181

Núm. 1, setembre, 1913, p. 1. (Ramos, n. 9, p. 101.)

182

Tratado de Ortografía Valenciana Clásica, València, Ángel Aguilar, 1910. (Ramos, n. 10, p. 101.)

183

“La Nostra Tèrra”, Castelló, núm. 1, setembre, 1913, p. 6. (Ramos, n. 11, p. 101.)

184

A principis de segle la premsa castellonenca (“Ayer y Hoy”, 1902-1903) recull diverses postures sobre aquest assumpte. D’una banda, tenim l’actitud diglòssica, i marcadament secessionista, de J. Nebot, al costat de la posició de G. Huguet, ferm defensor dels ideals valencianistes però amb un clar refús a la denominació de llengua catalana. D’una altra, apareix la sòlida formació filològica de S. Guinot, que declara la catalanitat del valencià. (Ramos, n. 12, p. 101.)

185

“La Nostra Tèrra”, núm. 3, novembre, 1913, p. 3. (Ramos, n. 13, p. 102.)

186

AMAYA, op. cit. (Ramos, n. 14, p. 102.)

187

Orientacions valencianes: Dedicat a la joventut, núm. 6, 30-5-1915, pp. 1-5. (Ramos, n. 15, p. 102.)

188

Heraldo de Castellón, Castelló, núm. 8187, 23-6-1915. (Ramos, n. 16, p. 103.)

189

El Maestrazgo, Castelló, núm. 253, 26-2-1916. A aquest idioma cal afegir la creació de cursos de francès, anglès, alemany i italià, així com també l’ensenyament d’història i geografia del País Valencià, com indica “Veu de la Plana”, núm. 1, 25-3-1916, p. 1. (Ramos, n. 17, p. 103.)

190

“Veu de la Plana”, núm. 1, 25-3-1916, p. 2, remarca l’èxit dels cursos, els quals finalitzaren tres mesos després, segons informa aquesta mateixa publicació (núm. 11, 3-6-1916, p. 6), i foren represos posteriorment (núm. 26, 14-10-1916). (Ramos, n. 18, p. 103.)