publicidad
Llibre dels angels
Francesc Eiximenis
Nota prèvia
Accedir a índexs de miniatures
Índex
[Coberta]
•
[Portada]
Libre dels Angels.
[f. 1r]
•
[Blanc.]
[f. 1v]
•
Tabula. Ab lo nom de nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge madona sancta Maria començen assi les rubriques o capitols del libre appellat dels angels segons que·s seguexen, lo qual es compres tot en sinch tractats.
Liber primer tracta dels angels, de lur altesa e natura excellent.
Libre segon tracta de lur orde reverent.
Libre terç tracta de lur servey diligent.
Libre quart tracta de lur victoria fervent.
Libre quint e darrer tracta de lur honorable president.
[f. 2r]
|
[f. 2v]
|
[f. 3r]
|
[f. 3v]
|
[f. 4r]
|
[f. 4v]
|
[f. 5r]
|
[f. 5v]
|
[f. 6r]
•
[Blanc.]
[f. 6v]
|
[f. Ir]
|
[f. Iv]
•
Aci comença lo libre del angels ordonat per lo reverend mestre Francesch Eximenis de l’orde dels Frares Menors, mestre en la sacra Theologia. E seguex-se lo capitol primer, que posa curt e en general la altesa de la angelical natura.
f. IIr
-
Capitol segon: qui posa que es angel en si matex.
f. IIr
|
f. IIv
-
Capitol terç: qui tracta si de fet ha en lo mon algun angel.
f. IIv
|
f. IIIr
-
Capitol quart: que ensenya que angel es substancia spiritual e no corporal.
f. IIIr
|
f. IIIv
|
f. IIIIr
-
Capitol·V·: qui mostre com es spirit angelical e no ha res corporal, empero pot pendre e formar cors en que pot habitar.
f. IIIIr
|
f. IIIIv
-
Capitol VI·: qui mostre per quina manera los spirits angelicals formen aytals cossors en que habiten e apparexen.
f. IIIIv
|
f. Vr
-
Capitol ·VII·: que ensenya que·ls dits spirits per aytals cossors presos no mengen ni beuen.
f. Vr
|
f. Vv
-
Capitol ·VIII·: qui ensenya que l’espirit angelical es rahonable e ha natura intellectual.
f. Vv
|
f. VIr
|
f. VIv
-
Capitol ·VIIII·: que ensenya que·l dit spirit es tot vida e fort vigoros en totes ses operacions.
f. VIv
|
f. VIIr
-
Capitol ·X·: com l’angel per vigor de sa voluntat no·s pot tornar atras de res que hage elegit, e perque son peccat es irremissible.
f. VIIr
|
f. VIIv
|
f. VIIIr
-
Capitol ·XI·: que ensenya com lo bon angel tots temps es en perfet moviment, e es natura dreta e ab franch arbitre e virtuosa.
f. VIIIr
|
f. VIIIv
-
Capitol ·XII·: que ensenya que bon angel es inmortal e inpassible.
f. VIIIv
|
f. IXr
-
Capitol ·XIII·: qui ensenya com natura angelical es per nostre senyor Deu creada.
f. IXr
-
Capitol ·XIIII·: qui mostra e ensenya com natura angelical, quina fonch feta per nostre senyor Deus.
f. IXr
|
f. IXv
-
Capitol ·XV·: que parla del nombre dels angels.
f. IXv
|
f. Xr
-
Capitol ·XVI·: qui posa los noms aquells que nos sabem del[e]s angels.
f. Xr
|
f. Xv
-
Capitol ·XVII·: que posa los noms dels angels aquells que no·s saben.
f. Xv
|
f. XIr
-
Capitol ·XVIII· e darrer: que ensenya quines preheminencies han los sancts angels entre si matexs.
f. XIr
|
f. XIv
|
f. XIIr
•
Lo segon tractat conte e compren en si ·XVII· capitols, los quals tracten dels sancts angels e de lur horde reverent, e es-hi declarat que es horde, e que es gerarchia, e com los uns hordens son sots los altres.
-
Capitol primer: qui tracta que es horde, e que es gerarchia, e les gerarchies quantes hordens han sots si, e per quina manera.
f. XIIr
|
f. XIIv
-
Capitol ·II·: qui parla dels seraphins que son en lo primer horde de la primera gerarchia.
f. XIIv
|
f. XIIIr
|
f. XIIIv
|
f. XIIIIr
-
Capitol ·III·: qui ensenya e declara que son los xerubins.
f. XIIIIr
|
f. XIIIIv
|
f. XVr
-
Capitol ·IIII·: qui mostre e determena dels trons.
f. XVr
|
f. XVv
-
Capitol ·V·: que ensenya que es cosa malfeta curar-se curiosament dels amagats juhis de nostre Senyor Deus.
f. XVv
|
f. XVIr
|
f. XVIv
-
Capitol ·VI·: que ensenya e tracta de les dominacions.
f. XVIv
|
f. XVIIr
-
Capitol ·VII·: qui mostra com es perillosa cosa regiment de animes e com los mals regidors son grans peccadors.
f. XVIIr
|
f. XVIIv
|
f. XVIIIr
-
Capitol ·VIII·: qui tracta dels sancts angels appellats principats.
f. XVIIIr
-
Capitol ·IX·: qui tracta dels sancts angels appella[ta]ts potestats.
f. XVIIIr
|
f. XVIIIv
-
Capitol ·X·: qui ensenya com lo mal diable per força ha hobeir de fet al bon angel com res li mana.
f. XVIIIv
|
f. XIXr
|
f. XIXv
-
Capitol ·XI·: qui tracta com se conporten los sancts angels ab los diables.
f. XIXv
|
f. XXr
|
f. XXv
-
Capitol ·XII·: que mostra e tracta dels sancts angels appellats virtuts.
f. XXv
|
f. XXIr
-
Capitol ·XIII·: qui tracta dels sancts archangels e lur reverencia.
f. XXIr
|
f. XXIv
-
Capitol ·XIIII·: que aporta e mostra la istoria com hom deu molt honrar los archangels.
f. XXIv
|
f. XXIIr
-
Capitol ·XV·: que mostre allo matex per altra istoria.
f. XXIIr
|
f. XXIIv
-
Capitol ·XVI·: que tracta dels sancts angels e de la honor e amor a ells fahedora.
f. XXIIv
|
f. XXIIIr
-
Capitol ·XVII· e darrer del segon tractat dels sancts angels: que conferma allo matex per altres documents.
f. XXIIIr
|
f. XXIIIv
|
f. XXIIIIr
•
Lo terç tractat ensenya e tracta del dilig[e]nt servey dels sancts angels. E[n] aquest tractat conten e conpren en si ·LIX· capitols.
-
Capitol primer: ensenya com los sancts angels nos guarden.
f. XXIIIIr
|
f. XXIIIIv
|
f. XXVr
-
Capitol segon: tracta e ensenya perque los sancts angels no soffiren vuy que nos los façam les reverencies antigues.
f. XXVr
|
f. XXVv
-
Capitol terç o tractat: mostra e ensenya com los sants angels son nostres consoladors.
f. XXVv
|
f. XXVIr
-
Capitol ·IIII·: tracta perque nosaltres nos spaventam vaent los sancts angels.
f. XXVIr
|
f. XXVIv
|
f. XXVIIr
-
Capitol ·V·: tracta quines consolacions en special han dades los sancts angels als homens.
f. XXVIIr
|
f. XXVIIv
-
Capitol ·VI·: que mostra e prova per istories les consolacions angelicals.
f. XXVIIv
|
f. XXVIIIr
|
f. XXVIIIv
-
Capitol ·VII·: que posa que·ls angels son specials defensors nostres.
f. XXVIIIv
|
f. XXIXr
-
Capitol ·VIII·: que prova aquell matex proposit per altra istoria.
f. XXIXr
|
f. XXIXv
|
f. XXXr
-
Capitol ·IX·: que posa que·ls sants angels son nostres guiadors.
f. XXXr
|
f. XXXv
-
Capitol ·X·: que prova la dita sentencia per altres istories.
f. XXXIr
|
f. XXXIv
-
Capitol ·XI·: que tracta del ·V· benifici que la sancta natura angelical fa al hom, e es illuminar-lo.
f. XXXIv
|
f. XXXIIr
|
f. XXXIIv
-
Capitol ·XII·: ensenya com los sants angels son alts consellers nostres, e prova-ho per istoria que ensenya com deu-ho molt honrar los ecclesiastichs.
f. XXXIIv
|
f. XXXIIIr
-
Capitol ·XIII·: qui proseguex aquella matexa istoria, ensenyant quant es gran perill vida de mal prelat.
f. XXXIIIr
|
f. XXXIIIv
|
f. XXXIIIIr
-
Capitol ·XIIII·: que proseguex la dita istoria e ensenya lo perill dels mals princeps.
f. XXXIIIIr
|
f. XXXIIIIv
-
Capitol ·XV·: que proseguex aquella matexa istoria tractant la perillosa vida dels mals pobles.
f. XXXIIIIv
|
f. XXXVr
-
Capitol ·XVI·: que prova lo dit proposit per altre istoria, ço es que·ls sants angels sien nostres conselladors, e tracta que es perill procurar a fadrins dignitats ecclesiastiques.
f. XXXVr
|
f. XXXVv
|
f. XXXVIr
-
Capitol ·XVII·: que prova allo matex per altra istoria, tractant quant perill es viure massa grassament dels bens de la sglesia.
f. XXXVIr
|
f. XXXVIv
-
Capitol ·XVIII·: que prova allo matex per altra istoria que ensenya com se pot hom lunyar de mala vida.
f. XXXVIv
|
f. XXXVIIr
|
f. XXXVIIv
-
Capitol ·XIX·: qui continua la dita materia ensenyant qual cosa acosta hom mes a Deu.
f. XXXVIIv
|
f. XXXVIIIr
-
Capitol ·XX·: qui continua la dita materia apportant altres motius qui ensenyen l’om acostar-se a Deu.
f. XXXVIIIr
|
f. XXXVIIIv
-
Capitol ·XXI·: que continua la dita materia ensenyant com pensar en la altesa del precios cors de Jesu Christ ensen l’om molt a devocio.
f. XXXVIIIv
|
f. XXXIXr
-
Capitol ·XXII·: que continuant la dita materia ensenya com haver memoria del Salvador es profit[o]sa cosa.
f. XXXIXr
|
f. XXXIXv
-
Capitol ·XXIII·: continuant la dita materia posa alguns punts en los quals sumariament lo proces del Salvador esta.
f. XXXIXv
|
f. XXXXr
-
Capitol ·XXIIII·: qui continuament la dita materia ensenya quina ne qual era la humilitat de nostre Salvador.
f. XXXXr
|
f. XXXXv
-
Capitol ·XXV·: qui continua la dita materia, e ensenya les riqueses e ricors tencades en la creu e mort preciosa de Jesu Christ.
f. XXXXIr
-
Capitol ·XXVI·: que continuant la dita materia ensenya que pot hom pensar e contemplar en la creu del Salvador.
f. XXXXIr
|
f. XXXXIv
|
f. XXXXIIr
-
Capitol ·XXVII·: que continua la dita materia, e·nsenya quina creu pot[s] tots temps portar lo devot christia dins si matex en memoria de la preciosa creu de Jesu Christ.
f. XXXXIIr
|
f. XXXXIIv
|
f. XXXXIIIr
-
Capitol ·XXVIII·: qui continua la materia, e ensenya com lo segon braç de la dita creu es haver dolor de aquells qui van a perdicio.
f. XXXXIIIr
-
Capitol ·XXIX·: que continuant la dita materia posa com hom se deu dolre de les penes e miseries del proisme mort o viu.
f. XXXXIIIr
|
f. XXXXIIIv
-
Capitol ·XXX·: que continuant la dita materia ensenya com se deu hom dolre de perdre lo temps de sa vida e de no pensar en lo regne de Deu.
f. XXXXIIIv
|
f. XXXXIIIIr
-
Capitol ·XXXI·: que continuant la dita materia ensenya com se deu hom dolre de perdre lo temps de sa vida e de no pensar en lo regne de Deu.
f. XXXXIIIIr
|
f. XXXXIIIIv
|
f. XLVr
-
Capitol ·XXXII·: que continuant la dita materia posa los altres punts en los quals sta sumariament lo proces del Salvador.
f. XLVr
|
f. XLVv
-
Capitol ·XXXIII·: qui mostra com per oracio dels sancts angels estech un gran hom de eternal dampnacio desliurat.
f. XLVv
|
f. XLVIr
-
Capitol ·XXXIIII·: que posa los serveys que fan los sants angels a nos e que·ns inflamen en la amor de Deu.
f. XLVIr
|
f. XLVIv
-
Capitol ·XXXV·: qui tracta que la fervor inprudent no es ministrada per los sants angels.
f. XLVIv
|
f. XLVIIr
-
Capitol ·XXXVI·: que mostra com los contemplatius inprudents son enguanats per illusions diabolicals.
f. XLVIIr
-
Capitol ·XXXVII·: qui tracta quines inflamacions ministren a nos los sancts angels.
f. XLVIIr
|
f. XLVIIv
-
Capitol ·XXXVIII·: qui tracta que les inflamacions dels contemplatius no son totes donades per misteri angelical.
f. XLVIIv
|
f. XLVIIIr
-
Capitol ·XXXIX·: qui tracta e ensenya per istoria com les inflamacions que venen en les oracions no son totes donades per misteri angelical.
f. XLVIIIr
|
f. XLVIIIv
-
Capitol ·XXXX·: qui continua la dita istoria e inpugna pregar Deu per altre ab molta intencio e inpugna tota jactancia.
f. XLVIIIv
|
f. XLIXr
-
Capitol ·XLI·: com se deu l’om procurar enteniments a amar Deu e son prohisme segons consell angel[
i
]cal.
f. XLIXr
|
f. XLIXv
|
f. Lr
-
Capitol ·XLII·: qui tracta que es ço que mortificha en nos inflamacions e los enteniments divinals, segons consell angelical.
f. Lr
|
f. Lv
|
f. LIr
-
Capitol ·XLIII·: qui posa altres vicis fort mortificants en nos tota devocio e enteniments divinal, segons consell angelical.
f. LIr
|
f. LIv
-
Capitol ·XXXXIIII·: que posa que·l seten servey es offerir a Deu nostres oracions e bens altres.
f. LIv
|
f. LIIr
|
f. LIIv
-
Capitol ·XXXXV·: qui ensenya quina deu esser oracio que l’angel offer a Deu, e quant som tots desconaxents als angels.
f. LIIv
|
f. LIIIr
-
Capitol ·XXXXVI·: que mostra quines circunstancies deu haver oracio.
f. LIIIr
|
f. LIIIv
-
Capitol ·XXXXVII·: que ensenya e mostra que deu fer bon orador per tal que sa oracio sia a Deu offerta per los sancts angels.
f. LIIIv
|
f. LIIIIr
|
f. LIIIIv
-
Capitol ·XLVIII·: que mostre com l’om que vol sa oracio sia exausida e a Deu offerta per los sancts angels vers nos, es que venge[n] nostre Senyor Deu de nostres culpes.
f. LIIIIv
-
Capitol ·XLIX·: qui mostra e posa lo ·VIII[I]· servey que fan los sancts angels envers nos, que venge nostre Senyor de nostres culpes.
f. LVr
-
Capitol ·L·: qui mostra com per los sancts angels son stats punits tots los ecclesiastichs qui per simonia son entrats en bisbat e tenent fembres, e dels lechs dients paraules leges de nostre Senyor.
f. LVr
|
f. LVv
|
f. LVIr
-
Capitol ·LI·: que mostra perque bons angels poden donar penes.
f. LVIr
|
f. LVIv
-
Capitol ·LII·: que mostra com son relevades o aminvades les penes de les animes de porguatori per los sancts angels.
f. LVIv
|
f. LVIIr
-
Capitol ·LIII·: que posa lo ·VIIII· servey angelical, que es rependre los errants.
f. LVIIr
|
f. LVIIv
-
Capitol ·LIIII·: que ensenya com deu eser feta oracio.
f. LVIIv
|
f. LVIIIr
-
Capitol ·LV·: qui mostra e diu una istoria sobre reprencio que fan a nos los angels.
f. LVIIIr
|
f. LVIIIv
|
f. LIXr
-
Capitol ·LVI·: que continua la dita istoria de maliciosament negar lo nom qui tramet letra a l’altra per a levar-li alguna malvestat.
f. LIXr
|
f. LIXv
-
Capitol ·LVII·: que posa lo ·X· servey que fan a nos los angels que es revelar-nos altres secrets.
f. LIXv
|
f. LXr
|
f. LXv
-
Capitol ·LVIII·: que prova la dita revelacio per una istoria.
f. LXv
|
f. LXIr
-
Capitol ·LVIIII·: qui continua la dita materia ajustant doctrina de viure a cavallers e reddituats.
f. LXIr
|
f. LXIv
|
f. LXIIr
|
f. LXIIv
•
Lo quart tractat que ensenya e fa mencio de la creacio dels angels en lur començament, lo qual tractat conten en si ·LVII· capitols.
-
Lo primer capitol mostra quina fo la creacio e ordinacio dels angels en lur començament.
f. LXIIv
|
f. LXIIIr
|
f. LXIIIv
|
f. LXIIIIr
-
Capitol ·II·: tracta de la reparacio de la sobirana ciutat e del goig angelical, lur temptacio vençuda.
f. LXIIIIr
|
f. LXIIIIv
-
Capitol ·III·: que posa quins son los officis generals de tots los angels en lo cel.
f. LXIIIIv
|
f. LXVr
|
f. LXVv
-
Capitol quart: quins officis han singulars los angels en lo cel.
f. LXVv
|
f. LXVIr
-
Capitol ·V·: qui posa quins officis especials los angels en los cels celestials e en terra e·n l’abis.
f. LXVIr
|
f. LXVIv
-
Capitol ·VI·: qui tracta quin e qual horde e estament romandra entre los angels apres del juhi final e lo ·X· horde de [de] quals sera.
f. LXVIv
|
f. LXVIIr
-
Capitol ·VII·: qui ensenya com los sancts angels e lur custodia es a nos profitosa, com va e sta ab nos.
f. LXVIIr
|
f. LXVIIv
-
Capitol ·VIII· que es parlar d’angel, e com l’angel se manifesta e·s amagua, ab ses cogitacions, com se vol.
f. LXVIIv
|
f. LXVIIIr
-
Capitol ·IX·: qui posa la quarta raho per la qual l’angel pot amagar si matex e sa cogitacio.
f. LXVIIIr
|
f. LXVIIIv
-
Capitol ·X·: com l’angel posa dins nos sa cogitacio.
f. LXVIIIv
|
f. LXIXr
-
Capitol ·XI·: qui posa los angels de que parlen entre si matexs.
f. LXIXr
|
f. LXIXv
-
Capitol ·XII·: com los angels parlen dins nos.
f. LXXr
-
Capitol ·XIII·: com per prechs d’angels un regne estech ben regit e governat.
f. LXXr
|
f. LXXv
|
f. LXXIr
-
Capitol ·XIIII·: com los sants angels estan asi bax ab nos.
f. LXXIr
|
f. LXXIv
-
Capitol ·XV·: com los sancts angels son diversament tramesos a nos, e com nos devem haver a ells en diverses maneres.
f. LXXIIr
|
f. LXXIIv
-
Capitol ·XVI·: perque volch Deus que·ls angels stiguessen ab nos asi baix en terra.
f. LXXIIv
|
f. LXXIIIr
-
Capitol ·XVII·: qui tracta ja si l’om haguera per guardia l’angel en temps de ignocencia, ne los angels menors sien guardies per si, ne si Jesu Christ hac angel per guardia e dimoni inpugnador e com cobria als dimonis la reverencia que·ls angels li fahien.
f. LXXIIIr
|
f. LXXIIIv
|
f. LXXIIIIr
|
f. LXXIIIIv
-
Capitol ·XVIII·: com a madona santa Maria estech dada custodia angelical e temptador special.
f. LXXIIIIv
|
f. LXXVr
-
Capitol ·XIX·: que la custodia angelical no sera tolta a Antechrist, ne fora tolta si l’om no hagues peccat, ne als infants petits.
f. LXXVr
|
f. LXXVv
-
Capitol ·XX·: que la dita custodia no es tolta als juheus ne als altres infeels.
f. LXXVv
|
f. LXXVIr
-
Capitol ·XXI·: que los infaels no han perduda la custodia angelical, mas los dampnats, e com es dur lo comiat del sanct angel que dona al dampnat que ha guardat.
f. LXXVIr
|
f. LXXVIv
-
Capitol ·XXII·: com al bon angel creix lo goig per salvacio d’aquell que ha guardat, o si ha despler o dampnatge si·s dampna.
f. LXXVIv
|
f. LXXVIIr
-
Capitol ·XXIII·: com los angels se convenen ab les animes segons lur nombre e correspondencia entre si.
f. LXXVIIr
|
f. LXXVIIv
-
Capitol ·XXIIII·: si entre los angels han contrast james e controversia per raho de neguna guardia.
f. LXXVIIv
|
f. LXXIIIr [LXXVIIIr]
-
Capitol ·XXV·: com los diables fan son poder de lunyar-nos la custodia angelical, e lo bon angel com l’empatxa a vegades que les coses no li venen axi com ell se pensa.
f. LXXIIIr [LXXVIIIr]
|
f. LXXIIIv [LXXVIIIv]
|
f. LXXIXr
-
Capitol ·XXVI·: en que funda la historia en general e comença a tractar dels diables vençuts, e primerament posa lurs noms generals e specials.
f. LXXIXr
|
f. LXXIXv
-
Capitol ·XXVII·: quins bens han romasos en los diables apres lur decayment e posa que memoria aguda e enteniment.
f. LXXIXv
|
f. LXXXIr [LXXXr]
-
Capitol ·XXVIII·: com [a] los diables es romas raho natural, poder gran e força.
f. LXXXIr [LXXXr]
|
f. LXXXIv [LXXXv]
-
Capitol ·XXVIIII·: com lo diable ha lo franch arbitre fort naffrat, e aço com en ell regna superbia e enveja, e son fort horats aquells qui a ell se acosten.
f. LXXXIv [LXXXv]
|
f. LXXXIr
|
f. LXXXIv
-
Capitol ·XXX·: com los dimonis son fort irats e furiosos.
f. LXXXIv
|
f. LXXXIIr
-
Capitol ·XXXI·: com lo diable es falç e gran diffamador enganant-nos falçament, consellant e posant-nos de grans crims.
f. LXXXIIr
|
f. LXXXIIv
-
Capitol ·XXXII·: com los diables per diverses maneres falses tempten los homens.
f. LXXXIIv
|
f. LXXXIIIr
-
Capitol ·XXXIII·: com lo diable tempta l’om per diverses maneres.
f. LXXXIIIr
|
f. LXXXIIIv
-
Capitol ·XXXIIII·: quins reme[n]ys havem contra les temptacions del diable, molt si y volem atenyer.
f. LXXXIIIv
|
f. LXXXIIIIr
-
Capitol ·XXXV·: per que Deus ha dat poder al diable de exeguir arts magiques ne malificis.
f. LXXXIIIIr
|
f. LXXXIIIIv
-
Capitol ·XXXVI·: si alguna persona sens peccat pot recorrer al diable o adevins o adevines per res que hage perdut ne per altres coses.
f. LXXXIIIIv
|
f. LXXXVr
-
Capitol ·XXXVII·: si usar de caractes e figures en sos affers es peccat, jatsia que no y hage nengun pacte ab lo dimoni.
f. LXXXVr
|
f. LXXXVv
|
f. LXXXVIr
-
Capitol ·XXXVIII·: com lo dimoni pot enganar nostres senys defora per moltes vies.
f. LXXXVIr
|
f. LXXXVIv
|
f. LXXXVIIr
|
f. LXXXVIIv
-
Capitol ·XXXIX·: quines coses esdevenidores pot lo diable saber e quines no.
f. LXXXVIIv
|
f. LXXXVIIIr
-
Capitol ·XXXX·: com lo dimoni per strologia ne per sompnis no pot certament revelar les coses esdevenidores qui stan en nostra voluntat.
f. LXXXVIIIr
|
f. LXXXVIIIv
|
f. LXXXIXr
|
f. LXXXIXv
-
Capi[a]tol ·XXXXI·: que lo dimoni no pot res saber dels secrets de la consciencia nostra solament per si matex.
f. LXXXIXv
|
f. LXXXXr
-
Capitol ·XXXXII·: que pot lo diable fer e[n] nos contra nostre voler, raho es si be y volen contrestar.
f. LXXXXr
|
f. LXXXXv
|
f. LXXXXIr
-
Capitol ·XXXXIII·: que posa remeys contra la vexacio e malicia del diable e ensenya com lo pot l’om fer fugir e lu[n]yar de si matex.
f. LXXXXIr
|
f. LXXXXIv
|
f. XCIIr
-
Capitol ·XXXXIIII·: que continua les conjuracions qui·s fan sobre los endimoniats e sobre les endimoniades.
f. XCIIr
|
f. XCIIv
|
f. XCIIIr
|
f. XCIIIv
-
Capitol ·XXXXV·: com los dimonis nos procuren tempestats en mar e en terra, e liguen los qui se ajusten en matrimoni.
f. XCIIIv
|
f. XCIIIIr
|
f. XCIIIIv
-
Capitol ·XXXXVI·: d’on es venguda tanta malicia al dimoni, si per sa natura o per sa propria voluntat.
f. XCIIIIv
|
f. XCVr
|
f. XCVv
-
Capitol ·XXXXVII·: com Luciffer estech del horde dels seraphins e com de cascun horde ne caygueren alguns per lur ergul.
f. XCVv
|
[f. XCVIr]
-
Capitol ·XXXXVIII·: com encara los dimonis retenen ab si algunes nobleses naturals.
[f. XCVIr]
|
[f. XCVIv]
-
Capitol ·XXXXIX·: los dimonis hon son collocats de present, e com se comporten entre si matexs, e com nos tempten ara pus fort que d’abans no fahien.
[f. XCVIv]
|
f. XCVIIr
-
Capitol ·L·: tracta com se pot provar que·ls diables no sofferen penes sensibles de foch infernal, ne es encara en temps que puxa res merexer.
f. XCVIIr
|
f. XCVIIv
|
f. XCVIIIr
-
Capitol ·LI·: per que lo peccat del diable es irremissible, ço es que no·s pot remetre estant la ley per Deu ordonada.
f. XCVIIIr
|
f. XCVIIIv
-
Capitol ·LII·: que ni com differentment merexen los angels e·ls diables per sguart de nos durant lo temps present.
f. XCVIIIv
|
f. XCIXr
-
Capitol ·LIII·: quin horde es ne sera tots temps entre los angels e los diables, e qual cessara, e que los dimonis no turmenten les a[n]i[m]es en porguatori mas aquelles de infern.
f. XCIXr
|
f. XCIXv
-
Capitol ·LIIII·: com los diables turmenten les animes dels dampnats.
f. XCIXv
|
f. Cr
-
Capitol ·LV·: qui demostre com tot hom se deu lunyar del dimoni per los grans scandels que ha fets, e faria molt mes si podia.
f. Cr
|
f. Cv
|
f. CIr
-
Capitol ·LVI·: hon es lo loch perpetual del diable e quanta es la sua faredat.
f. CIr
|
f. CIv
|
f. CIIr
-
Capitol ·LVII·: que aporta altres istories provants la falsia e malvestat del diable.
f. CIIr
|
f. CIIv
•
Lo quint e darrer tractat del present libre parla o tracta del benauyrat sant Miquel e de la sua altesa e de moltes altres excellencies, e aquest tractat conten en si ·L· capitols.
-
Capitol primer: tracta de la altesa de sanct Miquel, e per que no es major horde angelical en lo cel.
f. CIIv
|
f. CIIIr
-
Capitol ·II·: per que sanct Miquel es pres del mig dels angels e no es dels majors ni dels menors.
f. CIIIv
-
Capitol ·III·: per que sanct Miquel es pres del orde dels principats.
f. CIIIv
|
f. CIIIIr
-
Capitol ·IIII·: com sanct Miquel gita Lucifer del cel imperial ab tots quants li consentiren.
f. CIIIIr
|
f. CIIIIv
|
f. CVr
-
Capitol ·V·: com lo segon offici de sanct Miquel e dels seus angels es en les coses creades dispondre e ordonar segons la voluntat de Nostre Senyor, specialment les primeres.
f. CVr
|
f. CVv
|
f. CVIr
-
Capitol ·VI·: qui posa la revelacio que sanct Miquel feu a Adam en lo comensament del mon.
f. CVIr
|
f. CVIv
-
Capitol ·VII·: qui posa la informacio que sanct Miquel feu a Adam nostre primer pare.
f. CVIv
|
f. CVIIr
|
f. CVIIv
-
Capitol ·VIII·: tracta de la revelacio e instructio que sanct Miquel feu a Adam e a nostra mare Eva.
f. CVIIv
|
f. CVIIIr
-
Capitol ·IX·: com lo terç offici de sanct Miquel es stat regir la synagogua dels juheus per dos milia anys.
f. CVIIIr
|
f. CVIIIv
-
Capitol ·X·: quant es tengut apres Deu lo poble de Israel a mossenyer sanct Miquel.
f. CVIIIv
|
f. CIXr
-
Capitol ·XI·: tracta com a prechs dels angels, dona o fembra diffamada estech per sanct Miquel desliurada, e un hom del scapsador e altre de la forcha.
f. CIXr
|
f. CIXv
-
Capitol ·XII·: com lo quart offici de sanct Miquel estech entendre en lahor del Salvador Jesu Christ.
f. CIXv
|
f. CXr
|
f. CXv
-
Capitol ·XIII·: com lo nostre Salvador amava e honrava a monsenyor sanct Miquel per altres rahons.
f. CXv
|
f. CXIr
-
Capitol ·XIIII·: per que sant Miquel es dit archangel e per que los noms angelicals se muden, e per que Gabriel denuncia la incarnacio de Jesu Christ e la nativitat de sanct Johan Baptista.
f. CXIr
|
f. CXIv
|
f. CXIIr
-
Capitol ·XV·: com lo sinquen offici de sanct Miquel es rebre les animes dels defuncts.
f. CXIIr
|
f. CXIIv
-
Capitol ·XVI·: com nostre Senyor Deu jutge diversament los qui moren.
f. CXIIv
|
f. CXIIIr
-
Capitol ·XVII·: appar per quina manera reeb sant Miquel les nostres animes en la mort.
f. CXIIIr
|
f. CXIIIv
-
Capitol ·XVIII·: per quina manera les animes jutyades son menades als lochs qui los son diputats.
f. CXIIIv
|
f. CXIIIIr
|
f. CXIIIIv
-
Capitol ·XVIIII·: per que lo dimoni es en la amor dels homens.
f. CXIIIIv
|
f. CXVr
-
Capitol ·XX·: quines coses singulars se fan en la mort de alguns, e de la gran diligencia que·l nostre angel e nostre guardia ha de nos en aquell pas.
f. CXVr
|
f. CXVv
-
Capitol ·XXI·: que lo offici ·VI· de sant Miquel es que sia a cert loch guardar diputat.
f. CXVv
|
f. CXVIr
-
Capitol ·XXII·: com es gran peril desconoxer lo beniffet que·ns fan los grans princeps angelicals en lur guarda e regiment.
f. CXVIr
|
f. CXVIv
|
f. CXVIIr
-
Capitol ·XXIII·: com los sants angels estan a veguades per los infaels contra los faels e per que.
f. CXVIIr
|
f. CXVIIv
|
f. CXVIIIr
-
Capitol ·XXIIII·: com tracta dels grans miracles que nostre Senyor Deus obra per sant Miquel entre nos.
f. CXVIIIr
|
f. CXVIIIv
|
f. CXIXr
-
Capitol ·XXV·: com sant Miquel feu grans miracles al rey de Dacia, qui es en la fi d’Alamanya envers Novergua.
f. CXIXr
|
f. CXIXv
-
Ca[
p
]it[
o
]l ·XXVI·: qui continua los miracles de mossenyer sant Miquel.
f. CXIXv
|
f. CXXr
-
Capitol ·XXVII·: qui posa lo ·VIII· offici de sant Miquel, qui es fer grans revelacions bax als homens e dar-los molts sants consells.
f. CXXr
|
f. CXXv
-
Capitol ·XXVIII·: com per suplicacio dels sants angels lo imperi de Bulgaria estech preparat, e alguns mals homens dicipats.
f. CXXv
|
f. CXXIr
|
f. CXXIv
-
Capitol ·XXIX·: com sanct Miquel consella de pensar en la salvacio nostra.
f. CXXIv
|
f. CXXIIr
-
Capitol ·XXX·: qui recompte molts dels grans consells de sanct Miquel.
f. CXXIIr
|
f. CXXIIv
-
Capitol ·XXXI·: qui continua la dita materia parlant de Ruch, curial del Emperador, com fonch despuys monge e sanct hom.
f. CXXIIv
-
Capitol ·XXXII·: que continua los bons consells de sanct Miquel sobre lo bon nodriment que·l pare e la mare deuen fer als fills.
f. CXXIIIr
-
Capitol ·XXXIII·: en quins actes pot l’om complaure a Deu e als sancts angels e com honren molt lo precios cors de Jesu Christ.
f. CXXIIIv
|
f. CXXIIIIr
-
Capitol ·XXXIIII·: com sanct Miquel, per historia, ensenya com hom deu molt honrar lo sanct sagrament del altar.
f. CXXIIIIr
|
f. CXXIIIIv
-
Capitol ·XXXV·: qui continua lo consell de sant Miquel, specialment d’aquells que dona a l’archabisbe de Napols.
f. CXXIIIIv
|
f. CXXVr
-
Capitol ·XXXVI·: que continua los consells de sanct Miquel, en special contra los ecclesiastichs qui son dissoluts e indevots anar a ffer lo offici.
f. CXXVr
|
f. CXXVv
-
Capitol ·XXXVII·: com sanct Miquel nos enduex en haver special devocio en lo sagrament de la missa.
f. CXXVv
|
f. CXXVIr
|
f. CXXVIv
-
Capitol ·XXXVIII·: qui posa revelacions de sanct Miquel de alguns regnes de christians.
f. CXXVIv
|
f. CXXVIIr
-
Capitol ·XXXIX·: com sanct Miquel nos informa a viure virtuosament contra vicis e peccats.
f. CXXVIIr
|
f. CXXVIIv
|
f. CXXVIIIr
-
Capitol ·XXXX·: que tracta del ·VIIII· offici de mossenyer sanct Miquel, qui es endressar los grans affers que·s han a fer a la fi del mon.
f. CXXVIIIr
|
f. CXXVIIIv
-
Capitol ·XXXXI·: qui posa la terça e quarta obra principal que fara mossenyer sant Miquel en lo temps final.
f. CXXVIIIv
|
f. CXXIXr
|
f. CXXIXv
-
Capitol ·XXXXII·: que posa la ·V· obra que fara sant Miquel a la fi del mon, la qual sera conversio dels juheus, e los ·XV· senyals que seran abans del juhi general.
f. CXXIXv
|
f. CXXXr
-
Capitol ·XXXXIII·: que posa la ·VI· obra que fara mossenyer sanct Miquel al juhi final.
f. CXXXr
|
f. CXXXv
-
Capitol ·XXXXIIII·: que posa la ·VII· obra que fara sanct Miquel en lo temps final, e sera demanar a Deu guardo per lo servey fet per ell e per sos angels a nos, del començament fins al dia final.
f. CXXXv
|
f. CXXXIr
-
Capitol ·XXXXV·: qui posa com sant Miquel ha sobirana gloria en Paradis entre tots los angels.
f. CXXXIr
|
f. CXXXIv
-
Capitol ·XXXXVI·: qui posa quines oracions deu hom fer a sanct Miquel e als sancts angels e com los plau, e prova-ho per istoria.
f. CXXXIv
|
f. CXXXIIr
|
f. CXXXIIv
-
Capitol ·XXXXVII·: qui prova per istoria com la oracio ha gran efficacia continuant-la.
f. CXXXIIv
|
f. CXXXIIIr
|
f. CXXXIIIv
-
Capitol ·XXXXVIII·: qui prova com ha gran efficicacia la dita oracio per altra historia.
f. CXXXIIIv
|
f. CXXXIIIIr
-
Capitol ·XXXXVIIII·: com mossenyer sanct Miquel declara lo misteri de la incarnacio de Jesu Christ per efficacia de la dita oracio.
f. CXXXIIIIr
|
f. CXXXIIIIv
|
f. CXXXVr
-
Capitol ·L·. Qui tracta lo present libre e·l sotsmet a la sancta Sglesia Romana.
f. CXXXVr
•
[
Colofó.
] A laor de nostre Senyor Deu e de la gloriosissima Verge Maria, mare sua, fini la impressio del present Libre del angels per lo reverent maestre Johan Rosenbach de Haydelberch, alamany, en la elegant ciutat de Barçelona a ·XXI· de juny, any de nostre senyor ·MCCCCLXXXX· quatre.
f. CXXXVv
[Coberta]
f.
: foli
r
: recto
v
: verso
Tornar
Pàgina mantinguda pel
Taller Digital
Marc legal