Visor de obras.

XXX - Eximpli de un hom que enganosament feu lo peccat de la carn ab una fembra maridada, segons que recompta Pere Damia.

EN la ciutat de Paris, die de la festa de sent Geruas e de sent Petras, leuas un hom abans que fos alba, e mana los seus bous a pexer. Un seu vehi qui era enamorat de sa muller, qui era molt bella, quant senti quel marit era fora de casa, entra dins la casa e feu semblant que era lo marit qui tornaua tot tremolant ab gran febre, e gitas en lo lit ab la muller de son vehi. E ella pensant que era son marit, abrassa lo, e ell jague   -33-   carnalment ab ella; e decontinent exi del lit molt suaument e tornassen a casa sua. E a cap de una peça lo marit vench e gitas en lo lit prop de sa muller, e ella comença lo a reptar, e dix li: No poras entrar sens peccat en la sgleya de aquests dos martirs ab los altres crestians pus que jaguist carnalment ab mi. E lo marit stech molt marauellos e spaordit, e demana a sa muller que era ço que li deya. E ella li compta ço que li era auengut, e no pogueren saber qui los hauia fet aquell engan e traycio; pero faeren oracio e pregaren molt deuotament nostre senyor Deus quels donas demostrança qui los hauia feta ten gran maluestat. E decontinent aquell die e festa, aquell qui hauia fet aquell peccat era entrat ensemps ab altres en la sgleya de sent Geruas e de sent Petras; e tentost que fo entrat en la sgleya, entra li lo diable en lo cors, e daua molts grans crits e spauentables, e restanyaua se la cara, e mordia se les mans, e gitaues en terra, e donaua del cap en les parets, e mori decontinent alli a la sgleya denant tot lo poble que alli ajustat staua.

XXXI - Eximpli con encara los ocells auorrexen lo peccat de la luxuria, segons que recompta Cesarius.

DEMUNT una torre de un caualler faeren niu dues cigonyes, e la cigonya fembra apres quel mascle era anat cerquar de menjar, consentia   -34-   a altre cigonya mascle en lo niu. E apres que hauien fet ço que lur natura requeria, exia la cigonya fembra del niu, e anaues lauar a una lacuna que era prop de aquella torre. E lo caualler feu umplir la lacuna de pedres, e de terra, e de arena; e aço feu per saber la fin de aquell fet. E quant vench laltre die seguent, la cigonya fembra hauent fet ço que la sua natura requeria ab laltre cigonya mascle que no era son marit, vench a la lacuna e troba la sens aygua. E decontinent vench laltre cigonya que era son companyo, e quant la troba sutze del altre comença la a picar molt fortment. E quant vee quell tot sol no la podia matar, fon a cercar altres cigonyes, e vengueren molt iuersosament, e mataren la decontinent entre totes.

XXXII - Eximpli e miracle de .j. mal aduocat que tentost que fo mort no li trobaren lengua en la boca, segons que recompta Cesarius.

EN la ciutat de Ducan fina un saui qui aduocaua, qui era molt nomenat per tota aquella ciutat e per tota aquella terra. E apres que fon finat, obriren li la boca e no li trobaren lengua ne senyal algu della; car axi con en la vida moltes veguades la hauia venuda, ço es, que aduocaua lo mal plet, e callaua la veritat, e rahonaua les mentides, raho era que en la mort fos priuat della.

  -35-  

XXXIII - Eximpli contra los mals aduocats, segons que recompta Helinandus.

UN aduocat dix a un altre aduocat: Quant te donaren per tal que aduocasses aytal plet? E respos laltre aduocat: A mi donaren .j. march dargent. E dix laltre aduocat: A mi donaren dos marchs per tal que nol aduocas e que callas; per que apar que los aduocats aytambe venen lo callar con lo rahonar e aduocar.

XXXIV - Eximpli e miracle de un mal aduocat que mori e fo dampnat, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN aduocat staua malalt de molt greu malaltia, e staua en la hora de la sua fin; e veent tota la casa sua plena de diables, demanaua treugues a nostre senyor Deus; mas per tal con en los plets contra los quals hauia ell aduocat james no volgue dar treugues a negu, sino fos maliciosament per vencre laltra part, no meresque hauer treugues de nostre senyor Deus, e axi mori en mal stament.

XXXV - Eximpli e miracle de un mal aduocat que volch morir sens combregar, segons que recompta Jacme de Uitriaco.

  -36-  

UN aduocat molt mal hom jahia malalt en lo lit; e aportaren lo cors de Jhesuchrist per combregar. E dix abans quel reebes a tots aquells qui denant li stauen: Jutjats vosaltres sil deg reebre o no? E tots los qui en la cambra stauen respongueren e digueren li: Bon es quel reebats, e aço jutjam nosaltres tots. E laduocat ladonchs respos: Per tal con sots homens axi com jo, nom hauets vosaltres a jutjar, perque apellme de la vostra sentencia. E apres que ach dites aquestes paraules, exi li la anima del cors e fon dampnat.

XXXVI - Eximpli e miracle de un mal aduocat que vee Nero Lemperador en infern.

UN aduocat apres que fon finat ana als inferns, e vee a Nero Emperador mal banyant se en or bullent. E quant Nero vee entrar en infern aquel aduocat e molts altres aduocats, dix los: Linatge vendible de homens, amichs meus aduocats, acostats vos ença a penar ab mi.

XXXVII - Eximpli del abat Johan com los homens deuen escusar de veure a sos propis parents, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

LABAT Johan tenia una germana sua de sancta vida la qual lo informa en lo seruey de Deu,   -37-   e feu lo entrar en orde. E apres que fo entrat en ordre stech vint e dos anys que no isque del monestir ne vee sa germana, e desijant lo molt veure, enuia lo a pregar moltes veguades que la vengues a veure abans que moris, per tal que haguessen algun pleer en caritat; pero el se scusaua tots temps ab bones paraules, tro que ella li enuia a dir que si no la venia visitar que ella iria veure a ell. E ladonchs labat Johan parti del seu monestir, e mena ab si dos monges; e quant foren a la porta del monestir labat dix: Beneyts Jhesuchrist, e exits a reebre aquests peregrins. E despuys demanaren aygua a beure; e labadessa isque decontinent a la porta del monestir, e dona de la aygua al abat e nol conech; pero labat ben conech la abadessa sa germana, e no li volch parlar per tal que nol conegues en la paraula. E decontinent labat Johan e los dos monges sen tornaren a lur monestir. E apres passats alscuns dies la abadessa enuia a pregar labat Johan que la vengues veure. E labat li enuia a dir: Ja te fuy a veure, e donest me aygua a beure de les tues mans, per que abaste quem has vist; prega Deus per mi.

XXXVIII - Eximpli con oblidant tota amor, per gran virtut de honestat, una monja no volch veure ans de morir un seu germa qui era hom dorde, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

  -38-  

UN frare volch veure una germana sua monja, qui staua malalta en lo monestir de on era monja. E la monja quant sabe quel frare son germa la venia a veure, per tal que no fos temptada de la sua vista enuia li a dir que no la vengues veure, e stigues en son monestir, e que pregas nostre senyor Deus per ella, car ab la gracia de nostre senyor Deus en lo regne dels cels lo volia veure.

XXXIX - Miracle de sancta Agnes verge.

SEGONS ques recompta en los miracles de sancta Agnes, un clergue de la sgleya de sancta Agnes era greument temptat de peccat de luxuria, e no volent ofendre nostre senyor Deu, demana licencia al papa que pogues pendre muller. E lo papa veent la sua simplea e la sua bonea, dona li un anell seu, e mana li que digues a la ymage de sancta Agnes que staua en la sua sgleya quel reebes, e que li donas aquella força la qual hauia mester; e lo clergue ho feu axi. E decontinent la ymage alargua la ma, e trasch lanell del dit del clergue, e tira li tentost aquella temptacio. E encara vuy en dia la ymage te lo dit anell en lo dit.

XXXX - Miracle con es peccat gran pendre terra e possessio forçadament o enganosa de son proysme, segons que recompte Cesarius.

  -39-  

EN terra de Colonia hauia un laurador que hauia nom Herado, e volent se finar vee en laer penjada una gran pedra cremant, de la ardor de la qual se cremaua ell tot; e a grans crits e veus dix: Veus una pedra gran que sta sobre lo meu cap, em crema, em encen tot! E feu se venir un clergue, e confessa se, mas no li aprofita cosa tro quel clergue li dix: Pensa en tu si fayst a algun injuria ab aquesta pedra. A ell ladonchs membra que hauia presa e leuada aquella pedra de un mollo o fita que staua en un tros de terra sua, e que la hauia mudada mes auant en un altre troç de terra de un seu veyi per crexer lo seu troç de terra e fer lo major. E ladonchs lo clergue dix al laurador: Sapies per cert que aquesta es la pedra, raho per que tu soffers turment. E apres ques fo confessat e ac feta tornar la pedra en son loch, desparegue li aquella visio.

XXXXI - Miracle de aquells que prenen terres o possessions forçadament de son proysme, segons que recompta Cesarius.

EN aquella matexa terra de Colonia un diable aparegue a un laurador quis volia finar, e volia li metre un basto de foch per la boca, e a quescuna part ques giraua vehia aquel diable. El laurador conexia molt be aquell basto, que era un   -40-   basto que ell hauia mudat de un troç de terra en un altre troç de terra de un caualler qui era hom de molt bona vida: e lo laurador enuia li a demanar perdo, e que prengues la terra que li tenia furtada, e que li volia fer satisfaccio. E lo caualler li respos que no ho volia fer tro que fos ben turmentat. E enuia li a demanar altra veguada perdo, e no li volgueren perdonar tro que vengueren la tercera veguada plorant e digueren li: Senyor, prenets ço del vostre, e perdonats a aquest mesqui qui no pot finar ni li es bo ja viure. E lo caualler ladonchs respos e dix: Ara son ben venjat, jo li perdo de bon cor e de bona volentat. E decontinent li desparech aquella visio.

XXXXII - Eximpli de ço que un gran sabidor dix al gran Rey Alexandre, segons ques recompta en la ystoria del gran Alexandre.

UN gran sabidor veent la gran cobdicia de Alexandre, Rey de Grecia, dix li: Si ten gran haguesses lo cors con has la cobdicia, no cabries en tot lo mon, e tendries la una ma en orient e laltra en occident: no saps que los grans arbres que crexen en lonch temps en una hora son arrencats? foll aquell qui puja a cullir lo fruyt e primerament no guarda e mesura la altura del arbre: guardet tu qui ten alt vols pujar que no caygues ab les rames. Lo leo qui es molt fort, apres que es mort mengen lo les mosques: no es   -41-   cosa ten forts que no haje contrari e perill. Axi mateix, Alexandre, si Deus erest, deus donar als homens de ço del teu, e no robar e pendre los ço del lur per força; e si es hom, pensa tots temps ço que est, e no penses en la cosa per la qual oblits tu e nostre senyor Deus.

XXXXIII - Eximpli e miracle del papa Siluestre II, segons se recompta en les croniques dels papes.

PAPA Siluestre segon fo primerament monge, e no podent apendre sciencia, que era pobre, aparegue li lo diable, e promis li que li mostraria moltes sciencies, e quel faria muntar a gran stament si li fahia homenatge que fos son vassall. La qual cosa feu e cumpli lo monge Siluestre, e axi parlaua lo diable ab ell, e lo endreçaua en totes les coses que hauia mester con ell volia e demanaua. E feu lo ten gran doctor que ach per dexebles e fon mestre del Emperador de Roma e del Rey de França. E apres per procuracio del diable fo arcabisbe de Rains, e apres cardenal, e apres papa. E stant papa demana un die al diable tro quant viuria. E lo diable respos que tro que digues missa en Iherusalem. E ladonchs lo papa Siluestre fo molt alegre per tal con el no tenia en volentat de anar en romaria en Iherusalem, e axi que viuria longament. E un die anant lo papa per terra de Roma, entra a una sgleya qui hauia   -42-   nom Iherusalem, e apres que hague dita missa oyi gran brogit e crits, e stech molt marauellat, e demana con hauia nom aquella sgleya, e digueren li que Iherusalem. E quant lo papa sabe que aquella sgleya hauia nom Iherusalem, hague molt gran ira e tristor en lo seu cor, e ab molts e grans suspirs e contriccio de cor demana merce a nostre senyor Deus que li perdonas; e feu se tallar tots los membres del cors seu, pero confessa abans tots los seus peccats. E quant se feya tallar los membres, reebia ho en paciencia per tal con ab ells hauia seruit lo diable. E apres mana quel cors quel posassen sobre una carreta, e que alli on los bous lo leuassen ab la carreta que alli lo soterrassen. E axi confiant de la misericordia de Deu fina. E apres los bous leuaren lo a un loch assenyalat en Roma, e soterraren lo alli. E de aquell die a ença en aquella sepultura fan gran brugit los ossos, e suma tota la sepultura quant algun papa deu finar.

XXXXIV - Eximpli de sent Ambros e del emperador Theodosi, segons ques recompta en la Istoria triptica.

EN la ciutat de Thesalia hague molt gran discordia entre los del poble per manera que apedregaren tots los officials de la ciutat, per la qual cosa lemperador Theodosi mana ociure tots los de la ciutat axi aquells qui tenien culpa con aquells qui no tenien culpa; e moriren en aquella   -43-   ciutat cinch milia homens. E apres alguns dies Lemperador vench en una ciutat qui hauia nom Mediolana de la qual era bisbe sent Ambros. E axi con Lemperador volia entrar en la sgleya, sent Ambros fon a la porta, e isque a ella, e deffes e veda li entrar dins la sgleya, e dix li: Emperador, no has vergonya destar en ten gran peccat e voler entrar en la sgleyia de Deu? vença raho lo teu poder. O Emperador, princep est, pero no sino de homens: ab quals hulls guardaras lo temple del Senyor? ab quals peus iras per lo temple? con alçaras les tues mans al Senyor, de les quals ix e raja encara sanch de aquells morts? ab qual boca reebas lo cors de Deu, de la qual boca isque manament ten cruel que fos scampada tanta sanch? per que pus que axi es, tornaten e no anadesques a aquest peccat; e enten e reeb aquest ligament ab lo qual te liga lo Senyor tro que hages medecina. A les quals paraules Lemperador obeyi, e ab molts e grans gemechs e plors tornassen al seu palau, e dix: La sgleya sta uberta als pobres e als catius, e a mi Emperador es tencada e vedada. Per la qual cosa Ruffino, un caualler de casa del Emperador, del qual Lemperador fiaua molt, vench denant sent Ambros, e dix li que absolgues Lemperador, car no era egual als altres homens. Al qual Ruffino sent Ambros respos: Tu fuist conseller de aquells homens qui son morts, e ara no has vergonya de parlar contra la magestat diuinal? Ladonchs Ruffino molt humilment   -44-   e afectuosa comença a preguar per Lemperador, al qual sent Ambros respos e dix: Sapies certament que jo nol lexare entrar en la sgleya per neguna part que sia; e sim volra ociure jo reebre la mort molt volenterosament per amor de nostre senyor Deus. De la qual cosa Ruffino feu relacio al Emperador. Ladonchs Lemperador se leua de peus e dix: Jo vull anar a ell, e vull soffrir les sues desondries e castichs, car ell fa molt gran raho. E quant Lemperador fo a la porta de la sgleya, sent Ambros isque a ell. E quant Lemperador li demanas quel absolgues, ell li veda de entrar en la sgleya, e dix li: Quina penitencia fehist per ten gran peccat que has fet? E Lemperador li respos: De tu se pertany donarlem, e a mi de reebre la, car ben saps quel Rey Dauiu feu adulteri e omey, pero perdonat li fo. E ladonchs sent Ambros respos al Emperador e dix li: Pus que seguist aquell qui erra, segueix ara la correccio. E mana li fer penitencia publica molt greu e aspre, la qual compli Lemperador ab molt gran paciencia.

XXXXV - Altre eximpli de sent Ambros e del dit Emperador, segons ques recompte en la Istoria triptica.

AQUEST matex emperador Theodosi, un die volent combregar entra en lo cor de la sgleya, al qual sent Ambros dix que volie? E Lemperador li dix que volia combregar. E ladonchs   -45-   sent Ambros dix al Emperador: O Emperador, no saps tu quel cor es dels canonges e clergues? per que ix defora, e alli spera la comunio ab los altres crestians: lo drap de porpre fa Emperadors, mas no clergues. A les paraules del qual Lemperador obehi decontinent e exi ab los altres fora del cor. E apres Lemperador vench a la ciutat de Constastinoble, e quant fo dins la sgleya, el troba lo bisbe de Contastinoble qui staua fora del cor de la sgleya. E lo bisbe volia metre Lemperador dins lo cor de la sgleya, e deya: Pocha differencia ha entre Emperador e bisbe. Al qual Lemperador respos e dix: Pochs bisbes ha en lo mon tals con es sent Ambros ne axi stiguen con ell.

XXXXVI - Eximpli de dos amichs leyals, segons que recompte Ualeria.

DOS dexebles de Pitagoras, la un hauia nom Damon el altre Ficias, fermaren entre ells molt vertadera amistança. E lo Rey de aquella terra ab gran fellonia manaua ociure a Ficias, lo qual li demana per merce que li donas terme de vuyt dies e iria ordonar la sua casa e sos affers, e per la tornada dona li per fermança son companyo Damon, lo qual fo fermança, e se obliga per ell. E Ficias ana a casa sua. E acostant se lo terme tots los de la casa del Rey tenien per foll Damon, qui hauia feta fermança es era obligat per Ficias; pero ell fermament speraua e fiaua   -46-   de la fe e veritat del seu amich. E quant vench lo vuyte die, Ficias fon tornat a la cort del Rey, e presentas denant lo Rey, e trasch son companyo e amich de la fermança e obligacio que hauia feta per ell. De la qual cosa lo Rey stech molt marauellat e perdona a Ficias, e pregua los a abdosos quel reebessen en lur companyia, e axi ho faeren.

XXXXVII - Eximpli con lo leal amich deu ajudar a son amich quant lo veu en necessitat, segons que recompta Seneca.

UN philosof tenia un amich pobre qui staua malalt; e per tal que no hagues vergonya de ço que li volia donar vench lo visitar, e porta dejus les sues vestidures un gran persinct de moneda dor, e mes lo persinct dejus los matalaffs del lit per manera quel malalt no ho vee. E apres tornassen a casa sua, e no li dix cosa de la moneda per tal ques aprofitas e seruis delles e que no sabes qui les hauia meses dejus lo lit.

XXXXVIII - Eximpli e miracle dels dos leals amichs Amich e Meliç, segons ques recompta en lur historia.

EN lo temps de Papino Rey de França, eren dos dexebles en totes coses semblants la un al altre; la un era fill del compte de Aluernia, e laltre era fill dun caualler senyor dels beritans.   -47-   E foren cascun per son cami a la ciutat de Roma per tornar se crestians; e encontraren se en la ciutat de Luca. Per tal con eren semblants en totes coses faeren abdos companyia, e vengueren a la ciutat de Roma, los quals bateja lo papa, e mes nom al fill del comte, Meliç, e al fill del caualler mes nom Amich; e dona los sengles anaps dargent molt semblants la un al altre. E despuys partiren se de la ciutat de Roma, e fo ten gran la companyia e amistança que era entre ells que nos podia partir la un del altre; ensemps menjauen, ensemps dormien e stauen; pero quescu sen torna a la sua terra. E auench se quel caualler pare de Amich mori, e los beritans no volgueren reebre Amich per senyor, ans lo gitaren de la terra. E ladonchs Amich se mes en cami per cerquar a Meliç, e nol troba. E quant Meliç sabe quel pare de Amich era mort, mes se en cami per cercar lo, e per consolar lo. E cercaren se la un al altre per molts regnes e terres, e james nos pogueren trobar tro ben a cap de dos anys. E sdeuench que Amich pres muller una filla de un gran caualler qui fo gran amich de son pare; e no podent atrobar la un al altre sdeuench se que Meliç caminant per son cami encontra a un pelegri e demana li si hauia vist Amich, e lo pelegri li dix que nol hauia vist. E ladonchs Meliç se despulla una gonella de aquelles que vestia e dona la al pelegri per tal que pregas nostre senyor Deus que li donas gracia quel pogues trobar. E en   -48-   aquell die matex a hora de completa sdeuench se que Amich troba aquell pelegri que Meliç hauia trobat per lo mati, e demana li si hauia vist Meliç; e lo pelegri li respos: E per quem vols enganar, car tu ja me trobest e demanest me si hauia vist Amich? e ben te conech jassia que hages mudat de companyons e de armes. E Amich respos al pelegri e dix li: E en qual loch me vehist tu vuy altra veguada? E lo pelegri dix: En Paris en tal loch. Ladonchs Amich caualca lo pus iuersosament que poch, e vench a la ciutat de Paris, e a la entrada de la ciutat ell troba son amich, e abraçaren se la un al altre moltes veguades, e hagueren molt gran plaer con se trobaren. E apres vengueren a la cort del emperador Carles; e Lemperador feu Amich tresorer seu, e a Meliç dona un altre offici. Aquests dos donzells eren molt bels e graciosos, e sauis e cortesos, e anauen ab dos vestits de una color de drap, e semblauen se molt ben a marauella la un al altre en la cara e en totes lurs faysons, e eren molt amats e volguts per tots los de la cort del Emparador. E apres sdeuench se .j. die que Amich suplica Lemperador que li donas licencia que pogues anar veure sa muller. E Lemparador la li atorga. E Meliç romas en la cort e enamoras de la filla del Emparador, e jague carnalment ab ella. E en la cort del Emparador hauia un comte qui hauia nom Alderich, e era gran amich de Meliç. E un die Meliç parlant ab lo comte de moltes coses e secrets, dix li largament   -49-   tot lo fet que era entre ell e la filla del Emparador; de la qual cosa lo dit comte acusa Meliç denant Lemparador; e Lemparador los assigna die que entrassen en camp clos. E abans quel die assignat a la batalla fos vengut, Amich vench a la cort del Emparador; e quant sabe que Meliç staua en tan gran perill fon lo veure a la preso, e repta lo molt fortment perque hauia feta tal cosa. E Amich dix a Meliç que li prestas les sues vestedures, car Amich en aquella hora no vestia vestedures de semblant drap que vestia Meliç, ans eren de altre color; e Amich despullas les sues vestedures e vesti se les de Meliç, e Meliç les de Amich. E ladonchs Amich trasch Meliç de la preso, e enuia lo a casa sua a sa muller, e Amich romas en la preso en loch de Meliç. E quant la muller de Amich vee Meliç pensas que fos Amich, e acosta se a ell quel volia abraçar, e ell dix li que estaua molt trist. E quant vench al vespre gitaren se abdosos en un lit, e Meliç trasch la spasa, e mes la en lo lit en mig dells abdos, e dix a la muller de Amich: En aquella hora que vos vos acostets a mi serets degollada. E ella molt spaordida no gosa pus parlar. E quant vench al die assignat a la batalla Amich se combate ab lo comte Alderich, e vençe en camp clos, e talla li lo cap. E decontinent partis de la cort del Emparador molt secretament, e lo pus iuerçosament que poch, e torna les vestedures que vestia a Meliç, e enuia lo a la cort del   -50-   Emparador, e vench molt secretament. E Lemparador li dona sa filla per muller, e li dona lo comtat del comte Alderich pensant que ell fos aquell qui hauia mort lo comte. E apres algun temps sdeuench se que Amich torna lebros, e sa muller e los beritans gitaren lo de la terra. E ell axi con a desemparat anassen a casa de Meliç son companyo. E Amich quant fo a la porta toca unes tauletes que portaua en la ma, segons usen los masells. E quant lo comte Meliç oyi les tauletes, no sabent que aquell fos Amich, enuia li pa, e vi, e carn, e un anap dargent, plen de vin, aquell quel Papa li hauia donat quant se torna cristia. E Amich reebe lo pan, e el vin, e la carn, e buyda lo vi en altre anap seu quel Papa li hauia donat. Ladonchs lescuder del comte Meliç vench denant Meliç son senyor, e dix li: Senyor, aquell mesell te un anap aytal con lo vostre. E decontinent lo comte Meliç enuia per Amich, e quant lo conech el vee mesell, hague molt gran dolor e pietat dell, e abraça lo e besa lo moltes vegades. E començaren a plorar molt fortment, e la muller del comte semblantment; e faeren lo asseure a taula, e seruiren lo, e fahien li ten gran honor con podien. E apres langel Raphael aparegue a Amich, e mana li que digues a Meliç aytals paraules: O Meliç, remembret ço que jo fiu per tu, e si mon amich es, fe per mi cosa stranya que jo pusque prouar la tua amistança si es vertadera. E lo comte Meliç dix que   -51-   era apparellat de fer per ell encara que sabes que hauia a morir. E ladonchs Amich dix al comte Meliç: Degolla aquests dos fills petits teus, e unta me ab la sanch dells, e guarre decontinent de aquesta malaltia. E quant lo comte Meliç oyi aytals paraules si fo molt trist; pero remembrant se de la gran e bona amistança que era entre ells, e de ço que Amich hauia fet per ell quant entra en camp clos es combate per ell, e oucie lo comte Alderich, degolla abdos sos fills qui eren de edat de .iij. anys e de quatre, e unta tot lo cors de Amich ab la sanch de sos fills, dient axi: Senyor Jhesucrist, qui manest als homens que guardassen e tenguessen lealtat e fe, e tu, Senyor, qui garist e sanest lo mesell ab la tua paraula, sia la tua merce que vulles denejar e sanar aquest meu companyo per la amor del qual jo no dupte de scampar la sanch de mos fills. E untat Amich, e dites aquestes paraules, decontinent Amich fo guarit e san. E ladonchs lo comte Meliç pres sos fills morts, e posa los en un lit, e cobri los. E de continent que Amich fo guarit tots los senys e squelles de les sgleyes de la vila sonaren per si matexes. E tentost lo comte dona unes vestedures a Amich, les quals eren del drap de unes altres vestedures quel comte tenia. E lo comte e Amich isqueren a veure la comtessa, e la comtessa e aquells qui ab ella eren no podien conexer qual era lo comte. E apres lo comte hauent gran tristor en son cor entra veure sos fills, e comença a   -52-   plorar molt agrament, e per miracle de nostre senyor Deus troba los vius: e tenien en lo loch per hon foren degollats, sengles senyals axi con a un fil vermell de seda, los quals senyals lurs paragueren sempre. E lo comte Meliç compta tot ço que li era auengut a la comtessa sa muller, per la qual cosa en tota lur vida mantengueren castedat. E apres sdeuench un die que per miracle de nostre senyor Deus que lesperit maligne entra en lo cors de la muller de Amich e offega la. E ladonchs Amich ab grans companyes de homens darmes que li dona lo comte Meliç, subjuga sots son poder e senyoria tots los beritans. E apres Amich senyoreja la terra dels beritans en molt bona vida e sancta. E per temps quant moriren lo comte Meliç e Amich soterraren los, quescun en la ciutat hon habitaua, e per miracle de nostre senyor Deus trobaren los corsos del comte Meliç e de Amich justats en una sepultura.

XXXXIX - Eximpli que negu per fauor de son amich no deu fer cosa desonesta, segons que recompte Valeria.

UN hom pregaua un seu amich que faes per ell una cosa deshonesta, e laltre respos que no ho faria. E lom dix al seu amich: Donchs quem aprofita a mi la tua amistança, pus que no vols fer ço de que jot prech? E lamich respos al hom e dix li: Menys aprofita a mi la tua, si jo per   -53-   tu fas cosa desonesta per la qual men vengues desonor e dampnatge al cors e pena a la anima.

L - Eximpli de dos leals amichs que recompte Pere Alfonso.

DOS mercaders eren grans amichs e amauen se molt per ço que hauien oyt dir la un del altre, ja fos que james nos eren vists. E la .j. habitaua en la ciutat de Baldach, e laltre en la ciutat de Egipte. E sdeuench se quel mercader qui habitaua en la ciutat de Baldach fon a veure lo mercader qui habitaua en Egipte; e quant se veeren e hagueren conexença la .j. del altre hagueren molt gran pleer; e lo mercader de Egipte mostra totes les sues riqueses al mercader de Baldach; e apres vuyt dies vench gran malaltia al mercader de Baldach, e decontinent lo mercader de Egipte feu venir molts metges fisichs, e guardaren li lo pols e les aygues, e no conegueren en ell febre ne malaltia alguna. E quant los metges sen foren anats, lo mercader de Baldach dix al altre mercader con ell era enemorat de una molt bella donzella que ell tenia e nodria en casa sua: per que ell lo pregaua molt affectuosament que la li donas per muller, car per altra cosa no staua malalt sino per les amors de aquella donzella e per hauer la per muller. E decontinent lo mercader de Egipte dona per muller la donzella al mercader de Baldach, e son bon exouar; lo qual mercader   -54-   de Baldach apres alguns dies que la hague presa per muller, ab sa muller ensemps sen torna a la ciutat de Baldach. E apres sdeuench se que la muller del mercader de Egipte mori, e tots sos fills e filles, e perde tot quant hauia; e tot nuu, e desemparat, e desconsolat vench sen de nits a la ciutat de Baldach. E entrant en una sgleya sdeuench que un hom hauia mort un altre, e laugutzir e altres de la ciutat corrien tras ell per pendre lo; e encontraren lo mercader de Egipte, e demanaren li ell si hauia mort aquell hom; e ell de gran paor que hague dix que ell lauia mort; e prengueren lo decontinent e leuaren lo a sentenciar, e quant vench lendema leuaren lo a matar. E sdeuench se quel mercader qui habitaua en la ciutat de Baldach, e altres molts homens, anauen veure aquella justicia, e per veure quin hom era. E quant lo mercader marit de la donzella vee son amich qui menauen a matar conech lo decontinent, e per deliurar lo de la mort correch quant mes poch; e quant fo apres dell a grans e altes veus comença a cridar e dix: No mata aquest home lome mort, ans lo mate jo. E decontinent prengueren lo e soltaren laltre. E mentre quel anauen a matar sdeuench se que aquell hom qui hauia mort lom anaua entre les gents; e quant vee que volien matar aquell qui no hauia la culpa, remorde la gran contriccio e consiencia en son cor, e acostas alli on volien matar lom, e a grans e altes veus crida e dix: No   -55-   mata aquest lom mort, ne tempoch lo mata aquell que hauets, ans verament lo mate jo. E decontinent los officials e los de la ciutat que alli stauen foren molt marauellats, e prengueren lo decontinent, e tots ensemps manaren los denant lo Rey. E quant sabe lo Rey quel primer hauia atorgat que ell hauia mort lom, e aço per gran pahor que hague; e apres quel segon, per deliurar son amich de mort, que atorgua que ell hauia mort lom e no pas lo primer; e aximatex entes quel tercer quil hauia mort, per gran pahor e temor que hague de nostre senyor Deus desenculpa los altres, e dix que vertaderament el mata lom e altre no, perdonals a tots tres. E apres lo mercader qui habitaua en la ciutat de Baldach parti mig totes les sues riqueses, e retench se la una meytat, e laltra meytat dona la al mercader de Egipte, e tornasen en Egipte rich e benanant.

LI - Eximpli de tres amichs, segons que recompte Damacenus.

UN hom fo demanat que donas compte denant lo Rey son senyor de la majordomia sua que hauia regida alcun temps, lo qual de gran paor que ach fon a un seu amich, e prega lo que anas ab ell denant lo Rey. Lo qual amich li respos e dix: Jo no iria ab tu, mas donar te una vestedura de li que vistes. E apres ana a un altre seu amich que amaua menys quel primer, e prega   -56-   lo que anas ab ell, lo qual li respos: Jo ire ab tu tro al palau del Rey, mas noy entrare ab tu. E apres troba un altre seu amich lo qual poch hauie amat, e ab gran vergonya dix li que anas ab ell. Lo qual li respos: De un poch de plaer quem faist lot guardonare en cent tants, e jo posare la mia anima per la tua. Lo primer de aquests tres amichs son los bens terrenals qui en la mort donen ten solament al hom una vestedura o mortalla de li; lo segon amich son la muller e los fills e los parents e los altres amichs qui van ab lo mort tro a la fossa; lo terçer amich es Jesuchrist qui posa la sua anima per los seus amichs.

LII - Eximpli que tals cuyda hom hauer per amichs que no ho son, segons que recompte Pere Alfonso.

UN bon hom hauia un fill qui era joue, e hauia despes e guastat tot quant lo pare hauia per guanyar amichs. E apres lo pare volent donar a entendre a son fill con hauia despes ço del seu debades, e que no tenia negun amich vertader, oucis un porch e mes lo en .j. sach, e feu un costal dell, axi com si fos alcuna roba o mercaderia, e mana li que fos a prouar tots sos amichs. E quant vench a casa del primer que era ja vespre, e fon entrat en casa sua, apartadament e secreta dix li: Amich, sapiats que jo per mala   -57-   ventura mia oucis un hom e aport lo aci en una bestia; prech vos que vos e jo quel soterrem en alcun loch prop daci on no apparegue, e deliurar mets de mort, e negu no haura suspita de tu. Lo qual amich li respos e dix li: Tornaten, e porta lom mort on te vulles, car no vull carregar la tua culpa a mi; aixi con faist lo mal, para te a la pena. E per semblant manera li respongueren tots los altres sos amichs. E a la derreria vench a casa de un gran amich que ten solament son pare hauia, e quant li ac dita la raho per que era vengut a ell, dix li: Entra callant e secretament, car aço no es cosa de dir en plaça. E pres lo costal e dix li: Tornaten, amich, car Deus volent jo dare bon recapte en aquest fet. E quant lo fill del bon hom sen fo anat, laltre bon hom feu gitar en lurs lits a sa muller e a sos fills, e ell tot sol feu una foça dins en casa sua en una stablia, e alli lo soterra. Quant vench laltre die, vench son amich a ell e gray li molt ço que per ell hauia fet; e dix li: Que ço que venia en aquell costal no era home mort, ans era un porch mort, per donar a entendre a son fill que no tenia altre amich tal con ell.

LIII - Eximpli de un mal amich, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN mestre molt sabidor e hom de gran enteniment tenia un dexeble entre los altres, lo   -58-   qual li deya moltes veguades: Mestre, si nostre senyor Deus me muntaua a gran estament, siats cert que jous faria molt gran honor, eus daria bona partida de ço del meu. E lo mestre volent lo prouar, per encantament feu li aparexer e donar semblant que era Emperador, e venien molts e besauen li les mans, e demanauen li grans terres. Entrels quals lo mestre vench denant ell e dix li: Senyor, remembre vos que vos stant mon dexeble me prometes que si Deus vos muntaua a gran estament, quem fariets molta honor e molt de be; per queus suplich per merce quem donets alscuns lochs o loch axi con hauets fet a aquests altres. E lo dexeble veent se en gran stament e senyoria, respos e dix al mestre: Nous conech ne se quius sots. Ladonchs lo mestre pres lo dexeble per lo braç e dix li: Jo son aquell quius pose en aquest stament eus done totes les riqueses e senyoria que tenits, per que ara, pus que axi me desconexets, jous ho tolre tot. E decontinent desfeu aquell encantament, e romas lo dexeble en lo primer estament ab molt gran vergonya: axi fara Deus als richs e als poderosos que nol volen conexer en aquest mon.

LIV - Eximpli e miracle de sent Basili.

SEGONS ques recompte en la vida de sent Basili, un hom rich lo qual hauia nom Essadio   -59-   tenia un scuder en casa sua, lo qual era molt enemorat de una donzella, la qual era filla del bon hom. E per consell de un encantador feu un cercol diabolical, e apella e demana tots los diables; e el princep e majoral de tots ells dix li: Si vols que jo lat faça hauer per muller, scriu una carta de man tua, en la qual renechs la fe e la ley chrestiana, e quet fasses mon vassall. Lo qual scuder feu e cumpli tot ço quel diable li dix, e dona li decontinent la carta scrita. E de continent los diables meteren ten gran temptacio en lo cor de la donzella, que per amor del scuder donaua molts grans crits, e gitaues en terra, e deya: Pare senyor, maridats me ab naytal scuder vostre per amor del qual jo suffir molt gran pena e turment. Lo pare de la donzella quant oy aytals paraules si hague molt gran desplaer e tristor en son cor, e dix: Ay mesqui! jot volguera sposar ab Jhesuchrist, per tal con la mia anima volguera mes per tu, e ames e vols mes hom terrenal. E ella respos e dix: Pare senyor, complex lo meu desig abans que jo muyre. Lo pare enganat per consell de sos amichs dona la donzella sa filla per muller al scuder, e dona li gran tresor. E apres quel scuder hague presa muller, ell anaua poques veguades a la sgleya, e james nos confessaua nes senyaua, de la qual cosa los veyins se marauellaren molt, e digueren ho a sa muller. E ella molt secretament dix a son marit ço que los veyins hauien dit, ço es que no anaua a la   -60-   sgleya nes senyaua. E ell dix que si senyaua. E ella respos: Si tu vols que jot creegue, anem abdos a la sgleya, e veure si dius veritat. E la donchs ell veent que no ho podia negar, compta e dix largament con ell sera fet vassall del diable ab carta, per tal que pogues ella hauer per muller. E ladonchs ella ab grans suspirs e plors mana lo denant sent Basili, e compta li tot lo fet. E sent Basili demana al marit de la dona sis volia tornar e conuertir a nostre senyor Deus, e ell dix que och, mas que no podia per tal con hauia renegat nostre senyor Deus, e sera fet vassall del diable, per la qual cosa ell hauia scrita una carta de man sua e donada al diable. E ladonchs sent Basili li dix: Piadors es nostre senyor Deus, e si tu te penets vertederament e ab bona contriccio, ell te perdonara. E decontinent sent Basili lo pres per la ma, e feu li lo senyal de la creu en lo front, e tench lo tencat quaranta dies en una casa on faes penitencia. En los quals quaranta dies sofferi moltes grans pahors de part dels diables que venien lo espahordir; mas sent Basili tots temps lo confortaua. E al quarante die trague lo per la ma de aquella casa, e posa lo denant tots los clergues e denant tot lo poble en la sgleya, e confessa alli lo seu peccat. E lo diable visiblement volia tolre lom a sent Basili de les mans. E lom a grans crits deya: O sant Basili, deliurem. E lo diable deya: O sant Basili, e per quem fas tort e perjudici, car ell me vench a cercar, e renega Jhesus   -61-   Deus, e feu se mon vassall, e vets açi la carta que scriui de ma sua em dona sobre aquesta raho. E decontinent sent Basili se agenolla, e molt deuotament feu oracio e prega nostre senyor Deus que la carta quel diable tenia que li caygues de les mans; e tentost per miracle de nostre senyor Deus volant vench e caygue la carta en les mans de sent Basili. E sent Basili mostra la carta al scuder e dix li: Fill, conex tu aquesta carta? E lescuder respos: Senyor, och, car jo la scriui de la mia ma. E decontinent sent Basili squinça la carta, e reconcilia lescuder e sa muller.

LV - Eximpli que la persona casta deu mes nostre senyor Deus creure quels parlaments de les gents, segons ques recompta en la vida de sent Lop.

SENT Lop amaua molt una donzella per tal con deuotament seruia nostre senyor Deus, de la qual cosa molts hauien gran suspita, pensant que jaya carnalment ab ella. E ell entenent les murmuracions dels mals parlers, pres la donzella denant tots e dix: No noguen les paraules dels mals parlers a aquel qui la consciencia propia no ensutzex ne accusa.

LVI - Eximpli e miracle de sent Andreu apostol.

UN hom qui hauia nom Nicholau, qui hauia ben vuytanta anys e en tota la sua vida fos   -62-   ben luxurios, jasfos que per deuocio ell portaua ab si leuangeli In principio erat Uerbum, per tal que Deus li donas poder que pogues vençre aquell peccat, pero decontinent se tornaua a la sua mala custuma. E sdeuench se un die que ell ana a casa de una mala fembra per jaure carnalment ab ella, e oblida de lexar lauengeli. E quant entra en casa de aquella fembra ella a grans veus e crits li dix: Amich, ix defora e not acosts a mi, car tu angel es de Deu, e coses marauelloses veig sobre tu. Lome veyll marauellant se molt de aquelles coses, remembra li que portaua ab si lo sant euangeli; e dexas de fer aquella vegada peccat. E de continent anassen al apostol sent Andreu e confessa li aquell peccat, e dix li tot ço que li hauia sdeuengut ab aquella fembra, e dix li: Prega nostre senyor Deus per mi. E ladonchs sent Andreu comença a plorar e dix: No menjare tro que sapia si haura merce Deus de tu. E dejuna cinch dies, en la fi dels quals sent Andreu oy una veu del cel qui li dix: Sant Andreu, per les tues pregaries perdona nostre senyor Deus a aquex veyll Nicholau; pero es mester que ell faça abstinencia per si, axi con tu faist per ell. Lo qual veyll dejuna sis meses pan e aygua, e acaba en seruey de Deu. E apres vench una veu a sent Andreu la qual li dix: Sant Andreu, per la tua oracio cobra Nicholau ço que hauia perdut.

  -63-  

LVII - Altre eximpli e miracle de sent Andreu.

UN fadri dix en secret a sent Andreu: Senyor, la mia mare per consell del diable demanam que jagues ab ella carnalment, e jo per no pecar nou volgui consentir, per la qual raho es ara anada als jutges a clamar se de mi que la desonre; e tu, senyor, prega a Deus per mi que no muyre injustament, car sim accusa per no diffamarla callare. E sent Andreu dix li que li playa. E decontinent los jutges feren pendre lo dit fadri; e la mare acusaua lo fortment que la hauia desonrada, lo fill no responent a la accusacio. E sent Andreu dix a la mare: Fembra cruel sobre totes, per que vols matar a ton fill per viltat de ton peccat de luxuria? Ladonchs dix ella al jutge: Senyor, a aquest hom sen ana mon fill puix ach feta aquella obra. E lo jutge ab molt gran fellonia feu metre lo fadri en un gran sach calaffetat ab pegunta, e manal gitar en lo riu, e mana gitar en una preso a sent Andreu. On per ço lapostol feu oracio, e vench un tro molt gran qui espauenta a tots, e tremola la terra per tal manera que tots caygueren. E caech un raig del cel e mata la fembra. E apres per oracio del apostol cessaren les tempestats, e lo jutge e tots los altres creegueren lapostol e tornaren se chrestians.

LVIII - Eximpli e miracle de sent Andreu.

UN bisbe era molt deuot a sent Andreu, e lo diable volent lo enganar pres forma de donzella   -64-   molt bella, e dix al dit bisbe ques volia ab ell comfessar. E ell oynt les sues paraules sigues per comfessarla; e aquella li dix: Senyor, jo son filla de Rey, e fiu a Deu vot de castedat, e aço per tal con lo Rey mon pare me volia donar a un gran princep per muller. E jo oyi comptar la vostra sanctedat, e vench a la vostra merce, e vos deuets me consolar e consellar que faça. Ladonchs lo bisbe marauellas molt de les sues bellea e noblea, ni con parlaua ten be, dix li: Filla, no hajats paor, car jous consellare con seruiscats a Deus, e coue que vuy menjets ab mi. Dix ella: Pare senyor, no seria honest que jo menje ab vos per ço que no hagen suspita de nos, car no volria que vos fossets diffamat. Respos lo bisbe e dix: No starem sols, que de nos haguen tal suspita. Ladonchs lo bisbe segue la deuant ell a la sua taula, e guardaua la e miraua la sua bellea, e ella entenguel, e crexia mes en sa bellea, e a ell encengue li mes lo cor per a peccar, per manera quel bisbe proposa de dormir ab ella. E ladonchs vench un romeu a la porta, e a grans veus dix que li obrissen. E tentost ella dix al bisbe: Senyor, si aquell romeu respon a una questio que jo li fare, manatsli obrir, en altra manera no entre açi. Dix lo bisbe que li playa. E tentost ella dix al missatge: Vets demanar a aquell romeu qual es la cosa pus xicha en que Deus feu mes marauelles. El romeu respos en la cara del hom; car entre tants homens con son nats o per nexer   -65-   no poden esser trobats dos homens que hagen la un tal cara con laltre, quant mes que en la cara posa Deus tots los .v. senys corporals. E quant ella oyi la resposta del romeu trames li a demanar on era la terra pus alta quel cel. E lo romeu respos: En lo cel empireo, on esta lo cors de Jhesuchrist. E tentost ella feu li altra questio pus greu, e mana que li demanassen quant hauia del cel a la terra. E respos lo romeu: Digats a aquex queus trames a mi que ell ho sap millor que jo, car ell ho medi a toms quant lo gitaren per mal cap del cel, e caygue en los abismes; e jatsessia esta en forma de fembra diable es del infern. E lo missatger quant ho oyi vench de deuant lo bisbe, e guarda la donzella, e quaix smayas e no pogue parlar daquella gran stona, tro que despuys se sforça, e compta la resposta deuant tots; de ques marauellauen, e guardauen la donzella ab gran spauentament. E tentost con se senyaren desepareguels; e lo bisbe mana cercar lo romeu e nol pogueren trobar. E despuys lo bisbe ach per reuelacio con era sent Andreu quil vench deliurar del diable que nol enganas, per la qual cosa lo bisbe feu gran penitencia, e ach major deuocio en lo dit apostol.

LIX - Eximpli contra los ergullosos.

SEGONS ques recompta en la vida dels sants Pares, un angel pres forma de hom e anaua per un cami ab un hermita, e sdeuench se que   -66-   trobaren un hom mort, el hermita tapas lo nas, e dix li langel: Que has quet emboces? Dix lermita: No pusch sofferir la pudor de aquest hom mort. E a poch instant veeren venir un joue molt bell sobre un cauall ab sella daurada e ab bells apparellaments. E molt ans ques encontrassen, langel tapas lo nas, de ques marauella lermita, e dix al angel: Que has, per quet tapes lo nas? Respos langel: Cent tants put mes aquest joue ergullos e superbios denant Deus e dauant los angels, quel cors mort denant los homens.

LX - Eximpli e miracle de la germana de sancta Agnes, segons recompte Cesarius.

UNA fadrina, germana de sancta Agnes, pres vestedures de fadri; e sdeuench se de anar per un cami ab un ladre qui aquell jorn hauia fet un furt: e passant per un gran bosch oyi lo ladre brogit de companya qui venien derrera ell per lo furt que portaua, e tentost ell dona lo furt a la fadrina, e mes se en lo bosch; e ella pensas que sanaua deportar. E quant la dita companya aconseguiren a ella, e li trobaren lo furt, donaren sentencia que la penjassen, pensant que era hom. E despuys de ço ella confessas a un clergue, e sabuda la veritat tornaren al bosch e prengueren el ladre, e ell nega que no li hauia donat aquell furt, e allegaua per si que lo que hauien trobat ab lo malefici hauien a matar. E lo   -67-   clergue sabent la sua maluestat feu los pendre a amdosos un ferre calent; e pres lo la fadrina e nos crema; e quant lo ladre lo pres cremas les mans, e perço penjaren lo ladre. Los parents del ladre eren poderosos e leuaren lo ladre de la forca per força ja mort, e posaren hi la fadrina; e tentost vench un angel e sostench la que no moris. E aqui oy cançons molt dolçes del cel, e oy una veu que dolcement li dix: La tua germana Agnes fo portada al paradis, e tu daci a .ij. jorns finaras e seguiras a ta germana. E a cap de .ij. dies uns pastors anauen prop de la forca, e cuydant se los pastors que la fadrina era ja morta, tallaren la corda ab que ella staua penjada; e tentost ella molt suaument vench de peus en terra per tal con langel la sostenia. E ladonchs langel li dix: Amiga mia, ve on te vulles, pus que est desliurada. Senyor, dix la fadrina, alli on es la Veronica vull anar, que axi ho promis. E en aquella hora soptosament la fadrina fo menada per langel lla on era la Veronica, que era luny de aquell loch set jornades: e aço sesdeuench en la ciutat que ha nom Agusta.

LXI - Eximpli e miracle dun caualler qui hauia gran deuocio en la verge Maria.

UN caualler molt rich e molt noble per deuocio entra en lorde de Cistell, e per tal   -68-   con no sabia legir donaren li un maestre que li mostras de letra. E james lo caualler no poch apendre sino aquestes dues parts Aue Maria, les quals dues parts continuament lo caualler dehia ab molt gran deuocio. Sdeuench que tentost que aquest caualler fo mort e lagueren soterrat molt honradament, que de la sua sepultura isque .j. arbre ab moltes fulles, e en quescuna fulla hauia scrites letres dor que deyen Aue Maria. Los frares de aquell monestir que veeren la merauella e miracle del arbre descobriren la sepultura, e veeren quel arbre exia de la bocha del caualler mort; e conegueren que aquell miracle se feya per ço con lo caualler continuament e ab gran deuocio deyia Aue Maria.

LXII - Eximpli e miracle de hom que ach gran contriccio de sos peccats al punt de la mort, segons recompte Cesarius.

UN joue entra e pres labit de la orde de Cistell, e un bisbe son oncle consellaua li que se isques de la orde e lexas labit; e lo joue nou volch fer, ans feu professio, e reebe ordens de preuere en lo dit orde, e feya millor vida e pus honesta que negu dels altres monges del monestir; pero apres per temptacio del diable lexa labit, e del abit feu se gonelles e apres jupons curts, e anassen a seruir a un gran capita e princep de   -69-   ladres. E el joue qui era estat millor entre los bons, feu se pijor entre los mals. E sdeuench se se aquel capita e princep assetia un seu enemich dins una torre forts, e feya combatre quescun jorn la torre. E mentre la combatien lo joue dessus dit fon ferit de un virato, per la qual ferida lo joue fo al punt de la mort. E quant los altres seus companyons veeren que ell staua per morir, digueren li: Amich, confesset, car major es la pietat de Deu quel teu peccat. E appellat un preuere confessor, començas a confessar; e dona li Deus tanta de contriccio, que ten fortment ploraua e suspiraua, que no podia dir paraula; pero apres ab gran contriccio plorant dix: Senyor ver Deus, mes peccats he fets que no ha grans de arena en la mar; car stant frare lexe lorde e pres companyia ab aquests ladres; mate molts, car encara que ells perdonassen a alguns, jols ouceya despuys; desonre carnalment moltes fembres maridades, e puncelles, e de orde; creme e robe moltes sgleyes, e altres alberchs e lochs, e fiu altres mols mals, senyor Deus! Jo not absolria, li respos lo comfessor, car majors son los teus peccats que la misericordia de nostre senyor Deus. E lo joue li respos: Senyor, clergue son, e se que Jhesuchrist dix que en qualseuol hora quel peccador se penedis de bon cor seria saul, per queus prech per amor de Jhesuchrist quem donets alcuna penitencia. Quina penitencia, ço dix lo comfessor, te dare, car tu ja est dampnat? E lo joue li   -70-   respos: Pus vos, confessor, nom volets donar alcuna penitencia, jo confiant de la misericordia e pietat de nostre senyor Deus prench per penitencia de tots mos peccats que stigue dos milia anys en purgatori; per que apres dels duy milia anys nostre senyor Deus hage misericordia e pietat de mi. Ara, senyer, prech vos quem donets lo cors de Deu, que puxa combregar. E lo comfessor, qui era home ab pocha deuocio e menys discrecio, dix que nol combregaria. Pus nom vols combregar, dix lo joue, prech te que com sere mort que dons aquesta letra que jo tramet scrita de la mia ma al bisbe mon auoncle. E lo clergue comfessor li promes queu faria. E tentost lo joue mori, e trames la anima a purgatori; e lo clergue dona la dita carta al bisbe. Con lo bisbe vee la letra de son nabot, e sabe que era mort, ach molt gran despler, e dix: Verament, james no ame tant hom en aquest mon con fiu a mon nebot, e jo loy dare a conexer. Tentost lo bisbe mana que per tot son bisbat fossen dites misses e altres oracions per la anima de son nebot. E en la fi del ayn al bisbe apparech son nebot flach e molt descolorit, e li dix: Graeschat Deu de tant de be que mas fet, car per les misses que per mi has fetes dir, me son perdonats mil ayns dels duy milia que jo hauia star en purgatori; e si altre ayn me fas dir tantes misses con has fet en aquest ayn, jo sere perdonat dels altres mil ayns. E lo bisbe li promes queu faria, e axi ho feu. Convench   -71-   al cap del any, un jorn quel bisbe deya la missa per lo nebot, lo nebot li apparech ab un abit ten blanch con la neu e ab la cara molt alegre, e dix li: Responet Deu ab tant de be que mas fet; car per les misses que has dites e fetes dir aquests dos ayns, me son stats perdonats los duy milia que hauia star en purgatori; e are, loat sien Deu, vagmen a paradis. E dites aquelles paraules tentost li desparech.

LXIII - Miracle de sent Pere e de sent Paul apostols, segons que recompte Cesarius.

EN la ciutat de Colonya se pres gran foch per manera ques crema gran partida de la ciutat. E acostant se lo foch en una sgleya de sent .P. e de sent Pau, una fembra que acustumaua de agranar la sgleya e de lauar los vasos de la sgleya, tenia sa casa prop de la sgleya. E con ella vee la sgleya ques començaua ja a metres hi lo gran foch, vee quel foch se acostaua a la sua casa, dix a una sua filla que treya les robes e coses de la sgleya per paor del foch: Filla, torna, met dins la mia casa ço que has tret de la sgleya e tanca la porta, que jo he fe en aquests dos sancts apostols que jo he tant de temps seruits en aquesta sgleya, que ells guardaran la mia casa de aquest foch e encara la lur sgleya. E ab aquella gran fe e sperança la fembra entra dins la dita sgleya, e ab gran deuocio   -72-   agenollas denant laltar de sent .P. e de sent Pau, e dix: Apostols sancts, si jous he seruit deuotament, guardats ma casa, e les vostres joyes e apparellaments que son de dins. E tentost se apaga lo foch que era ja ences en la sgleya, e fon staluiada la casa de la fembra que nos crema, e cremaren se tots los alberchs que stauen prop de la sgleya sino la casa de la fembra. E aquest miracle sesdeuench per la gran fe que la fembra ach en sent .P. e en sent Pau.

LXIV - Miracle de sent Senon martir de Venecia, segons que recompta sent Gregori.

EN la ciutat de Venecia creesque molt lo riu, e vench lo riu a la porta de la sgleya de sent Senon martir. E stant les portes de la dita sgleya ubertes no entra laygua dins ne per la porta ne per les finestres de la sgleya, e les gents que stauen dins la sgleya prenien de la aygua per la porta e per les finestres, mas no podien exir per exir per laygua que era molt gran e tenia la dita sgleya acercolada a la derredor; mas laygua no entra dins la dita sgleya, ne feu dampnatge a negu que dins la dita sgleya fos.

LXV - Eximpli e miracle de un archiaca qui occis a son bisbe, segons ques recompta en lo libre de Dono Timoris.

  -73-  

EN la ciutat de Teuconita .j. arthiaca desijaua molt esser bisbe, per la qual raho ell procura la mort al bisbe qui ladonchs era, per aytal manera que ell feu metre una gran mola de pedra demunt la porta de una capella on lo bisbe acustumaua quescun jorn entrar per fer oracio a la verge Maria, en la qual hauia gran deuocio. Sdeuench se un jorn que lo bisbe entra en la dita capella per fer la oracio acustumada, e axi con lo bisbe obri la porta de la capella e volch entrar de dins, la mola li caygue demunt lo cap per manera que decontinent lo bisbe mori. E tentost lo dit archiaca fo fet bisbe, e feu un gran conuit dels majors homens de aquella ciutat; e axi con se dinauen, un dels pus honrats homens que alli menjaua fo arrapat e pujat al cel, e vee molta companya de sants e de angels que venien ab la verge Maria, e la verge Maria portaua en les sues mans lo cap del dessus dit bisbe. E quant fo denant Jhesuchrist dix li: Fill, encara esta fresca la sanch de aquest meu capella, e aquell cruel de archiaca ha pleer ab la sua dignitat. E dix Jhesuchrist: Mare, e qui hi trametre? Fill, ço dix li verge Maria, trameti aquest seruidor e amich seu que es açi. E tentost lo Saluador del mon dix al honrat hom: Sots pena de la mort te man que cites en presencia de tots a larchiaca ques fet bisbe nouellament que decontinent comparegue. E tentost lonrat hom en plorant dix al nouell   -74-   bisbe en presencia de tots los qui alli eren ço que hauia vist, e cita al bisbe. E decontinent en presencia de tots lo bisbe mori.

LXVI - Eximpli de con los sauis homens deuen esser continents.

EN la ciutat de Atenes stants los pus sauis homens e majors letrats en consell, passant per la porta on ells tenien lo consell una fadrina molt bella, dix la un dells als altres: Vejats con es bella infanta aquella que passa per alli. E la un dels altres li respos: No coue al jutge solament hauer les mans e la lengua continents, mas encara los huylls que no vegen totes coses.

LXVII - Eximpli e miracle de aquells que per auaricia lexen de fer la almoyna.

UN ortola tot quant guanyaua daua en almoyna sino ço que vestia e menjaua; e apres per temptacio del diable lexa de fer lalmoyna, e ajusta una olla plena de dobles daur dient en si matex, que aquell tresor li seruiria en sa vellesa. Un jorn ell tallant arbres en un ort se dona un colp de la destral en lo peu; de la qual naffra no poch guarir, ans li enfistola lo peu, e ach a donar totes les dobles que hauia estojades a cirurgians, e nol pogren guarir. E vench un   -75-   cirurgia e talla li lo peu, e si no loy hagues tallat fora mort. Quant lortola se veu ab lo peu tallat, comença a plorar, e suspirar, e penedir se perque hauia lexat de fer les almoynes que solia fer. E stant lortola en aquell pensament e tristor, aparech li un angel qui li dix: Digues me, ques feren les dobles que guardaues per a la vellea, e on es lesperança que en elles hauies? E lortola li dix: Senyor, pequi, e daci auant ja mes nou fare. E tentost langel li torna lo peu que li hauien tallat, e fo del tot guarit. E lendema per lo mati lo cirurgia lo vench veure e troba lo que cauaua en un ort. Lo cirurgia sen marauella molt, e lortola li compta ço que li hauia sdeuengut. E dalli auant torna a fer les almoynes que hauia acustumades de fer.

LXVIII - Miracle del bisbe Bonifaci, segons que recompte sent Gregori.

CONSTANCIA, nebot del bisbe Bonifaci, vene un seu cauall per una gran quirena de florins, los quals florins ell mes dins en una caxa sua per dubte que si pobres venien per demanar almoyna al bisbe, si el bisbe no hagues diners, que pendria aquells florins per donar als pobres. Sdeuench se que pobres vengueren demanar almoyna al bisbe, e ell no hauia quels donas. E venint a son nabot Constancia, desferra li la sua caxa e pres los florins quey troba, e donals als   -76-   pobres. Quant Constancia sabe quel bisbe son auoncle li hauia trets los florins de la caxa, ach gran despleer, e ab grans crits e fellonia ell dix al bisbe: Dats me mos diners, car no vull que tant vos plauiscats de ço del meu. E lo sant bisbe ab gran tristor entra en la sgleya, e ab gran deuocio ab les mans juntes feu oracio; e axi con ell feya la oracio, ell vee denant si aytants florins con eren aquells que hauia presos de son nebot. E tentost lo bisbe pres los florins e dona los a son nebot, e dix li: Jatsia que tro aci era ordonat de nostre senyor Deus que apres mos dies tu fosses bisbe, are sapies que nou seras, car per la tua squessea ho has perdut.

LXIX - Miracle de santa Celina verge, segons que recompta Cesarius.

UN frare de la orde de Cistell temptat del peccat de auaricia reebe de una fembra vidua en guarda una quantia de moneda dor. E apres lo frare nega li la dita moneda, e lo Saluador tench per be que per allo enuia plagua en tot lo vi que era en lo monestir don aquell frare era monge, en manera que tot lo vi perde la color e la sabor. Labat del monestir pensa que aquella perdua del vi era venguda per peccat de algu; e per tal ab gran deuocio labat feu oracio a aquesta Celina verge que Deus volgues reuelar   -77-   per peccat de qui era venguda aquella plaga en lo vi. Al qual abat fo respost de part del Saluador e Senyor; que per peccat de un frare qui hauia fet engan a una dona vidua; e que encare haurien en lo monestir altra plaga major aquell ayn. E axi fo fet, que dins aquell ayn un caualler molt poderos crema totes les cases en que estaua tot lo blat del dit monestir, e semblant fo cremat tot lo blat. E axi cessa la dita plaga.

LXX - Eximpli de la muller que per scassea e auaricia lexa de fer almoyna dels bens seus e de son marit, segons que recompe Jacme de Uitriaco.

UNA fembra era molt scaça e auariciosa, e jasfos quel marit della li comanas tot ço que ell hauia, ella fon ten scaça que james no dona almoyna als pobres. E apres que ella fon morta alguns parents e amichs della preguauen al marit que faes almoyna per la sua anima, e ell dix los: Con fare jo per ella ço que ella no volch fer con tot ço del meu tenia en son poder?

LXXI - Eximpli de ço que un diable dix a un preycador mentre que preyicaua, segons que recompte Uitriaco.

UN hom de religio viu en un sermo un diable, e conjura li que li digues que feya alli.   -78-   E lo diable li dix: A mi dien tanca bosses: primerament tanch los coratges dels peccadors per que nos peneden; segonament tanch li la boca que nos confes; terçerament tanch li la bossa per que no do almoyna ne faça satisfaccio de sos peccats.

LXXII - Eximpli e miracle de un hom qui no volia oyir sermons de la paraula de nostre senyor Deus, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN hom que era pages aldea james no volia oyr sermons de la paraula de Deu, e quant fo mort meteren lo cors en la sgleya denant un altar en que hauia un crucifixi. Quant lo cors fo posat denant laltar, los clergues començaren a cantar loffici dels morts, e lo crucifixi que era de fust leua les mans dels claus e mes les a les orelles, de la qual cosa tots los que alli eren foren molt marauellats. E lo rector de aquella sgleya dix: Sapiats que aquest hom james no volia oyr la paraula de Deu, e per aquesta raho apar que la sua anima es en les mans del diable, e quel crucifixi se ha tancat les orelles per no oyr les oracions que nosaltres feyem per ell. E decontinent cessaren de fer les oracions que feyen.

  -79-  

LXXIII - Miracle de sent Agusti.

UN hom hauia gran deuocio en sent Agusti, e dona gran tresor al frare que guardaua lo cors de sent Agusti per ço que li donas un dit de les mans de sent Agusti. E lo dit frare pres un dit de un altre hom mort, e embolcal en un bell tros de cendat, e donal al hom. Lom lo reebe ab gran deuocio cuydant se que fos de sent Agusti, e quescun jorn lo adoraua, el besaua, e los metia demunt los huylls ab gran deuocio. Lo Saluador del mon qui vee la deuocio del hom, feu per miracle quel hom ach un dels dits de sent Agusti; pero cuydant lom quel dit quel frare li hauia donat era aquell quell tenia, lome sen torna en sa terra, e ab lo dit de sent Agusti ell feya molts miracles. La fama de aquells miracles vench al loch on staua sent Agusti, e lo prelat demana al dit frare que podia esser. El frare li dix que nos sabia, quel cors de sent Agusti tots los dits tenia. Lo prelat e lo frare ab daltres anaren al cors de sent Agusti, e veeren que li fallia un dit de la una ma. Lo prelat estech molt marauellat, e ab turments sabe la malicia quel frare hauia feta, e feu scriure aquest miracle.

LXXIV - Miracle de sent Agusti.

UN die sent Agusti viu passar denant si un diable, e portaua en les spatles un gran libre.   -80-   Sent Agusti lo conjura que li digues que portaua en aquel libre, e el diable li dix quels peccats de tots los homens. E sent Agusti li dix e li mana que li mostras ell si tenia alli algun peccat; e lo diable mostra li con un die ell se hauia oblidat de dir completes. E sent Agusti mana li quel speras alli tro que ell vengues, e tentost entrassen en lesgleya e dix les dites completes ab gran deuocio, e altres oracions que ell hauia acustumat de dir. E torna sen al diable, e dix li que li mostras aquell peccat que dabans li hauia mostrat. E lo diable gira totes les cartes del libre, e nol poch trobar; mas be troba que era ras dalli on era stat scrit lo dit peccat. Ladonchs lo diable dix a sent Agusti: Enganest me, e desplau me perquet mostre lo libre, car per virtut de les tues oracions es estat ras de aquest libre lo teu peccat. E tentost li desparech.

LXXV - Miracle de sent Agusti.

UNA fembra vench demanar de consell a sent Agusti, e sdeuench se quel troba studiant, e dix li: Deus te saul, pare e senyor. E sent Agusti ne la guarda ne li respos. Ella pensas que per la sua sanctedat no volgues guardar cara de fembra. Ella se acosta a ell, e dix li tot ço que li hauia a dir; e sent Agusti no li dix paraula ne la guarda. La fembra ab gran tristor sen torna a casa sua. Lendema la dita fembra oy a la missa que sent Agusti deyia; e quant sent Agusti alça   -81-   lo cors de Jhesuchrist, la fembra fo arrapada per Lespirit Sant, e fon mesa en los cels denant la cadira de la sancta Trinitat; e vee alli sent Agusti ab gran reuerencia disputar de la sancta Trinitat molt subtilment. E dix li un que era alli: Hir con fuist a sent Agusti e not respos, feu ho per tal con staua açi disputant axi con ara fa; per que vets a ell, quell te dara conseyl de ço que li demanaras. E tentost la dita fembra se troba en la sgleya e parla ab sant Agusti, lo qual la conseylla molt santament.

LXXVI - Miracle de sent Agusti.

UN hom fo arrapat per Lespirit Sant, efo leuat al paradis. E con vee tots los sants, e vee que noy era sent Agusti entre ells, demana sent Agusti on era, e fon li respost que sent Agusti staua en lo pus alt cel disputant de la Trinitat.

LXXVII - Eximpli e miracle de .j. hom que en lo mon era stat caçador docells, segons que recompta Petrus Clunacensis.

UN caualler de Bona fo molt deuot spitaler, e apres que fo mort, porgats en purgatori tots sos peccats, era detengut en purgatori solament perque era stat en lo mon caçador desparuers e daltres ocells, e per ço tenia en la ma un   -82-   astor qui continuament li picaua e li roya la ma, del qual turment ell passaua molt gran pena.

LXXVIII - Miracle de sent Thomas, segons que recompta Cesarius.

A un auçell hauien li mostrat de parlar, e un die soltas de la gabia en que staua, e vench un sparuer detras ell que lo volia pendre. Loçell que vee quel sparuer lo volia pendre dix: Valme sent Thomas; e tentost lesparuer caygue mort en terra. E axi scapa loçell de mort.