|
La decoració figura | |
| que en el
fondo hi ha un bosquet | |
| y una casa ab escultura, | |
| que tè
la mateixa hetxura | |
| que una torre del Putxet. | |
| Surt
Zelica, que's coneix | |
| que fá encare 'ls ulls de son,
| |
| y lo sèu amor maleheix, | |
| perque diu que sols pateix
| |
| pera mòlts que ingrats li son. | |
| En
lloch de trobá alegría | |
| casada ab Vasco com
es, | |
| mès pateix que no patía, | |
| perque ell
de nit sols somía | |
| á sa ex-promesa Ignés.
| |
| Surt aquesta en lo moment | |
| que la duyan
á matar; | |
| y quan Zelica la sent, | |
| la fa deixar per
la gent | |
| que li anavan á portar. | |
| Donya
Ignés allí s'explica, | |
| diu qu' es son amor
grandiós, | |
| li entra compassió á Zelica,
| |
| y crida al cap d'una mica | |
| que los salvin á tots
dos. | |
| Lo negret promet que sí;
| |
| donya Ignés al sentí aixó | |
| n'hi dòna
gracias allí, | |
| l'altre diu. —Fugi d'aquí—
| |
| y 's cambía lo teló. | |
| Sense
sé en pintura vells, | |
| ja entendréu lo paralelo,
| |
| surt un quadro de cabells, | |
| com uns que fa un tal Ortells
| |
| que 's fa dir lo artista en pelo. | |
| Sota
lo gran arbre hi ha | |
| dos ó tres pans de crostóns
| |
|
| d'uns que hi van aná á brená, | |
| y
que van morir allá | |
| estant antes sans y bons. | |
| Surt
Zelica; esfarehida | |
| diu que sens lo sèu amor | |
| per
res estima la vida; | |
| menja una flor desseguida | |
| del fatal
arbre, y 's mort. | |
| Entra 'l negre atrafegat,
| |
| son amor en sos ulls, brilla, | |
|
| veula allí, cau
al costat, | |
| y mor d'haverse clavat | |
| la cibella de la armilla.
| |
 |
