101
Als “Jochs Florals de Barcelona” de 1863 (Barcelona, 1863), 44-46, Briz fou guardonat per Los tres premis, “cansó popular per cantarse ab la tonada de Que li donarem á la pastoreta”, que fa servir constantment el refrany: “Sota l’umbreta, l’umbreta, l’umbrí / Flors y violas y romaní”. Als corresponents al 1871 (Barcelona, 1871), 55-57, trobem La cansó de Mestre Jan, que té per lema “Una cansoneta nova / be la sentiréu cantar (Corranda)”, considerada pel jurat com “un veritable y perfet model de poesia popular” (p. 45). (Massot, n. 55, p. 66.)
102
Albert de Quintana publicà als “Jochs Florals de Barcelona” de 1869 (Barcelona, 1869), 67-70, Lo rey Pere del Punyal, romanç històric que, segons el veredicte del jurat, s’inspirava “remotament en la cansó del compte l’Arnau”, tot “continuanthi ab molta oportunitat qualcuns de sos versos” (p. 35). Cal afegir aquesta imitació del Comte Arnau a les que ressenya Josep ROMEU I FIGUERAS, El mito de “El Comte Arnau” en la canción popular, en la tradición legendaria y la literatura (Barcelona, 1948), 194. Pel que fa a Francesc Ubach i Vinyeta, recordem que publicà tres volums del seu Romancer Català, histórich, tradicional y de costums (Barcelona, 1877, 1894 i sense data; aquest Tercer aplech es titula simplement Romancer Català [sic], tradicional y de costums). A la Introducció del primer volum, Ubach s’esforça per fer veure que “la literatura catalana posseheix també un romancer propi d’ella, si no tan complert com de desitjar fora, tampoch tal vegada tan reduhit com pot ferlo semblar la circunstancia de que encara no s’hajan pogut veure juntas y ordenadas en un aplech, totas las produccions d’aquest gènero que per las provincias hont es parlada la nostra llengua viuhen escampadas, guarintse en sa vellesa del congelador fret del indiferentisme, prop la flama vivificadora del ascon de la tradició” (p. X). (Massot, n. 56, pp. 66-67.)
103
Profecía d’en Marián Aguiló, “Jochs Florals de Barcelona”, 1898 (Barcelona, 1898), 159-161. Recordem que Anicet de Pagès i Puig fou premiat per un Romanç de cego als mateixos “Jochs Florals de Barcelona” de 1898 (pp. 107-114), sobre el bandoler Serrallonga. (Massot, n. 57, p. 67.)
104
Vegeu Emili COCA Y COLLADO, Romancet a la Verge, “Jochs Florals de Barcelona”, 1879 (Barcelona, 1879), 97-99 (comença: “La Mare de Déu / quan era xiqueta / anava á costura / á apendre de lletra”); Ferrand AGULLÓ Y VIDAL, Las balladoras, ibid., 1884 (Barcelona, 1884), 105-107 (dedicada a Sebastià Farnés, amb el lema, incorporat també al poema: “Cansada estich, cansada / cansada de ballar, / y hauré de ballar sempre / fins que’l mon finirà (Cançó popular)”); Joan PONS Y MASSAVEU, Coblas de solter, ibid., 1887 (Barcelona, 1887), 223-226 (va repetint el refrany “Sol, Solet / Vina’m á veure, / Vina’m á veure; / Que tinch fret!”); Adrià GUAL, La Mare de Déu, ibid., 1898 (Barcelona, 1898), 117-119 (glossa igualment “La Mare de Déu / quan era xiqueta”). (Massot, n. 58, p. 67-68.)
105
Martí GENÍS Y AGUILAR, Lo darrer sospir, “Jochs Florals de Barcelona”, 1899 (Barcelona, 1899), 83-86. (Massot, n. 59, p. 68.)
106
Vegeu els llibres de memòries de Collell i, per a la seva relació amb Aguiló, la conferència En Marian Aguiló (Barcelona, 1899). A les Memories d’un noy de Vich (Vic, 1908), Collell explica que sentí de la seva àvia, de Collsacabra, “les primeres cansons y rondalles”, que ella “sabia á centenars” (p. 13). Al discurs presidencial als Jocs Florals de 1887, Collell invitava els joves a sadollar-se “de poesía en la llar y en lo temple, en lo Bosch que rondina encara les cançons de la terra” (recollit a Floralia (Barcelona, 1894), XXXIII). (Massot, n. 60, p. 68.)
107
Cf. Josep M. de CASACUBERTA, Jacint Verdaguer, col·lector de cançons populars, “Estudis Romànics”, I (1947-48), 89. (Massot, n. 61, p. 68.)
108
Ibid., 90-91. (Massot, n. 62, p. 68.)
109
Ibid., 111, nota 68. (Massot, n. 63, p. 68.)
110
Cf. ROMEU, El mito de “El Comte Arnau”, 12, 188, 196-197. El poema de Picó i Campamar, amb una nota final sobre el “Comte Mal” i el “Comte Arnau”, aparegué als “Jochs Florals de Barcelona”, 1884 (Barcelona, 1884), 77-82. (Massot, n. 64, p. 68.)