Obra feta per devocio sobre la redempcio de naturalesa humana
|
| En lo secret
de suma Trinitat, | | |
| qu' es Deu inmens, aparen dos donzelles
| | |
—115→
|
| molt resplandents y singulars y belles: | | |
| filles son
dell segons sa magestat | | |
| y la major Justicia te per nom,
|
5 | |
| l' altra, son par, se diu Misericordia, | | |
| entre les
dos tenen molt gran discordia | | |
| sobre l' exes causat del
primer hom. | | |
| Y començant
Misericordia dix: | | |
| pare y señor sola esperança
nostra, |
10 | |
| vinga lo temps per la clemencia vostra | | |
| qu'
en vostre cor la pietat contix: | | |
| alçás molt
prest Justicia responent, | | |
| dix, señor just, que
a feta mi justicia, | | |
| consentirá que l' hom obrant
malicia |
15 | |
| rest sens pagar un tal atreviment. | | |
| Aven
sentit Misericordia tal | | |
| dix com pot ser que bondat infinida
| | |
| qu' en vos está, señor, tant fora mida
| | |
| vulla mirar la culpa qu' es mortal: |
20 | |
| ab gran concert
Justicia tal respon, | | |
| com se pot fer, señor, tant
just que sia | | |
| vostre voler romput ab gran falsia | | |
| sens
condempnar qui 'l romp en lo pregon. | | |
| Respon
l' alt Deu de sa virtut |
25 | |
| que pot quant vol, sols per
sa gran bonesa, | | |
| filles yo vull per ma naturalesa | | |
| trobar
remey per la humanal salut: | | |
| y vull donar per ells á
mon car fill | | |
| que pac tal crim, puix qu' ells pagar no
basten |
30 | |
| si be 'ls humans á mon voler contrasten
| | |
| sols una trob de vergens clar espill. | | |
| Vos
Gabriel embaxador expert | | |
| a Nazareth aportan l' embaxada,
| | |
| direu axi á la Verge 'sposada, |
35 | |
| qu' a de baxar
mon fill dins son cubert:
| | |
—116→
|
| justicia vist que l' alt poder
supern | | |
| era 'l parer de l' altre sa germana, | | |
| contenta
fou y l' abraça de gana | | |
| les dos seguint tot lo
voler etern. |
40 | |
Contemplació sobre les set paraules de amargura que
nostre señor Deu Jesu Crist dix estant en la creu,
feta en versos Fenix
|
| Mirem en creu
Jesu Crist home Fenix, | | |
| fil del Etern que en trinitat
es únich, | | |
| que prengué mort sols per salvar
al home. | | |
| Mirem poblats los
cels qu' en lo principi | | |
| va' despullar Lucifer de be 'steril,
|
5 | |
| tirant dels baix fins dels mes alto seráfichs.
| | |
| Mirem que set paraules fetes
cármens | | |
| pronunciá mes amargants qu' el séver
| | |
| y per lo be comu tornaren sucre. | | |
| Mirem
qu' alçant los ulls al pare óptim |
10 | |
| perdo
volgué per los ministres péssims | | |
| que tant
cruels li van donar mort aspra. | | |
| Mirem
quant prest ell perdon' al sanct Dímas | | |
| qu' al mon
visqué de vicis molt corrupte | | |
| mas reclamant feu
penitencia vígil. |
15 | |
| Mirem
com pres sa mare verge cárrech | | |
| quant son fill car
li dix: ¡O dona fértil! | | |
| Preneu Joan per fill que
us deix per vincle. | | |
| Mirem
com dix Joan: vos aveu d' ésser | | |
| d' ella son fill
com yo que li so génit |
20 | |
| y aço us coman
mentre al mon tingau tráfech. | | |
| Mirem
atents que dix tambe, com consta, | | |
| Heli! Heli! cridant
l' alt pare sacre | | |
| ab alta veu que traspassá los
núvols. | | |
| Mirem la
set que tingué cridant Sitio |
25 | |
| quant ab un vas
ab caña y sponja dintre | | |
| li fou portat fel y vinagre
y sútja. | | |
| Mirem qu'
alçant un crit dix: immens príncep
| | |
—132→
|
| par'
eternal á vos coman m' anima | | |
| que 's departeix per
los humans d' est cárcer. |
30 | |
| Mirem
qu' estant per espirar en l' últim, | | |
| es consumit,
digué, lo dany del próxim | | |
| obrint los cels,
donantlos ell son regne. | | |
| Mirem
que sent posat en lo sepulcre | | |
| son cos dormit tres jorns
matí y vespre |
35 | |
| sempre tingué ab l' anima
vigilia. | | |
| Mirem qu' entrant
fins baix en lo profundo | | |
| despullar va potent l' infernal
tártre | | |
| y á la sens par aparagué 'n
la pasqua. | | |
| Mirem lo com
ab Magdalena fácil |
40 | |
| glorificat v'ent la plorosa
tracta | | |
| y dolçament aparagué als apóstols.
| | |
| Mirem qu' apres d' aver
donat gran cobro | | |
| als fets humans sen munt' al cel molt
prósper | | |
| y al costat dret del pare te lo céptre.
|
45 | |
| Mirem que 'ns ha trames
lo Sanct Paráclit | | |
| illuminant la nostra mar' esglesia
| | |
| que 'ns te per fills si la servim sens dupte. | | |
| Donchs
procurem mentres qu's en la corpora | | |
| nostr' esperit, guardarlo
del que 'ns frauda |
50 | |
| y en fer tals fets que no teman res
perdre. | | |
| Devem sentir com
sentí Sanct Hieronym | | |
| que tingue 'l so del jorn
dins son ingeni | | |
| qu' el bon Jesus tindrá jutjant
colloqui. | | |
| Dexem del tot
lo camí que 'ns fa contra |
55 | |
| d' anar al cel y qualsevol
calumnia | | |
| morint en Deu perque será mort dolça,
| | |
| y dar nos ha lo divinal triunfo.
| | |
Elegia en lamentació al dia del divendres Sanct
|
| Vingut es ja
lo jorn tan dolorós, | | |
| ja som al loch del lamentar
plorós | | |
| en dia trist,
tant sanct y funeral | | |
| de Jesu Crist fill de Deu eternal,
| | |
| d' aspra dolor poden ja
començar |
5 | |
| los nostres ulls las lágrimas
lançar, | | |
| tots afligits
dels vicis qu' an comes | | |
| y ab pur intent de no pecar ja
mes; | | |
| batam los pits tots
gemegant de cor, | | |
| lancem sospirs cubrint nos de tristor,
|
10 | |
| per contemplar ab gran
devoció | | |
| del Redemptor la mort y passió.
| | |
| Ya es vingut lo jorn del
greu lament | | |
| qu' an de mostrar los fels gran sentiment
| | |
| dexant á part delits,
jochs y banquets |
15 | |
| tots pensaments de van' amor distrets,
| | |
| isca lo plant ab gran solicitut
| | |
| per lamentar aquells que 'ns ha remut. | | |
| Veus
assi l' jorn en negre convertit, | | |
| de tal color fassam nostre
vestit; |
20 | |
| princeps, prelats
y altre gent de comu | | |
| porten gran dol y vestiment tot bru,
| | |
| jovens y vells mostren sos
hulls plorant, | | |
| dones de cor greus lágrimas lançant;
| | |
| los rius cabdals, florestes,
mons y plans |
25 | |
| mostrense huy en sentiments humans. | | |
|
Los salvagins y mansos animals
| | |
| vingan belant, mostrant de dol senyals,
| | |
—134→
|
| sentan
tristor los pexos de la mar | | |
| y aquels dels rius y lachs,
de gran pesar, |
30 | |
| tots los
ocels de qualsevulla sort | | |
| alcen son cant en dolorós
acort. | | |
| Los elements, la
terra, mar y ensemps | | |
| l' ayre, lo foch, lo mon junt ab
lo temps, | | |
| la luna, 'l sol
y esteles del alt cel |
35 | |
| molt gran foscor amostren per
gran zel, | | |
| en est jorn trist
qu' es d' amargor tant ple | | |
| tant riguros per l' hom que
fe sosté. | | |
| Donchs
per tal fer lágrimes son mester | | |
| per fer lo plant
com Heraclio va fer |
40 | |
| de
Xenocrat y de Crassus lo do | | |
| semblar en faç y lo
front de Cato. | | |
| La barba
gran com hom que sia 'stat | | |
| pres longament y en criminal
posat. | | |
| Home ningú
tal jorn no deu portar |
45 | |
| res de color qu' en res puga
alegrar. | | |
| D' un manto gros
ab dolorós concert | | |
| porten lo cap las donas ben
cubert. | | |
| Joyes, ni or, ni
perlas de orient | | |
| no porten huy al coll ni res d' argent.
|
50 | |
| Ningun anell d' esmeragd',
ni diamant | | |
| nos deu portar, ni rubí flamejant,
| | |
| ni los cabells no han de
ser crespats | | |
| en temps semblant, al cap, ni concertats.
| | |
| En caminar nos mostre gravitat
|
55 | |
| anar se deu ab gran simplicitat. | | |
| Afaits
luents ses cares no tindran | | |
| ni vermellor ninguna mostrarán.
| | |
| Les dames grans cofias á
part dexant, | | |
| de negres vels sos caps y pits tapant,
|
60 | |
| ni bracelets, cadenes ni
joyells | | |
| no mostren gens, cubran tots los mantells,
| | |
—135→
|
| huy ha patit lo Salvador del
mon | | |
| per traure tots del infernal pregon. | | |
| Sufrint
treballs y greus torments son cos |
65 | |
| en mil flagells y
penes congoxos. | | |
| Molt escarnit
dels jueus inhumans, | | |
| y en l' alta creu clavats sos peus
y mans. | | |
| Son digne cap d'
espines coronat | | |
| de sutja y fel amargants abeurat. |
70 | |
| Jorn funeral o lamentable
mort | | |
| o crueltat comes' a tant gran tort. | | |
| Turba
infernal y priva de tot be | | |
| o gent cruel, profana, sens
mercé. | | |
| Mes que no
l' ors de Libia y molt mes |
75 | |
| qu' á tigres fers
d' Hircania permes, | | |
| mes
qu' el defalt de tots cruels tirans | | |
| qu' an dominats los
pobles Sicilians: | | |
| ipocrits,
folls, sacrílegos, nefans | | |
| en sanch del just habeu
posat les mans. |
80 | |
| D' enveja
sol per vostra vil costum | | |
| la mort donas á qui us
da vida y lum. | | |
| Qui don'
als camps molt gran fertilitat | | |
| y als reys sosté
y als prínceps son estat. | | |
| Aquell
que feu consumir Farao |
85 | |
| al mar vermell y á tanta
nació. | | |
| Qui mantingué
los vostres reys potents | | |
| vostres antichs patriarques y
gents. | | |
| ¡O crueltat! ¡ó
tacha dezigual! | | |
| D' inichs aveu al mon dexat senyal.
|
90 | |
| Poble Judaych molt yá
y entrecuydat | | |
| tot decaygut com as tant mal pensat, | | |
|
d' offendre qui gran temps
vos mantingué | | |
| ab lo manná que del cel tant
plogué. | | |
| Qui sanctes
lleys tan justes vos doná |
95 | |
| per Moyses que tant
be doctriná.
| | |
—136→
|
| Y en
Sinai grant mont, en taules dos | | |
| Deu manaments vos doná
per repós, | | |
| y ab fortitut
donans possessions, | | |
| corones grans de 'stranyes nacions.
|
100 | |
| Quines merces li das
per gualardó | | |
| de tants grans bens com ell t' a dat
en do. | | |
| Quin pecat may al
mon se pot trobar | | |
| fins prop del juy may ten poras lavar.
| | |
| A tots humans es imposible
fer |
105 | |
| may endulcir un cor tan cruu y fer. | | |
| Parlar
ni fe de ningun hom' ántich | | |
| ni de virtut religios
abrich; | | |
| ni pare sanct per
molt que fos devot | | |
| de ta furor lavarte may no pot;
|
110 | |
| de tants gran Sancts profetes
lo parlar | | |
| y de Jesus tants miracles mirar; | | |
| may
tant pogut, tant volgues indurir | | |
| del falç concell
levar ni divertir. | | |
| Poble
sens cor y de natura mal |
115 | |
| cego, perdut, dexeble infernal
| | |
| que mordicant aquest rey
señalat | | |
| del tot lo dany ve sobre tu mal nat. | | |
| Qu' apliques foch y sofre
suma gran | | |
| qu' a tu y als teus en penas, te daran.
|
120 | |
| Perque no ya sino aquest
sens par | | |
| que los pecats de tots vindr' a jutjar. | | |
| Perqu'
el gran Deu li doná tal poder | | |
| y axi pot tant quant
ting'n son voler. | | |
| No ya
Jueus, que sols per fets tant mals, |
125 | |
| retingan seus,
camps, cosas, ni vinyals. | | |
| Son
com la nau en tempestos invern | | |
| perdut l' ormeig, la vela
y lo govern; | | |
| y axi forcats
han de sufrir torment, | | |
| per tot lo mon dejactats igualment.
|
130 | |
—137→
|
| Vivint subjets, per tot
pagant tribut | | |
| a llur pesar, sens parlar, fent lo mut:
| | |
| tenint gran por com lo signe
fer sol | | |
| l' aguila v'ent que ves ell pren lo vol. | | |
| Y
axi tambe tement com lop del cá |
135 | |
| fets per escarn,
perduts per quant y gá. | | |
| Tot
cristiá v'ente jueu perdut | | |
| te avorreix per tal
ingratitut. | | |
| Qu' as fet a
qui tanta bondat ha fet | | |
| qu' el paradís infern obrí
de fet? |
140 | |
| O dolça
mort, salut universal, | | |
| tu' ns donas past del pa celestial.
| | |
| Per tu fugim del regne de
Pluton | | |
| per tu jau baix vençut lo gran dragon.
| | |
| Car ve lo jorn dels fels
tant agradós |
145 | |
| lo jorn tant ciar, de vida, luminos,
| | |
| lo jorn tan sanct que sempre
durará | | |
| qu' el bon Jesus dels inferns tornará.
| | |
| Hon pecador puix cobra libertat
| | |
| ton esperit l' abit escur dexat, |
150 | |
| alegrar
t' as, pren pler y dex' al plor | | |
| tornat vestir alegre y
de color. | | |
| En loch de plans
canta gentils motets | | |
| dest jorn dichos per tots los fels
elets. | | |
| Qu' á Satanas
ha dat aflicció |
155 | |
| y als Cristians promet salvació.
| | |
| D' ont conexent tant be
d' amargant mort | | |
| dolç Jesu Crist dels teus únich
confort; | | |
| puix qu' es axi
que ton poder honor; | | |
| puix que axi es que de bon cor te
ador; |
160 | |
| puix qu' es axi
que ta ley yo conech; | | |
| puix que axi es que ferm ta fe yo
crech; | | |
| tambe confés qu' estás al cel triunfant,
| | |
| ages merce dels que 't van suplicant.
| | |
—138→
|
| Donans
salut al cos vida tenint |
165 | |
| l' ánima, puix al cel
d' assi partint. | | |