Notes

1

De la rica bibliografia recent sobre la dona medieval (vegeu la nota 4), resulta pertinent aquí la informació a propòsit del discurs sobre les dones (religiós, filosòfic, literari) i del discurs de les dones. Si treballs com Lacarra 1986 descriuen amb eficàcia el contingut dels llocs comuns de la misogínia atàvica transmesa pels contes d'arrel oriental de difusió castellana a partir del XIII com el Sandebar, no s'ha d'oblidar que la baixa Edat Mitjana produeix pel seu compte, entre d'altres, dues riques enciclopèdies de la maldat femenina, molt presents al públic català: el Corbaccio de Giovanni Boccaccio (1365), que va ser oportunament traduït i saquejat, i l'Espill de Jaume Roig (1460).

2

Borresen (1979) presenta un buidatge de l'obra de sant Agustí i de sant Tomàs a propòsit del tema que ens ocupa. Pereira (1981) recull diversos assajos sobre la imatge de la dona a l'Edat Mitjana; vegeu el de M.-Th. D'Alverny (Pereira 1981: 122-34), a propòsit de la inferioritat femenina definida pels teòlegs, i el de V. L. Bullough (Pereira 1981: 135-47), a propòsit de la mateixa inferioritat definida pels metges. Vegeu Muñoz Fernández 1989.

3

Vegeu Menard 1983: 166-224. El còmic a la baixa Edat Mitjana, romànica en general i catalana en particular (al Sermó de Metge, al Llibre de fra Bernat de Francesc de la Via, per exemple), es caracteritza pels trets gruixuts, tirant a grollers, per la manca de matisos, per la paròdia del sagrat i per l'evocació d'un amoralisme que recorda el del món del fabliau. Una comicitat no gens rebaixada de gruix, tanmateix, pot aparèixer en simbiosi activa amb el discurs doctrinal, com succeeix a l'Espill de Roig, per a la desesperació del lector modern.

4

Per a la situació social de la dona a la baixa Edat Mitjana, Ennen 1986: 192-345, Klapisch-Zuber 1990: 330-402. Obres com el Blaquerna de Llull, el Llibre de les dones d'Eiximenis o l'Espill, ja esmentat, mostren, en el que tenen de descripció de la realitat social del moment, com és de rica i complexa la informació que tenim de la presència femenina. Vegeu també Vinyoles 1988. Un cop d'ull a Klapisch-Zuber 1990, una de les moltes compilacions sobre el tema que es publiquen actualment, pot donar idea de les dimensions que està adquirint la bibliografia sobre la dona a l'Edat Mitjana. La riquesa d'informació i l'eufòria erudita, tanmateix, no ens han de fer oblidar que, com diu Duby (1987), l'Edat Mitjana, tant la que li agrada a ell d'abans del XII, com la tardana, és abassegadorament mascle.

5

Les supersticions i les creences més o menys aberrants a propòsit de la fisiologia femenina de circulació corrent a la baixa Edat Mitjana tenen a veure amb uns coneixements primitius d'anatomia o d'embriologia, però també amb imperatius teològics i amb prejudicis atàvics. Vegeu les teories sobre l'esperma femení o el mal de mare a Jacquart & Thomasset (1985), Klapisch-Zuber (1990: 56-87). Vegeu també el treball de Bertini (1991: 131-52) sobre la metgessa Trótula. Una derivació d'aquestes qüestions que afecta de ple la literatura és la identificació de l'amor-passió amb la patologia psico-física de l'anomenat amor hereos (Wack 1990; Cantavella, en premsa).

6

Remeto a la bibliografia esmentada a les notes anteriors i a Cantavella (1987), que estudia el debat a la literatura catalana. Recordo tan sols que el Siervo libre de amor, de Juan Rodríguez del Padrón, desgrana cinquanta raons per a justificar la bondat de la dona, totes rebatibles: l'entreteniment està servit. De vegades, com passa a la Celestina o a les novel·les de Juan de Flores, circula pels textos hispànics tardomedievals sobre la qüestió una bafarada de pessimisme mefític; en l'àmbit català Ausiàs March i Corella s'enduen la palma. Keith Whinnom al pròleg de la seva edició de la Cárcel de Amor (San Pedro 1972) va ser el primer a cridar l'atenció de la crítica hispànica a propòsit de les concepcions sobre l'amor i la dona que distancien els textos sentimentals del XV de la nostra sensibilitat immediata.

7

Després de Bogin 1983 la bibliografia de la poesia trobadoresca escrita per dones ha augmentat notablement. Vegeu, d'altra banda, Wilson 1984, Dronke 1984 i Rivera 1990. Que el punt de vista de les trobairitz no és indiferent per a indagar qüestions de comportament amorós ho mostra el fet que Riquer (1975: 92) es fixi, al marge de qualsevol consideració sobre la dona, en l'«alta tensión sensual» de Beatriu de Dia o de Castelloza per a rebatre la tesi del suposat platonisme de la fina amor.

8

Klapisch-Zuber (1990) comença amb una cita de Christine, un esment de la seva Cité des Dames, que és una reflexió sobre l'origen de les autoritats que defineixen la imbecillitas femenina. Christine comença a ser, doncs, el fil d'Ariadna d'un medievalisme sensible als problemes dels pressupòsits ideològics. La recent edició catalana d'aquesta obra (Pisan 1990) n'és una prova.

9

Riquer 1990: 138-59, 223-40. Ferrando (en premsa) exhuma una interessant documentació sobre les relacions adúlteres de la duquessa de Gandia, Violant d'Arenós, esposa d'Alfons el Vell, que sens dubte actua de teló de fons de la memòria familiar (l'avi de Joanot era present a la cort de Gandia quan s'esdevingueren els fets) en la creació de la trama dels capítols del Tirant ambientats a la cort de Constantinoble. Vegeu també Butinyà 1990.

Tot per a la dona però sense la dona : notes sobre el punt de vista masculí al "Tirant lo Blanc"      © Lola Badia