|
||||
Notes[Nota de l'editor: La contundent condemna eclesiàstica contra el teatre és palmària almenys fins al segle XIII. Un dels primers a introduir matisos és Thomas de Chobham (Summa Confessorum, c. 1215, ed. de F. Broomfield, Analecta Mediaevalia Namurcensia, 25, Lovaina-París 1968). La religiositat «oberta» que prospera al llarg del 1200, especialment en mans del franciscanisme, explica la necessitat de transformar el discurs eclesiàstic tradicional a l'entorn de l'activitat i la condició social de joglars i histrions, cosa que recull plenament Tomàs d'Aquino. Només d'ençà s'inicia un procés de legitimació de l'ofici actoral paral·lel a l'adopció de les seves tècniques i habilitats per part del predicador. I, amb tot, sempre sota sospita. Cf. Luigi Allegri, Teatro e Spettacolo nel Medioevo, Roma-Bari: Laterza 1988, particularment pp. 59-79 i 99-100, i, en aquestes mateixes pàgines, la seva intervenció a la taula rodona «Idea del teatre a l'Edat Mitjana».] Vd. Literature as Recreation in the Later Middle Ages, Cornell University Press, Ithaca 1982, pp. 64-77, i, del mateix autor, «The Medieval Fortunes of Theatrica», Traditio, 1986, pp. 265-286. El meu deute amb aquests dos treballs és immens. Com a introducció a R. Holcot són imprescindibles les esplèndides pàgines que se li dediquen en el llibre de Beryl Smalley English Friars and Antiquity in the Early Fourteenth Century, Basil Blackwell, Oxford 1960, pp. 133-202. Vd. «The Medieval Fortunes of Theatrica», p. 275 i 283-284. Arnau Estanyol, el desconegut traductor del De regimine principum de Gil de Roma, en l'explanació d'alguns vocables escurs que apareix al final de la seva traducció al català defineix l'eutrapèlia amb aquestes paraules: «És virtut per la qual hom ha degudament e mesuradament en joch o en alegria» (Vd. Modest Prats, «Un vocabulari català a la versió del De regimine principum de Gil de Roma», dins Actes del sisè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona 1983, p. 63). Cf. també la definició eiximeniana d'eutrapèlia que es cita més endavant (nota 24). «Habitus autem secundum rationem operans est virtus moralis. Et ideo circa ludos potest esse aliqua virtus, quam Philosophus (lc. nt. 13) eutrapeliam nominat» (Summa Theologica 2-2, q. 168, art. 2). «Philosophus etiam ponit virtutem eutrapeliae circa ludos, quam nos possumus dicere iucunditatem» (ibídem). «Et dicitur aliquis eutrapelus a bona versione quia scilicetbene convertit aliqua dicta vel facta in solatium» (ibídem). «Et inquantum per hane virtutem homo refrenatur abimmoderantia ludorum...» (ibídem).
|
