 Lo Ferrer de Tall: drama en tres actes y en vers
Frederic Soler
AL
SENYOR DON JOAN BAUTISTA LLEONART Com a penyora d'amistat
y cumpliment de promesa, dedica aquest drama, son amich verdader, Q. S. M. B.
L'autor
Repartiment
PERSONATJES
| ACTORS
| | LA BARONESA. | DONYA FRANCISCA SOLER. | | AGNETA. | DONYA CATARINA
MIRAMBELL. | | ROSA. | DONYA ELISA
MALLÍ. | | BIEL. | DONYA ROSETA
CAZURRO. | | MESTRE JORDI. | DON JOAQUÍM GARCÍA PARREÑO. | | BOY (L'ESQUERRÁ). | DON LLEÓ
FONTOVA. | | LO BARÓ. | DON MIQUEL
LLIMONA. | | ARNAL. | DON JOSEPH
CLUSELLAS. | | ROS. | DON MIQUEL
VIVES. | | DALMAU. | DON JOAN
CARULLA. | | Fadríns. | | | Ferrers. | | | Guardatermes. | | | Patjes. | |
L'escena á Olot. -Època Felip V.
 Acte I
Part de dins de la botiga d'un ferrer de tall y daguer.
Porta gran al fondo, per la que's véu la fira ab molta
animació, y moltas altras portas als costats. La fornal
y la manxa á la esquerra; eynas y trastos propis dels dos
oficis. La mola a la dreta. A la esquerra una finestra que
dóna á un hort; al costat un prestatjet ab dos jerros
de flors.
Escena I
| | |
JORDI, ROSA.
| | |
Lo primer treballant
unas estisoras en lo banch, la segòna brodant or damunt
satí en un tambor á la vora de la finestra.
Ela trista, ell, cantant.
| | JORDI | | «Lo pare, sentintho, | | | ho
escolta callant, | | | la mola rodava | | | y anava cantant: | | | Esmola
qu'esmola, | | | fés dagas, daguer; | | | fés dagas que
passin | | | les mallas d'acer.» | | (Se ficsa en
ROSA.) |
|
| | ROSA | | (¡Ditxós ell! ¡Ditxós qui canta | | | y l'alegría tè al cor!) | |
|
| | JORDI | | (¿Será
tristesa d'amor? | | | Aquesta noya m'espanta.) | | (Deixa
la feyna.) | | Escolta, Rosa. |
|
| | | JORDI | | Vínam aquí. | ¿Qué
vos passa? | |
|
| | JORDI | | ¿Qué'm passa? Qu'es un xich massa | | | la tristesa del cor tèu. | | | ¿Qui'n diable t'ha mal
mirat? | | | De véurert' lo cor se'm trenca. | | | Estás
groga, escardalenca, | | | semblas un pardal mullat | | | de confosa
y aturdida, | | | y't mata un secret un afany. | | | Ja no ets rosa
de tot l'any; | | | ets una Rosa pansida, | | | y no't miro que no
caiga | | | en esmenarte una cosa, | | | y es que, en lloch de dirte
Rosa, | | | t'haurém de dir lliri d'aiga. | |
|
| | | JORDI | Sí.
Perque lo plor | | | sempre't tè la cara humida. | |
|
| | ROSA | |
¡Deu mèu de la mèva vida! | |
|
| | JORDI | | Sabs qu'es?
Que no'm téns amor. | |
|
| | | JORDI | | Cada día y cada nit, | | | perque á
tu't dura'l neguit | | | mòlt mès qu'á tots
l'alegría. | | | ¿A qué vè, qu'es aquest
plor? | | | ¡Acaba d'una vegada! | | | ¿Qu'es lo que't tè apesarada? | | | ¿Cóm es aquesta tristor? | | | Respón y no'm callis
res, | | | perque jo fins crech probable | | | que t'ha malmirat lo
diable | | | ó las bruixas tan ull prés. | |
|
| | ROSA | | ¡Jesús
María! | (Persignantse.) |
|
| | | ROSA | | ¡Pare! Si no us sè que dir. | | | Aquest plor...
aquest suspir... | | | es qu'estich trista á n'el mòn. | |
|
| | JORDI | | ¡Llam de Dèu! ¡Trista! Y per qué? | |
|
| | | JORDI | ¡No
enfadarme! | | | ¿Cóm vols que puga aguantarme? | | | ¿De qué
estás trista? |
|
| | | JORDI | | Donch, si es de re, torna á riurer | | | com
ans solías, y canta; | | | lo veuret' trista m'espanta, | | | me dóna engunia, mal viurer, | | | y aixó
ab un pare no s'usa, | | | perque, al veure'l tèu flagell, | | | me bats á pich de martell, | | | lo cor damunt de l'enclusa. | |
|
| | | JORDI | | ¡Si pateixo,
filla meva! | | | Visch de l'alegría téva. | | | Si vols
que riga, tu ríu. | |
|
| | ROSA | | Donchs no tinguèu pòr;
riuré. | |
|
| | | | | ROSA | ¡Y
tindrè alegría! | | | ¡Ah! ¡Y que ditxós
que seré! | | | ¿Qué'm falta á mi? Ab tu
contenta, | | | quí mès felis hi ha n'al poble; | | | ferrè y daguér, guanyo doble; | | | la meva riquesa
aumenta, | | | y ja que'l cel va voler | | | que quedessem pare y filla | | | sols á n'al mòn, y ets pubilla | | | de tot quant
mèu puga ser, | | | després de dí una oració, | | | perquè siga al cel ta mare, | | | pensa que jo sò
el tèu pare... | | | per la tèva, diversió, | | | y créu que quant mès te veji | | | cofoya y empolainada, | | | mès lo mirarte m'agrada | | | volent que'l poble t'enveji, | | | perqué't dich de tot bon cor | | | que si tas riallas
venguessen, | | | ni que com á plom las pesessen, | | | las
compraría á pes d'or. | |
|
| | ROSA | | Donchs, treballém
y riguém. | |
|
| | JORDI | | Y cantém, si estás
contenta. | |
|
| | |
(Ella torna á brodar; ell á llimar,
y cada hu canta la sèva cansó.)
|
Escena II
| | |
Los matexos, BOY, BIEL.
| | | | | | | | BOY | | ¡Bailet! ¡Bailet!... ¡Mal rediable! | | |
(Primer mòlt rabiòs, y tot d'una calmat per
las mofas graciosas que li fa'l noy. Aquest joch se repetirá
sempre que l'indiquin los versos.)
| | Re... 'm fa ríure
aquest xicot. | | | Un li vol pegá y... no pot; | | | ja m'ha
passat al estable. | |
|
| | | BOY | Sí;
ferravam | | | lo guit de ca'n Gori, y, ell, | | | vinga dirme Esquerra
y vell, | | | y com qu'allavors estavam | | | devant de la molinera, | | | que á mí m'ha caigut al ull | | | Res... m'he sentit
puja un bull | | | y li he corregut darrera. | |
|
| | BIEL | | Pero no m'heu
atrapat. | | (Fentli
mofa.) |
|
| | BOY | | ¡Pero!... Vaja... no... no puch | |
|
| | BIEL | | Perque
son un vell xaruch. | |
|
| | BOY | | ¡Tens bon manxayre!... es trempat. | |
|
| | BIEL | | ¡Sí, es trempat, y just me véu | | | que ja
va á desesperarse! | |
|
| | BOY | | ¡Ah! ¿Y no n'hi ha per recremarse | | | de lo que'm passa? |
|
| | | BOY | | Y ben aviat está dir: | | | que no penso ni faig cosa | | | qu'ell no m'hi surti á fer nosa. | | | Vich jo, ja ve
ell tot seguit; | | | m'en vaig, ja surt desseguida; | | | en tot tè'l
meu gust mateix | | | y en tot sembla que'm segueix | | | tots los
passos de la vida... | | | ¡Passa, que tè en farás
creus! | | | Parlarém de la pubilla, | | | y, com jo estimo
á ta filla... | |
|
| | | BOY |
¿Veus? | | | La voldré un día obsequiar, | | | y, com en totas
las cosas: | | | li he dut jo aquell ram de rosas... | |
|
| | BIEL | | Jo
li he dut aquell d'allá. | |
|
| | BOY | | ¿Véus? Donchs,
com en aixó, en tot. | | |
(Mentrestant ha anat a buscar
lo devantal y se'l posa com BIEL.)
| | Ja que us ho espliqui
no cal. | | | Me poso jo'l devantal... | |
|
| | | BOY | Ja'l
dú'l xicot. | | | Hi anat à la fira! Ell | | | ja ni'hi
havía de fè'l plaga. | | | Hi he comprat jo una
tumbaga. | |
|
| | BIEL | | Jo hi he comprat un anell. | |
|
| | | | | | | |
(JORDI
riu.)
| | | BOY | ¿Veus? | (Mirant
ab coratge á BIEL.) |
|
| | | |
(BIEL fuig.)
| | BOY | | Sí,
ja has fèt bé... apártat lluny | | | y no
t'acóstis, guilopo, | | | perque ara sí que, si't
topo, | | | t'esclafo d'un cop de puny. | |
|
| | | | | BOY | | ¡Puf!... no! vaja no; nos pot: | | | l'estimo á n'aquet
xicot... | | | ¡Lo trovo aixerit! |
|
| | | | BOY | Re;
es una criatura | | | qu'un no hi pot estar formal. | | | Vès,
encenme la formal | | | y farém la ferradura. | | (Se'n
va.) |
|
|
Escena III
| | |
Los matexos, menos BOY.
| | JORDI | | ¡Pobre
Esquerrá! ¡Es bondadòs! | |
|
| | ROSA | | Ja ho podéu
dir, l'Esquerrá... | |
|
| | JORDI | | No es home... es un tros
de pá. | |
|
| | BIEL | | Sí; pero es molt reganyòs. | |
|
| | JORDI | | Y tu mòlt entramaliat | | | y mès dolent
qu'un follet. | |
|
|
Escena IV
| | |
Los matexos, BOY, que torna.
| | BOY | |
¿Y aixó, qu'empatolla aquet? | |
|
| | JORDI | | No res, perque
ja ha passat. | |
|
| | BOY | | ¡Biel, Biel! Tu buscas guerra, | | | y, com
hi ha renèu, n'hi haurá; | | | mira que jo só
esquerrá | | | y't senyaré ab la má esquerra. | |
|
| | JORDI | | ¿Es á dir doncas que enguany | | | la fira ha baixat? |
|
| | BOY | (Xiulet.) | ¡Psit!
¡Uy! | | | Ja't dich jo que'l que's per'avuy, | | | ni val d'anarhi
l'afany, | | | y mès per tu, que t'adónas | | | tant
d'empentas y molestias, | | | perque't dich: hi ha pocas bestias. | |
|
| | BIEL | | Pero hi ha mòltas personas. | |
|
| | BOY | | ¡Ah! Bè...
Aixó ja serán figas | | | d'un altre paner. |
|
| | | | | |
(Ell s'adelanta, y queda manxant BOY ab la má esquerra.)
| | | | | BIEL | | A n'al firal, es tant triat | | | lo rich y bo que l'umplena | | | que jo mateix m'he dat pena | | | de véuramhi enmascarat. | | | Mirarho sols ja fa cop. | | | Passajéu per las paradas: | | | veuré enmantellinadas | | | las pagesas d'aquí
prop. | | | La pubilleta poncella, | | | qu'ha d'obrí'l cor
á l'amor. | | | La pubillassa major, | | | que ningú
es prou rich per ella. | | | Lo fadrí extern, encongit, | | | que fa l'aleta á las noyas. | | | L'hereuás rich,
tot de joyas, | | | y com un baró vestit. | | | La qu'es senyora
majora | | | y gosa del usdefruyt. | | | Lo qui dú'l butxacó
buyt, | | | pobre estudiantet de fora. | | | Los monjos de Collserola, | | | que'ns han dat á fé sorpresa. | | | La senyora
baronesa, | | | qu'ab lo patge ha vingut sola. | | | L'abat de Ripoll,
lo prior, | | | dels trinitaris, y tants, | | | entre heréus,
gent y marxants... | |
|
| | | | | | | | | BIEL | Y
ruchs. | | |
(Y BOY va manxant y animantlo ab un ¡ah! ¡ah! ¡ah!
continuat.)
| | Y magalls, y seda, y buchs, | | | y bestiá,
y rellas, y joyas, | | | y tant y tant, que junt tot, | | | nos fa
dir, si bè un ho mira, | | | que no hi ha al mòn
millor fira, | | | qu'aquesta fira d'Olot. | |
|
| | | | JORDI | | Vaja, bé; t'has esplicat. | |
|
| | BOY | | Com que jo sempre he manxat, | | | he anat mantenint lo foch. | |
|
|
Escena V
| | |
Los mateixos, AGNETA.
| | AGNETA | | ¡Ave María
Puríssima! | | (Veu
de nas.) |
|
| | BOY | | ¡Ay llamp la toch! ¡Es l'Agneta! | |
|
| | AGNETA | | Recado
de mi senyora, | | | la senyora baronesa, | | | per saber si d'aquí
poch | | | será á casa la Roseta. | |
|
| | BOY | | Ara una passada
d'orga | | | y ja tens la missa llesta. | |
|
| | AGNETA | | ¡Tant de bo fòs
al convent | | | per sentirla com ans feya! | |
|
| | JORDI | | ¿Es á
dir donchs, que t'ha enviat?... | |
|
| | | ROSA | | ¿Es á dir donchs qu'es vritat | | | qu'ha vingut
per sè á la festa? | |
|
| | BIEL | | ¿No us he dit que
jo la he vista | | | pe'l firal ab patjes y ella? | |
|
| | ROSA | | Digas
donchs qu'aquí l'espero. | |
|
| | AGNETA | | Li dirè qu'aquí
l'espera. | |
|
| | | AGNETA | | Que
ja no's mourá per ella. | |
|
| | | AGNETA |
La
qu'acompanya | | | la senyora baronesa. | |
|
| | | | | AGNETA | Com
de la mèva. | | | ¿Dirè donchs? |
|
| BOY i
BIEL | ¿Qu'aquí
esperém, | | | la senyora baronesa. | |
|
| | |
(Escarnintla ab cantarella.
Ella se'n va.)
|
Escena VI
| | |
Los mateixos, menos AGNETA.
| | | | | JORDI | | Ja's pot dir qu'ha fèt a tots. | |
|
| | BOY | | Jo la he vista al tréurer brots | | | hi era una mossassa...
magna. | | | Llavors al convent servía. | | | Jo hi anava á
arreglá'l forn, | | | y surtint ella a n'al torn, | | | trencavam
nous tot lo día: | | | pero ja no'n feya cas: | | | era guapa
y joya encara | | | y ja parlava... com ara, | | | ab aquesta veu de
nas. | | (Escarnintla.) |
|
| | | BOY | Acostumadas | | | á sentir l'orga... |
|
| | JORDI | Es
vritat. | | |
(S'ou tocar un fluviol mòlt ben tocat ab
refilets.)
| | ¿Qu'es aixó? |
|
| | BOY | ¡Ca!
Es aquell gat | | | dels frares, que sempre sona. | |
|
| | | | |
(Tots escoltan la tonada, y quan
ja s'acaba, BIEL la segueix.)
| | BIEL | | Tra, lará, lará,
lará, lòm. | | | ¿T'ha agradat? | (A
ROSA.) |
|
| | | JORDI | Molt
bona. | | | ¿Quí es que toca així? |
|
| | BIEL | 'L
fadrí. | | | major de l'altre ferrer. | | (Mirant ab intenciò
á ROSA.) |
|
| | JORDI | | ¡Que'm díus, home! ¿'L cansoner? | | | Doncas tè un tocar mòlt fí. | |
|
| | ROSA | | ¡Uy,
mòlts cops lo toca al día!... | |
|
| | BIEL | | Sí;
la Roseta hi tè sort. | | | Com de la tápia de l'hort | | |
de casa d'éll se podría | | | dá la má ab
qui estigui aquí, | | | per 'questa finestra's véu | | | que quant estar solt se créu, | | | l'enseja y refila
així. | | (Torna
á rifilar.) |
|
| | BOY | | Sí, pero ¿sents? ¿sents aixó? | | | Vés lo tros de carcamal, | | | tenínt martell y
fornal, | | | ahònt surt ab tant ploricò. | | | Lo mateix
sol fè en cantant. | |
|
| | BIEL | | ¡Oh! Bè... ¡com vos l'heu
pegada, | | | que ja cap cansò us agrada! | |
|
| | BOY | | ¡Que m'ha
d'agradar, bergant! | |
|
| | JORDI | | ¿Digas donchs que tambè
jo | | | es de segur que t'amolo? | |
|
| | | JORDI | Perque
may esmolo | | | que no cantí tina cansò. | |
|
| | BOY | | No; tu no
amòlas, perque... | |
|
| | JORDI | | Bah, donchs, jo, tot lo contrari, | | | crech que'l cantá es necessari, | | | com lo menjá:
en bona fé. | |
|
| | BIEL | | Aixó es lo que jo li dich. | |
|
| | BOY | | Y es ben dit, y el cantá agrada... | |
|
| | BIEL | | Fins lo gall,
de matinada, | | | canta'l sèu quicaraquich. | |
|
| | BOY | | ¡Just!
Pero'l gall, com tu sents, | | | fa quicaraquich, com tots, | | | y
el mateix, fent esbalots, | | | á trench d'auba, ho cantan
cents. | | | Mes ho cantan tots igual, | | | y, com qu'es cant d'ells,
agrada. | | | Aquesta es la vostra errada. | | | ¿Sòu sis aquí
á la fornal? | | | Donch... l'un: «Lo compte Garí;» | | | l'altre: «'Ls fadrins de Sant Boy,» | | | l'altre la cansò
del noy: | | | «Don Dalmau no pot dormir,» | | | y fins, si may me
faig mal | | | treballant, entre las tretas, | | | canta aquest: «Cantéu
ninetas | | | perque'l burro está malalt». | | | ¡Es clar qu'aixó
mos amohina! | | | Es com si d'un cop á casa | | | sentisseu
un gos, un ase, | | | un bé, un porch y una gallina. | | | No
senyor; lo que heu de fer | | | es buscar cansò á
compás, | | | y ab alló qu'es fa: Tris, tras, | | | treballá
y cantar ben bé. | | | ¿Que cus ó bè broda
aquella? | | | Donchs aixís, tot treballant, | | | fa: «La filla
del marxant | | | dihuen que's la mès bella.» | | | ¿Qu'esmolo
ó afino jo? | | | «Esmola qu'esmola, fès dagas,
daguer; | | | fès dagas que passin las mallas d'acer.» | | | ¿Que fa l'amor un minyò? | | | «Surt la nineta estimada | | | sust, surt á la finestreta, | | | surt y canta amoroseta | | | com l'aucell á trench d'aubada.» | | | ¿Que bressa una
mare al nin? | | | «Croch, croch, croch, croch», y, ab dolsò. | | | «Anèm, no. Anèm, no. Anèm, no | | | que
vindrá, que vindrá don Turpin.» | | | ¿Que lliméu
vosaltres? Sit, | | | sit, sit, sit, y... ab veu gangosa: | | | «De
la vila de Tolosa | | | una dama n'ha fugit.» | | | ¿Que piquéu
ferro? ¡Mal llamp! | | | Allavors res de catxassa: | | | vinga'l martell,
martell ó massa | | | y tots á la una: «Pim, pam, | | | pim
pam; | | | pica que pica, pica que pica; | | | pim
pam; | | | pim
pam; | | | pica que pica bons cops de mall.» | | | Vetaquí per
mí'l que cal: | | | cada hu que canti las sèvas. | | | ¿No sò ferrer? Donchs las mèvas | | | sòn
cansòns de la fornal. | |
|
| | | JORDI | Vaja:
ara al treball, | | | ja's canta y s'aprén á fora. | |
|
| | BOY | | Qu'aném á fè aquell magall? | |
|
| | BIEL | | ¡Ay, ay! ¿fer magalls ab fira? | | | ¿No es festa? |
|
| | | BOY | | ¡Oh! Y desprès: lo mèu
concepte. | | | Quant hi ha traball no's mira. | |
|
| | JORDI | | Ja ho sento;
pero es vritat. | | | ¿Qu'han dit los fadrins? |
|
| | BOY | Sumisos. | | | Quant has tingut compromisos | | | ja sabs que may t'hem deixat. | |
|
| | JORDI | | Donchs, ja que'ls dos sòu aquí, | | | baixéu
á buscá aquell ferro, | | | pe'l cábech,
que si no m'erro, | | | va deixar triat en Martí. | |
|
| | BOY | | Au, donchs; manxaire... 'l fanal. | |
|
| | |
(BIEL encén un
fanalet, mentres BOY alsa una trapa al mitj de l'escena y
descobreix una escala que baixa al fons d'un soterrani.)
| | | BOY | ¡Ah!
Escolta, Jordi, | | | perqué desprès se't recordi. | | | T'haig de parlar. |
|
| | | BOY | | Baixa; ja vinch deseguida. | |
|
| | |
(Se'n va á
buscar eynas, mentrestant BIEL qu'havía baixat un
esglahó torna á pujar y, anant cap á JORDI, li díu apart:)
| | BIEL | | Quant estiguéu solt, nostramo | | | vos dech parlar. |
|
| | | BOY | | ¡Vaja! ¿Véus? Ja m'ho ha vist fè, | | | ja fa'l mateix. |
|
| | BIEL | ¡Y
qu'ho tramo! | | | Jo li haig de parlá y li dich. | |
|
| | BOY | | Adèu, Rosa. | (Per
l'un cantò.) |
|
| | BIEL | Adèu,
Roseta. | | (Per
l'altre.) |
|
| | | | JORDI. | (A ROSA, rient.) | ¡Ay
qu'apreta! | | | y se'n veurà un embolich! | |
|
| | | BOY | | Sí, ¡casualitat! un mico | | | que
fa'l que véu fer. |
|
| | | | |
(BIEL s'en va cap á la trapa y baixa
esglahons dihent per lo baix.)
| | BIEL | | Pim pam, pim pam, pim
pam. | |
|
| | BOY | | ¡Je, je! ¿sentíu? Ja la prova, | | | en sentint
ell cansò nova... | | (En aixó BOY ja es a la escala
y s'aguanta la trapa damunt del cap pera tancar.) | | ¿No vos
ho he dit, ne tè un ram. | | (Tanca y desapareix.) |
|
|
Escena
VII
| | |
JORDI, ROSA, DALMAU.
| | | DALMAU | | La senyora baronesa. | | (Se queda á
la porta.) |
|
| | ROSA | | ¡Ay! Té rahó, ara qu'hi penso... | | | la sèva cadira. |
|
| | | |
(ROSA va á dins y torna á sortir ab una cadira
distingida, cuberta ab funda, y, després de destaparla,
la coloca en lloch convenient.)
| | JORDI | | Jo mentrestant una
estona | | | me'n 'nirè á la fira, á véurer | | | si aquell s'adorm, ó si vén | | | gaires aixadas
y rellas. | |
|
| | | JORDI | | Dígali
que tinch gran feyna | | | á n'al firal, y qu'á casa, | | |
tu per mi la rebs atenta. | |
|
| | ROSA | | ¡No sé perqué
havéu de ferho! | | | Ella, ab tot y sa noblesa, | | | vè
sempre aquí á la botiga, | | | y vos, per no veure
á n'ella, | | | faríau una jornada. | |
|
| | | ROSA | ¿Es
una ofensa | | | qu'us ha fèt sens jo saberho? | |
|
| | JORDI | | No,
no es ella qui l'ha feta; | | | pero tu sabs la rondalla | | | qu'allí
esmolant, canto sempre. | | | Recordant passats agravis | | | crech,
ab tota la fé mèva, | | | que, si pot ser, may lo
poble | | | tè de ferse ab la noblesa. | | | Si vè ella
aquí á visitarnos, | | | ben rebuda hi es quant
entra | | | qu'en tot temps la cortesía | | | s'ha tancat 'hont
hi ha honradesa. | | | Cau del cens la mitj' anyada | | | y li duch
jo á casa d'ella: | | | las vint lliuras y'l got d'ayga | | | may li han faltat com déu èsser. | | | Pero ¡ferhi
jo conxorxas | | | y buscar l'amistat vera!... | | | Que s'estiga ella
al castell; | | | jo m'estarè á casa mèva. | | | Si ells tenen or, jo tinch plata; | | | si ells escut, fornal
encesa; | | | si ells orgull, jo pau de l'ánima; | | | si ells
dominis, jo mas terras. | | | ¿Cóm vóls tu donchs,
qu'ab mès honra, | | | y ab mès or, y ab mès
riquesa, | | | y ab mès goig, y ab mès ventura, | | | perque't veig bona y honesta, | | | vaji jo ab ells á
humillarme? | | | ¡Ca, ca, ca! Si puch, ni véurels. | | | No,
no, no... ells al castell, | | | jo m'estaré á casa
mèva. | | (Se'n
vá.) |
|
| | ROSA | | ¡Trista de mí si algún día | | | sapiguès las mèvas penas! | | | ¡Pobra de mí
si, sabentho!... | |
|
|
Escena VIII
| | |
ROSA, BARONESA, AGNETA, que
fa brasset ab ella, y dos patges, que's quedan á la
porta, ab DALMAU, portant l'un un coxí y l'altre una
capsa.
| | | ROSA | | ¡Oh! Dèu
me la guart de mal | | | y sant Antoni. |
|
| | BARONESA | Roseta... | | | Ja pots dir qu'ha de guardarme, | | | perque, filla... 'm faig
mòlt vella. | |
|
| | ROSA | | No tant... no tant... fa mòlts
anys | | | qu'ho díu aixís sa ecselencia, | | | y cada
any vènen las firas, | | | y cada any lo castell deixa. | |
|
| | AGNETA | | Aixó es lo que jo li dich | | | quant la veig ab
tanta pena. | |
|
| | BARONESA | | Sí; pero ja no hi veuría | | | sino fossen las ulleras, | | | ni, si no m'acompanyessin, | | | ja
baixaría... 'm faig vella. | | | Fa trenta anys qu'ho dich,
y'm miro | | | que no ho podrè dí altres trenta. | |
|
| | | BARONESA | ¡Ah!
¡Es possible! | | | Volentho Dèu, tot pot èsser. | | | Agneta, vés... |
|
| | AGNETA | Mi
senyora | | | ho tè tot á punt per séurer. | |
|
| | | BARONESA | | No...
no pot ser, filla mèva. | | | No acepto res de ningú | | | que no sigui de l'Agneta. | | | Es lo mèu criat, lo mèu
patge, | | | y ella'm sab dur las raresas. | | |
(Mentrestant AGNETA
ha guarnit la cadira ab lo coixí qu'ha prés
del patge.)
| | ¿Qué vols? |
|
| | AGNETA | Que
pot assentarse | | | la senyora baronesa. | |
|
| | BARONESA | | ¿Ja están
posats los coixíns? | |
|
| | | | |
(Mentres l'ajudan á séurer
ROSA y AGNETA, apareix ARNAL á la part del carrer,
en la porta del fondo.)
|
Escena IX
| | |
Los mateixos, ARNAL.
| | ARNAL | | (¡Ay, ay! ¡Aquí la senyora | | | baronesa! ¿Còm
pot èsser? | | | Tornarè d'aquí una estona | | | que ja será fora.) |
|
| | | AGNETA | | ¿Vol alguna cosa mès | | | la senyora, de l'Agneta? | |
|
| | | AGNETA | Bè.
Aquí aprop | | | estich á las ordres sèvas. | |
|
| | BARONESA | | Ja véus los anys lo que sòn; | | | com nos
aixafan... com pesan; | | | casi un quart per assentarme, | | | jo,
qu'hi estat tant lleugera. | | | Mòlts cops esplicantho
á l'Agna... | |
|
| | AGNETA | | Sí; quant era joveneta... | | | jo ho sè, perque mi senyora | | | m'ho ha contat ella
mateixa. | | | Díu que vèurerla á palacio | | | á la cambra de la reyna... | | | ¡Alló sí
qu'era alegría! | | | Día y nit, y sempre reya. | | | Rojeta com un clavell, | | | y com una rosa fresca; | | | se la mirava
á tot'hora | | | sonrienta, plascentera, | | | la reyna's tornava
boja | | | per las sèvas agudesas, | | | Sa Magestat l'anomnava | | | la doncella riallera, | | | los príncep no s'adormían | | | sense las rondallas d'ella... | |
|
| | BARONESA | | Pero ara, ni goig,
ni riallas, | | | ni agudesas... res me queda; | | | las penas m'han
aixafat; | | | me faig vella mólt depressa. | |
|
| | ROSA | | Pero
no tè de pensarhi | | | ni entregarse á la tristesa. | |
|
| | BARONESA | | Tens rahò... Sí. Deixemho, y... digas: | | | ¿tindrás per mí una estoneta? | |
|
| | ROSA | | Tota las
que vulga; jo | | | sò criada de sa ecselencia; | | | pot maná
y disposá en tot, | | | quant puga ferla contenta. | |
|
| | BARONESA | | Ji, ji, ji! Bona minyona... | | | bona... bona minyoneta. | | | ja
veurás quin es lo cas | | | qu'ara 'm porta á casa
tèva. | | | Agneta. |
|
| | AGNETA. | ¿Qu'es
que demana, | | | la senyora baronesa? | |
|
| | BARONESA | | Pren las capsas
qu'allá fora, | | | tenen los dos criats qu'esperan, | | | y
dúlas. |
|
| | |
(AGNETA pren las capsas al criat y las dòna
á la BARONESA.)
| | AGNETA | Ja
las tè aquí, | | | que las ha dútas en Pere. | |
|
| | | | BARONESA | | Té... destápau tu mateixa. | |
|
| | |
(Mentres
destapan la capsa, torna á aparèixer ARNAL
á la part de fora y díu:)
| | ARNAL | | (¿Encara aquí?
No pot ser; | | | no convè que'ns hi veji ella.) | | (Se'n
vá.) |
|
| | BARONESA | | ¡Ah! ¿Has pogut? ¿Mira, véus?
Tè, | | | es lo vestit de la Verge | | | qu'antany pe'l Maig,
va tacarse | | | tot de regalims de cera, | | | y com tots los senyors
bisbes, | | | que'ns son de la parentela, | | | vindrán enguany
per Nadal, | | | y hem de endressar la capella | | | del castell, no
vull que vejin | | | així'l vestit de la Verge. | | | Tu m'has
brodat altras cosas, | | | són de plata las mans tèvas, | | | y per mí... |
|
| | ROSA | Mescé
que'm fa, | | | sense que jo la meresca. | |
|
| | BARONESA | | No...
no, no... vritat, vritat, | | | tens mólta delicadesa. | |
|
| | ROSA | |
Tant se valdría, de noya, | | | havent quedat orfaneta | | | de mare, 'l pare va darme | | | al convent de Santa Tecla. | |
|
| | BARONESA | |
Bè, bè, bè... Bona minyona. | | | Bona... bona minyoneta. | |
|
| | | BARONESA | Sí;
ets ditxosa, | | | perque ets bona y ets modesta, | | | y ets instruida,
y... tens cosas | | | de verdadera noblesa. | |
|
| | ROSA | | Per fer bè
á n'als que la voltan, | | | lo cel conservi la sèva. | |
|
| | BARONESA | | ¡Ji, ji, ji! Bona minyona; | | | mòlt bè...
bona minyoneta. | | | Aném, adèu. |
|
| | ROSA | ¡Ah!
miréu | | | com s'ha aixecat tant depressa | | | Sí;
pero ja ho has vist tu... | | | ha sigut ab mòlta pena. | | | Agneta. |
|
| | AGNETA | ¿Qu'es
que demana, | | | la senyora baronesa? | |
|
| | | |
(Ella li dòna, y los patges, desprès de recullir
coixins y capsas, las segueixen.)
| | ROSA | Apoch
apoch, | | | y cuidadet ab las pedras. | |
|
| | | ROSA | Dèu
la guart | | | de mal com á mí mateixa. | |
|
| | BARONESA | | ¿Vèus? Si m'haguesses vist jova... | |
|
| | AGNETA | | ¡Oh! jo
ho crech: ¡que's cas de pedras! | | | Cada istíu, quant
al Real Siti | | | díu que s'estava ab la reyna, | | | brincava
per las montanyas, | | | tan segura y tant lleugera... | |
|
| | BARONESA | |
Ja vèus! Ara per un clot | | | ja haig de dá una
volta entera; | | | no puch anar pe'l rieral, | | | me fa caure un
gra d'arena, | | | y... |
|
| | |
(Ha arribat á la porta ab AGNETA
y ROSA.)
| | ROSA | Bè, anèm... que Dèu la
guardi. | |
|
| | BARONESA | | Me faig vella... 'm faig mòlt vella. | |
|
| | |
(Desapareix ab AGNETA y los patges.)
|
Escena X
| | |
ROSA, BIEL.
| | ROSA | | ¡Qué bona es! Es una santa | |
|
| | BIEL | | Aprofito la
ocasió. | | (Alsant la trapa y trayent lo cap.) |
|
| | | BIEL | No,
re... ¿has pensat alló? | |
|
| | ROSA | | No, home... no, ves; créume,
canta. | |
|
| | BIEL | | ¡Oh! canta... ja cantarè. | | | Pero ara he vist
un instant | | | en Boy, distret, regirant | | | lo ferro, y m'he dit:
Vè bè. | | | Déixam pujar cap á dalt. | | | ¿Qué'm díus? Qué'm respons, Roseta? | |
|
| | ROSA. | | No sè... hi estat tant distreta... | |
|
| | BIEL | | Y pénsahi
ara en un salt. | |
|
| | BOY | | ¡Biel! | (Veu
de baix cridantlo.) |
|
| | BIEL | Vaig. | | (Espantat, tanca la trapa y desapareix.) |
|
| | ROSA | | ¡Ja, ja, ja!
¡Pobra xicot! | | | Me fa riure y m'entristeix. | | | Sí,
sí, vaja... avuy mateix | | | li dich y qu'acabi tot. | |
|
|
Lo Ferrer de tall : drama en tres actes y en vers
original de Frederic Soler (Serafí Pitarra)
|
 
|
|
