[Lo sant Graal]
|
| Allà molt llunt, en ignorada serra, | | | | alsa el bell cap lo Montsalvat gloriós; | | | | hi a en son cimal un temple, y en la terra | | | | no·s veu ningú més gran y més hermós. | | |
|
| Una copa hi a en ell, de virtud rara, |
5 | | | guardada com tesor el més preuat, | | | | tesor que un jorn als hòmens, purs encara, | | | | pels àngels del Senyor fon abaixat. | | |
|
| Cada any, del cel devalla una coloma | | | | per renovar sa gràcia y esplendor. |
10 | | | ¡És lo sant Graal!, y son potent aroma | | | | dóna a sos caballers sagrat ardor. | | |
|
| Aquell que té la glòria de servir-lo | | | | gotja un poder extrany y sobrehumà. | | | | May les arts de l'infern podran ferir-lo; |
15 | | | sa mirada, només, el mal desfà. | | |
|
| En sa gloriosa y benhaurada empresa | | | | defensant la virtut, l'honor y el dret, | | | | no perdrà sa invencible fortalesa | | | | mentres sabut no siga son secret. |
20 | |
|
| Tots, al lluytar en eixa noble guerra, | | | | lo misteri paurós debem guardar; | | | | qui una paraula d'ell diu a la terra, | | | | al punt mateix la deu abandonar. | | |
|
| Ya sabeu tots la desijada història. |
25 | | | La lley, en mi, cumplida té que ser. | | | | Mon pare, Persifal, reina en sa glòria; | | | | sóch Lohengrin, son fill y caballer. | | |
|
