L’edició impresa de la revista Caplletra numera per separat les notes a peu de pàgina de cadascun dels articles. Aquesta edició digital no fa constar aqueixa numeració, sinó una altra de contínua. Això no obstant, facilitem la numeració original de la manera següent. Per exemple: (Trench y Canellas, n. 1, p. 5) remet a l’article que l’usuari està consultant de Trench y Canellas, nota 1, pàgina 5; (Trench y Canellas, n. 1, p. 5) remet a la nota 1 de la pàgina 5.

Aquesta ponència va ser proposada pels autors a la reunió d’agost de 1985 celebrada per la Comissió Internacional de Diplomàtica a la Universitat de Stuttgart amb ocasió del XVI Congrés Internacional de Ciències Històriques. Per una versió àmplia de l’estudi cf. “Folia Stuttgartensia” (Saragossa 1988). (Trench i Canellas, n. 1, p. 5.)

Aquest estudi és un dels resultats d’una anàlisi molt més àmplia del Roman de Blandín de Cornualla, que va rebre l’ajut econòmic de l’Institut d’Estudis “Juan Gil-Albert” de la Diputació d’Alacant en la seua convocatòria d’enguany, 1988. Volem testimoniar el nostre agraïment més sincer al Dr. Rafael Alemany, pel seu mestratge. (Martínez, n. *, p. 39.)

Cf. el clàssic Johan HUIZINGA, El otoño de la Edad Media, Madrid, Alianza Editorial, 1978, pp. 13-46 i 386-468; així com també les matisacions d’Umberto Eco, Dels miralls, Barcelona, Destino, 1988, pp. 375-398. (Martínez, n. 1, p. 39.)

Cf. Arseni PACHECO, Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, Barcelona, Edicions 62/ “La Caixa”, 1983, pp. 9-10: hi ha unes reflexions de caire teòrico-literari sobre aquests dos metres. Arseni Pacheco hi intentava bastir una mena d’esborrany de la trajectòria de l’aparició de la narració i de la maduració de la novel·la catalana medieval. Primer ho havien fet Martí de RIQUER, Història de la Literatura Catalana, II, Barcelona, Ariel, 19802, p. 12, una mica massa breu; i A. SERRA I BOLDÚ-R. i Rossend SERRA I LLATAS, Resum de poètica catalana, Barcelona, Barcino, 1933, pp. 81-82, més general i de poètica estricta. (Martínez, n. 2, pp. 39-40.)

Al cap i a la fi es tracta d’uns altres mons possibles. Quant a aquest concepte, que ha arribat als estudis literaris a partir de la lògica filosòfica, cf. Ludwig WITTGENSTEIN, Tratado lógico-filosófico, Madrid, Alianza Editorial, 197, pp. 100-101; i, també, Tomàs ALBALADEJO, Teoría de los mundos posibles y macroestructuras narrativas, Alacant, Universitat d’Alacant, 1986, passim. Pel que fa a la realitat i a la seua mimesi literària, cf. Erich AUERBACH, Mímesis. La representación de la realidad en la literatura, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1975, pp. 30-36. (Martínez, n. 3, p. 40.)

Sobre el manuscrit del Blandín, cf. Paul MEYER, “Le Roman de Blandín de Cornouailles et Guillot Ardit de Miramar”, “Romania”, II (1873), pp. 170-203; trobarem unes dades més específiques sobre les incorreccions comeses pel copista en BERTONI, Correzioni al testo di “Blandín de Cornouialles”, “Archivium Romanicum”, V (1921), pp. 408-412. El text ha estat establert últimament per C. H. M. van der HOORST, Blandín de Cornualla, L’Haia, Mouton, 1972. Les nostres citacions segueixen aquesta edició crítica. Al capdavall, aquesta n’és l’única, de crítica, perquè Paul MEYER (op. cit.) és conscient que la seua edició del Blandín no és massa exhaustiva. Un treball amb pretensions de completesa hauria exigit molt més espai del que potser no disposava en aqueix número de “Romania”, o bé un esforç més gran del que estava disposat a fer (o aleshores -en el darrer terç del segle XIX s’estilava fer) o bé, simplement, uns objectius que no coincidien amb els que sembla que deuria voler assolir amb aqueixa primera edició del text. Arseni PACHECO (Blandín de Cornualla i altres...), cent anys després de Paul Meyer, va publicar una actualització del text del Blandín. Hi seguia els criteris de la col·lecció benemèrita “Les Millors Obres de la Literatura Catalana”, lloables i efectius per a la divulgació general del text, però no hi va incloure el més mínim aparat de notes. Ara com ara hi ha hagut dues aportacions més, almenys, a la coneixença del Blandín: una altra actualització -ara en prosa- a càrrec de Maite GUISADO (El Blandín de Cornualla, Barcelona, GEA-Edicions, 1987) i una prosificació i “catalanització” a càrrec de Jordi TIÑENA (El Blandín de Cornualla, Alzira, Bromera, 1988). (Martínez, n. 4, pp. 40-41.)

Cf., pel que fa a la paradoxa aparent que hi ha en uns versos que narren o en els quals és bo de reconèixer un “ens narratiu”, Marie Louise OLLIER, Le présent du récit: Temporalité et roman en vers, “Langue Française” 40 (desembre, 1978), p. 99; Ramon BUCKLEY, La objetividad como meta, dins S. SANZ i C. J. BARBACHANO (eds.), Teoría de la novela, Madrid, Taurus, 1976, pp. 265-289. (Martínez, n. 5, p. 41.)

Poética, edició a cura de Valentín GARCÍA YEBRA, Madrid, Gredos, 1974, p. 129. (Martínez, n. 6, p. 41.)

Dichtung und Wahrheit (un poema no escrito), “Poesía”, 29 (1988), p. 50. (Martínez, n. 7, p. 42.)