|
La decoració, figura | |
| un barco
partit pe'l mitj | |
| ab molt traball d'escultura; | |
| mes lo
extrany es que aixís sura | |
| seus fer d'ayguas ni un
esquitx. | |
| ¡No 'n val pocas de pessetas!
| |
| ¡Ni'ls salons de ca 'l Tio Nelo! | |
| Fins hi ha dos cambras
estretas, | |
| que semblan duas saletas | |
| de perruquer d'entresuelo.
| |
|
| Resan una oració | |
| ab donya Ignés,
ja desperta, | |
| las criadas, fora 'l saló, | |
| mentres
la tripulació | |
| s'está ajassada á cuberta.
| |
|
| La quietut dura una estona: | |
| quan de
prompte un redoblant | |
| per tot lo barco ressona, | |
| y no hi
queda una persona | |
| que no s'alsi badallant. | |
| Pero
toca una campana; | |
| s'agenolla tothom dalt, | |
| y lo barco
en pes demana | |
| que de arribá á port tè
gana, | |
| per menjá y dormí com cal. | |
| Assó
diu lo mariné, | |
| quan de las damas inquietas | |
| igual
lo ressó vè á sé, | |
| porque diuhen
que també | |
| ja están tipas de galetas. | |
| Mes
una y altre oració | |
| pujan al cel y al juntarse | |
|
promouhen tal confusió; | |
| que crech que Nostre Senyó
| |
| no déu sabé á quí escoltarse.
| |
| Rrrrrrrrrrrrrraamp. | |
| Redoblant altre
vegada. | |
| Tothom s'alsa com un llamp | |
| y comensa 'l gran
escamp: | |
| cada hu á la part manada. | |
| Los artillers als canóns; | |
| los
mariners tots: —¡Oh, issa!— | |
| traballant per tots cantóns,
| |
| y 'ls marejats pe 'ls recóns | |
| com un beato quan
va á missa. | |
| Las donas mitj amohinadas
| |
| y veyent que ja 'l sol brilla, | |
| se'n van dins totas plegadas,
| |
| ahont ja troban preparadas | |
| las tassas de camamilla. | |
| Hi ha á cuberta un passatgè
| |
| molt conegut de D. Pere, | |
| que no's troba gayre bè,
| |
| y com que no sab qué fè, | |
| sempre mira ab
una ullera. | |
| Units ja devant del cel,
| |
| ab donya Ignés s'embarcá | |
| D. Pere, y son
cor fidel | |
| tè, en lloch de lluna de mel | |
| una lluna
de quitrá. | |
| Los dos negres regalats | |
| per en Vasco, se'ls va endú, | |
| mes sòn
tan entremaliats, | |
| que en lo vaixell son odiats | |
| que no
'ls pot véurer ningú. | |
| Don
Pere aceptá la oferta | |
| de que 'l negre 'l portaría
| |
| á n' aquella isla deserta, | |
| y 'l dú, porque
estiga alerta, | |
| prop del timò tot lo día.
| |
| Pero ell surt d'allí furient,
| |
| y com si tingués fogots | |
| á lo cel demana
un vent, | |
| que bufant un sol moment | |
| los constipi quasi
á tots. | |
| Com los tochs de la Tomasa
| |
| sos prechs lo cel reb alegre, | |
| probant bè que 'l
cel es casa | |
| que si no hi pujan brams d'ase, | |
| hi pujan
los crits de negre. | |
| Dich aixó,
perque al moment | |
| d'haverho al cel demanat, | |
| se comensa
á sentí 'l vent, | |
| posant al negre content
| |
| d'haver son intent lograt. | |
| Mentrestant
los capitans | |
| enrahonan ab don Pere, | |
| pujan, baixan vijilants,
| |
| y 'ls senyals son agravants | |
| de que 'l mar por graus s'altera.
| |
| A mes se tem que 'l negrot | |
| los fa una
mala partida, | |
| puíg lluny de véurers l'islot, | |
| se
veuhen rocas per tot, | |
| oferint perills sens mida. | |
| La
tripulació s'altera; | |
| tothom treballa y —¡Oh issa!—
| |
| y aquell senyor de la ullera | |
| diu que avisin á
don Pere | |
| que ell ha vist saltá una llissa. | |
|
| Sembla
que 'l vent calma un rato, | |
| y com la tripulació | |
| vol divertirse barato, | |
| baixan á baix, y lo xato
| |
| los hi canta una cansó. | |
| Un día
aquí va venir | |
| un francés sens cap ni peus,
| |
| y segons jo vaig sentir, | |
| parlant d'Africa, va
dir | |
| que s'hi entra pe'ls Pirineus. | |
| Lo
parè d'aquest mussol | |
| seguí 'l músich,
y pensá: | |
| ab clau de fa ó clau de sol | |
| femli
un motiu espanyol | |
| y serveix per africá. | |
| No
crech que dupti ningú | |
| que es així com ell
va ferho, | |
| y si castanyolas du | |
| y calanyés, de segú
| |
| nos balla 'l negre un bolero. | |
|
| S'acaba
'l cant com s'espera | |
| y ja s'aplaudeix y tot, | |
| quan lo
senyor de la ullera | |
| diu que avisin á don Pere, | |
| que veu que s'acosta un bot. | |
| Tothom
puja á la cuberta | |
| tement ja un final de drama, | |
| y era la noticia certa, | |
| puig per la portella oberta | |
|
apareix Vasco de Gama. | |
| En lo bot hi anava
ell, | |
| fins al vaixell ha arribat, | |
| y com que es net de
clatell, | |
| per la escala del vaixell | |
| pujant, á dins
ha saltat. | |
| Aquell senyor de la ullera
| |
| li pregunta lo que vol; | |
| ell de quí es l'amo s'entera,
| |
| y 'l presentan á don Pere | |
| que s'estava á
baix tot sol. | |
| Un cop devant son rival
| |
| li diu Vasco ab molt bon tó | |
| que ab un barco que
s'ho val | |
| se va gastá un dineral | |
| al sortir de la
presó. | |
| Que ab ell se'n va á
descubrir | |
| una isla plena de cocos, | |
| quan de lluny ha vist
venir | |
| un vaixell que 's va á destruhir; | |
| per qué
ho fan y si están locos. | |
| Riu don
Pere del consell; | |
| diu que li agraheix la nova | |
| y 'l pujar
per çó al vaixell; | |
| pero que 'l que busca
ell | |
| es sols la lluna en un cove. | |
| —¿Qué
haveu dit? —pregunta 'n Vasco. | |
| —¿Que veniu per la mullé?—
| |
| Al sentirse l'altre 'l xasco. | |
| —Sí, donchs, —diu. —¡Ah! ¡quín xubasco! | |
| —He vingut per ella; y ¿qué?
| |
| —Que á mos peus heu de morí.—
| |
| Se treuhen tots dos la espasa, | |
| Don Pere gent fa surtí,
| |
| crida y me 'l lligan allí. | |
| Li está bè.
¡Perque es tan ase! | |
| Prompte 'l barco
se n'entera; | |
| surten las damas bufonas, | |
| y aquell senyor
de la ullera | |
|
| diu que avisin á don Pere | |
| que ha
vist un aixám de monas. | |
| Ningú
'n fá cas; donya Ignés | |
| també surt
allá ab Zelica, | |
| y al mirar á Vasco prés,
| |
| per lo sèu antich promés | |
| cada una al amo
suplica. | |
| Lo ministre diu que no; | |
| las
donas diuhen que sí; | |
| los coros sempre: —¡Oh! ¡Oh!
| |
| lo bombo fa com un tró, | |
| y 's comensa alló
á enfosquí. | |
| S'obran bocas
com calaixos, | |
| cantan bestias y personas, | |
| roncan tots
los contrabaixos, | |
| s'encalla 'l barco en uns baixos | |
| y
'ls invadeixen las monas. | |
