Semblança de Begonya Mezquita

Escriure em distancia del món. Després hi torne, al món, i les coses també hi tornen. Escric per saber qui sóc, per aprendre, per reprendre aquell fil de llum, i aquell altre; per guanyar la partida que jugue amb el temps, sempre a corre-cuita; per entendre què passa, què vol dir això o això altre, perquè tinc coses a dir. Imatges que em ballen per dins, pel cervell i pel cos, idees que vull traure, que vull donar. Escric perquè amb les paraules em lliure a l'univers i –vés, que fàcil!– amb les paraules em sent lliure.