publicidad

 

Pàgina principal
    Lo Ferrer de tall : drama en tres actes y en vers
     original de Frederic Soler (Serafí Pitarra) 		 Concordança      Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Anterior Avall Següent


ArribaAbajoActe II

 

La mateixa decoració.

 

Escena I

 

ROSA, ARNAL, JORDI, BOY, BIEL, ROS, y tots los fadrins. Los dos enamorats un a cada cantó del teatro. Los ferrers tots al entorn de JORDI que figura acabar de contarlos una rondalla.

 
JORDI
No, si jo ho tinch de trovar...
Si'm balla pe'l cap...
BIEL
¿Vos halla?
BOY
Bè, sí, tú calla, quitxalla.
JORDI
Calléu... deixéumhi pensar.

 (Ell pensa hi tots esperan que ho trovi.) 

ROSA
¿Qué li déu passar? Agravis
tenen de ser. ¡Verge pura!

 (Mirant á ARNAL.) 

Aquest sonrís d'amargura
no s'en vá may dels sèus llabís.)
ARNAL
(¡Tant honrats, tant bona gent,
d'ánima tant enoblida!...
¡Ah! no puch... no puch.... m'ho crida
la veu del remordiment.)
JORDI
Sí, ja ho tinch.
BIEL
¡Ah! ja s'hi posa,
BOY
¡Calla!
BIEL
Es que...
BOY
¡Calla, que's tart!
Sembla que, Dèu nos en guart,
t'han dat una mala cosa.
JORDI
Sí... la tonada fa així.
ARNAL
Adèu siau...

 (Alsantse per anarsen.) 

JORDI
¿Y aixó minyó?
¿Possè es que jo, ab la cansó,
vos hi he omplert massa'l magi?
ARNAL
No; pero no'm trovo bè.
JORDI
¡Bo! Endevant... fruita novella.
¡Ja us ho ha encomanat aquella!
Tu... sí... ¿qué't créus que no sè?
Y que n'hem de parlá en gran.
Sembléu musóls... tot lo día
ab lo cap baix pe'ls racòns.
BIEL
Sí... no... y en sentint cansòns...
BOY
¡Calla!
BIEL
¡Ay!

 (Per un cop que li ha donat.) 

JORDI
¡Dichosa alegría!
¿Qué tens? ¿Qué rediable't passa?
BOY
(En sent pare tots pá al ull.)
BIEL
Y bè...vaja; girém full.
JORDI
No; perque ja es un xich massa.
¡Si no t'en vas!

 (Corrent cap á la noya.) 

ROSA
¡Ay!

 (Alsantse espantada.) 

BOY

 (Detenintlo.) 

¡Detenta!
JORDI
¡Vèsten... vès del méu devant,
y no hi tornis, fins y á tant
que hi puguis venir contenta!
 

(La noya recull la feyna y se'n vá trista.)

 
ARNAL
(Pobre Rosa.)
JORDI
¿Veus? ¿No dòna
aixó engunia, ¿Qué tè? ¿Qu'es?
Tornaré aviat, y, després,
ne parlarém una estona.
ARNAL
De mí no ho heu d'estranyá.
No es que'l tracta no m'agradi,
ni que la casa m'enfadi,
ni que no'm probi'l menjar.
ja sè sab que'n mí es mal vell
la tristesa d'aquets viatges;
fèt allá, ab los altres patges,
á divertirme'l castell
BOY
(Uy, y quin xicot mès destra!)
BIEL
(¿La sab llarga, oy Boy?)
BOY
(¡Uy, uy, uy!)
JORDI
Vaja tè; jo'l que's per 'vuy,
ja hi he acabat la palestra.
BOY
¿Qué vols dir?
JORDI
Qu'estaba alegre
y que ja m'hi he enfosquit.
BOY
¡Vaja, home, aquí tot seguit!
JORDI
No, no; ¡tinch un cor mès negre!
BOY
¿Y per ço no tens consòl?
¿Y per ço estás trist, baboya?
JORDI
Qué no véus que aquesta noya
me'l colla dins d'un cargol?
BOY
¡Anèm vès, vès, ximple, vès!
¡Vaya un diable de taleya!
La cansó com díus que feya?
JORDI
No; ja la dirém després.

 (Se'n vá.) 



Escena II

 

Los mateixos, menos JORDI.

 
BOY
Ja ho heu vist.

 (Als fadrins ab misteri.) 

TOTS
Sí.
BOY
Hem de salvarlo,
y ja ho sabéu.
ROS
Endevant.
BOY
¿Crech qu'havéu entés bè'l plan?
BIEL
¿Qué voléu torná á esplicarlo?
BOY
¿Y si hi tornés, qué hi hauría?
BIEL
Que si mil cops ja l'heu dit,
fòran mil y un.
BOY
¿Sí, petit?

 (Fa l'amoròs y després l'agafa.) 

¡Ah! Ara't tinch.
ROS
Ja ho sabía.
BIEL
¡Ay, ay, ay!
BOY
¿Es dir que tú
fins del espíritu tuó
tè mofarás?
BIEL
¡Oy que no!
Si encara estich en dejú
¿cóm voléu que'm mofi?
BOY
Mira:
perque't recordis millor
de que á n'al fadrí major
que las orellas t'estira

 (Lo joch.) 

¡Ay borrango de criatura!
¿Qué no ho veyéu quin posat?
TOTS
¡Ja, ja!
BOY
Res; me té embruixat,
vull pegarli, y la figura
que's posa á ferme'l xicot
BIEL
¡Ah! No... no aprenguéu de víurer.
BOY
Y veusho aquí... ¿Qué hem de ríurer?
BIEL
Jo...
BOY
Tú tens la culpa de tot.
BIEL
¡Oh! Aixó sí que poch ni gaire
me sorprén ja.
BOY
¿Qué vos dir
BIEL
Qu'aquí ja no's tè de dir.
De tot tè culpa'l manxaire.
BOY
Bè, aixó es vritat.
BIEL
¡Tant se val!
Ni qu'us en haguéu rigut.
Sempre'l manxaire ha sigut
lo bobu de la fornal.
De dés que entra á sé aprenent,
aixerit y net de cara,
fins que s'hi fa una enmascara,
ni ell parla, ni ningú'l sent.
Pero ja arriba al moment
en que sent de carbó flaire,
ja, per no mirarshi gaire,
la cara s'ha enmascarat,
ja, de tot lo qu'ha passat,
¿quí'n tè la culpa? 'L manxaire.
Vá'l ferrer á treballar,
ell paga tot lo que passa,
si es fadrí, y li han dat carbassa,
mòlt cuidado ab lo manxar;
si canta, rep per cantar;
si no, per darse poch aire;
si parla: -Calla xarraire;
si calla: -Parla mussòl;
si de la carbassa's dol,
¿qui'n tè la culpa? 'L manxaire.
¿S'acaba 'l ví del porrò?
-Lo manxaire l'ha begut.
¿Lo cantiret ja's aixut?
-Se l'ha begut en Bielò.
¿Renya lo fadrí majò?
-Ja l'espía aquell xarraire.
¿Compareix l'amo cridaire?
-Ja li ha dit aquell mussòl;
y fins de plourer ó fer sol,
ne tè la culpa'l manxaire.
Y, d'aquí, reb clatallada;
d'allí, puntada de peu;
d'allá estirada, que't trèu
mitja orella d'esquinsada,
A l'un pegar li agrada,
á l'altre, sentil cridaire,
y com pilota que'n l'aire.
jugant á gèps s'ha tirat,
encara, d'haver votat,
¿quí'n tè la culpa? 'L manxaire.
Y'l manxaire, que ja es net
d'allá hont li dòna la gana,
perqué del clatell la llana
á clatalladas li han tret,
per guanyá d'un cop lo plet,
se torna pillo, xarraire,
rata, astut, dropo, cridaire,
golós, brut y enmascarat,
perque aixís sigui vritat
que'n tè la culpa'l manxaire.
TOTS
¡Bè, bailet! ¡Mòlt bé! Mòlt bona!
ROS
No pot pas dirse millor.
BOY
No; aquest noy predicador,
enfonsaría una trona.
BIEL
¿Quí? ¿Jo? 'L mateix faig un ganxo
de ferro á la vostra vista
que cabo ó sòch organista.
BOY
¡Ah! ¿Sí? ¿Tocas l'orga?
BIEL
Manxo.
ROS
Bè; pero vaja, acabém.
¿Còm se queda?
BOY
¡Ay votaván!
¿no havèm combinat lo plan?
ROS
¿Y aquell será'l que farém?
BOY
Aquell, seguit fil per fil,
y, un cop casat, poch trevalls;
si acás crida, 'l aire'ls malls,
qu'ofeguin los crits del vil.
Baixaréu al soterrani
quant tornéu, no per aquí,
per l'altra trapa d'allí.
y faréu... lo que jo us mani.
BIEL
¿Y no penséu que'l vehinat
quant sentirá que piquém?
BOY
Deurá pensar que vetllém,
com ja cent cops ha passat.
L'entrar... per l'hort.
ROS
Ben pensat.
BOY
Adèu siau.
UN
Adèu.
BOY
Adèu.
Sopéu de gust y veuréu
com tot quedará indagat.


Escena III

 

BOY, BIEL.

 
BIEL
Sí... indegat... Jo sè una cosa
que si la sabesseu vos.
BOY
¿Ja'm vols posar neguitós?
BIEL
Jo... Com que jo vos faig nosa.
¿Què n'heu de fer del que sè?
¡Ni tant sols podéu sentirme
que no'm volguéu dá un ravès!
BOY
Bè, ára... digas aixó qu'es
y vés de no entretenirme.
BIEL
Y si us ho dich es de veras
que no'm daréu mès crostó?
BOY
Sí; y desprès, si ets bon minyò,
tè daré un trentí per peras.
BIEL
Aquest criat...

 (Ab gran misteri.) 

BOY
¡Ah! ¿Aixó t'estranya?
Es la persona mateixa
qu'el Ros va véure á la reixa,
tu al bosch y jo á la montanya
festejant ab la Roseta.
BIEL
¿Qui us ho ha dit?
BOY
La mèva astucia;
jo que ni un punt he deixat
de vigilá á n'aquest criat,
y... tot ho he vist.
BIEL
¡Santa Llucia!
Miréu com un estornell.
Donchs allavoras, també
ja debéu saber pot sè,
lo que jo anit he vist d'ell?
BOY
¡Ah! ¿Tú has vist alguna cosa?
BIEL
¡Uy! Ja, ja! Sí he vist, me díu!
BOY
(Déu sè'l mateix.) ¿Qué?
BIEL
Veníu.
BOY
Ja pots, ja; ningú'ns fa nosa.
BIEL
La nit passada, á las tres,
m'ha semblat remor confòs
sentí aquí, y per lo que fòs,
m'also y vinch sense dir res.
Seguía al corredò avall,
que desde'l cuarto aquí vè,
quant, tot de prompte, 'm detè,
lo sentir tres cops de mall,
que llavors m'han sorprès doble,
entre la remor confusa,
perque eran dats á la enclusa
del altre farrer del poble.
BOY
(Bé, vaja; ha vist lo mateix.)
BIEL
No'n faig cas y cap aquí;
pero just arribo allí
á la porta; quant, d'aqueix,
finestrò, la llum qu'entrava,
d'un raig tremolench de lluna,
m'ensenya ben clar, tot d'una,
lo foraster qu'aquí estava'
¿Què fa aquí llevat, lo ruch?
m'he dit jo, y ell, ab treball,
aixeca ben alt un mall,
l'abaixa, y díu: -No; no puch.
Llavors l'altre mall picar,
allá al lluny torno á sentir;
ell torna aixó á repetir;
no pot y's posa á plorar.
BOY
¡Puf! ¿Y aixó es lo que sabs nou?
BIEL
¡Ah! Es dir que vos?...
BOY
¡Votaván!
¿Donchs per que he fèt lo mèu plan
sino per ço, cap de bou?
BIEL
Fè... ¿pero aquets plan?
BOY
Manxaire.
Lo secret del ametllò,
díu: jo'l puch sabé y tú no.
BIEL
¡Ah sí, perque sòch xarraire!
BOY
No ho ets; pero ara convè
callar per lograr la cosa.
BIEL
Es qu'aquest criat me fa nosa.
Jo tinch de dú'l cansonè,
per demanar la Roseta,
y mentre aixó duri així,
es clar; no'l puch fer vení.
BOY
¿Donchs que li fas de consueta?
BIEL
No; ell m'ho va demanar;
pero jo veig que s'estiman,
están tristos, y s'apriman,
y... vaja, re... 'ls vull casar.
BOY
(Sí, ja s'hi adova.)
BIEL
¿Qu'heu dit?
BOY
¡Re, re, dèixau córrer, vès!
BIEL
¡Oh! ¡Vès! M'heu dit que desprès...
BOY
No estich per cansòns, petit.
BIEL
¡Vos m'heu dit: manxaire, parla!...
BOY
¡Si'm tornas á parlá aixís.
d'una bofetada aquí
te rompo la cara!...
BIEL
¡Au! ¡Darla!
BOY
¡Vés vés adins! ¿Vejám? Vina;

 (Lo joch.) 

las mans...
BIEL
Me las he rentadas
com m'haveu dit, tres vegadas.
BOY
¡Bè, vaja, sí, ja es prou fina.
BIEL
Y ¿per qué, Boy?
BOY
En sent l'hora
ja ho veuréu tot: ara vès.
BIEL
Donéu.
BOY
¿Què?
BIEL
'L trenti.
BOY

 (Aixordantlo.) 

Desprès.
BIEL
¡Bè, raro, bè!... Fora, fora.

 (Se'n vá.) 



Escena IV

 

BOY.

 
BOY
¡Ay dimonxí de criatura!
¡Miréu qu'es entramaliat!
¡Hola! En Jordi qu'ha tornat.
Vejám que vol, y cordura.
Si ell sapiguès... ¡uy uy, uy, uy!
Si jó digués... ca, ca, ca, ca!
Llavoras ell... ¡sha, sha, sha!

 (Fent petar la llengua.) 

No, no... psit, ¡bah! Lo d'avuy.
La millò arma es poch segura;
lo millò es com ells, nyau, nyau;
qu'entri 'l conill á n'al cau,
y deprès: nyach... vè la fura.


Escena V

 

JORDI, BOY.

 
JORDI
¡Hola, Boy! ¿Estás ben sol?
BOY
Si la mola y la fornal
no poden ferhi cap mal.
sols estém.
JORDI
Donchs vinch resolt.
Esquerrá, tú á casa mèva
hi ets de desde molt petit;
al aví, al pare, has servit,
y conech la honradés tèva.
Sent aixís, m'has d'estimar
ab mira tant carinyosa,
que jo, per tú, no veig cosa
que no se't dega confiar.
BOY
Segueixte esplicant; per ara
comensas be.
JORDI
Donchs lo fet.
es, que't tinch de dí en secret,
lo qu'has vist fa un quart no encara.
La Rosa, qu'un mes no fa,
era l'alegría pura,
es ara un mar d'amargura
que res pot dolcificar.
Per lo que'm va dí'l manxaire
váreig pensar que potser
estimava al cansoner,
pero ¡ca! Ni poch ni gaire.
Ni vol èsser sa promesa
ni per res del mòn lo vol
per mès que toqui'l fluviol,
y segueix ab sa tristesa.
BOY
Y ab tot aixó ¿que'm vols dir?
JORDI
Que sabent quant la vols tú,
me digas, si sabs segú,
que's lo que li pot succehir.
BOY
Digas bè que li succeheix.
JORDI
¡Ah! ¿Y tú ho sabs, Esquerrá?
BOY
¡Bah!
Jo, tant bè com tu'l pe á pa.
¿Per qué sino un hom serveix?
Jo, com tèu fadrí major,
me cuido de tot quant siga:
y á mès de feyna y botiga,
te porto filla y honor.
JORDI
Donchs, si de dól es segú
que ella tè l'ánima plena,
¿d'aquest plor, d'aquesta pena,
qui n'es lo culpable?
BOY
Tú.
JORDI
¿Jo, díus?
BOY
Sí; tú ab tot aixó
que m'estás esplicant ara;
tú, que com home y com pare
sempre't perts per massa bó.
Tú, que estás erra que't erra,
que aquí tot dret ha de ser;
y á n'el mòn, per anar bè,
tot s'ha de fe ab la ma esquerra.
¿Véus á ta filla plorar?
Donchs siga clar, siga fosch:
-¿Ahòn te'n vas, Roseta? -Al bosch;
y al bosch la deixas anar.
Vè un día un noble á n'al poble,
y tu, no mès per probar
que si un noble't va insultar,
t'en olvidas, ab cor noble,
segueixes los concells... sabis,
de lo que'l tèu cor te mana,
y, olvidat de ta germana,
tornas favors per agravis.
Donchs no senyor, si vè al poble
un noble y no es ben honrat,
ni'l noble, ni'l sèu criat,
posan aquí estant al poble.
-¡Oh! Qu'això tothom ho fa,
quant honrat y digne s'es.
Donch tú no; y fesho al revés
com jo que sòch esquerrá.
Y aixís salvarás la filla,
y la ventura y l'honor,
y la fe, y la pau del cor,
y l'hisenda que't perilla;
puig si'l ferho tot ben dret
ha de dá armas á n'els vils,
y ha de perdre á tants de mils,
y ha de dú afanys com aquet,
ara y sempre, y fins quant ja
veji als peus del llit la mort,
Deu me deixi obrar ben tort,
y morir 'sent esquerrá.
JORDI
Boy... ¡me tèns ab ansietat!
¿Qu'ha passat què passa aquí?
BOY
Perdona noy, no ho puch dir,
perque tinch ja'l plan tramat.
Si ho sabesses... No convè.
Cridarías, matarías,
y tot lo del mòn farias
menos lo que s'ha de fè.
Cada hu per 'llá hont la enfila,
dirás... y't crech en aixó.
Mes, si'n vols saber la rahò,
tòrnat astut, y... vigila.

 (S'en vá.) 



Escena VI

 

JORDI.

 
JORDI
¡Díu que vigili, y'm renya
perque al bosch va aná la Rosa!...
Parlant desprès d'altra cosa
me renya mès hi s'empenya
en probar que's mal pensat
l' atmetre aquí al foraster,
que's patge del caballer.
¿Vol dir pot ser qu'aquest criat?...
Sí... ell ha tret lo mirall
de ma germana aquell día...
¡Oh, pobre d'ell! Lo estendría
als meus peus d'un cop de mall.
No pot sè... es home de bè...
per mil rahons... per una pila;
peró'l Boy m'ha dit: Vigila...
Creguémlo... vigilarè.

 (Se'n vá.) 



Escena VII

 

BIEL, AGNETA.

 
AGNETA
¡Ave María Puríssima!
BIEL
Mare y reina celestial.
AGNETA

 (Portant la llumanera.) 

La senyora baronesa...
BIEL
¡Ay! Vaig corrents á avisar...
AGNETA
No; mira, bailet...
BIEL
No'm toqui.
AGNETA
Llun d'avisar, mès aviat
convindría que'ns deixesseu
solas, aquí, algun instant.
¿Ho sents fill?
BIEL
¡No'm toqui dona!
¿Véu?
AGNETA
¿Qué?
BIEL
Ja m'ha enmascarat.
AGNETA
¡Y téns rahó!
BIEL
¡Vaya! 'Ls manxaires
sòn com noyas de quinse anys:
mira y no'm tochs.
AGNETA
¿Y qué't sembla?
¿Podrá sè'l qu'he demanat?
BIEL
Anirè tot desseguida
á dirho á n'al Esquerrá.
AGNETA
Just; que'ns deixin aquí solas
no mès que cosa d'un quart.
BIEL
Mòlt bè diu. ¡Fins la senyora
baronesa! ¿Qué será?

 (Se'n vá.) 



Escena VIII

 

AGNETA, BARONESA, DALMAU.

 
BARONESA
¿Agneta?
AGNETA
La mí senyora
ja tè arreglat lo sitial.
BARONESA
No sè perque avuy me sento
ab forsa y valor com may.
AGNETA
Y tal; bè massa hu observo;
tè mès ferm y segú'l pas,
la veu mes alta hi entera,
lo pols mès acompassat;
lo respirar mòlt mès lliure,
lo color mès natural...
BARONESA
Calla; m'amohinas, Agneta.
AGNETA
Mi senyora, ja he callat.
BARONESA
Digas al criat que se'n vaji.
AGNETA
Vèsten y espèrat, Dalmau.
 

(Lo criat se'n vá.)

 


Escena IX

 

BARONESA, AGNETA.

 
BARONESA
¡Ay, sí sabías Agneta,
com tinch lo cor traspassat!
Allí, á casa dels marquesos,
no podía respirar:
necesitava esplayarme
y no podía... no... may.
¡Ay Senyor, Senyor! Sò vella,
sò mòlt vella... tinch mòlt anys;
si una vida tota honrada
s'ha d'infamá al cap d'avall,
que no ho veji... que no ho veji...
que no ho veji... morí avans.
AGNETA
¿Qu'ha passat la mi senyora?
BARONESA
Sí; tu ja no ho contarás;
y ademés jo necessito
poder... poderho esplicar.
M'estava á casa'ls marquesos
en lo jardí part de baix,
quant sento remor de veus
darrera l'encanyissat:
era'l mèu nèt, lo Baró,
rient debò ab los sèus companys,
y ben promte, cla espressantse,
lo sèu intent criminal,
los ha dit mon nèt indigne.
Del vescompte en lo palau,
ha de ser duta la noya
del daguer y un cop allá...
¡Oh! No t'ho vull dir, Agneta.
Ni t'ho vull dir, ni ho sabrás.
Al sentirho, la vergonya
m'ha dat al rostre la sanch,
y per ell, per nostre casa,
per 'quest ángel de bondat,
qu'entre tots, vils, vólen pérdrer,
aquí he vingut al instant.
Lo mèu nèt, pe'l plan indigne
que trama promte vindrá;
vull que, com vinga, aquí'm trovi.
AGNETA
¿Ja pensa lo que li es mal,
la senyora baronesa,
l'enutx qu'aixó li dará?
¿Ja pensa?...
BARONESA
Cálla, Agneta.
¿Créus tu que ma dignitat
ni un instant pot rebaixarse,
á que ell puga suposar
que jó sè sos plans indignes?
No; per ell será bastant
que veji que la sèva avia
protegeix ab víu afany
á n'aquesta pobre noya
víctima de'ls sèus enganys.
¿Qu'es?
 

(Riallas fora.)

 
AGNETA
Lo nèt de ma senyora
què vé aquí ab los seus companys.
BARONESA
Deurà deixarlos; apártat,
perque fins que ja haji entrat,
no veji qu'aquí nosaltres
ja l'estavam esperant.
 

(AGNETA s'aparta y apareix al fondo'l BARÓ qu'entra creyent que no hi ha ningú.)

 


Escena X

 

Las mateixas. LO BARÓ.

 
BARÓ
¡Duptan que puga lograrho!
Qu'ho duptin; ells s'ho veurán.

 (Avansa fins que véu á la BARONESA y díu apart sorprès:) 

¡Ah! ¿L'ávia aquí?

 (Vá li besa la má.) 

BARONESA
Passa avant.
BARÓ
(¡Sí haurá pogut observarho!)
BARONESA
¿Qué vè á fè aquí'l senyó heréu,
tant joganer y tant plaga?
BARÓ
Re; 'l daguer me fa una daga
de las bonas, de mòlt preu,
y jo venía á mirar
com tenía la sèva obra.
BARONESA
Cautelòs estás de sobra.
BARÓ
Senyora ávia, dèu parlar...
BARONESA
No... has fèt mòlt bè, aixís ara
ja la sort d'ells no perilla,
jo prutegeixo á la filla,

 (Intenció.) 

tu protegeixes al pare.
BARÓ
¡Qué sento! La senyora ávia
prutegeix la filla,
BARONESA
Sí.
¿Es potsè indigne de mí?
BARÓ
No es resolució prou sábia.
BARONESA
Ditxosos los nobles qu'honran
ab sa virtut y sòn tracte;
n'hi ha en cambi, que, al sol contacte,
ja portan dol y deshonran.
BARÓ
¿Ja hi ha sermò, senyora ávia?
BARONESA
No, res... raresas de vella...
Es qu'estimo á la doncella,
sòn prims els jonchs de la gávia
que la guardan, y vull dir
que com sa bondat coneixo,
la estimo y la protegeixo
ab tot cor, fins á morir.
BARÓ
(¿Suspitará alguna cosa?
No ho crech, es sermonejá.)
BARONESA
¿Y ara, aquí á Olot, qu'hi fas ja?
BARÓ
¿Ja estéu de mí neguitosa?
BARONESA
Clar qu'ho estich; ab desficis
me tè'l véuret' tan parat,
perque... la ociositat
es mare de tots los vicis.
BARÓ
Ávia, es mólt enguniós
que cada, cada vegada
que parlar ab mí us agrada,
siga per renyir tots dos.
¿Per que tinch jo de trencarme
lo cap, llegint lletras mortas,
ni anar á trucá á las portas
de Roma per ordenarme?
¿Per qué tinch de vestir mallas
ni posar á mon goig trèva,
si ja sobra á casa mèva
lo llaurer de cent batallas?
Mos passats van guanyar gloria
per donarme un nom gloriós;
riquesas, perque rich fòs,
y exemples grans per memoria.
Donchs si tot m'ho van deixar,
y de tot jo sò pubill,
¿per qué haig de buscar, com fill,
lo que'ls pares me van dar?
¿Si tot fèt ja vaig trovarho
qué, fent mès, tinch de lograr?
BARONESA
Lo que'n fer t'has d'esforsar,
pots lograr, lo conservarho.
Jo sò vella, y tinch memoria
de nostres antepassats:
n'hi ha á l'iglesia, n'hi ha lletrats,
n'hi ha las armas guanyant gloria.
¿Es res d'aixó 'l que fas tú?
Lluny d'aumentar mès ta fama,
casante ab ilustre dama,
solter, no vols á ningú;
ab tos amichs calaveras
llágrimas per tot dexéu;
delirants, no respecteu
ni á casadas ni ha solteras,
y la teva fama es tal
per poble, vila y masía,
que's malehit de nit y día
lo nostre castell feudal.
¿Fa aixó qui té noble cor?
¿Fa aixó aquí sent la noblesa?
AGNETA
La senyora baronesa,
pensi qu'ha dit lo doctor...
BARONESA
¿Es noble lo que ara fèu
los nobles d'avuy en día?
Jugar, cassar tot lo día,
da esdándols per tot arréu,
y entre tan folgar y ríurer,
com rassa degenerada,
teníu la espasa occidada,
y ní sols sabeu escriurer.
¡Ah! ¡Massa rahó té'l poble
en odiarvos y mal-dirvos!
¿Cóm per nobles pot tenirvos
si en res vos trova sanch noble?
Noblesa... vol dir l'escuma,
l'eccels del honor puríssim;
es l'exemple brillantíssim
qu'á lo gran y bó acostuma.
Noblesa, sens tal puresa,
noblesa dirse podrá,
pot dírsen; mes may será
la verdadera noblesa
la que, sens fe ni paraula,
sense sabiesa ni honor,
sense virtut ni valor,
qu'arriba ja á semblar faula,
confosa entre la briballa,
y assistint al seu enterro
se consumeix com lo ferro
de vostras cotas de malla.
BARÓ
Lo que veig ja, senyora ávia,
es que ma condescendencia
es molta, y que ma paciencia
podría tornarse en rábia,
per sentirme renyá així.
Que no sòch un nin sabéu
faig lo que vull: ¡Sò l'heréu
del castell de Vallgorguí!
BARONESA
¡Enguerrant!
AGNETA
¡Jesús María!
BARONESA
¡Desventurat! ¿Qué m'has dit?
¡Tú haverte á tant atrevit!
¡Tú! En mal hora ho passaría.
Tant abatuda, tant vella,
tant trista, tant tremolosa,
del teu ávi só la esposa,
¡de ell viuda per mala estrella!
Fill de rassa de valents,
tant sols honra va donarme;
quant ab ell vaig enllassarme,
jo li vaig dar tots los bens,
La hereva, donchs, sols so jo,
jo que puch desheredarte;
¡vina als meus peus á humillarte!
¡vina á cercar lo perdó!
¡Ara que'l teu orgull sab
fins ahònt abátret podría...
Heréu de la baronía
de Vallgorguí, baix lo cap!
BARÓ
¡Senyora ávia!

 (Inclinantse abatut.) 

BARONESA
Ja, ja, ja.
L'heréu... L'heréu, ¿vès Agneta?
¿Véus com la pobre velleta
encara fa tremolar?
Bè... vaja... re... Acostat... vina.
 

(Ell hi vá, ella li allarga la má y ell li besa.)

 
Y ara olvidemho... fill meu.
¡Si jo t'ho he dit pel be teu!
L'ávia... la teva padrina...
¿que vol? Que sigas ditxós;
que per honrat te coneixin,
que'n tot l'entorn te beneheixin
pe'l teu cor l'ó y bondadós.
¿No véus que veig en perill
ton nom, ta honra y ta casa?
¿No véus que la teva espasa
es la del fill del meu fill?
BARÓ
Jo honrarla procuraré.
BARONESA
Sí, fill meu, sí... ho penso... ho penso;
té veig ara y m'en convenso...
¡Es tant bó se home de be!
¿T'he posat tris? ¿T'ha fet mella?
No t'ho dit per ço ab cap rábia.
Es que la pobreta ávia
es ja ¡tant vella!... ¡tant vella...!
¡Y'ls vells sòn tant reganyosos!...
Aném, vaya... pórtat be.
Jo sempre t'estimaré,
si los teus fets sòn honrosos.
Sigas bó... y no tingas pòr,
'sen bó... ja may t'intimidis;
mes, si no ho ets, no olvidis.
Jo salvaré'l nostre honor.


    Lo Ferrer de tall : drama en tres actes y en vers
     original de Frederic Soler (Serafí Pitarra) 		 Concordança      Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Anterior Amunt Següent
Marc legal