CAPÍTOL CCCCLXXX

En aquest spay de temps que la gent se ajustava, Ypòlit féu ajustar en una cambra lo rey de Sicília, e lo rey de Feç, e lo duch de Macedònia e lo marquès de Liçana, e lo vezcomte de Branches e alguns altres del seu parentat, a consell. E dix-los les paraules següents:

^__Senyors e germans meus, no ignoren les senyories vostres lo gran dan que·ns és vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest s'esperava ésser emperador e haguera exalçats e ben heretats a tots los del nostre parentat. Per què ara som fora de aquesta sperança? E per ço, és de necessitat que, ab temps, prengam consell què és de fer, car poden pensar les senyories vostres que tot l'imperi resta en poder e senyoria de la emperadriu. Si bé la sua edat és avançada, algun gran senyor se casarà ab ella de bona voluntat, e u tendrà a gràcia per ésser emperador. E aprés mort d'ella, restarà senyor, e per ventura tractarà mal los strangers, qui som nosaltres ací heretats. Per què yo só de parer que seria bo que féssem hu de nosaltres emperador e que tots li ajudàssem, e aquest tal heretaria molt bé a tots los altres. Per què us suplich que cascú hi diga son parer.

E donà fi a son parlar.

Aprés parlà lo rei de Sicília e dix que ell tenia per bona cosa que la hu d'ells fos elet per emperador, que elegissen ells qual hi seria més dispost.

Parlà lo rei de Feç, perquè era lo major del parentat, e dix semblants paraules:

^__Senyors e germans meus, yo tinch per bon consell que hu del nostre parentat sia elet emperador. Emperò, segons mon parer, havem a seguir l'orde del testament de Tirant, aprés lo de la princesa, e sobre aquests testaments veurem qual de tots hi s erà més suficient.

E tots tingueren per bo lo que lo rey de Feç havia dit. E trameteren per lo secretari de Tirant e per lo de l'emperador e feren-se legir los testaments. Com foren lests, feren eixir los secretaris defora la cambra. E parlà lo duch de Macedònia en la següent forma:

^__Senyors e germans meus, segons veig la nostra elecció és molt clara, que no sofir disputa, car yo veig que lo nostre bon parent e senyor lexà hereu seu, en tots los drets que ha guanyats en l'Imperi Grech e tots los que per l'emperador li són stats atorgats de la successió de l'imperi, a Ypòlit, que ací és present. E més avant veig que la princesa lexa hereva sa mare de tot l'imperi. Per què, yo no veig que més s'i puga fer, que atesa la amistat antiga que tots sabem que Ypòlit té ab la emperadriu, que la prenga per muller e alçar-lo hem emperador. E farem justícia, e aquest, per sa bondat e virtut, nos conservarà cascú en son heretatge, car és de la nostra sanch.

Aprés parlà lo marquès de Liçana, almirall, e dix:

^__Senyors, yo tinch per bo lo consell del duch de Macedònia e loe aquell, perquè tots tenim mullers e, d'altra part, per la lexa de Tirant.

E tots los altres ho loaren e foren d'un acord que Ypòlit fos elet emperador e marit de la emperadriu.

Com Ypòlit véu la molta gentilesa de sos parents, féu-los infinides gràcies de la molta amor que en ells tenia coneguda, e que votava a Déu e a nostra senyora, mare sua, que, si Déu li feya gràcia que ell fos emperador, que ell los remuneraria en tal guisa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que, aprés fetes les obsèquies als defunts, que·l levassen emperador e farien matrimoni d'ell ab la emperadriu.

CAPÍTOL CCCCLXXXI

En semblant conclusió fermant lo lur pensament los virtuosos parents de Tirant restaren. E la nit vinent entrà en Contestinoble lo magnànim rey Scariano, vestit de màrregues, ab tots los seus, e per Ypòlit fon ab molt gran amor rebut, e per la reyna, sa muller, qui pres subirana alegria en la sua venguda. E Ypòlit aposentà lo rey Scariano en lo palau de l'emperador, en hun bell apartament que stava molt bé en orde. E aquí prestament lo vingueren a veure lo rey de Sicília, lo rey de Feç e lo duch de Macedònia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran festa.

E aprés hun poch spay que·s foren festejats, lo rey Scariano pres comiat d'ells, e sol ab la reyna, sa muller, que pres per la mà, e ab Ypòlit, volgué anar a fer reverència a la emperadriu.

Com foren en la cambra, lo rey Scariano féu molt gran honor a la emperadriu, e ella lo abraçà ab agraciat gest e ab cara molt afable, mostrant molta contentació de la sua venguda. Pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat, e lo rey Scariano féu principi a tals paraules:

^__La molta glòria que de vostra gloriosa fama se sona per lo món, senyora de l'Imperi Grech, me ha fet sempre desijar de venir-vos a fer reverència, com me tinga per obligat de servir-vos per lo molt merèxer de la majestat vostra. E per amor de aquell virtuós cavaller, germà meu e senyor, Tirant lo Blanch, qui em tenia tan cativat ab la sua amor que yo haguera dat per restauració de la sua vida tot quant per Déu e per ell tinch en lo món acomanat y, encara, les dues parts dels dies de ma vida, car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar tot l'imperi. E la reyna, muller mia, no era venguda per pus sinó per ésser a les bodes del meu germà Tirant e de la virtuosa princesa, la mort dels quals és stada a mi molt greu e enujosa, per la molta virtut que los dos posseÿen. E tendré a moltra gràcia que, en smena d'ells, en tota ma vida servir yo us puxa.

Acabant lo rey Scariano, aprés hun poch spay la emperadriu, ab veu baxa, féu principi a paraules de semblant estil:

^__Molta glòria és per a mi que hun rey tan magnànim e virtuós me diga paraules de tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E regracie-us molt la vostra vista, e molt més los treballs que haveu passats per venir-nos ajudar en dar fi e compliment a la conquesta, la qual, per gràcia de nostre Senyor e per los treballs vostres e del meu benaventurat fill Tirant, és venguda a bona fi. Emperò és stada ben comprada ab la pèrdua de tres persones, les majors e millors que en tot lo món fossen. E de açò yo no me'n puch gens alegrar, per haver perdut lo major bé que tenia ni podia tenir en aquest món, e serà a mi aument de dolor e tristor per a tots los dies de la mia trista vida.

E ab aquestes paraules la emperadriu no pogué més parlar, sinó que abundà en vives làgremes. E lo rey Scariano se pres a plorar per fer-li companyia. Com hun poch agueren plorat, lo rey Scariano aconsolà molt a la emperadriu. Ab paraules molt gracioses parlaren de moltes coses de consolació, que la emperadriu restà molt aconsolada. E prengueren comiat de la emperadriu, perquè gran part de la nit era passada, e anaren a reposar.

E Ypòlit aquella nit anà a dormir ab la emperadriu e recità-li tot lo parlament que havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat ab bona concòrdia:

^__...que us prengués per muller. Yo, senyora, bé conech que no só digne de tant de bé, ni merexedor de ésser-vos marit ni, encara, servidor. Mas confie de la molta amor e virtut de vostra altesa que m'acceptarà per catiu de vostra magestat. E confiau de mi, senyora e lo meu bé, que us seré tant obedient que·m poreu millor manar y ab major senyoria que fins ací fet no haveu, car no desitgí jamés res tant com és que lo meu servir vos fos accepte.

Respòs la emperadriu en semblant forma:

^__Mon fill Ypòlit, no ignores la molta amor que yo·t porte, e tindré a molta gràcia que tu·m vulles pendre per muller. Emperò, pots pensar, mon fill e senyor, que, encara que yo sia vella, no trobaràs jamés qui tant te ame. E per mi te serà feta molta honor, e seràs molt prosperat, car, per la molta virtut e gentilea que sempre he coneguda en tu, me aconort, per posseir a tu, de totes les altres coses.

Lavors Ypòlit li volgué besar los peus e les mans. E la emperadriu no u comportà, sinó que l'abraçà e besà stretament, e passaren aquella delitosa nit molt poch recordants de aquells que jahïen en los cadafals sperant que·ls fos feta la honrada sepultura.

De matí, ans que Febo hagués tramesos los seus luminosos raigs sobre la terra, se levà lo solícit cavaller. Ple de novell goig, Ypòlit, que aquella nit havia molt bé festejada la dama, ordenà totes les coses qui eren necessàries per a la imperial sepultura. E lo dia que era stat assignat, tots los barons e cavallers qui eren stats convidats, foren en la ciutat de Contestinoble.

Lo primer dia feren la sepultura de l'emperador, ab la més bella luminària que jamés fos feta a príncep del món, hon foren, per magnificar la festa, molts reys, duchs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria, e tot lo poble de la ciutat, fahent molt grans lamentacions de lur bon senyor. E lo clero e preveres, qui feyen l'ofici divinal, cantaven ab veus tan adolorides que no fóra persona en lo món qui en làgrimes no abundàs. E ab aquella tan gran solemnitat fon feta aquell dia la sepultura de l'emperador. Lo segon dia fon feta per la princesa, per aquell orde mateix. E lo terç dia, per Tirant. E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren que, en tot aquell any, no·n tingueren desig.

E fetes totes les obsèquies, posaren lo cors de l'emperador en una molt rica e bella tomba de jaspis tota niellada d'or e d'atzur e lavorada de les armes imperials ab molt subtil artifici obrades, la qual l'emperador havia feta fer gran temps havia. E Tirant e la princesa foren posats dins una caxa de fusta, per ço com los tenien de portar en Bretanya.

E dat compliment a tot lo dessús dit, lo rey de Sicília e lo rey de Feç e lo duch de Macedònia, anaren al rey Scariano e recitaren-li tot lo consell que havien tengut tots los parents de Tirant, e com havien deliberat de levar emperador a Ypòlit. Dix lo rey Scariano:

^__Gran plaer tinch de la bona deliberació que haveu feta, car yo conech que Ypòlit és bon cavaller e virtuós e és mereixedor de ésser emperador.

Aprés lo pregaren volgués anar ab ells a fer la embaxada a la emperadriu, e ell fon molt content. Partiren tres reys, e lo duch de Macedònia ab ells, e fon la més noble embaxada que jamés fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de la emperadriu, on foren rebuts per la emperadriu ab grandíssima honor e, pressos al rey Scariano e al rey de Sicília per les mans, assigueren-se en l'emperial strado, la emperadriu enmig dels dos reys. E perquè tenien concertat que lo rey Scariano splicàs la embaxada, ab sforç de animoses paraules féu tal principi.

CAPÍTOL CCCCLXXXII

^__La speriència manifesta que tenim de vostra amistat e condició afable, senyora excel·lentíssima, nos dóna atreviment de demanar-vos en singular gràcia vullau acceptar la nostra útil e delitosa embaxada. E per aleujar part de vostres treballs e donar repòs e delit a la vostra afligida persona, havem pensats, aquests senyors e germans meus e yo, que la magestat vostra no stà bé axí, sens companyia, perquè se ha a donar rahó a tals coses e tan grans que vostra altesa no y poria dar rahó. E per quant nosaltres amam molt la honor vostra e la vostra virtuosa persona, vos suplicam sia de vostra mercè que vullau pendre marit. E nosaltres vos darem cavaller tal e de tan singular virtut e bondat que la vostra ànima ne serà consolada e la vostra excel·lent persona ben servida e venerada.

"E suplicam a vostra excel·lència que no us vullau enujar del que diré. Que no ignora la magestat vostra lo bon stament que l'Imperi Grech és stat posat, per la virtut e singular cavalleria del bon cavaller Tirant, e los drets e gràcies que per la majestat del senyor emperador li foren atorgades, e com de aquells drets ell ha fet hereu a Ypòlit, nebot seu. E pot pensar vostra excel·lència que no poríeu regir ne senyorejar tants barons e grans senyors com són en l'imperi ne defendre aquells dels enemichs infels qui són circumveïns de l'imperi. Per què, senyora, suplicam e consellam a la magestat vostra que·l vullau pendre per marit e senyor, car aquest és tan virtuós cavaller que la magestat vostra ne serà molt amada e reverida, e és cavaller suficient e molt savi per a regir e defendre l'imperi, qui ab grandíssim treball s'és recobrat. E açò, senyora, vos haurem a gràcia e mercè que de continent hajam vostra graciosa resposta tal com de vostra altesa confiam.

Plagueren a la emperadriu les virtuoses paraules del rey Scariano, e hun poch spay tardà en donar-li tal resposta.

CAPÍTOL CCCCLXXXIII

^__De la celsitud de la senyoria de vosaltres, magnànims e virtuosos senyors, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada, que egualment stime difícil refusar o acceptar la vostra demanda. ¿Què farà, donchs, ma atribulada pensa en fortuna vàlida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cas necessari no·s comporta? Donchs a mi consellar no·m fretura sí acceptaré la vostra justa demanda, si la necessitat és manifesta als vostres prechs desobeir no puga. Emperò, miren les senyories vostres e coneixereu que yo tinch justa causa de refusar, com la mia disposició no és per a pend[r]e marit, com sia en tal edat constituïda que no só per haver infants e daria molt mal exemple de mi, per què suplich a les senyories vostres que·m tingau per scusada.

No pogué més comportar lo rey de Feç que parlàs la emperadriu sinó que ab sforçada veu, dix:

^__Senyora excel·lentíssima, perdone'm la magestat vostra e les senyories de aquests senyors, que lo meu ànimo no ha pogut comportar de hoir paraules de vostra excel·lència qui són contràries a la vostra ànima e no menys a la honor y fama que de vostra altesa s'espera, car, puix a la divina Providència és stat plasent que vostra magestat resta senyora e regidora de tot l'Imperi Grech, no és possible poder-lo vós regir ne conservar, ans de necessitat se iria a perdre o teniu a pendre marit, per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gràcia que façau lo que us consellam. E serà útil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer e consolació vostra, e tal cavaller que sabrà defendre la terra e serà parent del gloriós Tirant, que tots los de l'imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials strados. Per ço, hajam tal resposta de vostra magestat que·ns ne anem aconsolats.

E donà fi en son parlar. E no tardà un poch spay que, ab vergonya d'estrema gràcia acompanyada, féu la emperadriu resposta de semblants paraules:

^__Senyors magnànims e virtuosos, yo us tinch en compte de germans e tinch fe e crehença en les senyories vostres que no·m consellaríeu cosa que fos contrària a mon bé ni a la honor mia, per què yo·m pose soltament e líbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot l'imperi com de cosa vostra.

E tots feren gran reverència a la emperadriu e feren-li infinides gràcies. E anaren-se'n molt contents de la bona resposta que la emperadriu los havia feta.

E los tres reys, ab lo duch de Macedònia, se n'anaren a la cambra de Ypòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab la emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.

Ypòlit se agenollà e féu-los infinides gràcies e fon lo més alegre e content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de la emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los sposar en presència de la reyna de Ethiòpia e de la reyna de Feç, de la duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no duràs gran temps.

La fama anà per la ciutat com la emperadriu se era sposada ab Ypòlit. Tot lo poble ne fon mol[t] aconsolat e feren gràcies a nostre senyor Déu com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Ypòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era capità, los havia ben contractats. Lo següent dia feren molt ben abillar a Ypòlit e a la emperadriu. E totes les dames se abillaren molt bé per fer-li companyia e perquè eren enujades de mal. E feren emparamentar tot lo palau de draps d'or e de seda, axí bé e singularment com jamés fos stat.

E Ypòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rey de Feç prengués benedicció, e lo marquès de Liçana e lo vezcomte de Branches, que era sposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots sposats, en nombre de XXV, los noms dels quals me obmet per no tenir prolixitat.

Com totes les nóvies foren abillades, Ypòlit ab bella companyia, se posà primer ab tots los altres sposats, e aprés venia la emperadriu enmig del rey Scariano e del rey de Sicília, e les altres nóvies venien aprés acompanyades de molts duchs, comtes e marquesos. E ab gran triümpho anaren a la sglésia e aquí levaren emperador a Ypòlit, e féu lo jurament que de tot son poder defendria la santa mare Sglésia, ab les sirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquí present eren, qui vasalls fossen de l'imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicció a l'emperador ab la emperadriu e aprés a totes les altres nóvies.

E fet l'ofici, tornaren-se'n al palau ab aquell orde mateix, ab multitud de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e charamites, e altres diversitats d'esturments que per scriptura expremir no·s poria. Del triümphant dinar, demesiada cosa seria devisar la abundància que y era, atesa la condició dels convidats, e de les dances que·s seguiren aprés dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren XV dies, e en cascun dia hi foren fetes danses, juntes e torneigs e moltes al tres coses de alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat. E passades totes les festes, lo rey Scariano pres comiat de l'emperador e de la emperadriu, del rey de Sicília e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E la reyna féu per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car l'emperador, ab tota la sua cavalleria, e los reis qui aquí eren, lo acompanyaren una legua e aquí·s partiren.

L'emperador se'n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rey Scariano, presa la sua gent d'armes, ab salvament, se'n tornà en la sua terra, hon fon ben rebut per sos vasalls.

CAPÍTOL CCCCLXXXIIII

Tornat lo novell emperador en la ciutat de Contestinoble, tramès a dir a la gent d'armes que Tirant havia dexada que vinguessen aquí, que ell volia a tots contentar. E fon fet son manament, que a pochs dies foren en la ciutat tots los capitans ab la gent, e pagà a tots bé e complidament. E féu de molts donatius e gràcies a molts cavallers e pagà a tots los servidors de Tirant los legats per ells fets. E donà comiat a tota la gent d'armes.

E fet tot lo damunt dit, lo rey de Sicília dix a l'emperador: ^__Sereníssim senyor, yo al present no fas res açí e, si a la magestat vostra serà plasent, me'n torne en Sicília ab licència vostra.

Respòs l'emperador:

^__Germà senyor, infinides són les gràcies que fas a la senyoria vostra de la vostra bona voluntat e del gran servey e honor que haveu fet a l'Imperi Grech, de què us reste molt obligat. E promet-vos, a fe de emperador, de jamés fallir-vos en tot lo que a mi sia possible.

E donà-li de grans donatius e moltes joyes per a la reyna, e donà molt als seus cavallers, que tots deyen que aquest emperador era lo més magnànim senyor e lo més liberal del món.

Aprés, l'emperador se féu venir lo seu almirall, lo marquès de Liçana, e dix-li que fes posar en orde XXX naus per passar lo rey de Sicília en la sua terra. E l'almirall féu son manament, que en dos dies foren armades e avituallades.

Lo rey de Sicília féu recullir tota la sua gent e lexà gran part dels cavalls, que no se'n volgué portar. E pres comiat de l'emperador e de la emperadriu, e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers, e de totes les dames. E, recullits, feren vela e anaren-se'n ab bon salvament.

CAPÍTOL CCCCLXXXV

Partit que fon lo rey de Sicília, l'emperador pregà molt al rey de Feç e al vezcomte de Branches que volguessen portar lo cors de Tirant e de la princesa en Bretanya. E ells li digueren que per amor de sa magestat e de Tirant que u farien de bona vountat. L'emperador manà a l'almirall que fes posar en orde XL galeres perquè anassen a lur honor. E prestament foren armades e posades en orde.

L'emperador havia feta fer una caxa de fusta, molt bella, tota cuberta de planches d'or totes smaltades e obrades de molt subtil delicadura, que bé paria sepultura de gran senyor. E féu-hi posar lo cors de Tirant e de la princesa ^__tots vestits de brocat fet de fil tirat d'or perquè jamés se pogués podrir^__, ab la cara descuberta, que paria que dormissen.

E féu recullir la caxa en una galera e féu-hi posar totes les armes de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes per ço que fossen meses sobre la sepultura ohn jauria Tirant, perquè·n fos memòria per a sempre. E donà l'emperador al rey de Feç doscents mília ducats perquè fes fer en Bretanya la sepultura de Tirant e de la princesa segons lo lur molt meréxer.

Com totes les coses foren en orde, lo rey de Feç e la reyna, sa muller, prengueren comiat de l'emperador e de la emperadriu, del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tota la cort, e reculliren-se. E lo vezcomte de Branches ab ells. E feren vela e anaren tant e ab tan bon temps que, en breus dies, foren en Bretanya ab bon salvament.

E lo rey de Feç e la reyna e lo vezcomte de Branches, ab molts nobles e cavallers, ixqueren en terra en una ciutat qui·s nomena Nantes. E aquí, per lo duch de Bretanya e per la duquessa e per tots los del parentat foren molt bé rebuts e festejats.

E prengueren la caxa de Tirant e de la princesa e, ab gran professó de molts capellans, frares e monges, lo portaren a la sglésia major de la ciutat, e fon posada dins una tomba que quatre grans leons sostenien, la qual tomba era obrada de hun molt clar alabaust. E a l'entorn, per los strems de aquella, de lletres gregues buydades de fin or, se legien tals paraules:

Eren los leons obrats e, no menys entretallada la tomba de diverses colors: or, adzur e altres esmalts, ab bona art e delicadura. A la part dreta de la tomba se mostraven dos àngels, e altres dos a la part sinestra, los quals tenien dos grans e scuts: lo hu de les armes de Tirant e l'altre de les armes de la princesa. Aquests leons e tomba staven dins una capella de volta, los archs de la qual eren de porfis e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del cruer era d'or macís buydada, guarnida de moltes fines pedres e en aquella se veya un altre àngel qui tenia en les mans la spasa de Tirant, tacada de sanch de tantes batalles.

Lo païment de aquesta volta era de marbres, e les parets, cobertes de carmesins brocats. Sols la tomba stava descuberta. E·n l'arch de part defora, staven penjats los scuts de diversos cavallers vençuts en camp clos de batalla e, sobre l'arch triümphal, en grans i belles taules, eran pintats alguna part dels meravellosos actes e nobles victòries de Tirant. Mostraven-se allí steses les armes e guarnicions de la sua excel·lent persona, e la garrotera de belles perles, balaxos e safirs circuïda. Moltes banderes e penons en lo més alt de la sglésia penjaven de diverses ciutats e províncies victoriosament guanyades. Mas, entre totes, los penons e estendards de les invencions triümphantment se desplegaven: Eren les devises de Tirant, flames o lengües d'or sobre carmesí, e flames de foch sobre camper d'or. E·n les flames d'or se cremaven tals letres: C.C.C., y en les flames de foch se cremaven aquestes: T.T.T., significant per açò que l'or del seu amor cremant se apurava en les flames de Carmesina, e noresmenys, stimava que la princesa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler. E sobre la tomba, ab letres d'or, staven sculpits aquests tres versos:

CAPÍTOL CCCCLXXXVI

No·s poria per lengua expremir les grandíssimes solemnitats que foren fetes en Bretanya en la sepultura de Tirant, car per lo duch de Bretanya e per la duquessa, e per tots los parents e parentes de Tirant, fon fet molt gran dol de la sua mort com saberen los actes de immortal recordació que per ell eren stats fets e la gran prosperitat en què pujat era. E en aquell cars ja era mort lo pare e la mare de Tirant.

E lo rey de Feç molt grans almoynes e beneficis per l'ànima de Tirant féu e de la princesa, que despès molt bé e copiosament los doscents mília ducats que l'emperador li havia dats. E festejat molt per lo duch e per tots sos parents, delliberà de tornar-se'n en la sua terra, car sis mesos havia stat en Bretanya per dar bon compliment a tot lo que l'emperador li havia dat càrrech.

Lo rey de Feç e la reyna prengueren comiat del duch e de la duquessa e de tots los parents qui tenien gran dolor de la lur partida. E lo vezcomte de Branches pres, per semblant, comiat de tots. E reculliren-se en les galeres e feren lur via devers les terres del rey de Feç. E nostre Senyor los donà tan bon temps que en breus dies foren en lo port de Tànger. E aquí ixqué lo rey de Feç e la reyna, ab tota la sua gent. E lo vezcomte de Branches, ab les XL galeres, se'n tornà en Contestinoble ab bon salvament e fon molt ben rebut per l'emperador, qui desijava molt saber lo que havien fet en Bretanya.

Lo vezcomte de Branches féu molt discreta relació a l'emperador de tot lo que havien fet, axí com per sa magestat era stat manat. L'emperador hi pres molt gran plaer e comprà de continent lo comdat de Benaxí, qui era de la princessa, per trescents mília ducats e donà'l al vezcomte de Branches en premi de sos treballs. Aprés donà a tots aquells qui se eren casats ab les criades de la emperadriu e de la princesa bones heretats, que·n podien molt bé viure a lur honor e cascú segons son grau, que tots n'estaven molt contents. E aprés, per temps, casà totes les altres, axí com de bon senyor se pertanyia.

CAPÍTOL CCCCLXXXVII

Lo fortuna pròspera favorí tant aquest emperador Ypòlit, e fon tan virtuós cavaller, que augmentà, per sa alta cavalleria, molt l'Imperi Grech e amplià aquell de moltes províncies que ell conquistà, e ajustà molt gran tresor per la sua molta diligència. Fon molt amat e temut de sos súbdits e, encara, dels vehïns senyors qui li staven entorn de l'imperi.

E aprés pochs dies que ell fon fet emperador, féu traure de presó lo soldà e lo Gran Turch, e tots los altres reys y grans senyors qui ab ells presos eren, e feren pau e treva a cent e hun any, e festeja'ls molt, que ells ne foren tan conte nts que li feren moltes submissions e de grans ofertes, tota hora que·ls hagués mester de valer-li contra tot lo món. Aprés l'emperador, ab dues galeres, los féu passar en la Turquia.

Aquest emperador Ypòlit vixqué lonch temps, emperò la emperadriu no vixqué aprés de la mort de sa filla sinó tres anys. E l'emperador, aprés poch temps, pres un altra muller, la qual fon filla del rey de Englaterra. Aquesta emperadriu fon de grandíssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devotíssima crestiana, la qual gentil dama parí de l'emperador Ypòlit III fills e dues filles, los quals fills foren molt singulars cavallers e valentíssims. E lo fill major fon nomenat Ypòlit, axí com lo pare, e vixqué tota la sua vida com a magnànim senyor e féu de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo present libre no recita, ans ho remet a les istòries qui foren fetes d'ell. Mas l'emperador, son pare, ans que morís, heretà molt bé a tots sos parents e criats e servidors.

E com l'emperador e la emperadriu passaren d'esta vida, que foren molt vells, moriren los dos en hun dia e foren posats en una molt riqua tomba que l'emperador se havia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida són col·locats en la glòria de paradís.

Ací feneix lo libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch, príncep e césar de l'Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduït de anglès en lengua portoguesa e, aprés, en vulgar lengua valenciana per lo magnífich e virtuós cavaller mossèn Johanot Martorell, lo qual, per mort sua, no·n pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del libre, és stada traduïda, a pregàries de la noble senyora dona Ysabel de Loriç, per lo magnífich cavaller mossèn Martí Johan de Galba. E si defalt hi serà trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància, al qual, nostre senyor Jesucrist, per la sua immensa bondat, vulla donar en premi de sos treballs la glòria de paradís. E protesta que, si en lo dit libre haurà posades algunes coses que no sien cathòliques, que no les vol haver dites, ans les remet a correcció de la sancta cathòlica Sglésia.

Tirant lo Blanc      Joanot Martorell i Martí Joan de Galba ; transcripció de l'exemplar conegut com N1 o NY1 de l'edició de València 1490, feta per Nicolau Spindeler, han col·laborat en aquest treball Eduard Baile, Jordi Segura, Héctor Cámara ; supervisió Llúcia Martín