Saltar al contenido principal

Al Tall: cultura i música tradicionals d’arrel mediterrània

Presentació d'Al Tall: cultura i música tradicionals d’arrel mediterrània

Pèrsia fa bones catifes,
Ontinyent no les fa mal,
els veïns de la Valetta
defensen la nostra mar.

Canta Jan Maria Carlotti
que els peixos fa trontollar,
les launeddes de Burranca
trauen la mel del secà.

Mandola napolitana,
València, jardí de flors,
havaneres ponentines
aventen la salabror.

Canta Nikos Papadakis,
contesta l'Enric Pastor,
regolfa la tramuntana
per tot el golf de Lió
.

De Mallorca ix una queixa
i de Còrsega un retrò,
els arreplega a Sardenya
una colla de tenors.

Es fa a la mar un buzuki
cadenciós com un vaixell,
va de Creta cap a Xipre
per fer un transbordament.
El vi vessa les Marines,
l'haixix unta els xiprers,

Um Kalsum, la gran senyora,
Maria del Mar Bonet.
La mesquita dins la kashba
fa cançons de batre a Déu,
Sant Joan de Penyagolosa
als pelegrins fa l'ullet.

Les oliveres aguanten,
les figueres van passant,
Eivissa, Orà, Calàbria,
places de l'hora foscant.
Andalusia i el Caire,
per guitarra o per rebab,
les cuixes d'una morena
qui no les desitjarà.

Ja torna la sang novella
a enfortir el vell país,
Mont-Joia, en Tomeu Penya,
Biljana, Perlimpimpim,
Menese, Theodorakis,
Manolo Luna, Vuijsichs,
Canta U Populu Corsu,
orquestres andalusines,
Agapito Marazuela,
Muluk El Hwa, Camarón,
Na Maria Faranduri
i Al Tall que ha fet la cançó.

Lletra i música: Vicent Torrent

Al Tall, grup valencià de folk, nascut l'any 1975, forma part —junt amb Milladoiro (Galícia), Oskorri (Euskadi) o Nuevo Mester de Juglaría (Castella)— del nucli que va consagrar la música folk de las diferents tradicions ibèriques com un gènere modern a partir del qual s'han desenvolupat posteriorment els centenars de grups i les diverses tendències de l'ona folk.

Al Tall crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d'antigues melodies i romanços sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, des de la tradició musical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, Al Tall ha anat endinsant-se en el marc més ampli del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d'estils que configura la seua labor musical com una alternativa important amb vista a situar la música actual del Mediterrani (al marge d'altres ritmes importats) en els àmbits internacionals de l'Occident europeu.

El text de la cançó «La maregassa», que encapçala aquesta presentació, dóna una idea del món sonor en què Al Tall s'inscriu.

La tasca fonamental del grup —creació de repertori, enregistrament de discos i actuacions en directe— ha anat acompanyada de diverses línies de treball que han consolidat una opció cultural avui arrelada en la societat i que es defineix amb els següents criteris: nova creació de música tradicional, fusió dins l'àmbit sonor mediterrani, desfolklorització i reciclatge del llenguatge sonor tradicional per al consum actual.

Entre aquestes línies de treball tangencials i convergents cap a l'objectiu del grup, cal esmentar en primer lloc la Trobada de Música del Mediterrani, festival que el grup va promocionar i organitzar durant més de deu anys a València des de primeries dels anys 80. La Trobada, en cada nova edició, aportà un toll de descobriments als músics i al públic en general, que es va amplificar per tot l'estat espanyol i els països de l'àrea mediterrània.

Una segona línia de treball va estar la creació i gestió de la Fonoteca de Materials, un vast treball de camp iniciat l'any 1985, que ha anat creant un extens arxiu sonor amb gravacions de música tradicional valenciana interpretada pel poble pla. La cara més visible d'aquest arxiu és una col·lecció de 30 discos editats per la Generalitat Valenciana que contenen algunes de les mostres recopilades.

D'altra banda, Al Tall ha esdevingut una referència fonamental en la reivindicació del llenguatge sonor tradicional per a l'època actual i en la reivindicació dels valors socials de la llengua i la recuperació dels drets nacionals del seu país, gràcies al repertori que ha creat i que la població ha fet seu.

Vicent Torrent

Pujar