Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




ArribaAbajo



321 LA vidas breu / e lart se mostra longa
lesperiment / de fall en tota cosa
lenteniment / en lo mon no reposa
al juhi d’hom / la veritat s’allonga
-f. CLIr-
no solament / es falta de natura  5
mas nos matexs / fem part en lignorança
aquesta es / en tant gran abundança
quel mon nos es / tenebra molt escura

Qui tant no sap / en dos errors en corre
ignora’si / ne veu lo temps quil corre  10

Naturalment / ignorançans guerreja
en esta part / no podem della storcre
per altres parts / li podem cami torçre
mas no volem / de quens es cosa leja
ço que libert / es a nos qu’aprenguessem  15
noy treballam / per nostra negligença
e mal fahent / de be perdem sciença
donchs com sera / que res de be’ntenguessem

Per dues parts / lignorança es tanta
quel mes sabent / de si mateix sespanta  20

Deu no’ntenem / si no sots qualque forma
presa pel seny / e Deu no es semsible322
nens es a nos / sustancia conexible
lenteniment / ab la raho la forma
los accidents / sol bastam a conexer  25
e hauem obs / los migs que disposts sien
embarchs hauem / tants quel iuhi desuien
mudant iuhi / minuant, e fahent crexer
-f. CLIv-

Nostre saber / a molt poch nos abasta
e passio / totalment lo degasta  30

Qui es aquell / materia conega
si no per que / la formas pot entendre
lo different / de les coses compendre
no es en hom / son saber noy aplega
e la virtut / que del compost resulta  35
com, e per que / nos pot saber com passa
vnantitat / ne surt de la lur massa
diuersa’ell / non cal daço consulta

Daram, y estany / veu hom exir lo coure
quel fort acer / en força nol pot noure  40

Leixant a part / les coses amagades
que no’ntenem / e menys de nostra colpa
e ymaginant / l’ignorar quens encolpa
sins pream poch / non cometem errades
fins a venir / que nons plau conexença  45
de nos meteixs / axi de cors com d’arma
daquest saber / cascu ses mans desa’rma
de mal de si / algu nol plau sciença

Apres saber / Deu veritat primera
segona es / de nos sciença vera  50
-f. CLIIr-

Creixent saber / lignoranças desperta
al qui mes sab / li corre maior dubte
en aquell temps / que res no se, no dupte
el grosser foll / tota cosa les certa
en son saber / algu nos glorieje  55
algu no sab / del saber lo subiecte
l’anima es / e sol sabem leffecte
lessencial / molt saber lo cobeje

Car, los passats / foscament la sentiren
e los presents / a lurs dits se refiren  60

En general / parlar mi no contenta
mas en donar / del que yo dich exemple
los fets del mon / ab ansia contemple
dant afalach / y aximateix la’mpenta
per nos lançar / al apetit sensible  65
sens retenir / e metre’n aquell tempre
se fa l’hom foll / ignorant pera sempre
lo refrenar / es quasi no possible

La voluntat / no solament alteren
lenteniment / de’ntendre despoderen  70

No se algu / que preu lo be qu’acusa
fretura fa / donar li sa estima
aximateix / per fretura se’stima
molt mes de dret / e contra, noy a scusa
-f. CLIIv-
tan solament / lo be que virtut causa  75
quil posseix / lo basta per conexer
los altres tots / lur preu nos pot parexer
es la raho / car no han ferma causa

Lur fonament / esta sobre falsia
opinio / tot son esser cambia  80

Molt hom conech / cuytat corrent al metge
dient sos mals / per fer sa vida larga
del esperit / algun hom nos allarga
en demanar / quin mal lite lo setge
qui seral hom / qui al vehi demane  85
de sos mals fets / puix a si ell los cobre
lo qui te clau / y assi mateix no obre
qui sera’quell / qui obrir li comane

No es algu / qu’asimateix no menta
per sa lahor / de falsias contenta  90

Puix l’apetit / a si lentendres porta
tant que lo ver / en falsia li torna
en poch instant / entre ver y fals borna
crehent de ferm / e puix, fe no comporta
noy ha res clar / que’nteniment entengua  95
el apetit / es bastant, lescuresca
car tota, res / obs es ques apetesca
qui es qui poch / o massa nol estenga
-f. CLIIIr-

Afectio / l’entendre desordena
tots som estrets / ab aquesta cadena  100

Quant per son mal / hom ix d’aquella senda
de paradis / que’n gros li es mostrada
tota’ltra l’es / carrera molt errada
res noy coneix / no haja obs esmenda
no coneix Deu / ne si, e menys natura  105
e tot saber / sobr’aquests se treballa
e res noy sab / e dintre si’s baralla
donchs qui’s lo foll / que’n son saber s’atura

Lom deu saber / e fer que’n sa fi reste
e que’n tot l’als / lo costat flach, hi preste  110

Qui pot saber / com sa passio senta
en temps vinent / si la present ignora
del que fa juhi / que riura, ell ne plora
e pensa’mar / e amar dell l’absenta
axi com l’hom / no sab, que dins si porta  115
e veu se sa / e te la mort de costa
y aquell qui ha / sa persona disposta
per viure, molt / e la mort, te a porta

Tal obra fan / en nos, amor e ira
que no sabem / qual dell en nos se gira  120
-f. CLIIIv-

Perque restas / l’obra de Deu per feta
e que sa fi / l’home pogues atendre
fon gran raho / que de’ll pogues entendre
tant que vers ell / anas carrera dreta
d’aqui auant / lo mes foll quis ergulle  125
en son saber / puix lo ver lis amaga
o saui hom / se coneix esta plaga
e pren ne tant / que de fe nos despulle

Esser vn Deu / lenteniment ho nostra323
en lo restant / es mester la fe mostra324  130

Alguns seran / que passen mes vergonya
de no saber / que de mals homens esser
ans que grossers / volrien lur desesser
e lur voler / de bon saber se lonya
no solament / aquell no consegueixen  135
mas d’hon se pren / no saben, e que dona
passant dolor / larma e lur persona
en tot quant fan / e aço no coneixen

Axi com l’hom / que viu en la galera
que ja pudor / l’es olor falaguera  140

Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen
sens massa’mar / les coses agradables
si retrahent / d’aquelles airables
retrahent se / de les quel damnifiquen
-f. CLIIIIr-
en carn, sens carn / viu qui pel mig camina  145
e non veu hom / qui vajen per tal via
de mi confes / que mon juhis cambia
voltant se lla / hon passio laffina

Lo metge qui / al gust, agror li alta
no la tolra / en persona malalta  150

Sens cas vengut / mas concebut en pensa
segons qual es / lenteniment se volta
la hon amor / o ira no es tolta
de ver, en fals / de fals en ver, dispensa
lo cas, e loch / tot son esser li muda  155
e no es res / que dos cares no mostre
e per son mal / hom diu lo pater nostre
bonas la mort / segons en qui’s venguda

Tostemps hauem / vn mouiment molt vari
d’altre mogut / e tostemps ordinari  160

Nostr’apetit / altre mouent lo mena
no pas aquell / que’n general bes gita
lo loch hon es / lo tal be, hom cogita
son los esguarts / que per bruts hom s’ordena
l’enteniment / apres cerca la via  165
com aquest be / del loch tal haja traure
ans fal juhi / lenteniment ha caure
si no’s alli / hon trobar lo volria
-f. CLIIIIv-

Puix l’apetit / vn altre non cobeja
lenteniment / ab gran cural pledeja  170

Ja veig estar / a Deu ple de rialles
vehent com som / a nos mateixs contraris
lo que cercam / son nostres aduersaris
aquests son bens / d’hon hauem grans baralles
lo mal volem / cuydant que be gran sia  175
e pledejam / aquell ab grans despeses
volent honors / matrimonis, riqueses
e lo reuerç / s’ateny del qu’hom volria

Lo mal es be / e lo be, mal retorna
algu no sab / sa Nau per quin vent borna  180

Semblant me trob / al qui alegre canta
e porta’l cors / disposicio mala
que pleuersis / o gota’l cors senyala
e altres mals / quel esmentar espanta
e com aquest / de viure ja no pensa  185
torna cobrar / sanitat mes perfeta
apres li ve / no sab d’hon la sageta
quel fa morir / sens alguna defensa

Lo que pensam / quens fara nosta325 casa
allo mateix / la destruu ela’brasa  190
-f. CLVr-

Tot hom es foll / qui molt del mon s’allegre
puix noy ha fi / e si, es sospitosa
lo desijar / es cosa treballosa
lo possehir / fa l’hom, trist o alegre
lo pus sabent / no sab ne’nten que vulla  195
quant deu plorar / d’algun fet, ell vol riure
corr’ala mort / pensant anar a viure
de casa ix / quant coue que’s reculla

Per vn be poch / sa’nima, e cos, dona
e per son mal / si mateix tot bandona  200

qui pot saber / que dell los fats ordenen
quant, com, e hon / finara los seus dies
fugint la mort / hi va, per dretes vies
no sab los migs / si’n mal o be l’amenen
ell va denit / sens bruxola o carta  205
menys de pilot / en la canal de flandes
e cuyda’nar / en coll d’homens en andes
trahent se joch / del qui, del mon s’aparta

Tot aço fan / aquells qui hom diu sauis
tal exemplar / trahen los nets dels auis  210

Hon se recull / en nos tant’ignorança
obrant en ferm / sobr’incertes ventures
e pledejam / ab molt amargues cures
lo tan incert / ab tan ferma sperança
-f. CLVv-
Si com llorb326 foll / corrent tira la via  215
e no sab hon / sia son dubtos terme
e caminant / no veu hom lo peu ferme
trencant va’l coll / e fi no consegria

Tal es aquell / qui be final vol traure
dels bens del mon / e aci veig tots jaure  220

Com lo malat327 / quesperiments assaja
per a guarir / del cos, e amargosos
e son verins / per ala mort cuytosos
altres non sab / o no te ab quels haja
ne pren aquell / qui en lo mon treballa  225
per conseguir / ab que lo voler farte
e nos pot fer / puix quel ver fi na parte
en les restants / fins be y mal se treballa

Los bens del mon / mostren fi, e non tenen
car non son farts / los qui mes dells ne prenen  230

Tots quants bens son / fora dela persona
si be’s pensat / en degun fi termenen
es algun fi / los quals atenyent venen
mas lo derrer / es qui be sens mal, dona
en los primers / la pensa’s delitada  235
no sens dolor / car despit se remija
nos troba fi / en res que hom desija
si donchs no fa / la pena termenada
-f. CLVIr-

Senyal es cert / que hon mal se pot metre
al final be / e ver, nos pot remetre  240

Dels fets la fi / la mort ne determena
e fins aqui / algu no es bon jutje
qui es aquell / lo qui dretament iutje
deço que fa / sin haura goig o pena
les fins dels fets / estan encadenades  245
secretament / que no es vll les veja
la pus gentil / senyala cosa leja
si nos veu tost / trau cap, ales vegades

Si com lo temps / humit, lo sech senyala
los fets del mon / van de bon obra mala  250




ArribaAbajo



328 O Quant es foll / qui tem lo forçat cas
e contr’aquell / remey es demanant
e qui poder / se troba molt bastant
e nol coneix / pensant l’hauer, escas
vos sou aquell / amprant contra la mort  5
puys es forçat / que’n molt breu temps, morreu
hoc menysprear / son poder, be podeu
e no tement / morint sou della’stort

En vos esta / fer son cas flach, o fort
car, lo seu mal / per dues coses naix  10
per tembre’l dan / del loch eternal baix
e per hauer / perdut al mon de port
-f. CLVIv-
ja de aquest / alçar podeu la ma
puix vostres senys / los quatr’hau perduts
donchs contral dan / armau vos de virtuts  15
e nous dolreu / ne tembren ça, ne lla

Al home bo / la mort nengun mal fa
ans es mija / per hon trespassa’Deu
e sil mal hom / morint en mal se veu
nou fa la mort / mas pres mal com peca  20
la mort tem molt / qui viu en mal delit
car pert dos mons / jusa y superior
sil be perdent / lo cors, passa dolor
no es molt gran pensant del esperit

Deu ha dos mons / a tot hom establit  25
axi com son / dos natares329 en ell
cascuna part / espera en equell
d’hon lesser trau / finit o infinit
al nostre cors / la mort del tot confon
perdent son be / lo qual es tot present  30
e lesperit / no tem anullament
per mort reuiu / mas va no sa bent330 hon

Los sentiments / dequests diuersos son
per be que tots / aquesta mort desplau
hu tem he dol / e laltren| dolor jau  35
loch vol cascu / en lo seu propri mon
aquest compost / en molts veig discordar
en altres molts / quem acort perque stan
mas no es ver / puix males obres fan
lo bon hom sol / pot a si acordar  40
-f. CLVIIr-

Ab vera pau / lo bon hom pot obrar
no’l mal faent / car, mal fi no promet
per esta fi / lo be y lo mal es fet
pel be sateny / pel mal nos pot guanyar
en general / hom vol y enten est be  45
particular / quant ha dreta raho
enten, nol sent / l’obrant per passio
e lo maluat / nol sent, nel creu per fe

Cascuna part / de nos tira d’hon ve
lo cors terreny / deça vol romanir  50
la’rma d’aquell / nos volria partir
e lo seu be / per la mort li perue
mas tant ab dos / han estreta’mistat
quel hu dolor / pel companyo soffer
hoc fins en tant / quel mal torna’n plaher  55
y el mal aquell / ha per gran be stimat

Tant com mes l’hom / tem l’inmortalitat
d’aquesta mort / soffir molt gran turment
e si pres mort / creu son anullament
en major mal / es per la’nullitat  60
e que lo mon / superior no fos
al hom, es, obs queu pens esser axi
car, lo present / noltrau de’sser mezqui
nostr’apetit / no fuig a freturos

Per esser l’hom / contra mort, animos  65
les obs virtut / theologal e moral
si que lo cors / sia racional
per l’apetit / portat al virtuos
-f. CLVIIv-
lladonchs tot l’hom / bons delits vsara
passats pel cors / mas alarma semblants  70
mes d’inmortal / que de mortal tocants
si que’n est mon / del altre ja sentr’a

Qui en tant ve / la mort no dubtara
car, lo seu cors / en arma’haura conduyt
si com lo mall / hom, d’anima es buyt  75
axi lo bo / lo cors sa nol fara
puix ab raho / jaquit ha tot estrem
e temprats ha / tots los mals mouimens
espera’n Deu / e donals no hauents
e viu en fe / d’hon tots nos saluarem  80


Tornada.

Mare de Deu / atots los qui crehem
que’n tu portist / aquell crist fill de Deu
per conseguent / per nos mori en en331 creu
fes nos hauer / tanta fe com volem




ArribaAbajo



332CObrir no puch / la dolor quin turmenta
vehent que mort / son aguayt me descobre
lo cami pla / de perdre vidam, obre
e traurem vol / del mon sens dar empenta
car tot primer / virtut del cos ma tolta  5
ja mos cinch senys / no senten lo que solen
los apart dins / de gran p’or ja tremolen
lenteniment / de follia tem volta

La velledat / en valencians mal proua
e no se com / yo faça obra noua  10
-f. CLVIIIr-

O mort qui tols / a tot viuent la vida
tu est dolor / a tot, humana pensa
a tu no tem / qui en tu james pensa
o qui en Deu / ha voluntat vnida
entr’aquests dos / estats, es tot lo poble  15
e yo confes / esser de aquest nombre
e ve per temps / que de por yom, assombre
e puix la pert / mas nom ve de part noble

De passio / parteix, o de follia
e tembre torn / tant, quem es dolentia  20

Qui pot saber / quant est abominable
destrohint quant / nos atorga natura
hoc e tot ço / que’ll mateix se procura
fent racional / per virtut, l’asensible
delitant se / tant com delit delita  25
car, de vn poch / tot hom delital viure
los bens forans / qui porten plor, e riure
en lur poch be / de mal porten sospita

Mas aquells grans / e propis’tu fas perdre
tu has ja fet / vn bon hom fer esperdre  30

Donchs qui sera / quel cor no li tremole
vehent que tu / li tols de home l’esser
qui pot pensar / la dolor del dessesser
e de tant mal / qui es lo quis console
tots quants bens son / morint hom, tu anulles  35
e fas morir / aquells que ab si porten
-f. CLVIIIv-
la vida d’hom / e d’aquellas conforten
grans benifets / tu destruus ab tes butles

Qui vol mirar / ab vista sensitiua
quant mes bens ha / de tu mes se’squiua  40

De tots los bens / que dona la fortuna
si tols aquells / no sen deu l’home dolre
car menys de tu / yols veig a molt hom tolre
quils donals tol / e noy ha colpa’lguna
tu sens res dar / destruus quant ella dona  45
tement a tu / en res hom no reposa
ab tu ensemps / noy ha’l mon bona cosa
plaent pensar / prop de tu nos condona

Tu est dolor / que totes dolors passes
tu est al hom / com al cauall, mordasses  50

Tots los bens tols / de fama gloriosa
e de honor / degudament guanyades
e veuren si / morals virtuts iustades
faent en l’hom / la pensa delitosa
apres d’aço / qui pot donar estima  55
al sobiran / delit que’n surt del obra
felicitat / per propi nom lin sobra
e fa que’nos / prop lo cel nos arrima

Nons hi fa’ntrar / mas noy entram se’ns ella
e destrohint / l’hom tu destruus aquella  60
-f. CLIXr-

Com pus subtil / es nostra conexença
pus doloros / es son cruel damnatge
l’hom qui’l sentir / e lentendr’a saluatge
no sent delit / ne del mal sofirença
d’amor nos ve / la dolor que tuns dones  65
per quens tols ço / que nostre voler ama
no sols honors / fills, r’quea, e fama
mas tot lo be / que senten les persones

Ta fort dolor / ab lo sentir jutjada
trau de tot seny / quan es ymaginada  70

Lobra sera / en lesguart de molts gasta
perque no splich / molts casos en quens toques
en compte son / les pedres de les roques
mas dir tos mals / lengua d’hom no abasta
dones dolor / ab delits acostada  75
lo qui la sent / no coneix que tal sia
aquesta es / quan parteix companya
entrels amants / qui han vida mesclada

Quant los delits / se membren de la vida
e ta dolor / ab delit es sentida  80

Diuersitats / de dolor en l’hom portes
aço sdeue / segons que anos trobes
ton mal es tant / com lo delit quens robes
per ço tostemps / nom de cruel reportes
tant solament / al qui en Deu espera  85
no follament / mas per sa bona obra
-f. CLIXv-
tu bona est / alqui’n tu gran be troba
anant en loch / hon es bona spera

Ab tot aço / no li desplau lo viure
e quant li vens / no saparella riure  90

Passats son ja / los qui mort desijauen
per conseguir / gloria’n laltre segle
e molts antichs / quils fon la raho regle
en obrar ço / que per virtut obrauen
carnals delits / fan al hom la mort tembre  95
puix son aquells / que’n molt natura plaen
los del compost / plahen, hoc e desplaen
e lur exces / la raho vol quens membre

E sils repren / e tolr’aquells no basta
ja sens la mort / per aquells dolor tasta  100

Los purs delits / que pels senys homens senten
be atemprats / la dolor no si mescla
e los que son / denteniment sens mescla
que lo exces / no toquen ne consenten
quant al mellor / estat d’aquests, hom munta  105
lo teu recort / lur delit dolor torna
e donchs quant mes / si’lanimas contorna
dins en lo cors / e per exir apunta

Iaquint son be / e tant quant hom pot rebre
en semblant cas / lo Leo torna Lebre  110
-f. CLXr-

A tu no tem / qui non parteix la pensa
car passio / fa loch ala costuma
axi mateix / basta leuar la suma
que l’hom no deu / tembrel que no’s defensa
en tu pensant / los delits nos deliten  115
no delitant / pert sel amor de vida
lla donchs virtut / se troba en fortida
los sensuals / en lo començ despiten

De ques nodreix / vna terrible brega
e no fa poch / lo qui a vençre plega  120

Axi com es / pintada la fortuna
ab dos esguarts / hu trist e altr’alegre
mirant lo trist / restal cor d’home negre
per laltre’sguart / noy ha dolor alguna
axi de tu / qui ab seny timagina  125
no es dolor / qui en tu no fenesca
e qui trobar / te vol dolça com bresca
no li falras / e de mals medicina

E de sabor / entre dolça y amarga
y al desperat / sit requer tu est larga  130

Ia son estats / qui tal nuncat sentiren
e molts vivint / ta força han prouada
a lur semblant / vehent te acostada
e ton poder / de bon grat obeiren
e la raho / per sa virtut los força  135
defer se forts / puex largament hi basta
-f. CLXv-
algu d’aquests / mescladament se tasta
lo de cor flach / no creu aquesta força

Mas aço’s ver / quel saui no espantes
caure nol fas / mas aterral decantes  140

Nostra virtut / sent en Deu esperança
basta que mort / ab ardiment se prenga
ab molt delit / mas no’n tant que sestenga
colre dolor / mas adonar temprança
tal que delit / la dolor sobre puja  145
desque sateny / gran delit a sa hora
d’hon la’rma tem / e la carn agre plora
tot elector / de’lectio se’nuja

Car lesperit / es prompte la mort pendre
mas lo compost / nos pot a tant estendre  150

Aço a par / als homens gran miracle
que la virtut / tant lo cor enfortesca
que la sabor / de fel se torne bresca
l’home faent / asi mateix obstacle
per vna part / ell requer de mort fuyta  155
per altra va / corrent en vers aquella
aquest contrast / tot ardiment exella
e dura tant / fins veure qual venç luyta

E si l’hom venç / la mort es auilada
matant la carn / que si es, subjugada  160
-f. CLXIr-

Dret natural / es quel’hom la mort tema
axi mateix / ha rahons contra quella
tot quant que mor / a dolor s’aparella
car se corromp / e donchs la pus estrema
la part del hom / que la mort senyoreja  165
porta dolor / per la raho susdita
per lesperit / qui no mor se delita
en fer contrast / o por l’es cosa leja

Sens esperar / profit d’alguna cosa
se met a mort / per, la virtut dins closa  170

Sens interes / de honor o riquea
o d’alguns bens / fora de aquell propi
l’hom contra mort / esser no vol repropi
ans contra / gran perill va sens ferea
en loch secret / hon Deu es secretari  175
lo Leo fort / comet o bestia fera
o perill gran / de qual seuol manera
al menys no fuig / si non es voluntari

E sin defuig / dolor apres la greuja
e si te fort / en gran delit alleuja  180

Los qui perills / han per gloria vana
per grans bens / o per delits atenyer
o ira fort / los feu amort enpenyer
tots aquests han / gran causa quils engana
altres son ja / qui per vergonya sola  185
cometen fets / los quals ab dolor passen
-f. CLXIv-
e si del fet / bona suma leuassen
gran es lo mal / e poch, quels aconsola

Qui per moral / virtut la mort assajen
aquests y aquells / han cami per hon vajen  190

Delit, dolor / dins aquests se combaten
hauent aquell / qui l’home part mes troba
los qui no han / de virtuts vestit roba
ço per que fan / errat çper333 dol els maten
e puix que lur / filla’n mans d’altri han mesa  195
volent de gent / honor e vana fama
lur bon voler / penja de flaca rama
com de lur fet / james han paga’tesa

Molt fan per poch / e aquell poch los tolen
los ignorants / y los que’nueja colen  200

Aquell gran be / que per ta causas guanya
e lo delit / de virtut fortalea
causa li est / el destruus sens perea
car morint l’hom / pert quant al mon afanya
ço es greu fet / que mort qui tot be mata  205
fora l’honest / l’hom, espere de cara
hoc e la fi / que’n ha guanyat en cara
puix apres mort / no cobrara la data

Co per queu fa / es fi, mas no derrera
puix apres mort / la major fi espera  210
-f. CLXIIr-

Los qui la mort / per qualque sguart arrisquen
o certament / aquella elegeixen
alguna fi / bona hu mala, coneixen
crehent fer bo / com la vida y confisquen
es veritat / quel / hom qui mort arrisca  215
menys de esguart / ofen natura bona
qui en lo cor / del hom valeros sona
quel preu de si / per la mort, nos desisca

E d’aquest, es / hom mateix lo ver jutje
e noy ha qui / pus dretament ho jutje  220

Daquella por / quels senys de la mort senten
e les rahons / que’n contra de’llas funden
tots los escrits / dels passats ho abunden
por ço no dich / los mals que desassenten
e los conforts / quel virtuos hi aplica  225
yo no recit / ne coses per mi lestes
de Seneca / e moltes altres gestes
quel cor del hom / contra mort mortifica

Co quel hom sent / per la mort no sescusa
lo sentir com / delanimans accusa  230

Qui vol delit / o del mon sperança
sis dol quant mor / prestey la paciença
al qui serui / ab treball o sciença
don li remey / puix hac en ell fiança
lo qui es tal / deu esser marauella  235
com ans del temps / lo cor noli esclata
-f. CLXIIv-
vehent que mort / l’animat cors li mata
ne ha rahons / de sforç encontra de’lla

Car, de virtut / moral, no pres loffici
al cors, el mon / ha seruit com a nici  240

Ymaginant / es l’hom en tres maneres
e segons viu / per la vidas bateja
nom de brut pren / si viu, en vida leja
si moralment / costumes ha d’hom veres
si sobre hom / passa la sua vida  245
es mes que hom / en Angel se transforma
segons que viu / de por de mort pren forma
sabent que pert / e dubta la exida

Molts son perdents / que’n hauer por no venen
per que d’infern / no crehen qu’alli penen  250

Qui pora dir / la dolor que turmenta
lo pecador / quant ala mort s’acosta
perdent lo be / que deu esser de costa
e tem anar / hon delit no sesmenta
si com al mon / los senys se delitaren  255
tots se dolran / hauent exces contrari
en per tostemps / car es tancat l’armari
hon son tancats / aquells que dins entraren

Dolent se tant / com fer se pot ques dolguen
no esperant / que la dolor los tolguen  260
-f. CLXIIIr-

Daquells ho dich / qui’n ley donada viuen
tement infern / e Paradis esperen
dels hauents ley / e be no la cregueren
perdent lo mon / del altre no sesquiuen
e de aquests / sesdeue morals visquen  265
mas los de mes / en vida viciosa
la mort los es / aquests tan dolorosa
segons lo be / quels apar ques desisquen

Sauis antichs / en aço discordaren
e different / dolor entrells jutjaren  270

Qui pora dir / que la mort mes la greuje
o qui’n virtuts / morals, vol son be metre
donant li mes / quel mon no pot prometre
viure sens por / assegurat de greuje
o qui’n delits / sensuals molt abunda  275
ab altres molts / honors grans e riqueses
mescladament / ab dolors entorn meses
d’hon torna’tras / lo qui molt si profunda

Yo prech atots / quem vullau daffany traure
a qual d’aquests / la mort deu mes desplaure  280

Per delitar / los homens vida volen
e sens delit / en lo mon no traballen
e quant daquest / lo viure los atallen
tant han dolor / com delit hauer solen
doncs puix delit / major lo saui prenga  285
en son obrar / per conseguent en viure
-f. CLXIIIv-
en major grau / de dolor deu assiure
quel menys perdent / e menys delit atenga

Lo qui delit / hac, ab dolor embolta
ja ve a temps / pregar per vida tolta  290

Tals son, e tants / los mals que mort atraça
naturalment / al cos e arma’nsemble
que yom penit / dels que aci asemble
pochs son segons / los que la mort abraça
per que dire / dels que la mort aporta  295
al hom quant mor / e tem mes que no espera
aquest es mal / de diuersa manera
qui tem aquest / en laltre se deporta

Mas ha remey / encontra son damnatge
la caritat / que nol sia saluatge  300

Qui en virtuts / morals, ha vida feta
e consegui / lo be d’hom per natura
fe caritat / ne desperança’ch cura
com animal / hom feu vida perfeta
tot fon dins si / e vixque’n alegria  305
menys de sentir / los mals que altres senten
com vench la mort / ses penses no consenten
que la dolor / terribl’ab ell no sia

Car per amor / de si, feu sa fahena
nol pagara / Deu, en la part centena  310
-f. CLXIIIIr-

Menys de ser bo / per son saber hmo334 basta
en fer juhi / que’n Deu es la fi nostra
puix en est mon / ne pres la mort se mostra
en Deu roman / si raho nos degasta
donchs puix no es / fi quel home contente  315
en los dos mons / raho es que Deu sia
car si no ell / altre nos trobaria
que fora Deu / al entendres presente

Tant quant l’hom viu / moral virtut lo cumple
mas apres mort / Deu es lo qui l’hom, vmple  320

Primer que leys / fossen per Deu donades
e per scrits / se regissen los homens
dispondren volch / natura molts a promes
Raels de be / Deu, en l’hom ha creades
ells de aço / vna sciença feren  325
ab que lo mon / vna part se gouerna
los actes tots / dels homens sub alterna
los vells antichs / altre non conegueren

Hagren de Deu / conexença confusa
per ço la mort / a dolor los acusa  330

Tres principals / fins son d’hon homens obren
vna dins si / e laltra tota fora
altra que dins / e fora de si, ignora
per lurs esguarts / aquestes se descobren
voler honor / gloria, bens e fama  335
e tot quant ve / d’accident o natura
-f. CLXIIIIv-
y aquella fi / que’n la virtut atura
daquestes fins / lo voler d’hom senflama

Laltra’s en Deu / qui asi nos conuida
fora nos es / mas nos del tot partida  340

Tot quant se te / per qualque sostinença
falleix quant fall / aquell en quis fermaua
fallint lo mon / qui’n ell se delitaua
per si mateix / e non ha conexença
e qui dins si / e per si, actes obra  345
vinent la mort / tot lo seu be veu perdre
e fara prou / deffenent se desperdre
puix sa’rma es / de fora del cos pobra

Aquell escalph / del qui en Deu espera
no troba’n si / per alguna manera  350

Puix que del mon / e dins si l’hom nos farta
sa porcio / major, li esta certa
puix apres mort / lanima es incerta
del infinit / e mes sil creur’a parta
donchs entengam / guanyar lo perdurable  355
aquest es Deu / qui apres mort nos prenga
qui linfinit / acreure ferm sestenga
de Paradis / nos luny a ser amable

Com son semblant / lesperit lo cobeja
e lo finit / per si, te cosa leja  360
-f. CLXVr-

Quil esperit / infinit lo vol creure
molt li es prop / que part de Deu lo crega
e qui tornar / ason principi nega
no li es luny / que toqueen descreure
e donchs puix Deu / es lo principi nostre  365
complit es foll / qui tornar noy desija
e qui del mon / perdent no senfastija
per chrestia / molt deuot nos amostre

Deu, e lo mon / ensemps, nos poden colre
quiu vol fer tot / aparell, se adolre  370

Deu es tot be / e lo mon son contrari
e per ço es / que lo qui Deu no ama
lo mon segueix / e no ab coxa cama
quil mon serueix / no sper de Deu salari
per menor mon / l’hom per tots se nomena  375
e lo major / resembla’n moltes coses
aço es test / auctentich menys de gloses
que no’s dar buyt / en la machina plena

Tot axil hom / menys de obra no resta
e mala es / si no fa, la honesta  380

Qui no vol be / foarçat335 es que mal vulla
lindiferent / sens assignar li terme
poch es de si / no te res a ques ferme
nen mal ne be / no te loch qui aculla
e no pot ser / quel entendre romanga  385
tant ocios / que de res no entenga
-f. CLXVv-
e ve a tart / quel voler nosestengua
a res voler / plahent, o que sen planga

Donchs vullam / Deu aquella causa prima
si no farem / de cosa vana, stima  390

Algun tirant / no feu tan alta’mpresa
quant ell a’mpres / a si lo mon sots metre
con feu aquell / qui son voler volch metre
guanyar lo cel / hon es tota riquesa
per fer aço / lo seu cos met per terra  395
tolent de si / tots delits quil torbassen
elegir volch / penses quil ajudassen
al esperit / per fer ala carn guerra

E no ampra / lances ne colobrines
mas les virtuts / morals ab les divines  400

Mort, lo mon tol / y al conquistant conquista
e si conquer / lo cel pres mort nes digne
e tant es l’hom / pus gresser336 e maligne
com no conquer / lo mon qu’apres mort resta
lo qual es fi / e lo present es via  405
car, lo mon es / per quels homens hi vixquen
vida’s per que / de virtuts nos desisquen
e virtuts son / per fer a Deu paria

E si aquest / recors hom no encontra
tot quant ha fet / en lo mon li es contra  410
-f. CLXVIr-

Fe, caritat / y esperançans hi porten
mas fe’roman, y esperança la porta
car, la raho / alli no les comporta
creure no cal / ço quels vlls se deporten
menys esperar / lo que present se mostra  415
mas fruireu / Deu, qui tant esperauem
per caritat / amarem qui amauem
aço sera / tota la gloria nostra

Ella’s la fi / e les altres son via
sens ella’s foll / qui’n Deu spera y fia  420




ArribaAbajo



337NOm clam d,algu queun mon mal haja colpa
sim clam de mi / yon passe ja, la pena
de fora mi / es la causa quil mena
mas dintre mi / es aquell quim en colpa
ignor sim ve / per falta del entendre  5
per fals jutjar / les coses presentades
o lapetit, / per sobres desijades
fa que nom puch / dignorança deffendre

Menys demester / enteniment despendre
tot quant Deu feu / es bo per sa natura  10
ell establi / a tota creatura
terme de be / sens pogues mes pendre
el home foll / sa natura regira
e met valor / hon alguun338 be nos troba
despula si / e dona’lestrany roba  15
gracia fa / de si mateix la tira
-f. CLXVIv-

Lull del hom pech / totes les coses mira
de sobre si / essent elles iusanes
ason voler / vol portar les foranes
e quant no pot / en contra Deu sospira  20
no compensant / com en ell es la falta
per no dompdar / l' apetit no fartable
pensant esser / bastant e’ssats durable
cosa que’sta / molt baixa e par alta

Assats en l’hom / es la raho malalta  25
qu’a son voler / portar / vol tota cosa
ne sab quel hom / enlo mon no reposa
si del forçat / que soffir, se desalta
donchs quant es foll / qui va tras limpossible
e creu de cert / ques ben leus de atenyer  30
ne sab que son / voler, no pot estrenyer
si donchs nol met / en lo cert, e possible

Aquell sentir / e lentendr’s fallible
ignorants ço / que al voler abasta
foll es aquell / qui vol molla pasta  35
fer vn escut / atot colp inuensible
donchs que sera / dels que’n les dones volen
amor gentil / mesclad’ab gran bonesa
die’nt quels fa / la fortuna malesa
per no saber / d'hon los ve, per ques dolen  40

No saben poch / los qui molt amar solen
saber d'hon ve / per que dolor soffiren
ab cor d'hauer / tot be complit requiren
de d’ona’mor / e per Deu, aquell colen
-f. CLXVIIr-
per ignorar / amor, e sa natura  45
e quenta339 y qual / la donan pot merexer
cuyden que ço / quils da fam, los deu pexer
e dura tant / la fam, com l'oradura

Gracia’teny / aquell qui no atura
en la error / si no tant com ignora  50
mas conexent / la, moltes veus sen plora
e no sen part / ne’n penedir met cura
e moltes veus / la falta coneguda
partir sen vol / e lo partir lagreuja
per que li plau / lo temps que si alleuja  55
esperant qual / part, dell sera vençuda

Enemich es / dela cosa sabuda
lenteniment / si veritat no guarda
donchs de amor / follia es la guarda
puix dins breu temps / de blanch en negre muda  60
no pens algu / la culpa d'amor sia
ne del amat / mas del amant que ferma
sa voluntat / en loch tremolant, ferma
foll es aquell / quil vent fermar volia

Tot lo derrer / met l'hom en primeria  65
e non coneix / fins que no’s temps ques faça
quant l'apetit / totes coses abraça
e lexar vol / ço que fer nos poria
lladonchs hom veu / si es sabent l'errada
com ne perque / no ateny lo que cerca  70
lo saui pren / lo profit de sa cerca
lo foll roman / en sa trista’ncontrada
-f. CLXVIIv-

Ans de hauer / la cosa desijada
es de saber / ahuda quant contenta
e ço no sab / hom si primer no tenta  75
l'esser de si / e del que li agrada
e que primer / son apetit estrenga
a no voler / lo que raho no vulla
del hom vestit / mal pendre fa despulla
menys es de fer / tolre lans que la prenga  80

Pus facilment / yo crech quel hom atenga
tolres desig / que’n aquel metre terme
qual es a quell / que’n loch lenegant ferme
son peu, que tost / en terra no sestenga
donchs qui damor / segurament vol viure  85
los mouiments / ab fermes rahons tolga
e qui d'aço / no es bastant, se stolga
mes prop li es / lo plorar que lo riure

Acobejar / es hom primer delliure
que per hauer / de les coses sciença  90
per que no te / franca la conexença
dones, y amor / en loch degut assiure
no se com es / conexença primera
quels apetits / mortificats no sien
ella val poch / si ells cami desuien  95
y ells van com orbs / si non prenen carrera

A tots aquells / que’n lo mon han manera
de abraçar / totes coses mundanes
com pus nehauran / veuran ells y elles vanes
qui fuig del mon / va per dreta carrera  100
-f. CLXVIIIr-
vos mon senyor / haueu sciença vera
los apetits / mals, a vos no contrasten
mostrant, a molts / qui saben e no tasten
sil passionat / ha la raho sancera




ArribaAbajo



340 PVix que sens tu / algu a tu, no basta
donam la ma / ho pels cabels me lleua
si no estench / la mia vers la tua
quasi forçat / a tu mateix me tira
yo vull anar / enuers tu al encontre  5
no se per que / no faç lo que volria
e no se que / aquest voler empacha
puis, yo son cert / hauer voluntat franca

Leuar mi vull / he prou no mi esforçe
ço fa lo pes / de mes terribles colpes  10
ans que la mor / lo proces ami cloga
placiat, Deu / puix teu vull ser quem vulles
fes que ta sanch / mon cor dur amoleixca
de semblant mal / guari, ell a molts altres
ja lo tardar / ta iram denuncia  15
ta pietat / no troba’n mi que obre

Tan clarament / en lentendre no peque
com lo voler / he carregat de colpa
ajudam deu / mas follament te pregue
car tu no vals / sino alqui sajuda  20
-f. CLXVIIIv-
e tots aquells / qui atu, se, apleguen
nols pots fallir / e mostren ho tos braços
que fare yo / que no mereixch ma judes
car tant com puch / conech que nom sforce

Perdona mi / si follament te parle  25
de passio / partexen mes paraules
yo sent pahor / dinfern, al qual faç via
girar la vull / e noy disponch mos passos
mas yom recort / que meritst341 lo ladre
tant quant hom veu / noy bastauen ses obres  30
ton esperit / lla hon li plau espira
com ne per que / no sab qui en carn vixca

Ab tot que so / ma342 crestia per obra
ira not tinc / ne de res yot en colpe
yo so ben cert / que per tostemps be, obres  35
e fas tant be / donant mort com la vida
tot es egual / quant surt de ta potença
don tinch per foll / quin contra tu murmura
amor de mal / he he be,343 ignorança
es la raho / quels homens not coneixen  40

A tu deman / que lo cor menforteixques
si quel voler / ab ta voluntat ligue
e puix, so cert / que lo mon, nom profita
donam esforç / que del tot la bandone
e lo delit / quel bon hom de tu gusta  45
fes men sentir / vna poca centilla
per que la part / menor quem es rebelle
haje afalach / que tan fort nom contraste
-f. CLXIXr-

Ajudam Deu / que sens tu nom puch moure
per quel meu cos / es mes que paralitich  50
tant son en mi / enuelits los mals abits
que la virtut / al gustar mes amarga
o Deu merce / reuolta’n mi natura
que mala, es / per la mia gran colpa
e si per mort / yo puch rembre ma falta  55
esta sera / ma dolça penitença

Yo tem a tu / mes que not so amable
e dauant, tu / confes lla colpa’questa
torbada es / la mia sperança
e dintre mi / sent, terrible baralla  60
yo veig ha tu / just, he misericorde
e ton voler / qui sens merits gracia
dones he tols / de grat, lo do sens merits
qual es tan just / quant mes yo que no tremole

Si job, lo just / p’or de Deu lo prenia  65
que fare yo / que dins les colpes nade
com pens dinfern / que temps no si esmenta
la es mostrat / tot quant sentiments temen
la’rma qui es / contemplar deu eleta
en contr’aquell / blasfemant se rebella  70
no es en hom / de tan gran mal, estima
donchs com esta / qui vers tal part camine

Prech te senyor / que la vidam abreuges
ans que pijors / cassos ami segueixquen
en dolor vixch / fahent vida peruersa  75
he tem della / la mort per tostemps longa
-f. CLXIXv-
donchs mal deça / e della mal sens terme
pren me, al punt / que millor en mi trobes
lo detardars, / no se aquem serueixen
no te repos / lo qui te, fer viatge  80

Yom dolch per que / tant com vull nom pusch dolre
del infinit / damnatge, lo qual dubte
he, tal dolor / no la recull natura
nes pot asmar / e menys, sentir pot l’home
he donchs, aço / sembla’mi flaca scusa  85
com de mon dam344 / tant com es nom espante
sil cel deman / no li do basta stima
fretura pas / de por e desperança

Per be que tu / iracible te mostres
ço es defalt / de nostra coneixença  90
lo teu voler / tostemps clemença guarda
ton semblant mal / es be in’stimable
perdonam Deu / sit he donada colpa
car yo confes / esser aquel colpable
ab vll de carn / he fets los teus iudicis  95
vulles dar lum / ala vista del arma

Lo meu voler / al teu es molt contrari
hem so’nemich / pensant me, amich esser
ajudam Deu / puix me veus en tal pressa
yom desesper / si mos demerits guardes  100
yom enuig molt / la vida com allongue
e dubte molt / que, aquella feneixça345
en dolor vixch / car mon desig nos ferma
e ja en mj / alterat es larbitre
-f. CLXXr-

Tu est la fi / hon totes fins termenen  105
e no es fi / si en tu no termena
tu est lo be / hon tot altres mesura
e no es bo / qui a tu Deu, no, sembla
alquit complau / tu aquell Deu, nomenes
per tu semblar / major grau d’homel muntes  110
don es gran dret / del qui sembla’l diable
prenga lo nom / daquell, ab quis conforma

Alguna fi / en aquest mon se troba
ne’s vera fi / puix que no fa lom felix
es lo començ / per hon laltra sacaba  115
segons lo cors / quentendre pot vn home
los philosophs / qui aquella posaren
ensi mateixs / son esser vists discordes
senyal es cert / que’n veritat nos funda
per conseguent / al home no contenta  120

Bona per si / no fon la ley iudayca
en Paradis / per ella no se’ntraua
mas tant com fou / començ d’aquesta nostra
de ques pot dir / d’aquestes dues vna
axi la fi / de tot en tot humana  125
no da repos / al, apetit, ho terme
mas tan poch l’hom / sens ella no ha laltra
sent Iuhan fon / senyalant lo Messies

No te repos / qui en altra fi guarda
car en res als / lo Voler no reposa  130
ço sent cascu / enoy cal subtilesa
que fora tu / lo voler nos atura
-f. CLXXv-
si com los rius / ala mar tots acorren
axi les fins / totes en tu sen entren
puix te conech / esforçam que yot ame  135
vença la’mor / a la por que yot porte

E si amor / tanta com vull nom entra
creix me la por / si que tement no peque
car no pecant / yo perdre aquells abits
que son estats / per que not am, la causa  140
muyren aquells / qui de tu mapartaren
puix son mig mort / em fan que no reuixca
o senyor Deu / fes que la vida’llargue
puix me apar / que’n vers tu yom acoste

Quim mostrara / dauant tu fer escusa  145
quant haure dar / mon mal ordenat compte
tum has donat / disposicio no mala
e yo he fet / de regle, falç molt corba
dreçar lo vull / mas he mester ta’juda
ajudam Deu / car ma força es flaca  150
tu est primer / en tota bona obra
com sera donchs / que primer de tu passe

Not prech quem dons / sanitat de persona
ne bens alguns / de natura y fortuna
mas solament / que atu Deu sols ame  155
car yo so cert / quel major be si causa
per conseguent / delectacio alta
yo no la sent / per no dispost mom346 trobe
mas per saber / vn home grosser jutja
quel major be / sus tots es delitable  160
-f. CLXXIr-

Qual seral jorn / que la mort yo no tema
e sera quant / de ta’mor yom inflame
e nos pot fer / sens menyspreu de la vida
e que per tu / aquella yo menysprehe
lladonchs seran / ius mi totes les coses  165
que de present / me veig sobre los muscles
lo qui no tem / del fort Leo les vngles
molt menys tembra / lo fiblo de la vespa

Prech te Senyor / quem fasses insensible
e que’n null temps / alguns delits yo senta  170
no solament / los leigs quit venen contra
mas tots aquells / que’n differents se troben
aço desig / per que sol en tu pense
e puschauer / la via que’n tus dreça
fes ho senyor / e si per temps men torne  175
haja per cert / trobar ta’urella sorda

Tol me dolor / com me veig perdrel segle
car mentrem dolch / tant com vull yo not ame
e vull ho fer / mas labit me contrasta
en temps passat / me carregui la colpa  180
tant te cost yo / com molts qui not seruiren
e tuls has fet / no menys que yot demane
per quet suplich / que dins lo cor, tu mentres
puix est entrat / en pus abominable

Catholich so / mas la fe nom escalfa  185
que la fredor / lenta dels senys apague
car yo leix so / que mos sentiments senten
e paradis / crech per fe y raho jutge
-f. CLXXIv-
aquella part / del esperit es prompta
mas la dels senys / rocegant lam acoste  190
donchs tu senyor / ab foch de fe m’acorre
tant que la part / quem porta fret a brase

Tu crehist mi / per que lanima salue
e pot se fer / de mi sabs lo contrari
si es axi / per que donchs me creaues  195
puix fon en tu / lo saber infallible
torna no res / yot supplich lo meu esser
car mes me val / que tostemps lescur carcer
yo crech a tu / com volguist dir de Iudes
quel fora bo / no fos nat, al mon home  200

Per mi segur / hauent rebut batisme
no fos tornat / als braços de la vida
mas ala mort / hagues retut lo deute
e de present / yo no viurian dubte
major dolor / d’infern los homens senten  205
que los delits / de Paradis no jutjen
lo mal sentit / es d’aquell altre’xemple
e Paradis / sens lo sentir se jutja

Donam esforç / que prenga de mi venge
yom trob’offes / contra tu ab gran culpa  210
e si noy bast / tu de ma carn te farta
ab que nom tochs / lesperit qu’atu sembla
e sobre tot / ma fe que no vacille
e no tremol / la mia sperança
nom fallira / caritat, elles fermes  215
e de la carn / sit suplich no men noges
-f. CLXXIIr-

O quant sera / que regare les galtes
daygua de plor / ab les lagremes dolces
contrictio / es la font d’hon emanen
aquesta’s clau / quel cel tancat nos obre  220
d’atrictio / parteixen les amargues
per que’n temor / mes que’n amor se funden
mas tals quals son / d’aquestes me abunda
puix son cami / e via per, les altres






ArribaFINIS.

A B C D E F G H J K L M N O
P Q R S T V X Y

Totes estes letres fon quaderns excepto
y grega que’s duern



Foren Impreses y acabade les obres del
extreu caualler mossen Ausias March
en la insigne Ciutat de Barcelo
na per mestre Carles amo
ros Prouençal Lany
M.D.XL.III.
A.XXII
del Mes De desembre.