| 332CObrir no puch / la dolor quin turmenta | | | | vehent que mort / son aguayt me descobre | | | | lo cami pla / de perdre vidam, obre | | | | e traurem vol / del mon sens dar empenta | | | | car tot primer / virtut del cos ma tolta |
5 | | | ja mos cinch senys / no senten lo que solen | | | | los apart dins / de gran p’or ja tremolen | | | | lenteniment / de follia tem volta | | |
|
| La velledat / en valencians mal proua | | | | e no se com / yo faça obra noua |
10 | |
|
-f. CLVIIIr-
|
| O mort qui tols / a tot viuent la vida | | | | tu est dolor / a tot, humana pensa | | | | a tu no tem / qui en tu james pensa | | | | o qui en Deu / ha voluntat vnida | | | | entr’aquests dos / estats, es tot lo poble |
15 | | | e yo confes / esser de aquest nombre | | | | e ve per temps / que de por yom, assombre | | | | e puix la pert / mas nom ve de part noble | | |
|
| De passio / parteix, o de follia | | | | e tembre torn / tant, quem es dolentia |
20 | |
|
| Qui pot saber / quant est abominable | | | | destrohint quant / nos atorga natura | | | | hoc e tot ço / que’ll mateix se procura | | | | fent racional / per virtut, l’asensible | | | | delitant se / tant com delit delita |
25 | | | car, de vn poch / tot hom delital viure | | | | los bens forans / qui porten plor, e riure | | | | en lur poch be / de mal porten sospita | | |
|
| Mas aquells grans / e propis’tu fas perdre | | | | tu has ja fet / vn bon hom fer esperdre |
30 | |
|
| Donchs qui sera / quel cor no li tremole | | | | vehent que tu / li tols de home l’esser | | | | qui pot pensar / la dolor del dessesser | | | | e de tant mal / qui es lo quis console | | | | tots quants bens son / morint hom, tu anulles |
35 | | | e fas morir / aquells que ab si porten | | |
-f. CLVIIIv-
| | la vida d’hom / e d’aquellas conforten | | | | grans benifets / tu destruus ab tes butles | | |
|
| Qui vol mirar / ab vista sensitiua | | | | quant mes bens ha / de tu mes se’squiua |
40 | |
|
| De tots los bens / que dona la fortuna | | | | si tols aquells / no sen deu l’home dolre | | | | car menys de tu / yols veig a molt hom tolre | | | | quils donals tol / e noy ha colpa’lguna | | | | tu sens res dar / destruus quant ella dona |
45 | | | tement a tu / en res hom no reposa | | | | ab tu ensemps / noy ha’l mon bona cosa | | | | plaent pensar / prop de tu nos condona | | |
|
| Tu est dolor / que totes dolors passes | | | | tu est al hom / com al cauall, mordasses |
50 | |
|
| Tots los bens tols / de fama gloriosa | | | | e de honor / degudament guanyades | | | | e veuren si / morals virtuts iustades | | | | faent en l’hom / la pensa delitosa | | | | apres d’aço / qui pot donar estima |
55 | | | al sobiran / delit que’n surt del obra | | | | felicitat / per propi nom lin sobra | | | | e fa que’nos / prop lo cel nos arrima | | |
|
| Nons hi fa’ntrar / mas noy entram se’ns ella | | | | e destrohint / l’hom tu destruus aquella |
60 | |
|
-f. CLIXr-
|
| Com pus subtil / es nostra conexença | | | | pus doloros / es son cruel damnatge | | | | l’hom qui’l sentir / e lentendr’a saluatge | | | | no sent delit / ne del mal sofirença | | | | d’amor nos ve / la dolor que tuns dones |
65 | | | per quens tols ço / que nostre voler ama | | | | no sols honors / fills, r’quea, e fama | | | | mas tot lo be / que senten les persones | | |
|
| Ta fort dolor / ab lo sentir jutjada | | | | trau de tot seny / quan es ymaginada |
70 | |
|
| Lobra sera / en lesguart de molts gasta | | | | perque no splich / molts casos en quens toques | | | | en compte son / les pedres de les roques | | | | mas dir tos mals / lengua d’hom no abasta | | | | dones dolor / ab delits acostada |
75 | | | lo qui la sent / no coneix que tal sia | | | | aquesta es / quan parteix companya | | | | entrels amants / qui han vida mesclada | | |
|
| Quant los delits / se membren de la vida | | | | e ta dolor / ab delit es sentida |
80 | |
|
| Diuersitats / de dolor en l’hom portes | | | | aço sdeue / segons que anos trobes | | | | ton mal es tant / com lo delit quens robes | | | | per ço tostemps / nom de cruel reportes | | | | tant solament / al qui en Deu espera |
85 | | | no follament / mas per sa bona obra | | |
-f. CLIXv-
| | tu bona est / alqui’n tu gran be troba | | | | anant en loch / hon es bona spera | | |
|
| Ab tot aço / no li desplau lo viure | | | | e quant li vens / no saparella riure |
90 | |
|
| Passats son ja / los qui mort desijauen | | | | per conseguir / gloria’n laltre segle | | | | e molts antichs / quils fon la raho regle | | | | en obrar ço / que per virtut obrauen | | | | carnals delits / fan al hom la mort tembre |
95 | | | puix son aquells / que’n molt natura plaen | | | | los del compost / plahen, hoc e desplaen | | | | e lur exces / la raho vol quens membre | | |
|
| E sils repren / e tolr’aquells no basta | | | | ja sens la mort / per aquells dolor tasta |
100 | |
|
| Los purs delits / que pels senys homens senten | | | | be atemprats / la dolor no si mescla | | | | e los que son / denteniment sens mescla | | | | que lo exces / no toquen ne consenten | | | | quant al mellor / estat d’aquests, hom munta |
105 | | | lo teu recort / lur delit dolor torna | | | | e donchs quant mes / si’lanimas contorna | | | | dins en lo cors / e per exir apunta | | |
|
| Iaquint son be / e tant quant hom pot rebre | | | | en semblant cas / lo Leo torna Lebre |
110 | |
|
-f. CLXr-
|
| A tu no tem / qui non parteix la pensa | | | | car passio / fa loch ala costuma | | | | axi mateix / basta leuar la suma | | | | que l’hom no deu / tembrel que no’s defensa | | | | en tu pensant / los delits nos deliten |
115 | | | no delitant / pert sel amor de vida | | | | lla donchs virtut / se troba en fortida | | | | los sensuals / en lo començ despiten | | |
|
| De ques nodreix / vna terrible brega | | | | e no fa poch / lo qui a vençre plega |
120 | |
|
| Axi com es / pintada la fortuna | | | | ab dos esguarts / hu trist e altr’alegre | | | | mirant lo trist / restal cor d’home negre | | | | per laltre’sguart / noy ha dolor alguna | | | | axi de tu / qui ab seny timagina |
125 | | | no es dolor / qui en tu no fenesca | | | | e qui trobar / te vol dolça com bresca | | | | no li falras / e de mals medicina | | |
|
| E de sabor / entre dolça y amarga | | | | y al desperat / sit requer tu est larga |
130 | |
|
| Ia son estats / qui tal nuncat sentiren | | | | e molts vivint / ta força han prouada | | | | a lur semblant / vehent te acostada | | | | e ton poder / de bon grat obeiren | | | | e la raho / per sa virtut los força |
135 | | | defer se forts / puex largament hi basta | | |
-f. CLXv-
| | algu d’aquests / mescladament se tasta | | | | lo de cor flach / no creu aquesta força | | |
|
| Mas aço’s ver / quel saui no espantes | | | | caure nol fas / mas aterral decantes |
140 | |
|
| Nostra virtut / sent en Deu esperança | | | | basta que mort / ab ardiment se prenga | | | | ab molt delit / mas no’n tant que sestenga | | | | colre dolor / mas adonar temprança | | | | tal que delit / la dolor sobre puja |
145 | | | desque sateny / gran delit a sa hora | | | | d’hon la’rma tem / e la carn agre plora | | | | tot elector / de’lectio se’nuja | | |
|
| Car lesperit / es prompte la mort pendre | | | | mas lo compost / nos pot a tant estendre |
150 | |
|
| Aço a par / als homens gran miracle | | | | que la virtut / tant lo cor enfortesca | | | | que la sabor / de fel se torne bresca | | | | l’home faent / asi mateix obstacle | | | | per vna part / ell requer de mort fuyta |
155 | | | per altra va / corrent en vers aquella | | | | aquest contrast / tot ardiment exella | | | | e dura tant / fins veure qual venç luyta | | |
|
| E si l’hom venç / la mort es auilada | | | | matant la carn / que si es, subjugada |
160 | |
|
-f. CLXIr-
|
| Dret natural / es quel’hom la mort tema | | | | axi mateix / ha rahons contra quella | | | | tot quant que mor / a dolor s’aparella | | | | car se corromp / e donchs la pus estrema | | | | la part del hom / que la mort senyoreja |
165 | | | porta dolor / per la raho susdita | | | | per lesperit / qui no mor se delita | | | | en fer contrast / o por l’es cosa leja | | |
|
| Sens esperar / profit d’alguna cosa | | | | se met a mort / per, la virtut dins closa |
170 | |
|
| Sens interes / de honor o riquea | | | | o d’alguns bens / fora de aquell propi | | | | l’hom contra mort / esser no vol repropi | | | | ans contra / gran perill va sens ferea | | | | en loch secret / hon Deu es secretari |
175 | | | lo Leo fort / comet o bestia fera | | | | o perill gran / de qual seuol manera | | | | al menys no fuig / si non es voluntari | | |
|
| E sin defuig / dolor apres la greuja | | | | e si te fort / en gran delit alleuja |
180 | |
|
| Los qui perills / han per gloria vana | | | | per grans bens / o per delits atenyer | | | | o ira fort / los feu amort enpenyer | | | | tots aquests han / gran causa quils engana | | | | altres son ja / qui per vergonya sola |
185 | | | cometen fets / los quals ab dolor passen | | |
-f. CLXIv-
| | e si del fet / bona suma leuassen | | | | gran es lo mal / e poch, quels aconsola | | |
|
| Qui per moral / virtut la mort assajen | | | | aquests y aquells / han cami per hon vajen |
190 | |
|
| Delit, dolor / dins aquests se combaten | | | | hauent aquell / qui l’home part mes troba | | | | los qui no han / de virtuts vestit roba | | | | ço per que fan / errat çper333 dol els maten | | | | e puix que lur / filla’n mans d’altri han mesa |
195 | | | volent de gent / honor e vana fama | | | | lur bon voler / penja de flaca rama | | | | com de lur fet / james han paga’tesa | | |
|
| Molt fan per poch / e aquell poch los tolen | | | | los ignorants / y los que’nueja colen |
200 | |
|
| Aquell gran be / que per ta causas guanya | | | | e lo delit / de virtut fortalea | | | | causa li est / el destruus sens perea | | | | car morint l’hom / pert quant al mon afanya | | | | ço es greu fet / que mort qui tot be mata |
205 | | | fora l’honest / l’hom, espere de cara | | | | hoc e la fi / que’n ha guanyat en cara | | | | puix apres mort / no cobrara la data | | |
|
| Co per queu fa / es fi, mas no derrera | | | | puix apres mort / la major fi espera |
210 | |
|
-f. CLXIIr-
|
| Los qui la mort / per qualque sguart arrisquen | | | | o certament / aquella elegeixen | | | | alguna fi / bona hu mala, coneixen | | | | crehent fer bo / com la vida y confisquen | | | | es veritat / quel / hom qui mort arrisca |
215 | | | menys de esguart / ofen natura bona | | | | qui en lo cor / del hom valeros sona | | | | quel preu de si / per la mort, nos desisca | | |
|
| E d’aquest, es / hom mateix lo ver jutje | | | | e noy ha qui / pus dretament ho jutje |
220 | |
|
| Daquella por / quels senys de la mort senten | | | | e les rahons / que’n contra de’llas funden | | | | tots los escrits / dels passats ho abunden | | | | por ço no dich / los mals que desassenten | | | | e los conforts / quel virtuos hi aplica |
225 | | | yo no recit / ne coses per mi lestes | | | | de Seneca / e moltes altres gestes | | | | quel cor del hom / contra mort mortifica | | |
|
| Co quel hom sent / per la mort no sescusa | | | | lo sentir com / delanimans accusa |
230 | |
|
| Qui vol delit / o del mon sperança | | | | sis dol quant mor / prestey la paciença | | | | al qui serui / ab treball o sciença | | | | don li remey / puix hac en ell fiança | | | | lo qui es tal / deu esser marauella |
235 | | | com ans del temps / lo cor noli esclata | | |
-f. CLXIIv-
| | vehent que mort / l’animat cors li mata | | | | ne ha rahons / de sforç encontra de’lla | | |
|
| Car, de virtut / moral, no pres loffici | | | | al cors, el mon / ha seruit com a nici |
240 | |
|
| Ymaginant / es l’hom en tres maneres | | | | e segons viu / per la vidas bateja | | | | nom de brut pren / si viu, en vida leja | | | | si moralment / costumes ha d’hom veres | | | | si sobre hom / passa la sua vida |
245 | | | es mes que hom / en Angel se transforma | | | | segons que viu / de por de mort pren forma | | | | sabent que pert / e dubta la exida | | |
|
| Molts son perdents / que’n hauer por no venen | | | | per que d’infern / no crehen qu’alli penen |
250 | |
|
| Qui pora dir / la dolor que turmenta | | | | lo pecador / quant ala mort s’acosta | | | | perdent lo be / que deu esser de costa | | | | e tem anar / hon delit no sesmenta | | | | si com al mon / los senys se delitaren |
255 | | | tots se dolran / hauent exces contrari | | | | en per tostemps / car es tancat l’armari | | | | hon son tancats / aquells que dins entraren | | |
|
| Dolent se tant / com fer se pot ques dolguen | | | | no esperant / que la dolor los tolguen |
260 | |
|
-f. CLXIIIr-
|
| Daquells ho dich / qui’n ley donada viuen | | | | tement infern / e Paradis esperen | | | | dels hauents ley / e be no la cregueren | | | | perdent lo mon / del altre no sesquiuen | | | | e de aquests / sesdeue morals visquen |
265 | | | mas los de mes / en vida viciosa | | | | la mort los es / aquests tan dolorosa | | | | segons lo be / quels apar ques desisquen | | |
|
| Sauis antichs / en aço discordaren | | | | e different / dolor entrells jutjaren |
270 | |
|
| Qui pora dir / que la mort mes la greuje | | | | o qui’n virtuts / morals, vol son be metre | | | | donant li mes / quel mon no pot prometre | | | | viure sens por / assegurat de greuje | | | | o qui’n delits / sensuals molt abunda |
275 | | | ab altres molts / honors grans e riqueses | | | | mescladament / ab dolors entorn meses | | | | d’hon torna’tras / lo qui molt si profunda | | |
|
| Yo prech atots / quem vullau daffany traure | | | | a qual d’aquests / la mort deu mes desplaure |
280 | |
|
| Per delitar / los homens vida volen | | | | e sens delit / en lo mon no traballen | | | | e quant daquest / lo viure los atallen | | | | tant han dolor / com delit hauer solen | | | | doncs puix delit / major lo saui prenga |
285 | | | en son obrar / per conseguent en viure | | |
-f. CLXIIIv-
| | en major grau / de dolor deu assiure | | | | quel menys perdent / e menys delit atenga | | |
|
| Lo qui delit / hac, ab dolor embolta | | | | ja ve a temps / pregar per vida tolta |
290 | |
|
| Tals son, e tants / los mals que mort atraça | | | | naturalment / al cos e arma’nsemble | | | | que yom penit / dels que aci asemble | | | | pochs son segons / los que la mort abraça | | | | per que dire / dels que la mort aporta |
295 | | | al hom quant mor / e tem mes que no espera | | | | aquest es mal / de diuersa manera | | | | qui tem aquest / en laltre se deporta | | |
|
| Mas ha remey / encontra son damnatge | | | | la caritat / que nol sia saluatge |
300 | |
|
| Qui en virtuts / morals, ha vida feta | | | | e consegui / lo be d’hom per natura | | | | fe caritat / ne desperança’ch cura | | | | com animal / hom feu vida perfeta | | | | tot fon dins si / e vixque’n alegria |
305 | | | menys de sentir / los mals que altres senten | | | | com vench la mort / ses penses no consenten | | | | que la dolor / terribl’ab ell no sia | | |
|
| Car per amor / de si, feu sa fahena | | | | nol pagara / Deu, en la part centena |
310 | |
|
-f. CLXIIIIr-
|
| Menys de ser bo / per son saber hmo334 basta | | | | en fer juhi / que’n Deu es la fi nostra | | | | puix en est mon / ne pres la mort se mostra | | | | en Deu roman / si raho nos degasta | | | | donchs puix no es / fi quel home contente |
315 | | | en los dos mons / raho es que Deu sia | | | | car si no ell / altre nos trobaria | | | | que fora Deu / al entendres presente | | |
|
| Tant quant l’hom viu / moral virtut lo cumple | | | | mas apres mort / Deu es lo qui l’hom, vmple |
320 | |
|
| Primer que leys / fossen per Deu donades | | | | e per scrits / se regissen los homens | | | | dispondren volch / natura molts a promes | | | | Raels de be / Deu, en l’hom ha creades | | | | ells de aço / vna sciença feren |
325 | | | ab que lo mon / vna part se gouerna | | | | los actes tots / dels homens sub alterna | | | | los vells antichs / altre non conegueren | | |
|
| Hagren de Deu / conexença confusa | | | | per ço la mort / a dolor los acusa |
330 | |
|
| Tres principals / fins son d’hon homens obren | | | | vna dins si / e laltra tota fora | | | | altra que dins / e fora de si, ignora | | | | per lurs esguarts / aquestes se descobren | | | | voler honor / gloria, bens e fama |
335 | | | e tot quant ve / d’accident o natura | | |
-f. CLXIIIIv-
| | y aquella fi / que’n la virtut atura | | | | daquestes fins / lo voler d’hom senflama | | |
|
| Laltra’s en Deu / qui asi nos conuida | | | | fora nos es / mas nos del tot partida |
340 | |
|
| Tot quant se te / per qualque sostinença | | | | falleix quant fall / aquell en quis fermaua | | | | fallint lo mon / qui’n ell se delitaua | | | | per si mateix / e non ha conexença | | | | e qui dins si / e per si, actes obra |
345 | | | vinent la mort / tot lo seu be veu perdre | | | | e fara prou / deffenent se desperdre | | | | puix sa’rma es / de fora del cos pobra | | |
|
| Aquell escalph / del qui en Deu espera | | | | no troba’n si / per alguna manera |
350 | |
|
| Puix que del mon / e dins si l’hom nos farta | | | | sa porcio / major, li esta certa | | | | puix apres mort / lanima es incerta | | | | del infinit / e mes sil creur’a parta | | | | donchs entengam / guanyar lo perdurable |
355 | | | aquest es Deu / qui apres mort nos prenga | | | | qui linfinit / acreure ferm sestenga | | | | de Paradis / nos luny a ser amable | | |
|
| Com son semblant / lesperit lo cobeja | | | | e lo finit / per si, te cosa leja |
360 | |
|
-f. CLXVr-
|
| Quil esperit / infinit lo vol creure | | | | molt li es prop / que part de Deu lo crega | | | | e qui tornar / ason principi nega | | | | no li es luny / que toqueen descreure | | | | e donchs puix Deu / es lo principi nostre |
365 | | | complit es foll / qui tornar noy desija | | | | e qui del mon / perdent no senfastija | | | | per chrestia / molt deuot nos amostre | | |
|
| Deu, e lo mon / ensemps, nos poden colre | | | | quiu vol fer tot / aparell, se adolre |
370 | |
|
| Deu es tot be / e lo mon son contrari | | | | e per ço es / que lo qui Deu no ama | | | | lo mon segueix / e no ab coxa cama | | | | quil mon serueix / no sper de Deu salari | | | | per menor mon / l’hom per tots se nomena |
375 | | | e lo major / resembla’n moltes coses | | | | aço es test / auctentich menys de gloses | | | | que no’s dar buyt / en la machina plena | | |
|
| Tot axil hom / menys de obra no resta | | | | e mala es / si no fa, la honesta |
380 | |
|
| Qui no vol be / foarçat335 es que mal vulla | | | | lindiferent / sens assignar li terme | | | | poch es de si / no te res a ques ferme | | | | nen mal ne be / no te loch qui aculla | | | | e no pot ser / quel entendre romanga |
385 | | | tant ocios / que de res no entenga | | |
-f. CLXVv-
| | e ve a tart / quel voler nosestengua | | | | a res voler / plahent, o que sen planga | | |
|
| Donchs vullam / Deu aquella causa prima | | | | si no farem / de cosa vana, stima |
390 | |
|
| Algun tirant / no feu tan alta’mpresa | | | | quant ell a’mpres / a si lo mon sots metre | | | | con feu aquell / qui son voler volch metre | | | | guanyar lo cel / hon es tota riquesa | | | | per fer aço / lo seu cos met per terra |
395 | | | tolent de si / tots delits quil torbassen | | | | elegir volch / penses quil ajudassen | | | | al esperit / per fer ala carn guerra | | |
|
| E no ampra / lances ne colobrines | | | | mas les virtuts / morals ab les divines |
400 | |
|
| Mort, lo mon tol / y al conquistant conquista | | | | e si conquer / lo cel pres mort nes digne | | | | e tant es l’hom / pus gresser336 e maligne | | | | com no conquer / lo mon qu’apres mort resta | | | | lo qual es fi / e lo present es via |
405 | | | car, lo mon es / per quels homens hi vixquen | | | | vida’s per que / de virtuts nos desisquen | | | | e virtuts son / per fer a Deu paria | | |
|
| E si aquest / recors hom no encontra | | | | tot quant ha fet / en lo mon li es contra |
410 | |
|
-f. CLXVIr-
|
| Fe, caritat / y esperançans hi porten | | | | mas fe’roman, y esperança la porta | | | | car, la raho / alli no les comporta | | | | creure no cal / ço quels vlls se deporten | | | | menys esperar / lo que present se mostra |
415 | | | mas fruireu / Deu, qui tant esperauem | | | | per caritat / amarem qui amauem | | | | aço sera / tota la gloria nostra | | |
|
| Ella’s la fi / e les altres son via | | | | sens ella’s foll / qui’n Deu spera y fia |
420 | |
|