Presentació del portal Lo Rat-Penat

L´any 1985, la Diputació de València treia a la llum el magnífic estudi de Ricard Blasco sobre el que va ser «orgue oficial de la societat de amadors de les glòries valencianes» durant els anys 1884 i 1885 i, junt a ell, la publicació facsimilar de l'esmentat periòdic: Lo Rat-Penat. Periódich Lliterari Quincenal, redactat per escriptors valencians, catalans y mallorquins y dirigit per En Constantí Llombart.

I és que la «societat», a finals de 1884, encara no comptava amb cap publicació periòdica on poder exposar els seus raonaments, publicitar els seus actes, publicar les memòries anuals o fer lloc a l'allau de versos que en la casa pairal es recitaven. Constantí Llombart —en este cas «la redacció»— deixa ben clars els objectius del periòdic en l'article «Propòsits i aspiracions» que obre el primer número del 15 de desembre de 1884: mantindre intacta l'enèrgica vitalitat de caràcter del poble valencià i ensenyar als valencians «á estimar ses coses, començant per estudiar sa nativa llengua, sa lliteratura i sa història, ses lleis, ses costums y tradicions; y acabant per donar à tot lo seu, com los catalans saben ferho, tot lo valor, importància o mèrit que en sí tinga».

En un «totum revolutum» d'inimaginables proporcions, el periòdic dirigit per Llombart ens deixa llegir: reflexions sobre la poesia valenciana del moment, documents històrics, fragments de clàssics, poemes premiats i poemes sense premi, versos inspirats i versos improvisats, apertures de curs, memòries de l'entitat, discursos de presidents, reflexions sobre la llengua, convocatòries de certàmens artístics i literaris, biografies d'escriptors il·lustres, notícies sobre la renaixença en terres valencianes, catalanes i balears, històries gramaticals, anuncis de llibres, de conferències, d'actes poètics, més versos, projectes duts a terme i projectes sense fer... la vida del ratpenatisme i el món cultural en valencià des de desembre del 84 a l'abril del 85. Un tast, inequívocament saborós i impagable, per a qualsevol que estiga interessat.

Artur Ahuir
Acadèmia Valenciana de la Llengua