Caplletra [Publicacions periòdiques]. Núm. 3, tardor de 1988

Notes

L’edició impresa de la revista Caplletra numera per separat les notes a peu de pàgina de cadascun dels articles. Aquesta edició digital no fa constar aqueixa numeració, sinó una altra de contínua. Això no obstant, facilitem la numeració original de la manera següent. Per exemple: (Corell, n. 1, p. 79) remet a l’article que l’usuari està consultant de Corell, nota 1, pàgina 79; (Corell, n. 5, p. 80) remet a la nota 5 de la pàgina 80.

III, 10 1 Pastor] Pestor ms.; 2q(u)e] o qe

11 1 Nup] Nut ms. cf. 7, “Anub” L; Luci] “Diolcus” L, doncs (Diol)ci; 4 anant] = enant “endavant”; 6 merit] e per a àtones sovint; 7 Pastor] Pestor ms.; ci] rar per si; 9 éser (fet)] “fieri” L; /del monge/ sobre la ratlla.

13 2 an] = en, “in” L; de promeció] “repromissionis” L; 3 t(e)ra.. araat] més aviat que no t(er)ra en araçat.

14 servat sols per aquest ms., 1 Atanaci] “Athanasius” L; archabis/ba] amb ba sobre ratlla; Pambo] Pembo ms.; avelàs] “descenderet” L; 2 can] = quan, “cum”; 2-3 ben [h]arahada] pel “theatricam” L; 4 què] amb q poc clara; plorave] amb rasura següent; raspòs] = respòs, ra almenys sobre rasura; [de] literalm. del L; 5 de q(u)ela] o potser d’elq(u)ela, “illius” L’ cor] con ms., “quia” L.

15 1-2 versió lliure i breu; Selvà] selue ms.; anaven] e a penes intuïble; 3 cetlla] l’arc. cetla; 5 hobs] ops; 6 cal] qual; [de...] al marge = sinó plorar.

16 2 en la primer(i)a] o pl. segons algun antic ms. L; de/pux] “postea” L; 3 goyg... comtar] “inenarrabile gaudium” L; anexí] enaxí; eq(u)els q (u)i] “qui” L; són] a fi del 107 i marge del f. 108; 4-5 agre/u/yatz e·t/r/abeylatz] u i r sobre ratlla; 6-7 “Deus... cunsuma”: Dt. 4,24; 7·8 tot... encenam] segons A. i L: “ita oportet et nos divinum ignem cum lacrymis atque laboribus in nobis ipsis accendere”. millor potser: tot en·axi...

2 co(m)pu(n)y] pel “pungens” L; 3 e(t)·fa venir] doblament del “provocat”.

18 1 sa ajustaren] per “Applicuerunt” L; als/cuns] “aliquos” L; 2 haq(u)el] “eum” L; Los cals] = Los quals, “Qui” L;Hoc] “Etiam” L; 5 l(o)s] als ms., ocasionat potser pel als següent; 6 (e les facien) o (e les fayen (fahien) “et faciebant fratres quae” L (cf.: 19.2); 7 an cal·guisa parlacen] an ... p(ens)acen ms. esmenat, “quomodo loquerentur” L; 8 del ceny (als veyls) manca “gratiam (a senibus)” L; car ... per obre] “quoniam qui operatur non est” L.

19 Co(m)taven] o Comptaven, “Narraverunt” L; 2 pels de cabres] “caprinan pellem” L; [per tal... teules] afegitó al L; 3-4 loc, ...teules] pel “locum ex lateribus” L.

22 1 demanà] segueix ala expuntuat; 2 l(o)] al (=an lo?) ms.; 3 incripació] cf. 4 incrapació i 5 increpe; digua] = diga, “diciendo” L; 6 Membre’t pel “Menor esto” L; veuràs la·care] per vendràs danant la cara (?) del ms. A (?); 7 ca] per què; a·él] segons lliçó d’antics mss. L.

21 després del 22 en els mss.; 1 ci] = si (c per s sovint); 2 vendrà] amb i sobre ratlla afegida; iutjar ms.; 3 morria; taror] = terror 3/4 l’as/paordiment] amb o afegida sobre ratlla. cal] = qual; 5 comta] = compte; 6 Doncs] c esmena de t (?); com qui] “utpote qui” L; 7 raon] “rationem” L.

26 1 a·q(u)el] o (a) aq(u)el, “ei” L; 2 esdevench·se...vegada] en grafia d’altres mss.,3 ores] amb r esmenada o sobre una altra lletra; a·él] amb separació (?) entre a i e; 4 vou] o esmena, 5 de q(u)els] o d’elq(u)els; criden] q(u)iden ms.; 6 [...] afegit a L.

27 1 a ... veyl] “quendam senem” L; [tostems] afegitó segons el L i altres mss. catalans; 3 a·la ... tribulade] pet e és tribulada la mia ànima també segons el L; 4 per sert] “igitur” L; 5 “sicut terra repromissionis” L; a·les... hatènyer] “ad quas si perveneris” L; betayla] per “bellum” L; 6 anaxí] = en·axí, “ita” L; cia turmentade] “affligi” L; tostems] “semper” L; 6-7 dezig] “desideret” L.

IV 8 2 trobà] manca “in via” L (en la carrera o via) que dóna força a la narració; sotil] “parvum” L; ciurons] fóra segons el “cicercula” L ciuronets; 2 tenres] pel “viridis” L; gardà] arc. “intendit” L; 4 E] amb valor dubitatiu o antitètic, (E) amb el L.

13 1 [...] .i. vegade anul·lat, ratllat; al] = lo; 2 lanti] amb fi esmenada i dubtosa; a·ci] a si; 3 (so és) manca la versió de: “aut non occurrere alicui, aut non (col)loqui”; 4 (...) manca la versió de: “et in omni opere suo ita faciebat” L.

14 2 an/care]/care conjecturable; avinentee] pel pl. -ess (?); 3 ire] “iracundia” L; ca] = q(u)e; é[t] “he”; pugnar... beteylar] “pugnare” L.

16 1 q(u)e] q(u)i ms., “quia” L; 1-2 an... elilias] ms.; “in cella” L.

18 Ffreyture] = Freytura, “Inopia” L; fer an/languir] = alanguir, “tabefacere” L; 2 veytlar] = vetlar, per “vigilis” L.

20 1 (...) deixa “iterum” sense versió; [Moysès] per Johan de Breu Estatura (o Baix); carere] carrera, “viam” L; 2 [et] ací probablem. e(t) sobra, o altram. després; 3 moure de noves] moure raons, “commoventem me ad furorem” L.

21 1 de les Cel·les] segons A i L “Cellarum”; [Yo sé]bis pel “Scio” L; 1-4ffrare] consonants inic. dobles per les simples; “spicam (tritici)” L, espiga de formente A. frare, “frater, fratrem” L; 4 canp] = camp (cf. 2 i pàssim); /de/ super lín.

24 1 Q(u)ecià] = Cas(s)ià, que] car ms. “quia” L; 2 Eci] = Esi, “Esium” L, “P(a)esium” Cassià cf. PAL·LADI, Hist. Laus. XIV, e qeritat] o q(u)eritat, “caritat”; (envers él) “circa ipsum” L;· (fiansa de) caritat] “charitatis fiduciam” L; 5 molàdia] -adia al marge per “molestiam”; 6 q(u)è·às aq(u)ebat] què has acabat, “quid profecisti” L; 7-8 anch ... no] “numquam” L.

27 1 Sceti] sseti ms., “Scythí’ L; (als frares) “fratribus” L; 1-2 mices ... asgleyes] “missas ecclesiae” L; un] = on, “ubi” L; 3 de·la sulitud] “a solitudine ista” L; (E aquel) és també testificat pel ms. A; 4 entrà·ce’n] “intrabat”, L, entra(va)-sse’n A; 5 la sua boca] “ostium” L, “la sua porta”; sols]” “solus” L.

28 1 Ci] = Si; 2 an/ ] hipotètic, amb mitjanes il·legibles de massa pàl·lides; 3 peció] passió; perdre] pendre ms., 4 salu ms. (sàul).

30 1 Deye(n)]“Dicebant” L; 1-2 dementre ...menjàs] “dum vocatus fuisset ad manducandum”· L; 2-3 per ... no] “ne” L; 3 q(u)e ... agreujàs] “(ne)... et contristaret eos” L.

31 1 Dix .i. frare] variant sg. d’alguns codd. L; Pastor] Pestor ms.; 2 car “Quia” L.

31^c 1 Ci] = Si; se ramembre; 2-3 “Per ... condemnat”] cf. Mt. 12, 37; 3 hameria] “eligit” L; q(u)elar] “tacere”.

31^c 1 En/care] manca probablm. dix i fóra vàlid el q(u)e; 2 deg écer] = deig es(s)er; lo comú ms.; 3 Pestor ms. ceu] = seu; 3-4 gordar] “(es)guardar”; era ms.; cinó] = sinó; bocha]; uyls] “ulls” “boca”.

31^d 1 Panbo] comunam. Pambo; ci·erè] = si·era; 2 raspòs] = respòs; q(u)elar] = ca(y)lar

34 2 raspòs] esmenat o sobre ratlla; 3 altre obra] esmenat de alcre obre (?); 3 ans ... usar] suplint “sed velut quiddant superfluum uti”; 4 ] il·legible de tan esmenat; qué·o] = què ho; 5 feya] tan esmenat que és pràcticam. il·legible, llevat de f i a; 6 darreres lletres més hipotètiques que llegibles; delichtació] fortam, esmenat en e i t (?).

Veg. J. RUBIÓ I BALAGUER, De l’Edat mitjana al Renaixement, Barcelona, Teide, 1984, p. 67. (Gómez, n. 1, p. 43).

Veg. P. BOHIGAS, «Notes sobre l’estructura del ‘Curial e Güelfa’». Homenatge a Rubió i Lluch, (Barcelona, 1936), III, p. 618. Per bé que s’encarrega Lola Badia de contradir-lo, aquesta professora ens demostra fins a quin punt són importants aquestes “digressions indigestes” pel que fa, paradoxalment, a l’estructura del text, digressions que actuen com a boia estructuradora, al voltant de la qual s’arrangen, a tall de Ringkomposition, d’altres episodis. (Veg. L BADIA, “De la reverenda letradura en el Curial e Güelfa”, Caplletra, 2 (Primavera 1987), pp. 5-18. (Hem d’agrair l’extrema amabilitat d’aquesta estudiosa que ens els ha facilitat). (Gómez, n. 2, p. 43).

Veg. M. DE RIQUER, Història de la literatura catalana, Barcelona, 1964 II, p. 628. (Gómez, n. 3, p. 43).

Com a edicions bàsiques hem emprat les següents:

Curial e Güelfa, a cura d’Aramon i Serra, Barcelona, Barcino, 1930-1933, 3 vols.

Curial e Güefa, “Text del XV^en segle, reproduït novament del còdex de la Biblioteca Nacional de Madrid per R. Miquel i Planas, ab estudis y notes del mateix y de Anfos Par”, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1932.

Hem emprat també d’altres. Per bé que llurs notes no ens han aclarit massa aquest aspecte, cal reconèixer que les introduccions són molt interessants:

Curial e Güelfa, “Novela catalana del quinzén segle, editada per A. Rubió i Lluch”, Barcelona, Real Academia de las Buenas Letras, 1901.

Curial y Güelfa, “Introducción de G. Sansone. Traducción de P. Gimferrer”, Madrid, Alfaguara, 1983. Com que les dues edicions bàsiques seran prou esmentades al llarg del nostre treball, per raons de comoditat i simplificació de cites bibliogràfiques les citarem abreujadament:

Curial. Aramon / Curial, Miquel, 1, en parlar de les fonts proposades, esmentarem només el nom de l’editor. (Gómez, n. 4, pp. 43-44).

Veg. Curial, Aramon, III, p. 9. (Gómez, n. 5, p. 44).

Veg. A. ESPADALER, Una reina per a Curial, Barcelona, Quaderns Crema, 1994. (Gómez, n. 6, p. 44).

Veg. Curial, Miquel, XVIII. Curial, Aramon, III, p. 29.

A. ESPADALER, Història de la literatura catalana, II, pp. 602-631. Curial y Güelfa (Intr. G. Sansone), LXV. (Gómez, n. 7, p. 44).

Veg. L. BADIA, “L’humanisme català, formació i crisi d’un concepte historiogràfic”, Actes del V^e Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes. (Andorra, 1-6 Octubre 1979), Abadia de Montserrat, 1980, pp. 41-70.

Pel que fa a aquesta època, ubèrrima en manifestacions culturals, ens remetem a l’abundosa bibliografia que hi ha sobre aquest aspecte. Especialment importants per a nosaltres han estat:

A. RUBIÓ I LLUCH, “Joan I humaniste i el primer període de l’humanismo català”, Estudis Universitaris Catalans, VIII, Barcelona, 1914.

J. RUBIÓ I BALAGUER, Història de la literatura catalana, Abadia de Montserrat, 1984.

M. DE RIQUER, “L’humanisme català”, Actes del VIII^e Congrés de la Corona d’Aragó, 1984, II.

M. OLIVAR, “Notes entorn la influència del “Ars Dictandi” sobre la prosa de cancilleria de finals del segle XIV”. Homenatge a Rubió i Lluch, Barcelona, 1936.

J. RUBIÓ I LLUCH, “Sobre Sal·lusti a la cancilleria catalana”, Spanische Forschungen, XXI, 1963.

J. AMETLLER I VINYAS, Alfonso V de Aragón y la crisis religiosa del siglo XV, San Feliu de Guíxols, 1928, vol. III.

J. RUBIÓ I BALAGUER, “Sobre la cultura en la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV”, IV Congrés de la Corona d’Aragó, Mallorca, Ponència 7.

R. PFEIFFER, Historia de la filosofía clásica, II (de 1300 a 1850), Madrid, Gredos, 1981.

A. SORIA, Los humanistas de la corte de Alfonso el Magnánimo (según los epistolarios), Granada, Universidad, 1956.

J. RUBIÓ I BALAGUER, De l’Edat Mitjana al Renaixement, Barcelona, Teide, 1984. (Gómez, n. 8, pp. 44-45).

Són quasi innombrables els autors que han parlat, totalment o parcialment, de la influència italiana en les nostres lletres en aquesta època. És evident que eren en un lloc preeminent de los lectores preferides. A la Corona d’Aragó hi havia un altre condicionant que afavoria aquest flux d’idees i tècniques d’Itàlia cap a les nostres terres: la presència d’aquesta Corona a terres italianes. A tall d’exemple, anotem els següents treballs:

M. DE RIQUER, “Il Boccaccio nella letteratura catalana medioevale”, pp. 107-126.

D. ROMANO, “Un codice boccaccesco del ‘400 nella Corona d’Aragona”, pp. 199-204. (Tots dos al llibre Il Boccaccio nelle culture e letterature nazionali, Firenze, Leo S. Olschki editore, 1978).

Ll. NICOLAU I D’OLWER, “Apunts sobre l’influència italiana en la prosa catalana”, Estudis Universitaris Catalans, II, Barcelona, 1908, pp. 166-179, 306-320.

D. ROMANO, “La versió catalana del ‘De Mulieribus claris’ de Boccaccio”, Miscel·lània Aramon i Serra, Barcelona, 1984, I, pp. 507-510. Hi trobem una notícia força interessant: aquesta és l’única traducció catalana coneguda de les obres escrites en llatí per Boccaccio, la qual cosa apunta a la idea que el nostre autor hagué de consultarles Genealogie (sic) deorum gentilium en llatí.

F. RICO, “Petrarca y el humanismo catalán”, Actes del III Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalana, Montserrat, 1983, pp. 257-291.

M. DE RIQUER, “Narcís Franch, traductor del ‘Corbaccio’”, Boletín Sociedad Castellonense de Cultura, XVI, Castelló, 1935, on, a més, ens parla de l’ús que fa A. de Vilaragut del llibre desè de les Genealogie per la mort de Medea a la seua traducció de la tragèdia de Sèneca. Un altre punt que reforça la hipòtesi del coneixement d’aquesta obra per part dels nostres humanistes.

J. RUBIÓ I BALAGUER, De l’Edat mitjana...

F. RICO, Sylva XXIII, “Para el Curial”, Sylvae XXI-XXV, Miscel·lània Aramon i Serra, IV. (Gómez, n. 9, p. 45-47).

Veg. G. HIGHET, La tradición clásica, México, Fondo de Cultura Económica, 1954, I, pp. 82-117. (Gómez, n. 10, p. 47).

Veg. G. HIGHET, La tradición clásica, I, p. 107. (Gómez, n. 11, p. 47).

Veg. M. C. ÁLVAREZ MORÁN, “El ‘Ovide Moralisé’, moralización medieval de la Metamorfosis”, Cuadernos de Filología Clásica. XIII, Madrid, 1977, pp. 9-32. (Gómez, n. 12, p. 47).

Veg. nota 11. (Gómez, n. 13, p. 47).

Veg. Curial, Aramon, I, p. 12. (Gómez, n. 14, p. 47).

Veg. Curial, Miquel, XXI. (Gómez, n. 15, p. 47).

Ibid. XXII. (Gómez, n. 16, p. 47).

Veg. per exemple:

Guido delle Colonne: I, 97; III, 85, etc.; Dante: II, 6; III, 61; 74, etc.; Plató: II, 128; Macrobi: II, 6; III, 43, etc.; Ovidi: III, 5...; Fulgenci: III, 6; Papias: III, 9; Sal·lusti: III, 9; Sant Gregori: III, 9; Malaquies: III, 9; Citero: III, 10; Valeri Màxim: III, 10; Ptolomeu: III, 60, Aristòtil: III, 70; Estaci: III, 72; Sant Jeroni: III, 89; Virgili: III, 88; Titus Livi: III, 213; i uns pocs més. Tot i que no es redueixen els usos d’aquests autors a les ressenyes ara donades, n’hi ha més al·lusions al llarg de l’obra. Valguen només com a exemple. (Gómez, n. 17, p. 47).

Veg. Curial, Aramon, III, p. 177. (Gómez, n. 18, p. 47).

Veg. M. DE RIQUER, Il Boccaccio nella letteratura... p. 117. (Gómez, n. 19, p. 47).

www.lluisvives.com > Hemeroteca > Caplletra [Publicacions periòdiques]

Caplletra [Publicacions periòdiques]. Núm. 3, tardor de 1988

Marc legal