Visor de obras.

  —113→  

La sancta oració dominical
	Pare nostre Deu eternal
	qu' estás als cels y veus lo mon,
	Sanctificat es sempre y fon
	ton nom perfet y sens igual.
	Vingans, Señor, tots te pregam,	5
	lo regne teu; fent que 'ns salvem,
	fassas vivint y quant morrem
	ta voluntat que no 'ns perdam:
	com en lo cel est Deu lohat,
	sies al mon degudament,	10
	lo nostre pa y manteniment
	de cada jorn no 'ns sia negat,
	donalons huy y ensemps tot be,
	y ajan perdó en nostra fi
	nostres errors, mes no axi	15
	com nos solem que mal se té:
—114→
	ya perdonam no podem mes
	al quens offen, Señor, mas tu
	prech que no deixes caure ningu
	en ser tentat en mal exes:	20
	desliurans donchs, gran Deu etern,
	de mal vivint y mort d' infern.

Salutació angélica
	Ave, dels cels gran regina,
	Maria glorificada,
	Gracia te sia dada
	Plena de gracia divína:
	Dominus tecum tot' hora	5
	Benedicta del señor
	Tu qui fuist merexedora
	In muliéribus, señora,
	Et portas lo Salvador,
	Benedictus sempre sia	10
	Fructus qu' el mon tot prospera
	Ventris tui parint sencera
	Jesus ab gran alegria.
	Sanct' abans tots secles feta
	Maria la quens defen,	15
	Mater Dei en tot fer feta,
	Ora pro nobis eleta
	Peccatoribus. Amen.

Obra feta per devocio sobre la redempcio de naturalesa humana
	En lo secret de suma Trinitat,
	qu' es Deu inmens, aparen dos donzelles
—115→
	molt resplandents y singulars y belles:
	filles son dell segons sa magestat
	y la major Justicia te per nom,	5
	l' altra, son par, se diu Misericordia,
	entre les dos tenen molt gran discordia
	sobre l' exes causat del primer hom.
	Y començant Misericordia dix:
	pare y señor sola esperança nostra,	10
	vinga lo temps per la clemencia vostra
	qu' en vostre cor la pietat contix:
	alçás molt prest Justicia responent,
	dix, señor just, que a feta mi justicia,
	consentirá que l' hom obrant malicia	15
	rest sens pagar un tal atreviment.
	Aven sentit Misericordia tal
	dix com pot ser que bondat infinida
	qu' en vos está, señor, tant fora mida
	vulla mirar la culpa qu' es mortal:	20
	ab gran concert Justicia tal respon,
	com se pot fer, señor, tant just que sia
	vostre voler romput ab gran falsia
	sens condempnar qui 'l romp en lo pregon.
	Respon l' alt Deu de sa virtut	25
	que pot quant vol, sols per sa gran bonesa,
	filles yo vull per ma naturalesa
	trobar remey per la humanal salut:
	y vull donar per ells á mon car fill
	que pac tal crim, puix qu' ells pagar no basten	30
	si be 'ls humans á mon voler contrasten
	sols una trob de vergens clar espill.
	Vos Gabriel embaxador expert
	a Nazareth aportan l' embaxada,
	direu axi á la Verge 'sposada,	35
	qu' a de baxar mon fill dins son cubert:
—116→
	justicia vist que l' alt poder supern
	era 'l parer de l' altre sa germana,
	contenta fou y l' abraça de gana
	les dos seguint tot lo voler etern.	40

Sonet
Exortant á tots los faels Christians, á recuperar la Terra Sancta
	Tranquilla mar, lo vent llach y seré
	es gran delit en mar veure un' armada
	de molts vexells de fael gent concertada,
	per defensar la ley del qui 'ns sosté:
	contra tirans, enemichs de la fe;	5
	per recobrar la part qu' está usurpada
	hon Jesu-Christ la sua sang sagrada
	volgué 'scampar, per fer á tots mercé.
	Si tal se fes, quin pl' er pot ser major?
	Yo certament son igual no sabria	10
	per ben servir al eternal factor:
	als prínceps donchs Deu pos tal fantasia
	qu' an lo poder, ensemps ab lo tresor,
	que ningun fel atras no restaria.

Laors de nostra señora

EN TITOL DE ESPERANÇA

En la gran mar de nostra mortal vida un port serrat fos del etern formada, —117→ verge sens par, de gracies molt cumplida, de temporals ni vicis may sentida, puix fos abans dels secles vos criada:  5    la gran ciutat del cel tancada 'stava pel crim comés de nostre primer pare, part per entrar ninguna se trobava sino per vos, gran port hon se 'sperava que de Jesus serieu digna mare.  10

Dos grans castells segur port vos guardaven, Virginitat y fe qu' en vos estaven.

Del moviment d' aquella cruel guerra alt en lo cel per Lucifer maligne, caent los mals ompliren mar y terra,  15 hont los ellets per destruir tal herra agenollats davant l' etern benigne:    tots esperant, María Saludable, vostre venir per reparar l' altisme, Verge parint Jesus fill tant amable  20 y fents' al mon al homens conversable aquells tragués del infernal abisme.

Hont verge fos port d' esperança pura dels navegants en nostra mar escura.

Corrent per tot los enemichs corsaris,  25 nostres vexells posant en cativeri, eran los vents dels vicis molt contraris qu' els grans pilots posaven en sumaris Verge port ferm sols vostre refrigeri: ab gran esforç tenint ferma 'sperança  30 un capitá de vostre port vindria, tant ben armat qu' entrant en la matança, —118→ de nostres danys faria tal venjança que de presons á tots desliuraria.

Hon endreçam dins los reparos vostres,  35 port de salut, los naufragis nostres.

Vingut lo temps que la natura humana, se libertás de l' infernal caverna, vos ab gran goyg, reyna molt soberana, París l' alt rey, verge restant y sana  40 hon se mostrá vostra virtut superna:    quant terra y cels y 'ls angels festivaren lur esperar, cantant vostra victoria, y de bon grat la pau dels cels cantaren publicament als homens amostraren  45 de vostre fill l' exelsa y alta gloria.

Verge restant port de tal fortalesa, que vent de crims en vos ja mes fou presa.

Victorios d' aquella gran batalla de l' alta creu qui cels y mon prospera,  50 a vos dexá port de salut sens falla reyna perqui del cel gracia devalla, dels afligits sola 'sperança vera:    y axi som certs port d' aygua molt divina que sou confort dels navegants y vela,  55 y puix que sou de caritat doctrina al que 'sperant en vos son cor inclina, prech no falteu vos, de la mar estela.

Hont port segur sou verge sola y una que tots correm en la mes gran fortuna.  60

  —119→  

Altra obra en lahors de nostra Señora de Esperança

Tots esperant estaven, cels y terra fins dintre els limps los nostres antichs pares ab gran dezig finis la mortal guerra que Lucifer als cels mogué per herra quant feu dels seus tots infernals confrares:  5    hont l' alt factor per divinal misteri als ángels feu, verge, de vos gran mostra y aquells al mon donaren refrigeri per vos dient fora cobrar l' imperi dels cels tancar per la gran culpa nostra.  10

Hont verge fos sola 'sperança bona d' obrir los cels d' on posseyu corona.

Los ángels vent aquella gran caiguda que despullá dels cels tantes cadires, ab gran fervor cantaven la vinguda  15 de vos, abans dels secles concebuda qu' á fet tornar en amor nostras ires:    essent molt certs que sols vostre merexer bastava tant qu' el verb s' encarneria dins vos humil y per virtuts tan crexer  20 per hont vingué lur esperanç' á nexer que dels humans l' alt cel repararia.

Hon prengués nom qu' es verge d' sperança dels ángels cor, dels homens confiança.

Adam plorant l' erra per ell causada  25 y apres sos fills, los savis patriarques, —120→ ab l' esperar de vos, verge sagrada, lur pena gran restav' aconsolada. Y 'l vostre 'sper los feu de fe monarques:    y apres d'aquells los gran profetas dignes  30 profetisant, en vos, verge, 'speraven, dient laors tan altes y condignes, y que seran tots esperits malignes del tot vençuts reyna, per vos cantaven.

Tots declarant nostra 'sperança clara  35 qu' el rey etern per vos lo mon repara.

Molts savia reys qu' en Israel regnaren per gran saber qu' el cel los espirava Mare del gran Messias vos cantaren qui duptará que molts be prosperaren  40 si fermament lur esperança 'stava:    qui bastará contar les alegries vingut lo temps verge que al mon fos vista dels ángels tants cantant ab melodies quant vos parís lo Salvador Messies  45 nat per salvar y fer del mon conquista.

Als cinch mil anys parint qui nos prospera vos confirmas nostra 'sperança vera.

Lo temps finit per la virtut immensa del gran rescat del humanal natura  50 que pres la mort Jesus que nos defensa, y obrí los cels per dar la recompensa als seus tenint de fe 'sperança pura:    ans qu' espirás en creu, segons se mostre, apres d' orar pregant l' alt Deu lo pare  55 dix refermant en vos l' esperar nostre —121→ Mare pendreu Joan com á fill vostre y vos Joan ella pendreu per mare.

Y axí 'speram en vos reyna tan alta puix mare sou dels pecadors sens falta.  60

Cobla moral maridada singular y plural sobre lo estrem y hores incertes de la mort
	Morir es port qu' en l' alt reviur' ens porta
	dins los alts ports de les divines portes,
	al ver deport que l' anima 'ns deporta,
	donant deports, al qu' esta vida morta
	fuyg be morint del mon les obres mortes.	5
	Hont cove cert tenir tot hora certa,
	puig que son certa de mort y causes certes;
	per acertar, v' ent esta vida 'ncerta,
	hon acertant, nostr' anima 's desperta
	al be despert seguint virtuts despertes.	10
	Y axi morir, es sompni que poch dura,
	als mals mortal, y als fe'ls vida segura.

Obra en lahors del glorios doctor Sanct Hieronym, les pauses Fenix comparat á una llantia

Volent l' etern Príncep donarnos exemple en vos Sanct Hieronym de gran sapiencia volgue fossen llantia cremant dins son temple al dret primer quadro y als altres contemple enceses tres altres de molta 'xellencia:  5 —122→    y vostre ser únich de tant Sancta vida lo vas clar de vidre, la traga 'ns advera puix sempre fos verge y ab gracia cumplida essent vostres vogis tenir sempre unida la pens' al rey Fenix qu' els ángels prospera.  10

Y essent fill d' Eusepi y nat en Dalmacia en Roma fes vincle cercant l' alta gracia.

Declara ser l' aygua dins vos llantia pura les letres molt fértils de vostra doctrina, puix sempre fos vigil en Sancta 'scriptura  15 mostrant l' al mon facil de tant qu' era 'scura obrint los grans nuvols de l' aygua divina:    y aquell sagrat oli posat per encendre demostra 'n la 'sglesia lo gran sacerdoci qu' en Roma, com consta, tingues en rependre  20 dels vicis los proxims volent sempr' entendre en actes mes sacres de molt sanct negoci.

La creu ab los suros, nadant llantia rica, treballs un gran pélach en vos notifica.

Fon mecha la lengua de vos tan aguda  25 y el lum del Paráclit qu' en ella cremava puix may no fon débil d' apendre ni muda, ans d' erétichs pessims fon sempre temuda puix sinch molt grans lenguas la vostra parlava;    y un cert fumet simple de letres mundanes  30 legint Plato y Ciceró per molt agradarvos tingues y casent piltre perqu' eran profanes, l' alt jutge molt sacre muda vostres ganes, levant vos la boyra, fent disciplinarvos.

—123→

De ferro triangle lo lantier demostra  35 Cilici molt aspre que pres la carn vostra.

Font corda sens dupte memoria 'n Deu ferma, puix sempre vostr' anima al cel fon ligada, quant vos per Egipte fes vida molt herma, y apres fent colloqui y en Betlhem referma  40 tingues en principi de frares fundada:    Bacina y vos dintre' el pesebre eus declara de Christ hon nos semble fes cella notoria, y hon fes los mes cantichs de nostra gran mare y apres per mort dolça donans le 'tern pare  45 banderes triunfo alla 'n l' alta gloria.

Hont, lum nostre fértil, lançau claror tanta qu' en vos fa gran ampra l' esglesia com canta.

Altra obra en lahors de Sanct Hieronym, les pauses Fenix sens metáfora

L' immens y etern Fenix de gracia 'nfinida volent dar nos cobro dins nostr' emisferi escur, ple de fástichs, de greu mortal vida a vos Sanct Hieronym doctrina cumplida dona, y letres fértils per nos refrigeri:  5    y vostre principi fon dintre Dalmacia essent fill de Eusebio mol clar en linatge; tingués dezig unich d' aver l' alta gracia y obrin vostre 'ngeni partis sens desgracia y en Roma fes tráfech de molt sanct viatge.  10

Y alli 'ls ordens sacres prengués y doctrina servint dina l' 'sglesia l'alteza divina.

—124→

L' enveja dels pessims de Roma y malicia y aquells grassos buytres fugint, com se canta, dexás y en les selves cercás la puricia  15 d' aquel gran Egypte portant la justicia de sobre los muscles de vida molt sancta:    y estant dins lochs aspres fes vida 'rmitana hon vostre cor dábil portas en tal vista que no semblant home ans mort inhumana,  20 tingués sempre l' anima y pensa molt sana en Deu, tement perdre dels cels la conquista.

Y apres fes, com consta, gran Sanct molt egreg de frares colloqui y en Bethlem collegi.

Y alli fes los cántichs qu'en nostre gran temple  25 tenim per antorcha y just calendari, que vos doctor vigil per dar nos exemple tragués d' aquells libres, sagrats d'hon contemple que just fos un altre Moyses en sumari:    y el lum del Paráclit qu' en vos luminava  30 Herátichs corruptes y lur fantasia vos feu sempre vencer, puix los contrastava dictant vostra lengua, que sinch ne parlava, tan clar es com l' aygua en sabiduria.

Y al pesebre sacre de Christ que 'ns prospera  35 fes cetlla sens dubte molt sancta y sencera.

Sufrint les calumnies ab gran paciencia tingués al mon cárcer d' estret purgatori y axis cobrás crédit de tal sapiencia que fos un gran pélach hon tota prudencia  40 tingué ferm son esser quens mostra notori.    Y apres dexant regla als vostres tan alta —125→ tots temps restant príncep d' un tant sagrat orde, per mort com un somni finás y sens falta l' alt Deu en son regne en gloria us esmalta  45 donantvos gran triunfo, puix fos sens desorde.

Y axi fruynt salve sens fervos obstacles de gracies molt prosper obrau grans miracles.

Versets en lahors de Sanct Hieronym
	Columna gran de nostre sagrat temple
	fos digne sanct Hieronym per doctrina,
	hon se soste la vera diciplina
	de tot perfet religios exemple.

En lahors de la benaventurada Verge y martir sancta Agnés

UNA METÁFORA    De grans virtuts molt digna caçadora fos Sanct' Agnes verge y de fé sencera, y axi restás dels cels merexedora puix de Sathan y mon fos vencedora quant per espos prengués qui nos prospera:  5 als tretze anys tenint edat molt poca per ser prudent, y ab divinal figura, tocaus l' immens al cor hon los fels toca d' hon refermás en Christ com ferma roca ab cast amor de verge sancta y pura.  10

—126→

Vostre cor ferm mostrás en Deu molt digne en contra 'l fill d' aquell Pretor maligne.

Verts vestiments portás, puix que 'sperança tingues en Deu ab vida molt perfeta; puix que us vestis de ferma confiança  15 sols dezijant la benaventurança caçar hon es dels fels la via dreta:    portás cavall que fon de fe molt sancta que us aportá sens por en esta vida, puix fermetat tingues en Christ y tanta  20 qu' ell ferm loas, segons Sanc Ambros canta, davant l' inich quant fos d' ell requirida.

Hon de Jesus preicant les gracies altes mostrás del mon ser les riquezes faltes.

Un pelegrí Falcó de molt divina  25 pensa 'n volar per alcançar l' altisme portás ab guant prenent justa doctrina de Sanctedat, que may de vos declina, puix contrastás ab l' infernal abisme:    portás molts cans que foren exercicis,  30 y bons dezig servint l' etern monarca per esquivar de 'st món los mortals vicis puix de bon grat caças los beneficis que us informa qui terra y cels abarca.

Esca y foguer tirígues d' amor tan alta  35 que us inflama hon Deu prop si us esmalta.

Corneta fon contra qui us perseguia la vostra veu que fermament preycava del Rey etern l' exelsa monarquia, —127→ al mal pretor y al fill que tan volia  40 ab vos casar per hon malalt estava:    vos poch curant d' aquella gent malvada sos falsos Deus tenint per cosa vana, prest fon manat que fosseu despullada y al loch publich portant vos ben guardada  45 per l' angel bo, verge molt pura y sana.

Y Jesu-Christ mirantvos descuberta vostres cabells cresque y us feu cuberta.

Ceñys carner de voluntat molt ferma dins vostre cor ences en Deu bell ciri,  50 puix may duptas en Christ hon se referma tot l 'sperar de nostre vida 'nferma per just fruir l' alt goyg del cel empíri:    don meresques que l' angel per guardarvos del cel baxá gran vestidura blanca,  55 y ab resplandor divina 'nluminarvos quant los tirans volgueren desonrarvos y vos d' aquells restás molt neta y franca.

Puix qui us volgué forçar, trist miserable, fon ofegat prop vos per lo diable.  60

L' onre tingues que fon memoria viva qu' en lo caçar cobrás vostra gran pensa quant per lo mort pregar no fos esquiva a l' alt factor qu' els morts quant vol reviva resuscitant qui us volgué fer offensa:  65    portas criats de bons servicis dignes puix fes aquell, ab altres en Deu creure, per hon al foch d' aquells tirans indignes lançada fos y molts d' aquells malignes —128→ foren cremats y á vos sens mal fes veure.  70

Sempre ceñys la espasa de justicia en lo costat, tallant tota malicia.

Los monts y lochs hon vos cercás la caça foren treballs quant vos martiryzaren puix dels infels curás poch lur menaça  75 y may dexant de Jesu-Crist la traça constant sufris en fins que us degollaren: vostre cos fonch sepult en honrat temple y l' espirit muntá 'n l' etern imperi miracles grans obrant, segons contemple,  80 y als que per vos ploraven per exemple aparegues donanlos refrigeri.

Y axi caçás fruhint ab gran victoria del mes alt cel l' excelsa y alta gloria.

Madrigal en lahors de nostra Señora, advocada dels pecadors
	Reyna del cel, puix que sou advocada
	dels pecadors, al que de cor vos crida
	vostra favor sagrada
	no li falt en la vida
	ni quant del mon fa l'anima partida.	5
	Vostre valor, qu'en infinit termina,
	fa qu' el poder seguex per semblant via;
	vos sou la medicina
	del mon y l'alegria,
	puix tant podeu, valeunos verge pia.	10

  —129→  

Madrigal de la veritat
	O veritat, qu' al teu factor retiras,
	molt gran es ta puxança
	si be 't det' en tardança
	la falsedat exir á llum, respiras,
	hon resplandent, ves los humans te giras.	5

Sonet moral contra lo mon
	O Mon caduch, hon es la gran prudencia
	de Salamó, ja no 't pots gens valer
	puix qu' as mudat en vicios parer
	ta voluntat sens altra resistencia:
	de la virtut corromps l' alta 'parencia	5
	mostrant fingir ton sospitos voler,
	yo no se com porás may satisfer
	al obligat, puis faltas de potencia.
	Mas temps vindrá que ta perversa vida
	conexerás hon volras fer retreta	10
	y no podent tindrás mals fora mida:
	sols lo recort de la virtut perfeta
	de temps en temps será de nom loada
	quant no porá de tu ser recobrada.

  —130→  

Sparça
En lahors del benaventurat Sanct Luch
	¡O Luch beneit! vos que la verge pura
	aveu pintat ab tant gran maravella
	mostrantla de perfeccions mes bella
	que luna y sol, ó altre creatura:
	be mostra que sa divinal figura	5
	vingué del cel sens may trobar parella
	per concebir, puix volgué nexer d' ella
	lo redemptor de l' humanal natura.
	Y puix gran sanct l' aveu tant ben pintada,
	pregau per nos puix qu' es nostr' advocada.	10

Cobla sparça
En lahors de nostra Señora, en titol de la música
	Verge sens par, electa del alt Pare
	qu' els cels formá y ensemps la mar y terra
	quant per finir la nostra mortal guerra
	de son fill car volgué que foseu mare:
	y en grans virtuts dona us tal concordancia	5
	qu' es sempre igual en vos dolça harmonia,
	y ab instruments los ángels nit y dia
	cantan al só de vostra consonancia.
	Hon vos direm de música Señora,
	alta finor que 'ls cels y mon decora.	10

  —131→  

Contemplació sobre les set paraules de amargura que nostre señor Deu Jesu Crist dix estant en la creu, feta en versos Fenix
	Mirem en creu Jesu Crist home Fenix,
	fil del Etern que en trinitat es únich,
	que prengué mort sols per salvar al home.
	Mirem poblats los cels qu' en lo principi
	va' despullar Lucifer de be 'steril,	5
	tirant dels baix fins dels mes alto seráfichs.
	Mirem que set paraules fetes cármens
	pronunciá mes amargants qu' el séver
	y per lo be comu tornaren sucre.
	Mirem qu' alçant los ulls al pare óptim	10
	perdo volgué per los ministres péssims
	que tant cruels li van donar mort aspra.
	Mirem quant prest ell perdon' al sanct Dímas
	qu' al mon visqué de vicis molt corrupte
	mas reclamant feu penitencia vígil.	15
	Mirem com pres sa mare verge cárrech
	quant son fill car li dix: ¡O dona fértil!
	Preneu Joan per fill que us deix per vincle.
	Mirem com dix Joan: vos aveu d' ésser
	d' ella son fill com yo que li so génit	20
	y aço us coman mentre al mon tingau tráfech.
	Mirem atents que dix tambe, com consta,
	Heli! Heli! cridant l' alt pare sacre
	ab alta veu que traspassá los núvols.
	Mirem la set que tingué cridant Sitio	25
	quant ab un vas ab caña y sponja dintre
	li fou portat fel y vinagre y sútja.
	Mirem qu' alçant un crit dix: immens príncep
—132→
	par' eternal á vos coman m' anima
	que 's departeix per los humans d' est cárcer.	30
	Mirem qu' estant per espirar en l' últim,
	es consumit, digué, lo dany del próxim
	obrint los cels, donantlos ell son regne.
	Mirem que sent posat en lo sepulcre
	son cos dormit tres jorns matí y vespre	35
	sempre tingué ab l' anima vigilia.
	Mirem qu' entrant fins baix en lo profundo
	despullar va potent l' infernal tártre
	y á la sens par aparagué 'n la pasqua.
	Mirem lo com ab Magdalena fácil	40
	glorificat v'ent la plorosa tracta
	y dolçament aparagué als apóstols.
	Mirem qu' apres d' aver donat gran cobro
	als fets humans sen munt' al cel molt prósper
	y al costat dret del pare te lo céptre.	45
	Mirem que 'ns ha trames lo Sanct Paráclit
	illuminant la nostra mar' esglesia
	que 'ns te per fills si la servim sens dupte.
	Donchs procurem mentres qu's en la corpora
	nostr' esperit, guardarlo del que 'ns frauda	50
	y en fer tals fets que no teman res perdre.
	Devem sentir com sentí Sanct Hieronym
	que tingue 'l so del jorn dins son ingeni
	qu' el bon Jesus tindrá jutjant colloqui.
	Dexem del tot lo camí que 'ns fa contra	55
	d' anar al cel y qualsevol calumnia
	morint en Deu perque será mort dolça,
	y dar nos ha lo divinal triunfo.

  —133→  

Elegia en lamentació al dia del divendres Sanct
	Vingut es ja lo jorn tan dolorós,
	ja som al loch del lamentar plorós
	en dia trist, tant sanct y funeral
	de Jesu Crist fill de Deu eternal,
	d' aspra dolor poden ja començar	5
	los nostres ulls las lágrimas lançar,
	tots afligits dels vicis qu' an comes
	y ab pur intent de no pecar ja mes;
	batam los pits tots gemegant de cor,
	lancem sospirs cubrint nos de tristor,	10
	per contemplar ab gran devoció
	del Redemptor la mort y passió.
	Ya es vingut lo jorn del greu lament
	qu' an de mostrar los fels gran sentiment
	dexant á part delits, jochs y banquets	15
	tots pensaments de van' amor distrets,
	isca lo plant ab gran solicitut
	per lamentar aquells que 'ns ha remut.
	Veus assi l' jorn en negre convertit,
	de tal color fassam nostre vestit;	20
	princeps, prelats y altre gent de comu
	porten gran dol y vestiment tot bru,
	jovens y vells mostren sos hulls plorant,
	dones de cor greus lágrimas lançant;
	los rius cabdals, florestes, mons y plans	25
	mostrense huy en sentiments humans.
	Los salvagins y mansos animals
	vingan belant, mostrant de dol senyals,
—134→
	sentan tristor los pexos de la mar
	y aquels dels rius y lachs, de gran pesar,	30
	tots los ocels de qualsevulla sort
	alcen son cant en dolorós acort.
	Los elements, la terra, mar y ensemps
	l' ayre, lo foch, lo mon junt ab lo temps,
	la luna, 'l sol y esteles del alt cel	35
	molt gran foscor amostren per gran zel,
	en est jorn trist qu' es d' amargor tant ple
	tant riguros per l' hom que fe sosté.
	Donchs per tal fer lágrimes son mester
	per fer lo plant com Heraclio va fer	40
	de Xenocrat y de Crassus lo do
	semblar en faç y lo front de Cato.
	La barba gran com hom que sia 'stat
	pres longament y en criminal posat.
	Home ningú tal jorn no deu portar	45
	res de color qu' en res puga alegrar.
	D' un manto gros ab dolorós concert
	porten lo cap las donas ben cubert.
	Joyes, ni or, ni perlas de orient
	no porten huy al coll ni res d' argent.	50
	Ningun anell d' esmeragd', ni diamant
	nos deu portar, ni rubí flamejant,
	ni los cabells no han de ser crespats
	en temps semblant, al cap, ni concertats.
	En caminar nos mostre gravitat	55
	anar se deu ab gran simplicitat.
	Afaits luents ses cares no tindran
	ni vermellor ninguna mostrarán.
	Les dames grans cofias á part dexant,
	de negres vels sos caps y pits tapant,	60
	ni bracelets, cadenes ni joyells
	no mostren gens, cubran tots los mantells,
—135→
	huy ha patit lo Salvador del mon
	per traure tots del infernal pregon.
	Sufrint treballs y greus torments son cos	65
	en mil flagells y penes congoxos.
	Molt escarnit dels jueus inhumans,
	y en l' alta creu clavats sos peus y mans.
	Son digne cap d' espines coronat
	de sutja y fel amargants abeurat.	70
	Jorn funeral o lamentable mort
	o crueltat comes' a tant gran tort.
	Turba infernal y priva de tot be
	o gent cruel, profana, sens mercé.
	Mes que no l' ors de Libia y molt mes	75
	qu' á tigres fers d' Hircania permes,
	mes qu' el defalt de tots cruels tirans
	qu' an dominats los pobles Sicilians:
	ipocrits, folls, sacrílegos, nefans
	en sanch del just habeu posat les mans.	80
	D' enveja sol per vostra vil costum
	la mort donas á qui us da vida y lum.
	Qui don' als camps molt gran fertilitat
	y als reys sosté y als prínceps son estat.
	Aquell que feu consumir Farao	85
	al mar vermell y á tanta nació.
	Qui mantingué los vostres reys potents
	vostres antichs patriarques y gents.
	¡O crueltat! ¡ó tacha dezigual!
	D' inichs aveu al mon dexat senyal.	90
	Poble Judaych molt yá y entrecuydat
	tot decaygut com as tant mal pensat,
	d' offendre qui gran temps vos mantingué
	ab lo manná que del cel tant plogué.
	Qui sanctes lleys tan justes vos doná	95
	per Moyses que tant be doctriná.
—136→
	Y en Sinai grant mont, en taules dos
	Deu manaments vos doná per repós,
	y ab fortitut donans possessions,
	corones grans de 'stranyes nacions.	100
	Quines merces li das per gualardó
	de tants grans bens com ell t' a dat en do.
	Quin pecat may al mon se pot trobar
	fins prop del juy may ten poras lavar.
	A tots humans es imposible fer	105
	may endulcir un cor tan cruu y fer.
	Parlar ni fe de ningun hom' ántich
	ni de virtut religios abrich;
	ni pare sanct per molt que fos devot
	de ta furor lavarte may no pot;	110
	de tants gran Sancts profetes lo parlar
	y de Jesus tants miracles mirar;
	may tant pogut, tant volgues indurir
	del falç concell levar ni divertir.
	Poble sens cor y de natura mal	115
	cego, perdut, dexeble infernal
	que mordicant aquest rey señalat
	del tot lo dany ve sobre tu mal nat.
	Qu' apliques foch y sofre suma gran
	qu' a tu y als teus en penas, te daran.	120
	Perque no ya sino aquest sens par
	que los pecats de tots vindr' a jutjar.
	Perqu' el gran Deu li doná tal poder
	y axi pot tant quant ting'n son voler.
	No ya Jueus, que sols per fets tant mals,	125
	retingan seus, camps, cosas, ni vinyals.
	Son com la nau en tempestos invern
	perdut l' ormeig, la vela y lo govern;
	y axi forcats han de sufrir torment,
	per tot lo mon dejactats igualment.	130
—137→
	Vivint subjets, per tot pagant tribut
	a llur pesar, sens parlar, fent lo mut:
	tenint gran por com lo signe fer sol
	l' aguila v'ent que ves ell pren lo vol.
	Y axi tambe tement com lop del cá	135
	fets per escarn, perduts per quant y gá.
	Tot cristiá v'ente jueu perdut
	te avorreix per tal ingratitut.
	Qu' as fet a qui tanta bondat ha fet
	qu' el paradís infern obrí de fet?	140
	O dolça mort, salut universal,
	tu' ns donas past del pa celestial.
	Per tu fugim del regne de Pluton
	per tu jau baix vençut lo gran dragon.
	Car ve lo jorn dels fels tant agradós	145
	lo jorn tant ciar, de vida, luminos,
	lo jorn tan sanct que sempre durará
	qu' el bon Jesus dels inferns tornará.
	Hon pecador puix cobra libertat
	ton esperit l' abit escur dexat,	150
	alegrar t' as, pren pler y dex' al plor
	tornat vestir alegre y de color.
	En loch de plans canta gentils motets
	dest jorn dichos per tots los fels elets.
	Qu' á Satanas ha dat aflicció	155
	y als Cristians promet salvació.
	D' ont conexent tant be d' amargant mort
	dolç Jesu Crist dels teus únich confort;
	puix qu' es axi que ton poder honor;
	puix que axi es que de bon cor te ador;	160
	puix qu' es axi que ta ley yo conech;
	puix que axi es que ferm ta fe yo crech;
	tambe confés qu' estás al cel triunfant,
	ages merce dels que 't van suplicant.
—138→
	Donans salut al cos vida tenint	165
	l' ánima, puix al cel d' assi partint.

Sonet de mort
	O mort cruel, quant mir en ta figura
	orriblement sent pena dins mon cor,
	mas naix un be d' aquella greu tristor,
	que pens suvint en la divin' altura.
	Pens per salvar la frágil creatura	5
	Deu Jesu Crist gustá gran amargor
	que mort en creu sufrí cruel dolor
	sols per finir la nostra desventura.
	Donchs passient vull contemplar ta vista
	en creu mirant mon Deu crucificat	10
	y axi previst no tembre ta puxança.
	Puix que per mort se fá del cel conquista
	seguint sa ley, estich molt confiat
	m' aurá merce puix tinch en ell fiança.

Lahors del benaventurat Sanct Joan Baptista

Sanct Joan vos sou major entre los nats de les dones segons dix lo salvador en vostres lahors tant bones.    Foreu vos sanctificat  5 al ventre de vostra mare y es quant foreu visitat per l' alt fill del etern Pare: hont naxques ab gran honor fill de tant sanctes persones,  10 Segons dix lo Salvador en vostres lahors tant bones. —139→    Fos gran Sanct trames al mon per fer del lum testimoni y per confondr' al pregon  15 aquell infernal dimoni: hon prehicant del alt factor fes al bosch de molt grano trones, segons dix lo Salvador en vostres lahors tant bones.  20    Descubrint lo pervenir fos mes que major profeta, y amostres en vostre dir ser de Jesus gran trompeta: hont ja may tingués temor  25 tenint virtuts no segones; segons dix lo Salvador en vostres lahors tant bones.    Amostrás lo sanct anyell qu' els pecats del mon relleva  30 anareu vestit de pell, no mirant sol ni si neva: foreu gran doctrinador de sciencies molt pregones. Segons dix lo Salvador  35 en vostres lahors tant bones.    Traspassant lo flum Jordá d' hermitá fes Sancta vida, y allá gran temps vos durá mostrant la gloria infinida:  40 hon batejats lo Señor en les jordaniques hones, segons dix lo Salvador en vostres labors tant bones.    Fos d' Herodes molt cruel  45 concedit al Sanct martyri hon mostrás de fe gran zel resplandint luminos ciri: perque descubris l' error de tots ells segons entones  50 segons dix lo Salvador en vostres lahors tant bones.    Angel sou per gracia dit hon posseyu la cadira que perdé lo maleit  55 Lucifer per sa gran ira: d' umil tenint gran valor en les celestials zones segons dix lo Salvador en vostres lahors tant bones.  60

TORNADA    De mártyr, verge y doctor posseyu tres grans corones segons dix lo Salvador en vostres lahors tant bones.

  —140→  

En lahors de Sancta Madalena

Per tenir tan gran amor y dels vicis ser esmena perdonaus lo Redemptor, Digna Sancta Madalena.    En la vostra joventut  5 per tenir gran gentilesa vostre cos fon decebut seguint la naturaleza: y apres conexent l' error fugis de tant mal estrena,  10 pus seguis lo Redemptor, Digna Sancta Madalena    Obeireu prestament la dolça veu del Messies y plorareu agrament  15 en aver perdut tants dies: hon s' inflamá vostre cor ab la pensa molt serena en amar lo Redemptor, Digna Sancta Madalena  20    en casa Simon lebrós corregués sens mes espera y rentareu ab grans plos los peus del que vos prospera: dels vostres cabells com l'or  25 l' exugareu, y en tal cena adoras lo Redemptor, Digna Sancta Madalena.    Perdonaus vostres pecats Jesu Crist ab gracia tanta  30 que us dona sacres dictats en virtuts molt digna Sancta: desliurantvos del furor de la infernal cadena, puix qu' amas lo Redemptor,  35 Digna Sancta Madalena.    Volguereu sempre seguir, apres de ser perdonada, sols per amar y servir sa mare verge sagrada:  40 hon vereu del Salvador l' alta passió y pena, puix seguís lo Redemptor, Digna Sancta Madalena.    Per vostra perfeccio  45 meresques per exelencia en la resurrecció veure de Crist la presencia: quant vos alegrá del plor lo que nostres plans refrena  50 conexent lo Redemptor, Digna Sancta Madalena. —141→    Embarcada sens govern foreu y ab gran compannia, mas los ángels del Etern  55 tinguereu per vostra guia: y en Marcell' ab gran honor predicas ab fertil vena per servir lo Redemptor Digna Sancta Madalena.  60    Convertireu predicant molts en nostra fe divina ab gran caritat mostrant evangélica doctrina: hon l' esglesia per valor  65 apostolessa us nomena dexebla del Redemptor, Digna Sancta Madalena.    Trent' anys en lo gran desert fereu vida hermitana,  70 dels cabells lo cos cubert ab pensa molt soberana: y dels ángels ab dolçor exalçada per estrena tramesos del Redemptor,  75 Digna Sancta Madalena.    Un jorn de pasqua florida, pres l' alt Sagrament sagrat traspassant d' aquesta vida vos doná Deu son regnat:  80 hon está l' etern factor que us dona gloria tant plena, amada del Redemptor, Digna Sancta Madalena.

TORNADA    Puix teniu tanta favor  85 pregau Deu qu' atots defena de mal y del tentador, Digna Sancta Madalena.

Sonet
Del pare fra Planella de Sanct Hieronym de la Murtra trames al autor
	Es un sol be, tant alt de sa natura
	qu' es infinit á tots incomprensible,
	tot poderós, immens é impasible
	el es lo goig y la suau dulçura:
	es unitat de tan sobrad' altura	5
	qu' 'n ell muntar del tot es imposible,
	qui 's lunye d' ell se pot dir insensible
—142→
	doncs que fará la fragil creatura.
	¡O Deu etern! de vos no vull partirme,
	lo meu servey será baix en la terra,	10
	puix no meresch á be tant alt unirme.
	Lo sensual del únic me desterra;
	com enemich treball' en divertirme;
	vos nom falten en esta dura guerra.

Sonet
En contemplació de la Suma Deytat, en resposta del passat
	Un be tan alt que sobra sens mesura
	l' enteniment qu' el dir no m' es possible,
	es aquel be qu' en res no es fallible
	nis pot finir, puig may tingué factura:
	y es tot perfet, que d' ell te gran fretura	5
	tot lo creat per cosa convenible,
	ni res sens ell no pot esser movible
	puix d' est caos tot l' imperfet apura.
	Hon, pare, vos que sou servent confirme
	tot hom suplich qu' el prengueu per ma erra	10
	y perdonat vulla en gracia tenirme:
	qu' el sensual, hon l' univers s' aferra,
	mal m' a distret, prech vullau descubrirme
	lo ver camí hon l' etern he s' enserra.

  —143→  

Sonet
Al goig de Nostra Señora en la sancta encarnació de nostre señor Deu Jesu Crist
	Adam pecant per Eva qu' el tentá
	prenent consell del envejos serpent
	caygu' en la mort, y apres tot dessendent
	pel crim comés ensemps ab ell posá:
	mas si miram lo be que 'us resultá	5
	d' aquell error direm tots igualment,
	beneyt lo jorn que tal defalliment
	s' acometé puix tant de he causá,
	perque s' obri lo cel qu' era tancat,
	y en los cuberts y claustros virginals	10
	baxí l' alt Verb y forma d' hom prengué:
	y redemint la colpa del pecat,
	feu dels humans als ángels ser iguals
	participants al goig del etern be.

Sonet
Al goig de nostra Sertora en la sancta nativitat de Jesu Crist
	Nat es huy l' hom qu' es Deu en forma humana,
	de verge carn en tot perfecta y pura,
	sols per salvar la frágil creatura
	del crim comés quant gusta la mansana:
	volgué provar la nostra carn mal sana	5
—144→
	quant flaca es, quant plena d' amargura
	y axi sufrí treballs, fret, y fretura
	per nos ubrir la gloria soberana.
	Ell nos portá la pau del cel en terra
	que prop l' etern está aposentada;	10
	ell doná fi á nostra mortal guerra:
	y á la sens par sa mare consagrada
	dona poder que tots los crims desterra,
	puig per tots temps resta nostr' advocada.

Sonet
Al goig de Nostra Señora en la vinguda dels tres Reys de Orient
	Tres Reys potents guiats per l' alt poder
	Gaspar y ensemps Baltasar, Melchior,
	seguint l' estel de radiant lustror
	van adorar l' alt rey Deu verdader:
	ells foren tres per fer al mon saber	5
	qu' en trinitat es l' eternal factor
	cre'nt Deu y hom del homens lo millor,
	infant petit y nat en pobre ser.
	Clar demostrant en Crist poder real,
	avent offert dels metals l' or mes fi;	10
	apres encens, mirant lo divinal:
	mirra tambe, significant allí
	qu' era per tots fet Jesu Crist mortal,
	loant apres la verge qu' el parí.

  —145→  

Sonet
Al goig de Nostra Señora en la resurrecció de Jesu Crist
	Quant lo gran sol de resplandor divina
	per mort cruel eclipsí pres tres dies
	baxant als limbs segons les profecies
	que 'ns profetá la eternal doctrina,
	la verge qui la terra y cel s' inclina	5
	en soledat fugint les compañies
	se retragué sentint grans agonies
	la fe servant, dels fels la medicina.
	Y al tercer jorn cobrá gran alegria
	l' alt resplandor del ver sol qu' esperava	10
	resuscitat en la mes alta gloria:
	qual radiant ab molta compañia
	donantli grat tots los qu' ab si portava
	del univers triunfant cobrá victoria.

Sonet
Al goig de Nostra Señora en la Sancta Ascensió de Jesu Crist
	Aquel camí que per ninguna via
	home mortal may no troba manera
	per hon muntar en la divina 'sfera
	d' hon Lucifer caygué ab sa compania,
	sol Jesu Crist rey de la hierarchia	5
	celestial, obrí l' alta carrera
—146→
	y 'ns mostrá la via verdadera
	si be volrem seguir aquel tot dia.
	Restal mirant sa mare verge pura,
	unich confort d' apóstols gran doctrina	10
	qu' el veren tots muntar en vers l'altura:
	als quals promes per sa virtut divina
	l' espirit Sanct que tots los crims apura
	per fer los ser del mon la medicina.

Sonet
A la vinguda del Esperit Sanct
	Aquell amor de caritat paterna
	de par' a fill comunicat tot dia
	en trinitat que l' alta hierarchia
	la terra y cels incessantment governa;
	dels dos trames ab resplandor eterna	5
	a la sens par y apóstols compañia
	paraclit Sanct qu' es dels elets la guia,
	qu' els inflamá de gracia molt superna.
	L' alt Redemptor per fer l' obra perfeta
	y 'l mon tingues' d' ell conexença vera	10
	y universal sentissen tal mysteri,
	adoctrinals en sa ley pura y neta,
	que sapiens per divinal manera
	fessen los fels muntar en alt imperi.

  —147→  

Sonet
En persona de Jesu Crist parlant ab sa Mare lo dia de Assumpció
	Verge sens par, eleta mare mia,
	meritament veniu, pendreu corona
	de tots los cels qu' el par' etern vos dona
	pera triunfar de vostra gran valia:
	ab dolç cantar quiscuna hierarchia	5
	vostres virtuts y grans lahors entona
	la Deitat dels goygs vos gualardona
	sens may finir mentres yo fill vos sia.
	Sufris per mi treballs baix en la terra,
	nudrint mon cos, passant molt greu fretura,	10
	perseverant ab divinal fermesa:
	y mort en creu vos sentis mortal guerra
	qual may sentí ninguna creatura:
	donch, mare, just regnau sobre l' altesa.

Sonet
Al dia Sanct de Pasqua de Resurrecció
	Dia pasqual jorn de gran alegria;
	dia triunfant apres de la victoria
	resuscitat en la suprema gloria
	lo Salvador qu' es dels elets la guia:
	alegranse los cels en aquest dia	5
	que durará per eternal memoria,
—148→
	clar demostrant al univers, notoria
	la potestat qu' al cel y mon tenia.
	Fan en tal jorn los ángels plena festa
	ab dolç cantar loant l' eternal pare	10
	que per son fill ha curat lur tempesta:
	y agenollats davant sa verge mare
	cantan ab veu melodiosa y presta:
	reyna dels cels, per infinit letare.

Sonet
Moral de la raho y sensualitat
	Dos grans camins nos mostra la natura
	molt differents al que per ells camina,
	la hu pedragós entrant y apres s' afina,
	l' altr' es molt pla finint en greu 'spessura.
	Cridans rahó, que lo primer procura,	5
	dient; qu' ell sol gui'á la part divina;
	sensualitat al altra part inclina
	tot son intent v' ent fácil la planura.
	Los dos seguir es pensa viciosa
	que dintre d' u es la segura via,	10
	car be y mal en res may nos convenen:
	no trob' al mon ni sent la mes fort cosa
	que dos estrems combatre nit y dia
	y entr' ells ja mes pau ni descanç no tenen.

  —149→  

Lahors de Nostra Señora

Maria d' alta cima ay Deu! qui us loará? Tan alta sou pujada, ningú no y bastará. Pujas tan alt, Señora,  5 per vostra humilitat que us feu merexedora la Sancta Trinitat que fosseu preservada del crim qu' ens cativá:  10 tan alta sou pujada, ningú no y bastará.    Per gracia fos eleta puix feu l' omnipotent fosseu la mes perfeta  15 qu' el seu poder consent, quant verge y esposada y mare us nomená: tan alta sou pujada, ningú no y bastará.  20    Quin divinal misteri se pot veure major puix del etern Imperi baxá lo Redemptor, y en vos, verge sagrada,  25 ver hom Deu s' encarná: tan alta sou pujada, ningú no y bastará.    Vos foreu, verge pia, remey de nostre clam  30 llevantnos l' agonia causada per Adam; de tants profetisada mare del qui us criá: tan alta sou pujada,  35 ningú no y bastará.    Loanvos, verge pura, ab altes veus los sants; les vérgens ab dolçura concordan dolços cants;  40 essent de tots honrada puix Deu vos eretá, tan alta sou pujada, ningú no y bastará. Per vos canten los ángels  45 lahors sens may cessar; trons, cherubins y archángels cridantvos singular, gran reyna coronada que sempre durará:  50 tant alta sou pujada, ningú no y bastará. —150→    No pot bastar ma pensa en dir vostra labor puix sou la qui 'ns dispensa  55 les gracies del Señor; essent nostr' advocada que may nons fallirá: tan alta sou pujada, ningú no y bastará.  60

TORNADA Sols Deu que us ha criada loharvos be porá; tant alta sou pujada qu' altre no y bastará.

Lahors de Nostra Señora

EN TITOL DELS ANGELS

Vostra vida divinal, Mare de Deu consagrada, fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.    Los ángels qu' ensemps tot dia  5 nos guardan de greu perill mirant que sou nostra guia vos tenen per clar spill; y per tenir mes cabal en ser de tots advocada,  10 fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.    Los Archángels gran Señora, custodint regnes y estats, vos cantan merexedora  15 reyna de tots los regnats: y vostre ser alt y tal per qui son tan exalçada, fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.  20    Fan les potestats gran festa exequint vostre poder ab que Deu vos manifesta sens negar vostre voler; mirant l' amor filial  25 que us ha dels cels eretada, fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada    vostra valor que domina cantan dominacions,  30 puix qu' apres Deu sou divina de majors perfeccions: mirant qu' el par' eternal vos ha sens crim reservada; —151→ fa qu' apres Deu sens igual  35 sou dels ángels coronada.    Les virtuts sens fer may falta contemplan vostres virtuts per les quals vos sou mes alta en fruir beatituts:  40 y aquell do pur virginal ab que foreu conservada, fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.     Nom de gran princessa us donan  45 tots los principats units, puix los cels vos gualardonan possehint goigs infinits; y el títol imperial ab que son de tots honrada  50 fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.    Los trons cadira tan Santa hon reposa l' alt Señor arca féderis vos canta  55 qu' aportás lo Salvador: per la gracia special qu' á vos sola fon donada fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.  60    Vostra sapiencia plena mostren Cherubins ab zel que us doná Deu per estrena en la terra y en lo cel: y per ser mes principal  65 apres del fill doctrinada fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.    Vostra caritat molt pura cantan tots los Serafins  70 en la mes suprem' altura hont nos poden trobar fins: y vostre amor maternal qu' es d' ardentor inflamada fa qu' apres Deu sens igual  75 sou dels ángels coronada.

TORNADA    La gloria celestial per vostres merits sagrada fa qu' apres Deu sens igual sou dels ángels coronada.  80

  —152→  

Espirituals

LOS SET DOLORS DE LA MARE DE DEU

Per aquelles set dolors que sentis, mare de Deu, vostre fill Deu pregareu que remedie nostres plos.    Gran dolor sentis, Señora,  5 quant vos al templ' offeris vostre fill Deu que us honora que per nos salvar paris: quant Simeon dix á vos; greu contell vos sentireu:  10 vostre fill Deu pregareu, que remedie nostres plos.     La segona fon penada fugint d' Herodes inich per Egipte atribulada,  15 y als deserts prenent abrich: portant lo Rey poderos en los braços home y Deu: vostre fill Deu pregareu, que remedie nostres plos.  20    La tercera yo contemple quant á vostre fill perdés y preycant apres al Temple lo trobas passats jorns tres: y puix sentis grans tristós  25 en cercarlo, com se creu: vostre fill Deu pregareu que remedie nostres plos.    La quarta, segons s' amostre, vos portá Joan plorant,  30 quant portaven lo fill vostre los Jueus pres maltractant: hon sentis grans amargos quant lo ve 's portar la creu: vostre fill Deu pregareu  35 que remedie nostres plos.    La quinta, per clares mostres, fon per nostra iniquitat, que pagant les colpes nostres vos lo v' es crucificat:  40 en mig de dos malfactos, essent ell qui lo mon feu. Vostre fill Deu pregareu que remedie nostres plos.    La sisena, verge pia,  45 fon en lo devallament, qu' el tingues ab agonia en los braços molt playent: —153→ hon senti lo vostre cos greu dolor, segons se veu:  50 vostre fill Deu pregareu que remedie nostres plos.    La setena fon molt dura quan lo vereu vos posar en la Sancta sepultura,  55 no podentvos consolar. V' ent que per los pecadós era mort l' alt fill de Deu: vostre fill Deu pregareu que remedie nostres plos.  60

TORNADA    Hon, verge, cridant á vos esperam que 'ns oyreu; vostre fill Deu pregareu que remedie nostres plos.

Laus Deo semper

Sonet
En lahors de Sancta Magdalena
	Si fos gentil Maria Magdalena
	ab gran amor que dins vos habitava
	noble del tot, hon clara se mostrava
	tota valor de vostra sanch serena:
	apres mostrás de caritat ser plena	5
	mirant Jesus, qu' al temple predicava,
	amantlo quant vostr' anima cercava
	guarir com feu alla 'n la Sancta cena.
	Donques direm que si l' amor primera
	ans de mirar Jesus fou viciosa	10
	la caritat en vos restá sencera:
	en tant alt grau que per ser venturosa
	no us falta punt de gloria verdadera
	al cel fruhint la vida gloriosa.

  —154→  

En lahors de la inmaculada Virginitat

Rosa fragant, virginitat divina, flor de les flors mes belle y olorosa, flor virginal qu' es de virtuts mes fina, de puritat gran força poderosa: dins lo Roser d' humanitat formada  5 verg' en virtut major dels ángels feta nada 'entre 'spins volent vos conservada sola per sí qui us formá pura y neta.

Rosa suau qu' al mon neix ab finor: unich present de son mateix factor.  10

Rosa d' igual virginitat cumplida, del roser vert les fulles notifican lo concert gran, qu' es la verdor unida fer esperar lo fi per qui s' aplican: les rels y tronchs d' hon parteix vostra forma  15 es l' alt esforç de conservar la pensa sens may de crim tant sols pensar la norma y en ningun temps no consentir offensa.

Rosa gentil fundad' ab tal raho qu' olor de mal no y pot trobar saho.  20

Rosa per qui virginitat s' amostra d' un amor Sanct qu' en l' esperit s' intrica y es l' encarnat y bella color vostra que tots los cels y terra magnifica: sobr' el capoll les fulles ques sostenen  25 —155→ tantes virtuts son per servar lo mérit lo groch en mig qu' el bell olor mantenen en gran perfet fora gitant desmérit.

Rosa qu' el cel mes gran primor posá, y major grau de quantas flors formá.  30

Rosa d' abril, virginitat sencera de divinal rosada mantinguda, flor designant la fértil primavera que del ivern en lo hon temps nos muda: nudrida sou del sol dit de justicia  35 ab lo poder ab que la vida 'ns dona universal que delex la malicia y en millorar tot nostre ser abona.

Rosa que al juy entre les flos son nom, guanya les tres D' esses lo bell pom.  40

Rosa potent, virginitat molt santa que d' ayre pur manteneu sa excelencia; flor que brotant de la divina planta pot contentar la divinal essencia: meritament donchs, Rosa d' alta cima,  45 vos loarem, que son de flors mes bella la que mes val, puix del verger s' estima neix verge se que te per nom poncella.

Rosa sens par, verge y mare de Deu, sola sou vos, puix tal l' etern vos feu.  50

  —156→  

Sparsa de Nostra Señora
	Per contemplar en vos, Verge sagrada,
	com dignament teniu dels cels corona
	qu' el Rey etern meritament vos dona
	per titol just reyna sens par dotada;
	d' ángels y sancts igualment venerada,	5
	molt clar espill, de vergens gran patrona,
	medi per qui los fels Deu gualardona
	en l' altitut, puix son nostr' advocada.

Altra
	Es de raho loar la verge pia
	que tot lo be nos he per sa clamencia,
	puix li doná l' etern tan gran potencia
	que pot quant vol en l' alta hierarchia:
	los ángels tots intents ab alegria	5
	cantan lahors davant sa presidencia,
	y en la servir intents fan assistencia,
	sens may finir tant alta melodia.

Obra intitulada: lo diamant fet joyell en lahors de la virginitat

Es diamant virginitat divina joya del cel en terra fabricada, oriental de joyes la mes fina, —157→ del rey etern per joyel reservada: en dar claror diafana mes bella  5 la puritat declare sa blancura qu' el verge ser, sosté per maravella per just fruhir de la divin' altura.

De fort sost' el diamant fortitut mostr' al semblant la virginal virtut.  10

Per ser perfet lo diamant s' estima qu' a de ser net sens pell, sintilla y glassa; virginitat, semblant en l' alta cima res no consent que 'scuritat li fassa: l' acusador en lo pulir declara  15 y en lo quadrar del cors lo molt gran orde s' a de tenir servant puresa cara de grans virtuts ornada sens desorde.

D' aygues ben sech lo diamant, y bell mostra fugir dels vicis lo concell.  20

Ligat en or amostra l' alta gloria hon te l' engast virginitat sencera del mérit gran quant posseex victoria son los esmalts de fama verdadera: la tinta dins l' engast es la fermesa  25 que dona lums per ben mostrar son lustre y es conservar la verge fortalesa de pensament en totes parts industre.

Joyel ben fet ab gran perfecció es possehir aquel virginal dó.  30

Es l'argenter qu' una tal joya forma —158→ lo pur intent de may fallir ni caure, guardantla be dins capsa, qu' es la norma, del cors humá per l' esperit complaure: es de valor tant gran que s' anomena  35 joya sens preu perque no basta compte en dir quant val, mas solament s' ordena en lo tractar no consentir bescompte.

Joya gentil es d' aportar als pits mostrant del cor virginals apetits.  40

Lo mercader qu' una tal joya compre per presentar á qui just la meresca es sola mort quant ve la vida rompre portant ab si aquesta joya fresca: y fant present al eternal monarca  45 rey sobre la reys qu' en son poder la cobra dins lo secret de sa divinal arca hont per tots temps resta perfeta l' obra

Joyel sens par sou vos, mare de Deu, diamant fi qu' el rey etern vos feu.  50

Laus Deo et vírgini matri.

Devota contemplació en metáfora de Nostra Señora de la Soledat

Relotge fi posat en soledat direm de vos, mare de Deu sagrada, del etern Deu perfetament parat hont nostra fe sencera fonch servada: les rodes dins rodant de punt en punt  5 foren treballs de vostra sancta vida —159→ quant contemplás lo vostre fill defunt qu' el vostre cor sentí mortal ferida.

Qui pora dir lo plant, verge molt pura, mirant lo fill posar en sepultura.  10

Los grans concerts del vostre enteniment ligats al cel foren los contrapesos, quant vos partis del sacre monument ab los sentits de greu dolor compresos: a tots dexant soleta us retragues  15 en lo secret de vostra sancta cetlla, tenint claror de lantia llum ences, fonch l' esperit vostra perfecta vetlla.

Sobre l' altar tres claus y la corona son quatre quarts qu' en vos Jesus entona.  20

Al par' etern ab gran devoció orant tocas lo seny de hora 'n hora; lo temps molt just de resurrecció del fill amat, exint dels baix limps fora: vos no duptant may per ningun estrem  25 servás finor d' un exellent relotge que tempestats, ni vents, ni sol no tem, donchs vos sou tal hont la virtut s' alotge. puix Deu sens crim vostra valor dispensa.

Vos sens igual exemple de virtuts,  30 representant la nostra 'sglesia Sancta, unich tresor de las beatituts que tots los fels s' abrigan ab sa manta: —160→ d' apostols vem qu'á tots llur fe manca y en vos no may per divinal manera,  35 que puix Jesus per mare 'us reserva, vos reservas, verge; la fe sencera.

Relotge sou hont may toca malicia regir del temps del alt sol de justicia.

Lo jorn Pasqual ressuscitat de fet  40 Jesus portant molt sancts y grans profetes entraren tots dins vostre sanct retret fent gracies mil á vos flor de perfetes: y axi cobrás tal goig que no 's pot dir l' alt fill mirant del etern Deu lo pare  45 ab trumfo gran tot glorios venir fet inmortal davant vos dolça mare.

Hon recobrás les Sanctes compañies d' apostols Sancts y juntes les Maries.

Ad laudes vírginis Mariae

Metáfora en lahors de Sanct Joseph, espos de Nostra Señora

Gran pare Sanct, elet del Etern pare fos Sanct Joseph verge y de vida pura, del rey David linatge 'n gran altura, molt digne 'spos de la qu' es verge y mare: qu' el Rey dels Reys ans de cosa creada  5 la reservá sens crim en tot elleta, y á vos volgué donar vida perfeta per guarda de fe 'l d' una tal esposada.

—161→

Y en vostres mans l' alt Deu flori la verga clar demostrant qu' en vos virtut alberga.  10

L' acte major y offici del Sanct Papa es conservant, guardar l' esglesia Santa, tal foreu vos, segons nostra ley canta, puix tal virtut ja mes de vos escapa: sempre guardás de fet y ab gran puresa  15 lo fill y ensemps sa mare verge bella, sufrint treballs d' un sanct amor per ella, al mon vivint ab fé y gran fortalesa,

foreu tant ferm en possehir justicia que no tingué may lloch en vos malicia.  20

Dels sacerdots lo Papa se 'ns demostra qu' en loch de Deu te l' alta preminencia; l' inmens factor vos doná tal potencia qu' en lo seu lloch posá la virtut vostra: molt clar se veu puix en la compañia  25 de la sens par, donantvos gracia y merit posá vos sol per pare sens desmerit del seu fill car nat de la verge pia.

Ayo prudent y pare vos nomena Emanuel Jesus per bona estrena.  30

Pur deu esser lo Papa, pus presenta la Deitat y el loch del sacerdoci; de Jesu Crist hon per semblant negoci vos obtingués la puritat exenta: lo bon Jesus baxat del cel en terra  35 en esser nat l' aveu tengut als braços y ab los treballs dels vostres justs percaços —162→ a mare y fill nudris en pau y guerra.

Ningun pecat comes de vos se pensa; tal vos formá qui tot quant vol dispensa.  40

Te gran poder lo Papa, puix desliga, tot crim comés obrint del cel la porta, vostra valor á tot devot conforta qu' a vos pregant l' alt Deu nos desobliga: puix que dels cels la verg' es gran regina  45 qui dur fará que vulla res negarvos, si sença crim volgu' en la terr' amarvos axi crech es en l' altitut divina.

Donchs digne prom qui mes que vos merita de tots los sancts hon l' etern Deu abita.  50

Si justament v'em que Deu gualardona al qui millor l' a ben servit en vida, qui mes sentí de vos treballs sens mida en lo discurs de vostra vida bona? Puix dins l' espay del vostre sagrat viure  55 Jesus servint per molt gran ordenari, sempr' el guardás d' Herodes adversari, afanys sufrint mes que no 's pot escriure.

Hon per tals fets vos dona laureola per gualardó del goig que us aconsola.  60

Si Sanct Joan tant dign' evangelista dormint als pits del bon Jesus son mestre sabe 'ls secrets divins y 'ls dix tan destre piament crech qu' aguereu vos de 'lls vista: puix qu' aportás als braços tantes voltes  65 —163→ lo Redemptor, com sol pare benigne, com se pot fer de gracies no us fes digne ab cumpliment que may vos fossen toltes?

Perço primer als limbs portareu nova del Salvador per traurels de la cova.  70

Ans que volguer, Jesus passió pendre vuyt anys abans morint guanyás victoria de Sanct perfet y axi muntant en gloria de paradis, podeu grans goigs compendre: en vos posant tals gracies peregrines  75 la trinitat qu' en braços vos portareu qu' en lo cel fá, puix tant servint l' amareu, son dels majors fruint virtuts divines.

Y fa que prop la gran emperadora fou celebrat y axi 'l cel vos honora.  80