Presentació

Aquest projecte naix de la necessitat filològica, cultural, social i de recerca de recuperar la literatura dramàtica breu dels segles XVII, XVIII, XIX i XX que, fins ara, ha estat menystinguda, o gairebé. Es tracta d’un tipus de literatura dramàtica i d’espectacles teatrals que han estat considerats tradicionalment com menors, populars, marginals o d’escassa entitat literària, i se’ls ha deixat de banda. Llevat d’honroses excepcions, aquests textos han estat recordats tan sols per remarcar-ne l’interés lingüístic (dialectològic, fraseològic, lèxic, sociolingüístic, etc.) o com a reflex d’una certa societat en uns contextos històrics determinats.

Per aquest motiu, el grup d’investigadors que formem el grup de recerca “Teatre Popular i la Renaixença (integrat en la Xarxa Temàtica 2001XT00008) ha volgut aprofitar el marc de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives i les seues possibilitats tècniques com a biblioteca virtual, per a oferir a la societat en general una eina de coneixement de part del teatre popular dels segles XVII-XX. Amb aquesta finalitat, en una primera fase, ens centrarem en el teatre breu dels segles XIX-XX, des de les primeres obres conegudes del Vuit-cents fins a la fi de la Guerra d’Espanya, l’any 1939. El que ara i ací ens proposem, per expressar-ho en termes populars, és elaborar una biblioteca valenciana del sainet.

Cal recordar que, segons Ricard Blasco, el 'sainet' és una peça teatral, generalment breu, en prosa o vers, de caràcter jocós i que reflecteix la parla i els costums populars. La trama argumental sol estructurar-se al voltant d'una situació única, apta per a retenir l'atenció del públic i que provoca la seua hilaritat. Inicialment servia per a amenitzar la representació d'una obra llarga completant-la, fet pel qual unes vegades el sainet apareixia al començament i altres al final de l'espectacle i, fins i tot, en ocasions, durant l'intermedi. Al nostre parer, cal afegir que, malgrat aquesta consideració de peça breu, amb el pas del temps, alguns sainets han assolit una major extensió que abasta els dos o els tres actes.

No és exagerat afirmar que, en termes generals, la societat valenciana, d’una banda ha mitificat aquesta tradició teatral en tant que representació de l’ànima valenciana més genuïna; i de l’altra no l’ha valorat molt positivament, degut a prejudicis potser excessivament puristes. Així, sectors diferents com el món editorial, cultural, teatral, polític o docent no han considerat interessant una aproximació en profunditat a aquestes formes teatrals. Altres, alhora, no han permés cap estudi que poguera avaluar l’essencialitat —real o no— d’aquestes obres perquè ho consideraven un atac directe a la pròpia tradició valenciana. Nosaltres, que tan sols estem interessats en el coneixement, estudi i divulgació d’aquest teatre en el nostre temps, volem acostar-nos a aquestes obres des del rigor i sense els prejudicis habituals.

La BDV pretén posar a l’abast de la societat, de manera progressiva, els autors i títols d’aquest teatre, els quals s’oferiran al lector en una edició doble. La primera, que denominem <facsímil>, en el benentés que es tracta d’una reproducció del text original —sempre condicionada per l’estat en què es conserva l’exemplar a partir del qual el reproduïm—; i la segona, que denominem crítica o anotada, que ofereix el mateix text amb una ortografia modernitzada i un aparat crític que permet a un lector actual situar-se en el context sociocultural en què es va escriure i representar aquell text dramàtic. D’aquesta manera, el lector sempre pot optar entre una lectura original, o una lectura anotada que permeta una millor comprensió de les referències culturals i sociopolítiques, dels jocs lingüístics o del lèxic.

Tal com entenem el projecte en el seu sentit més ampli, aquest s’ha d’enriquir amb l’ampliació a tot el període cronològic acotat i a la resta de formes dramàtiques que s’hi donen com ara els col·loquis, les lloes, els entremesos, les peces de teatre musical o els miracles. A més, mitjançant altres projectes paral·lels o acords de col·laboració, ha de parar atenció a la resta del teatre breu de tot l’àmbit lingüístic de la llengua catalana.

El grup de recerca de la UA, seguint una línia d’investigació encetada ja fa anys per monografies meritòries com les de Guastavino o Ferreres, estudis ja clàssics com els de Caterina Solà, Sanchis Guarner, Ricard Blasco, Josep Lluís Sirera o Gabriel Garcia Frasquet, ha elaborat una base de dades, Teatre Popular Valencià que vol ser un banc de dades o catàleg sobre totes les obres, autors i espais teatrals d’aquest període —complement d’aquesta biblioteca—, i es responsabilitza de les edicions que a poc a poc es donaran a conéixer en la BDV. Tan de bo, passats uns anys, el catàleg del fons de la iniciativa que ara comencem siga tan abundant com per a satisfer inicialment la curiositat dels lectors i les lectores sobre aquesta dramàtica tan mal coneguda en els nostres dies.

Gabriel Sansano

Universitat d'Alacant