 Lo punt de las donas
Quadro de costums, en 2 actes,
en vers y en catalá del qu'ara's parla
Frederic Soler; Joan Sariols (mús.); Manuel Moliné (il.)
PERSONAS
|
| | LO SENYOR QUIM,
mestre sabater. | | | LA SENYORA TUYAS,
sa muller. | | | CORINA,
sa filla. | | | PAU GALOFRE,
hisendat pagés. | | | PAUET,
son fill. | | | DON DOMINGO,
millonari
vell. | | | TITUS,
(jeperut), revenedor de bitllets. | | | EUSSEBI,
fadrí
sabater. | | | Un mosso. | | | FADRÍ 1. | | | FADRÍ 2. | | | Lo repartidor del diari. | | | Un Camálich. | | | Tres Gabatxos que tocan l'arpa. | | | Un Repartidor d'entregas. | | | Altros subjectes que s'indicarán á son temps. | |

 Acte I
Lo teatro representa una sabatería, no de las més
modernas; al fondo de la porta gran que dona al carrer, por
ahont transitará gent de quan en quan. Tots los bastidors,
armaris de sabatas; un taulell en lo punt més convenient,
sobre'l qual hi haurá botinas y tota mena de calsat
vell. En un costat del fondo tres ó quatre rengleras
de formas penjadas por la paret, en claus. A l'altre costat,
y arriban fins al prosceni, vetlladors, tamborets, cabassos
y totas las oynas per treballar deu ó dotze sabaters.
Dos ó tres portas pe'ls costats, que darán
á las habitacions interiors. Penjant del sostre un
metxero de gas en forma de lira. A terra, en un costat una
gabia de lloro y dos ó tres ab cardenals y aucells
d'América, penjadas pe'ls costats.
Escena I
| | |
EUSSEBI,
Fadrins 1 y 2 treballant de sabaters, ab tot lo coro;
y, després, TITUS.
| | MÚSICA | | No
deixém may l'alegría, | | | vinga tot com Deu ho vol. | | | Tant si
plou com si fa sol; | | | lo sabater, tot lo día... | | | tant si plou
com si fa sol, | | | sabaté estira'l nyinyol | | | Més
s'amolla | | | y
ennyinyola | | | y
pica sola | | | perque
un cop | | | la
feyna llesta, | | | per
fer festa | | | dilluns
té. | | | Recordems que demá es
día | | | de ballar, si Deu ho vol. | | | Tant si plou com si
fa sol | | | l'hem de passá ab alegía; | | | tant si
plou com si fa sol | | | deixarém tots lo nyinyol, | | | Per
xo amola, etc., etc. | |
|
| | |
(Lletra.)
| | |
(Un xich abans d'acabarse la música, entra TITUS,
y, ab lo mateix compás, se posa á ballar, de
manera que, al dar la orquesta'l cop final, quedi com, un
bailarí.)
| | | TITUS | Així,
minyons, | | | com jo, pobret y alegret. | |
|
| | EUSSEBI | | ¿Qué tal,
senyor Francisquet? | |
|
| | TITUS | | ¿Que diuhen tots, están
bons? | |
|
| | | TITUS | (Al primer.) | ¿Y tú,
Pelat? | |
|
| | FADRÍ 1 | | Jo bé; y vosté ¿cóm
ho passa? | |
|
| | TITUS | | Com el ví de la carbassa. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Ah! Aixó
sí. Sempre trempat. | | | Vinga'n un del Hospital. | |
|
| | FADRÍ
1 | | Un dels porchs de Sant Antoni. | |
|
| | TITUS | | Aixó es á
l'hivern. | (Repartint billlets y cobrant de tots.) | ¡Dimoni! | | | ¡Ja hi acabat los de ral! | |
|
| | EUSSEBI | | Si treyém, se fá
un'anada. | |
|
| | | EUSSEBI | Si
es la primera, | | | tots junts á la Budellera | | | á
fé una bona colada. | |
|
| | | TITUS | (Alegre.) | ¡Jo ja ho espero! | |
|
| | FADRÍ 1 | | ¡No s'armará mal fandango! | |
|
| | | | EUSSEBI | | ¡Viva'n Titus! | (TITUS fá una
tercerilla ridícula.) |
|
| | | FADRÍ l | | Cuydado á fé tanta fressa, | | | perque l'amo pot vení | |
|
| | TITUS | | ¡Ah carát! ¿que
no es aquí? | |
|
| | EUSSEBI | | Ha surtit ab la mestressa. | |
|
| | TITUS | |
¡Donchs la segueix com un gos! | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Oh! No'l deixa ni
un moment. | | | Ara son á ca'n Climent | | | á comprá
uns quants calsadós. | |
|
| | | EUSSEBI | No, | | | de banyas bé prou que'n té. | | | Son uns que
van molt més bé, | | | que's fan ara de llautó. | |
|
| | TITUS | | ¡Ay carat! tot s'adelanta. | |
|
| | | | EUSSEBI | | Sempre ab més flora qu'una toya. | |
|
| | | | |
(Aquesta conversa la tenen, treballant EUSSEBI
y'ls sabaters.)
| | TITUS | | ¡Veyas quí fa cas del mon! | | | Ho sento y quedo aturdit. | |
|
| | EUSSEBI | | Donchs avuy, quan ha surtit, | | | duya una dália aquí'l front, | | | un ret de colors
encesos, | | | un mantón per ser més fresch | | | y tota
plena de mesch. | |
|
| | TITUS | | (Per enganxarhi promesos.) | |
|
| | FADRÍ
1 | | Més tonto tú danthi pena. | |
|
| | | TITUS | | ¡Y bé, ximplet!
Fes com jo | | | que tot m'ho tiro á l'esquena. | |
|
| | FADRÍ
1 | | Es lo que sempre li dich. | |
|
| | TITUS | | Y aquell mosquit, ¿l'ha
deixat? | |
|
| | EUSSEBI | | N hi ha un altre d'escabetxat | | (Misteri.) |
|
| | TITUS | | ¿Jove? | (També
ab misteri.) |
|
| | | TITUS | | ¿Y's calcula quánt tindrá? | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Vint mil naps! | (TITUS salta.) | Vegi si es forta. | |
|
| | TITUS | |
Vaja, noy; obra la porta | | | qu'aquesta no pot passá. | |
|
| | | TITUS | Home,
que no m'entra... | | | Vejám jo que t'hi haig de fé. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Tant segur tingués vosté | | | Monjuich
á dintre del ventre! | |
|
| | TITUS | | Aixó ray, luego's sabrá; | | | jo aquí conech á tothom. | | | Digas ¿quí es? |
|
| | | | | | | | | TITUS | Donchs
no sé quí es, | | | y á fé de nell
que tinch més | | | coneixensa qu'en Xarau. | |
|
| | | TITUS | | ¡Ah! vols dí'l vell Carranclá.
| | (Atinanthi.) |
|
| | | TITUS |
Es
clá. | | | Pero,... re... no estava ab mí. | | | ¡Miréu,
miréu lo vellot!... | | | Si hasta fa fástich de
véurer. | |
|
| | | | EUSSEBI | Ja
ho pot creurer, | | | está que ni un jovenot. | |
|
| | FADRÍ
1 | | Y que diu que ja ha sigut | | | casat ab tres donas. |
|
| | TITUS |
Sí, | | | prou m'ho pots esplicá á mí | | | que jo las he
conegut. | |
|
| | EUSSEBI | | ¿Sab que l'aprenent ja es fora? | |
|
| | | EUSSEBI | ¿Y
doncas? Es clar. | | | Antes d'ahí'l van despatxar | | | per
mor d'aquesta traidora. | |
|
| | TITUS | | Vaja, jo aquí hi veig
misteris. | |
|
| | | TITUS | ¿Qué?
Lo que sents. | | | Si cambiéu més d'aprenents | | | qu'Espanya de ministeris. | |
|
| | EUSSEBI | | Y per forsa ha de sé
així. | | | A n'aquest l'amo'l vá arriar | | | perque
no'l va aná avisar | | | de qu'entrava'l vell aquí. | | | ¡Vés si may n'hi estará cap! | |
|
| | TITUS | | ¡Ah! ¡Es
clar, axí es impossible! | |
|
| | FADRÍ 1 | | ¡Si la mestressa
es terrible! | | | ¡Té un genit!... |
|
| | | EUSSEBI | | Ja no hauría d'esser vella. | |
|
| | FADRÍ
1 | | Bruixa, avara... tot ho es. | |
|
| | TITUS | | ¡Avara!... ¡Si ell té'ls dinés! | |
|
| | | FADRÍ
1 | | ¡L'amo! | (Avisant
que vé.) |
|
| | TITUS | ¡Hola! ¿Sí? Donchs callém; | | | no vull que's puguin pensar | | | que'ls vením á
retallar. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Ah! no; aixó si que no ho fem. | |
|
|
Escena II
| | |
Dits, LO SENYOR QUIM y LA SENYORA TUYAS, ella ab la gorra de llassos y mantellina
brodada.
| | | QUIM | (Du
un farcell.) | ¿Ha vingut algú? | |
|
| | | TITUS | (Saludant.) |
¿Y donchs, qué's fá? | |
|
| | | | | | TUYAS | | ¿Ahónt se fica que no's veu | | | ara en forat ni finestra? | |
|
| | TITUS | | A correr per la minestra; | | | ¿y vostés? |
|
| | | | QUIM | Per
ara menjém | | | tots lo pá fins á la crosta. | |
|
| | TITUS | | Ja faría jo una posta | | | que vá á
buleyo. |
|
| | TUYAS | (Tocan las dotze.) | En torném. | |
|
| | QUIM | | Las dotze, noys; á plegar. | |
|
| | |
(Los fadrins
s'alsan, endressan los tamborets, los qu'anavan en cos
de camisa's posan'ls gechs, y se'n ván.)
| | TITUS | | ¿Y
la noya, que no's trova? | |
|
| | TUYAS | | Com té una novela
nova, | | | deu llegir. |
|
| | | EUSSEBI | (Anantsen ab altres fadrins.) | Estigan
bons. | |
|
| | | FADRÍ 1 | Passihobé
| (Anantsen ab los fadrins.) |
|
| | | | | QUIM | | ¿Veus? ¡Ara, jo ja rabio! | |
|
| | | QUIM | ¡Com
tot ho reculls!... | | | busco'ls vells. |
|
| | TUYAS | (Trovantlos y
donantloshi.) | ¡Té poca manya! | | | ¡Busca'ls calsadors
de banya | | | y'ls té aquí al davant dels ulls! | |
|
|
Escena III
| | |
TITUS, SENYOR
QUIM, SENYORA TUYAS.
| | TITUS | | Vosté avuy no está
de filis. | | | No senyor, no ho estich massa. | | | Al dematí
he vessat oli | | | y'm fa por. |
|
| | | TUYAS | | ¡Oh!, l'oli ray; lo que temo | | | es qu'hi haurá alguna desgracia. | |
|
| | QUIM | | (Aquests si que son
ben forts; | | (Pe'ls
calsadors.) | | ¿Vejám si algú me'ls romp ara?) | |
|
| | TITUS | | ¿Qué dihem de bo, senyor Quim? | |
|
| | | TITUS | ¡Vaya! | | | ¿Y donchs y ara, que no juga? | |
|
| | TUYAS | | ¡Que no juga! ¿Qué
diu ara? | | | Home, miris, l'altre día, | | | antes d'ahir,
que era Santa Ana, | | | los xicots van fer sortija, | | | per celebrar
bé la diada, | | | y, ab los bitllets que'ls vatx dar, | | | no més de rifas passadas, | | | varen guarnir de cadenas | | | lo carrer, tota la plassa, | | | y van fer sis llargandaxos | | |
llarchs d'una pla de canas, | | | no mes qu'ab los de colors | | | de las estraordinarias. | |
|
| | QUIM | | ¡Y bé, millor, ben contenta | | | debía estar la quitxalla! | |
|
| | TUYAS | | ¡Y bé, millor!
Poca solta. | | | ¿Sabs lo qu'ets? Un tarambana. | |
|
| | TITUS | | ¡Vamos,
dona, no s'enfadin! | |
|
| | QUIM | | Dexila dí, així s'esbrava. | |
|
| | TUYAS | | ¡Noya! Ens vam casá'l día tretze | | | y sempre tindrém saragata. | |
|
| | QUIM | | ¿Qué hi farás
si ha estat axí? | |
|
| | TUYAS | | ¡Ah! no, no; 'l que's per
catxassa | | | no crech que se'n trobi un altre. | |
|
| | TITUS | | ¡Jo no
sé perqué s'enfadan! | |
|
| | TUYAS | | Tú, axó
sempre ho has tingut. | |
|
| | QUIM | | Y Déu m'ho conservi...
¡vaja! | | | ¿Qué't pensas que vull que'm fassis | | | com
á n'á l'altre pabana, | | | qu'ab un any de matrimoni | | | lo vas enviá á la Carraca? | |
|
| | TUYAS | | ¡Ay, tant
de bo qu'ell fos viu; | | | no estaría jo com ara! | |
|
| | QUIM | |
Y be ¿qué? ¿cóm estariau? | | | ¿Qué feyas?...
patirhi gana. | | | Ves qui era... ¡un carrabiner! | |
|
| | TUYAS | | Bueno,
per co m'agradava; | | | lo cert es que, ab contrabando, | | | jo
anava sempre eleganta. | | | ¡Noya! | (Cridant
més fort.) |
|
| | QUIM | (Burlantsen.) | ¡Proa! Esgargamellat; | | | tot seguit está per tú ara... | | | la novela deu
ser forta, | | | y si llegeix que s'escapa | | | el conde de Monte
Cristo, | | | no't contesta d'aquí á Pasqua. | |
|
| | TUYAS | |
¡Sí! ¡caráu, y que'ts graciós! | | | ¡Tórnau
á dí! | (Burlantsent.) |
|
| | TITUS | Axó
s'allarga; | | | seyém mentrestant. |
|
| | QUIM | ¡Ximpleta! | | | Vetaquí'l voler fè'l granda... | | | Una xicota...
que's cría | | | com los arbres de la Rambla. | |
|
| | TUYAS | | ¿Es
dir donchs, que tú voldrías?... | |
|
| | QUIM | | ¡Axó
es lo que pert las casas! | | | ¿Y al últim, sabs lo que
logras? | |
|
| | | QUIM | Que
la fás desgraciada. | | | Té'l cap tot plé
de novelas; | | | llegeix qu'en tot lo que passa | | | lo promés
es un molt guapo, | | | fill d'una casa ricatxa, | | | ben vestit,
ab los cabells | | | al canastró ó la romana, | | | y
quan vinga un sabater, | | | brut de pega, á demanarla, | | | lo comparará ab aquell, | | | no'l voldrá, y se't queda á casa. | |
|
| | TUYAS | | ¿Quí? ¡La noya un sabater! | |
|
| | QUIM | | ¡Y encare haurás de dir gracias! | |
|
| | TUYAS | | ¡Cá!...¡Senyor
Déu me perdó, | | | teniume la boca! |
|
| | | TUYAS | ¡Benigne! | | | ¡Te deixo pe'l que'ts! |
|
| | TITUS | (¡M'agrada! | | | Jo soch lo mateix que'ls micos, | | | en veyent renyinas...
¡apa!) | |
|
| | TUYAS | | Sabs que nuvis á la noya | | | no n'hi han
faltat ni n'hi faltan. | |
|
| | QUIM | | Jo ho crech; un vell fastigós | | | que ja li cauhen las babas. | |
|
| | TUYAS | | Bé, bé;
ho volém ella y jo, | | | se casan y santas Pasquas. | |
|
| | QUIM | |
Ab axó si que't prometo | | | que no durás tú
las calsas. | |
|
| | TUYAS | | Ara escolti, senyor Titus | | (Fent
alsar á TITUS.) | | vosté mateix diguim ara... | | (Estirantlo.) |
|
| | QUIM | | Sí, sí vosté mateix digui. | |
|
| | TUYAS | |
¿Si á la noya éll li agrada, | | | per qué no tinch
de casarli? | |
|
| | QUIM | | ¿Vejám si un vell lletx qu'espanta | | | podrá ferla may ditxosa? | |
|
| | TUYAS | | Vegi si es rich, que,
ab la plata, | | | de cuberts y cutxaróns, | | | que té
pe'l servey de taula, | | | diuhen molts que n'hi ha prou | | | per
umplir duas senallas. | |
|
| | QUIM | | Vegi si es vell, que té
un cap | | | calvo com una carabassa, | | | y tant pocas dents, que
semblan, | | | mitj grogas y separadas, | | | un joch de bitllas, plantat | | | que, jugant, ja n'han fet caurer. | |
|
| | TUYAS | | Després
d'aixó, al carrer Nou, | | | sé que hi té
cinch ó sis casas; | | | accións dels camíns
de ferro, | | | un bergantí y tres fragatas. | |
|
| | QUIM | | A mes
de'l qu'he dit, la gota | | | no'l deixa may, té poagre, | | | pren polvo y camina sempre | | | que li semblará que planxa. | |
|
| | TUYAS | | ¡Digui si aixó's deixa corra! | |
|
| | QUIM | | ¡Digui vosté
si aixó passa! | |
|
| | TITUS | | ¡Pero, senyors, m'atropellan! | |
|
| | TUYAS | | Respongui. | (Sempre
estirantlo'ls dos.) |
|
| | | | | | | | | TITUS | | ¿Sab qué dich? Que no m'estirin | | | y que vagin
tots al diable! | |
|
|
Escena IV
| | |
Los mateixos, CORINA.
| | CORINA | (Escesivament eleganta y llegint
una novela.) | | ¿Qu'es aquest escándol? |
|
| | TUYAS |
Re. | | | (Ara calla davant d'ella.) | | (Apart
á QUIM.) |
|
| | 
| | | | | QUIM | | Vingui, vingui, senyor Titus. | | (Se'n va ab TITUS al taulell á triar bitllets.) |
|
| | TUYAS | |
Perque t'he cridat un'hora. | |
|
| | | | QUIM | ¡Fora! | | | ¡Tú en aixó
no hi tocas pito! | |
|
| | |
(La noya s'assenta y's posa á llegir ab gran afectació.
La mare recull la mantellina y la roba que s'havía
tret y dexát sobre una cadira y, tirantla á
sa filla, diu.)
| | TUYAS | | Mira; agafa tot aixó | | | y posamho
sobre'l llit. | |
|
| | | | TITUS | | ¿Un de Madrid? | (Triant
bitllets.) |
|
| | | TUYAS | | ¡Ara jo'n feya xixinas! | | (Veyent que CORINA,
per llegir, no la atén á ella.) |
|
| | CORINA | | ¡Ab
tot y fer llamps y trons | | | van fugir! | (Entussiasmada
per lo que llegeix.) |
|
| | TUYAS | Sempre
respons | | | glorificat á matinas. | |
|
| | CORINA | | ¡Déu
méu y quína passió! | | | ¡Axó es
estimarse bé!... | | | ¿Qué'm deya que tinch de
fé? | |
|
| | TUYAS | | ¡Per márfagas! Ja hi vaig jo. | | (Se'n vá.) |
|
|
Escena V
| | |
Los
mateixos, menos TUYAS. Se'n vá enfadada enduhensen
la roba á dins; la noya queda llegint, y TITUS y son
pare tractan dels billlets.
| | TITUS | | D'aquets també
deu dezenas. | |
|
| | QUIM | | ¡Sab que's un plech que fá tossa! | |
|
| | TITUS | | Pero si tragués la grossa | | | ja pot dir bona nit
penas. | |
|
| | | TITUS | Aquestos
déu | | | que son tots del Hospital. | |
|
| | | | QUIM | | ¡Ah! ¡quín regalo, si's treu! | | (Obra'l calaix del taulell, treu diners, y paga á
TITUS en lo moment en que torna LA SENYORA TUYAS y s'assombra.) |
|
| | QUIM | | Dos, tres, quatre... | (Contant pessetas á la
má de TITUS.) |
|
|
Lo punt de las donas : quadro de costums, en 2 actes, en vers y en catalá del qu'ara's parla
lletra de D. Serafí Pitarra; música de D. Joan Sariols
|






|
|