publicidad

 

Pàgina principal
    Lo Ferrer de tall : drama en tres actes y en vers
     original de Frederic Soler (Serafí Pitarra)
 Concordança      Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Avall Següent
Abajo

Lo Ferrer de Tall: drama en tres actes y en vers


Frederic Soler



AL SENYOR DON JOAN BAUTISTA LLEONART

Com a penyora d'amistat y cumpliment de promesa, dedica aquest drama, son amich verdader,

Q. S. M. B.
L'autor




Repartiment

PERSONATJES
 
ACTORS
 
LA BARONESA. DONYA FRANCISCA SOLER.
AGNETA.DONYA CATARINA MIRAMBELL.
ROSA.DONYA ELISA MALLÍ.
BIEL.DONYA ROSETA CAZURRO.
MESTRE JORDI.DON JOAQUÍM GARCÍA PARREÑO.
BOY (L'ESQUERRÁ).DON LLEÓ FONTOVA.
LO BARÓ.DON MIQUEL LLIMONA.
ARNAL.DON JOSEPH CLUSELLAS.
ROS.DON MIQUEL VIVES.
DALMAU.DON JOAN CARULLA.
Fadríns.
Ferrers.
Guardatermes.
Patjes.


 

L'escena á Olot. -Època Felip V.

 




ArribaAbajoActe I

 

Part de dins de la botiga d'un ferrer de tall y daguer. Porta gran al fondo, per la que's véu la fira ab molta animació, y moltas altras portas als costats. La fornal y la manxa á la esquerra; eynas y trastos propis dels dos oficis. La mola a la dreta. A la esquerra una finestra que dóna á un hort; al costat un prestatjet ab dos jerros de flors.

 

Escena I

 

JORDI, ROSA.

 
 

Lo primer treballant unas estisoras en lo banch, la segòna brodant or damunt satí en un tambor á la vora de la finestra. Ela trista, ell, cantant.

 
JORDI
    «Lo pare, sentintho,
    ho escolta callant,
    la mola rodava
    y anava cantant:
    Esmola qu'esmola,
    fés dagas, daguer;
    fés dagas que passin
    les mallas d'acer.»

 (Se ficsa en ROSA.) 

ROSA
(¡Ditxós ell! ¡Ditxós qui canta
y l'alegría tè al cor!)
JORDI
(¿Será tristesa d'amor?
Aquesta noya m'espanta.)

 (Deixa la feyna.) 

Escolta, Rosa.
ROSA
¿'M cridéu?
JORDI
Vínam aquí.
¿Qué vos passa?
JORDI
¿Qué'm passa? Qu'es un xich massa
la tristesa del cor tèu.
¿Qui'n diable t'ha mal mirat?
De véurert' lo cor se'm trenca.
Estás groga, escardalenca,
semblas un pardal mullat
de confosa y aturdida,
y't mata un secret un afany.
Ja no ets rosa de tot l'any;
ets una Rosa pansida,
y no't miro que no caiga
en esmenarte una cosa,
y es que, en lloch de dirte Rosa,
t'haurém de dir lliri d'aiga.
ROSA
¿Per qué?
JORDI
Sí. Perque lo plor
sempre't tè la cara humida.
ROSA
¡Deu mèu de la mèva vida!
JORDI
Sabs qu'es? Que no'm téns amor.
ROSA
La cansó de cada día.
JORDI
Cada día y cada nit,
perque á tu't dura'l neguit
mòlt mès qu'á tots l'alegría.
¿A qué vè, qu'es aquest plor?
¡Acaba d'una vegada!
¿Qu'es lo que't tè apesarada?
¿Cóm es aquesta tristor?
Respón y no'm callis res,
perque jo fins crech probable
que t'ha malmirat lo diable
ó las bruixas tan ull prés.
ROSA
¡Jesús María!

 (Persignantse.) 

JORDI
Respón.
ROSA
¡Pare! Si no us sè que dir.
Aquest plor... aquest suspir...
es qu'estich trista á n'el mòn.
JORDI
¡Llam de Dèu! ¡Trista! Y per qué?
ROSA
No us enfadéu.
JORDI
¡No enfadarme!
¿Cóm vols que puga aguantarme?
¿De qué estás trista?
ROSA
De re.
JORDI
Donch, si es de re, torna á riurer
com ans solías, y canta;
lo veuret' trista m'espanta,
me dóna engunia, mal viurer,
y aixó ab un pare no s'usa,
perque, al veure'l tèu flagell,
me bats á pich de martell,
lo cor damunt de l'enclusa.
ROSA
¡Ay, pobre pare! ¿Patíu?
JORDI
¡Si pateixo, filla meva!
Visch de l'alegría téva.
Si vols que riga, tu ríu.
ROSA
Donchs no tinguèu pòr; riuré.
JORDI
¿De debó?
ROSA
De nit y día.
JORDI
¿De debó?
ROSA
¡Y tindrè alegría!
¡Ah! ¡Y que ditxós que seré!
¿Qué'm falta á mi? Ab tu contenta,
quí mès felis hi ha n'al poble;
ferrè y daguér, guanyo doble;
la meva riquesa aumenta,
y ja que'l cel va voler
que quedessem pare y filla
sols á n'al mòn, y ets pubilla
de tot quant mèu puga ser,
després de dí una oració,
perquè siga al cel ta mare,
pensa que jo sò el tèu pare...
per la tèva, diversió,
y créu que quant mès te veji
cofoya y empolainada,
mès lo mirarte m'agrada
volent que'l poble t'enveji,
perqué't dich de tot bon cor
que si tas riallas venguessen,
ni que com á plom las pesessen,
las compraría á pes d'or.
ROSA
Donchs, treballém y riguém.
JORDI
Y cantém, si estás contenta.
 

(Ella torna á brodar; ell á llimar, y cada hu canta la sèva cansó.)

 


Escena II

 

Los matexos, BOY, BIEL.

 
BOY
¡Ca!
JORDI
¡Esquerrá!
BOY
Fira dolenta.
BIEL
Bè.
ROSA
¿Ets tu, Biel?
BIEL
¡Bona al extrém!
BOY
¡Bailet! ¡Bailet!... ¡Mal rediable!
 

(Primer mòlt rabiòs, y tot d'una calmat per las mofas graciosas que li fa'l noy. Aquest joch se repetirá sempre que l'indiquin los versos.)

 
Re... 'm fa ríure aquest xicot.
Un li vol pegá y... no pot;
ja m'ha passat al estable.
JORDI
¿Al estable?
BOY
Sí; ferravam
lo guit de ca'n Gori, y, ell,
vinga dirme Esquerra y vell,
y com qu'allavors estavam
devant de la molinera,
que á mí m'ha caigut al ull
Res... m'he sentit puja un bull
y li he corregut darrera.
BIEL
Pero no m'heu atrapat.

 (Fentli mofa.) 

BOY
¡Pero!... Vaja... no... no puch
BIEL
Perque son un vell xaruch.
BOY
¡Tens bon manxayre!... es trempat.
BIEL
¡Sí, es trempat, y just me véu
que ja va á desesperarse!
BOY
¡Ah! ¿Y no n'hi ha per recremarse
de lo que'm passa?
JORDI
Diguéu.
BOY
Y ben aviat está dir:
que no penso ni faig cosa
qu'ell no m'hi surti á fer nosa.
Vich jo, ja ve ell tot seguit;
m'en vaig, ja surt desseguida;
en tot tè'l meu gust mateix
y en tot sembla que'm segueix
tots los passos de la vida...
¡Passa, que tè en farás creus!
Parlarém de la pubilla,
y, com jo estimo á ta filla...
BIEL
Jo tambè la estimo.
BOY
¿Veus?
La voldré un día obsequiar,
y, com en totas las cosas:
li he dut jo aquell ram de rosas...
BIEL
Jo li he dut aquell d'allá.
BOY
¿Véus? Donchs, com en aixó, en tot.
 

(Mentrestant ha anat a buscar lo devantal y se'l posa com BIEL.)

 
Ja que us ho espliqui no cal.
Me poso jo'l devantal...
BIEL
Jo tambè.
BOY
Ja'l dú'l xicot.
Hi anat à la fira! Ell
ja ni'hi havía de fè'l plaga.
Hi he comprat jo una tumbaga.
BIEL
Jo hi he comprat un anell.
BOY
Lo duch aquí.
BIEL
Jo aquí'l duch.
BOY
Lo regalo jo á ta filla.
BIEL
Tè, Roseta.
BOY
Tè, Pubilla.
 

(JORDI riu.)

 
ROSA
Gracias.
BOY
¿Veus?

 (Mirant ab coratge á BIEL.) 

JORDI
¡Apartat, ruch!
 

(BIEL fuig.)

 
BOY
Sí, ja has fèt bé... apártat lluny
y no t'acóstis, guilopo,
perque ara sí que, si't topo,
t'esclafo d'un cop de puny.
BIEL
¿Ab la ma esquerra?
BOY
¡Que no!
BIEL

  (Fentli burla.) 

Mirèu.
BOY
¡Puf!... no! vaja no; nos pot:
l'estimo á n'aquet xicot...
¡Lo trovo aixerit!
BIEL
¿Veyéu?
JORDI i
ROS
¡Ja, ja!
BOY
Re; es una criatura
qu'un no hi pot estar formal.
Vès, encenme la formal
y farém la ferradura.

 (Se'n va.) 



Escena III

 

Los matexos, menos BOY.

 
JORDI
¡Pobre Esquerrá! ¡Es bondadòs!
ROSA
Ja ho podéu dir, l'Esquerrá...
JORDI
No es home... es un tros de pá.
BIEL
Sí; pero es molt reganyòs.
JORDI
Y tu mòlt entramaliat
y mès dolent qu'un follet.


Escena IV

 

Los matexos, BOY, que torna.

 
BOY
¿Y aixó, qu'empatolla aquet?
JORDI
No res, perque ja ha passat.
BOY
¡Biel, Biel! Tu buscas guerra,
y, com hi ha renèu, n'hi haurá;
mira que jo só esquerrá
y't senyaré ab la má esquerra.
JORDI
¿Es á dir doncas que enguany
la fira ha baixat?
BOY

  (Xiulet.) 

¡Psit! ¡Uy!
Ja't dich jo que'l que's per'avuy,
ni val d'anarhi l'afany,
y mès per tu, que t'adónas
tant d'empentas y molestias,
perque't dich: hi ha pocas bestias.
BIEL
Pero hi ha mòltas personas.
BOY
¡Ah! Bè... Aixó ja serán figas
d'un altre paner.
BIEL
Miréu.
JORDI
Vejám, esplícat.
BIEL
Manxéu.
 

(Ell s'adelanta, y queda manxant BOY ab la má esquerra.)

 
BIEL
¡A n'al firal...
ROSA
Cuita.
JORDI
Digas.
BIEL
A n'al firal, es tant triat
lo rich y bo que l'umplena
que jo mateix m'he dat pena
de véuramhi enmascarat.
Mirarho sols ja fa cop.
Passajéu per las paradas:
veuré enmantellinadas
las pagesas d'aquí prop.
La pubilleta poncella,
qu'ha d'obrí'l cor á l'amor.
La pubillassa major,
que ningú es prou rich per ella.
Lo fadrí extern, encongit,
que fa l'aleta á las noyas.
L'hereuás rich, tot de joyas,
y com un baró vestit.
La qu'es senyora majora
y gosa del usdefruyt.
Lo qui dú'l butxacó buyt,
pobre estudiantet de fora.
Los monjos de Collserola,
que'ns han dat á fé sorpresa.
La senyora baronesa,
qu'ab lo patge ha vingut sola.
L'abat de Ripoll, lo prior,
dels trinitaris, y tants,
entre heréus, gent y marxants...
BOY
¡Alsa, que manxo, minyó!
BIEL
Y pubillas.
BOY
¡Alsa!
BIEL
Y noyas.
BOY
¡Alsa!
BIEL
Y viudas.
BOY
¡Alsa!
BIEL
Y ruchs.
 

(Y BOY va manxant y animantlo ab un ¡ah! ¡ah! ¡ah! continuat.)

 
Y magalls, y seda, y buchs,
y bestiá, y rellas, y joyas,
y tant y tant, que junt tot,
nos fa dir, si bè un ho mira,
que no hi ha al mòn millor fira,
qu'aquesta fira d'Olot.
ROSA
Ben dit, Biel.
BIEL
¡Oh! Y no me'n moch.
JORDI
Vaja, bé; t'has esplicat.
BOY
Com que jo sempre he manxat,
he anat mantenint lo foch.


Escena V

 

Los mateixos, AGNETA.

 
AGNETA
¡Ave María Puríssima!

 (Veu de nas.) 

BOY
¡Ay llamp la toch! ¡Es l'Agneta!
AGNETA
Recado de mi senyora,
la senyora baronesa,
per saber si d'aquí poch
será á casa la Roseta.
BOY
Ara una passada d'orga
y ja tens la missa llesta.
AGNETA
¡Tant de bo fòs al convent
per sentirla com ans feya!
JORDI
¿Es á dir donchs, que t'ha enviat?...
AGNETA
La senyora baronesa.
ROSA
¿Es á dir donchs qu'es vritat
qu'ha vingut per sè á la festa?
BIEL
¿No us he dit que jo la he vista
pe'l firal ab patjes y ella?
ROSA
Digas donchs qu'aquí l'espero.
AGNETA
Li dirè qu'aquí l'espera.
ROSA
Que per ella no'm mouré.
AGNETA
Que ja no's mourá per ella.
JORDI
Y tu ¿qui ets?
AGNETA
La qu'acompanya
la senyora baronesa.
BOY
Per molts anys.
AGNETA
En vida vostra.
BIEL
Y de tots.
AGNETA
Com de la mèva.
¿Dirè donchs?
BOY i
BIEL
¿Qu'aquí esperém,
la senyora baronesa.
 

(Escarnintla ab cantarella. Ella se'n va.)

 


Escena VI

 

Los mateixos, menos AGNETA.

 
TOTS
¡Ja, ja!
JORDI
¡Esquerra!
BOY
¡La pobre Agna!
JORDI
Ja's pot dir qu'ha fèt a tots.
BOY
Jo la he vista al tréurer brots
hi era una mossassa... magna.
Llavors al convent servía.
Jo hi anava á arreglá'l forn,
y surtint ella a n'al torn,
trencavam nous tot lo día:
pero ja no'n feya cas:
era guapa y joya encara
y ja parlava... com ara,
ab aquesta veu de nas.

 (Escarnintla.) 

ROSA
Bè, sí, está clà.
BOY
Acostumadas
á sentir l'orga...
JORDI
Es vritat.
 

(S'ou tocar un fluviol mòlt ben tocat ab refilets.)

 
¿Qu'es aixó?
BOY
¡Ca! Es aquell gat
dels frares, que sempre sona.
JORDI
Calléu.
BOY
Sí, vaja... ja hi sòm.
 

(Tots escoltan la tonada, y quan ja s'acaba, BIEL la segueix.)

 
BIEL
Tra, lará, lará, lará, lòm.
¿T'ha agradat?

 (A ROSA.) 

ROSA
Mòlt bè.
JORDI
Molt bona.
¿Quí es que toca així?
BIEL
'L fadrí.
major de l'altre ferrer.

 (Mirant ab intenciò á ROSA.) 

JORDI
¡Que'm díus, home! ¿'L cansoner?
Doncas tè un tocar mòlt fí.
ROSA
¡Uy, mòlts cops lo toca al día!...
BIEL
Sí; la Roseta hi tè sort.
Com de la tápia de l'hort
de casa d'éll se podría
dá la má ab qui estigui aquí,
per 'questa finestra's véu
que quant estar solt se créu,
l'enseja y refila així.

 (Torna á rifilar.) 

BOY
Sí, pero ¿sents? ¿sents aixó?
Vés lo tros de carcamal,
tenínt martell y fornal,
ahònt surt ab tant ploricò.
Lo mateix sol fè en cantant.
BIEL
¡Oh! Bè... ¡com vos l'heu pegada,
que ja cap cansò us agrada!
BOY
¡Que m'ha d'agradar, bergant!
JORDI
¿Digas donchs que tambè jo
es de segur que t'amolo?
BOY
¿Per qué?
JORDI
Perque may esmolo
que no cantí tina cansò.
BOY
No; tu no amòlas, perque...
JORDI
Bah, donchs, jo, tot lo contrari,
crech que'l cantá es necessari,
com lo menjá: en bona fé.
BIEL
Aixó es lo que jo li dich.
BOY
Y es ben dit, y el cantá agrada...
BIEL
Fins lo gall, de matinada,
canta'l sèu quicaraquich.
BOY
¡Just! Pero'l gall, com tu sents,
fa quicaraquich, com tots,
y el mateix, fent esbalots,
á trench d'auba, ho cantan cents.
Mes ho cantan tots igual,
y, com qu'es cant d'ells, agrada.
Aquesta es la vostra errada.
¿Sòu sis aquí á la fornal?
Donch... l'un: «Lo compte Garí;»
l'altre: «'Ls fadrins de Sant Boy,»
l'altre la cansò del noy:
«Don Dalmau no pot dormir,»
y fins, si may me faig mal
treballant, entre las tretas,
canta aquest: «Cantéu ninetas
perque'l burro está malalt».
¡Es clar qu'aixó mos amohina!
Es com si d'un cop á casa
sentisseu un gos, un ase,
un bé, un porch y una gallina.
No senyor; lo que heu de fer
es buscar cansò á compás,
y ab alló qu'es fa: Tris, tras,
treballá y cantar ben bé.
¿Que cus ó bè broda aquella?
Donchs aixís, tot treballant,
fa: «La filla del marxant
dihuen que's la mès bella.»
¿Qu'esmolo ó afino jo?
«Esmola qu'esmola, fès dagas, daguer;
fès dagas que passin las mallas d'acer.»
¿Que fa l'amor un minyò?
«Surt la nineta estimada
sust, surt á la finestreta,
surt y canta amoroseta
com l'aucell á trench d'aubada.»
¿Que bressa una mare al nin?
«Croch, croch, croch, croch», y, ab dolsò.
«Anèm, no. Anèm, no. Anèm, no
que vindrá, que vindrá don Turpin.»
¿Que lliméu vosaltres? Sit,
sit, sit, sit, y... ab veu gangosa:
«De la vila de Tolosa
una dama n'ha fugit.»
¿Que piquéu ferro? ¡Mal llamp!
Allavors res de catxassa:
vinga'l martell, martell ó massa
y tots á la una: «Pim, pam,
       pim pam;
pica que pica, pica que pica;
       pim pam;
       pim pam;
pica que pica bons cops de mall.»
Vetaquí per mí'l que cal:
cada hu que canti las sèvas.
¿No sò ferrer? Donchs las mèvas
sòn cansòns de la fornal.
BIEL
¡Pim pam!
JORDI
Vaja: ara al treball,
ja's canta y s'aprén á fora.
BOY
Qu'aném á fè aquell magall?
BIEL
¡Ay, ay! ¿fer magalls ab fira?
¿No es festa?
JORDI
No es de precepte.
BOY
¡Oh! Y desprès: lo mèu concepte.
Quant hi ha traball no's mira.
JORDI
Ja ho sento; pero es vritat.
¿Qu'han dit los fadrins?
BOY
Sumisos.
Quant has tingut compromisos
ja sabs que may t'hem deixat.
JORDI
Donchs, ja que'ls dos sòu aquí,
baixéu á buscá aquell ferro,
pe'l cábech, que si no m'erro,
va deixar triat en Martí.
BOY
Au, donchs; manxaire... 'l fanal.
 

(BIEL encén un fanalet, mentres BOY alsa una trapa al mitj de l'escena y descobreix una escala que baixa al fons d'un soterrani.)

 
BIEL
Ja está encés.
BOY
¡Ah! Escolta, Jordi,
perqué desprès se't recordi.
T'haig de parlar.
JORDI
Sò aqui dalt.
BOY
Baixa; ja vinch deseguida.
 

(Se'n va á buscar eynas, mentrestant BIEL qu'havía baixat un esglahó torna á pujar y, anant cap á JORDI, li díu apart:)

 
BIEL
Quant estiguéu solt, nostramo
vos dech parlar.
JORDI
¿Tu tambè?
BOY
¡Vaja! ¿Véus? Ja m'ho ha vist fè,
ja fa'l mateix.
BIEL
¡Y qu'ho tramo!
Jo li haig de parlá y li dich.
BOY
Adèu, Rosa.

 (Per l'un cantò.) 

BIEL
Adèu, Roseta.

 (Per l'altre.) 

ROSA
Adèu siau.
BOY
¿Véus?
JORDI.

  (A ROSA, rient.) 

¡Ay qu'apreta!
y se'n veurà un embolich!
BIEL
¡Y bè, homes casualitat!
BOY
Sí, ¡casualitat! un mico
que fa'l que véu fer.
BIEL
Li esplico
y!...
BOY
¡Arri, y pássam aviat!
 

(BIEL s'en va cap á la trapa y baixa esglahons dihent per lo baix.)

 
BIEL
Pim pam, pim pam, pim pam.
BOY
¡Je, je! ¿sentíu? Ja la prova,
en sentint ell cansò nova...

 (En aixó BOY ja es a la escala y s'aguanta la trapa damunt del cap pera tancar.) 

¿No vos ho he dit, ne tè un ram.

 (Tanca y desapareix.) 



Escena VII

 

JORDI, ROSA, DALMAU.

 
JORDI
¡Vaja; són bona canalla!
DALMAU
La senyora baronesa.

 (Se queda á la porta.) 

ROSA
¡Ay! Té rahó, ara qu'hi penso...
la sèva cadira.
JORDI
Tréula.
 

(ROSA va á dins y torna á sortir ab una cadira distingida, cuberta ab funda, y, després de destaparla, la coloca en lloch convenient.)

 
JORDI
Jo mentrestant una estona
me'n 'nirè á la fira, á véurer
si aquell s'adorm, ó si vén
gaires aixadas y rellas.
ROSA
¿Y si per vos me demana?
JORDI
Dígali que tinch gran feyna
á n'al firal, y qu'á casa,
tu per mi la rebs atenta.
ROSA
¡No sé perqué havéu de ferho!
Ella, ab tot y sa noblesa,
vè sempre aquí á la botiga,
y vos, per no veure á n'ella,
faríau una jornada.
JORDI
¡Qué't diré jo!...
ROSA
¿Es una ofensa
qu'us ha fèt sens jo saberho?
JORDI
No, no es ella qui l'ha feta;
pero tu sabs la rondalla
qu'allí esmolant, canto sempre.
Recordant passats agravis
crech, ab tota la fé mèva,
que, si pot ser, may lo poble
tè de ferse ab la noblesa.
Si vè ella aquí á visitarnos,
ben rebuda hi es quant entra
qu'en tot temps la cortesía
s'ha tancat 'hont hi ha honradesa.
Cau del cens la mitj' anyada
y li duch jo á casa d'ella:
las vint lliuras y'l got d'ayga
may li han faltat com déu èsser.
Pero ¡ferhi jo conxorxas
y buscar l'amistat vera!...
Que s'estiga ella al castell;
jo m'estarè á casa mèva.
Si ells tenen or, jo tinch plata;
si ells escut, fornal encesa;
si ells orgull, jo pau de l'ánima;
si ells dominis, jo mas terras.
¿Cóm vóls tu donchs, qu'ab mès honra,
y ab mès or, y ab mès riquesa,
y ab mès goig, y ab mès ventura,
perque't veig bona y honesta,
vaji jo ab ells á humillarme?
¡Ca, ca, ca! Si puch, ni véurels.
No, no, no... ells al castell,
jo m'estaré á casa mèva.

 (Se'n vá.) 

ROSA
¡Trista de mí si algún día
sapiguès las mèvas penas!
¡Pobra de mí si, sabentho!...


Escena VIII

 

ROSA, BARONESA, AGNETA, que fa brasset ab ella, y dos patges, que's quedan á la porta, ab DALMAU, portant l'un un coxí y l'altre una capsa.

 
AGNETA
La senyora baronesa.
ROSA
¡Oh! Dèu me la guart de mal
y sant Antoni.
BARONESA
Roseta...
Ja pots dir qu'ha de guardarme,
perque, filla... 'm faig mòlt vella.
ROSA
No tant... no tant... fa mòlts anys
qu'ho díu aixís sa ecselencia,
y cada any vènen las firas,
y cada any lo castell deixa.
AGNETA
Aixó es lo que jo li dich
quant la veig ab tanta pena.
BARONESA
Sí; pero ja no hi veuría
sino fossen las ulleras,
ni, si no m'acompanyessin,
ja baixaría... 'm faig vella.
Fa trenta anys qu'ho dich, y'm miro
que no ho podrè dí altres trenta.
ROSA
¡Aixó qui sab!
BARONESA
¡Ah! ¡Es possible!
Volentho Dèu, tot pot èsser.
Agneta, vés...
AGNETA
Mi senyora
ho tè tot á punt per séurer.
ROSA
Miri, aquí tè la cadira.
BARONESA
No... no pot ser, filla mèva.
No acepto res de ningú
que no sigui de l'Agneta.
Es lo mèu criat, lo mèu patge,
y ella'm sab dur las raresas.
 

(Mentrestant AGNETA ha guarnit la cadira ab lo coixí qu'ha prés del patge.)

 
¿Qué vols?
AGNETA
Que pot assentarse
la senyora baronesa.
BARONESA
¿Ja están posats los coixíns?
ROSA
Tot está apunt.
BARONESA
Donchs... ¿á véurer?
 

(Mentres l'ajudan á séurer ROSA y AGNETA, apareix ARNAL á la part del carrer, en la porta del fondo.)

 


Escena IX

 

Los mateixos, ARNAL.

 
ARNAL
(¡Ay, ay! ¡Aquí la senyora
baronesa! ¿Còm pot èsser?
Tornarè d'aquí una estona
que ja será fora.)
BARONESA
Deixa.
AGNETA
¿Vol alguna cosa mès
la senyora, de l'Agneta?
BARONESA
No... apártat.
AGNETA
Bè. Aquí aprop
estich á las ordres sèvas.
BARONESA
Ja véus los anys lo que sòn;
com nos aixafan... com pesan;
casi un quart per assentarme,
jo, qu'hi estat tant lleugera.
Mòlts cops esplicantho á l'Agna...
AGNETA
Sí; quant era joveneta...
jo ho sè, perque mi senyora
m'ho ha contat ella mateixa.
Díu que vèurerla á palacio
á la cambra de la reyna...
¡Alló sí qu'era alegría!
Día y nit, y sempre reya.
Rojeta com un clavell,
y com una rosa fresca;
se la mirava á tot'hora
sonrienta, plascentera,
la reyna's tornava boja
per las sèvas agudesas,
Sa Magestat l'anomnava
la doncella riallera,
los príncep no s'adormían
sense las rondallas d'ella...
BARONESA
Pero ara, ni goig, ni riallas,
ni agudesas... res me queda;
las penas m'han aixafat;
me faig vella mólt depressa.
ROSA
Pero no tè de pensarhi
ni entregarse á la tristesa.
BARONESA
Tens rahò... Sí. Deixemho, y... digas:
¿tindrás per mí una estoneta?
ROSA
Tota las que vulga; jo
sò criada de sa ecselencia;
pot maná y disposá en tot,
quant puga ferla contenta.
BARONESA
Ji, ji, ji! Bona minyona...
bona... bona minyoneta.
ja veurás quin es lo cas
qu'ara 'm porta á casa tèva.
Agneta.
AGNETA.
¿Qu'es que demana,
la senyora baronesa?
BARONESA
Pren las capsas qu'allá fora,
tenen los dos criats qu'esperan,
y dúlas.
 

(AGNETA pren las capsas al criat y las dòna á la BARONESA.)

 
AGNETA
Ja las tè aquí,
que las ha dútas en Pere.
BARONESA
Ja veurás doncas...
ROSA
¿No pot?
BARONESA
Té... destápau tu mateixa.
 

(Mentres destapan la capsa, torna á aparèixer ARNAL á la part de fora y díu:)

 
ARNAL
(¿Encara aquí? No pot ser;
no convè que'ns hi veji ella.)

 (Se'n vá.) 

BARONESA
¡Ah! ¿Has pogut? ¿Mira, véus? Tè,
es lo vestit de la Verge
qu'antany pe'l Maig, va tacarse
tot de regalims de cera,
y com tots los senyors bisbes,
que'ns son de la parentela,
vindrán enguany per Nadal,
y hem de endressar la capella
del castell, no vull que vejin
així'l vestit de la Verge.
Tu m'has brodat altras cosas,
són de plata las mans tèvas,
y per mí...
ROSA
Mescé que'm fa,
sense que jo la meresca.
BARONESA
No... no, no... vritat, vritat,
tens mólta delicadesa.
ROSA
Tant se valdría, de noya,
havent quedat orfaneta
de mare, 'l pare va darme
al convent de Santa Tecla.
BARONESA
Bè, bè, bè... Bona minyona.
Bona... bona minyoneta.
ROSA
Ditxosa jo.
BARONESA
Sí; ets ditxosa,
perque ets bona y ets modesta,
y ets instruida, y... tens cosas
de verdadera noblesa.
ROSA
Per fer bè á n'als que la voltan,
lo cel conservi la sèva.
BARONESA
¡Ji, ji, ji! Bona minyona;
mòlt bè... bona minyoneta.
Aném, adèu.
ROSA
¡Ah! miréu
com s'ha aixecat tant depressa
Sí; pero ja ho has vist tu...
ha sigut ab mòlta pena.
Agneta.
AGNETA
¿Qu'es que demana,
la senyora baronesa?
BARONESA
Dòm lo bras.
 

(Ella li dòna, y los patges, desprès de recullir coixins y capsas, las segueixen.)

 
ROSA
Apoch apoch,
y cuidadet ab las pedras.
BARONESA
Anèm, adèu.
ROSA
Dèu la guart
de mal com á mí mateixa.
BARONESA
¿Vèus? Si m'haguesses vist jova...
AGNETA
¡Oh! jo ho crech: ¡que's cas de pedras!
Cada istíu, quant al Real Siti
díu que s'estava ab la reyna,
brincava per las montanyas,
tan segura y tant lleugera...
BARONESA
Ja vèus! Ara per un clot
ja haig de dá una volta entera;
no puch anar pe'l rieral,
me fa caure un gra d'arena,
y...
 

(Ha arribat á la porta ab AGNETA y ROSA.)

 
ROSA
Bè, anèm... que Dèu la guardi.
BARONESA
Me faig vella... 'm faig mòlt vella.
 

(Desapareix ab AGNETA y los patges.)

 


Escena X

 

ROSA, BIEL.

 
ROSA
¡Qué bona es! Es una santa
BIEL
Aprofito la ocasió.

 (Alsant la trapa y trayent lo cap.) 

ROSA
¡Ay!

 (Sorpresa.) 

BIEL
No, re... ¿has pensat alló?
ROSA
No, home... no, ves; créume, canta.
BIEL
¡Oh! canta... ja cantarè.
Pero ara he vist un instant
en Boy, distret, regirant
lo ferro, y m'he dit: Vè bè.
Déixam pujar cap á dalt.
¿Qué'm díus? Qué'm respons, Roseta?
ROSA.
No sè... hi estat tant distreta...
BIEL
Y pénsahi ara en un salt.
BOY
¡Biel!

 (Veu de baix cridantlo.) 

BIEL
Vaig.

 (Espantat, tanca la trapa y desapareix.) 

ROSA
¡Ja, ja, ja! ¡Pobra xicot!
Me fa riure y m'entristeix.
Sí, sí, vaja... avuy mateix
li dich y qu'acabi tot.


    Lo Ferrer de tall : drama en tres actes y en vers
     original de Frederic Soler (Serafí Pitarra)
 Concordança      Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Amunt Següent
Marc legal