 Acte III
La mateixa decoració.
Escena I
| | |
BOY, BIEL.
| | | BIEL | Ja
ho veig, ja; | | | pero s'ha de mirar bè; | | | són joves,
y si un no tè | | | judici per ells... |
|
| | BOY | ¿Qué
hi ha? | | | Acabém d'un cop, enrahona. | | | Al últim
no dèu ser re. | |
|
| | BIEL | | ¿Que no déu se re? ¿Y
per qué? | |
|
| | BOY | | Perque sempre'm fas la mona | | | dient que
sabs y que no sabs, | | | y en ta vida has sabut cosa | | | que'ns
puga ser profitosa | | | per poder lligarhi caps. | |
|
| | BIEL | | ¡Que no
he sabut cosas jo!... | |
|
| | BOY | | No. Y... si'n sè... jo
sè'l que'm costa. | |
|
| | BIEL | | Vaja donchs. ¿Fem una posta? | | | ¿Quí sab mès cosas? |
|
| | BOY | ¡Jo,
jo! | | (Rient.) | | ¡Potsè encara'm farás véurer | | | lo blanch,
negre! |
|
| | BIEL | ¡Y
es vritat. | | | Jo sò blanch y... enmascarat, | | | sò
blanch negre. |
|
| | | BIEL | | Primer de tot. ¿Qué
juguém? | |
|
| | BOY | | Si tu perts, una estirada | | | d'aurellas. |
|
| | | | | BOY | | Si perts, un'aurella á terra. | |
|
| | BIEL | | ¡Oh! Bè;
encara no heu guanyat. | |
|
| | BOY | | ¡No tinch de guanyarte gat! | | |
¡Véus quem senyo ab la má esquerra! | | | ¿Cóm vols
que perdi? Sé cert | | | que'l caballé allí
tancat | | | tota la nit ha trucat | | | y'l nostramo no l'ha obert. | | | Com que tot ho oloro, sé | | | lo qu'acabo de dirte ara. | | | Sé que la noya y el pare | | | s'han entés d'alló
mes be. | | | Sé que lo d'ahí agafar | | | a n'el nostramo,
va ser | | | fet fe per 'quest caballer | | | qu'á n'el batlle'l
va acusar. | | | Sé que'l salvarse després | | | va ser
fet pe'l del fluviol, | | | que es net del batlle, y que vol | | |
que, per tu, ella l'estimés. | | | Sé que'l nostramo
perdona | | | a n'el criat, qu'arrepentit, | | | la vritat de tot li
ha dit, | | | y que la noya li dona. | | | Sé que'l poble, qu'ha
sabut | | | l'insult fet á mestre Jordi, | | | vol que'l castell
se'n recordi | | | y está irat y conmogut. | | | Sé lo
que va y lo que ve | | | sé lo que hi ha y que no, | | | y sé'l
que sabs que sé jo, | | | y sé'l que no sabs que
sé. | | | Y sé tant, y tant no son | | | los meus informes
en l'ayre, | | | que sé que tú ets el manxayre | | |
mes dropo qu'hi en el mon. | |
|
| | | | BIEL | ¿No? | | | Donchs havéu perdut la posta. | |
|
| | | BIEL | Perque
ab la resposta | | | m'heu probat que jo tinch rahó. | | | La
posta es si jo podía | | | saber més que vos. |
|
| | | BIEL | | Lo que saben m'heu contat | | | y ja ho sè sino ho
sabía. | | | Donchs jo vos guanyo en saber | | | que, quant
per tonto'm teníau, | | | vos, sabent tant, no sabíau | | | que jo no sapigués re. | | (Fuig.) |
|
| | BOY | | ¡Ah, pillo! M'has atrapat. | |
|
| | BIEL | | Be, no us enfadéu
per ço, | | | Com que ja sabéu que jo | | | de tot tinch
d'está enterat. | |
|
| | | BIEL | Home,
per 'quest pobre | | | qu'allí baix toca'l fluviol; | | | ¿á
qué vé que'l torri'l sol, | | | ni que'l toqui si tot sobra? | |
|
| | BOY | | Be, si acás no tingas pòr; | | | conventho
ab la Roseta... | |
|
| | BIEL | | Sí;... déuli una carbaseta... | |
|
| | BOY | | Ja, ja; que sembli un melò. | |
|
| | BIEL | | Que no s'en
ressenti gaire, | | | y quedi jo ab dignitat. | |
|
| | BOY | | Ja pots manxar
descansat; | | | quedarás com un manxaire. | |
|
| | |
(Trucan.)
|
Escena II
| | |
Los mateixos. AGNETA.
| | | | BIEL | (Anant á la porta.) | ¿Qu'hi
ha? | |
|
| | | BOY | | ¡Ah!
¡Vatua! La nassíssima... | | | Té. | (Dant
las claus á BIEL.) |
|
| | | BOY | Obra.
(Oy que vindrá | | | bè per lo que jo imagino.) | |
|
| | |
(BIEL
obra.)
| | | AGNETA | (Entrant.) | Sabs,
baylet, | | | si'l fadrí majò... |
|
| | | BOY | | (Ja veuréu com s'ix de tino.) | |
|
| | AGNETA | | Vinch de part de la senyora | | | baronesa, á demanar | | |
lo brodat que va portar | | | de la Verge. |
|
| | |
(BIEL
va á dirho á BOY.)
| | BOY | (A
BIEL.) | (Surt á fora. | | | Per lo plan qu'hem de seguir | | | me convè sè
amich ab ella.) | |
|
| | | | | BOY | | Per 'quest cantò'ns pot servir. | |
|
| | | BOY | ¡Ja
m'apuras! | | | Per lo que sè del plan mèu. | |
|
| | BIEL | |
(¡Pobres angelets de Dèu! | | | Y bè, re... duas
criaturas.) | | (S'en
vá.) |
|
| | | | | BOY | | Sí, Agneta, y sense trucar. | |
|
| | AGNETA | |
¡Ay! ¿Tú, Boy? ¡Reyna santíssima! | |
|
| | BOY | | ¿Sembla
qu'has quedat sorpresa? | |
|
| | AGNETA | | ¡Que pot ser ja èrats
aquí | | | dijous, quant va vení ab mí | | | la
senyora baronesa! | |
|
| | | AGNETA |
¡Vés! | | | ¡Oh! ¡Y quina cosa mès rara! | | | Jo deya: -¡Tu aquella
cara | | | l'has vista... l'has vista... y res!... | | | No podía
may pensar | | | cóm, quánt, y á n'á
quín moment. | |
|
| | BOY | | Sí, dona, sí; á
n'al convent | | | quant hi anava á traballar. | |
|
| | AGNETA | |
¡Ay! no'm parlis d'allavoras, | | | qu'hi he pensat mès
vegadas... | |
|
| | BOY | | ¿Eh? ¡Alló sòn tardas passadas | | | aprofitant bè las horas! | |
|
| | AGNETA | | ¡Calla, calla; calla,
juèu! | | (Senyantse.) | | ¡Senyor Dèu mèu Jesucrist!... | |
|
| | BOY | | ¡Agneta!
Aixó't posa trist | |
|
| | AGNETA | | Al Pare, al Fill, perdonéu... | |
|
| | BOY | | ¡Qué fas! ¡Qu'has esbalotat! | | | Ja sabs que'l ríurer
d'allí, | | | tot fou festeitx, per bon fí. | |
|
| | AGNETA | |
¡Y bè, y que no es prou pecat! | | | Jo ja me'n vaig confessar, | | | vaig cumplir la penitencia, | | | y tinch lliure la conciencia, | | | no vull torná á comensar. | |
|
| | BOY | | Corrent, donchs...
comensém; | | | pero parlém. |
|
| | | BOY | | Parlém d'épocas antigas. | | | Fins avuy qu'aquí 'ns veyém. | | | ¿Qu'has fèt? |
|
| | AGNETA | Bè
ho pots pensar massa. | | | Com jo m'havía obligat | | | à
fèr vol de castedat | |
|
| | | AGNETA | Vaig
buscar trassa | | | d'aná al castell y servirhi. | | | ¿Y tú,
ab tants anys, qu'han passat, | | | Esquerrá, has adelantat? | |
|
| | | | BOY | No
sè que dirhi. | | | Com jo ho faig al revès tot. | |
|
| | AGNETA | | Bè, sí; com ets esquerrá. | |
|
| | BOY | | Ja tinch
algun quarto, ja. | |
|
| | AGNETA | | ¡Ah! ¿Es á dir donchs, que
fas bot? | |
|
| | BOY | | (Pesquemla per l'avaricia.) | | | Si... no dirè
pas que no... | | | ¿Cent doblas en un racó... | |
|
| | | BOY | (¡Ay!
Ja'm fa una caricia.) | |
|
| | AGNETA | | ¿Cent doblas díus? Jo
tambè | | | las tinch arraconadetas... | | | tant grogas, tant
rodonetas! | |
|
| | | | BOY | | (¡Bo! ¡Ja's fa la melindrosa!) | |
|
| | AGNETA | | He
fèt vot de castedat... | |
|
| | BOY | | Y ja't será dispensat... | | | La butlla per ço es famosa | | | Créume, Agneta;
fora pòr | | | y aculleixte al matrimoni. | |
|
| | AGNETA | | ¡Calla,
calla! ¡Ets un dimoni, | | | un dimoni tentador! | | (Senyantse.) | | ¡Tú'm vols matar... tú'm perdrías... | | | tú buscas que'ns condemnessim, | | | tú buscas
que!... y ¿si'ns casesims | | | encara m'estimarías? | |
|
| | BOY | | ¿No't recordas del convent? | | | Tot lo mateix que llavoras. | |
|
| | | | | | AGNETA | | ¡Ay si jo sabès segú | | | que m'havías de estimar! | |
|
| | BOY | | Sí, dona; ¿aixó
vols duptar? | |
|
| | AGNETA | | ¡Oh es que jo'm miro que tú | | |
m'has conegut joveneta, | | | en aquell temps en que, closa, | | |
encara's tanca la rosa | | | á dintre la poncelleta! | | | y
ara, ¡tant vella, poch sana, | | | y ab las genivas desertas!... | |
|
| | BOY | | (Sí; semblas las escobertas | | | d'una doctrina cristiana.) | |
|
| | AGNETA | | Ara'm véus que no sò alló | | | y ab tants
anys una doncella... | |
|
| | BOY | | No, dona: gallina vella | | | fa bon
caldo... |
|
| | | BOY | | Sí; y encara igual qu'allá | | | quant passavam l'estoneta... | |
|
| | | | AGNETA | ¡Ay,
Esquerrá! | | | ¡Jesús, María, Joseph! | | | ¿Qué
faig jo? |
|
| | | AGNETA | | ¡Y, así, sí; ja estich
tentada! | | | Veuré desprès com ho reb | | | lo mèu
pare confessor, | | | y, si ho vol, sò ta promesa. | | | La
senyora baronesa... | | | ¡Oh! ¡Ay Dèu méu! Lo que's
l'amor. | |
|
| | | AGNETA | Que
parlant | | | m'hi olvidat del sèu encárrech. | | | ¡Ay!
No'm faría poch cárrech. | |
|
| | BOY | | Ja tè'l
donarè en tornant, | | | Pero ara, digas... |
|
| | | BOY | | La senyora baronesa | | | ¿que díu? |
|
| | AGNETA |
¡Ah!
No; het fe promesa | | | de no dir res. |
|
| | | AGNETA | | ¡Ah! No, no, no; no hi fa re. | | | Ella está mòlt enfadada | | | de tota aquesta passada, | | | que díu qu'ab tant mala fé | | | li ha jugat lo
mestre Jordi, | | | y ja tè un propi á Girona, | | |
per si aussili se li dòna, | | | que vol qu'Olot se'n recordi, | | | y li han dat l'ordre qu'he dit. | |
|
| | BOY | | ¡Ay! ¡ay! (Ja sé'l
que volía.) | |
|
| | AGNETA | | ¡Quíns crits feya! ¡Ave
María! | |
|
| | | AGNETA | ¡Oh!
¡Y quín neguit! | | | Tant, que m'ha dit: -Agna, vès. | | |
porta'l vestit desseguida | | | de la Verge, y, en la vida, | | | no'n
vull saber res may mès. | |
|
| | BOY | | Donchs, tè; aquí'l
tèns, que la Rosa | | | ja per tú apunt l'ha deixat. | | (Dantli.) |
|
| | | | | BOY | | Ara haurás de fè una cosa. | |
|
| | | BOY | Que
si hi ha algun perill | | | haurás de vení á
avisarme... | | | perque... á mi be has de salvarme. | |
|
| | | | AGNETA | Sí,
fill. | | | Sí, sí... vindrè á dirtho
tot. | | | ¡Pero sobre tot!... |
|
| | BOY | ¡Fuig,
dona! | | | ¡Si que la faríam bona! | |
|
| | | | | BOY | Estém
entesos: | | | que lo que veuràs succehir... | |
|
| | AGNETA | | Jo
t'ho vindrè tot á dir. | |
|
| | | | BOY | | ¿Sí? ¿Serás mèva,
rateta? | |
|
| | AGNETA | | Si... y quant siguém casats ja... | | | ¡Ay, Esquerrá! |
|
| | BOY | ¡Ay,
Agneta! | | | ¡Ay, Agneta! |
|
| | AGNETA | ¡Ay,
Esquerrá! | | | ¿M'estimarás? |
|
| | | | BOY | | ¡Oh! Y ja abans del matrimoni. | |
|
| | AGNETA | | ¡Ay no!
¡dimoni!... ¡dimoni! | | | ¡Fuig, dimoni tentador! | |
|
| | BOY | | ¡Y tu
díus que't vols casar? | |
|
| | | | AGNETA | | Pero ja era de manera... | | | que'm poguesses atrapar. | |
|
| | BOY | | ¡Ah traidora! | (Tocantla
ab lo dit.) |
|
| | | BOY | ¡Ah! | | | Quant ja aquesta sigui fèta. | | (Benedicció.) |
|
| | | |
Escena III
| | |
BOY, JORDI. Aquest portant la daga
y un tros de cota de malla.
| | BOY | | ¡Ji! | (Tancant
la porta del fondo.) |
|
| | | BOY | ¿Ets
tu, Jordi? | | | (Ja mèva la tinch; | | | per lo que convingui | | | qu'ho cregui sostinch.) | | | ¿Qu'has fet tanta estona? | |
|
| | JORDI | |
Allí he traballat: | | | tinch llesta la daga | | | del plom
cisellat. | |
|
| | | | | JORDI | | ¿Quín
home no corra | | | quant cerca l'honor? | |
|
| | BOY | | ¿Es dir donchs que
pensas?... | |
|
| | JORDI | | Matá al caballer. | | | Si no'm dòna'l
gendre, | | | que cabi'l fosser. | | | ¿Las portas? |
|
| | | | BOY | Las
Claus. | | (Mostrantlas.) |
|
| | JORDI | | Avuy hi ha una vida | | | que's juga á n'als claus. | |
|
| | BOY | | Segura jugada | | | que pérdres no's pot. | | | Se trova
á la plassa | | | juntat tot Olot. | | | Vés, donchs
pe'ls bons medis | | | lo que's logrará. | | | Si no ho fa la
dreta, | | | l'esquerra ho fará. | |
|
| | JORDI | | ¿Véus? ¿Mira? | (Dantli
la daga.) |
|
| | | JORDI | | No hi ha millor tremp: | | | Quant l'odi treballa, | | | mortal
tot ho fém. | |
|
| | BOY | | ¿Vols dir qu'ell dú mallas? | |
|
| | JORDI | | Ne dú de segú; | | | qu'un vil no's previnga | | | no ha vist may ningú. | | | La cansò del pare | | |
ne tinch per cansò. | | | Avuy dech cantarla. | |
|
| | | JORDI | | A nit, quan ja á casa, | | | m'ho vas
tot contar, | | | -Avuy, jo vaig dirme, | | | tením de vetllar. | | | Y allá ab l'altra mola, | | | y ab l'altra fornal, | | | comenso
ab l'ajuda | | | d'un odi mortal: | | | Repica
que pica, | | | bat ferro, daguer; | | | bat ferro, per daga, | | | qu'honrat
t'ha de fer. | | | Batut ja lo ferro, | | | se'l tè de trempar; | | | la fornal encesa, | | | foch
l'ha de tornar. | | | 'Sent arma
per l'honra | | | dèu férsela
un sol. | | | Si cridas, manxaire, | | | sabrá lo tèu
dol. | | | -Donchs manxa que manxa. | | | jo'm deya entre dents; | | | es
foch de venjansa | | | lo foch que
ara encens. | | | Vermell ja lo
ferro, | | | déu serne trempat, | | | ja'l cuvell de l'aiga | | | l'espera
al costat. | | | Lo trech y l'enfonso | | | vermell y bullent: | | | al
rébrerlo l'aiga | | | m'esquitxa
furient. | | | Jo, aguanta, qu'aguanta, | | | per darli fredor, | | | semblava
aquella aiga | | | la sanch del
traidor. | | | Trempat ja lo ferro, | | | la llima no hi pren; | | | la
mola l'espera | | | per ferlo lluent, | | | Donchs roda que roda | | | la
mola ab lo peu; | | | la daga m'enlluerna | | | del brill que ja treu; | | | Veyentho,
no paro, | | | y vinga rodar; | | | la
mola que roda, | | | lo 'cer fa
xisclar. | | | La miro ja llesta, | | | ja es feta, daguer; | | | -Vés
ara si passa | | | las mallas d'acer. | | | Damunt de la taula | | | la
malla he posat; | | | damunt de
la malla | | | la daga hi alsat; | | | del bras, en la forsa, | | | la
daga ha caigut; | | | clavantse
á la taula, | | | la malla
ha romput. | | | Llavors arrancantla, | | | la beso ab amor: | | | -Las
mallas traspassa: | | | ja té
arma l'honor. | |
|
| | | | BOY | Lo
manxayre, | | | que cap aquí vè. | |
|
| | JORDI | | Donchs párlalhi
y digas | | | lo qu'havém de fè. | |
|
| | BOY | | Lo que ahir
vaig dirte, | | | que'ho crech plan segú; | | | si puch, jo
ho arreglo, | | | sino'l noble y tú. | |
|
| | JORDI | | A dalt, donchs,
espero | | | si res vols de mí. | |
|
| | BOY | | Que jo no't demani | | | no vinguis aquí. | |
|
| | |
(JORDI
se'n vá.)
|
Escena IV
| | |
BOY, BIEL.
| | BIEL | | ¿Donchs qué
tal, Boy, va endavant? | |
|
| | | BIEL | ¡Ah!
¿Sí? ¿Es dir que la vella? | |
|
| | BOY | | ¡No, home; no't parlo
d'ella! | |
|
| | | | | BOY | Y
ab tú ara, | | | l'aném aquí á comensar. | | | Comenséms á figurar | | | que sò batlle y tinch
la vara. | |
|
| | | BOY | Just;
tú aquí, | | | a n'al mèu costat t'assentas | | | perque tú ara representas | | | al secretari. |
|
| | BIEL | ¡Ji,
ji! | | | Donchs mirèu. | (Pren una planxa de ferro, un
guix y s'assenta.) |
|
| | BOY | Vinga'l
martell | | | y vejám lo que's disposa. | | (Pega un cop de
martell damunt l'enclusa, y espera.) | | Primer que vinga la
Rosa; | | | desprès de la Rosa, ell. | |
|
|
Escena V
| | |
Los mateixos.
ROSA.
| | ROSA | | ¡Ay! ¡ay! ¿Sòu vosaltres? |
|
| | | ROSA | | M'ha semblat que sentía ara | | | lo cop de martell
del pare. | |
|
| | BOY | | Donchs jo le dat; vina aquí. | |
|
| | | BOY | Duas
respostas | | | ben claras, perque es precís. | | | ¿Qué
hi ha del amor que't jura | | | lo patge tancat á dins, | | | y que t'ha dit la senyora | | | baronesa que tant l'has vist? | |
|
| | ROSA | | Del amor que'm jura'l patge | | | sols, Esquerrá,
tè puch dir, | | | que es tot l'amor de ma vida, | | | qu'entelan
plors y suspirs. | | | Es una historia de llágrimas | | | que'm
tè lo cor oprimit. | | | Jo, pobreta enamorada, | | | ¿qu'havía
de fer? Motíu | | | era aquest per olvidarme | | | de quí
m'estimava aixís; | | | mes no podía tocava | | | l'hora
en que'l cor oprimit | | | sabía que ell l'esperava, | | | y'l
flaire dels romanins, | | | l'olor de las ginesteras | | | que'l bosch
floreix cada istíu, | | | semblava qu'allí 'm cridava | | | per perfumá'l mèus suspirs. | | | Rodejat de tal
misteri, | | | un día aquí va venir | | | aquell que
jo al bosch trovava, | | | prometent ferme felís, | | | y, lluny
d'aixó, desde l'hora | | | y'l punt qu'aquí vingué
trist, | | | no he vist en ell sino llágrimas | | | amargas
d'un cor ferit, | | | pena dolorosa y fonda | | | qu'exhala tota en
suspirs, | | | y, per últim, lo qu'á casa | | | va succehí
ahí la nit. | | | Vaig surtir corrents al véureu, | | | contant qu'al cor afligit | | | la senyora baronesa | | | daria un
conhort, y'l trist, | | | sols vá trobá allá
amarguras | | | que'n mil dolors l'han partit. | | | Y plena de pò,
esglayada, | | | vaig corra aquí tot seguit, | | | á
plorar en llit d'espinas | | | la mèva sort infelís, | | | la mèva esperansa morta, | | | lo mèu suspirat
desitj, | | | la mèva ilusió perduda, | | | y el desengany
que... ¡Oh! Sí, sí. | | | Me mata, 'm trosseja,
'm gela, | | | me fa lo cor á bocins, | | | y'l sento en un
mar de llágrimas | | | desferse tot en suspirs! | |
|
| | BOY | | (Estima
bè es com sòn pare. | | | Altre fóra lo séu
fi, | | | si estimès com jo l'Agneta.) | |
|
| | BIEL | | (A mí
una plorada aixís, | | | me deixaría una cara | | | neta
com un serafí.) | |
|
| | BOY | | ¿Es dir donchs, que la senyora, | | | baronesa tè va dir?... | |
|
| | ROSA | | Qu'ho sab tot pe'ls
qu'á defora | | | esperavam al sèu fill, | | | y que no contéu
ab ella | | | sino per castigá'l crím. | |
|
| | BOY | | (Sí,
vaja; l'han enganyada; | | | lo mateix que l'Agna ha dit.) | | | Biel. |
|
| | | BOY | Fes
un rodona | | | ab lo guix que voldrá dir: | | | «La senyora
baronesa», | | | y, al costat, la creu... aixís. | | | Ab ella
ja estém entesos. | | | Que vinga'l criat tot seguit. | |
|
| | |
(Dòna una clau á BIEL. Aquest obra una porta
ahont se suposa estar ARNAL y entra á dins.)
| | ROSA | |
¡Oh! ¡Esquerra! ¡Pe'l cel, salvéulo! | |
|
| | BOY | | Jo
arreglaré'l compromís. | | | ¿Tú creus que
tens de casarthi? | |
|
| | ROSA | | O, sino ho logro morir. | | | Lo sèu
crim no tè disculpa, | | | pero jo sens ell no visch. | |
|
| | BOY | |
Donchs vestan y ab mi confía. | |
|
| | ROSA | | ¡Ay! ¡Vúlgau
Dèu! | (Se'n
vá.) |
|
| | | BOY | | Donchs manxaire, cara negra, | | | y veyám,
com ne sortím. | |
|
|
Escena VI
| | |
Los mateixos. ARNAL.
| | ARNAL | |
¿M'ha dit lo baylet manxayre, | | | que vos m'heu cridat? |
|
| | BOY |
Jo...
Sí. | | | Y ara'ns entrém aquí | | | sens contar
que'ns consti gayre. | |
|
| | | BOY | No hi
ha una vida | | | millor que la del ferrer; | | | mal dit: millor ja
ho pot ser; | | | pero no més divertida. | | | Ell sab que si
té algún mal | | | lo cantar los mals espanta, | | |
y tè unas cansòns, que canta, | | | qu'ell ne díu
de la fornal. | | | Aquí'n tením duas. L'una | | | la
canta l'amo esmolant; | | | l'altre jo allí, repicant | | |
quant estich de bona lluna. | | | En l'una 'l que'l mal va fer | | | se casa y tot així ho paga; | | | en l'altra «'s clava
una daga | | | passant las mallas d'acer.» | | | Diguéu donchs
quina vos val | | | y corréu, perque'l temps vola: | | | la
cansó d'allí á la mola, | | | ó la
d'allí á la fornal. | |
|
| | | | ARNAL | | Jo ahí, obcecat y confòs, | | | vaig fé aquí...
un crim alevós, | | | qu'un día al fí compendréu. | | | Avuy no mès vos puch dir | | | que jo penedit de tot, | | | sense dírhi en contra un mot, | | | com vos manéu,
vull cumplir. | | | Mes no puch quedar ingrat. | | | No puch, salvant
vostre honor, | | | sè infame y causar la mort | | | del mèu
pare desditxat | | | y la mèva pobra mare. | | | Vull cumplir,
cap dupte us quedi; | | | pero ho dech lográ ab un medi | | | qu'he pensat justament ara. | | | ¡Oh! Sí, sí,
Boy; no ho duptéu. | | | Una veu del cor me ho crida | | | Així
á tots salvéu la vida, | | | y l'honra de tots salvéu. | | | Dexéume sortir; mitja hora | | | podré tardar en
tornar, | | | y la pau juro portar | | | que la pobra Rosa implora. | | | Dexéume sortir pe'l cel | | | si voléu l'honra
y la vida, | | | y pe'l cel sigui benehida | | | l'hora 'n que ohiu
mon anhel. | |
|
| | | | BOY | | Que't sembla si'ns creu llanuts. | |
|
| | ARNAL | | ¡Oh! No;
vos tinch coneguts, | | | sé que tota astucia es vana; | | | pero sè que teníu cor, | | | y aixó es la
mèva esperansa. | | | Jo sempre poso confiansa | | | en l'accent
dòls del amor. | |
|
| | | ARNAL | | Trová un medi per lograr | | | que'l
senyor barò aceptar | | | vulga lo plan que voléu. | |
|
| | BOY | | ¡Lo senyor barò! Allí espera | | | y li podèu
parlá en plata; | | | per ço ni una ni altre rata | | | tè d'eixir de la ratera. | | | Vindrá y li podéu
parlar. | |
|
| | ARNAL | | No escoltará: convensut | | | de que'l insult
qu'ha rebut | | | ab mí li váu preparar, | | | me dirá
ingrat y traidor, | | | y encara, en lloch d'ablandarlo, | | | tant
sols lograré excitarlo | | | y exsaltar lo sèu rencor. | |
|
| | | | BOY | ¿Vols
probar | | | si tú y jo li fem enténdrer? | |
|
| | BIEL | |
¡Oh! prou per ferli compéndrer... | |
|
| | ARNAL | | ¿Y si irát
vos vol matar? | |
|
| | BOY | | ¡Uy! ¡No's matan així'ls homes! | | | ¿Qu'us penséu que som cunills | | | qu'ab cop aquí?...
¡Oh! 'ls perills | | | per mi sempre han sigut bromas. | | | ¿Oy manxayre? |
|
| | | BOY | Ja
veureu. | | | Lo milló es que vos per ara | | | tornéu
á dins; li faig cara | | | y á veure aquí'l
que s'en treu. | |
|
| | BOY | | Obra manxayre. | (Dantli
las claus.) |
|
| | BIEL | (Obrint lo cuarto del
BARÓ.) | Está oberta. | | | Donchs entra y veslo á avisar | | | que jo aquí
li haig de parlar; | | (BIEL,
créu.) | | vos á la vora y alerta. | |
|
| | |
(ARNAL
se'n vá.)
|
Lo Ferrer de tall : drama en tres actes y en vers
original de Frederic Soler (Serafí Pitarra)
|
 
|
|
