L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va nomenar el 2020 Carmelina Sánchez-Cutillas com a Escriptora de l'Any, un homenatge que es va haver de prorrogar al 2021 a causa de la pandèmia per la COVID-19, però que va fer coincidir feliçment l'Any amb el centenari del seu naixement (Madrid 1921-València 2009). Autora de la delicada i exquisida novel·la Matèria de Bretanya, que recrea les seues vivències de xiqueta al poble d'Altea, va destacar en el conreu de la poesia realista dels anys seixanta i posteriorment ens va enlluernar amb el críptic poemari Els jeroglífics i la pedra de Rosetta. Cal incidir, però, en una altra dimensió totalment desconeguda: la d'investigadora del passat historicoliterari de l'antiga corona d'Aragó. Així mateix cal fer constar que una profunda consciència de gènere amera tota la seua obra, tant la de creació literària pròpiament dita com també la seua aportació històrica. Per tot plegat, se l'ha reivindicada com a la gran escriptora valenciana del segle XX.
«[...] mai no es llevaven la paraula "Pàtria" dels llavis. Però llavors jo vaig prendre consciència del que volia dir aquell mot, perquè abans d'allò la pàtria meua era tota la terra encerclada per l'Aitana i per Bèrnia i per Puigcampana, i tot el semicercle de la mar que tremolava entre la ratlla de l'horitzó i la Serra Gelada i el Morro Toix i el Penyal d'Ifac al més lluny. Ara jo sabia que allò tan entranyable era la meua petita Pàtria, i que la gran, la de tots, estava feta de petites; com les magranes, que són fetes de pinyons petits i apretats i de la color de la sang».
(Matèria de Bretanya, 2020: 117)
«N'estàs contenta?, em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d'ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m'ajuda
a pensar-ho la son dels altres.
I és aleshores quan se me'n fuig
la llibertat i fins i tot
l'orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix».«Fidelitat» (Conjugació en primera persona, 1969)