Visor de obras.

ESPARÇA DE AMOR. I.

108 SIm demanau / lo greu turment que pas es pas tan fort / quem lleu’el dir que passe y es d’admirar / passant com nom trespasse ingratitud / portant me’l contrapas. May retraure / de vostre Amor vn pas  5 puix en seguir / a vos honesta medre e si raho / me fa contrast desmedre yes me lo mon / sens vos present escas. Passe penant / vn riu de mort lo dia y en ser per vos / me dol fer curta via.  10

ESPARÇA DE AMOR. II.

109 TOt laurador / del jornal el aduocat / qui pert lo guanyat plet -f. 132v- yo per seruir / Amor, romanch desfet de tot quant he / que seruir no men cal. He fet senyor / del seny a mon voler  5 vehent Amor / de mon seny mal seruit rapaz l’he fet / fent ne a Deu despit e son setz’anys / que bon guardo esper.

TORNADA. Amor Amor / nous basta lo poder vn altre hom / com yo fer tant amar  10 anau anau / vostres armes prouar en contr’aquell / qui vostre no vol ser.

ESPARÇA DE AMOR. III.

110 AXi com cell / ques veu prop de la mort corrent mal temps / perillant en la mar e veu lo lloch / hon se pot restaurar e noy atenyt / persa maluada sort. Ne pren ami / qui vaig affany passant  5 e veig a vos / bastant mos mals delir desesperat / de mos desigs complir yre pel mon / vostr’argull recitant.

ESPARÇA DE AMOR. IIII.

111 SI col malalt / que lonch temps a que jau e vol vn jorn / esforçar s’a lleuar e sa virtut / nol pot molt aydar ans leuat dret / sobtadament plegat cau Ne pren ami / quem esforç contr’Amor  5 -f. 133r- e vull seguir / tot ço que mon seny vol complir nou puch / car la força mi tol vn mal estrem / a traçat per Amor.

ESPARÇA DE AMOR. V.

112 QVant plau a Deu / que la fusta peresca en segur port / pert anchoras y orméig e de poch mal / a molt hom morir véig null hom es cert / d’algun fet com fenesca. L’home sabent / no te pus auantatje  5 sino quel pech / sab menys fets hauenir lesperiment / yls juhins veig fallir fortuna y cas / los trob en llur vsatje.113

Fi de las coplas Sparças.

  -f. 133v-  

DEMANDA FETA PER MOSsen Ausias March, a la senyora Nacleta de Borja neboda del pare sant

114 ENtrels vlls e les orelles yom trob vn contrast mol gran e d’aquell jutgesa os fan parlant de vos marauélles. Dien los vlls que val molt mes  5 de vos lo veure quel oyr ells no volen consentir dient que lo contrari es. Vos qui de tots valeu mes axi de fora com dins  10 d’aquests dos mirau los fins nol esguart qui propi’ls es.115

Resposta de Ausias March.116

117 QVant mes amau / tant mes temor teniu vos e cascu / de perdre lo guanyat d’acis segueix / que tostemps presumiu altri sens vos / la vostr’Amor combat. E tal pensar / ab lo recel mesclat  5 -f. 134v- donant de vos / semblant suspicio causa lo reny / duptant mutacio per lo plaher / de altra calitat. Tractant d’Amor / ab la qual tot hom viu lo natural / don promou amistat  10 mou tal contrast / que ab duy fan lesquiu temorejant / cascu ser transformat. En altr’Amor / mouen tots jorns debat car res que am / ab inclinacio gelos vol ser / si ha perfecio  15 e veu perque / renyant cascu’s amat.

TORNADA. Tots los doctors / que yo he cartejat trob queu han dit / sent ne conclusio l’speriment / sens operacio dupten les mes / ab gran necessitat.118  20

  -f. 135v-  

ESTRAMPS.

119 PAhor no sent / que sobres laus me vença loant aquell / qui totes lengues loe guardant honor / aquel eternal esser hon tota res / enell es pus perfeta. Que sino es / obrant quant pot natura  5 ans he pahor / que mon parlar no cumpla en publicar / part de sa justa fama tal com requer / yls merits seus l’atracen. L’hom envejos / son offici resposa car d’igualtat / ab ell negu pareja  10 enell pensant / cascu si justifica tallant desi / l’Amor a sa persona. Tant son enell / les virtuts manifestes ques d’yra cech / l’hom qui be no les veja per los migs va / quen los estrems no toca  15 en temps dels Deus / en vida l’adoraren. E Deu vehent / la perlongada honta quels grans senyors / en contra dell cometen -f. 136r- tenint ab fraus / e tiranes maneres les parts del mon / los pochs e grans realmes.  20 Ha dat voler / al justificat home que’n breu espay / haja la monarchia clar lo nomen / ab aquesta’lta ensenya com de tot cert / es dels homens pus saui. Perço que mills / a totes gents se mostra  25 mostrant l’aquells / que Vaques e Bous guarden ell es aquell / que’n la juuentut téndra sobra’n aquells / que sauiesa colen. En despocar / de nombre de gent d’armes les multituts / d’aquelles ha fet rétre  30 tot quant pot fer / virtut de fortalesa dins vn cor d’hom / en lo seu ho demostra. En gran defalt / es lo mon de poetes per embellir / los fets dels que be obren los freturants / de bella eloquença  35 l’orella d’hom / a falach no pot rebre. D’aquest valent / vna gran trompa sona quels Indians / ab vn poch no exorda hoenla’quells / qui son a tremuntana y els del ponent / e de leuant los Tartres.  40

-f. 136v-

TORNADA. Fol es aquell / que fa juhi’n los homens segons que dell / la fortuna ordena aquells affers / que no son en l’arbitre culpa noy cau / si venen per contrari.

Fi del primer Cant Moral.

SEGON CANT MORAL.

120 SI com lo Taur / se va fuyt per desért quant es sobrat / per son semblant quel força no vol tornar / fins ha cobrada força per destruyr / aquell quil ha desért. Tot en axim / conue lunyar de vos  5 car vostre gest / mon esforç ha confus no tornare / fins del tot aja fus la gran pahor / quin tol ser delitos.

121 VEngut es temps / que sera valerós l’hom qui son cor / haura fort ho couart e ja negu / no cuyt saber tal art que si es flach / tal no sia sabut. Car desastruch / al perill dela mort  5 lla donchs no val / enginy ni maestria per ben cobrir / sa’strema couardia ans elegeix / fugir per ser estort. -f. 137r- Ans del perill / se deu metre’l conort ans prenent risch / hom ha dels bons paría  10 aconseguint / honor e senyoría fahent venir / los Cesars en recort. Les armes fan / los prous homens valer els puja tost / en semblant de momén aquest es loch / d’hon lo couart dexén  15 pus prop de si / en les dones veher. Renom d’ardit / vol l’home parencer mas no sera / comportat son engan car los qui mes / de tals afets sabran diran quim nom / sobre si deu hauer.  20 E baxament / entre si volrran dir hom virtuos / no deu ser nomenat mas prenedor / del que no a guanyat entre aquells / qui nol vehen fallír. L’home tastart / qui no tembra morir  25 no faent fruyt / son perill hasajar grau de virtut / volia en si posar mas en aquest / se deu mills soferir. Puix ab perill / molt gran, de sa persona cuyda guanyar / lo que no’s de son dret  30 car la virtut / en lo mig loch se met e los estrems / per vici s’abandona. -f. 137v- Guanya virtut / qui son cors a mort dona per vn gran be / e de molts benifet pensar no deu / compte lin sia fet  35 virtut de si / lo virtuos guardona. L’hom de cor flach / meta perill apárt car son honor / luny de perill esta e lo tastart / per temps venir pora en ser temptat / e vsar de Renart.  40 Quant dels passats / llig alguns fets e guart los per venir / gracia’Deu nos fan com son en temps / qu’al mon disposts estan per grans affers / e de cascuna part. Especial / per nostre gran senyor  45 qui festejant / la gent ab por lo mira tot gran senyor / dintre son cor sospira crehent que’ll vol / ser dels senyors major. Fortuna es / sobtos cambiador nengu no sab / en son voler la tíra  50 e lo semblant / de son Amor, es yra sa yra es / moltes veus gran Amor. Ningu no s’pot / regir person panell sino quels flachs / de sa cort foragíta el coratjos / de sons bens lo delita  55 hauent esforç / vehent la contra dell.

-f. 138r-

TORNADA. Contra la mort / es aquest aparell menyspreu del mon / e no tembre fortuna tenir sa ley / e si es moro Çuna e Deu lla donchs / lo fara segur dell.  60

Fi del Cant Moral. ij.

CANT MORAL. III.

122 PVjar no pot / algu en molt valer sens hauer bens / bondat, linatge gran. mas la d’en mig / val mes que la restan e no val molt / sens les altres hauer. Per ella’s fan / les dues molt prear  5 car poder val / tant com es ministrat linatje val / ay tant com es honrrat la valor d’hom / ho fa tot graduar. Mas no sera / l’hom sabent de sonar si’n algun temps / no sona esturmen,  10 car per voler / sonar, lo nom nos pren mas l’istrument / sonant be acordar. Tot en axi / aquell que dins si val pobre de bens / e d’auiltat linatje no te’ls arreus / per mostrar son coratje  15 en la virtut / quel hauer d’hom hical. -f. 138v- Son e seran / molts d’un altre cabal hauent molts bens / e d’alta sanch valor e valent poch / han la part no millor: car sens l’hom bo / quant pot hauer es mal.  20 E moltes veus / ha la colpa natura car fora bo / tal que valer no sab ningun saber / no pot viure’n llur cap sens colpa llur / de valer han fretura. Entrels estrems / al mig virtut atura  25 molt greu d’obrar / y entre pochs conegut per ell saber / consegueix hom virtut mas fets obrant / forans dins tal mesura. Ay tant es llarch / hom menys de fer llarguesa com es escas / si no fall en despendre  30 vicis, virtuts / per actes s’an apendre lacte’s primer / apres potença’s presa. No conquerran / virtuts per gran abtesa ne les auran / poetes per llur art, han les aquells / metent vicis apart  35 obrant virtuts / per Amor de bonesa. Mes no dubtant / viciosa vergonya mas solament / amant virtuos preu el home pech / en aquest banch no seu e qui es luny / lo gran delit s’alonya.  40

-f. 139r-

TORNADA. Lir entre carts / tostemps fare ma ponya que la dolor / james de mi’s partesca e no penseu / que mon cas enferescá car major dany / mereix ma gran vergonya.

Fi del Cant. iij.

CANT MORAL. IIII.

123 MOlts homens hoyg / clamar se de fortuna e maleir / aquella per sos actes, volents ab leys / fer amigables pactes donant los be / e que tostemps fos vna. No recordant / sa propia natura  5 que’s l’alt baixar / e lo baix muntar alt, e qui d’aço / se dona gran defalt leixe los bens / portants ab si fretura. A Deu no plach / hauer del mon tal cura que noy jaquis / de terribles affanys,  10 perdues son / en nombre mes quels guanys en’sguart del ver / lo seny es oradura. El hom girat / al mundanal saber ydoles creu / donant y plena fe en bens mundans / creu esser complit be  15 volent morir / solament pels hauer. -f. 139v- S’algu pogues / de fortuna auer ab vn fort clau / sa roda quant es fus fora li bo / anar amunt e jus soferint mal / per trobar tal mester,124  20 Mas los metalls / no han tanta vigor que tant gran pes / ab llur força retinguen ne’nginys nos fan / que d’alt, e baix, no vinguen los qui seuran / en la falsa honor. Per nengun temps / perdra fortun’ardor  25 de fer lochs plans / deles timpes e munt, e quant del tot / son desijat es junt e no pot fer / pus ab sa gran furor. Torna refer / deshabitada casa quen poch espay / hauie feta buyda  30 el hom disert / que’nriquir james cuyda vmple graners / olis, e vins embasa. En son costat / no deu portar espasa com a foll hom / deu franch arbitre perdre, qui no creu cert / que fortuna pot pendre  35 los bens mouents / y los fehents arrasa. Mas l’hom del mon / per fortuna mirat ab lo esguart / de riallosa cara la part del plor / no ha vista encara creu que sos ginys / l’han de be prosperat.  40

-f. 140r-

TORNADA. Lir entre carts / propi so comparat a Tantalus / per continu desig, no se perque / tots dies hi aflig puix quem es prop / compte desesperat.

Fi del Cant. iiij.

CANT MORAL. V.

125 YO crit lo be / si’n algun loch lo se: callant lo mal / sens passar ne despit, car en mal dir / mon cor no pren delít nem cal cridar / puix no veix lo perque. No per ay tant / que yo molt bens no senta  5 mas poch val crit / entre lo sort y el mut: per quel bon hom / per tal no es sabut e sa valor / en lo mon nol aumenta. Menys que la ley / christiana’s presenta als Africans / ne la volen oyr,  10 veig la virtut / en null esment venir l’hom vicios / y el pech l’an dat empenta. Salomo diu / que’n pochs es sauiesa los enemichs / son molts de la virtut: dient que sou / home foll conegut  15 si del costum / se llunya vostr’aptesa. -f. 140v- Lo vici’s tant / que virtut ha empesa é lo profit / honor a tret del mon, en molts pochs es / e poch a poch se fon no y ha calor / contr’l fret de peresa.  20 Lo nombre’s tant / d’aquells que la deshonrren que ja noy val / empara de algu, e si voleu / queus diga’l crit comu peresquen cells / qui d’honor no s’asombren. Als homens morts / d’actes bons no deshombren  25 car pels absents / nols cal hauer enueja pahir no s’pot / aquesta cosa leja dins los ventrells / qui de’nueja sescombren. No dant lahor / al viu qui las percaça ans fan rahons / com lay poran sostraure,  30 e sil ben fet / del mon no poden raure diuen ne mal / tant que lo be desfraça. Bondat, virtut / han perduda sa raça cossos humans / han molt diminuit Deu es per nos / mal honrrat e seruit  35 e ja la mort / pus estret nos abraça. Tot quant per Deu / es jus lo cel creat ha molt perdut / de son propi cabal, saber se pert / esperiment no val lo viure’s curt / y el mig es tost passat.  40 -f. 141r- Hon es l’enginy / d’Aristotil trobat? d’Origenes / Seneca y Plato? qui mostrarem / semblant al fort Sanso? hon es tan bell / com Absalon trobat? Linceus fon / qui res no l’escapaua  45 que no fos vist / per la vista gentil, dins en la mar / via de millas mil lo veure llur / mes quel present duraua. Foll es aquell / qui no imaginaua que fallirem / puix fall ço per que som  50 si com de cau / la rama e lo pom si al rahel / del arbre hom tallaua. Fallirem nos / puix lo quens soste fall bens mostra Deu / lo mon que vol finir puix lo quens te / vol que vinga’perir  55 son poch a poch / natura nos defall.

TORNADA. Lir entre carts / nom abast l’escandáll per trobar fons / en la vostra estima puix quant vos lou / no trob raho ni rima de quem content / e per ço yo men call.  60

Fi del Cant. V.

  -f. 141v-  

CANT MORAL. VI.

126 VOlg’ra ser nat / cent anys o pus atras perque son cert / que’s pijorat lo mon ay tant poch val / quell mateix no sab hon sa’ulesa gran / en pus baix loch baixas. E veig vn cas / de raho apartat  5 que lo mal hom / fa casa prop la fórca el home just / fuig es met en cauórca per aquell mal / que james ha pensat. Foll es aquell / qui vol hauer vsat de mal saber / hon sera ben entes,  10 imaginar / deu, que sera repres e sens murmur / no deu ser comportat. Car lo mal hom / deu ser cridat ab trompa per ço que’mi / e altres no engan, tant son aquells / qui per bons homens van  15 que difamats / cessaria llur pompa. Lo just voler / pensa com encorrompa ficte voler / acolorat de be, alla doncs es / guardada bona fe com lo leig fet / acusador lo trompa.  20 Aquell es dit / misericordiós que guarda’ls bons / que nols sia tort fet perdonador / al qui leig fet comet d’infinits mals / dona ocasions. -f. 142r- Fama tement / l’hom es dit virtuos  25 e ço no cau / en hom desuergonyit doncs lo mal dir / no deu ser en oblit puix que virtut / mostra l’hom vicios. Al vici som / moguts naturalment e costreny nos / por de la mala fama  30 beneyt aquell / quel besa boca brama e diu lo mal / com ben es conexent. Es mal senyal / del qui es desplasent es mor de’nuig / com mal dir s’acostúma e le’s molt greu / sins ne hou dir la suma  35 d’algun leig fet / vehent si mal mirent. Si com aquell / qui’n forca veu morir son companyo / qui nol passa del mal e diu que es / cosa descominal que per tal fet / dega mort sostenir.  40

TORNADA. Ia de present / delit no puch sentir sino semblant / aquell del temps passat, e com lo serch / e tal nol he trobat ami mateix / e tot lo mon hair.

Fi del Cant. vj.

  -f. 142v-  

CANT MORAL. VII.

127 POr de pijor / a molts fa pendre mort per esquiuar / mal esdeuenidór si be la mort / resembla cas pijór cell qui la pren / la te per bona sort. E de aço / Cato mostra cami  5 e li mes nom / vs dela libertat car de tot als / pot esser l’hom forçat sino’n morir / que’s en nostre juhi. Algu la pren / e reb nom de mezqui fugint perill / qui le’s dauant posat,  10 altre sera / de cor noble minat que vol morir / per la valor de sí. Venint en mans / de’nemich seu potent sobrat lo cors / guerrej’ab lo voler de vencedor / en cara’s veu poder  15 vol perdre’l cors / per lesperit vencent. IESVS en creu / fon pus fort e potent que no aquells / quil feren mort passar car son voler / nol feren cambiar ne fon complit / llur maluat pensament.  20 No roman fart / lo forçador del cors si voluntat / per cas semblant no força: ans es vencent / aquell qui tant se’sforça que de la mort / no vol tembre son mos. -f. 143r- Del viure lonch / ja sent lo gran repos  25 que d’aquest curt / lo viure auorreix, e la dolor / de la mort se parteix com lo qui mor / compte de mort ha clos. Lla donchs virtut / la força multiplica del virtuos / qui s’opinio ferma  30 en qual que part / hon virtut la conferma que sols a Deu / del esperit suplica. Alguns passats / que voluntat iniqua los feu morir / o l’opinio vana, aquests no llou / mas los de pensa sana  35 volent morir / per fer llur arma rica. Perdent vn poch / per l’infinit atendre guanyant lo goig / qu’al fill de Deu acosta gran es lo be / segons aquesta costa que per la mort / de tal hom s’agues vendre.  40

TORNADA. Dolor e por / son bastants per ofendre totes virtuts / que la’nima’mbelleixen, los quin son nets / en gloria tant creixen que’n aquest mon / no poden mal atendre.

Fi del Cant Moral. vij.

  -f. 143v-  

CANT MORAL. VIII.

128 MOlt me par be / que pens del altre mon puix quel present / nom veda lo pensar graeixch a Deu / com veig, mas no pas clar la gran error / en que ma pensa fon. Yo trobe solt / lo meu enteniment  5 e so libert / a temps del que dech ser. mas tost lleuar / l’habit no tinch poder mudar costum / nos fa prest en volent. Lo qui pogues / hauer coneximent en lo començ / ans del habit format  10 quant fa de mal / apres ques engendrat. e quant en nos / sa força es potent. Guardara com / se lanças al delit perque no fos / vn altre del senyor ell al entrar / porta molt gran dolçor  15 e quant entrat / quil traura de son lit? Com se pot fer / hom apren per escrit no bastantment / car noy ateny raho vn seny quis diu / dels actes collacio en tal juhi / deu ser ab ell vnit,129  20 Lenteniment / sens lo seny noy sab pus sino ques fa / per vn costum reues trobant lo mig / hon moral virtut es ço es parlar / que va de sus en sus. -f. 144r- Qui asajat / no ha, de jaquir l’us  25 en vellit ja / e ranciu de temps lonch no sent l’affany / ne de aquells que’n bronch esta, e vol / se fer dret com lo fus. Ne ha temptat / de perdre habit vell qui facilment / se pensa ques fará  30 puix al vestir / plaentment lo trobá al despullar / tal pensa trob’aquell. Sol en pensar / de fer y aparell pera jaquir / tan singular amich, si creu no sab / que li sia’nemich  35 puix gran delit / li es vengut per ell. Nostre senyor / n’ha vist ne conegut com lo perdra / per fama d’altr’oyr no fara poch / si vol aquell jaquir car de mudar / molt hom es decebut.  40 Vici jaquir / e pendre la virtut entr’aquest mig / se troba vn gran vay, lo caminant / es en terrible glay quant es al mig / sens lo socors vengut. Perque alguns / veu hom tornar atras  45 mostrant pahor / pera passar auant, entre aquest / se troba tal espant que de llur loch / james no mouen pas. -f. 144v- Quils habits be / llur natura sercás trobara’lguns / sobre opinio  50 axi mateix / sobre complexío e sol costum / hi basta, y no escás. E tant es fort / l’habit segons hon cau e yols trob tals / e tots los esprouí lo del costum / no tost, mas yol perdi  55 lo quem mogue / natura m’feu esclau. Los no sabents / yo vull que sapiau quel habit ja / no esta raygat prou com lo voler / en contra dell se mou l’enteniment / lo vert no te per blau.  60 Mas quis moura / may per vn cas tant fort de rellaxar / son delit principal: en lo qu’ha mes / tot lo seu be o mal e per ell volch / la vida sens la mort. Los vns per Deu / o per si, o per sort,  65 O per sentir / vergonya dels fets llurs, e sens vlls clars / mas la mitat escurs han redreçat / lo fust qui era tort. Menys de sentir / la dolor del mal fet que’n l’hom es óbs / per no’sser ignorant  70 car per saber / solament ser errant no es perço / d’ignorança sostret. -f. 145r- Sentir lo mal / no fa saber perfet mas vna part / perque juhi’s compleix la qualitat / l’entendre la coneix  75 mas quantitat / l’entendre nos sots met. Lenteniment / ab lestimar vnit a fer juhi / del acte singular e fara prou / siu pora clar jutjar no sera donchs / al entendre subdit.  80 Qui del mal fet / no es a dolorit es senyal cert / que’n l’acte’s ignorant a tot mal fet / raho es contrastant mal en si fa / contrastar a delit. Donchs qui dolor / no sent quant obra mal  85 no coneix ço / quil daria dolor d’hon se veu clar / aquella part ignor que lo sentir / tant com l’entendre val.

TORNADA. Amor Amor / cosa es general que tot delit / se mescl’ab desplaher,  90 e que la fi / ab dolor se requér vn punt de be / molts ne porta de mal.

Fi del Cant Moral. viij.

  -f. 145v-  

CANT MORAL. IX.

130 AQuell ateny / tot quant atenyer vol que lo voler / eguala’b lo poder, nos consegueix / aço per lo diner lo no sabent / pensa que tot mal tol. Donchs per hauer / hom lo major delit  5 nol serch ab ço / que lo diner ateny car en mes mal / que a be l’hom empeny dins hom esta / lo seu be tot complit. Natura’n l’hom / ha termens establít a sos desigs / per aquells contentar,  10 e bastament / quels pusca sadollar y el ignorant / ho vol en infinít. Guardat de fam / de fret, e de calor lo cors per si / res no demanara: si l’apetit / de mes lo requerra  15 en loch de be / si metra la dolor. Ermins e Marts / no guarden de fredor mes que la pell / de Volp o de Anyell, ne cal vestir / per calor terçanéll ne son requer / llit ab molta blanor.  20 Prest e sens cost / es quant mester hauem mas l’apetit / les coses encareix, tant que la fam / com mes hauem nos creix d’algun desig / complit fastig rebem. -f. 146r- Aquell voler / compost no fartarem  25 quant passa d’hom / lo terme natural, dela raho / naix e del sensual aquests reglats / en termens los metrem. Quant aquests han / lo seu propi esguart l’home pot dir / que’s en lo mon content,  30 lla donchs lo ver / coneix l’enteniment el cors sens fam / e fastig roman fart. Aquest voler / es molt menys que bastárt no resemblant / als qui l’han engendrát semblals mas poch / de que l’hom es torbát  35 vehent dell fets / llançant natur’apárt. Aquest destruu / aquells d’hon l’esser trau ell es fill cert / de fals’opinio matant lo cors / destrohint la raho e quil segueix / a ell y asi desplau.  40 Rey es tot hom / aquest lo fa escláu donal dolor / pels desigs no complir senyor lo fa / subjugat a seruir e pel costum / no sentiu que passau. Ell es aquell / quil hom porta’n lo mon  45 cercant la fi / que james trobara car fora si / james hi peruendra sa fi no es / en natura, ne fon. -f. 146v- Honor, diners / fauor, e fama, son coses per qui / aquest voler se’ncen  50 en lo exces / quel seny del cors sosten se trobara / si es sercat pregon. Qui aquests bens / per sa fi vol amar ell es dels folls / ab fama de valent la voluntat / e menys lenteniment  55 son per esguart / noy poden contrastar. Lo be del cors / nos deu pus alongar si no en tant / com la natura vol honor, diners / fauor, que lo mon col son instruments / pera nostre vsar.  60 Follament es / llur be per si amat e donchs quant mal / en ells amar está: e lo del cors / natura esser fa mas llur exces / es molt vituperat. Axi com l’orb / sens guia va errat  65 e no veu com / entra y surt de cami nostr’apetit / no pot fer de per si be, sens raho / e sil fa mal format. E lo juhi / james jutjara be si’l apetit / se troba corrompút  70 qual de aquests / primer al altr’ajút no per escrits / mas parlant ho dire. -f. 147r- Per conseguent / lo meu consell yo don que vostr’amich / vs dels diners axi que solament / ne prenga pera si  75 tant com mester / al necessari son. E lo restant / parteixca als qui no han car non traura / d’aquells son propi be hoc vn fals / que tost sen va o ve tal quel pusch rich / es lo mes pobrejan.  80

TORNADA. Auis a tots / los qui trobar volrran lo gran delit / sens mescla de dolor, fugen del tot / cobejança e por car pels diners / a llur hostal vendran.

Fi del Cant. ix.

CANT MORAL. X.

STRAMPS.

131 QVi de per si / ne per Deu virtuts vsa be sera foll / que per lo mon ho tempte hon mal faent / de llur mal fet no penen los bons faents / de ben fer no meriten. Ia son estats / ver semblants bons per fama  5 no pas en ver / car per fama be feyen e per llurs fets / lo mon los meritaua no y resta’l mon / qui res de be guardone. -f. 147v- Donchs lo mal hom / als homens ja te’scusa cascu pot fer / tal com son voler dicta  10 tot estament / son offici no serua no se’ls prelats / perdon me Deu com dupte. Papes e Reys / fins al estat pus minue fan lo quels plau / mas no pas lo que deuen Deu amador / d’intencio primera  15 es colt y honrrat / d’intencio segona. Dret natural / es, que la prima causa en nostr’Amor les altres preceixca, e quant se fa / ques faça per aquella e no vullam / aquella per les altres.  20 Ell’es la fi / de nos e lo princípi en ella’s mes / que’n nos los nostre esser nos ignorants / regiram aquest orde car Deu volem / no per si, mas per altre. Deu no pregam / ardentment sino’npressa  25 e quant volem / gracia dell atenyer e som tan pechs / quens pensam ell nos hoja e nostres prechs / ab gran dret nos condamnen. Puix no hauem / l’entencio primera en ell: y apres / a nos, e nostres coses  30 a nostres prechs / ell hou d’orella sorda e nons partim / dauant ell menys de colpa. -f. 148r- Nom marauell / sils fets de Deu s’ignoren com los morals / qui son clars escurs paren llur fonament / es en nostres ventresques  35 perque nons cal / escartejar molts libres. Si atraues / la fusta va’la roca raho sera / puix Nauxer no la guia si per virtuts / los homens no s’adrecen que pendran donchs / per forma de lur viure?  40 Si Deu no fos / ne lo mon donas premis per si mateix / hom deu fer bones obres, car en be fer / lo bon hom se delita el home reb / de sa bon’obra paga. Mas qui per Deu / ne per si be no obra  45 mas per hauer / honor, glori’, e fama, folls es pensant / que sens be les atenga e si no sab / que treball ne merexen. Segurs de Deu / son de llurs crims los homens en aquest mon / puix castich no sen mostra  50 e ja los Reys / los potents no castiguen per quels han ops / y en part alguna’s dupten. Si com lo Lop / la Ouella deuora e lo gran Tor / segur dell peix les herbes axi los Reys / los pobres executen  55 e no aquells / hauents en les mans vngles. -f. 148v- No roman sols / la colpa en los princeps mas en aquells / qui en mal fer los insten, ells ja son mals / y’n mal fer los inclinen per llur profit / o per causa d’enueja.  60 De nos mateix / pren lo mal causa prima quins fem senyors / ab lo poder del princep en contra’quells / quins son par yeguals frares per fer nos grans / d’honor e de riqueses. Dobl’animal / es l’hom els altres simples  65 per ço com son / en ell dues natures, si del que fa / non complau al menys vna del tot es foll / qui de natura ixca. Si no complau / a la part rahonable o l’apetit / sol qu’altre non damneje  70 foll es del tot / si’n ben fer se turmenta per hauer ço / quel mon als bons denega. Tals com aquells / qui per la mar naueguen son desuiats / sils fall la tremuntana e van en lloch / hon la ventura l’s porta  75 son en lon mon / los homens que’n ell viuen. Puix la virtut / no tenen per ensenya cascu va’lla / hon l’apetit lo porta qui contrafa / es foll quel atribule puix que no sab / causa per qui treballe,  80 -f. 149r- O Deu perque / los qui lo mon trebulen y el que vollrran / per null temps aconsiguen y a conseguit / llur voller mes desija si que james / fam se part de llur ventre? Com ne per que / no demanen ab cuyta  85 si res pot fer / de que’l hom se contente? sabran que hoc / e veuran la gran falta que dins ells es / e no pas en les coses. Per acabat / foll, se tendra’l pus saui de son defalt / aura mes conexença  90 puix ha guastat / lo cors e molt mes l’arma seruint aquell / qui mal en paga dona. D’opinio / falsa, pren lo seu esser pres la’n descuyt / no es lo quis pensaua fama y diners / cuyda que virtuts fossen  95 los folls les han / e sauis les pledeien Res no es bo / quel mal hom posehexca e com honors / los mals homens atenguen los homens bons / ab fam no les demanen e majorment / pensant los qui les donen.  100 Foll es aquell / quil do de foll molt preha car ja no ha / d’aquell la vera’stima mas la final / diferença no’s molta entre aquells / qui vanes coses volen. -f. 149v- Lo van honor / al bon hom no contenta  105 car lo bon hom / en son acte’s delita, no en l’honor / del qui li s’agenolla lo be d’honor / en aquell es qu’honora. E no’n l’honrrat / mas lo be seu senyala e si noy es / honor fals’es aquella  110 que lo bon hom / de tot en tot menysprea no pens ser bo / qui en tal be’s gloria. Gran raho m’par / que Deu nos auorreixca puix lo perdem / per Deu qui no’s en esser quant los gentils / los llurs Deus adorauen  115 en llur error / hauien gran escusa. Vehent aquells / ab l’ull no sols de pensa e ver semblants / quels parien miracles ara’doram / Deu d’opinio falsa durant en tant com los trigam conexer.  120 Ala virtut / cuydam fer sacrifici quant la honor / hauem en reuerença, e no sabem / d’hon fals honor pren força e ygnoram / d’hon ver honor pren forma. Tota honor / nos sembla ques deu colrre  125 ne los sabents / mes del entendre passen car fan honor / als qui no la mereixen tots som eguals / al que defora’s mostra. -f. 150r- Afectio / y enueja’ls bons guerreja enemichs son / d’honor e fama bona  130 el ignorant / en qui ver juhi’s gasta qui sera’quell / qui de llurs mans escape? Mes son pero / los qui d’honor maltracten que tots aquells / que la fama varien al vicios pus tost l’es d’honor dada  135 que lo valent / de fama no triumpha. No solament / als pechs qui res no’ntenen mas a quants som / l’ull nostre’ns en falaga si que vehent / los fauorits hom honrra e tol recort / com no son molt culpables.  140 Qui per leigs fets / son muntats a domini honrrals l’estat / mes que leig fet nol’s lleua donchs qui’s lo foll / qui per honor be faça puix la honor / per be fer no s’atenga? Ignorantment / al mon alguns be obren  145 per no saber / lo quil’s ne dona causa, altres no tant / mas pegament be vsen fahents per talls que lur ben fer se perden. Los primers son / tenguts molt a natura quils fa ben fer / per mouiments quils dona  150 los altres son / vers Deu e si culpables infern viuint / e pres mort posseexen. -f. 150v- Fastig a Deu / de qui’l mon no te’n fastig e del quil ha / si d’aquell no s’aparta no solament / es lluny qui’s en la hermita  155 mas tots aquells / qui del barbull se lunyen. Ladre’s ja vist / qui ab ladres pratica superbios / qui per honor treballa auar aquell / qui ab diners s’embolca lo lloc hon es / lo mostra ser culpable.  160 Diners y honor / per treball just no s’guanyen tants son los mals / qui per aquells treballen qui bonament / en aquest mon pratica nó pot muntar / per los mals quil empachen. Qui regiment / vol de bon fer no s’alta  165 o es grosser / no sabent lo que s’usa a mal a fer / lo cami pla nons porta per nous camins / hi van e plens de’spines. Sil hom hagues / per leig fet vituperi que fara’quell / caualler sodomíta?  170 hauent pres grau / de’xcelent viril home y aquell jaqueix / volent costum de fembra. D’alguns sabem / aquest peccat horrible no veig senyal / qu’honor los sia tolta qui no la tol / de hon tolta deu esser  175 no la dara / en part hon se mereixca. -f. 151r- Ia no es crim / que al honor nos mescle e ja molt menys / en homens que’n les fembres ans fa senyal / vn poch peccat en elles que lo major / ques pot fer en los homens.  180 Aço’s deue / per quels homens son jutjes passants dolor / del crim que les mes toca amant asi / lo mal d’altre’encarexen e simples fan / llurs fets abominables. Reptar no cal de llurs vicis les dones  185 car de aquells / natura’n prench lo carrech, qui no enten / e passio lo força de son be y mal / natura es maestra. Los tres pilars / hon lo be d’hom s’asenta esser no pot / que’n elles se recolze  190 llur fonament / deu esser la prudença e lo nom sol / en elles par saluatje. Als que poder / e saber han d’apendre e de ben fer / per fauor de natura en contra dells / Deu pogra fer miracle  195 com en peccar / de la natura ixen. Dubtar no cal / sil hom contra si pecca en tot quant fa / si de raho s’alonya de tot en tot / de sa natura es contra com en peccar / los termens d’home passa.  200 -f. 151v- Yo guart lo cel / e no veig venir flames per abrasar / la Sodomita secta hon es lo temps / que tu preníes venja? de tot aquells / que natura’greujauen? Mire lo cel / quant ploura la justicia  205 que’n temps passat / entre nos habitaua e no veig res / que d’aquest loch deualle en fe roman / tot quant de tu se’spera. O senyor Deu / e quant sera que t’mostres? ja tarda molt / com del mal hom not venges  210 yo so ben cert / qu’apres la mort l’esperes mas en lo mon / bem sembla quet mostrasses. Vulles hauer / pietat del teu poble puneix aquells / sehents alts en cadíra qui del Anyell / volen la carn e lana  215 e son contents / que feres lo deuoren. Si dels estrems / los homens no se’spanten vicis comuns / quasi’n virtuts se’npenyen, ja los auars / passen per homens sauís los cauallers / per mercaders se’spachen.  220 E los couarts / llur grau d’honor no perden per be quel nom / en los pits d’hom romanga als propis fets / enteniment nos troba si per aquells / per hon diners s’ajusten. -f. 152r- No’s deshonrrat / per ser auar, l’hom joue  225 en que passas / Tantalus en cobea si es dispost / en ser franch essent prodich ja li noura / si tracta matrimoni. Vell ignocent / de be, mas de mals apte luxurios / cubert e ple de pompa,  230 no pert honor / ne’ntre los pechs sa fama qui son aquells / sabents qual deu l’hom esser. Que pot valer / hom qu’indignat no sia en contra’quells / qui en lo mon triunfen? vehent los folls / grosers e plens de vicis  235 e tot llur be / los ve per atriuença. No se algu / quil mon tant no rebuje quel enderroch / puix no sentint nos cansa maldit jutjat / pot fer, mas nol empatxa al atreuit / lo mon cami li obre.  240 Per mals mijans / lo mon sa fauor dona y en son despit / los atreuits s’auancen son auorrits / e quasi’l mon los dúbta loch de cascu / en lo mon hon s’aloja. Noy a raho / l’ordenador al seure  245 noy seura’lgu / si espera bon orde no contra fa / la taula de Perusa horde noy es / mas herror sempiterna. -f. 152v- Rey no regint / nels pobles obeeixen no se qui es / pus colpable al altre,  250 degun estat / al altre no impugen car no’s algu / que sa fi no desuie. Si algun hom / es qui la regla rompa tant poca part / al tot punt no altera ab tot aço / resta la regla ferma  255 vn Oronel / lestiu no denuncia. O gent del mon / obriu los vlls per veure com no’s tot ver / lo que veritat sembla e que honors / los diners e la fama per les virtuts / per null temps s’atengueren.  260 Lo cobejos / cruel e ple de pompa astucios / importu sens Deu tembre aquest les gents / per virtuos lo jutjen donchs per bondat / nos guanya bona fama? L’hom que virtut / ab sol entendre toca  265 y en algun tant / pot gloria’consegre, es coneixent / e la fauor menysprea vehent los folls / com en aquella’ntenen. No es tan bo / que si los bons l’hauien nou la volguesen / ab rahonable’stima  270 no es tan foll / que’n estrem la cobeje l’entendre ha / mas a virtut no basta. -f. 153r- O quant son pochs / qui de general regla sabríen fer / als fets singulars regles, e aplicar / aquelles a la vida  275 e fer juhis / molt certs e necessaris. Tots los juhins / ques fan entre los homens affectio / la sentença ordena, d’hon tinch per foll / qui en gloria’s munta per lo juhi / que tal jutje la dona.  280 Causen les gents / esta error comuna puix en lo mon / tal enteniment troben, ans de hauer / del ver la conexença han engendrats / habits de mals conceptes. No ha molt fet / quin conexença basta  285 mas lo qui ha / que la part bona prenga als homens flachs / par obra impossible per qu’ab vll flach / miren cosa difficíl.

CANT MORAL. XI.

132 LO tot es poch / ço perque treballam puix conseguit / el voler fart no es, en lo volgut / lo defalt no es pres mas l’apetit / com en tal part gitam. Alguns desigs / acorren a delits  5 quel mouiment / no pot hom escusar e d’altres molts / que se pot hom guardar e contra nos / son per nos elegits. -f. 153v- Per poch loguer / treballam jorns e nits no se ques fa / perdre hom, si, e Deu,  10 molt per poch preu / se dona ço del seu perdent delits / per delits ab despits. Contra lo cors / es enemich lo mon del, arma es / enemich principal son semblant be / es vn verdader mal  15 doncs de hon los ve / amar qui ells confon? Per delitar / diuersos delits son ani alguns / necessitadament, naturals son / l’especia sostinent altres quem pens / que natura nols don.  20 Mas son per hom / d’opinio estimats los quals per si / no han res de valor car lo senyal / de virtut es honor los diners son / per estima trobats. Los homens son / axi forauiats  25 qu’honor, diners / crehen ser be del hom ço es perque / l’ull nostre no veu com a la virtut / sien premis donats. E veu aquell / honrrat hauent diners lo loch noy es / e lo senyal roman  30 en tant al mon / ha durat estengan que no sab / altres Deu verdaders. -f. 154r- Vns delits son / de altres homeyers la carn no vol / treball, fam, ne coltell, e pels diners / axi joue com vell  35 se dona mort / e pert tots sos plahers. E la honor / ab lo diner debat no pas tostemps / ans lo diner segueix en camp sembrat / de diners honor creix tals son los Deus / que’l mon ha celebrat.  40 Si l’hom ha be / per lo mon l’ha trobat dich ho d’aquell / qui no sab altre be, e si te mal / axi pel mon li ve no pas en tot / mas en gran cantitat. Lo mon fa mal / mostrant que vol ben fer  45 e quant fa be / no es be verament aço no’nten / lo qui viu grossament ni lo sabent / qui passio sufer. Ardit, e franch / prudent, justicier, es l’hom pel mon / sens habit de virtut,  50 aquest nom ha / per lo mon mereixcut perque nos veu / ço que virtut requer. Bon fet requer / de be fer gran Amor essent aço / delit noy fallira l’intencio / d’interes noy será  55 e lo mon vol / diners fama y honor. -f. 154v- Infinits son / que obren ab dolor y ab interes / algun acte honest, els ignorants / cuyden hauer conquest ja la salut / ab gran dolor e plor.  60 Altres e pochs / entenen lo que fan e faran be / ab mal’intencio dant entenent / que lur voler es bo tots dauant gents / virtuosos seran. Sens nombre son / los qui tant no faran  65 volents portar / si molt ben arreáts no pensant als / sino com son miráts y en loch publich / ab dolor despendran. Dela virtut / que’n conseruar serueix tanta n’auran / com solament los plau  70 res no metent / en obra sils desplau sepulchre son / hon res leig no pareix. Lo be del mon / no es be’quil coneix la sauil sab / e tem aquell lo foll, saui no es / quil sab e no sen toll  75 sens act’honest / prudenç’a nos’nodreix. De sauis folls / yo fare mencio e de aquells / qui sauis hom pot dir dels folls cuberts / e dels menys de cobrir dels perdonats / e dels menys de perdo.  80 -f. 155r- Segons de molts / son llur intencio quel be del hom / fos en tres parts partit, mas en apres / d’aço deu esser dit que es lo be / per ver’opinio Tant quant hom / sent / ab anima e cors  85 e tant quant sent / ab lo cors solament e quant enten / ab sol enteniment del be celest / d’aquell res yo no pos. Molts philosophs / en llurs escripts han clos ser profitos / delitable, y honest,  90 e tot quant es / que sia deshonest no esser bo / fora de tot repós. Lo be honest / se’n portals dos ab si car per aquest / delit perfet s’ateny axi mateix / a tot profit s’enpeny  95 no desuiant / de raho lo cami. Lo profitós / per que se’sguarda’si lo delitós / dins si mateix enclou tot acte’n l’hom / que dilectio mou porta delit / e nou cal dír a mi.  100 Mas tot delit / profit asi no trau e pus comu / es delit que profit tot animal / participa delit y en lo profit / hom per la raho cau. -f. 155v- D’hon se pot dir / quel be del home jau  105 en aquests bens / cloent los tots l’honest, mas es a dir / que es lo be aquest e sil ateny / lo Rey e lo esclau. E hon esta / en l’home asegut. e que deu fer / per conseguir tal do  110 e quan ateny / per sa possessio e com per poch / lo vol hauer perdut. Segons per molts / per tots es sabút tant quant fa Deu / en va no es fet res, los elements / e tot quant que dells es  115 a certa fi / per sos migs han vengút. Repos ateny / segons qui es cascu no pus ne menys / que naturals promet en conseruar / si cascu es discret e fer aço / no roman trist algu.  120 L’animal hom / es animal comú tocant de brut / e de celestial, brut per la carn / per l’arma diuinal e d’aquest be / molt menys sera dejú. E sera quant / la rahonable part  125 ates aura / la fi per son obrar est es lo be / final, hon vol bastar e que lo fals / romanga’vn depart. -f. 156r- Cascu obrant / a be ha son esguárt e sab que mal / de tot en tot fará,  130 y el fals juhí / per ver estimará plahent asi / per fer l’apetit fárt. E no sera / sil ver be hi defall car no roman / contenta la raho si no es be / mas per opinio  135 sin ha delit / nos lunya lo treball. Tal es lo be / que no es mur ni vall tinga lo pas / quel voler d’hom nos port per sa virtut / sens hauer hom acort lo tira’si / e menys d’altren treball.  140 E dell han dit / sauis Escocians133 quel posseint / no pot caure’n tristor lo philosoph / aço pren per error dient aquest / no’stendre tant ses mans. Alguns han dit / que’n les coses molt grans  145 lo contemplar / delles la veritát es aquest be / mas axi han errát, altres han dit / que’n les virtuts vsans. Tots han dit ver / e no cascu per si lo be del hom / en dues parts se pren  150 quant veritat / l’enteniment enten el apetit / a raho consenti. -f. 156v- De aquest be / algu no disenti que de persi / ben hauirat l’hom fa mas per complir / lo que l’hom mester ha  155 dels bens forans / e sens ells nos’mezqui. Mas qui del tot / ben hauirat no es d’altra part diu / per si esser bastánt entre be y mal / hom fa estar penánt entr’aygua y foch / sent fret o calt l’han mes.  160 De son poder / Seneca’ço defés dient que’n bens / forans, es algun be, mas los quils ha / del sobira no te per ells hauer / la part de mig pugés. Ell vol tant l’hom / estrenyer dins sa pell  165 no pus hauer / que sa natura vol s’alguns d’aquests / la fortuna li tol quel sobira / ferm esta’n son castéll. Sils ben forans / son mester ab aquell complit son be / al hom en aquest mon,  170 menys de aquests / lo be no es ne fon deserta es / sa propi obr’en ell. Fortun’haura / en ell son poder larch y el natural / comu a tots los bruts, sos propis bens / en ell seran perduts  175 si’ls altres bens / en ell han tant allarch. -f. 157r- De aquests bens / veritat no fa’nbarch de ser en hom / forans y enteriors, fama y diners / son forans y honors fills e muller / e no se sim allarch.  180 Los apart dins / bellea y sanitat e tots aquells / que natura dar pot tots son no res / a mon parer e vot per ser comuns / e fora potestat O aquest be / no es en hom trobat  185 e si trobat / s’ateny sens los estranys qui perdre pot / no te’n segur sos guanys y en perfet be / senten seguretat. Qui jutjara / si ja’quest be pot ser sino aquell / qui es tot virtuós?  190 car l’home flach / vn pes molt ponderós per tant alçar / no creu dell tant poder. Menys de delit / tal be nos pot hauer e lo major / ques pot aconseguir e res nol pot / per natura venir  195 tant acordant / aquest lo fa saber. Picurus dix / ell esser lo delit aço es fals / mas es per conseguent sens lo major / delit no’s hom content son senyal cert / es fer l’hom haunit.  200 -f. 157v- Saber nos pot / tal be menys de sentit e nol sent hom / si donchs sabut no es, l’enteniment / sab lo be hon es mes mas pel voler / deu esser elegit. L’hom es mester / que faça vnio  205 de ses dos parts / la principal seguint, faent tals fets / que sia obehint son apetit / sensual a raho. En est obrar / cau delectacio donant senyal / de fer l’acte perfet,  210 e sens delit / l’habit nos mostra fet car mostra’l cors / ser en rebellió. Clarament es / desobedient fill qui murmurant / per lo pare treball sil apetit / en obehir defall  215 ala raho / la pau es en perill. Damunt es dit / que virtut pren exil sil hom obrant / obra per interes e per delit / quel habit complit es e sens aquell / no val vn gra de mil.  220 Ma si delit / es sola causa’l fet e l’acte’s bo / interes se fara nol cal pensar / al qui be obrara beua delit / e tristor ha mal fet. -f. 158r- Al be obrant / virtut delit promet  225 lo mal faent / s’algun delit ateny no passa molt / que tristor lo constreny enol defen / loch publich ne secret. Ab ell sen va / coneixença del mal qui per tostemps / la conscienç’al rou  230 si es maluat / tant que’n mal sa fi clou, lo seu delit / adolorit li val. Plato volch dir / que bo ne cominal no es delit / mas hach molts enemichs Picurians / posaren com inichs  235 que’l be del hom / era’n delit carnal. Mas darrer vench / son dexeble mateix qui anullá / vanes opinions e del que dix / don’avidents rahons y al bon delit / del auol diuidéix.  240 Delit e be / sol orde’ls departeix delit es bo / en tots fets naturáls. sino en l’hom / quant passe en los brutáls car en tal cas / natural desegueix. Quant es al mon / segueix natur’al cors  245 lo cel, el mon / vegetables, e bruts, axi raho / met al hom instituts e si les romps / es animal ociós. -f. 158v- De quant fa l’hom / delit es ocasiós car tot faent / enten semblar así  250 per conuinent / de la cosa perquí fa lo que fa / essent ne cobejós. En veritat / que molts actes l’hom fa que’ntre voler / e no vóler se fan de quels fahents / porten voler penján  255 mas elegint / a voler se refa. Si com dolor / contra delit está axi fon l’hom / contrariacio, de tot quant fuig / dolor es la raho tals passions / nostra naturans da.  260 Amor e oy / primeres passions son termenats / en delit o dolor ha’sguart de be / lo camí es Amor e per fugir / dolor ne da rahons. Sauis no son / tots qui les questions  265 determenar / saben, e dar consells si contra por / son simples com Anyells e vers delits / ardits com a Leons. Saui’s aquell / que sab si consellar enuers lo be / qui propi es e seu  270 prenint aquell / jaquint l’als en relleu anant los folls / en lo mon tribular. -f. 159r- Sauis son dits / los qui poden justár honor, diners / e fauor, de grans gents, e son vilans / de cor e mal sabents  275 que res del ver / no sabrien pensar. Cuydant esser / sauis ells son astuts poder hauent / de ser bons: son maluats, aquells e tals / no seran perdonats pel saui hom / qu’ateny si per virtuts.  280 Molt son errants / d’ignoranaç vençuts, altres qui son / errants ygnorantment, gran caus’hauent / de llur defalliment penedint se / del cas hon son cayguts. Tots aquests son / sens culpa llur peccats  285 no’l ignorant / que per culpa no sa raho sera / que perdo no acab e sien cells / sens llur colpa errants. Aquells son folls / qui son llurs bens gastats menys de seruar / manera en res de llur,  290 parlar de tals / largament yo no cur mas d’altres folls / sauiesa mostrants. Comprant molt car / treball, dolor, e mort, per guanyar poch / en cara yo crech cert plegats al loch / lo troben tot desert  295 clamants del mon / sens fer les algun tort. -f. 159v- Axi com l’orb / note ab l’ull de port perque noy veu / per causa d’un gros tel e tolt aquell / pot veure terra y cel ne pren aquell / quí de’entendr’ha confort.  300 En veure’l ver / e per mal apetit es ignorant / que lo mal jutja be, l’incontinent / per passio’n tal ve l’intemperat / en fer mal pren delit. De semblants gents / esta lo mon fornit  305 en tals recau / la major part del mon, quals son aquells / qui de aquests no son? l’hom dat a Deu / y el de natura exít. En general / l’incontinent enten mas ja no sab / com passio lo prem  310 ell sab lo be / mas va per lo estrem l’intemperat / nol sab, e donchs nol pren. Encadenat / deu ser qui no compren que tota res / deu ser jaquit per Deu, Mas escapant / d’aci tot home creu  315 que altre be / lo cor del hom entén. Del be aquest / es de marauellár com se pot fer / quel serch fals entenent en part hon fi / e lo començament ab la raho / pot be de si lunyár.  320 -f. 160r- La major part / del mon no pot amar lo be honest / perque be nol perceb, qui es aquell / qu’en pacienç’a reb que tot son be / dins si pusca estar? E per virtut / tal be sen aconsech  325 e que la mort / no deu hom auorrir e que honor / e bens s’an de jaquir e de aquells/ quels amen que renech. Saui, e foll / scieny, e home llech, en algun be / sa esperança met  330 e sil honest / lançat a part tramet de falsos bens / l’es forçat fer aplech. Segons qui es / tal fi li aparrá lo temps, el loch / la disposicio, li mudaran / sa mal’opinió  335 james enferm / sa voluntat haurá. L’home auar / son be’n diners esta y en lo delit / del cohit lo fembrer, l’hom ergullos / honrrat desija fer mas dintre si / diuers aço sera.  340 Car l’hom auar / lo logre te per mal e vol robar / en places e camins si bels auars / volen guany apart dins en lo guanyar / hu d’altres desigual. -f. 160v- L’hom ergullos / vol ser en general  345 honrrat, loat / mas en diuers cascu, hu vol ser dit / franch ardit pel comu altre’n saber / creu esser son cabal. Altre’n virtut / del cors o bell cantar tot aço fa / qualitat dessemblant  350 O per saber / del hom qui es triant en aquests bens / qual per millor li par. Necessitat / fa la fi cambiar car lo malalt / en sanitat la met lo sedejant / diu qu’en fartar la set  355 lo pobre hom / en hauer creu estar. Lo flach e leig / fort vol esser e bell tots aquests bens / ans d’hauer han gran preu del be honest / nos pot fer algun preu sino’l prudent / qui posseheix aquell.  360 Del hom sabent / es dret quem marauell que es aço / que de tot seny lo trau? com no coneix / que de Rey torna’sclau? volent delit / lo pert per mal consell. Car natural / passio’ell nol mou  365 tals delits son / trobats d’opinio per no vsar / lo delit de raho la voluntat / sercant sos bens enclou. -f. 161r- Nostra raho / aquests delits exclóu nols vol la carn / ans aquells auorreix  370 qui mes de prou / a son voler li creix a desijar / ço que la vida nóu. Quant l’hom de poch / en pau munta senyor que li plau mes per tostemps treballant obrant mals fets / nulla virtut vsant  375 no esperant / sino falsa honor. Delits del cors / no son de tanta’rrór car no’s algu / quells luny lo començ restant en carn / llur delit res nol venç l’especia d’hom / d’aquells trau sa valor.  380 Sobres volguts / nostra’rma’n habit ve e vol ne mes / per s’infinida part en terme son / e de llur terme’ls part fer los vol grans / natura nou soste. Donchs al sabent / qui n’sperança’l te?  385 en los diners / e honor de mal loch? no dich sils ha / que com a serp los toch nes don a ells / sabent com no han be. Tant com diners / lo cor d’hom no estreny en cor auar / algu be no s’assíu  390 ne pot hauer / amich home altíu: qui pecca’n tot / o quant de be ateny. -f. 161v- Donchs qui dira / d’aquell hom hauer seny quel propi be / pert per mal accident? car per hauer / fauor de folla gent  395 a grans despits / e vergonya sempeny? No venç primer / de trobar se vençut e serueix ans / que no sia seruit e per plaher / ans d’hauer lo sentit e sil ateny / ab dol es retengut.  400 Lo qui no sab / que’n obra de virtut es vn tal be / donant delit perfet e quel desig / per als no’s satisfet nom marauell / quen Deu sia’rascut. Com veu que res / nol basta contentar  405 e nos pot fer / que son desig castig e de tal be / veu tot animal rich y el ques senyor / se ve a pobrejar. Entre los bens / forans: lo vol trobar yls naturals / e nol pot conseguir  410 enest’error / aço lo y fa venir com cantitat / pensa quel deu fartar. E james fon / vn hom tan bell e fort rich e honrrat / que per ço fos content, segons que vol / ha son contentament  415 no segons quant / si be y ha’lgun deport. -f. 162r- Si la honor / ha be com s’arecort dela virtut / mas be no ha per si, son be esta / en qui la fa, y aqui es dat, siu val / sino tots reben tort.  420 L’honrrat ha be / com al bo fa honor el honrrat mes / com la honor mereix e la honor / algun tant valer creix e sil es tolt / per ço no sent dolor. Honor es bo / quant nol segueix Amor  425 mas plau al bo / pel mouiment primer no senten pus / car virtut no soffer que delit hom / en estranya valor. Mas ques dira / del vell entes maluat que mor sercant / fauor en mobles bens?  430 en tots barats / ha esperons sens frens no conexent / tenir cami errat. Del home pech / no so marauellát puix no sent res / defora de sa carn del hom sabent / se coue traure’s carn  435 que’n son saber / sia tant enganát. Perdent asi / e Deu: y el mon no guany qui coneixem / tan saui e tan bo? que mal e be / no sen diga ab gran so e donchs al bo / de fama poch lin tany.  440 -f. 162v- Foll es aquell / qui lo bon home plany com no’s preat / del home mal estruch ja no es bo / o mes pech es que Ruch que’n tal fauor / o de fortuna’s bany. Player se deu / lo bo com no te loch  445 d’executar / sa famosa virtut e quel poblas / se trobas fort e mut anant badant / algun bestial joch. Poble yo dich / a Reys, Peons, e Roch, Duch, Caualler / Iuriste, Menestral,  450 hauents per ve / l’opinió general que’n la honor / e diners tot be toch. E sobr’a aquests / fon vnes poques gents dients quel be / es en vergon’hauer altres tant pechs / dients questa’n plaher  455 menys de hauer / d’altre be sentiments. Per donar fi / a mos breus parlaments pens lo bon hom / com quil loa de que, e sil bon hom / lo loa e de be hajan delit / restrenyent bonbaments.  460 Gloria’sta / en conexer asi ple de virtuts / e no loat dels folls d’aquells nou dich / qu’estan cadena’n colls mas dels sabents / qui ignoren sa fi. -f. 163r- Vaja cercant / lo foll grosser mezqui  465 lo seu delit / entre los populars, car tot semblant / se delit’absos pars e no deman / a degu lo cami. Si es mostrat / cami no girara mas no yra / ab tant acuytat pas  470 si donchs no’s foll / que’n saber no bastas quin eslo jorn / que menj’alegre pa? Perque valent / home fastig no ha com veu lo mon / pels dolents posseit? e perque vol / d’aquells ser fauorit  475 no es d’alt cor / qui’n vers tal fauor va? Magnanim es qui lo mon te’n menyspreu e molt mesqui / lo quil pensa seruir e com aquest / los veu contra venir que fa lo llas / sospírant loa’Deu.  480 Hon cap virtut / la veritat s’aseu e la raho / ab aquestes s’ajuny hon vna es / les altres no son luny delles no sab / qui nols don egual preu. La ver honor / es dat als lochs hon son  485 e los reues / al qui sen troba buyt l’hom quin es menys / es arbre menys de fruit homs en bell ort / son los homens del mon.

  -f. 163v-  

CANT MORAL. XII.134

135LA vida’s breu / el art se mostra longa l’esperiment / defall en tota cosa lenteniment / en lo mon no reposa al juhi d’hom / la veritat s’alonga. No solament / es falta de natura  5 mas nos mateixs / fem part en l’ignorança aquesta es / en tan gran abundança quel mon nos es / tenebra molt escura. Qui tant no sab / en dos errors encorre ignora’si / no veu lo temps quil corre.  10 Naturalment / ignorança’ns guerréja en esta part / no podem dell’storcre per altres parts / li podem cami torcre mas no volem / de quens es cosa léja. Ço que libert / es a nos qu’aprenguessem  15 noy treballam / per nostra negligença e mal faent / de be perdem sciença donchs com sera / que res de be’n tenguessem? Per dues parts / l’ignorança es tanta quel mes sabent / de si mateix sespanta.  20 Deu no’ntenem’/ sino sots qualque forma presa pel seny / e Deu no es sensible, -f. 164r- nens es a nos / substança conexible, l’enteniment / ab la raho la forma. Los accidents / sol bastam a coneixer  25 e hauem obs / los migs que dispost sien embarchs hauem / tants quel juhi desuien mudant iuhi / minuant e faent creixer. Nostre saber / a molt poch nos abasta e passio / totalment lo degasta.  30 Qui es aquell / materia conéga sino perque / la forma’s pot entendre? lo diferent / de les coses compendre no es en hom / son saber noy apléga. E la virtut / que del compost resulta  35 com e perque / nos pot saber com passa vn’entitat / ne surt dela llur massa diuersa’ells / non cal d’aço consulta. D’aram y estany / veu hom exir lo coure quel fort acer / en força nol pot noure.  40 Leixant apart / les coses amagades que no’ntenem / e menys de nostra colpa, e ymaginant / l’ignorar quens en colpa sins preham poch / no cometem errades. -f. 164v- Fins a venir / que nons plau conexença  45 de nos mateixs / axi de cors com d’arma, d’aquest saber / cascu ses mans desarma, de mal de si / degu nol plau sciença. Apres saber / Deu veritat primera, segona es / de nos sciença vera.  50 Creixent saber / l’ignorança’s desperta al qui mes sab / li corre major dubte, en aquell temps / que res no se no dubte al grosser foll / tota cosa l’es certa. En son saber / algu nos glorieje  55 algu no sab / del saber lo subjecte l’anima es / e sol sabem l’efecte l’esencial / molt saber lo cobeje. Car los passats / foscament la sentiren e los presents / a llur dits se refiren.  60 En general / parlar mi no contenta mas en donar / del que yo dich exemple, los fets del mon / ab ansia contemple dant afalach / y axi mateix la’mpenta. Per nos lançar / al apetit sensible  65 sens retenir / e metre’n aquell tempre -f. 165r- se fa l’hom foll / ignorant per a sempre lo refraner / es casi no possible. La voluntat, / no solament alteren l’enteniment / d’entendre despoderen.  70 No se algu / que preu lo be qu’acusa fretura fa / donar li se estima axi mateix / per freture se’stima molt mes de dret / e contra noy ascusa. Tant solament / lo be que virtut causa  75 quil posseix / lo basta per coneixer los altres tots / lur preu nos pot pareixer es la raho / car no han ferma causa. Llur fonament / esta sobre falsia opinio / tot son esser cambia.  80 Molt hom conech / cuytat corrent al metje dient sos mals / per fer sa vida larga, del esperit / algun hom no s’alarga en demanar / quin mal li te lo fetje. Qui sera l’hom / qui al vehi demane  85 de sos mals fets / puix asi ell los cobre? lo qui te clau / y asi mateix no obre qui sera’aquell / qui obrir li comane? -f. 165v- No es algu / qu’asi mateix no menta per sa lahor / de falsia’s contenta.  90 Puix l’a petit / asi lentendre’s porta tant que lo ver / en falsia li torna en poch instant / entre ver y fals borna crehent de ferm / e puix fe no comporta. Noya res clar / que’nteniment entenga  95 el apetit / es bastant l’escuresca car tota res / obs es que s’apetesca qui es qui poch / o massa nol estenga? Afectio / l’entendre deshordena tots som estrets / ab aquesta cadena  100 Quant per son mal / hom ix d’aquella sénda de Paradis / que’n gros li es mostrada, tot’altra l’es / carrera molt errada res noy coneix / no haja obs eménda. No coneix Deu / ne si, ne menys natura,  105 e tot saber / sobr’aquest se traballa e res noy sab / e dintre si’sbaralla donchs qui’s lo foll / que’n son saber s’atura? L’hom deu saber / e fer que’n sa fi reste e que’n tot l’als / lo costat flach hi preste.  110 -f. 166r- Qui pot saber / quant sa passio senta en temps vinent / si la present ignora? del que fa juhi / que riura ell ne plora e pensa’mar / e amar dell l’absenta. Axi com l’hom / no sab que dins si porta  115 e veu se sa / e te la mort de costa y aquell qui ha / sa persona disposta per viure molt / e la mort te’la porta. Tal obra fan / en nos Amor e yra que no sabem / qual dells en nos se gira.  120 Per que restás / l’obra de Deu perfeta e que sa fi / l’home pogues atendre: fon gran raho / que dell pogues entendre tant que vers ell / anas carrera dreta. D’aqui auant / lo mes foll quis ergulle  125 en son sabler / puix lo ver li s’amarga lo saui hom / se coneix esta plaga e pren ne tant / que de fe nos despulle. Esser vn Deu / l’enteniment ho mostra en lo restant / es mester la fe nostra.  130 Alguns seran / que passen mes vergonya de no saber / que de mals homens esser -f. 166v- ans que grossers / volrien llur desesser e llur voler / de bon saber s’alonya. No solament / aquell no conseguexen  135 mas d’hon se pren / no saben e que dona passant dolor / l’arma e llur persona en tot quant fan / e aço no conexen. Axi com l’hom / que viu en la galera que la pudor / l’es olor falaguera.  140 Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen sens mass’amar / les coses agradables? si retrahent / d’aquelles ayrables retrahent se / deles quels damnifiquen? en carn sens carn / viu, qui pel mig camina  145 e no veu hom / qui vajen per tal via de mi confes / que mon juhi’scambia voltant se lla / hon passio la fina. Lo metje qui / al gust agror li alta no la tolrra / en persona malalta.  150 Sens cas vengut / mas concebut en pensa segons qual es / l’enteniment se volta, lla hon Amor / o ira no es tolta de ver en fals / de falls en ver dispensa, -f. 167r- Lo cas e loch / tot son esser li muda  155 e no es res / que dos cares no mostre, e per son mal / hom diu lo Pater nostre bona’s la mort / segons en qui’s venguda. Tostemps hauem / vn mouiment molt vari d’altre mogut / e tostemps ordinari.  160 Nostr’apetit / altre mouent lo ména no pas aquell / que’n general be’sgita, lo loch hon es / o tal be hom cogita son los esguarts / que per bruts hom s’ordena. L’enteniment / apres cerca la via  165 com aquest be / del loch tal haja traure ans fals juhi / l’enteniment ha caure si no’s alli / hon trobar lo volrria. Puix l’apetit / vn altre non cobeja le’nteniment / ab gran cura’l pledeja.  170 Ia veig estar / a Deu ple de riálles vehent com som / a nos mateix contraris, lo que sercam / son nostres aduersaris aquests son bens / d’hon hauem grans baralles. Lo mal volem / cuydant que be gran sia  175 e pledejam / aquell ab grans despeses -f. 167v- volent honors / matrimonis, riqueses, e lo reuers / s’ateny del qu’hom volrria. Lo mal es be / e lo be mal retorna algu no sab / sa Nau per quin vent borna.  180 Semblant me trob / al qui alegre canta e porta’l cors / disposicio mala, que pleuresis / o gota’l cor senyala e altres mals / quel esmentar espanta. E com aquest / de viure ja no pensa  185 torna cobrar / sanitat mes perfeta apres li ve / no sab d’hon, la sageta quel fa morir / sens alguna defensa. Lo que pensam / quens fara nostra casa alo mateix / la destruu e l’abrasa.  190 Tot hom es foll / qui molt del mon s’alegre puix noya fi / e si es, sospitósa, lo desijar / es cosa treballosa lo posseir / fa l’hom trist o alegre. Lo pus sabent / no sab, ne’nten, que vulla  195 quant deu plorar / d’algun fet, ell vol riure, corr’ala mort / pensant anar a viure de casa ix / quant coué ques reculla. -f. 168r- Per vn be poch / sa’nima e cors dona e per son mal / si mateix tot bandona.  200 Qui pot saber / que dell los fats ordenen quant, com, e hon / finira los seus dies? fugint la mort / hi va per dretes vies no sab los migs / si’n mal o be l’amenen. Ell va de nit / sens bruxola o carta  205 menys de Pilot / en la canal de Flandes e cuyda’nar / en coll d’homens en andes trahent si joch / del qui del mon s’aparta. Tot aço fan / aquells qui hom diu sauis tal exemplar / trahen los nets dels auis.  210 Hon se recull / en nos tant’ignornça136 obrant en ferm / sobr’incertes ventures? e pledejam / ab molt amargues cures lo tan incert / ab tan ferm’esperança? Si com l’orb foll / corrent tira sa via  215 e no sab hon / sia son dubtos terme e caminant / no veu hom lo peu ferme trencant va’l coll / e fi no consegria. Tal es aquell / qui be final vol traure dels bens del mon / e axi veig tots jaure.  220 -f. 168v- Com lo malalt / que’speriments asaja pera guarir / del cors, e amargosos, e son verins / pera la mort cuytosos altres non sab / o no te ab quels haja. Ne pren aquell / qui en lo mon treballa  225 per conseguir / ab que lo voler farte e nos pot fer / puix quel ver fi naparte en les restants / fins, be y mal se treballa. Los bens del mon / mostren fi, e non tenen car non son farts / los qui mes dells ne prenen.  230 Tots quants bens son / fora de la persona si be’s pensat / en degun fi termenen, es algun fi / los quals atenyent venen mas lo derrer / es qui be sens mal dona. En los primers / la pensa’s delitada  235 no sens dolor / car despit se remija nos troba fi / en res que hom desija si donchs no fal / a pena termenada. Senyal es cert / que hon mal se pot metre al final be / e ver nos pot remetre.  240 Dels fets la fi / la mort, ne determena e fins aqui / algu no es bon jutge, -f. 169r- qui es aquell / lo qui dretament jutje d’aço que fa / sin aura goig o pena? Les fins dels fets / estan encadenades  245 secretament / que no es vll les veja la pus gentil / senyala cosa leja si nos veu tost / trau cap ales vegades. Si com lo temps / humit, lo sech senyala los fets del mon / van de bon’obr’en mala.  250

TORNADA. 137 Mare de Deu / tu es aquella’scala ab quel peccant / lo paradis escala.

Fi del Cant. xij.

CANT MORAL. XIII.

138 ENtre Amor / son posat e fortuna cahent leuant /si com infant en roques congoixes grans / ab alegries poques sin posehesch / no’s marauella’lguna. Semblant me trob / al home qui nauega  5 qui per los vents / sa persona’s regida dolre nos deu / si las veu escarnida caure deu l’hom / guiat per guia cega. -f. 169v- No com aquell / qui’nteniment replega e dintre si / delits de virtuts vsa  10 sa fi guardant / aquell a qui acusa los ignorants / y als sabents mals no plega. Iaquint los mals / qui bens als pechs aparen lia perdut tast / de res no essent noble ans van seguit / com vns delits de poble  15 e dauant mi / altres no si acaren. Donchs si dolors / a ma pensa emparen raho es gran / puix tal vid’he seguida la fi del hom / tardament he sentida mos apetits / sens traua caminaren.  20 A llur semblant / cuytats acorregueren al qui pus prop / los fon de lur natura reconegut / ma’rma’n prench vestidura tal com aquells / vicis saber li feren. Los meus desigs / tals delits emprengueren  25 qua’ltri poder / dins si mateix hauia y aquells hauts / degu a mi complia e no molt tart / ami desparegueren. Qui’n poch vexell / molt gran cantitat pensa nos pot hauer / car la natura passa  30 qui vol rich ser / per vna ma escassa lo seu desig / contentar se defensa. -f. 170r- Ia no viuran / en molt alegra pensa qui bens del cors / e de fortuna volen: e totes gents / per hauer aquells moren  35 y en contra si / prenen armes d’offensa. Si col malalt / qui no’nten medicina prendrá veri / cuydant aquell guaresca de la sabor / amarga, sent la bresca e dolça l’par / vna’margant sardina.  40 Qui’n fer viltats / la pensa te vehina e no ateny / al delit del entendre: la veritat / de res no pot apendre y esclaua fa / de sa raho Regina. Delit d’hom pert / qui tals delits no tasta  45 car hom es dit / mes per la part del arma tot asi pert / qui de raho no s’arma y en aquell fruyt / d’enteniment no basta. A si mateix / lo maluat hom contrasta y el que li plau / fa e lo restant deixa  50 lo be jaqueix / ab tot lo mal se feixa si delit pren / en molt poch temps se guasta. Tot lo que fa / li torna en contrari e no coneix / l’enemich seu quil mata y aquell qui deu / portar jus la çabata  55 te sobre’l cap / per molt vell vestuari. -f. 170v- Pren men axi / com grosser erbolari qui prop la mar / les herbes del bosch cerca, e com lo clerch / fahent de festes cerca en lo troya / leixant lo breuiari.  60 Qui’n aquest mon / de ser hom se contente cerque delits / que sa natura vulla leixant als bruts / los camps e llur despulla e sols delits / nols acurt nels do’npenta. Lo delit d’hom / en b’entendre s’asenta  65 quant veritat / per aquell es sabuda: en tal delit / la sciencia y ajúda mas no’s complit / sens voluntat consenta. En be obrar / cosa de be y electa e que delit / prenga’n la sua obra  70 tot quant es d’hom / fa sa propia obra siu fa per Deu / sa vida es perfecta. La’vida d’hom / es en dolor contreta com los pus alts / delits mundans pratica: llur estament / enfermetat no s’fica  75 ho cambi pren / quils reb ab ma estreta. Ho falleix ço / per hon los delits venen e desi ells / l’anima no contenten com sobirans / bens, ans d’hauer se tenten com son haguts / ab si dolor sostenen.  80 -f. 171r- Ignorantment / les gens fals delits prenen corrent al mal / puix ha de be semblança, en loch de por / han alegra’sperança hauent mes be / de mentre nol atenen. Ates lo loch / qual ab gran desig volen  85 han complíment / de dolor infinida volent tot be / nol troben ne partida per delitar / amarga dolor colen. Alguns delits / d’aquell ver delit solen lunyar se mes / quels altres no sen lunyen.  90 e tots aquells / qui delitar hi punyen si plaher han / ab ell no s’aconsolen. E tant com pus / enells hom se delita axi forment / la gran dolor s’acosta de luny mirant / lo cami pla sens costa  95 y el caminant / rompent se’l coll despita. Carnal Amor / a gran pena concita a tots aquells / metents hi llur espera desig mortal / es passio primera del penedir / non cal hauer sospita.  100 Ales honors / vans pensaments segueixen a riques gents / serueix la roberia: dolor de mort / han que lur be tolt sia senyors en mon / e com esclaus serueixen. -f. 171v- Sils bens del cors / per nos res apareixen  105 nous hi cal dar / en aço gran crehença: de fortitut / lo Bou ha mes potença de temprament / los oçells ne floreixen. Per vn no res / estime la bellesa en poch temps cau / e molt poch la sen porta  110 e son poch fruyt / als folls amants conforta la sanitat / es per poch mal defesa. Be mostra’l cors / hauer poca bonesa que de virtut / l’animal brut lo passa: l’hom es senyor / donchs no per esta massa  115 car desta part / los bruts han mes despesa. L’hom es mortal / animal rahonable quant a la carn / es bestia formada: e la raho / en la’rma’s enprentada per esta part / a Deu es comparable.  120 Tant quant finit / pot esser estimable ab l’infinit / en compte se pot metre acomparar / se poria remetre res de la carn / ab lesperit durable. Si nol present / sentir la carn no basta  125 tastant, tocant / alguns delits sensibles los altres senys / per si nol son pahibles delits dels tres / pels dos sobredits tasta. -f. 172r- Delit es bo / puix a dolor constrasta mas no val molt / sens obra virtuosa,  130 ell la compleix / sens ell no’s saborosa hon cab dolor / la virtut no se’ngasta. Donchs quant la carn / es a l’arma tirada per bon delit / sa obra es perfeta no es raho / mas es sa filla feta  135 la part brutal / raonal es tornada. Aquells delits / de que la carn s’agrada cascu be sab / il’s de l’arma ignora, aquella res / que no fall algun hora entenen pochs / yes per molts menys tocada.  140 Algu se pert / per falta d’ignorança altres sabents / per no tastar no prehen axils vilans / qui en loch honrrat sehen no senten be / lo delit qu’honor lança. En ser content / cascu ha sa’sperança  145 e follament / aquell delit espera car los Llidons / vol trobar en figuera e talls Morischs / cerca’nla dolça França. Hu es lo be / cercat en grans partides no y a delit / sens dolor en alguna  150 qui mes ne pren / ha voluntat dejuna los menys volents / ne han alegres vides. -f. 172v- Ans que virtuts / sien per hom sentides los vicis han / mesa dins nos lur força, e si per temps / la raho tant s’esforça  155 desconeixem / e no clar, ses fallides. Durant lo temps / mals habits se nodreixen en hom, sens hom / aquest habit se talla l’arma y lo cors / sen fan cota y gramalla e los brocats / leigs vestits apareixen.  160 Qui son aquells / que’n tanta virtut creixen que solament / los vicis seus coneguen? la major part / yo son cert que ferm creguen que ço es bo / que volen e coneixen. Puix l’hom es mal / lo be no li pot plaure  165 car no repart / en be que aquell tira en voler d’hom / es al començ ques gira mas l’habit fet / Deu ajudant pot traure. En saborit / sentiment deu recaure aquell delit / que’n be obrar se troba:  170 d’aquest delit / la’rma sol non fa roba mas en lo cors / tal sentiment ha jaure. Tant quant cascu / es pus dispost arebre ay tant val menys / sino ix en bell acte pels dos lohants / en surt aquest contracte  175 sens llur acort / nos pot virtut concebre. -f. 173r- A si mateix / par que vulla decebre qui sa valor / ay tant com pot no munta tota res dell / val a bondat conjunta lo fill, el net / lo Bou, yl Ca de Lebre.  180 Segons l’Amor / axi lut be demana amant asi / molt mes del be s’aparta desijant be / s’vumple/ de mal es farta mal vol per si / e d’altre vida sana. Puix que virtut / delit e bens comana  185 perque nos plau / virtut, e vicin’s alta? la voluntat / a be ya delit salta lenteniment / sol entendre’l ver mana. Mas no volem / tastar desta vianda car en començ / desaborida s’mostra  190 l’auol delit / sent la passio nostra aquest n’ateny / treball en cura granda. Al tal delit / los pechs no troben anda puix que no es / enells speriença fe no hauents / nols basta conexença  195 la no sentir / per ells leixen en banda. No volen mal / quant son en malaltia e pobrejant / cobejen les riqueses los flachs e leigs / forces e grans belleses luny fora si / han tota s’alegria.  200 -f. 173v- Tot hom vol be / perque delitat sia e no sentint / aquell propi de l’arma cerca’l del cors / e de aquest se arma e d’altres molts / que follament se fia. Los quals com son / vnits en vna cosa  205 aquella es / del hom benhauirança cascu per si / hauent l’hom esperança en algu dells / sa pensa no reposa. Per millor part / Deu lenteniment pósa com a senyor / en cascuna persona  210 e si en ço / quel Deu donar nol dona com pus n’ateny / entant mes li fa nósa. Car de per si / lo leig fet tristor mena e sent ho mes / qui de’ntendre mes toca si com l’hom foll / quis fir l’ull d’vna broca  215 com pus dret fir / sa vista destermena. Tota passio / es cert que mes se’ncena en l’hom subtil / que’n persona grossera, car entenent / en contra la carrera d’Oy o d’Amor / hon s’aparella pena.  220 Car solament / praticant del entendre no es ple tant / en virtut ne’n sciença de ço quel plau / ha major conexença e no es res / quel dol nol fa contendre. -f. 174r- Si Deu al hom / grosser, lo plau defendre  225 de fam y set / e de dolor sensible altre dolor / no li pot ser terrible si ja molt prop / d’aquestes nos deu pendre. E donchs de tant / l’hom entenent pren colpa com en dolor / al home grosser passa  230 saber ha poch / e giny contra si massa lo poch y’l molt / cascu per si l’encolpa.

Fi del Cant. xiij.

CANT MORAL. XIIII.

139 Nom clam d’algu / quen mon mal haja colpa sim clam de mi / yon passe ja la pena, de fora mi / es la causa quil mena mas dintre mi / es aquell quim encolpa. Ignor sim ve / per falta del entendre  5 per fals jutjar / les coses presentades o l’apetit / per sobres desijades fa que nom puch / d’ignorança defendre. Menys de mester / enteniment despendre tot quant Deu feu / es bo per sa natura,  10 ell establí / a tota creatura terme de be / sens poder ne mes pendre. E l’home foll / sa natura regira e met valor / hon algun be no s’troba despula si / e dona’l estrany roba  15 gracia fa / de si mateix la tira. -f. 174v- L’ull del hom pech / totes les coses mira de sobre si / essent elles jusanes: a son voler / vol portar les foránes e quant no pot / en contra Deu sospira.  20 No compensant / com enell es la falta per no domdar / l’apetit no fartable pensant esser / bastant e sats durable cosa questa / molt baixa e par alta. Asats en l’hom / es la raho malalta  25 qu’a son voler / portar vol tota cosa: ne sab que l’hom / en lo mon no reposa si del forçat / que soffir se desalta. Donchs quant es foll / qui va tras l’impossible e creu de cert / que ben leus de atenyer  30 ne sab que son / voler, no pot estrenyer si donchs nol met / en lo cert e possible. Aquell sentir / el entendre’s fallible ignorants ço / que al voler abasta: foll es aquell / qui vol de molla pasta  35 fer vn escut / a tot colp ínuencible. Donchs que sera / del que’n les dones volen Amor gentil / mesclada ab gran bonesa? dient quels fa / la fortuna malesa per no saber / d’hon los ve per ques dolen.  40 -f. 175r- No saben poch / los qui molt Amar solen saber d’hon ve / perque dolor sofiren ab cor d’hauer / tot be complit requiren de don’Amor / e per Deu aquell colen, Per ignorar / Amor e sa natura  45 e ignorant / dones e lur mereixer cuyden que ço / quils da fam los deu pexer e dura tant / la fam, com l’oradura. Graci’ateny / aquell qui no atura en la herror / sino tant com ignora:  50 mas conexent / la, moltes veus senplora e no sen part / ne’n penedir met cura. E moltes veus / la falta coneguda partir sen vol / e lo partir l’agreuja per que li plau / lo temps que si alleuja  55 esperant qual / part, dell sera vençuda. Enemich es / de la cosa sabuda l’enteniment / si veritat no guarda donchs de Amor / follia es la guarda puix dins breu temps / de blanch en negre muda.  60 No pens algu / la colpa d’Amor sia ne del amat / mas del amant que ferma sa voluntat / en loch tremolant ferma foll es aquell / quil vent fermar volia. -f. 175v- Tot lo darrer / met l’hom en primería  65 e no coneix / fins que n’es temps ques faça, quant l’apetit / totes coses abraça e lexar vol / ço que fer nos poria. Lla donchs hom veu / si es sabent l’errada com, ne perque / no ateny lo que cerca  70 lo foll roman / en sa trista’ncontrada. Ans de hauer / la cosa desijada es de saber / haguda quant contenta: aço no sab / hom, si primer no tenta l’esser de si / e del que li agrada.  75 E que primer / son apetit estrenga a no voler / lo que raho no vulla del hom vestit / mal pendre sa despulla menys es de fer / tolrel ans que la prenga. Pus facilment / yo crech que l’hom atenga  80 tolres desig / quen aquel metre terme: qual es aquell / que’n loch lenegant ferme son peu, que tost / en terra no s’estenga. Donchs qui d’Amor / segurament vol viure los mouiments / ab fermes rahons tolga:  85 e qui d’aço / no es bastant se’stolga mes prop li es / lo plorar que lo riure. -f. 176r- Acobejar / es hom primer delliure que no hauer / de les coses sciença perque no te / franca la conexença  90 dones y Amor / en loch degut asiure. No se com es / conexença primera quels apetits / mortificats no sien ella val poch / si ells cami desuien y ells van com obrs / si non prenen carrera.  95

TORNADA. A tots aquells / que’n lo mon han manera de abraçar / totes coses mundanes com pus n’auran / veuran ells y elles vanes quí fuig del mon / va per dreta carrera.

SEGVIDA. Vos mon senyor / haueu sciença vera  100 los apetits / mals a vos no contrasten mostrant a molts / qui saben e no tasten si’l passionat / ha la raho sancera.