CAPÍTOL LX

^__"Cavaller virtuós, bé pots veure com la tua mort o la vida està en ma libertat, per què mana a mi què vols que faça de tu: si vols vida o mort. Car més aconsolat seré del bé que del mal, mana a la mia mà dreta que t'haja misericòrdia e que·t vulla perdonar e que·t no faça tant de mal a la tua persona com poria.

"^__Més dolor tinch ^__dix lo cavaller^__ de les tues cruels paraules, abundosesd'estrema vanaglòria, que de perdre la vida, e més stime la mort que no demanar perdó a la tua superbiosa mà.

"^__La mia mà ha acostumat de perdonar als hòmens vençuts ^__dix Tirant^__ e no fer-los dan. E si tu vols, yo·t perdonaré de bon cor a tot lo mal que fer-te poria.

"^__¡O quina glòria és ^__dix lo cavaller qui en terra stava^__ com los hòmens són vençedors per sort o per desaventura e abundar en moltes paraules. Yo só lo cavaller de Muntalt, sens reproche negú, amat e temut de moltes gents. Só stat tostemps piadors e avent misericòrdia a totes gents.

"^__Yo vull usar de aqueixos actes que dits has envers tu ^__dix Tirant^__, per la tua molta virtut e bondat. Anem davant lo rey e, aquí agenollat als meus peus, demanar m'as merçé, e jo perdonar t'é liberalment.

"Lo cavaller, ab ira mortal, féu principi a tal parlar:

"^__No plàcia a Déu ni me'n done lo poder que yo jamés faça acte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo comte Guillem de Varroych, del qual rebí aquest amargós orde de cavalleria! Per què fes de mi tot lo que bé·t vingua, que més stime bé morir que mal viure.

"Com Tirant véu la sua mala voluntat dix:

"^__Tots los cavallers qui bé volen usar e seguir les armes e lo stil de aquelles per haver renom e fama, han ésser cruels e tenir cadira enmig de infern.

"Tirà la dagua e mès-li la punta en l'ull, e ab l'altra mà donà-li gran colp sobre lo cap de la dagua, que la y féu passar a l'altra part. Quin ànimo de cavaller fon aquest, que més stimà morir que no viure envergonyit, per no ésser blasmat dels bons cavallers!

"Los jutges del camp eren XII, los VI tenien un libre dels vençedors, los altres lo tenien dels vençuts. Aquells que morien sens que no·s volien desdir, feyen-los procés de màrtirs d'armes. Los qui·s desdeyen, feyen-los altre procés de mals cavallers, vençuts e posats en gran desonor e infàmia. E aquesta pràtica han servada fins a la fi.

"Aprés pochs dies, senyor, se seguí que la magestat del senyor rey e de la senyora reyna staven en gran solaç enmig de la praderia, prop del riu, dançant e fent moltes festes. E stava allí una parenta de la reyna que era nomenada la bella Agnés ^__e era filla del duch de Berrí^__, que és la més agraciada donzella que yo jamés haja vist. És veritat que de bellea la reyna passa a totes quantes són de gràcia e de gentil loqüela a totes gen[t]s affable, de grandíssima honestat, liberal més que dona que jamés haja vist, per ço com les dones la major part són avares per son natural. Aquesta galant dama, si vestia robes que valguessen lo preu d'una ciutat, no pensava en donar-les, e joyes e altres coses que ella tingués, ¡tant era de gentil condició! Senyor, aquesta bella Agnés portava aquell dia en los pits un molt gentil fermaill e, en presència del rey e de la reyna e de tots los cavallers, fetes les dançes, Tirant se acostà a la gentil dama e, donant del genol en la dura terra, féu principi a un tal parlar:

"^__Per la coneixença que tinch, senyora, del vostre molt valer, axí de linatge com de molta bellea, gràcia e saber, e de totes les altres virtuts que en un cors més angèlich que humà trobar se deixen, vos desige molt servir. E hauria-us a molta gràcia que la merçé vostra me volgués dar aqueix fermaill que en los pits portau. E si per vostra benigna merçé me serà atorguat, yo l'accepte. E portaré aquell de grat per la honor e servir vostre, prometent e jurant sobre l'altar e per l'orde de cavalleria de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, en la millor manera que ell sabrà divisar.

"^__Ha, sancta Maria val! ^__dix la bella Agnés^__ ¿E per una cosa tan mínima e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrança, no tement los perills de la mort e lo dan que seguir poria? Però, perquè represa no sia de dones e donzelles e dels bons cavallers dignes d'onor, de bon grat yo consentiré en presència del senyor rey e de la senyora reyna perquè no perdau lo premi de bé a fer e de l'orde de cavalleria. Ab les vostres mans prengau lo fermaill.

"Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agnés. E per quant lo fermaill stava liguat ab la cordonera del brial e no·s podia levar sens que no fos descordada, ^__e descordant-la, per força, ab les mans li havia de tocar als pits^__, Tirant ab la mà pres lo fermaill e besà'l. Aprés donà dels genolls en la dura terra e dix:

"^__Infinides gràcies, senyora, a la senyoria vostra fas del gran do que m'aveu donat, car més l'estime que si m'aguésseu dat tot lo realme de França. E promet a Déu que, qui lo fermaill me levarà, la sua persona me leixarà.

"E posà'l-se alt al cap de un bonet que portava. Lo dia següent, stant lo rey en missa, vench un cavaller françés, lo qual se nomenava lo senyor deles Viles-Ermes, molt valentíssim de sa persona e en armes molt sperimentat, e dix a Tirant un tal parlar:

"^__Cavaller, d'onsevulla que vós siau haveu agut massa gran atreviment de tocar en un cors glorificat com és de la bella Agnés, e tan mala demanda jamés féu cavaller en lo món. Per què és de necessitat me doneu lo fermail de grat o de força, que de dret yo·l dech aver per rahó com de ma puerícia fins ara he amada, servida e venerada aquesta senyora, qui és mereixedora de tots los béns qui en lo món són. E per quant a mi és dada la glòria ^__perquè ab mos innumerables treballs, enuigs e pensaments yo la m'é sabuda guanyar^__ per què yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma joventut, que he perduda part de aquella per servir a sa merçé. E si dar no·l me volreu, la vida vostra serà de poca durada. Dau-lo'm ab pau ans que més mal no se'n segueixca."

CAPÍTOL LXI

^__"Gran offença seria per a mi ^__dix Tirant^__ que yo donàs lo que me és stat donat liberalment e desliguat ab les mies mans, e la promesa, fe e jurament que yo he fet. Bé seria tengut per lo més vil e abatut cavaller que jamés en lo món fos nat, e per a nàixer, e baçinet ple de foch me deurien posar sobre lo cap si yo tal cosa feya. Emperò, cavaller, vós mostrau segons vostre mal parlar massa gran supèrbia, e serà mester que yo la us faça abaixar.

"Lo cavaller féu demostració de voler-li levar lo fermaill, emperò Tirant fon avisat, que mès mans a una copagorja que portava e tots los altres arancaren. E allí fon entre ells una bregua civil, emperò ans que fossen departits hi moriren XII entre cavallers e gentilshòmens. La reyna, que stava més prop d'ells, sentí la remor e los grans crits que les gents daven, posà's enmig de la gent e departí'ls los uns dels altres. E yo us ne puch bé comtar noves, que fuy nafrat de IIII colps en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo rey fon atés, tot fon ja pacificat. E no passaren III dies que lo francés cavaller tramés a dir a Tirant per una letra, que li tramés per un petit patge, que era del tenor següent."

CAPÍTOL LXII

^__A tu, Tirant lo Blanch, qui est stat principi de la destructió de la sanch militar: Si lo teu ànimo sforçat gosarà mirar lo perill de les armes que entre cavallers són acostumades, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat ^__en la manera a tu més segura^__, concorda't ab mi ab condició que la spasa tua e la mia ajustar se puguen a mort determenada. Scrit de mà mia e sagellat ab lo sagell secret de mes armes.

LO SENYOR DE LES VILES-ERMES.

CAPÍTOL LXIII

"^__Lesta per Tirant la letra, pres lo petit patge e posà'l en una cambra, e donà-li mil scuts d'or e féu-li prometre que no·n diria res a negú. Com lo patge fon partit, Tirant anà tot sol, e pres a un rey d'armes e portà'l-se'n III milles luny de allí, e dix-li semblants paraules:

"^__Rey d'armes, per la fe que a tu és dada e per lo jurament que fist lo dia que rebist aquest ofiçi en poder e mans del senyor rey, de tenir secret lo que·t diré e consellar-me bé e lealment, segons que per stil e dret d'armes est obligat de fer.

"Lo rey d'armes, qui havia nom Hierusalem, respòs en la següent forma:

"^__Senyor Tirant, io us promet, per lo offici que tinch e per lo jurament que he fet, de tenir secret tot lo que per vós me serà dit.

"E Tirant li mostrà la lletra que li era stada tramesa e féu-la-y legir. Com l'agué lesta, Tirant li dix:

"^__Mon bon amich Hierusalem, yo tindré a molta glòria de poder complir l'apetit e voluntat de aquell virtuós cavaller, lo senyor de les Viles-Ermes. E per quant yo só jove e no sé la pràtiqua ne l'estil de cavalleria, que ara he complits XX anys, e confiant de la vostra molta discreció, vos demane de consell perquè só cert que sou pràtich entre reys e grans senyors e sabeu totl'estil d'armes molt millor que negun altre. E lo que us he dit no penseu que per poch ànimo ni temor ho digua, mas pense que no fes offensa a la magestat del senyor rey, qui tantes d'onors me fa, per ço com ell ha ordenat en son regne leys morals en aquest pas honrat de cavalleria. Per què no volria ésser blasmat dels bons cavallers que per aquest cars me poguessen reprochar per defalliment negú.

"Respòs lo rey d'armes en la forma següent."

CAPÍTOL LXIIII

"^__¡O cavaller, jove virtuós e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que la merçé vostra a mi demana, yo·l vos daré e yo·l salvaré davant la magestat del senyor rey e los jutges del camp. Vós, Tirant lo Blanch, podeu bé combatre aquest cavaller sen[s] reproche negú ne blasme negú de rey, jutges, ne de cavallers, per quant ell és requeridor e vós defenedor, ell és principiador del mal e tostemps sereu excusat. E yo prench tot lo càrrech sobre mi; si negú vol dir res de vós, jo us salveré la vostra honor davant tots los bons cavallers. Sabeu quant seria lo dan e culpa vostra? Si vós fosseu stat requeridor ^__e lo senyor rey, qui us ha dat primer que a negú l'orde de cavalleria, e mudar pràtiques e leys en sa cort!^__, no poseu dupte negú, vós cahïeu en cars de blasme entre los bons cavallers. E per ço feu com a bon cavaller e mostrau tostemps a les gents ànimo sforçat de cavaller. E si scriptura de la mia mà vós volreu, yo la us daré, del consell que us he dat. Anau prestament a la batailla e no us faça temor la mort.

"^__Molt stich aconsolat de bé a fer ^__dix Tirant^__ del consell que dat m'aveu, per ço com me dieu que no puch ésser représ per lo senyor rey, dels jutges ni dels cavallers. Ara vull-vos molt preguar, Hierusalem, per lo offici que teniu, d'ésser jutge de nostra batailla, del senyor de les Viles-Ermes e de mi. E tot passe per la vostra mà per ço que façau ver testimoni de tot lo que passarà entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran.

"Dix Hierusalem:

"^__Yo de concordar-vos seré molt content. Emperò yo no poria ésser jutge de vosaltres segons requir lo offici nostre. E dir-vos he per què: car negun cavaller, rey d'armes, eraut o porsavant que done consell no pot ésser jutge, car gentilea poria ésser difraudada. Ni mon senyor lo rey d'Anglaterra si és jutge de una batailla, per ésser senyor de tots, en son conseill no deu dir paraules favorables de negú. E si u feya poria ésser dit injust jutge e tal batailla no deuria haver loch. Posat cars lo hu fos vençut, davant lo emperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal batailla. Emperò, perquè no perdau vós o ell lo premi de la batailla, jo us auré jutge competent, en res a vós hi a ell sospitós. És de nostre offici, rey d'armes creat, qui·s nomena Clarós de Clarença, home molt entés en les armes.

"^__Bé·ll conech ^__dix Tirant^__ e bé só content que ell ho sia, si al senyor de les Viles-Ermes plau, perquè és bon rey d'armes e darà la honor ha aquell qui la sabrà guanyar. E vull que siau avisat de tot, ço és, com ell m'à tramés aquesta letra per un petit patge e, si yo li trametia la resposta per un altre semblant, laugerament se poria saber e la batailla no vendria a la fi que ell e yo desijam, per què façam axí que tornem al meu aleujament e yo dar-vos he una carta blanca, signada de mà mia e sagellada de les mies armes, e vós concordau la batailla a tot avanttage seu e dan meu. E per quant ell és requiridor e yo só request he·m dóna lo devisar de les armes ^__axí com diu en sa letra^__, yo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li serà, que no faré sinó lo que direu e ordenareu. E com més cruels les devisarà, vós les confermareu per part mia e tant me serà major glòria.

"Tirant se'n tornà ab lo rey d'armes al seu aleujament e féu de continent la carta blanca, ço és, signada de sa mà. E sagellà-la ab les seus armes e donà-la a Hierusalem, rey d'armes. E donà-li una roba d'estat que era de brocat e forrada de marts gebelins, pregà'l que la prengués e que la portàs per la amor sua.

"Lo rey d'armes se partí per dar compliment a la batailla e cerquà tots los stats del rey e de la reyna. Com véu que no·l podia trobar, entrà dins la ciutat e trobà'l dins un monestir de frares, que·s confessava. Com agué confessat, Hierusalem lo apartà e dix-li que anassen a parlar fora de la sglésia, car en tals lochs no és donat parlar de coses criminals. Prestament ixqueren de la sglésia e de loch sagrat, e Hierusalem féu principi a tal parlar:

"^__Senyor de les Viles-Ermes, yo, per mon offici, seria molt aconsolat que pogués posar pau e bona confederació entre vós e Tirant lo Blanch. E si concordar no us voleu, veu's açí la vostra letra e la resposta de aquella en paper blanch sagellat ab sagell de ses armes e signat de la sua mà, requerint-me per mon offici yo vingués a vós per concordar la batailla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les arrnes axí offensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra letra conté pus larguament, diu e vol, no perjudicant res de son dret com a defenedor, vos dóna poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab què sien eguals e sens falsa maestria. E la batalla sia esta nit, si ésser porà.

"^__Molt só content ^__dix lo senyor de les Viles-Ermes^__ de la gentil pràtiqua de Tirant. No·s deu sperar altra cosa d'ell sinó tota virtut. Yo accepte lo poder per vós a mi donat per part sua que devise les armes e la batalla. E serà en la següent forma."

CAPÍTOL LXV

"^__Io devise que la batailla se faça a peu, ab camisses de tela de França ab sengles targes de paper, e al cap un chapellet de flors, sens altra vestidura neguna. Les armes offensives, sengles coltellines genovesques, taillant cascuna a dues parts ab puntes ben agudes, de larguària de II palms e mig, cana de Montpeller. En esta manera lo combatré a tota ultrança. E stig admirat de vós, rey d'armes, com feu de la concòrdia discòrdia. Nosaltres som concorts de nostra batailla e parlau-me de pau.

"^__Lo que yo he dit ^__dix lo rey d'armes^__ hi só tengut per mon offici: no voler la mort del cavaller qui d'onor sia.

"^__Puix som concordes e yo accepte la batailla per Tirant, par-me que siam concordes e no discordes.

"^__E yo só molt content ^__dix lo rey d'armes^__ que siau concordes. Anem per haver les armes e tot çó que mester havem ans que vingua la nit.

"De continent los dos anaren a comprar les coltellines e feren-les molt bé smolar, e feren fer les puntes molt ben agudes. E agueren drap de tela de França e molt prest feren taillar e cusir les camisses, e feren-les fer un poch largues e les mànegues curtes fins al colze perquè no·ls torbassen en lo combatre. Aprés agueren un full de paper e partiren-lo per mig, e de cascun mig feren una tarja a manera de adargua. Mirau quanta defensió podia fer mig full de paper! Com de tot agueren compliment, dix lo cavaller al reyd'armes:

"^__Vós, qui haveu concordat la batailla e sou per la part de Tirant, yo no desige haver negú per la mia sinó sol Déu e les mies pròpies mans, les quals són acostumades de lavar-se en la noble sanch militar. Preneu la una part de les armes e, la que vós deixareu, yo pendré.

"^__Senyor de les Viles-Ermes, yo no só açí perquè haja a fer part entre cavallers dignes d'onor. Yo só obligat per mon offici consellar e concordar a cavallers e a gentilshòmens e no fer part neguna, car, si vós me dàveu quant teniu, yo no difraudaria ma honor ne mon offici. E façam lo que devem fer, si no, dau-me licència e cercau altri qui no us sia sospitós.

"^__Per mon Déu e mon Creador, rey d'armes, yo no he parlat a la intenció que vós ho preneu, sinó que volria que fóssem a la batailla per ço com veig que la nit nos és vehïna. Puix sou nostre jutge, feu que la fi prestament se vega.

"^__Senyor, yo us diré com serà ^__dix lo rey d'armes^__. Yo no puch ésser jutge entre vosaltres per quant yo he aconsellat a vós e a Tirant, e poria ésser reptat, si tal cosa feya, com injust jutge. Emperò yo hauré un altre jutge competent, en res no sospitós a vós ni a ell, lo qual se nomena Clarós de Clarença, rey d'armes e home molt sabent en la guerra y en armes molt destre, qui és vengut ara novament ab lo duch de Clarença, e és persona que per son offici ans se deixaria morir que venir en res contra la honor sua.

"^__De tot seré content ^__dix lo cavaller^__, puix la cosa vingua en egualtat e sia secreta.

"^__Y yo us dó la fe ^__dix lo rey d'armes^__ de no manifestar aquest fet a persona del món sinó ha Clarós de Clarença.

"^__Ara ^__dix lo cavaller^__ preneu les armes e portau-les a Tirant, e prengua les que millor li parran. E yo sperar-vos he en aquella hermita de Sancta Maria Magdalena per ço que, si·m vehia algú de ma companyia, pogués mostrar que stig açí per fer oració.

"Partí's Hierusalem e anà a sercar Clarós de Clarença, rey d'armes, per tots los estats. Com lo agué trobat, dix-li tot lo ésser. E l'altre dix que u faria de bona voluntat. Però la hora era ja tarda, que·l sol havia complit son viatge, e per la scura nit no volia posar en perill dos cavallers. Mas, lo següent dia de matí, quan lo rey seria en missa e la gent seria asoseguada, que en aquella hora era content de ésser jutge.

"Hierusalem tornà a Tirant e dix-li tot lo que era mester dir ab honestat de son offici, e recità-li la forma de la batailla com se havia de fer e les armes que havia devisades. E que triàs de aquelles dos la que millor li paregués eque al matí, com lo rey seria en missa, se faria la batailla.

"^__Puix la batailla no ha ésser sta nit ^__dix Tirant^__, no vull tenir les armes en mon poder, car si yo·l vençia ho·l matava no volria digués la gent que y hagués feta alguna art en les armes, tenint-les la nit, e per açò lo avia vençut, axí com feren aquells dos cavallers qui al port de la mar matà lo hu a l'altre, e aprés dehien que ab art de nigromància era stada feta la lança ab què·l matà. No les vull veure ni tocar fins en aquella hora que farem la batailla. E tornau-les al senyor de les Viles-Ermes e demà, com la batailla serà, que les porte, que bé trobarà qui les pendrà.

"Com Hierusalem hohí parlar en tal so a Tirant, mirà'l en la cara e dix:

"^__O cavaller virtuós e en armes experimentat! Si desaventura de mala sort no és contrària a la persona vostra, digne e mereixedor sou de portar corona real. Yo no puch creure que no siau vençedor de aquesta batailla.

"Partí's lo rey d'armes de Tirant e anà a la ermita hon stava l'altre cavaller, e dix-li com la hora era tarda e lo jutge no poria bé jutjar la batailla si de dia no era, mas que havien consertat per a l'endemà com lo rey entraria en missa, per ço com los cavallers, los uns acompanyaven lo rey, los altres la reyna, los altres per veure les galants dames staven torbats. Lo senyor de les Viles-Ermes dix que era content.

"Los reys d'armes, bon matí perquè no fossen vists de negú, prengueren los dos cavallers e portaren-los enmig de un bosch, que per negú no podien ésser vists. Com veren que staven en loch dispost, Hierusalem féu principi al següent parlar:

"^__Cavallers de molta virtut, veu's açí la mort e sepultura vostra. Aquestes són les armes per aquest cavaller devisades e per Tirant acceptades. Cascú prengua la part que li plaurà.

"E posà-les en la bella erba del prat.

"^__Ara ^__dix Clarós de Clarença^__, senyors de gran noblesa e cavalleria, vosaltres sou en aquest lloch apartat ^__que no sperau adjutori negú de parents ne de amichs^__ e stau en lo darrer pas de la mort ^__que no confiau sinó de sols Déu e de la vostra virtut. E vull saber de vosaltres a qui voleu per jutge en aquesta batailla.

"^__Com! ^__dix lo senyor de les Viles-Ermes^__. E ja no som concordes que vós sereu?

"^__E vós, Tirant, a qui voleu per jutge?

"^__Yo vull aquell que lo senyor de les Viles-Ermes vol.

"^__Puix a vosaltres plau que yo sia vostre jutge, haveu a jurar, per l'orde de cavalleria que haveu rebut, de estar a tota ordinació mia.

"E axí lo y prometeren e juraren. Aprés del jurament, dix lo cavaller a Tirant:

"^__Preneu les armes que volreu e, aquelles que vós leixareu, ab aquelles entraré yo en lo camp.

"^__No ^__dix Tirant^__. Vós les haveu hagudes y en nom vostre són vengudes. Preneu vós primer, qui sou requeridor, e aprés yo pendré.

"Estigueren los cavallers altercant per punt de honor. Lo jutge per cessar porfídia pres les armes: les unes posà a la part dreta e les altres a la sinestra. E pres dues palles, una largua e l'altra curta. Dix lo jutge:

"^__Qui pendrà la més largua prenga les armes de man dreta e, qui pendrà la curta, les armes de mà sinestra.

"Com cascú agué preses ses armes, en un punt se foren despullats tots nuus e vestiren-se les camises doloroses, qui pogueren ésser dits celiçis de amarguor. Lo jutge féu railles en lo camp e posà lo hu en una railla e l'altre en l'altra, e manà'ls negú no·s mogués fins a tant que ell ho digués. Taillaren rames de un arbre perquè lo jutge pogués star a manera de cadafal. Com tot fon fet, lo jutge anà al senyor de les Viles-Ermes e dix-li paraules de semblant stil."

CAPÍTOL LXVI

^__"Io só jutge per lo poder per vosaltres a mi dat e, per dret de mon offici, só obliguat de amonestar e preguar-vos, e a vós primer, qui sou requiridor, que us plàçia de no voler venir en tan stret pas com és aquest. Ajau Déu davant los vostres hulls e no vullau morir axí desesperat, car bé sabeu que lo home qui la mort se procura, de justícia nostre Senyor no li perdona, e és eternalment damnat.

"^__Deixem per ara aqueixes paraules ^__dix lo cavaller^__, car cascú coneix en si lo que val ni pot fer, axí en lo temporal com en lo speritual. Feu venir a Tirant açí davant mi e per ventura porà ésser que·ns concordarem.

"^__No·m par que demanau rahó ^__dix lo jutge^__. Vosaltres sou eguals en lo camp, com vendrà aquell a vós? Emperò ves tu, Hierusalem, e digues a Tirant si volrà venir açí per parlar ab aquest cavaller.

"Hierusalem anà a Tirant e dix-li si li seria plasent de anar fins allí. Respòs Tirant:

"^__Vós, qui sou fel entre nosaltres, digau-me si lo jutge m'o mana que yo y vaja, yo de bon grat hi iré. Per lo cavaller que allí stà no volria donar un pas avant ni altre atràs per quant ell val.

"Hierusalem dix-li com lo jutge, per dret de son offici, era obliguat de fer son poder de concordar als cavallers, que no venguessen en tan gran perill. Parlà Tirant e dix:

"Hierusalem, digau al cavaller que yo no sé causa que yo deja anar a ell. Si ell vol res de mi, que vingua açí.

"Aquell tornà la resposta. Dix lo jutge:

"^__Bé·m par que Tirant fa lo que fer deu. Però, cavaller, vós podeu venir fins enmig del camp e Tirant vendrà allí.

"E axí fon fet. Com los dos foren presents lo hu de l'altre, lo senyor de les Viles-Ermes féu principi a tal parlar."

CAPÍTOL LXVII

"^__Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi e volràs que perdone a la tua juventut, ho faré ab condició tal que·m dónes lo fermaill de aquella ínclita senyora dona Agnés de Berrí, ensems ab la coltellina que tens en la mà e la tarja de paper, perquè u pugua mostrar a les dames de honor. Car tu saps bé que no est digne ne mereixedor de possehir cosa alguna que sia de una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu stat, linatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre. Ni est per egualar-te ab mi, sinó que yo, per la mia benignitat, he volgut consentir de egualar-te ab mi e de voler-me combatre ab tu.

"^__Cavaller ^__dix Tirant^__, no ignore la tua gentilea, qui est, què vals ni què pots fer. Emperò no som ara en temps ni loch que hajam a venir a mèrits dels linatges. Mas yo só Tirant lo Blanch; ab la spasa en la mà, rey, duch, comte ne marqués refusar no·m pot. Açò notori és a les gents. Emperò, en tu prestament poria hom trobar tots los VII peccats mortals. E pensa que ab paraules vils e desonestes me penses espantar e donar càrrech a mi e a ma condició? Dich-te que de tan libert cavaller com tu est no me'n tinch per injuriat. Ni·m tendria per loat si negun bé·m deyes, car sentència és comuna que tant val a l'hom ésser loat de mals hòmens com ésser loat de males coses. Vinguam a la batailla e façam lo per què y som, e no stiguam més en supèrflues paraules de poch valer, car sol un cabell de mi fos caygut en terra no·l te volria aver dat ni consentiria menys que·l prenguesses.

"^__Puix concordar no us voleu ^__dix lo jutge^__, voleu vida o mort?

"Dix lo senyor de les Viles-Ermes:

"^__Bé·m dol la mort de aquest jove superbo. Vinguam a la batailla e cascú torne a son loch.

"Lo jutge pujà alt en un cadafal que se havia fet de rames e dix cridant:

"^__Sus, cavallers! Cascú faça com a valent e bon cavaller.

"Lo hu anà devers l'altre com a hòmens rabiosos. Dels primers colps que·s tiraren, lo cavaller françés portava la coltellina alt damunt lo cap e Tirant la portava damunt los pits. Com foren prop lo hu de l'altre, lo cavaller françés tirà gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebaté-lo-y e contrapassà, e de revés donà-li un colp sobre la oreilla e, tant com ne pres, tant li'n féu caure sobre lo muscle, quasi lo cervell li paria. L'altre donà a Tirant enmig de la cuixa, que un gran palm badava la coltellada. E tornà-li'n tan prest a dar altra en lo braç squerre que fins a l'os li apleguà. E tantes armes feya cascú que era cosa d'espant. E staven-se tan prop que a cascun colp que·s tiraven se trahïen sanch, que era una gran pietat qui·ls vehia les cruels nafres que lo hu e l'altre tenien, que totes les camises eren tornades vermeilles de la molta sanch que perdien. Tristes de les mares que parits los havien! E Hierusalem dehia molt sovint al jutge si volia que·ls fes leixar la batailla. E lo cruel jutge responia:

"^__Leixau-los venir a la desijada fi de sos cruels dies.

"Yo crech bé que en aquell cars cascú de ells stimara més la pau que no la guerra. Emperò, axí com aquells qui eren valentíssims cavallers e de gran ànimo, contínuament se combatien sens aver-se pietat alguna. A la fi, vehent-se Tirant prop de la mort per la molta sanch que perdia, acostà's tant com pogué envers l'altre e tirà-li de punta e donà-li en la mamella squerra en dret del cor. E l'altre donà-li gran colteillada sobre lo cap, que la vista li féu perdre dels hulls e caygué en terra primer que l'altre. E si lo françés se fos pogut sostenir com Tirant caygué, ell lo aguera pogut bé matar si hagués volgut. Emperò ell no tingué tanta virtut que no caygués de continent mort en terra.

"Com lo jutge véu star los dos cavallers tan pacífichs, devallà del cadafal e acostà's a ells e dix-los:

"^__Per la mia fe vosaltres haveu fet com a bons cavallers dignes de moltahonor e no és negú qui us pugua dar càrrech.

"E va'ls senyar dues veguades a cascú. E pres dos troços de bastons e féu-ne creus, e posà-les sobre los cossos e dix:

"^__Encara veig que Tirant té un poch los hulls uberts e, si no és mort, ell ne està molt prop. Ara, Hierusalem, yo us requir que atureu açí per guardar aquests cossos e yo hiré a la cort per manifestar-ho al rey e als jutges del camp, com per dret axí·s devia fer.

"E trobà lo rey que exia de missa e en presència de tots li dix les següents paraules:

"^__Senyor, certa cosa és que dos cavallers valentíssims, de nom e d'armes, hui de matí eren en la cort de la magestat vostra e ara estan en tal punt que de mort no poden ésser stalvis.

"^__Qui són los cavallers? ^__dix lo rey.

"^__Senyor ^__dix Clarós de Clarença^__, lo hu és lo senyor de les Viles-Ermes e l'altre és Tirant lo Blanch.

"^__Molt me desplau ^__dix lo rey^__ de semblant nova. Bo serà que ans de dinar anem allà e vejam si·ls porem ajudar en res.

"^__Per ma fe ^__dix Clarós^__, lo hu és passat de esta vida. Yo pens tanbé que l'altre li volrà fer companyia, tan mal nafrats estan.

"Com los parents e amichs dels cavallers saberen tal nova, prengueren armes e, a peu e a cavall, cuytam lo més que poguem. E nostre senyor Déu féu-nos gràcia que arribam primers que los altres, e trobam a Tirant tot ple de sanch ^__no era home qui·l conegués^__ e tenia un poch los ulls uberts.

"Com los altres veren llur senyor mort, cuytaren a gran pressa envers lo nostre cavaller per voler-li tolre la vida, e nosaltres lo defensam molt bé. Nosaltres nos fem dos parts e posam lo cors enmig, les spatles unes envers les altres, perquè eren molt més que nosaltres. Emperò, a cascuna part que venien, trobaven gent qui·ls tenia cara. Ab tot açò tiraren una flecha, ab moltes d'altres, e donà al pobre de Tirant, qui jahïa en terra.

"A poch instant apleguà lo gran conestable armat tot en blanch, ab molta gent que portava, e departí'ns los uns dels altres. E aprés, molt prest, fon aquí lo rey ab los jutges del camp. Com veren los cavallers, lo hu mort, l'altre que paria que stigués en passament, manaren que no·ls levassen de allí fins lo consell fos tengut. Estant lo rey en lo consell ^__e hoynt la relació feta per Clarós de Clarença y per Hierusalem, reys d'armes^__, apleguà la reyna ab tots los stats, ab totes les dones e donzelles. Com veren estar axí tan mal adobats los cavallers, de gran dolor e compassió lançaren dels hulls vives làgremes, dolent-se de la mort de dos tan singulars cavallers.

"Com la bella Agnés véu star cascú en tan trist conport, girà's devers la reyna e los stats e dix:

"^__Senyors, veu's açí les honors e grans dolors.

"E girà's als parents de Tirant e dix-los:

"^__Cavallers, los qui amau a Tirant, ¿e tan poch sforç mostrau devers los vostre bon amich e parent que axí·l deixau passar d'esta vida? Per culpa de vosaltres, axí morrà, que jau en la terra freda e tot se dessangna. Si mija hora stà, no li restarà sanch al cors.

"^__Senyora, què voleu que façam? ^__dix un cavaller^__. Que lo rey ha manat, sots pena de mort, no sia negú los gos tocar ni levar-los d'allí.

"^__Ay mesquina! ^__dix la bella Agnés^__. Nostre Senyor no vol la mort del peccador, e volrà-la lo rey? Feu-li portar un lit en què stigua la sua persona e posem-lo allí fins a tant que lo rey haja tengut son consell, car lo vent li entra per les nafres e fa-li molt gran dan.

"De continent los parents trameteren per lit e per una tenda. E en aquest spay que ells anaven, Tirant basquava molt per les nafres, qui·s refredaven, e la molta sanch que perdia. E com la bella Agnés véu axí fortment congoixar a Tirant, dix:

"^__Per ma consiència, jo no dech ésser inculpada de pare ni de mare, de germans ni de parents, ni del senyor rey ni de la senyora Reina, puix ho faç ab sancta intenció.

"Despullà's les robes que vestia, qui eren de vellutat blanch forrades de marts gebellins, e féu-les posar en terra e féu posar a Tirant sobre la roba. E preguà a moltes de les sues donzelles se despullassen les robes e les posassen sobre Tirant. Com Tirant sentí la calor de la roba, trobà gran remey e obrí los hulls més que ans no havia fet. E la bella Agnés asigué's prop d'ell, e pres lo seu cap e posà'l sobre les sues faldes, e dix:

"^__Ay trista de mi, Tirant! Hi tan mal fermail fon aquell que yo us doní! Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quant yo·l fiu fer e pijor com lo us doní. E si sabés que tal cars se n'agués a seguir, no·l vos volguera aver donat per cosa en lo món. Emperò la ventura cascú la's procura e yo, trista de mi, reste adolorida de la gran desaventura de vosaltres, car yo puch ésser dita causa de tot aquest mal. Prech-vos, cavallers, tots los qui amau gentilesa, que porteu açí prop de mi lo cors del senyor de les Viles-Ermes, car, puix no l'é volgut amar en vida, vull-li fer honor en la mort.

"E prestament lo y portaren e féu-li posar lo cap sobre les sues faldes ala part sinestra, e dix:

"^__Veu's açí amor e dolor. Aquest senyor de les Viles-Ermes que açí jau tenia de son patrimoni XXXVII castells e, en aquells, ciutats e villes forts e circuïdes de moltes torres e de bell mur. E tenia una ciutat entre les altres que·s nomena Ermes e hun fortíssim castell qui·s nomena Viles, e per ço era intitulat lo senyor de les Viles-Ermes. Home de gran riquesa e molt valentíssim cavaller que valia tant com negunaltre cavaller pogués valer. E confiant del seu esforçat ànimo, podeu veure lo pobre de cavaller en què és vengut, que VII anys ha volguts perdre per amar-me e, a la fi, aquest és lo premi que n'à agut. E ha fetes de singulars cavalleries per amor mia, desijant haver-me en sa senyoria per líçit matrimoni, ço que jamés aguera aconseguit per yo ésser de major auctoritat de linatge e de béns de fortuna. Jamés volguí aderir en cosa que fos en plaer e contentació sua, e ara lo pobre de cavaller és mort per zels, per sa gran desaventura.

"Lo rey ixqué del consell havent rebuda plenària informació dels reys d'armes dessús nomenats e féu venir los tres arquebisbes e los bisbes, ab tot lo clero, ab solemne processó de la ciutat per fer honor al cavaller mort. E los parents de Tirant feren venir metges, lit e tenda e tot lo necessari per a curar-lo. E trobaren que tenia XI nafres en la sua persona, en les quals n'i havia IIII que eren mortals. A l'altre li'n trobaren V, totes mortals.

"Com Tirant fon curat e tot lo clero fon vengut, lo rey, ab los jutges, ordenaren lo cavaller mort fos mès dins la caixa que porten los morts, molt honradament cobert ab un molt bell drap d'or que tenien per als cavallers qui morien en armes. Aprés d'ell venia Tirant posat sobre un gran pavés e, per bé que la sua mà stigués sens útil e profit negú e no la pogués sostenir, fon determenat la y liguassen en un bastó ab la spasa nua en la mà, ab aquella que l'havia mort. E en tal forma anaren les creus ab lo clero, primer. E aprés venia lo mort cavaller ab tots los cavallers a peu. Aprés venia lo rey ab tots los grans senyors de títol. Venia aprés Tirant en la forma desús dita, ab la reyna aprés ab totes les dones e donzelles de títol e de gran stat. Aprés venia lo gran conestable ab III mília hòmens d'armes. E axí anaren fins a la sglésia de Sanct Jordi e aquí li digueren la missa de rèquiem ab gran solennitat. E com posaren lo cors en lo vas, acostaren a Tirant tan prop d'ell que quasi de la mà de la spasa senyalava que·l posassen dins ^__si bé s'era més mort que viu^__, car axí era stat ordenat per los jutges del camp.

"Partint lo rey e la reyna de la sglésia ab tots los altres, acompanyaren a Tirant fins al seu aleujament, ab honor excelsa que li fon feta. E cascun dia, lo rey ab tots los stats anaven a veure a Tirant fins que agué cobrada la primera sanitat. E tal pràtica tenien a tots los qui eren nafrats. E a Tirant foren donades XXX donzelles que contínuament lo servissen.

"Com agueren posat ha Tirant en lo lit, era ja gran dia e lo rey no havia encara menjat. Digueren al rey si seria plasent a la magestat sua dinar-se primer ans que tornàs a la sglésia de Sanct Jordi per dar la sentència al senyor de les Viles-Ermes. E los jutges del camp eren allí presents: digueren al rey que sa magestat se podia bé anar a dinar perquè migjorn era passat, que, dites vespres, porien fer los actes que restaven per fer. E axí u feren.

"E a la hora de les vespres, lo rey e la reyna, ab tots los stats, anaren a la sglésia de Sanct Jordi e feren portar allí Tirant. E dites les vespres, lo rey féu pronunciar la sentència del tenor següent."

CAPÍTOL LXVIII

"^__Com per la magestat del sereníssim senyor rey sia stada dada licència e facultat a nosaltres, jutges del camp, de jutgar e dar sentència en totes les batailles qui·s faran dins lo temps per la magestat sua consignat ^__axí en liça com dins palench, en pla o en montanya, a peu o a cavall, ab tela o sens tela, armats o desarmats, en loch públich o apartat^__, e per lo poder [a] nosaltres dat, sentenciam e declara[m] que lo senyor de les Viles-Ermes és mort com a bon cavaller e màrtir d'armes. E per quant no pot ni deu ésser admés a ecclesiàstica sepultura sens spressa licència de nosaltres, per què declaram, puix n'és mereixedor, que sia soterrat e admés als suffragis de sancta mare Sglésia, dada la glòria a Tirant lo Blanch de la dita batailla. E aprés que·ls responsos seran dits, que sia posat en aquella sepultura de aquells cavallers qui en les armes moren sens ésser desdits. Aquesta és nostra sentència, sagellada ab sagell de nostres armes.

"Com la sentència fon publicada, tot lo clero cantaren una molt bella letania sobre la sepultura del cavaller. E durà que era prop de mija nit la honor que li feren perquè no s'era desdit hi era mort fent armes.

"Aprés tornaren a Tirant al seu aleujament ab grandíssima honor que lo rey e la reyna li feren e tots los stats. E semblant honor de aquesta fehien a tots los altres vençedors cavallers."

^__Axí ajau goig e consolació del que amau! ^__dix lo hermità^__ ¿Me digau que de tantes nobles festes que són stades fetes és stat vençedor Tirant del camp per tres cavallers qui ha vençuts? Yo·n prench molta consolació per la primera notícia que d'ell aguí, com ell és stat lo millor dels vençedors, e stich molt admirat que per tres camps que ha vençuts li hajen dada la honor, que lo defalt està en los altres cavallers e no en ell.

^__No, senyor ^__dix Diafebus^__, que encara ha fets de més singulars actes que no he reçitats a la senyoria vostra.

^__De axò hauré yo molta consolació ^__dix lo hermità^__, si plasent vos serà en dir-los-me, com hi prench molt gran delit.

"^__Senyor, la sanctedat vostra deu saber que dos mesos aprés que Tirant se fon levat del lit e podia bé portar armes, li seguí un cars que recitaré a la senyoria vostra. Emperò, senyor, yo leixe de reçitar les armes que han fetes molts altres bons cavallers, qui han vençuts camps e morts cavallers, per no ésser prolix, sinó scassament los actes de Tirant perquè la senyoria vostra conegua si ab rahó e ab justícia és stada dada la honor a Tirant e jutgat per lo millor cavaller de tots.

"En aquestes festes era vengut lo príncep de Gales ab molt gran stat de cavallers e gentilshòmens. E per quant és gran caçador, portava de molts grans alans, molt braus, de presa. E estava aposentat prop la murailla de la ciutat. E fon sort que un dia lo rey, sol ab tres o IIII cavallers, era vengut al seu aleujament per festejar-lo per causa com en puerícia havien tenguda gran amistat, hi parents que eren molt acostats. E per quant lo príncep volia fer armes e véu lo rey en sa posada, supplicà'l que fes venir los jutges del camp per dar-li consell. Lo rey prestament los féu venir e, tenint son consell secret ^__era quasi migjorn passat, que en aquella hora les gents reposen^__, Tirant venia de la ciutat perquè·s fehia brodar una roba de orfebreria. Com fon davant lo aleujament del príncep, un alà havia rompuda la cadena e era exit de la posada, e havia-y molta gent qui·l volien pendre per liguar-lo e ell era tant brau que negú no tenia gosar de acostar-s'i. Com Tirant fon enmig de la plaça, que passava, ell véu venir lo alà corrent devers ell per damnificar-lo. Descavalcà prestament e tirà la spasa. Com lo alà véu la spasa, tornà atràs, e Tirant dix:

"^__Per un animal no vull perdre la vida ni la honor de la vida temporal. E tornà a cavaill.

"Lo rey e los jutges staven en loch que u podien bé veure. Dix lo príncep de Gales:

"^__Per ma fe, senyor, yo conech aquell alà de tan mala condició, que puixell és solt, que lo cavaller que passa, si és gens valent, entre ells veureu una gentil batailla.

"^__Par-me ^__dix lo rey^__ que aquell és Tirant lo Blanch. E ja l'à fet fugir una veguada, no pens hi gose tornar més a ell.

"Com Tirant agué passat vint passes més avant, lo alà fon tornat ab gran fúria devers ell, que Tirant agué a tornar a descavalcar altra volta. E dix:

"^__Yo no sé si est diable o cosa encantada.

"Tornà a tirar la spasa altra volta e cuytà devers ell. E lo alà li anava entorn, mas, per temor de la spasa, no tenia atreviment de acostar-s'i.

"^__Ara ^__dix Tirant^__, puix conech tu has temor de les mies armes, no vull que diguen de mi que ab armes sobergues me só combatut ab tu.

"Lanssà la spasa detràs e lo alà donà II o III salts e cuytà tant com pogué. E ab les dents pres la spasa e apartà-la un tros luny, e tornà corrent enverç Tirant.

"^__Ara som a la cominal ^__dix Tirant^__. Ab aquelles armes que·m vols damnificar, ab aquelles te damnificaré.

"Abraçaren-se ab gran furor lo hu a l'altre e a morssos mortals se daven. Lo alà era molt gran e soberch e féu caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo sotssobrà. Entre ells durà aquest combat mija hora, e lo príncep de Gales manà a tots los seus no s'i acostàs negú per departir-los fins a tant que lo hu fos vençut. Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames y en los braços. A la fi, Tirant ab les mans lo pres per lo coll e strengué'l tan fort com pogué, e ab les dents mordé'l en la galta tan ferament que mort lo féu caure en terra.

"Lo rey ixqué prestament ab los jutges e prengueren a Tirant, e portaren-lo en la casa del príncep e allí feren venir los metges, e curaren a Tirant.

"^__Per la mia fe ^__dix lo príncep de Gales^__, yo no volguera, cavaller, per la millor vila de Anglaterra, vós aguésseu mort lo meu alà.

"^__Senyor ^__dix Tirant^__, axí Déu me deixe guarir d'aquestes nafres que tinch! Per la mitat del vostre heretatge, no volria star en lo punt que stig.

"Com la reyna e les donzelles saberen lo cars de Tirant, prestament lo vengueren a veure. Com la reyna lo véu tan mal aparellat, dix-li:

"^__Tirant, ab mal e trebaill se guanya honor: exiu d'un mal e donau en altre.

"^__Sereníssima senyora, complida de totes les humanes e angèliques perfections, la magestat vostra sia jutge de mon peccat ^__dix Tirant^__. Yo no anava per mal a fer. És-me aparegut un diable en forma de goç, ab consentiment de son senyor, e desigí mon desig complir.

"^__No us deveu de res entrestir ^__dix la reyna^__ per molts mals que seguir-vos puguen, car aquí mostrareu més la virtut.

"^__Jamés fon negú, sereníssima senyora, que·m ves trist ^__dix Tirant^__ per gran pèrdua que fes, ni menys alegrar més per molt de bé que aconseguís. Està en veritat que la pensa de l'home stà vaçil·lant e lo cors algunes veguades se mostra alegre, altres fa demostració de tristor. Mas qui ha acostumat de sostenir treballs e congoixes, e nafres e forts desaventures, no·s pot esmayar de res que li pugua esdevenir. Més nou a la mia persona una sinrahó que veja fer, que tots los perills en què yo·m pogués veure.

"En açò ixqué lo rey ab los jutges e digueren a Tirant, per ço com ells havien vist lo combat d'ell e de l'alà ^__e per quant havia lançada la spasa e los dos eren eguals d'armes^__, los jutges li daven honor e premi de la batailla com si agués vençut un cavaller en camp. E manaren als reys d'armes, erauts e porsavants fos publicat per tots los stats e per la ciutat de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia. E com lo portaren al seu aleujament, li feren aquella honor que en les altres batailles li havien acostumades de fer.

"Aprés, senyor, de tot açò ^__segons sabem per relació de molts cavallers e gentilshòmens^__, com lo rey de Frisa e lo rey de Apol·lònia, germans de pare e de mare, se amaven de amor strema e desitjant-se molt veure, deliberaren de anar en Roma l'any passat perquè era la sancta perdonança del jubileu. E trameteren-se a dir lo hu a l'altre que·s trobassen en certa jornada en la ciutat de Avinyó. E de allí ensemps partiren per anar en Roma. E per semblant hi anaren molts altres grans senyors per guanyar la sancta perdonança.

"E trobant-se los dos reys germans en Roma dins la sglésia del gloriós senyor Sanct Pere, lo dia que mostraven la sagrada Verònica e les altres sanctes relíquies ^__e aquests dos germans eren venguts desfreçats ab molt poca gent perquè no fossen coneguts^__, acabades de mostrar les relíquies, un vaylet del duch de Burgunya conegué lo rey de Pol·lònia. Acostà's a ell e féu-li gran reverència segons a rey se pertany. E lo rey li demanà son senyor lo duch si era allí.

"Sí, senyor ^__dix lo vaylet^__. En aquella capella stà fent oració.

"Dix lo rey:

"^__Gran plaer tinch que sia açí, e major lo auré com lo veja.

"Los dos reys anaren a la capella hon era lo duch. Lo vaylet cuytà a dir a son senyor com los dos germans reys eren allí, que·l venien a veure. Lo duch ne agué gran plaer, ixqué prestament de la capella e, com se veren, fon molt gran la consolació entre ells, per ço com Burgunya confronta quasi ab Apol·lònia, e molt sovint se veyen e tenien molt gran amistat. Entre ells passaren moltes rahons de llur venguda.

"^__Ara ^__dix lo rey^__, puix la sort és stada tan bona que axí·ns siam vists, yo us prech que us dineu huy ab mi, e tant com en aquesta terra aturarem.

"Lo duch li regracià molt la sua bona voluntat e dix-li:

"^__Senyor, per a huy la senyoria vostra me haurà scusat, car açí és Phelip, duch de Bavera.

"Dix lo rey:

"^__És aquest lo qui féu testimoni contra sa mare e la féu morir en presó?

"^__Sí, senyor, hi és fill de l'emperador de Alamanya. Car no pot ésser emperador si no és de aquests dos linatges, de Bavera o de Estalrich. E la electió de l'imperi és venguda al pare de aquest. E yo tinch-los convidats a ell e al duch de Estalrich.

"^__No's pot fer ^__dix lo rey^__. O vosaltres haveu tots a menjar ab mi, o mon germà e yo nos hirem a dinar ab vós.

Gran serà la gràcia que la senyoria de vosaltres me farà si venir-hi volreu.

"Tots cavalcaren. E anant per la ciutat encontraren-se ab lo duch de Bavera e ab lo duch de Estalrich. E aquí lo duch de Burgunya posà'ls en conexença dels reys, de què·n foren molt contents de haver llur amistat. Dinaren-se tots ab molta consolació e foren servits abundantment de totes les coses pertanyents a tals senyors. E tant com en Roma aturaren, menjaren ensemps. E aprés, fins que·ls posaren en la fossa.

"Estant un dia sobretaula, vengueren a parlar del rey de Anglaterra e de la reyna ^__dient que era de les bellíssimes dones del món^__, e parlant de les grans festes e de les honors que feyen als estrangers e a tots aquells que y anaven. E per semblant, de les armes que cascú fehia, qui fer-les volia a ultrança o retretes. Més parlaren entre ells de la molta gent que y anava, uns per fer armes, altres per veure lo triümpho gran de les festes que dins la Roca se feyen. Parlà lo rey de Frisa e dix:

"^__Yo seria molt content de anar-hi, puix só stat en aquesta sancta perdonança.

"Aquest rey de Frisa era de edat de XXVII e lo rey de Pol·lònia ne havia XXXI. Dix lo duch de Estalrich:

"^__Per ma consciència, si no fossen los grans bandos e guerres que són dins la mia terra, jo de bon grat vos hi faria companyia e volria esperimentarla mia persona ab aquells virtuosos cavallers, los quals dien que són XXVI, e volguera fer armes retretes. Aprés, fer-les a tota ultrança.

"Parlà lo duch de Burgunya:

"^__Senyors, voleu fer bé de aquestes festes hi honors: no·n pot hom haver cascun dia. Si a la senyoria de vosaltres serà plasent de anar en Anglaterra, yo leixaré tots los afers que tinch a fer açí ab lo pare sanct e de bon grat vos faré companyia. E promet en poder de vosaltres, com a cavaller que só, de jamés tornar en la mia terra fins a tant yo haja combatut un cavaller a tota ultrança.

"^__Senyor duch ^__dix lo rey de Apol·lònia^__, puix lo meu jermà, rey de Frisa, té voluntat de anar-hi, de bon grat vos ofir de anar ab vosaltres e de fer armes axí perilloses com negú que y sia.

"Lo fill de l'emperador, duch de Bavera, dix:

"^__Senyors, no restarà çertament per mi la ampresa, que de bon grat yo no y vaja.

"^__Puix som concordes ^__dix lo rey de Frisa^__, siam tots quatre juramentats de servar amor e lealtat los uns als altres en aquest viatge, e no y haja entre nosaltres majoritat ni senyoria, sinó que tots siam eguals germans e frares d'armes.

"Tots loaren e aprovaren lo dit del rey de Frisa e, tots ensemps, anaren a la sglésia de Sanct Joan de Lletrà e damunt l'altar feren son jurament solenne. Aprés meteren-se en orde de tot lo que·ls era necessari, axí de armes com de cavalls e moltes altres coses que aprés se nomenaran. E per ses jornades per terra e per mar arribaren a la delitosa ylla de Anglaterra, que jamés se donaren a conéixer a negú. E ells, ben informats de la pràtica e manera del rey, una nit arribaren prop la Roca hon lo rey stava, quasi a II tirs de ballesta poch més o menys.

En aquella nit feren parar IIII grans tendes e per lo matí, al sol exit, los poms, alt de les tendes, relluïen molt per lo sol qui·ls dava, e perquè les havien parades en una poca de altura parien molt millor.

"Los qui primer les veren ho anaren a dir als jutges del camp e aquells ho digueren al Rey.

Deliberà lo rey, ab consell dels jutges, de trametre-y un rey d'armes per saber quina ventura era aquella. Fon elet Hierusalem que y anàs. Vestí's la cota d'armes e tot sol anà a les tendes. Com fon a la portade la tenda, ixqué-li un cavaller ançià ab la barba molt blanca e largua, ab un gros bastó en la mà, ab roba de vellut negre d'estat forrada de marts; e en l'altra mà portava uns paternostres de calçedònies e al coll portava una grossa cadena d'or. Com lo rey d'armes véu lo cavaller sol, fon admirat. Levà's lo barret del cap e féu-li honor de cavaller, e lo cavaller ançià ab gran afabilitat li reté les saluts, emperò no li parlà ne li dix res. E Hierusalem li dix:

"^__Senyor cavaller, quisvulla que vós siau, mon senyor lo rey ab los jutges del camp m'an manat venir açí per visitar e haver notícia de vós si sou mestre e senyor de aquesta companyia, o dels altres qui capitans són. Per ço que yo pugua fer verdadera relació, vos hauré a molta gràcia que·m digau tot vostre ésser. E si yo us poré servir de mon offici, yo seré prest de obeir a tots vostres manaments.

"Lo cavaller, hoït lo per què venia, sens parlar-li mot tornà's a levar lo barret del cap, abaixant un poch lo cap, mostrant li regraciava tot lo que dit havia. E pres-lo per la mà e, primerament, lo posà en una tenda hon havia IIII cavalls çiçilians molt grans e bells, ab les selles açerades e les brides totes daurades. Aprés lo portà en altra tenda on hi havia IIII lits de camp molt singulars e molt bells."

^__Quina era la singularitat d'ells? ^__dix lo hermità.

^__Senyor, yo us ho diré. "En cascun lit hi havia còçeres e matalafs, e los papalons eren de brocat vert, la forradura dins era de çetí carmesí, tots brodats d'orfebreria ab molts batents que penjaven, e com gens de vent feya tots se menejaven. E tal era un llit com l'altre, e tots de una color e de una fayçó sens que no y havia milloria neguna. Als peus de cascun lit stava una donzella galantment abillada e de inestimable bellea; e açò feya, senyor, lo lit singular. E los dos lits staven a l'un cap de la tenda e los altres dos staven a l'altre cap e, com entraven, en dret de la porta de la tenda, estaven IIII scuts penjats, molt bé pintats.

"Aprés lo portà en una altra tenda. E a la porta staven IIII grans leons coronats e, com veren ha Hierusalem, tots se levaren en peus e ell hagué molt gran temor. E prestament fon aquí un petit patge e, ab una vergua prima, donà a cascú un colp e prestament se tornaren a gitar en terra. Com fon dins la tenda, véu IIII arnesos molt bé febrits e bé en punt, ab IIII spases molt ben guarnides e ben daurades. E al cap de la tenda, un poch més de la mijania, stava una cortina de vellut verd. E véu que un altre petit patge tirà la cortina, e lo rey d'armes véu IIII cavallers asseguts en un banch. E tenien endret dels hulls una gran tovallola de fil de seda ben clara: ells podien benveure a tots los qui eren en la tenda e los altres no els podien bé divisar. E tenien sperons calçats e spases nues, la punta en terra e lo pom prop dels pits. Com lo rey d'armes agué stat mirant un poch spay, lo cavaller ançià lo tragué defora e posà'l en una altra tenda.

"E totes aquestes tendes que dites vos he, de part de dins eren de carmesí y totes brodades axí com los papallons dels lits. Com fon dins aquella tenda, véu un gran tinell parat ab molta vexella d'or e d'argent, e moltes taules parades. E no entrava negú en aquella tenda que, per força o per grat, havien a menjar e a beure. E si no volien menjar, tots lo leixaven e venia un leó qui·s posava a la porta de la tenda e no·l leixava exir. Molta de honor fon feta al rey d'armes e, com agué menjat, que se'n volia anar, lo ançià cavaller pres del tinell un gran plat de argent qui pesava XXXV marchs, daurat, e donà-lo-y ab lo comiat.

"Com lo rey d'armes fon davant lo rey, recità-li tot lo que havia vist e li dix que jamés en tota la sua vida no havia haguda més temor. Dix lo rey:

"^__No·s deu negú admirar de res que veja, car cascú ve ab sa fantasia. Si cavallers són d'estima, ells vendran açí.

"Lo rey anà a oir missa e, aprés dinar, que era ja hora tarda, veren venir los IIII cavallers. Lo rey, com ho sabé, posà's a la porta de la Roca, e la reyna, asseguts lo hu prop de l'altre, e tots los stats stigueren de peus, e apartaren-se ha una part e a l'altra fehent carrer.

"Ara, senyor, recitaré a la senyoria vostra ab quina magnificència vingueren davant lo rey. Primer de tots venien IIII patges de poca edat ^__ab gipons tots d'argenteria, jaquets sens mànegues trepats fins a la cinta e les trepes e lo cors ben brodat, les calçes totes brodades de perles molt belles^__, e cascú portava un leó ligat ab una trenyella d'or e de çeda, ab grans collars d'or que los leons al coll portaven. E los patges anaven primers en la forma que dit he. Aprés venien los IIII cavallers a cavall, ab sengles aquanehes totes blanques ab guarniments de vellut morat e brodats de una divissa e de una color. Les robes que portaven eren de domaç burell, les mànegues ubertes e feses a costats, ab gipons de brocat carmesí. Portaven papafigos de vellut negre ^__al cap portaven capells de palla cuberts tots dalt de planches d'or a forma de teulada^__ e, sobre los papafigos, portaven grosses cadenes d'or. Los stivals eren de çetí negre, ab les llargues polaynes que parien molt bé, ab los esperons ben daurats. E los stivals eren forrats de fina grana e, la volta dalt que fan prop la cuxa, eren brodats de grosses perles orientals molt fines. Los papafigos portaven tan alts que scassament los ulls mostraven. Ab les spases senyides, que los llurs gests se mostraven ésser de grans senyors que venien de camí. E ab veritat se pot dir que, de tots quants grans senyors hi són venguts, no n'i ha vengut negú qui ab tan gentil orde sia vengut, ne més acceptes a totes les gents.

"Com foren prop del rey, descavalcaren e saludaren-lo ab lo cap. E a la reyna, perquè és dona, feren-li una poca reverència de genoll. E lo rey e reyna los reteren les saluts e tornaren-se a seure. E los cavallers estigueren segurs, sens fer negun moviment més de miga hora sinó mirant l'estat e lo comport del rey e de la reyna. E no era negú que·ls pogués conéixer e el[l]s coneixen a molts, axí de sos vasalls com d'estrangers. Com agueren bé mirat a tot llur plaer, acostà's hu dels patges a ells ab lo leó que portava per la trenyella e lo un cavaller mès en la boca del leó un scrit, e baixà's a la orella del leó e parlà-li. No·s pogué saber què li dix. Lo leó anà devers lo rey e conegué'l, axí com si fos una persona. Com la reyna véu venir lo leó solt, no pogué star que no·s levàs del costat del rey, e totes les donzelles ab ella. Lo rey la pres per la roba e aturà-la, e dix que·s tornàs a seure, que no era de pensar ni creure que tals cavallers que fossen venguts en la sua cort que ab animals aguessen de enujar negú. E la reyna, més per força que per grat, se tornà en son loch. E no era admiració que la reyna se espantàs, que cosa era de temorejar.

"Lo leó era tan domèstich que no feya mal a negú. Lo leó anà dret al rey ab la letra que portava en la boca, e lo valerós rey sens temor alguna li pres de la boca l'escrit, e lo leó prestament se gità als peus del rey. Lo qual scrit era del tenor següent:

Sàpien per cert tots aquells qui la present carta veuran com aquests IIII frares d'armes són compareguts en presència del senat de Roma, e del cardenal de Pisa, e del cardenal de Terranova, e del cardenal de Sanct Pere de Luçembor, e del patriarca de Hierusalem, e de miçer Alberto de Campobaixo, e de miçer Ludivico de la Colonda. An request a mi, notari per auctoritat imperial, que fes acte públich com aquests són cavallers de IIII quarters, ço és a saber, de pare e de mare, de avi e de àvia. E negun senyor del món reprochar no·ls pot per linatge ni per títol negú.

E per senyal de veritat pos açí mon acostumat signe de notari públich.

()AMBROSINO DE MÀNTUA.

Dada en Roma a II de març, any M."

CAPÍTOL LXIX

"^__Com lo rey agué vista la carta e véu que parlar no volien, manà que per scrit los responguessen. Lo secretari fon aquí prestament e féu semblant resposta: que ells fossen ben venguts en sos regnes e terres y en la cort sua. E si res volien per llur plaer, honor o delit, que u diguessen, que ell ho faria de molt bona voluntat. E lo rey, de sa mà, posà en la boca del leó lo scrit.

"Levà's prestament e anà a son senyor. E lo cavaller pres lo scrit e legí'l als altres, e tots ensemps levaren-se los barrets del cap e humiliaren-se devers lo rey, fent-li gràcies de la honor e offerta que·lls fehia. Vengué lo altre patge ab l'altre leó, acostà's a son senyor e posà un altre scrit en la boca del leó, e féu per aquell orde que havia fet lo primer cavaller. Lo rey pres lo scrit de la boca del leó; féu-lo legir en presència de tots, axí com havia fet l'altre. E dehia semblants paraules."

CAPÍTOL LXX

"Nosaltres quatre, germans d'armes, stant en la gran ciutat de Roma, sabem nova com lo molt alt e molt poderós senyor rey de Anglaterra tenia camp segur a tots aquells qui venien en sa pròspera cort, e sens engan e mal enginy. E com nosaltres IIII, germans d'armes, siam desijosos de fer armes a tota ultrança, per què supplicam a la altesa vostra nos done licència de fer aquelles que a nosaltres sia ben vist.

"E lo rey féu fer resposta, en altre scrit: que era molt content e e·ls atorguava lo loch, la jornada e hora que a ells fos plasent, aprés que alguns dies aguessen reposat, e preguava'ls molt volguessen venir al seu aleujament e seria'ls feta la honor que ells eren mereixedors. E de ses mans lo rey la mès en la boca del leó e aquell tornà a son senyor.

"Com los cavallers agueren vista la resposta del rey e la offerta que·ls feya, tornaren-se altra volta a levar los capells del cap e, ab una poca de reverència, humiliaren-se a ell. E lo rey, ab gest graciós, los reté les saluts.

"Lo tercer cavaller féu axí com los altres havien fet, e portà un scrit del tenor següent."

CAPÍTOL LXXI

"Qualsevulla cavaller o cavallers qui armes a tota ultrança ab nosaltres fer volrà, vingua al nostre aleujament e trobarà allà, per divisa, una gàbia de nau posada sobre un arbre qui no té fruyt, ni fulla ni flor, que ha nom Seques Amors. Entorn de la gàbia trobaran quatre escuts tots pintats d'oriflama. E cascún scut té son nom: lo hu se nomena Valor, l'altre Amor, l'altre Honor, lo quart se nomena Menysvaler.

E lo cavaller qui tocarà lo escut qui·s nomena Amor s'à a combatre a cavall, ab tela, ab arnés de una dobladura. E agen a córrer tant e tan longuament fins que lo hu o l'altre sia mort o vençut, en esta manera: que si pert peça d'arnés qualsevulla que sia, o tireta alguna se rompés, no la puguen tornar adobar, ans axí tingua de danar e complir les armes. Los arnesos sien sens falsa maestria, sinó tals com són acostumades de portar en guerra guerrejada.

Qui tocarà lo escut qui·s nomena Honor ha de fer les armes sens tela, lo arnés sens guarda neguna ni tarja, ni scut ne vayrescut. Hi la lança o lançes sien de XVII palms, sens roda ni altra maestria, e ferros esmolats. E si pert lança o la romp, ne pugua haver tantes com li plaurà fins a tant que mort o vençut sia.

Qui tocarà lo escut de Valor haja a fer les armes a cavall, ab sella açerada e testera, ab streps desligats, ab plates de XX liures enjús, una lança sola de larguària de XIII palms ^__ab lo ferre e ab tot, la punta de diamà, la gruixa cascú com li plàcia^__, spasa de IIII palms de larguària, una copagorja cascú a sa voluntat, una hacha de una mà poca, al cap una celada ab bavera, per ço que la batailla pus prestament prengua la fi que desijam. E si la acha desús dita sortia de la mà, la pugua cobrar tantes voltes com porà, mas que altri no la y puixa donar, sinó que ell mateix haja a cobrar-la, si pot.

Lo altre leó féu tot lo que·ls altres havien fet. E pres lo rey lo escrit de la boca del leó e féu-lo legir, les paraules del qual eren les següents."

CAPÍTOL LXXI

"Lo cavaller qui tocarà lo escut de Menysvaler ha de fer les armes a peu, ab IIII bastons, ço és a saber, lança, dagua, espasa e acha de II mans. La lança, qui la volrà portar emplomada ho pugua ben fer; e si millor li parrà spasa de git, que sia sa voluntat de portar-la. E s'agen a combatre tant e tan longuament fins que lo hu dels dos reste mort o vençut l'altre. E si resta sa e sens lesió de sa persona, que s'haja a posar en poder de aquella dama que·l vencedor volrà, e que ella pugua fer d'ell a sa voluntat. La mort serà egual entre nosaltres, perdonant de bon cor e de bona voluntat a tots aquells qui·ns offendran. E demanam perdó als qui offendrem.

"Com lo rey agué vist los quatre escrits e tot lo que los quatre cavallers demanaven, per ell los fon tot atorguat. E dix que les quatre enpreses eren molt perilloses, que aquests cavallers se procuraven la mort.

"Complit tot lo desús dit, feren reverència al rey e a la Reina, pujaren a cavall e tornaren-se'n en ses tendes. Lo rey dix a un rey d'armes que anàs als IIII cavallers e que·ls digués que ell los preguava que aquella nit venguessen a sopar ab ell. E féu carreguar XXX adzemles de vitualles e de totes les coses necessàries per a la humanal vida, e ab lo rey d'armes los ho tramés.

"Com los IIII cavallers veren la bona voluntat del rey, regraciaren-lo-y molt. E per scrit li respongueren que al present no acceptarien donatiu de persona del món ne·s darien a conéixer fins haguessen complides ses armes ^__e açò no fehien per desalt de sa altesa, sinó per quant ho tenien en vot^__, e que li'n feyen infinides gràcies. E no volgueren res pendre. Al rey desplagué molt com véu tornar les adzembles carreguades e de la resposta que havien feta.

"Aprés, senyor, los IIII cavallers aquella nit feren molt ricament emparamentar la gàbia de la nau. E entorn de la gàbia posaren los quatre scuts ab un scrit qui dehia: Qualsevulla cavaller o cavallers qui vendran per tocar aquests scuts, hajen a portar un scut ab les armes pintades de aquell cavaller qui volrà fer les armes. E aquell scut no pugua portar sinó dona o donzella, o rey d'armes, eraut o porsavant. E ab aquell scut hajen a tocar en lo escut de la gàbia segons les armes que volrà fer, e leixar aquell scut al costat de l'altre.

"L'endemà hi anaren molta gent per veure lo gran stat e magnificènciaque tenien, e a tots quants hi anaven daven a menjar molt copiosament, a la real. E los llurs compradors res que comprassen no pagaven sinó ab moneda d'or, e si res hi restava ho leixaven, que no u volien, que no volien que tocassen moneda blanca.

"Lo dia següent de matí anaren a l'aleujament del rey per ohir missa ab ell e vengueren devisats en altra manera, ço és, ab robes de brocat carmesí forrades de erminis, largues fins en terra, ab papafigos d'altra color molt ben brodats de grosses perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints d'or macís, ab paternostres de calçedònies que cascú portava en les mans molt grossos e molt bells. E venien a peu ab los IIII leons que·ls fehien companyia, e cascun leó portava en la boca unes ores molt ben guarnides. E stigueren en una gran sala per bon spay sperant lo rey quant exiria de la cambra.

"Com lo rey los véu, fon molt content de la llur venguda. La reyna ixqué e lo rey li dix que prengués los dos cavallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell conexia que eren senyors de molta auctoritat e stima. Lo rey pres los dos per les mans e la reyna los altres dos, e lo rey e la reyna anaven enmig. Los de la reyna la prengueren del braç e axí anaren tots fins a la sglésia. E, ans que començassen la missa, lo rey los dix:

"^__Yo no sé la honor que us pugua fer per no saber vosaltres qui sou. E molt me plauria, puix no us voleu dar a conéixer a mi, que plàcia ha cascú de vosaltres pendre lo loch segons lo estat en què nostre senyor Déu vos ha posats; si sou reis, prenguésseu lo loch que reys són mereixedors e, si sou duchs, per lo semblant, o de qualsevulla altre estament, fer-vos hi à la més honor que yo poria.

"Hi ells ab lo cap baix, regraciant al rey la honor e profertes que·ls fehia, e no volgueren res dir de paraula ni per scrit. Ab tot açò, lo rey manà que·ls fessen seure los primers de tots, prop de l'altar, e los leons allí prop d'ells. E prengueren les hores als leons de les boques e digueren ses ores. Com la missa fon dita, tornaren les hores als leons e posaren-se en companyia del rey e de la reyna.

"Com foren dins la Roca, estaven mirant aquella magnificència dels stats e abillaments que dins la Roca eren. Prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d'argent com lançaven aygua e vi per les mamelles e per la natura e staven molt admirats, dient ab senyals e per scrit que açò era fet ab lo major orde e subtil enventiva que jamés ells aguessen vist. E per molt que lo rey los preguàs, no volgueren restar per dinar-se ab ell. Prengueren comiat e tornaren-se a llur aleujament.

"Ara deu saber la senyoria vostra que, com los quatre cavallers agueren acabat de donar los quatre scrits lo primer dia que ells vingueren, de continent que ells se foren partits davant lo rey, Tirant, secretament, que negú de tota la companyia no·n sentí res, se n'entrà dins la ciutat e agué quatre scuts e féu-los pintar tots en aquella nit, cascun scut de sa color. E féu-hi pintar en lo hu les armes de son pare, en lo segon féu pintar les armes de sa mare, en lo terç scut féu pintar les armes de son avi, en lo quart féu pintar les armes de sa àvia. E en aquest spay que los scuts se pintaven, véreu molts cavallers se ajustaven de quatre en quatre per voler-los combatre. Açí n'i havia de França, de Ytàlia, de Aragó, de Castella, de Portogal e de Navarra, en los quals hi havia de molt bons cavallers sperimentats en armes que·ls volien deliurar, e molts ho posaven per obra. E lo duch de Clarença e lo príncep de Gales, e lo duch d'Atçètera e lo duch de Betafort, aquests quatre, havien feta concòrdia de voler-los combatre. E de la nostra companyia, que no·m vull oblidar, preguam a Tirant, puix ell havia fetes armes hi era desliurat dels perills de la mort, triàs a quatre de nosaltres dels més disposts de tota la companyia, per ço com tots eren en deute de parentesch e major en amistat. Ell respòs que era molt content e féu lo contrari.

"Com los scuts foren acabats de pintar, Tirant ajustà totes les donzelles e les més galanes e de major dignitat, e donà a cascuna un scut. E ajustà l'estat dels cavallers e, ab moltes trompetes e ministrés, passam davant lo estat del rey. Com lo rey véu los quatre scuts, demanà de qui eren. Dix un eraut:

"^__Senyor, de Tirant lo Blanch e de sa companyia.

"Com Tirant véu lo rey, descavalcà e pujà hon lo rey e la reyna eren, e supplicà'l fos plasent a la magestat sua dar-li licència que ab tot aquel stat pogués anar a tocar los scuts per deliurar aquells cavallers de la fort empresa que portaven. Lo rey fon molt content per dues coses: la primera perquè Tirant e los de sa companyia eren valents hòmens, la segona perquè tan prestament havien en sa cort trobat cavallers qui·ls havien deliurats. E Tirant fon tant cuytat per dubte que altres no s'i cuytassen a tocar los scuts, que scassament agué temps de fer pintar quatre banderes grans que portava e quatre cotes d'armes per a dos reys d'armes, un eraut e un porsavant.

"E ab tot aquell triümpho anam fins a les tendes dels cavallers. Com ells sentiren les trompetes e venir tanta gent, stigueren molt admirats com tan prest havien trobat lo que cercaven, car no era passat sinó un dia natural del dia que eren arribats. Los quatre cavallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, emperò tots temps portaven los papafigos per no ésser coneguts. Eferen abaixar un poch la gàbia perquè les donzelles poguessen tocar. La primera de totes que tocà fon la bella Agnés, e tocà en lo escut de Amor, si bé li eren més prop los altres scuts. Emperò ella anà legint les letres e no volgué tocar sinó Amor. Dona Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgué tocar sinó lo escut de Valor. Cassandra, filla del duch de Prohença, no volgué tocar sinó lo escut de Menysvaler. La Bella Senspar, filla del duch d'Anjou, fon contenta de tocar en lo escut de Honor. Com totes agueren tocat, penjà cascuna lo escut que portava al costat de aquell scut que havia tocat. E axí staven tots per orde, que lo cavaller qui vençés se n'havia a portar lo seu e lo de l'altre, car axí era ordenat.

"Com tots los quatre scuts foren penjats, los quatre cavallers descavalcaren les quatre galants dames qui los scuts havien portat e cascú pres la sua del braç. E tots descavalcam e portaren-nos dins la tenda on eren los lits. E dix lo hu dels cavallers a la bella Agnés, per scrit:

Per ma fe, ma dama, si vós en camisa stàveu gitada en aquest lit, e les altres per semblant, tota una nit d'ivern, yo poria bé dir que·n tot lo món no·s trobarien quatre lits més singulars.

"^__A vosaltres, cavallers, no fretura la companyia nostra ^__dix la bella Agnés^__, car yo veig allí quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia, per què no us cal més desijar.

"^__Del bo tria hom lo millor ^__dix lo cavaller.

"E prestament fon aquí la col·lació molt gran he abundosa de moltes maneres de confits. E al partir que fem, lo cavaller donà a la bella Agnés unes ores molt singulars e de rich guarniment. L'altre cavaller donà a dona Guiumar un braçalet, la meytat d'or e mig d'açer, ab molts diamants e altres pedres fines. L'altre cavaller donà a Cassandra una çerp tota d'or que·s mordia en la coha, molt rica de pedres precioses e los hulls tenia de dos grossos robins. La Bella Senspar tenia los cabells molt rossos e molt larchs: donà-li una pinta tota d'or l'altre cavaller, e no de menys stima que les altres joyes. E als reys d'armes, erauts e porsavants, e trompetes e ministrés, mil nobles a cascú. E jamés volgueren deixar les donzelles fins que foren al stat de la reyna, qui era en aquell cars ab lo rey. E lo rey rebé'ls ab molta d'onor e affabilitat. E estant davant lo rey los quatre cavallers, ab un scrit supplicaren al rey e als jutges del camp que prop de les llurs tendespoguessen fer una liça nova, per quant la que ells tenien ja feta, tants hòmens hi eren morts que no era sinó sepultura de cavallers. E lo rey ab los jutges foren molt contents que fos feta. Rebuda la resposta, prengueren licència del rey e tornaren-se'n e ordenaren de continent de fer la liça.

"E cascun dia, senyor, se mudaven de vestidures de gran stima e de nova manera. E puch ben dir a la senyoria vostra que molts grans senyors són stats malcontents de Tirant per enpendre de fer aquestes armes, per ço com ells les volien fer.

"Aprés que la liça fon feta e los cavallers agueren reposat, posaren un scrit a la porta de la Roca qui dehia que lo cavaller que havia tocat lo escut de Amor haja de ésser en lo camp lo terçer dia. E Tirant dies havia que stava en orde sperant quant lo demanarien.

"Venint lo dia asignat, Tirant ajustà totes les sues donzelles ab tot lo estat dels cavallers e anà ab totes les acostumades gales. E lo rey e la reyna eren ja en lo camp, alt en los cadafals. Com Tirant apleguà, trobà un cavaller al cap de la tela e, rebut Tirant per los fels, tancaren la porta de la liça e posaren-lo a l'altre cap de la tela. Com la trompeta sonà, los cavallers feriren los cavalls dels sperons e feren moltes carreres e de molt bells encontres. Lo cavaller encontrà a Tirant en una carrera e ferí'l sobre lo rest, esquillà e no pres, e scorregué al guardabraç dret e levà-lo-y del tot, ab molt cotó del gipó que la punta de la lança se'n portà. De aquest colp Tirant molt se'n smayà. L'altra carrera lo tornà a encontrar alt en la xarnera de l'elmet e, si II dits més baix l'agués encontrat, de mil vides no·n tenia una. E allí hon lo encontrà, pres en la xarnera, e la lança no·s rompé, e tragué·l de la sella e caygué en terra. Tirant tornà a cavall lo més prest que pogué. E stà en veritat que Tirant havia fet dos encontres en lo guardabraç squerre e havia'l un poch desmarchat allí hon vénen quasi los més encontres. E a l'altra carrera que feren, Tirant lo tornà ha encontrar en aquell guardabraç e rompé lo cuyro per hon passen les tiretes, e tenia lo guardabraç liguat de part de dins ab una corda de seda tan grossa com lo dit, e les tiretes no·s pogueren rompre perquè eren de cor de cànem cruu. E lo guardabraç li fóra del tot caygut sinó per lo cordó de seda e, d'altra part, li dava gran enpediment perquè dalt era desfet, que poch útil li fehia. E axí feren moltes carreres, que a l'hu fallia lo guardabraç dret e a l'altre lo esquerre.

La fortuna fon favorable a Tirant, que encontrà altra volta en aquell loch mateix al cavaller, e pres-lo un poch alt e, les lançes que eren grosses, levà-li lo braç, que li caygué sobre lo coll del cavall, que valer no se'n podia perquè los ossos eren romputs. E lo miserable de cavaller encara volia fer armes, que li liguassen lo braç. E lo sperit li fallí, que no pogué més per la molta sanch que perdia. Mès-s'i espasme e tornà tot ert en la sella, que no·l pogueren descavalcar sinó ab la sella ensemps.

"Tirant se'n tornà, armat axí com stava, sens levar-se lo elmet del cap. E prestament l'altre cavaller donà un scrit al rey que en aquella hora mateixa volia combatre. E los jutges del camp digueren que no romprien per res les ordinacions del camp, com en aquell dia no s'i podien fer dos morts ni en tota la setmana, que en camp aguessen entrar sinó los dies que eren elets per fer armes en liça a tota ultrança. E si aço no·ls venia bé, que tenien libertat de anar-se'n tota hora que a ells plasent los fos.

"^__Ara que·ns han mort un cavaller nostre, frare d'armes, dien que·ns ne anem? O tots hi morrem o tots venjarem la mort de aquest ^__digueren los III cavallers.

"Lo rey féu fer molta de honor a la sepultura del mort cavaller, axí com fehien a tots los altres. Com lo portaven a soterrar, los tres cavallers se vestiren de vermell ab robes de grana. E tot quant portaven era vermell, significant venjança, e sens plorar ni fer negun senyal de tristor."

CAPÍTOL LXXII

"^__Venint lo dia que era asignat per fer la batailla, Tirant se armà tan secretament com pogué. En aquest fet no pense la senyoria vostra que tots los de la nostra companyia hi sabessem sinó tres de nosaltres, parents de Tirant, e un servidor seu antich. Tirant féu portar les banderes e sobrevestes per a ell, e per als reys d'armes e erauts, de les armes de son avi, car les prim[e]res foren de la àvia. E ben armat pujà sobre son cavall emparamentat.

"Aquest cavaller qui és açí restà tancat dins una cambra perquè Tirant lo·n pregà molt, e tots se pensaven que fos ell.

"Tirant anà acompanyat en la manera acostumada com desús és dit. Com fon dins la liça, ja trobà un cavaller del scut de Honor. Y havien a córrer sens tela e ab arnés sens guarda neguna. Pochs encontres féu lo hu ni l'altre, que no romperen sinó çinch lançes. La onzena carrera, Tirant llançà la sualança e demanà que li'n donassen una més grossa, e ab aquella encontrà'l tan fort que la lança no volgué haver pietat de negú e passà'l de l'altra part, que la lança no·s rompé. E al passar que Tirant féu ab la lança en lo rest, al voltar que·l cavall féu, la lança se voltà al revés e féu-li molt gran dan ^__que li obrí molt la nafra^__, que no aguera fet si la lança se fos rompuda. Emperò axí havia de ésser, que lo pobre de cavaller caygué en terra e ab la basca de la mort fortment cridava.

"Tirant descavalcà prestament, tirà la spasa e posà's prop d'ell, que, si·s volgués levar, que·l ferís ab la espasa, que·l matàs o·l fes desdir o dar per vençut, segons és pràtica en les armes a tota ultrança. E Tirant li demanà si volia fer més armes e l'altre era més mort que viu.

"Los jutges del camp davallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell se'n podia bé anar sens perjuhí negú seu. E Tirant, axí armat com stava, tornà ha pujar a cavall e tornà-se'n al seu aleujament, que negú no pogué conéixer que fos ell, ans tots los de la companyia e los de la casa del rey penssaven que aquest fos lo qui era stat assignat en lo altre dia per fer la batailla.

"Lo dia asignat per al terç cavaller del scut de Valor, fon en lo camp, e lo rey e la reyna. Tirant entrà per lo camp per lo orde acostumat. Com la trompeta tocà, los jutges manaren que·ls deixassen anar e ells, ab ànimo sforçat de cavallers, anà lo hu devers l'altre ab les spases en les mans, que semblaven dos leons. E les petites aches portaven en la anella de l'arçó de la sella. Combateren-se primer ab les spases molt ferament, que·ls fehia molt bell veure. És veritat que Tirant tenia lo cavall molt pus lauger que l'altre e mostrava's molt millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop lo hu de l'altre, e Tirant li tirà una estocada ab la spasa dejús lo braç que li féu una gran nafra. Com Tirant véu que perdia molta sanch, mès prestament la spasa en la mà de la regna e tragué la acha, e començà'l a soptar de colps molt fers. Com lo cavaller véu que mal se pintava lo joch, volgué fer axí com havia fet l'altre, volgué tornar en la bahïna la spasa e no podía, que un home armat prou té a fer de poder estojar la spasa. E en aquest spay que ell estava torbat d'estojar la spasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que·l fehia star molt més torbat. Lo cavaller se agué a posar la spasa dejús lo braç e volgué pendre l'acha. E Tirant lo tingué tan a prop e soptava'l tan de mortals colps que no podia pendre la acha e, tant com prenia de l'avanbraç o del guardabraç, tant li'n levava, car verdaderament, senyor, la pus mala arma ésde totes una per una. Tirant li donà tres o quatre colps sobre lo cap, que·l torbà tant que jamés pogué traure la acha de l'arçó de la sella, e tenia la spasa desots lo braç: per no perdre-la, no podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldestre en les armes e, tals com aquestes, moren envergonyits perquè no saben la pràtica ni lo estil de les armes. E al parer del rey e de tots los altres, sens fer defençió neguna, morí molt desaventuradament e no com a cavaller. E tants colps li donà Tirant sobre lo braç que·l tenia lançat sobre lo coll del cavall, que no·l podia alçar. E lo darrer colp que li donà fon sobre lo cap, que tota la celada li enclotà dins lo cap, que lo cervell li féu exir per los hulls e per orelles, e caygué mort del cavall.

"E Tirant, ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren-li la porta del camp, e les donzelles, qui ja speraven per rebre'l perquè havien vist mort l'altre cavaller. E ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament. Emperò Tirant no·s volgué desarmar lo cap per no ésser conegut. Abillà's molt bé e, tan secretament com pogué, se mesclà ab los altres cavallers."

^__Bé fon mala sort ^__dix lo hermità^__ de morir axí tres cavallers. Vejam lo quart quina fi féu.

CAPÍTOL LXXIII

"^__Senyor, la senyoria vostra deu saber que aquesta batailla se havia de fer a peu. E lo dia asignat ells entraren los dos en la liça ^__present lo rey e la reyna, los jutges del camp e tots los grans senyors que en la cort eren^__ e combateren-se molt ferament. E vengueren-se abraçar e, per força, lo hu e l'altre leixaren caure les aches e tiraren les dagues, car de les spases no se'n podien servir, tan abraçats staven. Taillaren-se les cordes de seda ab què los baçinets staven ligats."

^__Com! ^__dix lo hermità^__. E tan poch sap Tirant e los altres que ab seda agen a liguar lo bacinet?

^__Ab què·s pot ligar millor ^__dix Diafebus^__, sí Déu vos done longua vidaen aquest món e paradís en l'altre?

^__Mon fill ^__dix lo hermità^__, en lo temps de mon jovent, no que yo haja acostumat de portar ni fer armes, mas stiguí alguns dies ab un cavaller qui sabia molt en les armes e viu-lo combatre en liça a tota ultrança, e e·ll fóra mort d'aquella volta si no fos estat lo cordó de seda que portava. E ara vos diré, mon fill, com se deu fer. Preneu fil de ferre de aquell que posen en les lànties, qui·s doblegua a totes parts, e cobriu-lo tot de seda a manera de cordó. E per fort que·l ligueu, tostemps presta e·s doblegua en aquella part que·l volreu. E si·l volen taillar, no poden: la seda porien taillar, mas no lo ferro. E aquest és bon secret en les armes. Ara vejam la fi de la batalla, si us plaurà.

"^__Senyor, diré a la senyoria vostra que, stant ells axí abraçats e los cordons dels bacinets taillats, donaren-se molts colps lo hu a l'altre e los dos caygueren en terra. E levaren-se com a valents cavallers e, tan prest com foren de peus, tornaren les dagues en les bahïnes e tiraren les spases, e tornaren a la batailla molt aspra e cruel ^__que lo cavaller tenia gran desesperació per los tres jermans d'armes que li havien morts, e fehia molt gran sforç. E Tirant se esforçava per no perdre lo violari, que tantes armes fehien los dos cavallers que tots los miradors n'estaven admirats e prengueren plaer que tal batailla no vingués a fi perquè negú d'ells no morís. E tornaren-se altra volta abraçar e hagueren a llançar les spases e venir a les dagues. E puch bé dir, senyor, que negú dels II cavallers no fon nafrat en lo cors, sinó en lo coll hi en lo cap, davall lo bacinet, per ço com lo bacinet stava fluix: posaven les dagues dejús la falda del bacinet e allí se ferien malament. Aprés tornaren a caure altra volta. E lo cavaller portava lo arnés de les cames de paper engrutat cubert de fulla d'argent, que pròpiament paria arnés de cama e de cuxa, e de part de tras portava cuyro de bou clavat ab lo peto, e anava molt lauger, que tenia molt gran avantatge. Emperò, ab la valentia que tenien los dos, se tornaren a levar altra volta e tornaren a fer armes, mas estaven molt empedits lo hu e l'altre, que no·s podien dar tants colps com agueren, per los bacinets que tenien desligats, que·ls torbava la vista, que no·s podien bé veure. Emperò lo cavaller tant s'estrengué ab Tirant que·l féu caure en terra, e Tirant lo tingué tan fort abraçat al caure que l'agué a seguir, e los dos caygueren en terra. E Tirant donà tan grancolp en terra, del cap, que lo bacinet li sortí tres passes luny e trobà's més lauger que de primer. E per temor de morir féu son poder de levar-se ans que l'altre, e fon-li bé mester, que com Tirant fon de peus, l'altre tenia les mans e genolls en terra per levar-se. E Tirant, qui fon més prest levat e véu l'altre qui stava ja per alçar-se, donà-li ab les mans gran enpenta e féu-lo caure de l'altra part, e tenia'l tan a prop que no·l leixava menejar; posà-li los genolls sobre lo cors per voler-li levar lo bacinet. Lo cavaller qui en terra estava, sentí que Tirant li tenia los genolls endret dels pits: voltà tot lo cors, e lo arnés de Tirant ab lo arnés de l'altre aleneguà, que Tirant no·s pogué tenir e caygué a l'altra part, e los dos treballaren qual primer se levaria. La sort e fortuna volgué ajudar a Tirant: per ço com lo bacinet li era caygut, trobà's molt més lauger que l'altre e levà's més prestament, que li valgué molt."

^__Senyor, yo tinch compassió de la mort de aquests quatre cavallers, germans d'armes, com axí moriren. E aquest jamés se volgué dar per vençut, sinó que volgué morir martre d'armes.

^__E senyor, Tirant ha agut de grans ventures perquè és molt destre en les armes e més té giny que no força. E la major virtut que té és que li dura molt lo alé, que si combat del matí al vespre e stigua tostemps armat, jamés se pert per alé.

^__Aqueixa és la principal virtut que·l cavaller pot haver ^__dix lo hermità^__ qui ha de fer armes. Vejam vosaltres, cavallers qui sou jóvens e sabents, en lo exerçiçi de les armes qual stimaríeu més: ésser fort e no destre ni ginyós, o molt destre e ginyós e no fort?

Entre aquells cavallers que allí eren agué de moltes opinions. Aprés los dix:

^__¿Què volríeu més: entrar en batailla concordada egualment armats, a cavall, spasa sens sperons o sperons sens spasa, e que axí us aguésseu de combatre? E dich-vos certament que yo he vist fer tals batailles. Encara, yo·n viu fer una altra batailla davant lo duch de Milà e fon mès en electió de dos cavallers que·s volien mal, a cavall lo hu e l'altre a peu, armats egualment ab armes defensives. Lo de cavall portava spasa sola, sens altres armes offensives, e lo de peu portava lança ab un punyal. Qual de aquestes eligiríeu si requests ne fósseu?

Ara, deixem açò ^__dix lo hermità a Diafebus^__. Digau-me Tirant si ha fetaltres cavalleries, en aquest honorós pas d'armes, a tota ultrança.

^__Senyor, yo us ho diré ^__dix Diafebus^__. "Aprés que aquests IIII cavallers foren morts, vengué un cavaller que·s nomenava Vila-Fermosa, molt valentíssim cavaller e natural d'Escòcia. Un dia, stant en la cort, en presència del rey e de la reyna, dix a Tirant les següents paraules."

CAPÍTOL LXXIIII

"^__Cavaller virtuós, la vostra ínclita fama resplandeix per tot lo món de molta bondat e gentilea. E yo, hoint aquella, só vengut de la mia terra deixant lo servir de mon rey e senyor, aquell qui senyoreja la Scòcia. E la causa de la mia venguda és per quant yo, departint un dia, per mos peccats, ab una senyora que té la mia ànima cativa, no·m volgué admetre ma demanda ni pendre'm a merçé, sinó que, ab crueltat, me dix que jamés me parlaria fins a tant yo agués combatut e vençut en camp clos a tota ultrança aquell cavaller qui tanta glòria en aquest món havia sabuda guanyar. E per ço com vós, Tirant, sou aquell a qui ma senyora me remet, vos requir, per lo orde que haveu rebut de cavalleria, que·m vullau admetre la mia demanda a tota ultrança ha cavall, ab bacinet sens careta. Les altres armes vós devisau en la manera que ben vist vos sia, que puix yo he devisat la una part, que vós deviseu l'altra. E açò us hauré a molta gràcia.

"No tardà respondre Tirant en manera de semblants paraules:

"^__Cavaller, a mi par que vostra demanda és més voluntària que de necessitat. E consell-vos que la leixeu per a temps de necessitat, car batailla a tota ultrança és fort e de mala digestió. E per quant yo no só sa de ma persona, que les nafres que tinch no són bé guarides, que per vostra bondat e gentilesa serqueu altre cavaller, dels quals trobareu en aquesta pròspera cort tants e de tanta virtut que us contentaran a tot lo vostre desig.

"^__Bé poria ésser lo que vós dieu ^__dix lo cavaller^__, mas què puch fer? Que ma senyora no·s contenta si no·m combat ab vós, e altri no vull sinó a vós. E si per temor de mort stau de no combatre-us ab mi, açí, davant la magestat del senyor rey, vos offir dar-vos una peça de arnés de avantatge, puix no sia la espasa.

^__"Yo, per salut de la vostra persona me volia scusar de no venir a batailla ab vós ^__dix Tirant^__. Però, puix tant me'n forçau e me'n requeriu, no volria pensassen los bons cavallers que per covardia ho leixe de fer. Yo só content, ab la ajuda de la divina Bondat, de liurar-vos, e accepte vostra batailla e requesta. E puix haveu començat de devisar la una part de les armes, yo us done libertat, jatsia a mi pertangua, que vós les deviseu totes a tot útil vostre. De la peça d'arnés que m'offeríeu donar, yo no la acceptaria. E par-me que en lo vostre parlar que trementina bullenta no us ha tocat.

"^__Ara, puix som concordes de nostra batailla ^__dix lo cavaller^__ vós, Tirant, me haveu a jurar e fer sagrament açí, en presència de la magestat del senyor rey e de la senyora reyna e dels bons cavallers que açí són, de no acceptar requesta de negun cavaller ne fer armes negunes, per ço que laugerament se poria seguir ésser nafrat o alesiat de algú de vostres membres, e la batailla per vós acceptada no pogués venir en aquella fi per mi tant desijada.

"E Tirant, en presència de tots, féu lo jurament. E dat compliment a tot, lo cavaller pres comiat del rey e de la reyna e de tots los de la cort, e tornà-sse'n en Scòcia. E supplicà a la reyna d'Escòcia fos de sa merçé que li volgués asegurar lo camp e deixar venir la batailla a fi segons era concordada entre ells. E la reyna graciosament lo y atorguà, de tenir-li lo camp segur dins quatre meses aprés que la citació los presentada, perquè Tirant hagués prou temps de ésser guarit.

"Senyor, Tirant tramés aquell servidor seu qui tant de temps lo havia servit e sabia en sos secrets més que tot altre, e tramés-lo a casa de son pare e mare perquè li fallien los diners per posar-se en orde de les coses necessàries per anar en Scòcia per fer la batailla. E com fon al port de Dobla per passar la mar, trobà allí tots los servidors dels IIII cavallers que Tirant havia morts, qui staven esperant una nau qui prestament devia partir per passar en la terra ferma. Com se foren tots recollits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los altres. E parlant dels quatre cavallers morts sabé com lo hu era rey de Frisa e l'altre, son germà, lo rey de Apol·lònia. Stigué molt admirat e pres molt gran alteració per la mort del rey de Frisa, qui era son senyor natural, e començà a fer gran dol, lamentant-se de la sua desaventura. E ab làgremes que dels seus hulls abundants corrien, ab veu piadosa, plorant, dehia:

"^__O trist e desaventurat de mi! E quina mala sort m'à portat que ab ajuda mia se sia armat cavaller qui haja mort ha mon senyor natural! Bé és stada mala sort mia que a tal cavaller yo hagués a servir. Oh fortuna! ¿E per què has permés que un tan excel·lent senyor com era lo rey de Frisa, mon senyor, que vassall seu, ignocent de tal culpa, sia stat participant en la sua mort dolorosa?

"Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassió dehia lo servidor de Tirant, qui·s nomenava Maldonat, que tots los qui eren en la nau staven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilom fehia. E durà tant que pervengué a notícia de aquell cavaller ançià que era majordom dels IIII cavallers morts, qui stava dins la nau, tancat en una cambra, plorant sa desaventura. E ixqué de la cambra, ab ton son dol, e apartà lo servidor de Tirant a una part e preguà'l molt que li digués de què fehia tan strem dol.

"^__Senyor ^__dix lo gentilom^__, yo só vassall del rey de Frisa e tinch pare e mare en la sua terra. E de molt poca edat ixquí del seu regne e passí, per ma sort e per ma desaventura, en Bretanya. Trobí'm en servitut de aquest cavaller ^__que nunca jamés yo l'agués conegut^__ per causa de yo ajudar-lo ha armar e fer les banderes, les sobrevestes, e fer pintar los scuts e totes les coses necessàries per a la batailla desegual, que un cavaller sol agués a fer morir dos reys e dos duchs, en special a mon senyor natural. Aquesta és la dolor que més me atribula, com pens que ab engan ho ha fet.

"Lo cavaller ançià, com véu axí parlar lo gentilom, posà'l dins la sua cambra e volgué saber tot lo fet com era passat. E en haver hoït tot lo que aquell dehia, dix-li:

"^__Amich, prech-vos que, si amau a vostre senyor natural, que us ne aneu ab mi e leixau lo servei de Tirant.

"E lo gentilom, per la sua fealtat, amor e voluntat que tenia a la pàtria d'on era natural, deixà de anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma, anà-se'n ab lo cavaller. Emperò hagué un home ^__pagà'l bé^__ qui portà les letres de Tirant en Bretanya.

"Com lo cavaller, ab lo criat de Tirant, foren arribats en la major ciutat de Frisa, trobaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur rey e senyor. E per la relació de aquell e del cavaller ançià, vengué lo cars a notícia de un cavaller qui havia nom Kirielayson de Muntalbà, lo qual venia de natura de gigants, qui era de molt gran statura, molt fort e animós més que tot altre. E certament era un valentíssim cavaller, lo qual dix en presència de tots que aquest fet no passaria sens condigna punició del mal cavaller Tirant. E prestament ordenà una letra e pres un rey d'armes qui havia nom Flor de Cavalleria, e una donzella qui anà per parlar, e lo rey d'armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben acompanyats, passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rey de Anglaterra, la donzella, ab veu sforçada, cridant dix."

CAPÍTOL LXXV

"^__O rey prudentíssim e de gran excel·lència! Yo só venguda açí davant la magestat tua per posar clam e demanda contra un falç e reprovat cavaller qui·s fa nomenar Tirant lo Blanch e los seus actes són ben negres. E si açí és, vinga avant que yo li diré com ell, ab gran tració e maldat, e ab armes dissimulades e de gran engan, ha morts ab les seus falses mans a dos reys e dos duchs, e açò no ha un mes complit.

"^__Com pot ésser, donzella ^__dix lo rey^__, lo que vós dieu? Que Tirant ha prop d'un any que és en la mia cort, que no he vist ni sabut que tals coses ell haja fetes com vós lo incriminau, en special de cars de traçió.

"Eren allí alguns parents de Tirant que y volien satisfer, e lo rey dix que callassen, que no permetria que negú hi parlàs. Puix Tirant era allí, que·l fessen venir, que ell volia saber aquest cas de traçió com passava.

"E prestament ho anaren a dir a Tirant, lo qual trobaren que encara stava en lo lit, que no s'era levat, car, per causa de la molta sanch que avia perduda e per les nafres que encara no eren ben guarides, no·s levava massa matí per donar repòs al cors, e per ço ell no·s trobà ab lo rey en aquella hora que anava a hoir missa. E digueren-li que una donzella era venguda davant lo rey e la reyna, qui·l reptava de traçió.

"^__Ha, sancta Maria val ^__dix Tirant^__, jamés en tota la mia vida pensí fer cas de traçió! ¿Com se pot fer que aquesta donzella sia venguda tan mal informada contra tota veritat en posar-me tan leig crim?

"E molt prest fon vestit, sense acabar-se de cordar, e féu-se dar un manto tot brodat de perles e d'orfebreria, per ço com li havien dit que venia ab la donzella un rey d'armes. E ab cuytats passos anà hon lo rey era, qui l'esperava a la porta de la sglésia, e ab ànimo sforçat de cavaller féu principi a tal parlar."

CAPÍTOL LXXVI

"^__Senyor, qui és lo qui m'incrimina de cars de traçió? Yo só açí per defendre mon dret, ma honor e fama.

"La donzella s'acostà a ell e conegué que era Tirant lo Blanch, e dix-li:

"^__O traÿdor e mal cavaller, desegual en l'orde de cavalleria, scampador de la sanch real, qui ab armes falsificades e de engan has morts ab les tues pròpies mans cruels a dos duchs e dos germans reys, lo hu de Frisa e l'altre de Apol·lònia! E tals morts no·t pots scusar sens gran nota e punició cruel en la tua reprovada persona.

"Parlà lo rey e dix:

"^__Donzella, sí Déu me salve la vida, yo no sé ni he conegut que reys sien venguts en mon regne, ne menys en ma cort.

"^__E com, senyor? ¿No és la magestat vostra en recort pochs dies ha ^__dix la donzella^__ de quatre cavallers, germans d'armes, que no volien parlar e portaven ab ells quatre leons coronats?

"^__Sí ^__dix lo rey^__, bé·m recorda. Mas sobre nostra fe real, jamés d'ells poguí saber qui eren ni de qual terra, que si yo agués sabut que eren reys y en ma cort fossen venguts, jamés aguera consentit que aguessen fetes armes voluntàries a tota ultrança, per ço com lo perill és molt gran e no deu ésser donat a reys fer armes voluntàries, en special a tota ultrança. Si eren necessàries, gran rahó seria. Mas vos puch dir ab tota veritat que jamés ho sabí. Digau-me, donzella, qui eren los duchs?

"^__Senyor, yo us ho diré. Lo hu d'ells era lo duch de Burgunya, lo qual vengué açí a vostra altesa per embaixador del rey de França.

"^__Bé só en record d'ell ^__dix lo Rey^__. E m'és molt enuig la sua mort. E l'altre, qui era?

"Dix la donzella:

"^__Fill era de l'emperador de Alamanya y era duch de Bavera. E lo traÿdor de Tirant ab engan e maldat los ha morts a tots IIII ab aquelles mans de mal cavaller que jamés perdonen la mort a negú.

"Tirant no pogué més comportar que parlàs, sinó que ab gran ira dix:

"^__Donzella, no tinch altra dolor en aquest món sinó com sou dona, car si fósseu cavaller, axí com sou donzella, yo us ne fera anar ab les mans al cap plorant. Emperò yo preguaré a la mia ànima que no·s vulla gens alterar de les paraules vils e deshonestes que d'eixa vostra vil boca ixen, car en lo vostre mal parlar yo no y pert res, com sabuda cosa és que tot l'esforç de les dones és en la lengua. Emperò si açí és aqueix cavaller qui·s fa nomenar Kirielayson de Muntalbà e ell diu de mi lo que vós aveu dit davant mon senyor lo rey, poria ésser, ab la ajuda de nostre senyor Déu, yo·l faré anar on he tramés los altres en breu temps. Donzella, yo us prech, per gentilea, vos aregleu en vostre parlar e deixau fer als cavallers, a qui toca aquest fet.

"Aprés se girà Tirant devers los cavallers e dix:

"^__Si yo he morts los quatre cavallers he-u fet axí com fer devia, sens engan negú ni milloria d'armes. Emperò la magestat del senyor rey és açí, qui ha vistes fer les armes, e los jutges del camp e tots los nobles cavallers poran-ne fer verdader testimoni. E yo·m vull sotsmetre d'estar-ne en juhí davant la magestat del senyor rey e de los jutges del camp.

"Com lo rey lo véu parlar axí justificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp. E tots digueren que Tirant era valentíssim cavaller e molt discret. Hoïdes per lo rey d'armes Flor de Cavalleria les paraules de Tirant, acostà's a ell e en presència de tots presentà-li la letra de Kirielayson de Muntalbà. Tirant li féu la següent resposta:

"^__Rey d'armes, per ton offici est tengut dar e presentar letres de batailla e concordar cavallers e gentilshòmens si request ne sou, axí en batailles necessàries com voluntàries. E per quant a veguades és dubtosa la execució, yo, davant la magestat del senyor rey y de la senyora reyna, y en presència de tots los altres, jo accepte la letra o requesta si és de batailla a tota ultrança. E si és armes retretes ni civils, o fos per altra cosa, yo m'ature acort.

"Tirant pres la letra e donà-la a hu qui sapia molt bé legir, e en presència de tots fon lesta, la qual era del tenor següent."

CAPÍTOL LXXVII

A vós, Tirant lo Blanch, més cruel que lo leó famejant, falsificador y scampador de la sanch real de aquells benaventurats cavallers mon senyor lo rey de Frisa e lo rey de Apol·lònia, ab armes falses e disimulades entre cavallers de honor no acostumades portar. E per quant vós sou desegual cavaller e, per més propi parlar, traÿdor, falsificat en armes y en tot lo que de honor és, e yo avent notícia de la vostra gran maldat ^__per bé que só cert que·n seré blasmat per molts bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e traÿdora yo haja admesa per companyia de entrar dins liça en camp clos a tota ultrança com si fos de persona en libertat posada^__, a tota ma requesta vos combatré a hús e costum de França. He us dó poder de divisar les armes. E vostra resposta speraré per spay de XXV dies aprés que us serà presentada, de la qual staré a relació de Flor de Cavalleria, rey d'armes. E si per temor de mi acceptar no la gosareu, siau çert yo us reversaré les armes he us penjaré cap avall segons de traÿdor se pertany. E per totes les corts dels grans senyors yo hiré mostrant la gran traçió que feta aveu en les persones de aquests dos reys, e serà notificat a tots aquells qui saber-ho volran.

Scrita e sotsscrita de la mia mà, sagellada de mes armes pròpies e partida per A.B.C. Dada en la ciutat de Frisa a II de juliol.

KIRIELAYSON DE MUNTALBÀ.

CAPÍTOL LXXVIII

"Com Tirant agué feta legir la letra e véu lo contengut en aquella, dix al rey:

"^__Senyor, cascuna cosa ve en son temps. Bé véu la magestat vostra com aquest cavaller me incrimina de cars de traçió. Jo me'n defendré fins a la mort e tindré la mia mort per ben spletada si jamés yo consentí ni ginyí mal negú per als quatre cavallers.

"^__Bé som certs ^__dix lo rey^__ que vostra honor és salva. Emperò, puix lo cars s'és seguit, anem a la sglésia del senyor Sanct Jordi e hoyrem missa e farem-los la honor que ells són mereixedors, puix sabem que són reys coronats.

"Los jutges del camp digueren que era molta rahó, que axí·s devia fer. Lo rey e la reyna ab tots los stats hi anaren. Dix Tirant:

"^__Senyor, yo requir a la magestat vostra e als jutges del camp me complau de justícia, puix los reys són stats morts per mi líçitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la magestat vostra los vol traure de aquella sepultura hon estan e posar en altra, a mi par, segons lesordinacions per la altesa vostra e per los jutges de camp és stat ordenat, yo dech anar armat aprés d'ells fins sien dins l'altra sepultura. E açò, senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justícia fer-se deu.

"Lo rey tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers, e tots concordaren, segons les ordinacions que eren estades fetes, Tirant demanava gran raó. Dix-li lo príncep de Gales:

"^__E bé voleu ésser fart de honor, Tirant lo Blanch. E no us contentau de haver-los morts que encara voleu aver més d'ells?

"^__Senyor ^__dix Tirant^__, lo perill de les armes és tan gran e tanta sanch és exida de la mia persona, que a cascuna part que·m gire tota·m dol. E si ells aguessen agut de mi lo que yo he agut d'ells, ells agueren fet altrament de mi lo que yo no he fet d'ells. E per ço aquesta honor no la leixaria per res que no la rebés segons és ordenat per stil e pràtica d'armes.

"E Tirant prestament se anà armar e ab tot son stat de donzelles e cavallers entrà per la sglésia de Sanct Jordi ab molts ministrés, trompetes e tamborinos, reys d'armes, arauts e porsavants. E ell, tot armat en blanch, ab la spasa nua en la mà. Lo rey e la reyna, ab tots los stats, qui ja eren en la sglésia, acostaren-se tots a la tomba o vas hon los quatre cavallerss staven, cascú en sa caixa, molt closes e enpeguntades. E de tots los altres ho havien fet axí perquè, si los parents los volguessen portar en llur terra, que u poguessen fer. Tirant, ab la spasa, donà grans colps sobre la tomba e dix:

"^__Ixquen los reys qui açí jahuen adormits.

"Prestament los min[i]stres de la justícia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reys e, per manament del rey, les posaren enmig de la sglésia on avia fetes aparellar II grans e altes tombes ab molt richs draps de brocat per terra, e les tombes cubertes. E aquí foren posats los dos reys e fon-los feta la major honor que fer pogueren, ab totes aquelles cerimònies que a reys són acostumades de fer.

"Aprés, lo rey los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe obrada molt artificialment, e sobre la tomba un bell tabernacle. E féu-hi pintar les armes dels dos reys e sobre aquestes armes staven pintades les armes de Tirant. E entorn del tabemacle havia letres d'or que deyen: Açí jahen lo rey de Apol·lònia e lo rey de Frisa, germans, qui eren reys coronats, qui moriren com a valentíssims cavallers, màrtirs d'armes, per mans de aquell virtuós cavaller Tirant lo Blanch.

"E com la tomba fon feta, lo rey los hi féu posar dins. Com les obsèquies dels reys foren acabades, lo rey e la reyna se'n tornaren. E Tirant, enmig de tots los stats e ab molta de honor, fon acompanyat al seu aleujament. E tanprest com se fon desarmat, se pres a fer resposta a la letra que lo rey d'armes li havia portada, lo principi de la qual fon en stil de semblants paraules."

CAPÍTOL LXXIX

[K]irielayson de Muntalbà: vostra letra he rebuda per Flor de Cavalleria, rey d'armes, partida per A.B.C., scrita e sotsscrita de vostra mà, ab sagell enpremptada de vostres armes, la qual conté paraules vils e desonestes. E par-me que no stan bé tals rahons en boca de cavaller, volent mostrar a la gent ab paraules colorades venjar la mort dels dos reys. E si vós tinguésseu tal desig com mostrau aver, no·m devíeu scriure, sinó vós venir açí, puix sabíeu que yo era en la cort del senyor rey de Anglaterra ^__emperò cavallers hi à que més amen çercar que trobar^__, dient que yo ab armes falses e dissimulades hauria morts los dos reys e ab traçió ensems mesclada. Dich que mentiu e mentireu tantes vegades com ho direu. Yo·ls he morts com a cavaller dins camp clos, ab aquelles pròpies armes per ells devisades, axí offensives com defensives. E si, per la victòria per nostre Senyor a mi dada, e les mies mans an sabut guanyar lo preu e la honor davant la magestat del sereníssim rey de Anglaterra e dels jutges del camp ^__com a cavallers obrant envers ells, no coneixent ni sabent qui eren^__, la mort axí bé era presta per a mi com per a ells. E si los magnífichs jutges del camp seran requests per vós o per altri, trobareu ab tota veritat venir armat contra mi ab armes injustes, no de cavallers qui ab empresa feta vénen, portant en les cames de paper engrutat, argent pellat e altres coses les quals no cur dir. E lo cars per vós a mi posat malament, defensant mon dret, honor hi fama, só content ^__ab la ajuda de nostre senyor Déu e de la sacratíssima Mare sua, senyora nostra, e del benaventurat cavaller mon senyor sanct Jordi^__ vostra requesta a tota ultrança, a hús e a costum del realme de França, acceptar. E per lo càrrech per vós a mi dat, jatsia a mi pertangua, devise fer la batailla no a cavall, perquè no diguésseu que ab milloria de cavall vos agués mort o vençut, mas a peu, ab acha de VII palms sens croxet ne falsa maestria, tal com és acostumat de portar en liça; spasa de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals de dos palms e mig. Pregant-vos no m'escrivísseu més, car no rebria pus letra vostra, sinó que vingau personalment e no ab procurador. E asegur-vos que no tindreu treball de anar per les corts dels grans senyors, ni de reversar armes e de moltes altres desonestats que són exides de aqueixa falsa boca. Sotsscrita de la mia mà, ab lo sagell de les mies armes enpremptada, partida per A.B.C. En la ciutat de Londres feta a XIII de juliol.

TIRANT LO BLANCH.

CAPÍTOL LXXX

"^__Lo día aprés que lo rey d'armes presentà la letra a Tirant, agué la resposta, e prestament partí ab la donzella. E apleguats que foren en la terra ferma, prestament sabé Kirielayson de Muntalbà com lo rey d'armes venia ab bona resposta: desenpachà de posar-se en orde de totes les coses necessàries. Com lo rey d'armes e la donzella foren apleguats, legí la resposta. E lo dia següent pres comiat de tots los parents e parentes e partí de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rey d'armes se'n tornà ab ell. Caminà tant per ses jornades, per terra e per mar, fins que fon davant lo rey de Anglaterra. Com agué feta reverència al rey e a la reyna, demanà qual era Tirant, e per lo rey d'armes, qui vestia lo manto que Tirant li avia dat com li presentà la letra (stimaven que valia passats III mília scuts). E lo rey d'armes li dix:

"^__Senyor, aquest és lo qui·m donà aquest manto que porte. E en aquest doní la vostra letra e aquest la acceptà he·m féu resposta.

"Kirielayson anà un poch devers Tirant e tanbé Tirant anà devers ell, e abraçaren-se, mas no ab bona voluntat. Parlà lo cavaller e dix:

"^__Tirant, puix som concordes de nostra batailla, per mi requesta e per vós acceptada, suppliquem al senyor rey o aquells qui u han de fer que esta nit o per lo matí nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.

"^__Molt só content ^__dix Tirant. E pres-lo per la mà sinestra e posà'l a la part dreta.

"Com foren davant lo rey, graçiosament los dos lo supplicaren que fos de sa mercé que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.

"^__A mi par ^__dix lo rey^__ que no és rahó, per ço com vós veniu ara de camí e, si altra cosa s'i esdevenia, poria dir la gent per canssament del treball del camí vos seria vengut. Emperò, vinguen los jutges.

"E venguts, digueren que per res fer no·s poria, com lo dia passat era dat per entrar dins camp clos e, forçat, li covenia d'esperar fins en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirielayson:

"^__Yo fóra molt content que ara yo pogués executar lo perquè só vengut, més que si·m donassen un regne.

"^__Per contentar vostra voluntat ^__dix Tirant^__, volria ésser ja dins la liça.

"Lo rey li féu molta honor, e tots los de la cort. E lo príncep de Galesl'afavoria molt fer-ne enuig a Tirant, per ço com li havia mort lo alà e perquè avia combatuts los IIII cavallers que ell ab altres los volien combatre. E lo príncep cercava-li totes les coses que dan y desonor li'n pogués venir.

"Lo següent dia Kirielayson supplicà al príncep de Gales que anassen a la sepultura dels dos reys, que ell volia veure si res hi fallia. E lo príncep, per contentar-lo, fon content de anar. Com lo cavaller véu la sepultura, stigué mirant, e véu los IIII scuts dels IIII cavallers e sobre aquells véu los altres IIII scuts de Tirant, los quals avia allí fets posar: com avia vençut a cascun cavaller, prenia lo seu scut e aquell del cavaller que avia vençut e, de continent, los feya portar a la sglésia de Sanct Jordi e comanava'ls al prior de la sglésia, per a quant ell tornàs en sa terra los fes posar en la sua capella per aver aquella mundana glòria. Kirielayson conegué prestament les armes de son senyor, e del rey de Apol·lònia e dels duchs: lançà dels seus hulls abundants làgremes e, ab grans crits, se lamentava de la mort de son rey e senyor. E tanta fon la dolor que agué de la mort de son senyor que cuytadament anà per despenjar los scuts de Tirant. E tant era gran que ab la mà hi bastà. E pres-los ab gran ira e lançà'ls per terra, e los altres leixà allí penjats. E anant axí plorant, véu en lo tabernacle les armes de son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi donà de tan grans colps que quasi mig esmortit lo'n levà lo príncep e los altres que allí eren. Com fon retornat, obrí lo tabernacle e véu son senyor en lo punt que stava: pres-li'n tanta de dolor, mesclada ab strema ira, que la fel li sclatà e aquí de continent morí.

"E çertament, senyor, si ell no fos mort en la forma que morí, no s'escusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant del gran ultratge que lo cavaller li havia fet en los scuts, prestament nos fom armats CCC hòmens, tots ab arnés blanch, ab Tirant. E lo príncep forçadament tenia de ajudar a Kirielayson, que axí·s fóra mesclada tota la gent que y fóra morta e nafrada molta gent de una part e d'altra.

"E segons, senyor, que he hoït recitar, aquest Kirielayson era molt amat e favorit per lo rey qui era de Frisa, e li avia dat molt de sos béns e, ultra açò, lo avia fet visrey de tota sa terra. E aquest tenia un altre germà que no era menys afavorit del rey de Apol·lònia, e lo un germà stava ab lo un rey e l'altre stava ab l'altre. E com lo germà de Kirielayson sabé que son germà era posat en gatge de batailla per venjar la mort dels dos reys, ab molta dolore congoixa se partí de Apol·lònia per anar hon era son germà. Com fon en Frisa, demanà de son germà e sabé nova certa com pochs dies avia que era passat en Anglaterra per combatre's ab Tirant lo Blanch. E sens altre deliber, partí per anar a la mar.

"Com fon arribat al port, trobà los servidors de son germà que li reçitaren lo cars de son germà. Aquest, amb molt gran ira, axí per la mort dels reys com per la desaventura de la mort de son germà, prestament se enbarcà e passà a la cort del rey. E ans que li anàs a fer reverència, volgué anar a la sglésia de Sanct Jordi e no trobà allí los scuts, car Tirant los avia fets portar al seu aleujament. Com aquest cavaller véu que no y eren, féu sa oració, aprés mirà la sepultura dels reys e dels duchs e lo loch hon avien posat son germà. Contínuament lançant dels seus hulls vives làgremes, lamentant-se de la llur gran desaventura, partí's d'aquí. E anà a fer reverència al rey e a la reyna, e demanà prestament de Tirant, lo qual en aquell cars stava parlant ab unes dames.

"Com Tirant sabé que aquell cavaller lo demanava, deixà les rahons de les dames e anà prestament davant lo rey. Lo cavaller, qui·l véu, féu principi a tal parlar."

CAPÍTOL LXXXI

"^__Tirant, yo só vengut açí per venjar la mort de aquell virtuós cavaller Kirielayson de Muntalbà, germà meu, e per dret de armes refusar no·m deveu. E aquella, per aquella requesta que mon germà vos volia combatre, aquella mateixa vos combatré a tota ultrança sens afegir ne levar-ne res.

"^__Cavaller ^__respòs Tirant^__, la vostra requesta seria dita voluntària e no necessària, e tal batailla no auria loch ne los jutges la leixar[i]en venir a la vera fi d'ultrança. Parlau de vostra boca lo que dir deveu, car yo us asegure, si lo preu és honor, que·n breu vós sereu servit de tot lo que demanau.

"^__Tirant, a mi par que yo us he prou dit per venir a la vera pràtica de cavallers. Majorment, veus ací la letra que mon germà vos féu e la resposta per vós feta, ab sagell de vostres armes sagellada. Tot lo que en aquestes letres se conté, a ultrança vos ho combatré.

"^__Estrenyeu la batalla ^__dix Tirant^__ e no us poseu per les rames, que totlo que dit aveu no y basta, car de vostra pròpia boca ho aveu a dir. Altrament, no acceptaria vostra requesta.

"^__Yo só persona conjunta a Kirielayson de Muntalbà e, sens dir tantes rondalles e no abundar en paraules, dich: com a gran traÿdor aveu mort a mon sobiran rey e senyor lo rey de Frisa e son germà lo rey de Apol·lònia, qui graciosament m'avia criat. E per aquest cars de tració vos offir, com a requeridor a ultrança, executadora de mort, no puguam fallir lo hu o l'altre, mesclant-hi la mort del meu bon germà, qui jo tant amava.

"E donà fi en son parlar. Dix Tirant:

"^__La concòrdia de la batailla yo accepte com a defenedor del cars de traçió per vostre germà e per vós a mi posat: dich que mentiu per vostra falsa boca. No resta més entre nosaltres sinó que poseu vostre gatge en poder dels jutges del camp per ço que, si a la jornada per ells asignada vós fallíeu, segons costum del realme de França ^__segons vostre germà l'avia requesta e per mi acceptada^__ yo pogués usar de tots aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor de tan leig cars com per dos germans m'és stat posat.

"Lo cavaller se levà del cap lo bonet que portava e Tirant pres una cadena d'or e posaren-ho en poder dels jutges del camp. E com açò fon fet, los dos cavallers se abraçaren e·s besaren a manera de perdó que·s fehia lo hu a l'altre si·s mataven.

"Lo dia assignat de la batalla, Tirant, per guanyar a Nostre Senyor de sa part, dix al cavaller, present lo rey, a l'entrar de la sglésia:

"^__Yo seria bé content, si a vós plahïa, entre nosaltres agués pau, amor e bona amistat, e vós que perdonàsseu a mi e yo perdonaré a vós de les injúries que vostre germà e vós me aveu dites. E açò no penseu que u digua per covardia, ans só prest per entrar en la batailla ara o tota hora que els jutges m'o manaran. E prometré-us de anar a peu, descalç, a la casa sancta de Hierusalem e star-hi un any e un dia, e fer dir cascun dia XXX misses per les ànimes dels reys e dels duchs que yo de mes mans he morts, e per la mort de vostre germà, que no y he res sabut.

"Aquest cavaller era nomenat Thomàs de Muntalbà, home d'estrema força, molt ben proporcionat; e era tan alt de cos que Tirant scassament li pleguava a la çinta. E era molt més valentíssim cavaller que Kirielayson, son germà. "Com lo cavaller véu parlar axí a Tirant, pensà en si que per temor ho dehia que havia d'ell, e molts altres cavallers lo'n volgueren jutgar per lo que havia dit. E era tot lo contrari, car no u fehia sinó per fer alguna satisfactióde la mort dels IIII cavallers.

"Moltes dones e donzelles digueren a Tirant que·s concordàs ab Thomàs de Muntalbà e que no entràs en lo camp ab ell, per quant era home lo més fort e més gran que en tota la crestiandat se trobàs en aquell temps. E Tirant los respòs:

"^__Senyores, no dupteu en res, que, si dues voltes era major que no és e fos tan fort com Samssó, puix ferro haja enmig d'ell e de mi, no·m fa dupte me faça sobres.

"^__Mirau, Tirant ^__digueren les senyores^__, no deveu desestimar les coses que de si se fan stimar, car no volríem perdésseu lo mèrit de la fe, e les cavalleries e honors que per vostra virtut haveu sabudes atényer se perdessen totes en un punt, car lo cavaller, a parer de nosaltres, té molta valentia. E per ço vos volríem consellar e preguar, si bonament se podia retractar, que no·s fes aquesta batailla. Molt ne seríem aconsolades.

"^__Senyores, yo he feta la offerta, un poch carregosa per a mi. De açí avant ell sap què s'à de fer. Sia nostre Senyor de ma part e la resta vingua com venir pugua. Yo sé bé que lo cavaller és valentíssim, e tal fama li fan per lo món. Emperò a valentia de negú no y fretura dar testimonis, e moltes voltes se segueix que tal és loat de virtut que·n posseheix molt poca. Ara dau-me liçència, que hora és que·m vaja ha armar.

"Totes aquelles dames se feren venir lo cavaller e pregaren-lo molt la batailla cessàs ab voluntat de les parts. E jamés lo cavaller hi volgué aderir, ans ab molta supèrbia respòs que no·n faria res per elles ni per persona del món.

"Aprés que lo rey se fon dinat, a la hora asignada los cavallers anaren al camp en la següent forma: lo Thomàs de Muntalbà anava a peu, tot armat, e portaven-li IIII lançes baixes. E en la primera lança anava lo príncep de Gales, ab molts duchs que la portaven; la segona lança, al costat dret, portaven comtes e lo marqués del Sanct Enpeyre; la lança del costat sinestre portaven cavallers; la lança de tras portaven honrats gentilshòmens; e ell anava enmig de tots. E així·l portaren fins a la porta del camp hon stava una gran tenda parada. E allí·l posaren, e tots los qui lo havien acompanyat prengueren comiat d'ell.

"E Tirant anà ab les IIII lançes, emperò no volgué consentir cavallers portassen les lançes, sinó donzelles a totes les IIII parts de les lances, les més belles e més galanes e més abillades de tota la cort. E ell anava sobre un bellcavall tot blanch ab molts ministrés, trompetes e tamborinos, mostrant gran alegria. Com Tirant fon dins la sua tenda, regracià a totes les dames la molta honor que feta li havien. E totes les donzelles se agenollaren en terra e supplicaren a la divina Bondat que donàs vida e victòria a Tirant.

"Los fels elets per los jutges prengueren primer a Thomàs de Muntalbà, per ço com era requeridor. Posaren-lo dins lo camp en un petit papalló que cascú tenia de çetí a la un costat del camp. E cascú portava en la mà un ventallet per senyar los IIII cantons del camp. Aprés entrà Tirant, per ço com era defenedor, e féu reverència al rey e a la reyna e senyà lo camp. Fet açò, cascú en son papalló, vengueren II frares de l'orde de Sanct Françesch de la observança, per manament dels jutges, e tornaren a confessar. Fet açò, combreguaren ab un boçí de pa, car no·ls darien en aquell cars lo cos de Jhesucrist. Aprés que los frares foren partits e fora de la liça, vengueren los jutges e preguaren molt al cavaller qui era requeridor volgués perdonar injúries que fetes li aguessen. E de açò lo preguava lo rey e ells. Lo cavaller respòs:

"^__Senyors molt magnífichs, bé podeu veure que no és ara temps ne hora que yo haja a perdonar la injúria de mon rey e senyor lo rey de Frisa, e del meu germà e d'aquell qui m'avia criat, lo rey de Apol·lònia. E per cosa en lo món no deixaria mon clam e demanda, per tot lo tresor, la glòria e honor que en aquest món yo pogués haver.

"^__O, cavaller! ^__digueren los jutges^__. Posau vostra libertat en poder de la magestat del senyor rey e de nosaltres, jutges del camp. Triarem la major part de la honor per a vós, per ço com sou requeridor e la offensa és de vostre senyor natural, del vostre germà e del rey qui criat vos havia. Açí som per fer esmena de tot.

"^__Eh no tinguam tantes noves ^__dix lo cavaller, ab gran supèrbia que u dix^__, que la batailla vull. E no·m parleu de concòrdia, ni perdó no pot haver negú de mi, sinó que ab la mà mia cruel e taillant spasa daré mort nefandíssima ha aquell mal cavaller e gran traÿdor Tirant lo Blanch, falsificador de armes entre cavallers de honor no acostumades portar en batailla.

"^__Com sou tal ^__digueren los jutges^__ que ab supèrbia voleu vençre les batailles? ¿No sabeu com Lucifer ne fon lançat del çel e perdé la cadira de benaventurança de la glòria eternal volent ésser egual ab aquell qui lo havia creat, e lo Senyor, qui és humil e piadós, pie de molta misericòrdia, perdonàha aquells qui tant de mal li feren y en la creu lo posaren?

"E hagueren fet venir un prevere ab la custòdia e, ab lo Corpus en la mà, entrà dins lo papalló e dix-li:

"^__Cavaller, no sies cruel a ton Senyor e Creador, lo qual t'à creat ha ymatge e factura sua. Puix ell perdonà als qui mort li donaren, perdona lo que bonament perdonar deus.

"Lo cavaller se agenollà com véu lo preciós cors de Jhesucrist e adorà'l. Aprés dix:

"^__Senyor, Tu perdonist a tots aquells qui mort te donaren. Yo no perdó ni vull perdonar ha aquell traÿdor, reprovat perjur, de Tirant lo Blanch.

"Los jutges anaren al papalló hon stava Tirant e digueren-li si volia perdonar a son contrari. Dix Tirant:

"^__Haveu parlat ab lo requeridor?

"Digueren ells que sí.

"^__Yo parlaré com a defenedor ^__dix Tirant^__. Si lo cavaller vol batailla, yo só açí prest; si vol pau, per lo semblant. Veja ell qual li par millor e més segur per a ell, que de tot seré yo content.

"Los jutges, vehent la bona resposta de Tirant, tornaren al cavaller e digueren-li:

"^__Nosaltres som stats ab Tirant e à'ns offert per part sua de fer tot lo que nosaltres jutjarem, e per ço vos volem tornar a preguar que poseu aquests fets en nostre poder e, ab la ajuda de Nostre Senyor, la honor vostra serà ben salva.

"^__O, quant me desplau! ^__dix lo cavaller^__. Què voleu turmentar al qui tant turmentat stà! Prou paraules haveu despés e, com més ne direu, més en va les despendreu.

"Dix lo hu dels jutges:

"^__Anem-nos-ne, que en aquest home cruel no trobaríem res que de bé fos.

"Partiren-se los jutges, malcontents del cavaller. E feren tres railles a cascuna part e partiren lo sol segons acostumen de fer perquè no donàs més en la cara a l'hu que a l'altre. Fet açò, los jutges pujaren en son cadafal. E tocà una trompeta e feren crida per tot[s] los quatre cantons de la liça no fos negú gosàs parlar, tossir, senyalar, sots pena de mort. E feren fer tres forques fora de la liça.

"Com tot açò fon fet, la trompeta tocà, levaren los papallons e posaren los cavallers en la primera railla. E los quatre fels staven ab lo hu e los altres quatre staven ab l'altre, ab una lança que davant a cascú d'ells los tenien, los dos a l'un cap, los altres dos a l'altre. Açò·s fa per detenir los cavallers, perquè no prengués més terra lo hu que l'altre, sinó que vingua a la cominal. E porten-li la lança endret del ventre perquè no li faça enuig en la lança o acha ho ço que porta en les mans.

"Com foren en la primera railla, stigueren per bon spay, e tornà a tocar la trompeta, la qual stà alt al cadafal del rey o dels jutges. Com agué tocat so adolorit, dix un rey d'armes:

"^__Deixe-los aler por far son dever. E passaren-los en la segona railla.

"Aprés un poch spay tornà la trompeta a tocar e passaren-los en la terçera railla, e lo hu stava endret de l'altre. La terçera volta que tocà la trompeta dix lo rey d'armes:

"^__Leixa-los aler". E los fels alssaren les lances sobre lo cap e lleixaren-los anar.

"E com los fels los agueren leixats, lo cavaller s'aturà e no·s mogué. E Tirant, que véu que no·s movia, girà un poch al través del camp e anava's passejant. Com lo cavaller agué stat un poch pensant, cuytà envers Tirant e dix-li:

"^__Gira't, traÿdor.

"E ell respòs:

"^__Tu ments, e axò·t combat yo.

"Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emperò lo cavaller era tan gran e de tanta força que dava los colps tan poderosos a Tirant que a cascun colp que li dava li fehia enclinar lo cap ben baix. Com agué durat axí per bon spay la batailla e al parer de tots Tirant havia lo pijor, fon-li forçat de posar-se en defenssió. E lo cavaller li tornà a donar un tan fer colp sobre lo baçinet que los dos genolls li féu ficar en terra. E Tirant, axí com stava, ab lo un genoll en terra agenollat, tirà-li una punta d'acha e donà-li en l'engonal e nafrà'l, car no portaven bragues de mailla. Tirant se levà prestament e la batailla tornà molt fort entre ells e molt fera, en tant que lo cavaller, qui·s sentia nafrat, pensà en portar la batailla prestament a fi avent dubte no·s dessagnàs. E tirà-li una punta en dret de la vista ab tanta força que la bavera del baçinet li passà e allí lo enferriçà, que la punta de la acha li tocava al colle féu-li algunes nafres, emperò no entraven molt. E axí enferriçat lo portà de mig del camp fins a posar-li les spatles en la liça. E axí·l tingué per bon spay, que Tirant no podia moure peu ni mà.

"E ja ha vist la senyoria vostra, senyor, que les batailles, com se fan a costum de França, si trahen peu, braç o mà fora de la liça, si request n'és lo jutge, de justícia lo y ha de fer taillar. E certament en aquell cars yo stimava molt poch la vida de Tirant. E stant axí en la forma dessús dita, lo cavaller no·l podia sotssobrar, per què soltà la mà dreta de la acha e alçà-li la careta del baçinet e, ab lo cos e ab la mà sinestra, tenia'l fort enferriçat. E com ell véu que li tenia la careta alta, ab la manyopa dava-li en la cara e dehia-li:

"^__Atorgua, traÿdor, la traçió que has feta.

"Com véu que Tirant no parlava ni dehia res e que ab la manyopa no li fehia prou de mal, penssà de llançar la manyopa de la mà e prestament ho féu, e posà-li la mà entre la galta e lo baçinet. E com lo tingué molt fort soltà l'altra mà de la acha e lançà la manyopa de la mà, e posà-la-y en l'altra part, entre la galta e la estofa del baçinet. E la acha caygué del cavaller. Com Tirant se véu desenferriçat ^__emperò stava ben pres^__, alçà la sua acha ab la una mà e feria en la mà del cavaller.

Aprés, ab la punta, donà-li dos ferides e fon-li forçat de soltar les mans. E lo cavaller trobà's sens acha e sens manyopes e tirà la spasa. Mas li valia molt poch, que Tirant, vehent-se delliure, soptà'l de grans colps ab la acha e axí·l féu retraure fins a l'altre cap de la liça, e féu-li posar les spatles peguades ab lo palench. Com lo cavaller se véu en tal punt féu principi a un tal parlar."

CAPÍTOL LXXXII

"^__O trist, miserable de mi, sens ventura! E bé fon trista la hora del meu naximent e bé és stada gran la mia desaventura de perdre les manyopes e la acha, lo millor de tot lo que tenia!

"^__Ara, cavaller ^__dix Tirant^__, vós m'aveu incriminat de traçió; renunçiau al clam e leixar-vos he cobrar les manyopes e la acha, e tornarem altra volta a combatre a tota ultrança.

"^__Tirant ^__dix lo cavaller^__, si aqueixa gràcia vós me féu, yo de bon grat renunçiaré a tot lo que volreu.

"Prestament Tirant cridà los fels e, present ells, lo cavaller renuncià al clam de la traçió. E donaren al cavaller la acha e les manyopes, si bé les mans tenia bé nafrades e la nafra del ventre, que li fehia gran dan per la molta sanch que perdia. Tirant se adobà la careta del baçinet e posà's enmig del camp esperant l'altre quan vendria.

"Com lo cavaller agué cobrat ses armes, tornaren a la batailla, molt més brava que no era stada, e daven-se los colps molt fers sens pietat alguna. E Tirant té aquesta virtut, que no·s pot perdre jamés per alé, que li dura tant com vol. E l'altre cavaller, axí com era gran e gros, tenia molt poch alé, e moltes voltes li fallia e reposava's sobre l'acha per recobrar alé. Tirant conegué lo defalt que l'altre tenia e no·l deixava reposar perquè·s canssàs, l'altra, perquè·s dessagnàs, tenia'l a noves ^__una volta acostant-se molt a ell, altra se n'apartava^__, en tant que lo pobre de cavaller fehia son gran sforç de dar grans colps tan mortals com podia. Emperò a la fi, per la sanch que perduda havia e per defalliment de l'alé, que no li ajudava, vengué en punt que les cames no·l podien sostenir.

"Com Tirant conegué que los colps que lo cavaller li dava eren molt fluixos, que n'avia molt poch sentiment, acostà's a ell ab la acha alta e donà-li sobre lo cap en dret de la orella tan gran colp que tot lo torbà, e tornà-li'n a dar altre, que li fon forçat que caygués en terra. E donà molt gran colp perquè era molt pesat. E prestament Tirant li fon desús, alçà-li la careta del bacinet e posà-li lo punyal en lo hull per matar-lo, e dix-li:

"^__Cavaller de bona ventura, stalvia la tua ànima e no vulles consentir que vaja a total perdició. Atorga't per vençut, puix ja has renunciat al clam e a la infàmia que tu e ton germà me havíeu posada, e dóna'm per leal e quiti, car nostre Senyor, qui és coneixedor de veritats e vençedor de les batailles, ha vista la mia ignoçènçia, no mereixent mal en res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona com era dels reys e dels duchs, ab lo divinal auxili yo obtenguí victòria d'ells. E si tu vols fer lo que t'é dit, yo só content de perdonar-te la vida.

"^__Puix la fortuna ha permés o vol que axí sia ^__dix lo cavaller^__, yo só content de fer tot lo que·m manaràs per deliurar la mia miserable ànima de la mort eterna.

"Tirant cridà als faels e, en presència d'ells, se desdigué del leig cars de traçió que posat li havia, e als notaris del camp ne féu llevar acte. Aprés Tirant lo leixà e posá's enmig del camp, posà los genolls en terra e féu lahors e gràcies a la divina Bondat com, ab la subvenció sua, havia obtesa victòria. E féu principi a semblant oració."

CAPÍTOL LXXXIII

"^__O sacratíssima Trinitat gloriosa! Ador-te genolls ficats, besant aquesta terra, que axí com aquell qui sou un Déu, un Senyor, un Creador del qual rebem tots benefici, que·t sia dada honor, glòria e benedictió ara e en per tostemps, amén. O Jhesuchrist, salvador e redemptor del món! Prech-te per la cara amor que·ns has, e per la tua humanitat gloriosa e per la tua preciosa sanch, que·m guardes de peccat he·m portes a bona fi, he·m façes participant en los mèrits de la tua mort amargosa. E faç-te, Senyor, infinides gràcies de les moltes honors que m'as fetes he·m faç cascun dia, no essent-ne yo mereixedor com yo sia un gran peccador, mas per la tua infinida misericòrdia e pietat m'as volgut deliurar de aquest perill e de tots los altres. Per què·t plàçia, per los mèrits de la tua sacratíssima passió, me vulles dar victòria contra tots los meus enemichs. Puix m'as dat e posat en lo orde de cavalleria, me faces gràcia que puixca mantenir aquell a honor e glòria tua e en augment de la sancta fe cathòlica. E no permetes, Senyor, que en negun temps me pugua lunyar de tu perquè pugua venir a la fi per què só creat. O inmaculada Verge, reyna de paradís, advocada dels peccadors! O vera consolació mia! Grandíssimes gràcies te faç, e al teu gloriós Fill, de la victòria e honor que he obtesa de aquesta batailla e de totes les altres. Verge digna, no·m desenpars en negun temps perquè pugua loar e beneir lo teu gloriós Fill e a tu per tostemps. Amén."

CAPÍTOL LXXXIIII

"^__Finida la oració, Tirant se levà e anà al rey e als jutges, e supplicà'ls lo complisen de justícia. E los jutges devallaren al camp e feren pendre al cavaller e, ab les spatles primeres, lo feren portar fins a la porta de la liça sens negunes armes offensives, e Tirant anava aprés d'ell cara per cara. Eirant ab la espasa alta en la mà. Com foren a la porta de la liça, aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça de arnés que li levaven la lançaven sobre lo palench e cahïa fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentència, donantlo per fals e desleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab la esquena que tenia girada devers la porta. E axí, a revers, lo feren exir primer que a negú. E axí·l portaren fins a la sglésia de Sanct Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant tostemps anava aprés d'ell. Com foren dins la sglésia, un porsavant pres un baçí d'estany e, ab aygua molt calenta, li donà per lo cap e per los ulls, dient:

"^__Aquest és aquell cavaller desdit e vençut e fementit.

"Aprés vengué lo rey ab tots los stats e dones e donzelles, e Tirant anà a cavall, armat axí com stava, e acompanyaren-lo fins a l'apartament del rey. Allí lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vestí's un manto de brocat forrat de marts gebelins que·l rey li donà, e féu-lo sopar ab ell. Aprés sopar s'i feren moltes danses, qui duraren tota la nit fins prop del dia.

"Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mès-se a frare en un monestir de la observança de Sanct Françesch.

"Aprés pochs dies partim ab licència del rey e anam en Scòcia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batailla. E per lo rey d'Escòcia e per la reyna nos fon feta molta honor.

"La reyna, la qual era jutge de la batailla e del camp, com ells foren dins la liça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo baçinet ab milloria e ab gran frau: no·ls volgué leixar combatre sinó un poch e no leixà venir la batailla a fi."

^__Vejam, senyors, vosaltres, cavallers entesos en honor hi en les armes: Tirant, en presència del rey e molts nobles senyors e cavallers, féu jurament solemne de no entrar en batailla ni enpendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batalla fos venguda a fi. E Tirant de tot açò fon content e axí u jurà he u promés. Aprés vengué Kirielayson de Muntalbà a requerí'l de batailla incriminant-lo de cars de traçió. ¿A qual de aquests dos devia primer acórrer: al jurament que fet havia, present los bons cavallers, o al cars de traçió que li posaren Kirielayson e son germà? Moltes rahons s'i poden fer d'una part hi d'altra. La determinació deixe als bons cavallers de honor.

^__Senyor, què diré a la senyoria vostra de Tirant? En XI camps de liça a tota ultrança és entrat e de tots és stat vençedor, sens altres que n'à fet, qui eren armes retretes. Senyor ^__dix Diafebus^__, yo hauré enujada la senyoria vostra en tantes rahons que he explicat. Lo sopar és prest e Tirant ésmajordom sta veguada. Aprés lo sopar diré a la senyoria vostra l'orde e fraternitat que lo senyor rey de Anglaterra ha stablit. Quasi és resemblant a l'orde de la Taula Redona que lo bon rey Artús en aquell temps complí de fer.

^__Diafebus ^__dix lo hermità^__, molt stich aconsolat de l'estil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la pràtica que en lo stil de les armes s'és servada, en special del famós cavaller Tirant lo Blanch, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E çertament yo·m tinguera per lo més benaventurat crestià del món si tingués un fíll axí virtuós e complit de tantes bondats hi en lo orde de cavalleria tan sabent. E si ell viu, poran dir serà lo segon monarca.

Acabant lo hermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta humilitat al pare hermità e, ab genoll en terra, li dix:

^__Mereixedor de molt més honor: si a la senyoria vostra era plasent de acceptar un petit sopar de aquests mos senyors que açí són e germans meus, molta seria la gràcia que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.

Lo virtuós senyor, pràtich en tota gentilea, ab cara molt affable, se levà e dix:

^__Per bé que a mi no sia donat açò de fer, yo per contemplació e amor de vosaltres ho faré.

E tots ensemps anàren aprés de la lúçida font hon trobàren moltes taules parades. E aseguts, donada la benedictió per lo pare hermità, fórem servits de viandes singulars e en tanta abundància com si pròpiament fóssem dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut provehir.

Aquella nit passàrem ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren stades fetes, les quals, si totes havia de reçitar, no y bastarien X mans de paper.

Emperò lo dia següent, com lo hermità fon devallat de la sua cetla, que havia acabat de dir ses ores, Tirant ab los altres ixquérem-li a l'encontre e tots li férem gran reverènciade genoll fehent-li molta honor. E ell molt graciosament los regracià la molta honor que tots li fehien.

Asegueren-se en la verd e florida praderia, axí com fer havien acostumat. Lo hermità los tornà ab amor gran a preguar que ell pogués saber com era stada instituhuïda aquella fraternitat que per lo rey, son senyor, ara novament era stada feta. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant, emperò ell no volgué parlar, sinó que preguà a Diafebus que, puix havia dit lo principi, que també digués la fi. E Tirant levà's e anà-se'n per dar orde de haver les coses que tenien a servir al pare hermità. Lo virtuós Diafebus se levà lo bonet del cap e féu principi a tal parlar.

CAPÍTOL LXXXV

"^__Ja era passat l'any e lo dia, e les festes eren complides de solennizar, com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que·s volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda, de XXVI cavallers, sens que negú no fos reproche. E tots de bon grat foren contents de aturar. E la causa e principi de aquesta fraternitat, senyor, és stada aquesta, ab tota veritat, segons yo e aquests cavallers que açí són havem hoïda reçitar per boca del senyor rey mateix, com un dia de solaç que es feien moltes dançes e lo rey, havent dançat, restà per reposar al cap de la sala e la reyna restà a l'altre cap ab les sues donzelles, e los cavallers dançaven ab les dames. E fon sort que una donzella, dançant ab un cavaller, apleguà fins en aquella part hon lo rey era e, al voltar que la donzella féu, caygué-li la liguacama de la calça ^__e al parer de tots devia ésser de la sinestra cama^__ e era de çimolça. Los cavallers qui prop lo rey eren, veren la liguacama que li era cayguda en terra. La donzella aquesta se nomenava Madresilva, e no penseu, senyor, que aquesta fos més bella que altra ni res de tot lo que mostrava fos gentil: mostra una poca de parençeria, és un poch desenbolta en lo dansar hi en lo parlar, canta rahonablement, emperò, senyor, trobar-s'i an d'estes CCC més belles e més agraciades que aquesta. Mas lo apetit e voluntat dels hòmens són repartits en moltes maneres. Un cavaller de aquells qui staven prop del rey, li dix:

"^__Madresilva, les armes de vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut mal patge, que no les vos ha sabudes liguar.

"Ella, un poch vergonyosa, deixà's de dançar e tornà per cobrar-la, e un altre cavaller fon més prest que no ella e pres-la. Lo rey, qui véu la liguacama en poder del cavaller, prestament lo cridà e dix-li que la y liguàs en la cama, sobre la calça, a la part sinestra davall lo genoll. Aquesta liguacama ha portat lo rey passats IIII mesos e jamés la reyna li dix res. E com lo rey més se abillava, de millor voluntat la portava a vista de tot lo món. E no fon negú en tot aquell temps tingués atreviment de dir-lo-y, sinó un criat del rey qui era molt afavorit, qui véu que massa durava. Un dia que stava sol ab ell, li dix:

"^__Senyor, si la magestat vostra sabia lo que yo sé e la murmuració de tots los strangers, e del vostre regne mateix, e de la reyna e de totes les dones d'onor!

"^__Què pot ésser? ^__dix lo rey^__. ¡Digues-m'o prestament!

"^__Senyor, yo us ho diré. Que tots stan admirats de una tan gran novitat com vostra altesa ha volgut fer de una mínima e dejecta donzella e de baixa condició, entre les altres molt poch stimada, que la altesa vostra ne porte senyal en la persona vostra a vista de tot lo món tan lonch temps. Ja bastaria que fos reyna o enperadriu per fer tanta menció d'ella. E com, senyor! ¿No trobarà vostra altesa en aquest vostre regne donzelles de major auctoritat en linatge y en bellea, en gràcia y en saber e complides de moltes més virtuts? E les mans dels reys, qui són molt largues, que apleguen llà hon volen!

"Dix lo rey:

"^__Donchs, ¿la reyna stà de açò malcontenta, e los strangers e los del meu regne n'estan admirats? ^__Dix tals paraules en francés: ^__Puni soyt qui mal hi pense! Ara yo promet a Déu ^__dix lo rey^__ yo instituiré e faré sobre aquest fet un orde de cavalleria, que, tant com lo món durarà, serà en recordació aquesta fraternitat e orde que yo faré.

"E en aquell punt se féu desliguar la çimolça ^__que no la volgué més portar^__, ab molta malencolia que li restà, emperó no·n féu demostració alguna.

"Aprés, senyor, complit de fer les festes axí com dit he a la senyoria vostra, féu la següent ordinació:

"Primerament, fos feta una capella sots invocació del benaventurat senyor sanct Jordi dins un castell qui·s nomena Ondisor, ab una gentil vila que y ha, la qual capella fos feta a manera de cor d'església de monestir de frares e, a l'entrant de la capella, a man dreta, fossen fetes II cadires, e a la part sinestra altres dos, e de allí avall, en cascuna part fossen fetes XI cadires e fins que fossen en nombre de XXVI cadires. E en cascuna que segués un cavaller e, sobre lo cap, alt de la cadira, tingués cascun cavaller una spasamolt ben daurada e la cuberta de la bahïna fos de brocat o de carmesí, brodada de perles o de argenteria ^__de ço que a cascú millor li paregua^__, la més riqua que cascú pugua fer. E al costat de la spasa cascú tingua un elm, a manera fet de aquells que junyen, e que·l puguen tenir de açer ben febrit o de fusta ben daurat. E sobre lo elm stigua lo timbre de la divisa que volrà e en les spatles de la cadira, en una plancha d'or o d'argent, sien pintades les armes del cavaller, e allí stiguen clavades.

"Aprés diré a la senyoria vostra les cerimònies que s'an de fer en la capella. Ara diré los cavallers qui foren elets. Primerament, lo rey elegí XXV cavallers e, ab lo rey, foren XXVI. Lo rey fón lo primer qui jurà de servar totes les ordinacions en los capítols contengudes e que no fos cavaller negú qui demanàs aquest orde que·l pogués haver. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cavallers, per ço com fón lo millor de tots los cavallers. Aprés fon elet lo príncep de Gales, lo duch de Betafort, lo duch de Lencastre, lo duch d'Atçètera, lo marqués de Sófolch, lo marqués de Sanct Jordi, lo marqués de Belpuig, Johan de Varoych, gran conestable, lo comte de Nortabar, lo comte de Salasberi, lo comte d'Estafort, lo comte de Vilamur, lo comte de les Marches Negres, lo comte de la Joyosa Guarda, lo senyor d'Escala Rompuda, lo senyor de Puigvert, lo senyor de Terranova, miçer Johan Stuart, miçer Albert de Riuçech. Aquests foren del regne. Los strangers foren lo duch de Berrí, lo duch d'Anjou, lo comte de Flandes. Foren tots en nombre de XXVI cavallers.

"Senyor, a cascun cavaller que volien elegir per posar en lo orde de la fraternitat, feyen-li aquesta cerimònia: prenien un arquebisbe o bisbe e daven-li los capítols de la fraternitat closos e segellats, e trametien-los al cavaller que volien elegir que fos de la llur germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada de marts gebelins, e un manto larch, axí com la roba, fins als peus, forrat de erminis, qui era de domàs blau, ab un cordó tot de seda blancha per liguar alt, e les ales del manto podien lanssar sobre los muscles e mostrava's la roba e lo manto. Lo capiró era brodat e forrat de erminis. La brodadura era tal com la garrotera, qui stava feta en semblant forma, ço és, de una correja de senyir ab cap e ab civella, axí com moltes dones galanes e d'onor porten en les cames per tenir les calçes e, com han encivellada la garrotera, donen una volta de la correja sobre la çivella retent nuu, e lo cap de la correja penja quasi fins a miga cama, e enmig de la garrotera estan scrites aquelles mateixes lletres: Puni soyt qui mal hi pense. La roba, lo manto e lo capiró, tot és brodat de garroteres, e cascun cavaller és tengut tots los dies de sa vida de portar-la, així dins ciutat o vila hon stigua com defora, e en armes o en qualsevulla manera que sia. E si per oblit o no la volgués portar, qualsevulla rey d'armes, eraut o porsavant qui·l veurà anar sens la garrotera, té potestat absoluta que li pot levar la cadena de or del coll o lo que portarà al cap, o la spasa o lo que portarà, encara que sia davant lo rey o en major plaça que sia. E cascun cavaller és tengut per cascuna veguada que no la aportarà II scuts d'or dar-los al rey d'armes o a l'eraut o al porsavant, e aquell és tengut, de aquests dos escuts, lo hu donar en qualsevulla capella de Sanct Jordi per a çera, lo a[l]tre escut és per a ell, perquè y ha tengut esment.

"E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat té dE anar com embaixador de la fraternitat, e no del rey, e porta lo cavaller en una sglésia, qualsevulla que sia, e si de Sant Jordi n'i ha allí van dretament, e lo prelat fa'ls posar la mà sobre la ara de l'altar e diu-los les següents paraules."

CAPÍTOL LXXXVI

"^__Vós, cavaller qui haveu rebut l'orde de cavalleria e sou tengut en opinió de no ésser reproche entre los bons cavallers: jo só tramés açí per embaixador de tota la fraternitat e de aquell prósper orde del benaventurat senyor sanct Jordi, que, per aquell jurament que fet aveu, que tendreu totes les coses secretes, que per via directa o indirecta, de paraula o per scrit, no manifestareu.

"E lo cavaller promet, per virtut del jurament, complir e servar totes les coses desús dites, e donen-li los capítols. Aprés que·ls ha lests, si·ls accepta, agenolla's en terra davant lo altar o ymatge de sanct Jordi e, ab molta honor e reverència, reb lo orde de la fraternitat. E si acceptar no la vol, ha tres dies d'espay de pensar-hi, e diu o pot dir: "La mia persona no és disposta per a rebre un tan alt orde com és aquest, ple de molta excel·lència e virtut." Toma a cloure los capítols, scriu dins son nom, e axí·ls torna a trametre per lo embaixador als de la fraternitat."

CAPÍTOL LXXXVII

"^__Lo primer és, si no s'és cavaller creat en armes, no pugua ésser de la fraternitat de l'orde del benaventurat senyor sanct Jordi."

CAPÍTOL LXXXVIII

"[L]o segon és de jamés desnaturar-se de son rey e natural senyor per molts mals e dans que li faça."

CAPÍTOL LXXXIX

"[L]o terç és de ajudar, emparar a dones viudes, pubils, donzelles. Si request ne serà, posar-hi tots los béns, entrar en camp clos ab armes o sens armes e·n ajustar gent, parents, amichs e benvolents, dar combat o combats en viles o ciutats o castell si era cars tal senyora de honor fos presa o detenguda per força."

Tirant lo Blanc      Joanot Martorell i Martí Joan de Galba ; transcripció de l'exemplar conegut com N1 o NY1 de l'edició de València 1490, feta per Nicolau Spindeler, han col·laborat en aquest treball Eduard Baile, Jordi Segura, Héctor Cámara ; supervisió Llúcia Martín