 Acte II
La mateixa decoració.
Escena I
| | |
EUSSEBI, Fadrí
1 y 2, Coro traballant, y aviat CORINA.
| | |
Música.
| | | Doneuli
á n'al sabaté | | | una mossa ben guapeta, | | | un
bon trago, menjar bé | | | y fins sense una pesseta | | | ja
es felís el sabaté. | | | Pero's troba un sabaté | | | no més qu'ab pega ó
pastetas | | | sense mossas y ayguadé | | | y hasta tot plé
de pessetas, | | | ja pateix el sabaté. | |
|
| | |
(Lletra.)
| | | CORINA | (Sorprenentlos.) |
¿Qu'es aixó? | |
|
| | | CORINA | ¡Canteu! | | | Ja ho sé, ¿pero no sabeu | | | que no está'l pare
ben bó? | |
|
| | EUSSEBI | | Si encare ara está dejuna | | |
de dirnos qué fá. |
|
| | FADRÍ 1 | (Demanant
un'eyna al 2.) | ¿La mida? | |
|
| | CORINA | | Diu que plegueu desseguida | | | que ja es mitj quart de una. | |
|
| | |
(S'assenta aprop del prosceni
y's posa á llegir com sempre ab gran afició'ls Fadrins s'aixecan.)
| | | EUSSEBI | No. | | | Tinch d'acabá aquest parell. | |
|
| | FADRÍ l | | Donchs
vaig á diná ab aquell. | |
|
| | |
(Se'n van.)
| | EUSSEBI | |
D'aquí un quartet hi vaig jo. | |
|
|
Escena II
| | |
CORINA, EUSSEBI.
| | CORINA | | (Ni'l llegir, ré'm pot distreure | | | de lo que m'está passant. | | (Deixa'l llegí.) | | ¡Quí sab si'n Sébi!...) |
|
| | EUSSEBI | (Acaba una bota y'n pren un'altra.) | Endavant | | | y
aném á fer l'altre. |
|
| | CORINA | (Apart decidintse.) | (A
veure.) | | | Escolta, Sébi. |
|
| | | CORINA | | ¿Sabs alló que va passar, | | | que tú
te'm vas declarar? | |
|
| | EUSSEBI | | Sí, llavors qu'era un
pabana. | |
|
| | CORINA | | No't retrech aixó; ja ho sé. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Oh! ¿qué hi fá?'M va fer mal só. | | | Molt corrent; fins aquí aixó... | | | vosté
es lliure y jo també. | |
|
| | CORINA | | Donchs bé't va
dá un disgust gros. | |
|
| | EUSSEBI | | Es á dir, disgust,
no massa; | | | va ser perque la carbassa | | | no més m'agrada
ab arrós. | |
|
| | CORINA | | Y digas ¿desd'allavoras | | | no has
estimat á ningú? | |
|
| | EUSSEBI | | Lo bou al ast es molt
dú. | |
|
| | CORINA | | Ja es prou, si may t'enamoras. | |
|
| | EUSSEBI | |
Penso qu'ara així estich bé | | | y que res me
dona pena. | |
|
| | CORINA | | Bé; pero ab una morena... | |
|
| | EUSSEBI | |
Ay, no, no; vull seure bé. | |
|
| | CORINA | | Donchs si't tinch
de ser ben franca, | | | t'he preguntat ara aixó | | | perque'm passa tot alló | | | que va passá á donya
Blanca. | |
|
| | | CORINA | Una | | | que surt en una novela. | |
|
| | | CORINA |
Ab
Berenguela | | | va surtí una nit de lluna, | | | y quan va
tornar, després, | | | va trobar ab goig al cor | | | una carta
y una flor | | | de... |
|
| | EUSSEBI | Sí,
vaja; sé lo qu'es. | | | ¿Y á vosté aixó
li ha passat? | |
|
| | CORINA | | Tot igual y'l mateix que ella; | | | una
carta y dos clavells | | | dintre'l meu quarto tancat. | |
|
| | EUSSEBI | |
¡Ay, ay! ¿clavells y canyella? | |
|
| | CORINA | | ¡Ximplet! Clavells
de jardí. | |
|
| | | | | CORINA | | ¡Deu meu, y qu'ets dú d'orella! | |
|
| | EUSSEBI | | ¿Y
la carta, l'ha llegida? | |
|
| | CORINA | | Aquí la porto. «¡Mi
amor! | | (Llegint.) | | ¡Sé constante! ¡Ten valor! | | | y te
salvo». |
|
| | | | | | EUSSEBI | (Dantli la
carta.) | ¡Cá, macatxo! | | | Si ni quan estich borratxo | | | he sapigut té una esse. | |
|
| | CORINA | | Pero te la pots fé
escriurer | | | per algún memorialista. | |
|
| | | CORINA | Quan tú t'has vista | | | molt bé
t'has posat a riurer. | |
|
| | EUSSEBI | | Donchs, si li haig de dir
formal, | | | li dich ben serio que nó. | |
|
| | | | CORINA | | Tinch lo cap com un tabal. | | | Ell ha de
sé entrant d'aquí | | | quan á n'al meu
quarto's fica... | | | Y escriu bé. |
|
| | EUSSEBI | Bona
palica; | | | poch y ben dit, aixó sí. | | (De repent.) | | Escolti. |
|
| | | EUSSEBI | Una
cosa | | | que penso en aquest moment. | | | Quí sab si aquest
aprenent... | |
|
| | | EUSSEBI | Ahir
duya una rosa | | | y li agradan molt las flors. | |
|
| | CORINA | | ¿Per lo
dels clavells, ¿eh? |
|
| | | CORINA | | ¡Pero es possible qu'en mí | | | busqui un aprenent
amors! | |
|
| | EUSSEBI | | No voldría dur a errada, | | | pero jo ho
observo tot | | | y'm sembla que aquest xicot, | | | dú alguna
cosa amagada. | |
|
| | CORINA | | Doncas jo ho observaré. | | | Pot
ser sí que... ¡Tots som uns!... | |
|
| | EUSSEBI | | Vosté
li toca certs punts | | | y veu si canta. |
|
| | CORINA | Ho
faré. | | | Y en quan á tú... lo ten port | | | ja ho veus tú, no pot anar, | | | per xó carbassa't vaig dar. | |
|
| | EUSSEBI | | (¡No vaig tenir poca sort!) | |
|
|
Escena III
| | |
Los mateixos, TUYAS.
| | | | | | EUSSEBI | | ¿Donchs á l'últim qué
va sé? | |
|
| | CORINA | | (Fins qu'ho sabré, jo pateixo.) | |
|
| | TUYAS | | ¿Qué vols qué fos? Del disgust | | | no sé
com no's vá morí. | |
|
| | EUSSEBI | | Es que perdre un
pico així | | | á ningú pot donar gust. | |
|
| | TUYAS | |
¡Vint mil duros! | (Trista.) | ¡Jo'm moría!... | | | aixís que á pensá'hi comenso... | |
|
| | EUSEBI | | Jo no, perque ¿sabs que penso? | | | Senyal
que no'ns convenía. | |
|
| | EUSSEBI | | Mentres tingui aquest
consol... | |
|
| | TUYAS | | ¡Ah, sí, fill, sí; es lo millor! | | | Ja's diu que nostre Senyor | | | fá sempre lo que Deu
vol. | | | Y després, tú podrás dir | | | que
vaig esqueixá'l bitllet, | | | mes tampoch hauría
tret | | | ab lo que vá passá ahir. | |
|
| | | | EUSSEBI | | ¿Qu'es, que sembla que tremoli? | |
|
| | TUYAS | |
Divendres, vaig bessar l'oli, | | | y vá entrá
aquell burinot. | |
|
| | EUSEBI | | Sempre torna á lo mateix. | |
|
| | TUYAS | | Sí, sí, ja te'n pots ben riurér; | | | veyas
si apendrás de viurer. | | | ¡Tú repara si succeheix! | |
|
| | EUSSEBI | | Dona, es clar qu'ha de succehí | | | si vosté
ho fá. |
|
| | TUYAS | No,
no; jo, | | | perque vé de tot aixó. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Vegi
qué m'explica á mí! | |
|
| | TUYAS | | Avuy, ja
veus que no ho sé, | | | pero avuy carbó hi somniat, | | | y, per qualsevol costat, | | | entrará á casa diné. | |
|
| | EUSEBI | | ¡Vejám donchs, ara's veurá! | | | ¡Carám!
¡ditxosas pastetas! | | (Per lo que fá.) |
|
| | TUYAS | | En somniant
carbó, pessetas. | | | aixó tothom t'ho dirá. | |
|
| | EUSSEBI | | ¿Y el senyor Quim, es al llit? | |
|
| | TUYAS | | Ja es llevat
fá més d'un'hora; | | | prompte surtirá
aquí fora. | |
|
| | | TUYAS | |
¡No, no; veyas quí ho diría! | |
|
| | EUSEBI | | ¡Després
d'un trastorn tant gros! | |
|
| | TUYAS | | ¡Si que ja va se horrorós! | | | Jo'm pensava que's moría. | | | Primé'l desmay... |
|
| | | TUYAS | | Y aquí al coll, ahont aixó's toca, | | | li feya uns clochs com un'oca | | | quan s'engoleix
una nou. | |
|
| | EUSEBI | | Y'l metje ¿qué va dir qu'era? | |
|
| | TUYAS | |
Un singlot ó cosa així, | | | que diu éll que sol
vení | | | de pendre una gran quimera. | | | Després,
aixó es cosa estranya, | | | li va entrá un deliri
gros, | | | sempre veyent calsadors | | | per tot y tinters de banya, | | | y quan li vá hayer passat | | | se va girar contra mí. | | | «¡Que fugía corrents d'aquí!...» | | | Estava
desesperat. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Ah! bé, ¡es clar, pobre senyor! | | | Pero ¿va passarli luego? | |
|
| | TUYAS | | ¡Cá, passar! ¡sí
estava cego! | | | ¡Si ha hagut de vení'l rector! | |
|
| | | TUYAS | Lo
que sens. | | | Si'ns volía treure y fora; | | | si's va está
aquí més d'un'hora | | | que li petavan las dents. | | | Pero'l metje y'l rector | | | li van dí; que no... que
ja... | | | y sembla que's calmará | | | y'm vaig poder quedar
jo. | |
|
| | EUSSEBI | | ¿Es dir que'l van poder torce? | |
|
| | TUYAS | | Li varen
dir que'ls marits | | | ab la dona han d'está units. | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Ab! ¡sí! L'union fait la force | | | Pero ara,
un cop rebifat, | | | vosté haurá de tocá'l dos. | |
|
| | TUYAS | | ¡Oh, cá! ¿Veus qu'aquells senyors | | |
tot ho van deixá arreglat? | | | Ells varen fer prometre | | | que ni may me pegaría | | | ni d'aquí casa'ns
treuría, | | | y ho fará al peu de la lletra. | |
|
| | EUSSEBI | |
Y vosté...'s veu que ben bé | | | no s'hi enfunda. |
|
| | TUYAS | Es
clar que no, | | | perque, havent somniat carbó, | | | ja sé
jo qu'hi haurá diner. | |
|
|
Escena IV
| | |
Dits, LO SENYOR QUIM, y, aviat, PAUET.
| | |
QUIM
abatut y coneixentse qu'ha estat malalt.
| | EUSSEBI | | ¡Hola!
¿qué tal, senyor Quim? | |
|
| | QUIM | | Sembla qu'un xiquet millor. | | | ¿Qué fas aquí? |
|
| | EUSEBI | Res;
acabo | | | aixó del senyor Miarions. | |
|
| | TUYAS | | ¿Qué
pendrás lo xocolate? | |
|
| | | |
(Se'n va TUYAS.)
| | EUSSEBI | ¡Xocolate!
¿y aixó? | | | Aixó y caldo, diu el metje | | | que haig
de pendre un día ó dos. | |
|
| | | | GALOFRE | | De ca'l senyor Tafanell, | | | que m'ha
fet torná'l parell | | | perque hi trova'ls tirants curts. | |
|
| | QUIM | | Després tú'ls hi mudarás. | |
|
| | EUSSEBI | |
Molt bé diu. | (Prenent el parell que's posa al costat.) |
|
| | TUYAS | (Tornant ab tot lo necessari.) | Lo xocolate. | |
|
| | | | QUIM | | Corrent. | (Ab la dona serio.) |
|
| | TUYAS | (Posantho sobre'l taulell.) |
Aquí ho trovarás. | | | (Després t'haig de parlá un rato.) | |
|
| | | GALOFRE | (Per l'altre cantó.) | | (Tinch de estar sol ab vosté.) | |
|
| | QUIM | | (¡Vaja; 'ls secrets
van barato!) | |
|
| | |
(Música.)
| | QUIM | | ¡Tot just m'also avuy del llit | | | y ja'm venen ab rahons! | | | ¡Aquest dimontri de dona | | | me posa un cap com un bou! | |
|
| | TUYAS | | ¡Jo tinch de surtí ab la meva! | |
|
| | PAUET | | Mentres tant menjém
pinyons. | |
|
| | CORINA | | ¡Ay que m'agrada aquest llibre! | |
|
| | EUSSEBI | | ¡Qué
dolent qu'es lo nyinyol! | | (Se
li romp.) |
|
| | QUIM | | Lo día que pugui | | | desferme de tots | | | crech
que d'alegría | | | faig dú un gall al forn. | |
|
| | TUYAS | | Lo día que'm digui | | | que casarshi pot, | | | crech que
don Domingo. | | | d'alegre, cau mort. | |
|
| | PAUET | | Lo día que't
tingui | | | Corina de'l cor, | | | quín tip hem de fernos | | | de trencar pinyons. | |
|
| | CORINA | | Lo día que'm passi | | | un cas
com aixó | | | ¡ay, quina novela! | | | ¡Tota ella es amor! | |
|
| | EUSSEBI | | Lo día que tregui | | | la rifa, per sort, | | | tot seguit
envío | | | al diable'l nyinyol. | |
|
| | |
(Lletra.)
| | EUSSEBI | | ¡Gracias a Deu qu'están llestas! | | | ¡Vaya un tip de treballar! | | (Arreglantse.) |
|
| | QUIM | | Aviat podrás
descansar | | | qua ja's van acostant festas. | | | Eiximne donchs
desseguida. | | | ¡Noy! |
|
| | | CORINA | (Duplant de la veu de PAU.) | ¡Bah! No ho es. | |
|
| | QUIM | | Dú alló a ca'l senyor Francesch | |
|
| | PAUET | |
(Ja m'hi menjat la partida.) | | (Se'n vá enduhentsen unas botas.) |
|
| | EUSSEBI | (A PAUET.)
| | Espérat, tú, que jo vinch. | | | Passihobé. |
|
| | |
(A QUIM sol, anantsen ab PAUET.)
| | TUYAS | La
companyía | | | te tregui'ls ulls. Jo diría | | | passinhobé,
quan son cinch. | |
|
| | QUIM | | Noya, te n'haurás d'anar, | | |
perque hem de parlá ab ta mare. | |
|
| | CORINA | | (¡Malviatje!
Justament ara | | | qu'ell ja s'anava á escapar!) | | (S'en vá, llegint.) |
|
|
Lo punt de las donas : quadro de costums, en 2 actes, en vers y en catalá del qu'ara's parla
lletra de D. Serafí Pitarra; música de D. Joan Sariols
|
 
|
|
