Notes

150

Breve consiglio di Paolo da Certaldo, fragment comentat per Philippe MONNIER, Le Quattrocento, I, Paris, Perrin, 1901, p. 66. (Cantavella, n. 16, p. 117-118).

151

Vv. 2589-602 de l’ed. Ramon MIQUEL I PLANAS, Jacme Roig, Spill o Llibre de consells, vol. I, Barcelona, ed. Orbis, 1929-50, p.42. (Cantavella, n. 17, p. 118).

152

A Lo somni, ed. RIQUER, pp. 3101.15. (Cantavella, n. 18, p. 118).

153

Miquel i Planas ed., Isabel de Villena, Vita Christi, vol. I, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1913, cap. LXXXIII, pp. 333 1. 11170-1. (Cantavella, n. 19, p. 118).

154

Vv. 5442-5, ed. MIQUEL I PLANAS vol. I, p. 84. (Cantavella, n. 20, p. 118).

155

Frank NACCARATO ed., Francesc Eiximenis, Lo libre de les dones, BTA - Barcelona, Curial, 1981. Vol. I, p. 91. (Cantavella, n. 21, p. 118).

156

Curt WITTLIN i altres ed., Francesc Eiximenis O.F.M, Dotzè llibre del Crestià, II,1. Girona, Col·legi Universitari de Girona -Diputació de Girona, 1996, cap. 554, pp. 196-7, 1.26 i ss. (Cantavella, n. 22, p. 119).

157

Ibid., cap. 555 p. 199, 1. 35 i ss. (Cantavella, n. 23, p. 119).

158

Vv. 5438-41, ed. MIQUEL I PLANAS, vol. I, p. 84. (Cantavella, n. 24, p. 119).

159

Ed. Nurmela, p. 120. (Cantavella, n. 25, p. 119).

160

Roc CHABÀS, “Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer, VI: Invectivas contra las mujeres” RABM, VII, abril 1903, p. 293. (Cantavella, n. 26, p. 119).

161

Ed. RIQUER, pp. 310 l. 12 i ss. (Cantavella, n. 27, p. 120).

162

RIQUER I BAMA eds., Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, “Biblioteca d’Estudis i Investigacions”, València, Tres i Quatre, 1984, p. 157 i nota 1. (Cantavella, n. 28, p. 120).

163

Citat per Eileen POWER, Mujeres medievales. Madrid, Encuentro, 1979, p. 97. La mateixa autora comenta: “Con mucha frecuencia, al parecer, la dama de la Edad Media debe de haber escuchado o leído la historia de la Châtelaine de Vergi o el Roman de Tristan o la Morte d’Arthur, con un espíritu muy semejante al de la muchacha trabajadora de hoy en día que, aislada de la aventura, se queda traspuesta frente a las historias románticas de las revistas” (Ibid., p. 43). (Cantavella, n. 29, p. 120).

164

Antoni FERRANDO FRANCÉS, “Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista”, BRABLB XXXVIII, 1979-82, pp. 105-31. (Cantavella, n. 30, p. 120).

165

Somni de Joan Joan, a Ramon MIQUEL I PLANAS, ed., Cançoner satirich valencià, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1911, p. 112. (Cantavella, n. 31, p. 120).

166

Vv. 2864-76, ed. MIQUEL I PLANAS, vol. I, p. 46. (Cantavella, n. 32, p. 121).

167

Martí DE RIQUER ed., Joanot Martorell - Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc, “Clàssics Catalans Ariel” n. 1, Barcelona, Ariel, 1979, p. 673. (Cantavella, n. 33, p. 121).

168

Vv. 3995 - 4007, ed. MIQUEL I PLANAS, vol. I, p. 63. (Cantavella, n. 34, p. 121).

169

Vid. Lola BADIA, “A propòsit dels models literaris lul·lians de la dona: Natana i Aloma”. Estudi General: Revista del Col·legi Universitari de Girona, II, 1981, pp.23-8. (Cantavella, n. 35, p. 122).

170

Vid VAZ DE SOTO, 1981. L’autor, que fa una descripció militant de la norma andalusa ha advertit, molt prudentment, en el pròleg:

(Pueyo, n. 1, p. 125).

171

El diari Las Provincias corresponent al 6 d’octubre de 1878 diu: “El teatro catalán que en 15 años se ha elevado de su rudimentario origen a la perfección en que hoy se encuentra, no era conocido del público valenciano. Los amantes de la restaurada literatura lemosina habían leído sus comedias y dramas más celebrados, o habían asistido en Barcelona a su representación, pero en Valencia no habían sufrido esas obras la prueba de la escena. Hoy se ha hecho esa prueba, saliendo triunfante de ella el teatro catalán”. I, així mateix, en l’ALP corresponent a 1880, p. 193 llegim: “En el teatrito de la calle de Ruzafa fue notable la primera temporada, porque trabajó por primera vez en Valencia una compañía de actores catalanes, que dio a conocer con muy buen éxito las principales obras de esta dramática”. (Garcia Frasquet, n. 1, pp. 127-128).

172

Gervasi Roca era un dels millors actors del teatro català. Entre altres mèrits se li atribueix el fet de ser el mestre de Lleó Fontova. Francesc CURET, en la Història del teatro català, Barcelona, 1967, p. 287 diu, referint-se al famós actor: “Gervasi Roca era un artista que, por la seva intel·ligència i la manera d’entendre el que havia de ser un actor conscient de la seva missió, pot dir-se que estigué per damunt de l’època i del lloc en què va desplegar les seues activitats envejables”. (Garcia Frasquet, n. 2, p. 127).

173

Las Provincias, 8-IX-78. (Garcia Frasquet, n. 1, p. 127). (Garcia Frasquet, n. 3, p. 127).

174

Vg. en “El teatro catalán en Valencia”, las Provincias, 6-X-1878. (Garcia Frasquet, n. 4, p. 127).

175

Ibidem. (Garcia Frasquet, n. 5, p. 127).

176

La programació està extreta de l’apartat d’espectacles del diari Las Provincias des del dia 6 de setembre de 1878 fins el 25 de febrer de 1879. Per tal d’identificar els títols he fet servir l’apèndix del treball de Josep YXART, Teatre català. Ensaig històric-crític inclòs en el volum Entorn de la literatura catalana de la Restauració, Barcelona, Ed. 62 i “la Caixa”, 1980, pp. 119-12. També he utilitzat per a aquest fi el llibre de Francesc CURET, Història del teatro català, Barcelona, 1967. (Garcia Frasquet, n. 6, p. 127).

177

Lleó Fontova fou, sense dubte, el millor actor català de l’època. Vg. el llibre citat de F. CURET, p. 293. Remarque aquest aspecte per fer més incomprensible la indiferència del públic valencià. (Garcia Frasquet, n. 7, p. 129).

178

Almanaque de Las Provincias 1881, p. 123. (Garcia Frasquet, n. 8, p. 129).

179

ALP 1881, p. 122. (Garcia Frasquet, n. 9, p. 129).

180

Las Provincias, 15-VII-1880. (Garcia Frasquet, n. 10, p. 129).

181

ALP 1881, p. 123. (Garcia Frasquet, n. 11, p. 130).

182

ALP 1883, pp. 87-88. (Garcia Frasquet, n. 12, p. 130).

183

Sobre aquest aspecte, El Mercantil Valenciano, 2-V-1882, deia: “Las modestas compañías que actúan en el teatro Ruzafa alcanzan favorable acogida, especialmente la de zarzuela catalana. No puede exigírseles más de lo que hacen...”. Les referències sobre l’acollida del públic, es poden multiplicar. En Las Provincias, 6-V-82 llegim: “El aplaudido cuadro artístico de zarzuela catalana que con tanta aceptación ha recibido el público valenciano”. O en El Mercantil Valenciano, 19-V-1882: “Los artistas catalanes que con tanto agrado escucha el público...” Subratlle la paraula perquè igualment podia referir-se el fet que l’espectacle era cantat o bé podria tenir a veure amb una favorable acollida del “dialecte”. (Garcia Frasquet, n. 13, p. 130).

184

El Mercantil Valenciano, 11-V-1882. (Garcia Frasquet, n. 14, p. 130).

185

L. P., 23-V-1882. (Garcia Frasquet, n. 15, p. 130).

186

E.M.V., 25-V-1882. (Garcia Frasquet, n. 16, p. 131).

187

ALP 1887, p. 164. (Garcia Frasquet, n. 17, p. 131).

188

E.M.V., 11-VI-1886. (Garcia Frasquet, n. 18, p. 131).

189

E.M.V., 18-VI-1886. (Garcia Frasquet, n. 19, p. 131).

190

L.P., 5-VI-1886. (Garcia Frasquet, n. 20, p. 132).

191

L.P., 9-VI-1886. (Garcia Frasquet, n. 21, p. 132).

192

Extrac la programació de les cartelleres dels diaris citats a partir del dia 2 de juny de 1886. (Garcia Frasquet, n. 22, p. 132).

193

ALP 1894, p. 86. (Garcia Frasquet, n. 23, p. 133).

194

ALP 1897, p. 249. (Garcia Frasquet, n. 24, p. 133).

195

ALP 18908, pp. 233-234. (Garcia Frasquet, n. 25, p. 133).

196

ALP 1899, p. 263. (Garcia Frasquet, n. 26, p. 133).

197

ALP 1902, p. 379. (Garcia Frasquet, n. 27, p. 133).

198

ALP 1904, p. 196. (Garcia Frasquet, n. 28, p. 133).

199

ALP 1098, p. 159. (Garcia Frasquet, n. 29, p. 133).

Caplletra [Publicacions periòdiques]. Núm. 3, tardor de 1988