Notes

1

Nota dels curadors: aquest article va ser publicat en A Sol Post/3 (1995). Per «capricis» de la informàtica, hi hagué una notable quantitat d'errors a les notes a peu de pàgina i no es van incorporar les correccions i les modificacions que l'autor havia fet sobre les proves d'impremta. Aquesta circumstància, que els curadors lamentem profundament, ens ha induït ^__per respecte a l'obra i a l'autor, així com també per pruïja professional^__ a publicar novament el treball en la versió que l'autor va considerar definitiva i que no va poder veure la llum. (N. de l'E.)

2

Cito el text a partir de l'edició Heaton 1916: 90, controlada amb els dos manuscrits que han transmés la composició (J. esp. 22-5 de la Biblioteca Nacional de Paris i la seua còpia K ms. 10 de la Biblioteca de Catalunya). Els manuscrits permeten constatar que, al vers 1275, la lliçó ma no ha estat corregida en manor al ms. J, i aquesta és també la lliçó de K. Amb tot, m'he decidit a introduir aquesta correcció perquè tampoc no soluciona el sentit del vers si és que el narrador plora a causa de la trista faula acabada d'exposar. D'altra banda, m'he permés una esmena als vv. 1272-73; malgrat que tots dos manuscrits llegeixen amen i planeen, això crea al v. 1272 una cesura femenina poc adient a la versificació de fra Rocabertí, i a més és en funció d'un oïdor immediat que té sentit l'exhortació del planyent Bernat. He modificat també la puntuació de Heaton per tal de fer més clar el sentit del passatge. (N. de l'A.)

3

Al cant setè ha aparegut també Guillem de Cabestany, sense cap altra precisió que fer-li cansar «ab trista semblança» tres versos «que no foren escrits pel trobador rossellonès i que són d'estil molt propi del segle XV» (Riquer 1961 III: 155; el passatge al·ludit comprèn els vv. 952-966, ed. Heaton 1916: 81). (N. de l'A.)

4

Com que aquesta razo és una interpolació en la versió A de la vida, reprodueixo el fragment immediatament anterior d'aquesta i subratllo la razo. Vegeu més avall sobre la difusió manuscrita d'aquesta interpolació. (N. de l'A.)

5

I que el seu valor no es pot reduir al fet «qu'elle interprete (...) la poésie du trobadour dans un sens nettement érotique et sexuel», com vol Lazar 1966: 58-59, nota 6. (N. de l'A.)

6

Que la interpolació sigui deguda al copista o no, no té cap mena d'importància. El que sí que convé fer notar, és que les lliçons d'aquest manuscrit divergeixen notablement dels altres sis que transmeten aquesta versió de la vida (però, com en aquests darrers, la narració es tanca amb l'al·lusió a l'autoria d'Uc de Sant Circ: «sia coneguda cauza a totz homes auzens quel coms nebles de uentadorn que fo filhs daquela meseysza uescontesa que ·b· tant amet. Contec a me vc de sain circ. totz aiso quieu ai faig, escriare den ·b·» ff. 89v-90r). (N. de l'A.)

7

Totes les citacions procedeixen de l'ed. Bohigas 1952-59. (N. de l'A.)

8

Vegeu més avall, i Badia 1993. (N. de l'A.)

9

Vegeu especialment els passatges on prenen la veu mossèn Pròxida (vv. 196-227), mossèn Corella (v. 325 i 328-335) i Pere de Queralt (vv. 336-371). (N. de l'A.)

"Jo viu lo Ray ab la nobla Leuseta". Ressons d'una razo a la literatura catalana del segle XV      © Pujol, Josep