar. Emperò lo major remey que en aquest cas podem aver, si és que regonegam nostres pecats e nostres deffalliments, avén cordial contricció e vocal confessió d'obra e de feyt, satisfacció a Déu per verdadera penitència e ab lo prohisme, retén e donan a quascù ço del seu, lo qual regiment nos fo figurat Regum .III., capitulo octavo,¹⁶⁴ hon se diu axí: «ffames si aborta fuerit in terra aut pestilencia aut corruptus aer, aut erugo, locusta, aut rubigo et afflixerit eum et inimicus eius¹⁶⁵ portas obsidens, omnis plaga, universa infirmitas, cuncta devoracio¹⁶⁶ et inprecacio que¹⁶⁷ / acciderit omni homini de populo tuo Israël: si quis cognoverit plagam cordis sui», (habendo veram contriccionem) «et expanderit manus suas in domo hac», (hoc est, habendo recursum ad sacrosanctam Romanam Ecclesiam et ad eius vicarios humiliter petendo veniam de obmissis)¹⁶⁸ «Tu exaudies in celo in loco habitacionis tue, et repropiciaberis et facies ut des unicuique secundum omnes vias suas sicut videris cor eius, quia tu nosti solus cor omnium filiorum hominum, ut timeant te cunctis diebus quibus vivunt superfaciem terre quam dedisti patribus nostris».

Mas si la putrefacció de l'àer és venguda de la terra ho de la aygua, en aytal cas deu hom elegir per estar e per viure los lochs alts e les montaynnes. Mas si la putrefacció és venguda per influència d'alcuna conjuncció ho esguardament de planetes, en aytal cas deu hom elegir per estar e per viure los lochs baixs e les cambres soterrànies e deu hom tenir en aytal cas les finestres de les cambres e les espiylleres diligentment tanquades. E face hom hoch en la cambra de leyma certa, axí com de romer e de murta ho de ciprés, qui·n pogués aver gran habundància, ho de ginebre ho d'esticadós aràbich ho de lavendula, qui és dita vulgarment espígol. E·ls grans seynnors poden usar perfum de les coses que·s seguexen:

R[ecipe] ligni aloes, ambre grisie ana drag[mas] .II.; mirre obtime et electe, olibani puri ana unc[iam] .I.; camfore, storacis calamite ana unc[iam] semis; rosarum rubearum siccarum drag[mas] .II.; sandali macassarini, foliorum mirti ana unc[iam] semis; pulverizentur omnia grosso modo et incorporentur cum lapdano puro vel cum aquarosacea de Domàs en la qual / sie dissolta la càmfora dessús dita. E sien-ne feytes pil-lules ho trocischs e dels quals en brases ne sien meses .I. ho .II. ho aytants com menester-ne face.

Encara·s pot fer perfum a grans seynnors d'una confecció molt preciosa qui és dita gallia muscata ho d'una altra qui és apellada confeccio Nere.

Mas la gent cominal pot usar d'aytal regiment, ço és a saber, que facen foch en lurs alberchs e en lurs cambres de romer ho de ginebre e poden fer perfum d'ensens e de mirra ho d'altres coses que sien de bon mercat axí com timiana e erbatur. E jo dich que solament fer loch és cosa que rectiffique molt l'àer podrit en sa substància. E conseyll que aquest regiment sie continuat, com sie .I. dels pus principals e dels pus necessaris. Encara dich que és molt profitosa cosa regar lo sòl de la cambra amb ayguaros e vinagre.»

Lo segon capítol és del regiment de l'exercici.

En aytal temps se deu hom fort guardar de fer exercici de gran treball, car aytal exercici és rahó e occasió de tirar molt àer al cor, lo qual, com sie podrit e enverinat, corromp lo cos e la sua sanch e·ls espirits, per què fa les inpressions damont dites en lo quart article.

Lo terç capítol és de les viandes e de les medicines que preserven lo nostre cors de malalties pestilencials.

Lo regiment de les viandes e de les medicines, les quals han a preservar lo nostre cors de malalties pestilencials deu ésser aytal, ço és a saber: que hom menx e begue al meynns que porà; especialment lo heure deu ésser / temprat. Ni conseyll que en aytal temps sostingue hom gran set. Encara dich que usar molt en totes viandes vinagre e agraç e sue de toronges e de limons e totes coses agres és cosa molt profitosa e vi clar e verdós és miyllor que dolç, car vi que ha dolçor és pus putrefactible e fort dispòsit que·s convertisque en còlera.

Encara deu hom esquivar en aytal temps ocells qui·s nodrixen prop d'estaynns axí com fotges e oques e ànets e altres carns humides en sa natura axí com porcells e aynnells.

Encara deven ésser equivats en aytal temps peixs viscosos, axí com morenes e anguiles e peixs bestinals axí com dalfí, muçola e toynn e sos semblants. Especialment conseyll que sien esquivats los peixs damont dits e tots altres en cas que sien corromputs e mal olents. E si alguna vegada és necessitat de mengar-ne, conseyll que sien elegits peixs loables segons la regió axí com salmó e esturió, rogets ho molls e pegells e palaygues e axí de sos semblants. E sien apareyllats en vinagre ho en sols. E fregits ho en brases vaien més en aytal temps.

De les fruytes dich que aquelles valen més en aytal temps que tiren a acetositat axí com guindoles e malgranes agres e tàperes en sols.

Vist e declarat quals viandes són profitoses e quals fan a esquivar en aytal temps, rahó és que façam menció de les medicines que han a preservar lo nostre cors de les malalties pestilencials. Hon dich que pendre .III. vegades la setmana per lo matí una dragma ho .III. diners pesants de finit triaga és / cosa molt proffitosa, especialment si·l cors és purgat en la manera que farem menció davall en lo següent capítol.

Encara hi ha una confecció molt maraveyllosa e sobiranament lohada per Avicenna¹⁶⁹ e per Resis in .IIII. Almassoris¹⁷⁰ e per Averreis¹⁷¹ e per altres sol·lempnes actors de medicina que dien que anch hom que·n prengués a quantitat d'una dragma quascun matí amb una onza de vi ben ayguat no morie aquell an per pestilència d'àer. La qual confecció se fa d'una partida d'àloe cicotrí e de la meytat meynns de mirra e de saffrà aytant com de la mirra. E qui la volrà fer don aytal recepta a l'especier:

R[ecipe] aloe cicotrini unc[iam] .I.; mirre obtime et electe, croci orientalis ana unc[iam] semis; pulverizentur omnia et conficiantur cum aqua rosacea et fiant pillule vel trocisci.

Encara hi ha una confecció molt maraveyllosa, si és feyta verdaderament e lealment, la qual és dita metridatum, la qual ha tanta d'efficàcia segons que dien alcuns aprovats actors de medicina que qui n'use quascun matí a quantitat d'una fava, degun tóxech ni degun verí no li pot tenir dan. Per què lo Rey de Pont qui ere apellat Metridatum, del qual la confecció damont dita près nom segons una enterpretació, com n'agués usat quascun matí per .I. an en la quantitat damont dita e fos assetjat en una ciutat de son regne per Pompey, rey dels Romans, volén més si ociure que venir viu en mans de sos enemichs, no·s poch ociure ab negun verí, per què, veén açò, ocís-se ab .I. coltell.

Encara és proffitosa cosa de mengar en aytal / temps en dejú d'una erba que ha nom escabiosa. E si de la erba cre feyta aygua per distil·lació de foch lent axí com se fa la aygua-ros, d'aytal aygua porien usar persones deliquades.

Dich encara que beure·l such d'una erba que és apellada capud monachi és de gran profit e de gran efficàcia per a contrastar a tota matèria verinosa que no vingue ni s'acost al cor, per què és sobiran remey beure del such damont dit contra àntrach ho mala busaynna.

Encara és cosa provada contra aquesta mesexa malaltia la qual se fa en temps de pestilència les demés vegades, posar sobre la busaynna. I. sagell de cera nova, lo qual sie feyt segons que deffora és figurat en lo marge.¹⁷² Emperò conseyllaria que en tot cas lo cors fos purgat axí per cristeri com per altres evacuacions el membre pacient fos tocat ab foch ho ab cauteri potencial feyt de conseyll de metge aprovat.

Encara hi ha altre remey, ço és a saber, beure del such d'una erba que és apellada bruneta. E posar sobre la busaynna d'aquesta erba mesexa picada ab lo such e ab tota sa substància és cosa profitosa.

Dich encara que feyta cauterització damont dita, serie molt proffitosa cosa aplicar ventosa per tirar la matèria verinosa a enfora. E alcuns plomen lo ses a. I. gall ho a una gallina e posen-lo sobre la busaynna per tirar la matèria verinosa. E aquests remeys cumplen de present.

Lo quart capítol és del regiment del dormir.

E car après lo mengar naturalment se segueix lo dormir, dich que per a dormir deu / ésser elegida cambra segons les condicions damont dites en lo regiment de l'àer.

Lo cinquèn capítol és del regiment del nostre cors quant a purgació e quant a sagnia.

Car pochs són aquells qui en mengar e en beure no facen excès. Emper amor d'açò conseyllaria que·l cors fos purgat ab porga leugera e sens periyll. E car porga no·s deu pendre sens que primerament no sie estat près exarop, vuyll fer menció primerament de l'exarop, lo qual pot ésser aytal per a grans seynnors:

R[ecipe] envidie novelle, rostri porcini, epatice, scolopendrie recentis, capilli veneris recentis ana manipulum unum; buglosse cum toto foliorum borraginis manipulos duos; seminis melonum, cucurbite ana unc[iam] semis; seminis acetose, sandali macassarini ana drag[mas]. II.; sandali albi et rubei ana drag[mam]. I.; fflorum violarum, borraginis et buglosse ana unc[iam] semis; fflorum nenufaris unc[iam]. I.; camfore in ligatura drag[mam] .I.; aceti albi unc[ias] .II.; aque scabiose extracte per distillacionem unc[ias]. III.; panis zucare unc[ias] .XIII.; fiat sirupus diligenter clarifficatus et perfecte coctus.

Del qual exarop pot ésser pres de matí e de vespre a quantitat de. X. cuylleres e. XV. d'aygua cuyta, que sie tèbea. Emperò conseyllaria que·l sopar fos lexat en cas que de vespre dege hom pendre de l'exarop.

Mas la gent comunalment porie usar de l'exarop següent:

R[ecipe] sirupi endivie, sirupi violacei, sirupi de capilli veneris ana unc[ias]. III.; ocxiacre simplicis vel sirupi acetosi libram semis; misceantur.

L'exarop acabat de pendre, prengue·s aytal porga ho coladura, la qual és apropriada a purgar còlera e / fleuma:

R[ecipe] prunorum damasçanorum numero .XII.; anisi, maratri ana drag[mas] .II.; seminis melonum unc[iam] semis; turbit bene gumosi et ponderosi interius et exterius mundati vel loco eius agarici non antiquati drag[mas] .II.; zinziberis albi et mundati drag[mam] .I.; uvarum passarum mundatarum unc[iam] .I.; fflorum borraginis et buglosse ana unc[iam] semis; ffiat decoccio in qua dissolvatur cassiefistule mundate unc[iam] semis per als deliquats ho unc[iam] .I. per als altres in fine addatur reubarberi electi de quantitat d'un scrup[ulum] a .III. scrup[ula] ho .I. drag[mam] ho més ho menys segons la condició de la persona.

Emperò, car la diversitat dels particulars fa mudar la obra del metge, conseyllaria que en aquest regiment fos demanat conseyll de bon metge e de aprovat, car una porga no pot ésser bona en tot temps ni a tot hom, axí com una çabata no pot venir bé a tot peu.

Ffeyta la damont dita evacuació a poch de temps pot hom fer sagnia de la vena que es dita mediana ho de tot lo cors per eventar la sanch de quantitat de .III. a. IIII. onzes ho més ho meynns segons la condició de la persona e segons major ho menor necessitat. E si hom me demane en qual quadra de la luna val més la sagnia dich que en la terça quadra. E encara dich que val molt més enmig de la damont dita terça quadra, si donchs no ho vedave que la luna en aytal temps fos en seynnal contrari a sagnia, axí com gemini, leo, virgo, capricornus e axí dels altres.

E d'aquest regiment eleix és esquivar ab gran diligència jaure carnalment ab fembra, car ja sie ço que fer excès en la cosa damont / dita, en tot temps sie cosa de gran dampnatge al nostre cors, emperò en aytal temps asseynnaladament e notable fa gran don e gran dampnatge. Encara dich que en aytal temps acosturnar d'anar al baynn és cosa fort dampnosa, car lo baynn fa obrir les porositats del cors per les quals l'àer corromput entre e fa fort impressió en lo nostre cors o en les nostres humors.

Lo. VIèn. capítol és del regiment dels accidents de la ànima, los quals són axí com ira, goig, temor, tristícia, angoxa e a dels altres.

Dich que en aytal temps goyg e alegre és molt proffitós si donchs per accident ab lo goyg no entremescle hom alcun mal regiment, ho de viandes ho de luxúria e axí de les altres coses.

Mas entre·ls altres accidents que deven ésser esquivats en aytal temps sí és pahor e ymaginació, car per ymaginació sola pot venir alcuna malaltia, car trobe's que alcuns són estats tísichs per sola ymaginació. Hoc encara és de tan gran força e de tan gran vertut que fa mudar la forma e la figura a l'infant ho a la creatura en lo ventre de la mare.

E a provar la gran efficàcia e la gran vertut de la nostra ymaginació en lo nostre cors e en les nostres obres podem adur per provació primerament la Sancta Scriptura, car legim (Genesis .XXX. capitulo) que les oveylles e les cabres, les quals guardave Jacob per ymaginació e guardament de les vergas que eren de diversses colós les quals Jacob posave davant a aqueles en lo punt que concebien, parien enaprés aynels e cabrits de diversses colós e plapats de blanch e de negre.¹⁷³ Encara a provar açò meseix podem¹⁷⁴ aportar e induir¹⁷⁵ una aytal experiència, car si hom pose .I. quayrat de fust en terra plana no y ha degú no vage de la un cap a l'altre sens sosteniment, axí que no caurà. E si aquell meseix cayrat és posat en loch fort alt e de gran periyll no y aurà / degú gos assajar de passar sobre aquell quayrat meseix. Per qué apar maniffestament que tota aquesta diversitat ve de part de la ymaginació, car en lo primer cas hom no ha pahor e en l'altre ha pahor. Donchs maniffesta cosa és que haver ymaginació de morir en aytal temps e aver-ne pahor¹⁷⁶ és cosa molt dampnosa e de gran periyll. Per què degú no·s deu esperdre ni desesperar, car aytal pahor fa gran dampnatge e no fa degun proffit. Per què conseyll que en aytal temps per degun mort no sie sonat seynn ni campana car molt ne prenen mala ymaginació los malalts, can hoen sonar los seynns.

Encara hi ha una altra manera de preservació molt bona e molt proffitosa, ço és a saber, toldre e esquivar totes aquelles coses que poden fer pestilència ho epidímia. Emperò ha-n'i d'alcunes a les quals no és en nostre poder de contrastar, axí com són conjunccions ho esguardaments de planetes e influència d'aquelles e axí com vents e axí de les altres. Mas si són tals coses que s'i pusque contrastar, aquelles deven ésser toltes e remogudes e cessarà la pestilència que s'espere a venir per occasió d'aquelles. Per què pot hom recórrer al segon article principal e deu hom pensar e guardar quals coses fan e engenren pestilència ho universal ho particular. E si per aventura aquelles se poden toldre, deven-se toldre. E a açò se deven esforçar los seynnors e lurs officials, l'offici dels quals és guardar utilitat e profit comunal al qual deu ésser postposat tot altre bé e proffit / particular.

E car en aytal temps les malalties e les morts poden venir per diverses rahons, car esdevé's que alcuns moren per cuchs, altres qui moren per apostema qui·s fa en lo cor e altres per altra rahó, conseyllaria que en aytal temps d'aquells que axí moren soptanament que alcuns ne fossen huberts e guardats diligentment per los metges, car mils e pus certament se poran provehir de remeys de preservació contra les coses que tan les malalties ho les morts damontdites.

Lo. VIIèn. capítol és del regiment de preservació en especial contra cuchs e lombrichs.

E car, segons que dit havem, en temps de pestilèncía vénen febres e morts soptanes per cuchs e per lombrichs, emperamor d'açò vuyll posar regiment de preservació contra aquells. Hon dich que en aytal cas és cosa profitosa mengar de matí aylls e beure al vespre, can hom se deu gitar, .II. glops ho .III. de vinagre. Encara dich que purgar lo ventreyll e·ls budels ab píl·lules de gerapigra Galieni ho ab cristeri és proffitosa cosa a contrastar que no s'engenren cuchs ni lombrichs en los lochs damontdits, car cuchs generalment s'engenren de fleuma. Per què tolre aquella és tolre l'engenrament d'ells. Encara deu hom esquivar de mengar les viandes de què leugerament se fan cuchs, axí com leyt,¹⁷⁷ cireres e generalment,tota fruyta dolça e legums, especialment can són tendres e no són seques, axí com faves tendres e axí de les altres e cols e blets e espinachs. E generalment tota vianda fleumàtica e viscosa.

Encara pot / hom usar de penre quascun matí de la sement d'una erba que ha nom centàurea, en altra manera dita sement d'Alexandria e sie mesclada ab mel, ho sie feyta pòlvora de corn de cervo e d'àloe cicotrí, de la qual sie presa a quantitat de una drag[ma] ab mel. Ho sie pres del such d'una erba que ha nom enula campane a quantitat de miga onza. E d'aquest remey diu Avicenna¹⁷⁸ que és maraveyllós.

Ho sie feyta pòlvora d'una cosa que es dita granum nil, en altra manera dit cartamus, qui vulgarment és dit safrà bort e sie presa de matí ab leyt ho ab mel e d'aquest remey diu Avicenna¹⁷⁹ que hociu les serps en los nostre cors e les gite deffora.

Dich encara que pólvora feyta d'una rahiu que ha nom diptanus, qui vulgarment és apellat erba de Tuniç, presa ab mel, és molt profitosa en aquest cas. Ho sie feyta pólvora de lupins amargosos. Axí eleix hi és molt apropriat beure del such de les fuylles del presseguer. E la triaga major ha proprietat d'occiure'ls. E gerapigra Galieni ha proprietat d'ociure'ls e de gitar-los del cors. Hon és a saber que alcuns prenen coses per ociure los cuchs e can són morts romanen en lo cors e podrixen-se es convertexen en verí dels quals se segueix molt gran dampnatge. Per què és bona cautela mesclar ab les coses que·ls hocien alguna cosa laxativa axí com senet ho turbit e axí de les altres.

Mas per als delicats pot ésser feyt aytal exarop:

R[ecipe] foliorton absincii, persicarie, enule campane, isopi, centauree, endivie, rute ana manip[u]l[um] I.; germandree, genciane, prassii ana manip[u]l[um] semis; cartami, lupinorum amarorum ana unc[iam] semis; cornu cervi, / aloe cicotrini ana drag[mas] .II.; seminis centauree, seminis porri ana drag[mas].II.; medulle vel nuclei persicorum unc[iam] .I.; coriandi preparati in aceto passulato unc[iam] semis; folliculorum sene unc[iam] .I. et semis; turbit electi interius et exterius mundati drag[mas] .II.; pulpe coloquintide unc[iam] semis; anisi, maratri, zinziberis albi et mundati ana drag[mas] .II.; liquirice mundate unc[iam] .I.; aceti albi unc[ias] .III.; panis zucare quartos. V.; fiat sirupus diligenter coctus et clarificatus; del qual sie pres quascun matí en la manera ja dessús dita.

Encara pot ésser feyt aytal emplaustre:

R[ecipe] foliorum absinci, foliorum mente, foliorum porrorum ana;¹⁸⁰ contundantur et in oleo et aceto concantur vel frixentur et fiat emplaustrum, lo qual sie posat sobre·l ventre endret del melich. E si a aquest emplaustre hom mesclave de pulpa coloquintide sobtilment pulveritzada ho d'àloe cicotri subtilment pulverizat ho pólvora de lopins amarchs, aytal emplaustre serie molt pus forts.

Encara pot ésser feyt engüent aytal:

R[ecipe] pulpe coliquintide drag[mas] .II.; nigelle, aloe cicotrini, cornu cervi combustus, seminis Alexandrie ana semis;.fellis bovini unc[ias] .II; mellis quod sufficit; pulverizanda, pulverizentur et subtiliter cribellentur et incorporentur omnia etfiat unguentum.

Ab lo qual sie untat tot lo ventre.

E per a la gent comuna baste l'engüent que's segueix:

R[ecipe] pulpe coloquintide unc[iam] semis; pulverizetur subtiliter et incorporetur cum felle taurino.

E·ls infants pochs poden ésser untats ab aytal engüent:

R[ecipe] olei absincii, olei de medulla vel nucleis persiccorum, seminis Alexandrie, cornu cervi adusti ana drag[mas] .II.; cere nove quod / sufficit fiat unguentum mediocriter liquidum.

[VI]

Lo. VIèn. article principal és de la pestilència moralment entesa, lo qual ha solament. I. capítol en lo qual se pose la diffinició d'aytal pestilència.

Segons que clarament se prove es demostre en diverses lochs del Novell Testament, ço és a saber, d'aquell que isqué a sembrar bona sement (Mathei.XIIIº capitulo)¹⁸¹ e de la serment que caygué en terra bona (Luce VIIIº. capitulo)¹⁸² e del tresor e de la exàvega gitada en la mar e de la perla (Mathei XIIIº. capitulo)¹⁸³ e de la oveylla perduda (Mathei XVIIIº. et Luce XVº. capitulis)¹⁸⁴ e de la dragma e del fiyll degastador (Luce XVº. capitulo,)¹⁸⁵ e del sirvent malvat (Mathei XVIIIº. capitulo)¹⁸⁶ e del rich qui examplave los seus graners (Luce XIIº. capitulo)¹⁸⁷ e dels [obrers]¹⁸⁸ trameses a la viynna per preu de .I. diner (Mathei XXº. capitulo)¹⁸⁹ e del publicà e del fariseu (Luce.XVIII. capitulo)¹⁹⁰ e del filly que dix que irie a la viynna e no hi anà (Mathei. XXIº. Capitulo)¹⁹¹ e de la viynna en la quial avie celler (Mathei. XXI.º¹⁹² et Luce. XXº. Capitulis)¹⁹³ e dels. X. Besant (Mathei. XXVº. Capitulo).¹⁹⁴

Nostre Seynnor Jeshu Christ volch usar de paràboles, ço és a dir, de paraules escures, les quals moralment enteses eren útils e profitoses a nostra instrucció. E aquesta manera elexa tench Salamó en .I. seu libre qui és apellat Parabole Salamonis.¹⁹⁵ Per què aquell qui aurà enteniment clar e sobtil, tot ço que dit avem de pestilència naturalment entesa porà clarament e verdadera applicar a la pestilència moral. E que / açò age veritat, declar-ho e per manera d'exemple en la sua diffinició. E aquells qui auran l'enteniment pus alt e pus sobtil que jo, semblantment appliquen al propòsit los altres articles e capítols d'aquells. Car ja sie ço que·l meu enteniment a açò no bast, emperò cert só que cosa és que fer-se pot. Dich, donques, que, moralment parlan de pestilèneia, la sua diffinició és aytal: Pestilència és mudament contra natura de coratge e de pensament en les gents per lo qual venen enemiztats e rancors, guerres e robaments, destruccions de lochs e morts en alcunes determenades regions oltra córs acostumat en aquelles.

Dich primerament que, moralment parlan, «pestilència és mudament contra natura de coratge e de pensament», car axí com la pestilència natural fa mudament contra natura e infecció en la sanch del cor e en la vertut del cor, axí la pestilència moral semblantment fa mudament contra natura en lo coratge e en lo pensament de les gents.

Dich après «per lo qual venen enemiztats», car per los pensaments contra natura damont dits los uns procuren als altres alcuna deshonor ho dampnatge, car axí com bon cor e bona volentat e bon pensament procure e fa procurar a son prohisme tot bé e tota honor, axí per lo contrari lo coratge e·l pensament mal, lo qual ha mudament contra natura, fa e procure tot lo contrari. E car tan pregon no·s fa lo foch que·l fum no n'isque, segons vulgar proverbi, can açà se revele ni·s sap, naxen en les gents enemiztats.

Dich encara «e rancors», per aquesta rahó mesexa, car rancor no vol alre / dir sinó hoy veyll, car rancor s'enterprete ran cor.

Dich après «guerres», car, pròpriament parlan, guerra és enemiztat e rancors d'òmens de paratge e d'altres grans seynnors, hon can entre aytals cau e ha loch la rahó damont dita per necessitat ha a venir enemiztats e rancors e guerres entre aquells.

Dich encara «e morts», car, segons los naturals, posada causa e rahó sufficient per necessitat s'a a seguir la obra. Ira, rancor e guerra és causa e rahó sufficient de morts, per què en aytal pestilència morts de necessitat s'enseguexen.

Dich encara «e robaments», car entre gents entre les quals ha guerra, los uns cuyden aver dret sobre los béns dels altres, per què fan son poder d'ocupar aquells. E car en guerres comunament són elegits hòmens jóvens, en los quals naturalment no regne discreció, emperamor d'açò si s'esdevé cas ni loch, los que no són enemichs van en la regla dels enemichs, ço és a saber, que són robats e despuyllats.

Dich encara «e dissipaments de lochs». E açò ha loch en guerra que és entre grans seynnors, car, can ha enemiztat ni guerra entre grans seynnors, cascú fa son poder com pugue dissipar viles ho castells de l'altre, talan, affogan e derrocan.

Aprés dich «en alcunes determenades regions», car aytal pestilència a vegades és en Ffrança, a vegades en Lombardia, a vegades en Espaynna, e axí de les altres regions. E si aytal pestilència ere universal a totes regions, dich que serie gran seynnal de l'/adveniment del fiyll d'abominació, ço és a dir, Antechrist. E d'açò·ns fa testimoni mon Sèynner Sent March (capitulo XIIIº¹⁹⁶.), lo qual diu enaxí en persona de Jhesu Christ: Cum audieritis autem bella et oppiniones¹⁹⁷ bellorum, ne timueritis; opportet enim fieri, sed nondum est.finis. Exsurget enim gens contra gentem et regnum super regnum et erunt terre motus super loca ¹⁹⁸et fames. Inicium dolorum hec.

Dich encara «oltra córs acostumat [en aqu]elles». Car si en alcuna regió ere cosa acostumada d'ésser enemiztat e guerres e robaments, dissipaments de lochs o morts dels habitants d'aquella, dich que, quant a aquella regió, no serie pestilència de la qual ací parlam. Mas can en alcuna regió novellament ve mudament contra natura e oltra costum de coratges e de pensaments d'enemiztat e de guerres en les gents habitants d'aquella e de totes les coses damont dites ere acostumat lo contrari, dich que açò és pestilència molt periyllosa, molt mala e molt estraynna, la qual en tot e per tot ha semblants coses que la fan e semblants seynnals que la signiffiquen esdevenidora ho ja prescrit. E semblant regiment de preservació a la pestilència natural de la qual en tot lo tractat dessús havem feyta menció, mas car lo meu enteniment no baste ni és sufficient a fer la applicació dessusdita, emperamor d'açò no n'é en cor de fer menció quant és de present, ans vuyll en posar fi a mon tractat, pregan e supli[can a] nostre Seynnor Déus Jhesu Christ que Ell qui·ns ha preservats de la pestilència / natural e moralment entesa [...]¹⁹⁹ li plàcie encara de preservar a nós e a totes les altres ciutats e lochs del regne²⁰⁰ lo temps esdevenidor e·ns do a fer tals obres per les [q]uals finalment siam dignes de guaynnar [lo·s]eu regne e de participar la sua sancta glòria. Amén.

Ffo. acabat aquest tractat en l'an de Nostre Seynnor Jhesu Christ MCCCXLVIII en la vigília de Sent March per Maestre Jacme d'Agramont, maestre en arts e en medicina en lo [derrer]²⁰¹ an de la sua lectura.

ANNEXOS

Glossari

Bibliografia

Sigles i abreviatures

S'inclouen en aquest glossari:

1) els mots arcaics de la llengua comuna; les formes verbals s'agrupen entorn de l'infinitiu entre parèntesis i en cursiva després de l'entrada: aparer (aparen, apparen), o després de la definició si es tracta de formes molt diferents de les actuals: voler volrà 'voldrà';

2) els mots tècnics de la medicina i filosofia natural medievals;

3) els noms d'espècies botàniques i substàncies medicinals;

4) els topònims que poden presentar dificultats d'identificació lingüística o geogràfica (Montpesler, Oristaynn) i els relatius a la ciutat de Lleida (Triperia, Cap-pont); i

5) els noms de metges i intel·lectuals citats per Agramont dels quals s'explica el paper exercit en la medicina medieval.

Cal tenir en compte que les entrades catalanes es recullen en negreta rodona i en singular, i a continuació, entre parèntesis, si s'escau, les variants gràfiques i de nombre. Les entrades llatines es recullen en negreta cursiva i en nominatiu singular, i a continuació, entre parèntesis, figuren les variants gràfiques i de flexió. Els termes marcats en el text amb un asterisc (*) remeten el lector a una altra entrada del glossari.

abhora pus abhora 'més aviat'.

absinthium (absincii, absinci) 'donzell, absenta (Artemisia absinthium L.)'.

accessió 'en la medicina galènica aplicat sobretot a les febres quan, juntament amb altres símptomes, s'agreujava la calor febril'. Entre els símptomes més aparents destacava el caràcter del pols,* que es tornava fort i vehement, i s'acompanyava de mal de cap. El metge associava l'accessió amb l'augment de la malaltia.

accidents 'símptomes, manifestacions d'una malaltia'.

accidents de la ànima. Constituïen allò que en el galenisme medieval es coneixia com la «sisena cosa no natural». Sota aquesta expressió s'hi integrava tota una complexa sèrie de sentiments, com ara l'alegria,* la tristesa, la ira, la placidesa, l'odi, el desassossec, l'amor, la inquietud, etc. La instal·lació del malalt en un d'aquests estats podia tenir efectes positius o nefastos per a la seva recuperació. Jugaven també un paper positiu o negatiu per al manteniment de la salut. Les «coses no naturals» formaven, juntament amb les anomenades «coses naturals» i «coses preter-naturals» o patològiques l'esquema sobre el qual es vertebrà la patologia galènica medieval i l'atenció del metge envers els éssers humans, l'anomenat «regiment».*

Sota el nom de «coses naturals» s'hi comprenien totes aquelles coses de què està compost el cos humà i que li permeten subsistir com un ésser viu (elements,* qualitats,* complexions,* humors,* esperits, constituents morfològics, entre d'altres); les «coses preter-naturals», apleguen tot allò que en l'home està alterat en l'estat de malaltia i són fonamentalment tres: la malaltia com a alteració immediata de les «coses naturals», la causa d'aquesta malaltia i els símptomes;* les «coses no naturals», encara que no són parts constitutives del cos, integren l'entorn físic, social i fins i tot moral de l'ésser viu en una íntima interacció -normal o patològica- amb ell. Foren agrupades en sis grups -aire* i ambient, menjar i beguda, son i vigília, moviment i repòs, evacuació i repleció, i accidents o moviments de l'ànim-, i es convertiren en un dels nuclis doctrinals del galenisme.

acetosa (acetose) 'vocable utilitzat per a diverses espècies de gèneres varis, totes de sabor agre'. Molt probablement es tracta de l'agrella (Rumex acetosa L.) o de l'agrelleta (Rumex acetosella L.).

acetum album (aceti albi) 'vinagre blanc'.

acetum passulatum (aceto passulato) 'vinagre de panses'.

actor 'autor'.

adur 'adduir, aportar'.

àer 'aire'. Primera i més important de les «coses no naturals». V. accidents de la ànima.

affogan V. affogar

affogar 'calar foc': affogan 'calant foc'.

agaricum (agarici) 'agàric blanc que es cria damunt els làrixs (Polyporus officinalis Fr.)'. Té una tradició medicinal des de l'Antiguitat. Al temps de Jacme d'Agramont no hi havia làrixs a Catalunya ni a la resta de la Península Ibèrica. Era, doncs, un producte d'importació, com molts d'altres.

agraç 'suc àcid de raïms verds'.

aguant V. aguar.

aguar 'agusar, fer més agut': aguan 'agusant'.

ajustar-se (s'ajusten) 'juntar-se'.

ajusten (s') V. ajustar-se.

albelló 'claveguera'.

àlber (Populus alba L.).

alberch 'casa'.

Albert 'Albert Magne (ca. 1200-1280)'. Albert Magne fou un dels intel·lectuals i filòsofs naturals més influents en els cercles universitaris medievals. La seva principal preocupació tingué com a finalitat la plena incorporació als medis intel·lectuals de l'Europa llatina dels escrits naturals aristotèlics, labor que realitzà a través de la seva docència personal i dels seus amplis comentaris als escrits naturals d'Aristòtil. El Regiment cita explícitament una de les obres naturals d'Albert Magne, «lo libre de proprietat dels elements» (De causis et proprietatibus elementorum), que és una paràfrasi del tractat pseudoaristotèlic d'aquest nom traduït de l'àrab al llatí a Toledo (segona meitat del segle XII) per Gerard de Cremona. L'obra tracta dels efectes dels planetes sobre els elements.*

alcun 'algun'.

alegre 'alegria'.

alendan V. alendar1.

alendar1 (alenden) 'alenar, respirar': alendan 'alenant».

alendar2 'respiració'.

alenden V. alendar1.

àloe cicotrí (àloe cicrotí, aloe cicotrini) 'àloe socotrí, àloe de Socotra (Aloe perryi Baker i altres spp. del gènere)'. És d'origen àrab.

alre 'altra cosa'.

alteració V. mudament.

amagada V. proprietat amagada.

ambra grisia (ambre grisie) 'ambre gris, concreció intestinal del catxalot (Macrocephalus Physeter)'.

amplea 'amplesa, amplària'.

an 'any'.

anar (anarie) irie 'aniria'.

anarie V. anar.

anch anch... no 'mai'.

angonal 'engonal'.

ànima 'substància espiritual de l'ésser humà, que d'acord amb la teologia cristiana roman unida al cos mentre duri la vida'.

anisum (anisi) 'anís, matafaluga (Pimpinella anisum L.)'

àntrach 'vesper maligne semblant al carboncle que pot constituir un símptoma o accident* de la pestilència'.

aparen V. aparer.

aparer (aparen, apparen) 'aparèixer, mostrar-se, fer palès'.

apoplexia 'suspensió repentina de les funcions cerebrals que afecta les sensacions i moviments del cos'.

apostema 'abscés, tumor ple de matèria purulenta'.

apostemació 'procés de formació d'apostemes' (apostema*).

apparen V. aparer.

aprés V. en aprés.

aprovat 'experimentat'.

aqua rosacea de Domàs 'aygua-ros de Domàs, aigua de roses damasquines (Rosa spp.)'.

ardre (art) 'cremar, estar calent'.

Aristòtil (384-322 a. de C.). El conjunt de les seves obres naturals, tant les pròpies com les que li són atribuïdes (per exemple, el Liber de problematibus citat per Jacme d'Agramont), foren la base de la renovació intel·lectual de l'Europa medieval, tant cristiana com jueva, durant els segles XII i XIII. En el món de la nova scientia mèdica* europea, el seu nom estigué íntimament associat al de Galè i al dels autors àrabs. L'ampli conjunt de les seves obres naturals (des de la Metaphysica a les obres més biològiques com ara el De animalibus, passant pels escrits de lògica) formaren el canemàs intel·lectual sobre el qual es construí la nova medicina universitària medieval.

art V. ardre.

assedar 'assedegar'.

assegurar 'aguantar-se, mantenir-se sense caure'.

atermenament 'acabament, final'.

atermenar-se (s'atermene, se termene) 'limitar-se'.

atermene (s') V. atermenar-se.

atre (atres) 'altre'.

atrobat (atrobats) 'trobat'.

aventura per aventura 'casualment'.

Averrois 'Averroes (Ibn Rushd) (1126-1198)'. Fou potser el pensador, filòsof natural i metge més audaç i intel·lectualment atractiu del món medieval. L'àmplia obra d'aquest intel·lectual hispanoàrab fou traduïda de l'àrab al llatí en territori italià al llarg del segle XIII. L'arribada dels seus escrits a les acabades de crear universitats de l'Europa llatina provocaren una autèntica commoció intel·lectual, en reforçar la línia del naturalisme més radical. La seva principal obra mèdica, coneguda en llatí amb el nom de Colliget («Generalitats») fou un dels elements de renovació del galenisme universitari a l'últim terç del segle XIII.

Avicenna 'Ibn Sina (980-1037)'. Sense cap dubte, els escrits d'aquest metge i filòsof natural persa d'escriptura i cultura àrabs foren decisius en la construcció del galenisme europeu medieval i renaixentista, especialment el seu gran tractat mèdic, conegut a l'Europa llatina amb el nom de Canon, que formava part de la seva magna obra enciclopèdica d'inspiració aristotèlica ('Al-if'). Després de ser traduït de l'àrab al llatí per Gherardo da Cremona a Toledo (segona meitat del segle XII), la seva sòlida estructuració doctrinal, la seva madura terminologia i el seu rigor metodològic el convertiren en el referent obligat del galenisme medieval. Juntament amb el Pantegni de Haly Abbas, traduït al llatí per Constantí l'Africà a Montecasino-Salerno a la darreria del segle XI, i les obres d'Averrois i de Razés (Rasis*), formaren el nucli d'obres mèdiques àrabs sobre les quals es construí el galenisme de la medicina europea baixmedieval.

aygua-ros, 'aqua rosarum o aigua de roses (Rosa spp.)'. En la farmàcia medieval s'empraven cinc preparats amb roses: syrupus rosatus, electuarium rosatum, mel rosatum, aqua rosarum y oleum rosatum (Platearius, Glossae, passim).

ayll 'all (Allium sativum L.)'.

aymant 'imant'.

aynní (aynnins) 'llana d'anyell'.

aytal 'tal'.

aytant en aytant com 'per tal com'.

baix (baixs 'baixos').

basca (basques) 'nàusees, pèrdua dels sentits'.

baynnat (baynnats) 'mullat'.

besant (besants) 'moneda d'or o de plata que van batre els emperadors de Constantinoble'.

bestinal peixs bestinals 'peixos sense escata'.

blet (blets) '(Amaranthus blitum L.)'.

bocium V. gotirló.

bolant (bolants) V. estels bolants.

borrago (borraginis) 'borraina, borratja (Borrago officinalis L.)'.

braç braces 'braços'.

braçal (braçals) 'rec, sèquia'.

broma 'boira'.

bruneta (erba) 'herba medicinal usada per a curar l'àntrach* (probablement Prunella vulgaris L.)'.

buaynna V. busaynna.

buba negra 'mala busaynna (o buaynna), àntrach*'.

bufó 'gripau'.

bugar 'escalfar'.

buglossa (buglosse) 'buglossa, llengua de bou (Anchusa azurea Mill. o Anchusa officinalis L.)'.

busaynna (buaynna) 'bua, gra purulent'; mala busaynna (o buaynna) 'àntrach*'.

cabra saltant 'meteor que presenta discontinuïtat lluminosa'. Es diu també 'estels bolants'. És la primera documentació del mot, que també trobem en la traducció catalana de Valescus de Taranta, el qual ho esmenta entre els pronòstics de la pestilència (Valescus de Taranta, cap. II). Cf. cast. cabra saltante, fr. chèvre sautelante (FEW, II, 301 a, 302 b; DCEC).

cadarn 'refredat'.

calitat (calitats) V. qualitat.

calor 'una de les quatre qualitats* primàries -juntament amb la fredor,* la humitat* i la sequedat*- per les quals es defineixen les coses naturals'.

calor natural 'en el galenisme baixmedieval, principi imprescindible per a la vida i el normal desenvolupament de les operacions vitals. Es produeix al cor a partir dels aliments, es conserva gràcies a la respiració i es distribueix a les diferents parts corporals mitjançant el pols' (García Ballester, 1972, 146-8).

calt 'calent'.

càmfora (camfore) 'substància aromàtica extreta de la planta del mateix nom (Cinnamomum camphora [L.] Siebol.)'.

can 'quan'.

çancayllós (çancaylloses) 'amb els peus torts girats cap a fora'.

cana (canes) 'canya'.

canella 'segurament, l'escorça del canyeller de Ceilan (Cinnamomum ceylanicum Bl.; actualment: C. verum J. Presl.), encara que no es pot descartar que sigui del xinés (C. aromaticum Nees)'.

capillum Veneris (capilli Veneris) 'falzia, capilera (Adianthum capillus-Veneris L.)'.

Cap-pont 'barri emplaçat fora murs de la ciutat de Lleida, al marge esquerre del riu Segre i just a l'entrada del pont'. Des de la conquesta de Lleida pels feudals a mitjan segle XII, i fins al segle XVII, en aquest indret havien estat instal·lades famílies menestrals sarraïnes, especialment ferrers i terrissaires. V. el mapa de la ciutat baixmedieval de Lleida.

capud monachi 'dent de lleó (Taraxacum officinale Weber). V. rostrum porcinum.

carabaça (carabaces) 'carabassa, carbassa (Cucumis spp. o Lagenaria spp.)'.

Carcassés 'territori del Llenguadoc, entre les Cuberes i la Muntanya Negra, amb Carcassona com a ciutat més important'.

cartamus (cartami) 'safrà bord, alasfor, safrà romaní o safranó (Carthamus tinctorius L.)'.

cas (cases) 'casos'.

cascú 'tothom, qualsevol'.

cassia fistula (cassiefistule) 'canyafístula (Cassia fistula L.)'.

castigament 'esmena, correcció'.

Cató 'Dionisi Cató (segle III d. de C.)'. Poeta i moralista llatí al qual s'atribueixen quatre llibres de sentències morals que, sota el títol Liber Catonis philosophiae, foren molt divulgats a l'edat mitjana.

cauteri potencial 'medicament càustic (per contra del cauteri actual, que és el ferro roent)'.

cauterizació 'cauterització, acte de cauteritzar'. Cauteritzar era 'cremar parts orgàniques amb el ferro roent o amb una substància càustica' (DCVB s.v.).

cayrat (quayrat) 'cairat, biga'.

cell (cells) 'aquell'.

centàurea (centauree) '(Centaurium umbellatum Galibert)'. També es deia 'sement d'Alexandria' i 'herba cuquera'.

cera nova 'la que es treu dels ruscs sense estar treballada per a res' (DCVB s. 'cera').

Cerdeynna 'Sardenya'.

certifficar-se 'encertir-se, cerciorar-se'.

cetrí 'del color de la llimona, groguenc'.

chonqua 'conca, mena de gibrell'.

Cicília 'Sicília'.

cinamomum (cinamomi), vegeu 'canella'.

ciprés 'xiprer (Cupressus sempervirens L.)'.

citrinitat 'qualitat de cetrí, de groc'.

clardat 'claredat'.

Cobliure 'Cotlliure'.

cogombro (cogombros) 'cogombre bord o silvestre (Ecballium elaterium A.)'.

col (cols) '(Brassica oleracea L.)'.

còlera 'segons el galenisme medieval, un dels quatre humors* principals constituents de la matèria orgànica, juntament amb la sang,* la fleuma* o pituïta i la malenconia'. També dita 'bilis groga', era materialment identificada amb la bilis, la presència de la qual es detecta als vòmits biliosos.

colèrichs 'dit de les persones l'humor* predominant de les quals era la còlera*'.

coloquintida (coloquintide) 'coloquíntida o coloquinta (Citrullus colocynthis [L.] Schrad.)'.

cominal gent cominal 'gent de nivell social baix o mitjà (oposat a grans seynnors)'.

complexió (complecxió). Juntament amb temperamentum (humor*) fou un dels conceptes clau del galenisme medieval. S'utilitzava per a definir la natura, tant general com particular del cos d'un ésser viu i de qualsevol de les seves parts, d'acord amb les seves qualitats* elementals. Els llatins traduïren per complexio el terme grec krásis (mescla).

comtar 'comptar'.

confecció 'preparat medicinal compost de diversos ingredients'.

confecció Nere 'medicina composta la recepta i mode d'elaboració de la qual es troba a Platearius (Glossae, fol. 168v). També apareix com a confectio Vere'.

conjuncció 'conjunció'. 'Dos astres estan en conjunció quan tenen la mateixa longitud celeste, és a dir, quan un observador, situat a la Terra, els veu aproximadament sobre la mateixa línia recta' (B. de Tresbéns, Tractat d'Astrologia. Text, introducció i glossari de J. Vernet i D. Romano, Barcelona, 1957-58, s.v.).

contrari per contrari 'al contrari'.

contrastar 'oposar-se'.

convertisque (es) V. convertir.

convertir es convertisque, ['es converteixi'].

coriandrum (coriandri) 'coriandre, celiandre (Coriandrum sativum L.)'.

cornus cervi (cornu cervi, cornu cervis) 'banya de cérvol'.

corrompiment 'corrupció, alteració per descomposició' (DCVB s.v.). V. també putrefacció.

córs 'cós, curs'.

cors 'cos': cosses, còssors 'cossos'.

cós V. córs.

cosa vivent 'ésser viu'.

cosa animada (coses animades) 'cosa amb ànima'. Segons la filosofia natural medieval, elaborada a partir del pensament grecoàrab, tots els éssers vius eren 'animats', tot i que les plantes només tenien ànima vegetativa i les bèsties, ànimes vegetativa i sensitiva, mentre que els éssers humans posseïen també ànima racional.

còssors V. cors.

costa 'al costat de'.

covinent 'convenient'.

cremor 'ardor'.

crestià 'cristià'.

cristeri 'lavativa'.

crocus orientalis (croci orientalis) 'safrà (Crocus sativus L.)'.

cubeba domestica (cubebarum domesticarum) 'cubeba (Cubeba officinalis L.)'.

cubert (cuberta) 'cobert'.

cucurbita (cucurbite) 'carabassa (Cucumis spp., Lagenaria spp.)'.

cupiditat 'cobdícia, cobejança'.

cuyllera (cuylleres) 'cullerada'.

cuyllit 'collit'.

dampnatge 'damnatge, dany'.

dan 'dany'.

dech V. deure.

degastador 'malversador'.

dege V. deure.

degú (degunes) 'ningú, cap'.

demés les demés vegades 'la major part de vegades'.

descubert (descuberta) 'descobert'.

desexir (se'n desix) 'sortir-se'n, alliberar- se'n'.

desix V. desexir.

despús que 'després que'.

destalent 'desgana, manca de talent o gana de menjar'.

determenat (determenades) 'determinat'.

deure dech 'degué; dege 'degui'.

dia dia part altre 'dies alterns'.

diffinició 'definició'.

digestió 'en el galenisme medieval, quàdruple procés (a l'estòmac, al fetge, a les parts que avui anomenem teixits i al cervell) de transformació substancial dels aliments que té lloc dins els cossos humans per tal de possibilitar l'absorció de la matèria nutrícia necessària per al manteniment de la vida i per al desenvolupament de les seves funcions'.

dilicat 'delicat'.

díptanus 'díptam (Dictamnus albus L.)'.

discontinuació 'interrupció, manca de continuïtat'.

dispósit (dispòsits, dispòsita) 'idoni, que reuneix les degudes condicions'.

dissinteria 'disenteria'.

distillacio (distillacionem) 'destil·lació, extracció o separació del suc d'algunes plantes o simples mitjançant un alambí, retorta o destil·lador' (DETMA s.v.).

don 'dany'. V. dan.

donques 'doncs'.

drach 'meteor lluminós movible'. S'anomenava així per la seva forma de drac. Deu correspondre al 'dragó volant' esmentat per Lacavalleria en el seu diccionari (1696): 'espècie de meteoro de foc, semblant a un dragó que vola' (ap. DCVB s.v.).

dublar-se (se duble) 'doblar-se'.

duble (se) V. dublar-se.

dupte 'temor'.

ebetar (ebete) 'afeblir, debilitar'.

ebete V. ebetar.

eleix 'mateix'.

elements (quatre) 'substàncies que els antics consideraven simples i com a principis de què es componien tots els cossos, i que eren, segons ells, l'aigua, l'aire,* la terra i el foc' (DCVB s.v.).

emperamor de 'a causa de'.

emplaustre 'emplastre, medicament extern, sòlid, glutinós, que reblaneix fàcilment i s'adhereix a la part del cos damunt la qual s'aplica' (DCVB s.v.).

en aprés 'després'.

enans 'abans'.

enaixí 'així'.

encarcerar 'emmagatzemar'.

endivia (endivie) 'endívia (Cichorium endivia L.)'.

enduyr 'adduir, al·legar'.

enflamar-se (s'enflame) 'inflamar-se, encendre's'.

enflame (s'-) V. enflamar-se.

enfora 'lluny'.

engenrament 'engendrament'.

engenrar (engenren, engenratv, s'engenraren) 'engendrar'.

engenraren V. engenrar.

engenrats V. engenrar.

engenren V. engenrar.

engessat V. vi engessat.

engüent (unguentum) 'ungüent, medicament compost, de consistència intermèdia entre l'oli i l'emplastre,* que s'aplica externament' (DETMA s.v.).

eniquitat 'iniquitat'.

enleix axí enleix 'així mateix'.

enposar 'imposar'.

enseguir-se (s'ensegueix, s'enseguexen, s'enseguesque, s'enseguesquen) 'seguir'.

ensens 'encens, goma-resina de Boswelia carterii Bird.'

ensús a ensús 'cap amunt'.

entechar (entechada) 'podrir, macar'.

entegre 'íntegre, complet'.

entenció 'intenció'.

entendre (entench) entendre a escarcerar 'esforçar-se per, procurar d'emmagatzemar'.

enterpretació 'interpretació'.

entrament 'introducció'.

entremesclar (entremescle) 'mesclar, barrejar'.

enula campana (enule campane, enula campane) 'ènula campana, herba de l'ala (Inula helenium L.)'.

epatica (epatice) 'hepàtica (Anemone hepatica L.)'.

epidímia 'epidèmia, malaltia que ataca moltes persones durant cert temps' (DCVB s.v.).

epilènsia 'epilèpsia, malaltia crònica que es caracteritza per accessos en què el malalt perd totalment o parcial el coneixement i cau en convulsió' (DCVB s.v.).

erba de Tuniç V. díptanus.

erbatur 'herbatur, fonoll de porc' (Peucedanum officinale L.) (D-L, III, 86, pp. 323-4; no registrat al DCVB).

erguyll 'orgull'.

escabiosa (scabiose) '(Knautia arvensis L.)'.

escur (escures) 'obscur'.

esforçar-se (s'esforce) 'fer-se més fort'.

esguardament 'acte d'esguardar o mirar'. Dins la visió antropomòrfica dels cossos celests pròpia de la cosmologia medieval els planetes podien influenciar els cossos humans mitjançant llur esguard o mirada.

esguardan V. esguardar.

esguardar 'considerar, tenir en compte': esguardan, considerant.

especieria 'conjunt d'espècies o drogues aromàtiques i medicinals' (DCVB s.v.).

espera 'esfera'.

esperdre's 'desanimar-se, torbar-se, desesperar-se'.

esperits del nostre cos (spirits del nostre cos) 'en el galenisme medieval, substàncies materials molt subtils que animen les activitats dels diferents membres del cos humà. Particularment importants per a la continuïtat de la vida són els esperits dels membres principals (fetge, cor i cervell) que constitueixen els seients respectius de les tres ànimes (vegetativa, sensitiva i racional)'.

espígol 'pot ser l'espígol mascle (Lavandula latifolia Villars) o l'espígol femella (Lavandula spica L.)'.

espirit de vida 'esperit o alè vital'.

esprovat (esprovats) 'provat, examinat'.

estan estan aytals conjunccions 'durant tals conjuncions'.

estela 'estel, estrella'.

estela comada 'cometa, estel amb coma' (no registrat al DCVB). És la stella comata del llatí medieval, en francès antic estoil·le chevelue. L'autor del Songe de pestilence (segle XIV) afirma, basant-se en Ptolemeu, que l'epidèmia pot venir anunciada «par deus signes, l'un par un eclisse de solail a venir u signe du liòn l'autre par une estoille chevelue, de quoi parla Tholomée, qui dit ainsi: 'Quant la quomeite chevelue aperra, grant pestilences doit ensuir en terre»' (p. 200).

estels bolants, V. cabra saltant.

esticados aràbich 'tomaní d'Aràbia (Helichrysum stoechas De Candolle)'.

esturment (esturments) 'instrument'.

eventable 'airejable'.

eventació 'acció d'eventar, d'airejar'.

eventament 'acció d'eventar'.

eventar 'esventar, airejar, orejar, ventilar'.

exalació (exalacions) 'exhalació'.

exarop (sirupus) 'xarop, aixarop, forma medicamentosa habitual en la terapèutica medieval'. Per les seves característiques, indicacions i formes, V. Mesue, Antidotarium, lib. 1, fol. 128ss.

exàvega 'xarxa'.

exelació (exelacions) 'exhalació'.

exella (exelles) 'aixella'.

excel·lència per excel·lència de calor 'per intensitat, excés de calor'.

excel·lent fredor molt excel·lent 'fredor molt forta'.

exidura (exidures) 'eixidura, vocable genèric per a les lesions de tot tipus (erupcions, úlceres, pústules, fístules, etc.) que apareguin a la part externa del cos'.

faç faç a faç 'de cara a'.

fals (falses) 'enganyador'.

fama ja sie ço que sie fama comuna 'encara que sigui general la idea, l'opinió que'.

fan V. fer.

febre 'en la medicina galènica, calor patològica o estranya a la calor natural* que es difon per tot el cos i 'danya les seves funcions naturals'. Fou considerada símptoma (accidens) d'altres malalties i malaltia en si mateixa. Els metges medievals exposaren diverses teories per tal d'explicar-ne l'origen i mecanismes de producció. Per les seves característiques i manifestacions clíniques, distingiren diferents tipus de febres: efímera, quotidiana,* terçana,* quartana,* puerperal, hèctica, pestilencial,* etc. Fou el tipus de malaltia que més sovint hagueren d'atendre els metges medievals.

febre cotidiana 'febre quotidiana, febre d'accessió diària'.

febre contínua 'febre que dura molt de temps sense interrupció'.

febre pestilencial (febres pestilencials) 'febre pròpia de la pestilència'.

febre quartana 'febre d'accessió cada quatre dies'.

febre terçana 'febre d'accessió cada tres dies'.

fer feyt 'fet'; fer a 'caldre': fan a esquivar 'cal esquivar'.

ferre 'ferro'.

feyt, V. fer.

figuera '(Ficus carica L.)'.

figura 'configuració, aspecte extern d'un subjecte o objecte'.

figurat 'representat, expressat gràficament'.

flat 'buf'.

fleuma 'flegma'. En el galenisme medieval un dels quatre humors constituents de la matèria orgànica i que es caracteritzava per la seva fredor i humitat. V. còlera.

fleumàtichs 'dit de les persones l'humor predominant de les quals era la fleuma'.*

foch salvatge 'ergotisme, malaltia cutània, amb granulació vermella, habitualment lligada a la ingestió d'aliments que tenen per base el sègol i que arribava a produir gangrenes'. També anomenada 'foc sagrat' (ignis sacer), 'foc pèrsic' (ignis persicus), 'foc volant', 'foc volatge', 'foc de Sant Marçal' i 'foc de Sant Antoni'. Aquest darrer sant era l'advocat d'aquest terrible mal transmissible.

folçit 'fulcit, reforçat'.

Fontanet 'partida del terme de Lleida, al marge esquerre del riu Segre, vora el barri de Cap-pont'.* Constituïa una de les àrees d'horta més important de la ciutat. Vegeu el mapa de la ciutat baixmedieval de Lleida.

forçor 'fortíssim'.

forma 'essència, aspecte intern d'un subjecte o objecte'.

fort 'molt'.

forts 'fort'.

frare menor (frares menors) 'franciscà'; monestir dels frares menors: el convent era situat des del segle XIII extramurs de la ciutat, vora el camí de Montsó, entre l'anomenat portal de Boters i el convent de Sant Hilari, aproximadament on es troba actualment la plaça de Ricard Vinyes. Fou enderrocat durant la guerra de Successió del segle XVIII. Vegeu el mapa de la ciutat baixmedieval de Lleida.

fredor V. calor.

galanga (galangae) 'galanga (Alpimia galanga Sw.)'.

Galiè 'Galè'. Metge gree del segle II d.C., els escrits i doctrines mèdics del qual serviren de fonament per al sistema mèdic que s'elaborà al llarg dels segles medievals, primer entre els metges i intel·lectuals àrabs (cristians, musulmans i jueus) i després en el món llatí occidental. Aquest sistema mèdic rebé el nom de «galenisme». Durant l'edat mitjana assolí la seva expressió més madura als darrers anys del segle XIII i primera meitat del segle XIV (els anys de formació i maduresa de Jacme d'Agramont) en els cercles universitaris de Montpeller i nord d'Itàlia. Fou vigent en la medicina europea fins al segle XVII (García Ballester, 1997, «Introducción general»).

gallia muscata 'confecció* medicinal' (Antidot. Nic., núm. 11, p.23).

gariofilata 'gariofilata, planta semblant al clavell d'espècia' (DCVB) (V. girofle). Segons Laguna, «algunos simplicistas exercitados» identifiquen amb ella el Chrysogono (Bongardia chrysogonum) (D-L, IV, 57, p. 408).

genciana (genciane) 'genciana, gençana (Gentiana lutea L.)'.

gerapigra Galieni 'composició medicinal de caràcter purgatiu (Antidot. Nic., núm. 143, p. 183)'.

germandrea (germandree) 'camedris' (Teucrium chamaedrys L.).

ginebre '(Juniperus communis)'.

girofle 'clavell d'espècia, clau d'espècia (Caryophyllus aromaticus L.)'.

git V. gitar.

gitar git 'giti, tiri'.

gloriejat aquells [...] que seran gloriejats [...] en molt menjar e en molt beure 'els qui hauran fruït, satisfets els seus apetits gastronòmics'.

gotirló (gotirlons) 'goll'. Malaltia endèmica en regions de muntanya (Alps, Pirineus, etc.). En les regions occitanes septentrionals és coneguda amb el nom de gavach (que també vol dir 'pap'), mot que ha passat a designar els muntanyesos d'aquelles contrades per la freqüència del goll entre ells (vegeu DCEC, s.v. gavacho). Lanfranco de Milà, en estudiar aquesta malaltia en la seva Chirurgia magna. Practica quae dicitur ars completa totius chirurgiae, n'atribueix la causa a l'aigua que es beu i a la vida a la muntanya.

goyg i alegre V. accidents de la ànima.

granum nil 'safrà bord'. V. cartamus.

graus de vida (tres) 'd'acord amb l'escala natural (escala naturae) aristotèlica vigent a l'edat mitjana, els integrats pels tres grans grups d'éssers vius o coses animades:* les plantes (primer), les bèsties (segon) i els éssers humans (tercer)'.

grech V. vi grech.

guardament 'acció de mirar'.

guardar (guarde, guardave, guardats, guardan) 'mirar, considerar'.

Guascuynna 'Gascunya'.

guindola (guindoles) 'guinda (Prunus avium L.)'.

gubell 'gobell, vas'.

hanc 'mai'.

hi 'i'.

hoc hoc encara 'fins i tot, més encara'.

hocien V. ociure.

hociu V. ociure.

hon 'per la qual cosa'.

hortalissa 'verdures i altres plantes comestibles que es conreen en els horts' (DCVB s.v.).

hoy 'odi'.

humitat V. calor.

humor 'en la medicina galènica cadascun dels quatre fluids bàsics (sang,* fleuma,* o pituïta, bilis groga o còlera* i bilis negra o malenconia) dels quals estan compostos tots els éssers vius i que circulen pel cos humà'. En ells s'integraven els conceptes d'element* i qualitat.* Des d'una visió de la natura com un tot íntimament unit i ordenat, s'assumia l'existència d'una estreta interrelació de llocs, estacions de l'any, elements*, qualitats* i humors. Sobre aquests quatre components la materialitat dels quals era prou evident, el galenisme medieval fonamentà el concepte de temperament (temperamentum). Segons quin fos l'humor o mescla d'humors predominant en cada individu, variava també el seu temperament, a partir del qual s'explicaven tant les seves diferències psicològiques i de comportament com la seva proclivitat a patir unes malalties o altres.

huy 'avui'.

impressió (impressions) 'efecte o alteració que produeix en un cos un altre cos o fenomen exterior' (DCVB s.v.).

infecció 'contaminació d'una malaltia, en aquest cas la pestilència'.

inflammació (inflammacions) 'manifestació atmosfèrica de caràcter lluminós'.

influència 'en la cosmologia aristotelicoptolemaica vigent a l'edat mitjana, cadascun dels efectes produïts pels cossos celests damunt dels situats a l'espai sublunar i, per tant, a tots els cossos terrestres'.

irie V. anar.

isopus (isopi) 'hisop (Hyssopus officinalis L.)'.

jornada jornada de terra 'extensió de terra corresponent a la que es llaura en un dia'.

josà (josanes) 'jussà, baix, inferior'.

jubet 'vesta interior folrada'.

jugar jugar d'esgrima 'manejar l'espasa fent esgrima'.

ladonchs 'aleshores, llavors'.

lagaynna 'lleganya'. Les afeccions oculars, molt variades, sovintejaven a l'edat mitjana. Juntament amb les afeccions de la pell, constituïen la patologia externa més nombrosa tractada pels metges. En el context d'aquesta obra de Jacme d'Agramont adquireixen un interès especial perquè, recollint l'opinió del gran metge àrab Razés (Liber ad Almansorem, IV, 24), les malalties oculars, juntament amb la lepra (lebrositat,* meseleria*), la scabies (roynna,* tiynna*), la pthisis (tisiguea*) i la febris pestilentialis (febre pestilencial*), eren les malalties que es transmetien d'una persona que n'era afectada a una altra de sana.

langost (langosts) 'llagost'.

lapdanus (lapdano) làudan, làudanum (Cistus ladaniferus L. i spp. afins)'.

lavendula 'espígol (Lavandula spp.)' (no registrat al DCVB).

lebrositat (meseleria) 'traducció del terme mèdic grecollatí lepra amb què els metges galenistes designaven qualsevol malaltia de la pell que es manifestés amb asprositat de tacte, picor, dolor i descamació'. Es distingien moltes espècies de lepra, des de la scabies* a l'impetigo i l'herpes. Aquestes espècies pertanyien a l'anomenada lepra dels grecs» (lepra Graecorum), per a distingir-les d'altres formes més greus i dramàtiques conegudes amb el nom d'elephantiasis o «lepra dels àrabs» (lepra Arabum). Els galenistes anomenaven elephantiasis el càncer dermatológic de tot el cos: afectava especialment el rostre i tota la pell, que adquiria la forma clivellada i coriàcia de la de l'elefant, amb pèrdua de la sensibilitat. Tenia un pronòstic pèssim. L'origen n'era la putrefacció* lenta de la sang i de la substància nutrient dels nervis. Hom pensava que afectava l'esperma, d'on venia l'opinió del seu caràcter hereditari.

lectura 'càrrec de lector'.

leugerament 'fàcilment'.

levar1, 'elevar, aixecar': fa levar l'enteniment.

levar2, (es leven) 'collir'.

lexar (lexen, lexave) 'deixar'.

lexave V. lexar.

lexen V. lexar.

leyt 'llet'.

leytuga (leytuges) 'lletuga (Lactuca sativa L. / Lactuca amara: Cichorium endivia L.)'.

legir 'llegir': es lig, es llitx, lig-se 'es llegeix'.

lig (es) V. legir.

lignum aloes (ligni aloes) 'agàl·loc (Aloe spp.)'.

liquiricia (liquirice) 'regalèssia (Glycyrrhiza glabra L.)'.

litx1 'llei'.

litx2 (es) V. legir.

lombrich (lombrichs) 'llambric'.

longuea 'llargària'.

lopí (lupí, lopins) 'llobí, tramús'.

lopí amarch (lopins amarchs, lupinorum amarorum, lupins amargosos) 'tramús, llobí (Lupinus albus L.)'.

luert (luerts) 'llangardaix'.

lupí V. lopí.

luynnament 'allunyament'.

macis 'escorça de la nou moscada'* (Platearius, Glossae, fol. 167v.).

mal de caure 'epilèpsia'. V. epilènsia.

mala busaynna (o buaynna) V. busaynna.

malaltia falsa (malalties falses) 'malaltia enganyosa, malaltia greu que no es manifesta com a tal'.

malaut (malauta) 'malalt'.

malautia (malauties) 'malaltia'.

malencòlich (malencòlichs) 'dit de la persona l'humor predominant de la qual era la malenconia, que es caracteritzava per la seva fredor i sequedat'. V. còlera.

malgrana 'magrana, fruit del magraner'.

maigraner 'magraner (Punica granatum L.)'.

malícia 'malignitat, inclinació a produir efectes malignes'.

maratrum (maratri) 'fonoll, fenoll (Foeniculum vulgare Mill.)'.

maraveyll (es) V. maraveyllar-se.

maraveylla e don-me gran maraveylla 'm'estranya'.

maraveyllar-se (es maraveyll) 'estranyar-se, sorprendre's'.

marí 'vent del sud'.

mas 'però'.

medicina (medicines) 'medicament'.

melich 'melic, llombrígol'.

meló (melons, melonum) '(Cucumis melo L.)'.

membrar (membraven) 'recordar'.

membraven V. membrar.

mengar (llegiu menjar) 'menjar': menx 'mengi'.

menor V. món.

menta (mente) 'menta (Mentha spp.)'.

menx V. mengar.

mercat de bon mercat 'a preu baix, barat'.

mèrit (mèrits) 'mereixement, allò que ens fa mereixedors d'una cosa (que pot ser dolenta)'.

mès 'posat': meses 'posats'.

meseix, mesexa 'mateix'.

meseleria V. lebrositat.

mesexa V. meseix.

metridatum 'metridat, medicament compost d'efectes pretesament antidòtics davant tot tipus de verí, conegut des de l'Antiguitat i que Galè ja considerava molt eficaç per a prevenir les pestilències. Prengué el nom del seu inventor, Mitridates, rei del Pont, i entre d'altres simples, incloïa mirra, safrà, agàric, gingebre, canyella, encens, cardamom, díctam, gàlban i hipèric (Antid. Nicol., núm. 56, p.89).

metzina (metzines) 'substància verinosa preparada' (DCVB s.v.).

migà (llegiu mitjà) 'mitjà'.

mília LXX. mília hòmens 'setanta mil hòmens'.

mils 'millor'.

mirra (mirre) 'goma-resina de Balsamea myrrha Engl.'.

mirtus (mirti) 'murta, murtra' (Myrtus communis L.)'.

mirvar (s'és mirvada, se mirve) 'minvar, disminuir'.

mirvada (s'és) V. mirvar.

mirve V. mirvar.

moltitut 'multitud, abundor'.

món menor món 'home'.

Montpesler 'Mompeller'.

morir morrien 'moririen'; muyren 'morin'.

morrien V. morir.

moscart (moscarts) 'mosquit'.

mostaya 'mostassa (Brassica nigra [L.] W. D. Koch)'.

mudament (de l'aire) 'canvi qualitatiu o substancial de l'aire'.

muscada V. nou muscada.

muyren V. morir.

nedesa 'netedat, limpidesa'.

negrea 'negresa, negror'.

nenufar (nenufaris) 'nenúfar (Nymphaea alba L.)'.

ni 'o': enemiztat ni guerra 'enemistat o guerra'.

nigella (nigelle) 'niella (Nigella spp.)'.

nodrir es nodrixen 'es nodreixen'.

nodrixen V. nodrir.

noguer '(Juglans regia L.)'.

nou muscada (nucis muscatae) '(Myristica fragans Houtt.)'.

nuyills nuylls temps 'mai'.

ocehie V. ociure.

ocís-se V. ociure.

ociure 'matar': hociu 'mata'; hocien 'maten'; ocehie 'matava'; ocís-se 'es matà'.

ocxiacre 'oxisacre, xarop de sucre i vinagre' (Antidot. Nicol., num. 71, p. 103).

olibanum (olibani) 'olíban, encens* (Boswellia sacra Flückiger/B. carterii Birdw.)'.

oliver 'olivera (Olea europaea L.)'.

oltra 'ultra, fora de'.

onza 'unga'.

oreyller (oreyllés) 'coixí'.

Oristaynn 'ciutat de Sardenya (it. Oristano), situada entre Càller i Sàsser, que aleshores era considerada de clima malsà a causa de les seves aigües estancades i salabroses'.

orribilitat 'qualitat d'horrible'.

ortaliça V. hortalissa.

paher (pahers) 'regidor, membre del consell'.

pahor 'por'.

palayga (palaygues) 'palaia, espècie marina (Solea vulgaris vulgaris o Citharus macrolepidotus)'.

pan pa torrat 'pa torrat'.

panis zucare 'sucre de pa (zucarum: Saccharum officinarum L.)'.

paradisi flos (paradisi florum) 'simple medicinal que no hem aconseguit identificar'.

paraliticament 'paràlisi'.

paratge òmens de paratge 'homes de noblesa de llinatge'.

parer 'parèixer, semblar': parrà 'semblarà'.

parrà V. parer.

part part açò 'a més de, ultra'; part altre V. dia.

participació 'tracte, comunicació'.

participar participar carnalment ab fembra 'tenir relacions sexuals amb una dona'.

partida (partides) 'part, contrada'.

pastanagat 'cuinat de pastanagues (Daucus carota L.)' (DCVB, s.v. 'pastenagat'; Grewe, ed., 1979, l39)'.

pebre '(Piper nigrum L.)'.

pech (se) V. pegar.

pegar (se pega, [e]s pegue) 'encomanar, contagiar': pegar s'an 'es pegaran'; se pech 's'encomani'.

peix peixs 'peixos'.

penre 'prendre': pres 'prengué'.

per què 'per la qual cosa'.

perseguir perseguix-se 'segueix, continua'

perseguix-se V. perseguir.

persicaria (persicarie) 'persicària, herba presseguera (Polygonum spp.)'.

persicum (persiccorum, persicorum) 'préssec, fruit del presseguer'.*

pestilència 'malaltia pestilencial, pesta'.

pigor (llegiu pijor o pitjor) 'pitjor'.

pigota 'verola'.

píl·lula 'píndola, forma medicamentosa de forma rodona' (Platearius, Glossae, fol. 183r).

piment 'vi barrejat amb pebre i mel'.

planetes caldes 'planetes en els quals predomina la qualitat de la calor'.

planetes fredes 'planetes en els quals predomina la qualitat de la fredor'.

plapat (plapats) 'clapat'.

plaser 'plaer'.

plen 'ple'.

pluga (llegiu pluja o plutja) 'pluja'.

poch1 V. poder.

poch2 infants pochs 'infants petits'.

poder1 poch 'pogué'; porie 'podria'; pusque 'pugui'; se pusque 'es pugui'.

poder2 fer son poder 'maldar, esforçar-se per'.

podrir podrix 'podreix'; podrixen-se 'es podrixen'; es podrisquen 'es podreixin'.

podrisquen (es) V. podrir.

podrix V. podrir.

podrixen-se V. podrir.

pols 'batec produït a certs punts de les artèries pel moviment de la sang' (DCVB s.v.). En la medicina galènica, l'exploració del pols d'un pacient constituïa, juntament amb la inspecció de les orines (urines*) i excrements, l'element essencial perquè el metge pogués avaluar el seu estat de salut així com per establir la diagnosi i prognosi d'una malaltia'.

pólvora 'forma medicamentosa consistent en la reducció d'una substància sòlida a partícules molt fines, a pols'.

porga 'purga, medicament amb què es neteja el ventre'.

porie V. poder.

porositats del cors 'orificis petits, gairebé imperceptibles, a la superfície cutània dels cossos humans i d'altres éssers vius'.

porrum (porri) 'porro (Allium porrum L.)'.

porxa 'porxe'.

prassium (prassii) 'malrubí, marrubi (Marrubium vulgare L.)'.

prehicador (prehicadors) 'predicador, dominic'; [monestir] dels prehicadors: el convent, aixecat, com el dels frares menors* o franciscans, durant el primer quart del segle XIII, era situat fora de les muralles per sota dels pous de gel de la ciutat, vera l'antic portal dels Predicadors. Fou enderrocat durant la Guerra dels Segadors, el 1642, i construït de nou en un altre indret, al carrer de Cavallers, actual edifici del Roser. Vegeu el mapa de la ciutat baixmedieval de Lleida (pàg. 50).

pres V. penre.

present de present 'ara, de moment'; 'de seguida'.

preservació 'prevenció, guarda d'un dany'.

presseguer '(Prunus persica [L.] Batsch)'.

Proença 'Provença'.

proprietat 'propietat, qualitat'.

proprietat amagada 'propietat oculta'. En el pensament medieval, qualitat no explicable a partir de les qualitats sensibles (calor, fredor, humitat, sequedat) que defineixen un cos natural (en aquest cas un planeta), que pot causar efectes sorprenents en altres cossos, incloent-hi els éssers humans.

prunum Damascenum (prunorum Damascenorum) 'pruna de Damasc i el seu arbre (Prunus damascena L.)'.

pulpa coloquintide 'polpa de la coloquíntida'. V. coloquintida.

purgació 'acció de purgar'.

pus1 'car'.

pus2 'més'.

pusque V. poder.

putrefacció 'corrupció, canvi substancial d'una matèria orgànica (animal o vegetal) que condueix a la seva descomposició'.

putx 'puig': putxs 'puigs'.

quadra quadra de la luna 'fase lunar'.

qualitat 'cadascuna de les propietats per les quals es defineixen les coses naturals'. Dins la filosofia natural aristotèlica es distingia entre les qualitats primàries (fredor,* calor,* sequedat,* humitat*) i d'altres qualitats sensibles (color, olor, sabor, etc...).

quant 'quan'.

quayrat V. cayrat.

què V. per què.

rabiós, rabiosa 'excessiu, molt fort'

rahiu 'arrel'.

ranc (ranques) 'coix'.

raritat 'escassetat'.

Rasis 'Razés (al-Raz) (c. 854-c. 935)'. Les seves principals obres mèdiques, escrites en àrab i conegudes en llatí amb el nom d'Antidotarium, Continens i Ad regem Mansorem libri decem (aquesta darrera obra destinada al dirigent àrab Ab-I-Man ur), gaudiren d'una reputació especial entre els metges universitaris europeus, especialment la tercera. Les seves constants referències a la realitat clínica i l'absència de dogmatisme per part d'aquest metge persa, que exercí la medicina a l'hospital de Bagdad, el feren molt estimat entre els metges àrabs, jueus i cristians, i molt especialment en els cercles universitaris de Montpeller.

recomanat 'acceptat, acollit'.

reembre 'redimir, alliberar'.

regiment 'en el galenisme medieval, complex conjunt d'activitats per mitjà de les quals el metge aspirava a regular tota la vida d'una persona, tant en estat de salut com en el de malaltia'. El metge realitzava aquesta tasca mitjançant una exacta prescripció de mesures dietètiques basada en la manipulació tècnica de les «sis coses no naturals» (accidens de l'ànima*). Comunament es distingia entre el 'regiment preservatiu', destinat a fer que un individu o grup puguin mantenir-se sans i no emmalalteixin; i el 'regiment curatiu', dirigit al restabliment de la salut perduda.

regió regió pestilencial 'regió afectada per una pestilència'.

regonegam V. regonèixer.

regonèixer 'reconèixer': regonegam 'reconeguem'; rogonegué 'reconegué'.

remís (remissa) 'fluix, poc intens'.

remogut (remogudes) 'tret, eliminat'.

representar representats 'representeu'.

reptília (reptílies) 'rèptil'.

requerir se requiren 'es requereixen'.

requiren V. requerir.

Resis V. Rasis.

reubarberum (reubarberi) V. reubarp.

reubarp (reubarberi) 'ruibarbre (Rheum palmatum L.)'.

reumàtich 'persona que pateix reuma'. Aquest terme grec, mantingut pels metges llatins i per les llengües romàniques, fou traduït al llatí per fluxio (fluxió, vessament). El galenisme entenia per reuma tot vessament humoral (humor*) en alguna part del cos (dents, articulacions, músculs, ossos, etc.). Aquesta concepció ampla del terme duia a una patologia molt variada.

rien V. riure.

riure rien 'riuen'.

rogonegué V. regonéixer.

romer 'romaní (Rosmarinus officinalis L.)'.

rosa rubea (rosarum rubearum) '(Rosa spp.)'.

rostrum porcinum (rostri porcini) 'dent de lleó (Taraxacum officinale Weber)'. V. capud monachi.

roynna 'ronya, terme pel qual es traduïa el llatí scabies'. Els metges medievals entenien per scabies una afecció cutània caracteritzada, segons les descripcions galenistes, per una gran asprositat i descamació de la pell, acompanyada de picantor (prurigo). Es caracteritza per l'aparició de petites pústules vermelles localitzades preferentment entre els dits i al voltant de l'anus. Se n'atribuía l'origen a una corrupció* de l'humor sang l'exsudat del qual corroïa el tegument de la pell.

ruta (rute) 'ruda (Ruta graveolens L.)'.

saffrà 'safrà (Crocus sativus L.)'.

safrà bort V. cartamus.

sagnia 'operació de treure sang d'una persona o d'un animal obrint-li una vena'. Mitjançant aquesta operació, que els metges galenistes prescrivien amb propòsit terapèutic o preventiu, es pretenia evacuar la sang en excés o alterada.

salvar 'conservar, guardar inalterat'.

sandalus albus (sandali albi) 'sàndal blanc (Santalum album L.)'.

sandalus macassarinus (sandali macassarini) 'possiblement sàndal d'horta o menta (Mentha sativa L. i spp. afins)'.

sandalus rubeus (sandali rubei) 'sàndal vermell (Pterocarpus santalinus L.)'.

sangartaylla (sangartaylles) 'sargantana' (avui sangartilla a Lleida; V. Veny, 199l).

sanguis (sanguinis) 'sang, en el galenisme medieval un dels quatre humors constituents de la matèria orgànica Íque es caracteritzava per la seva calor i humitat. V.còlera.

sanitat 'salut'.

sans 'sa'.

sarampió 'xarampió, malaltia febril contagiosa que es manifesta amb símptomes catarrals seguits de l'aparició de taques vermelles' (DCVB s.v.).

Savartés 'contrada del comtat de Foix, a la vall de l'Arieja, que s'estén des del riu Vicdessos fins al sud de Tarascó (fr. Savarth`rs)'.

seabiose V.escabiosa.

sciencia 'ciència, saber racional'. Al segle XII es produí una de les novetats més importants de la medicina medieval: la pràctica mèdica començá a basar-se en la filosofia natural, fonamentalment l'aristotèlica. Aixó conduí al qüestionament de l'estatut propi de la medicina: és una «art mecànica», una «ars liberal» o, fins i tot, una «ciència» (scientia). Amb aquest terme es designava una activitat de caràcter pràctic basada en els principis de la filosofia natural. Les discussions pròpies dels cercles intel·lectuals tingueren una repercussió social immediata amb conseqüències sobre l'estatus (consideració social, salari, etc.) dels mateixos metges. La introducció de la medicina a les universitats que aleshores sorgien a tot Europa la dotà definitivament de l'estatut de scientia, el més alt en el món intel·lectual medieval.

scolopendria (scolopendrie) 'llengua de cérvol, herba melsera (Phyllitis scolopendrium [L.] Newm.)'.

segant 'tallant (referit a l'aire fred)'.

sement d'Alexandria V.centaurea.

senet '(Cassia spp.)'.

sentiment 'facultat de sentir, percepció desvetllada per la sensació' (DCVB s.v.).

sequetat V.calor.

ses 'extrem inferior del budell recte'.

seynn 'campana'.

seynnal (seynnals) 'signe'. En el galenisme medieval, els 'seynals'eren manifestacions o fenòmens que apareixien en un individu i, en el cas de les malalties pestilencials, també en l'entorn natural d'un lloc, i que permetien inferir l'existència (diagnosi) o la imminència (prognosi) d'una determinada malaltia'.

sí1 partícula de reforç.

si2 si que 'de manera que'.

si3 volén més si ociure 'preferint matar-se a si mateix'.

singular (singulars) 'individu, persona privada'.

sirupus V.exarop.

sirupus acetosus (sirupi acetosi) 'xarop acetós' (Mesue, Antidotarium, lib. I, fol. 130).

sirupus violaceus (sirupi violacei) 'xarop violaci o de violes' (Antidot. Nicol., núm. 103, p. 139).

sobrefredor àer pestilencial per sobrefredor 'aire pestilencial per excés de fredor'.

sol-lempne (sol-lempnes) 'seriós, competent'.

sols 'condiment a base de vinagre, pebre, safrà, farigola, etc.'

sosté V.sostenir2

sostengut V.sostenir2

sostenín V.sostenir.

sostenir1 (sostingué) suportar.

sostenir2 (se sosté, sostengut) 'permetre, consentir'.

sostenir3 'seguir': sostenín 'seguint la interpretació de'.

sostingue V.sostenir.

sotarrar (soterrar, soterràs) 'soterrar'.

sotarren V.sotarrar.

sovén molt sovén 'molt sovint'.

spirits del nostre cos V.esperits del nostre cos.

storax calamita (storacis calamite) 'estorac, resina del Styrax officinalis L.'.

sustància 'en la filosofia aristotèlica, essència d'una cosa'.

sutzea 'sutzesa, brutícia'.

sua 'seva'.

tantost 'de seguida'.

taur 'segon signe del zodíac'.

tavà (tavans) 'tàvec'.

tench V.tenir.

tenir tench 'tingué; tingue 'tingui'.

terbolament 'enterboliment'.

termenar V.atermenar.

termene (se) V.atermenar-se.

timiama 'substància olorosa obtinguda de l'escorça de l'estora (Liquidambar orientalis Miller)'.

tirar (tire) 'atreure'.

tisiguea 'tisi'. Els metges medievals mantingueren el terme grec ptysis o phtisis i el traduïren per tabes o comsumptio. En sentit ampli, el galenisme hi entengué tot procés patològic de caràcter consumptiu. En sentit més estricte, s'aplicava als processos consumptius associats a tos persistent, amb esputs purulents o sense, i d'altres símptomes. Podia tenir diferents localitzacions corporals i era una de les malalties que els metges medievals consideraven com a transmesa entre les persones. V.lagaynna.

tiynna V.roynna.

tiynnar 'arnar': es tiynnen 's'arnin'.

tol V.toldre.

toldre 'treure, llevar, eliminar': tolre 'treure'; tol 'treu, lleva'; toltes 'eliminades'; tolga 'tregui, aniquili'.

tolga V.toldre.

tolre V.toldre.

Tolsà 'Tolosà, antic país de Tolosa (occità Tolosan)'. Citat al DCVB només com a antropònim.

toltes V.toldre.

toronger (torongers) 'taronger (Citrus medica L.)'.

toronja (toronges) 'taronja, fruit del taronger'. V.toronger.

tortura 'tortesa'.

tot sens tot periyll 'sense cap perill'; de tot lo contrari 'totalment el contrari'.

tòxech 'tòxic'. V.metzina.

toynn 'tonyma'.

tramès V.trametre.

trametre tramès 'trameté'.

trasmontana 'tramuntana'.

treslat 'trasllat, còpia'.

triaga 'medicament d'efectes suposadament antidòtics contra tot tipus de verí que ja Galè utilitzà com a remei preservatiu davant les pestilències'. Es componia d'un nombre gran i variable d'ingredients d'acord amb diferents fórmules magistrals. Dins la medicina universitària medieval gaudí de molt de crèdit davant les epidèmies de pesta. Per a la composició de la triaga més difosa (la tiriacha magna), V. Antidot. Nicol., núm. 111, p. 145.

Triperia. Des de mitjan segle XIII, i a petició dels paers de la ciutat, el rei Jaume l'havia ordenat la instal·lació del nou escorxador fora dels murs de la ciutat pels perills que, per a la salut dels habitants i les males olors, comportava el fet de matar, tallar, separar les deixalles o coure les carns a l'interior de la ciutat. El nou escorxador se situà vora la sèquia d'Alcarràs, al lloc que des de llavors s'anomenà Triperia. Vegeu el mapa de la ciutat baixmedieval de Lleida.

trocisch 'medicament sòlid, en forma de tauleta o altra i compost de substàncies finament polvoritzades'. L'Antidotarium Nicolai distingeix fins a vuit preparacions diferents (Antidot. Nicol., núms. 119-126, pp. 157-161).

turbit '(Iponoea turpethum R. Brown)' (Mesue, Antidotarium, lib. II de simplicibus, fols. 50-5l).tuyt 'tots'.

tyria qualitat (tirya calitat) 'propietat d'antídot' (no registrat al DCVB).

unguentum V.engüent.

urina (urines) 'orina'. V.pols.

uruga 'boixerola (Arctostaphylos uva-ursi [L.] Sprengel)'.

usar 'acostumar': han usada 'tenen acosturmada'.

uva (uvarum) 'raïm (Vitis vinifera L.)'.

valer valrran 'valdran'; valrie 'valdria'.

valrie V.valer.

valrran V.valer.

vayre 'pell d'una mena d'esquirol procedent de l'Europa oriental'.

vegada a les vegades 'de vegades'.

vena mediana 'vena superficial de l'avantbraç, situada entre les venes cubital i radial'(Barcia Goyanes, 1986, VIII, 305-6).

verdolaga (verdolagues) '(Portulaca oleracea L., ssp. sativa [Ham.] Cefak)'.

verme (vèrmens) 'verm'.

vernaja 'vernatxa, vi blanc, dolç, originari d'Itàlia' (DCVB s.v.).

vertut 'en el galenisme baixmedieval, cadascuna de les facultats, potències o forces amb què s'expressen les diferents parts de l'ànima mitjançant els esperits corresponents' (García Ballester, 1972, 136-41).

vi amerat 'vi mesclat amb aigua'.

vi de vinaça 'vi fet de la brisa premsada, probablement mesclat amb sucre, melassa o esperit perquè tingués més força'.

vi engessat (vins engessats) 'vi enguixat, vi en el qual s'ha posat ges o guix'.

vi grech 'vi blanc, dolç, de molt grau'.

vicinitat 'veïnatge'.

vinaça V.vi.

vinagre. Tot i que pel seu sabor desagradable rarament era emprat pur per boca, formava part de diferents composts amb un gran predicament. Per a les seves característiques i formes medicamentoses a l'edat mitjana, V. Mesue, Antidotarium, fols. 143v-144. V. tambéacetum album i acetum passulatum.

volch V.voler.

volentat 'voluntat'.

voler volrà 'voldrà'; volrie 'voldria'; volch 'volgué'.

xiriviat 'cuinat de xirivies (Pastinaca sativa L.)'.

Ybèrnia Anglaterra i Irlanda.

ymaginació 'en el pensament medieval, activitat de la ment mitjançant la qual es produeixen imatges que no sorgeixen de res, sinó que s'originen en representacions o bé en són equivalents'(Arrizabalaga, 1983, 219).

zinziber (zinziberis) 'gingebre (Zingiber officinalis Rosc.)'.