  ACTE SEGON
|
|
| |
|
| |
|
|
[31] La mateixa decoració, sols que en un cantó hi haurà la taula disposada per
a què s'hi pugui planxar. |
|
| |
|
|
ESCENA PRIMERA |
|
| |
|
|
MIQUEL, BERNAT, BENET, QUICO i cinc o sis nois. |
|
| |
|
|
|
|
(El primer, adobant paraigües. El segon, assegut, amb una canya que la talla i
en fa flaviols. Els altres, voltant a BERNAT.) |
|
| |
|
|
| BENE. |
Ma, noi, per mi ! |
|
| QUIC. |
Mel ; per mí ! |
|
| BERN. |
Calleu ; que per tots n'hi haurà. |
|
| MIQU. |
(Es més criatura ell |
|
|
que les que té al seu voltant.) |
|
| BERN. |
Ja us ho vaig dir : per cada u |
|
|
un flaviol, si feu bondat ; |
|
|
però si'm dieu Avi vell. |
|
|
o Avi tites, o Bernat |
|
|
pescaire, com feu molts dies |
|
|
que'm trobeu, a estudi anant, |
|
|
vos daré un fard de catxetes |
|
|
i mai més me n'haureu cap. |
|
| BENE. |
Es en Quico ! |
|
| QUIC. |
Tu, embustero ! |
|
| BENE. |
Mira !... |
|
| QUIC. |
Toca'm ! |
|
| BENE. |
(Tocant-lo amb el dit.) Té |
|
| BERN. |
Vejam ! |
|
| QUIC. |
Toca'm més. |
|
| BENE. |
Té. |
|
| QUIC. |
Té. |
|
| BERN. |
Caratxos ! |
|
|
Vejam si't toco a n'el cap ! |
|
|
(Pega un cop de canya al cap d'en BENET.) |
|
| BENE. |
Ja veuràs, en sent a fora. |
|
| QUIC. |
Espinya-te-les ! |
|
| BERN. |
[32] Vejam! |
|
| |
|
|
(Torna a començar amb la canya i els nois queden quiets.) |
|
| |
|
|
|
Ara, fem-hi la llengueta |
|
|
i tot seguit sonarà. (Tocant-lo.) |
|
|
Vaja, bé ; veieu ? Ja sona. |
|
| BENE. |
Jo'l vull ! |
|
| QUIC. |
Jo ! |
|
| UN
NOI. |
Jo ! |
|
| BERN. |
Poc cridar ! |
|
|
De flaviols no més n'hi ha tres |
|
|
i vosaltres sou bastants. |
|
|
Aquest pel primer que digui... |
|
| TOTS. |
Quicaraquic ! |
|
| BERN. |
Bah, bah, bah ! |
|
|
(Desant els flaviols sota d'ell.) |
|
|
De primer contem el qüento |
|
|
de Maria Salarmiento |
|
|
i, en estant, llest, ja's veurà. |
|
| BENE. |
Primê els flaviols. |
|
| TOTS. |
Sí, sí, sí ! |
|
| BERN. |
No, no ; que aquest té la mare |
|
|
malalta, i m'ha dit son pare |
|
|
que us tingués un rato aquí. |
|
| MIQU. |
Vaja, vaja, gandulot ; |
|
|
aquí a jugâ amb la criatura ! |
|
| BERN. |
Mireu, nois, quina figura. |
|
| TOTS. |
Ji, ji, ji ! |
|
| BENE. |
Sembla un ninot. |
|
| |
|
|
(MIQUEL pica una cosa del paraigües.) |
|
| |
|
|
| BERN. |
Mireu-se'l com pica. |
|
| MIQU. |
Sí. |
|
| BERN. |
Ara, ara. (Burlant-se'n.) |
|
| MIQU. |
Sí, ara, ara. |
|
| BERN. |
Ara, ara ! |
|
| BENE. |
Eh, quina cara ? |
|
| MIQU. |
Ara, ara. |
|
| BENE. |
Que ho fa per mi ? |
|
| MIQU. |
Tu me les pagaràs totes. |
|
| BERN. |
Gireu's i no responguem. |
|
| |
|
|
(Els nois es giren l'esquena a MIQUEL, i BERNAT es disposa a contar el
conte.) |
|
| |
|
|
|
[33] Bé, quin qüento contarem ? |
|
|
El de les quatre bruixotes ? |
|
| MIQU. |
El d'un vell que era molt asa. |
|
| BERN. |
No us gireu ; fa ballar mones, |
|
|
i si agafa les persones, |
|
|
se les menja. |
|
| BENE. |
(Ho diré a casa.) |
|
| BERN. |
Contem el del julivert ? |
|
| BENE. |
Ma, noi, sí, sí ! |
|
| QUIC. |
Que és bonic ? |
|
| BERN. |
Acosteu-vos tots un xic. (Ho fan.) |
|
| MIQU. |
(No he vist un vell més cap verd.) |
|
| BERN. |
Una vegada era un rei |
|
|
que sols tenia tres filles : |
|
|
l'una es deia Civelleta ; |
|
|
l'altra, Rosa, i l'altra, Cinta. |
|
|
Vet-aquí que, un dia, el Rei |
|
|
a la Civelleta crida... |
|
| BENE. |
Ja'l sé ; el de la Civelleta. |
|
| BERN. |
Bé, si'l saps calla ; no implica. |
|
|
Vet-aquí, doncs, que, cridant-la, |
|
|
així li diu de seguida : |
|
|
-Civelleta, Civelleta, |
|
|
la de la cara bonica ; |
|
|
avui vindrà el Rei de França |
|
|
que s'ha de casâ amb la Cinta.- |
|
|
La Civelleta, al sentir-ho, |
|
|
se'n va d'allí tota trista, |
|
|
i, un cop fora de la cambra, |
|
|
el Rei a la Rosa crida... |
|
| BENE. |
Li diu el mateix que a l'altra. |
|
| BERN. |
-Tu, Roseta, la Roseta, |
|
|
la de la cara bonica, |
|
|
avui vindrà el Rei de França |
|
|
que s'ha de casâ amb la Cinta.- |
|
|
La Roseta ja, al sentir-ho, |
|
|
Se'n va d'allí tota trista, |
|
|
i, un cop fora de la cambra, |
|
|
el Rei a la Cinta crida. |
|
| BENE. |
Li diu que té de casar-se. |
|
| BERN. |
No vols callar, mala espina ? |
|
|
Vet-aquí, doncs, que, cridant-la, |
|
|
[34] així li diu de seguida : |
|
|
-Tu, Cinteta, la Cinteta, |
|
|
la de la cara bonica, |
|
|
posa't flors, que'l Rei de França |
|
|
avui amb tu s'emmarida.- |
|
|
La Cinteta, ja, al sentir-ho, |
|
|
d'alegria salta i brinca, |
|
|
i, en sent fora de la cambra, |
|
|
a ses germanes crida. |
|
| QUIC. |
I què li van dir les germanes ? |
|
| BERN. |
Home, no veus que s'esplica ? |
|
|
Vet-aquí, doncs, que, cridant-les, |
|
|
les veu molt lluny que fugien. |
|
|
-Germanetes, germanetes,- |
|
|
cridava, trista, la Cinta, |
|
|
i elles, sempre caminant, |
|
|
caminaràs que camina. |
|
|
Tant havien caminat |
|
|
que quasi estaven rendides, |
|
|
quan veuen un llumet... lluny... |
|
|
que's mig perdia de vista. |
|
| BENE. |
Ja veuràs aquest llumet. |
|
| BERN. |
Vols callar ? |
|
| QUIC. |
En tot es fica ! |
|
| BERN. |
Vet-aquí, doncs, que, veient-lo, |
|
|
caminaràs que camina, |
|
|
fins que troben un gran foc. |
|
|
al dessota d'una alzina, |
|
|
i una bruixa que s'hi escalfa |
|
|
sentada en una cadira. |
|
|
Ho diuen tot a la bruixa, |
|
|
demanant-li ser boniques |
|
|
perquè més que a sa germana |
|
|
les estimi el Rei que estimen. |
|
| QUIC. |
I que'ls hi va dir la bruixa ? |
|
| BERN. |
Home, així ; pica que pica ! |
|
|
Vet-aquí, doncs, que, al sentir-ho, |
|
|
les mata allí de seguida. |
|
|
Després se'n va a casa el Rei, |
|
|
tira a n'el pou a la Cinta, |
|
|
tots els seus vestits es posa, |
|
|
i el Rei es creu que és la filla. |
|
|
[35] L'un li duu escarpins de plata ; |
|
|
l'altre, d'or corona rica ; |
|
|
al cos duu una civelleta ; |
|
|
al cap, roses, i al cos, cintes... |
|
| BENE. |
Ja veuràs ara que passa. |
|
| BERN. |
Vols callar ? Quina musica ! |
|
|
Vet-aquí, doncs, que, matant-les, |
|
|
el Rei de França l'estima. |
|
|
El Rei porta dos infants |
|
|
que a les donzelles volien, |
|
|
i quan la mala bruixota |
|
|
ja amb el Rei anava a missa, |
|
|
la punxa la Civelleta, |
|
|
li estreny fort el coll la Cinta, |
|
|
i la Rosa allí la mata |
|
|
clavant-li al cap una espina. |
|
|
Tornen a ser tres princeses |
|
|
Civelleta, Rosa i Cinta, |
|
|
i amb el Rei i els dos infants |
|
|
es casen i són felices. |
|
| BENE. |
Encara hi falta una cosa. |
|
| BERN. |
I acabat, amén Jesús, |
|
|
a la porta n'hi ha un fus. |
|
| BENE. |
Però... |
|
| QUIC. |
Fuig ! Sempre fas nosa. |
|
| BERN. |
Calleu ! |
|
| BENE. |
Ells ! |
|
| BERN. |
Calleu, us dic ! |
|
| BENE. |
Es que ell... |
|
| BERN. |
Siga qui siga. |
|
|
(Agafa un dels flaviols i ensenyant-lo als nois, diu :) |
|
|
Aquest al primer qui diga : |
|
|
Quícara... |
|
| TOTS. |
Quícaraquic ! |
|
| BERN. |
Ho ha dit el noi del Parrac. (Li dóna.) |
|
| BENE. |
Ara l'altre. |
|
| BERN. |
Apoc apoc. |
|
|
Cócaro... (Ensenyant un altre flaviol.) |
|
| TQTS. |
Cocarococ ! |
|
| |
|
|
[36] (Dóna l'últim flaviol, i els nois que han quedat sense ploren.) |
|
| |
|
|
| BERN. |
Bo ! Ja ploreu ? I per què ? |
|
| BENE. |
Perquè jo'n vull. |
|
| BERN. |
Cosa estranya. |
|
|
Vaja, res ; duré una canya |
|
|
i per tots us en faré. (Se'n va.) |
|
| MIQU. |
(Ara'l farem enfadar.) |
|
|
Noiets ! |
|
| BENE. |
Què mana ? (Tots s'hi acosten.) |
|
| MIQU. |
Escolteu : |
|
|
si allò d'ahir li crideu, |
|
|
vos donc quartos per jugar. |
|
| BENE. |
Au ; cridem-li ! |
|
| QUIC. |
Ja està dit. |
|
| MIQU. |
Teniu ; un quarto cada u ; |
|
|
que ja surt. (Els hi dóna.) |
|
| BENE. |
(A QUICO.) Comença tu. |
|
| MIQU. |
No veus que és massa petit ? |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA II |
|
| |
|
|
Els mateixos i BERNAT amb una canya. |
|
| |
|
|
| BERN. |
Vaia ! |
|
| NOIS. |
Avi vell ! (Amb cantarella.) |
|
| BERN. |
I ara ! |
|
| MIQU. |
Bah ! |
|
| NOIS. |
Avi vell ! |
|
| BERN. |
Ai, si us atrapo ! |
|
| |
|
|
(Corrent-los al darrera i donant cops de canya.) |
|
| |
|
|
| NOIS. |
Avi vell ! (Fugint.) |
|
| BERN. |
Acosta't, guapo ! |
|
| MIQU. |
Si, si ; ja'ls atraparà ! |
|
| BERN. |
De què rieu, ensenya mones ? |
|
|
Pot sê us penseu que no ho sé ? |
|
| MIQU. |
Què ? |
|
| BERN. |
Que vós els hi heu fet fê. |
|
| MIQU. |
Parleu millô a les persones. |
|
| BERN. |
Parlo com vos mereixeu. |
|
|
Què n'hi feu de nosa a Espanya ! |
|
| MIQU. |
Tu ! |
|
| BERN. |
[37] Tu ! |
|
| MIQU. |
Tu ! |
|
| BERN. |
(D'un cop de canya !) |
|
| |
|
|
(Donant-li un cop de canya a la cara. MIQUEL l'agafa pel coll.) |
|
| |
|
|
| MIQU. |
Ah ! |
|
| BERN. |
Roser ! |
|
| |
|
|
ESCENA III |
|
| |
|
|
Els mateixos i MELCIOR. |
|
| |
|
|
| MELC. |
(Descompartint-los.) Miquel ! |
|
| MIQU. |
Deixeu ! |
|
| MELC. |
Deixeu ! I qui és que m'ho diu ? |
|
| MIQU. |
M'ha pegat un cop de canya. |
|
| BERN. |
Si tu no arribes m'escanya. |
|
| MELC. |
Bé, Miquel, molt bé, vos lluïu ! |
|
|
Maltractâ un pobre vellet |
|
|
que és pitxor que una criatura... |
|
|
I això és d'homes ? Per ventura |
|
|
pot ser home el que això ha fet ? |
|
|
Per què no m'ho feu a mi ? |
|
|
Per què no ho fèieu a n'ell |
|
|
a n'el Bruc, quan el fusell |
|
|
podia encara tenî ? |
|
|
Ja us en hauríeu guardat ! |
|
|
Si no li porteu afecte, |
|
|
teniu-li quan menys respecte |
|
|
pels seus fets, i per sa edat. |
|
|
Penseu que, pel vostre afront, |
|
|
va sê un, baix nostra bandera, |
|
|
dels que van fer tornâ enrera |
|
|
l'exèrcit de Napoleon. |
|
|
Aquí, davant tanta haçanya, |
|
|
ens treiem les barretines. |
|
|
Descubrius davant les ruïnes |
|
|
de la grandesa d'Espanya ! |
|
| |
|
|
(Li agafa el barret i li rebot a terra amb fúria. MIQUEL roig de coratge.) |
|
| |
|
|
| MIQU. |
Ah ! |
|
| BERN. |
Ben fet ! |
|
| MELC. |
[38] Així aprendreu |
|
|
de respectar. |
|
| MIQU. |
(Amenaçant.) Si surts fora ! |
|
| MELC. |
Quan vós volgueu. |
|
| BERN. |
(Quasi plora.) |
|
| MIQU. |
(Jo'm venjaré !) (Se'n va.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA IV |
|
| |
|
|
BERNAT, MELCIOR i MATEU. |
|
| |
|
|
| MATE. |
Què crideu ! |
|
| MELC. |
Rê ; en Miquel, que amb un xic més |
|
|
mata a n'el pobre Bernat. |
|
| MATE. |
Doncs, és dir que hi has tornat ? |
|
|
Es dir que tu ? |
|
| BERN. |
Jo ? Ell és. |
|
| MELC. |
I doncs, qui començaria ? |
|
| MATE. |
Mes, ja sabeu que és sagrada |
|
|
l'hospitalitat donada |
|
|
a un home, sia qui sia, |
|
|
i em sap molt greu que tots dos |
|
|
sempre l'insulteu així. |
|
| BERN. |
Ell és qui m'insulta a mi. |
|
| MATE. |
No, no ; ell no crec que ho fos ; |
|
|
ets tu, i ja passa de vici ; |
|
|
si t'ho tinc de tornâ a dî, |
|
|
s'ha acabat, saltes d'aquí, |
|
|
i a Barcelona, a l'Hospici. |
|
|
(Per força el tinc de tractar |
|
|
el mateix que una criatura.) |
|
|
I tu, també. Ja m'apura |
|
|
tant renyî i tant disputar ! |
|
| BERN. |
Doncs, que vagi a ensenyar mones. |
|
| MATE. |
Donques, veges de curar ; |
|
|
que tu el que tens de mirar, |
|
|
l'honradès de les persones. |
|
|
Vaig a fer que'm digui el que és |
|
|
i veurem qui té raó. (Entra al quarto de MIQUEL.) |
|
| MELC. |
(Jo haig de treure aquest bribó.) (Se'n va.) |
|
| BERN. |
Anem pels nostres quefers. |
|
| |
|
|
(Mira bé a l'un cantó i a l'altre, pren el càvec i, sempre tement que algú el vegi,
se'n va.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA V |
|
| |
|
|
[39] ROSER i MELCIOR, que surt amb un fogó de ferro de tres peus amb foc i
planxes i el posa a sobre de la taula. |
|
| |
|
|
| ROSE. |
Molt bé ; deixa'l estâ aquí. |
|
| MELC. |
Les planxes no són calentes ; |
|
|
amb això, Roser, t'assentes |
|
|
i escolta'm el que't vull dî. |
|
| ROSE. |
No, que haig de ruixar la roba. |
|
|
(Desplega roba blanca i la ruixa.) |
|
| MELC. |
Doncs t'ho diré estante dreta. |
|
|
Ai, Roser, i que'ts guapeta ! |
|
| ROSE. |
Ja hi tornem ? |
|
| MELC. |
Com que un ho troba |
|
| ROSE. |
Que't creus que no tinc mirall ? |
|
| MELC. |
Donques, pregunta-li això |
|
|
i et respondrà igual que jo, |
|
|
si no és dolent el cristall. |
|
| ROSE. |
Bé, bé, bé ! Deixem-ho corre, |
|
|
i ves que'm volies dî. |
|
| MELC. |
Que ja estem llestos. |
|
| ROSE. |
(Amb alegria.) Sí ? |
|
| MELC. |
Sí. |
|
|
Fins he trepitjat la gorra ; |
|
|
he saltat ; no sé que he fet. |
|
|
Quan el Rector m'absolia, |
|
|
he tingut una alegria |
|
|
que semblava mig ximplet. |
|
| ROSE. |
I doncs, si't dóna un treball ? |
|
| MELC. |
Jo, treball ? Poc en tinc por. |
|
|
Diumenge a missa major |
|
|
ens tiraran trona avall. |
|
| ROSE. |
I doncs, i si'ns fem un trenc ? |
|
| MELC. |
Ah, això sí, sempre'n tens una. |
|
| ROSE. |
I si et deixés a la lluna ? |
|
| MELC. |
Fins sent per broma m'ofenc. |
|
| ROSE. |
No, no, Melcior, perdona'm ; jo t'estimo, |
|
|
i per tu n'és tan sols el meu amor. |
|
|
Jo veig la ditxa quan a tu m'arrimo |
|
|
com veig al fons del riu l'arena d'or. |
|
|
Puc oblidar que heu consolat mes penes ? |
|
|
[40] Que'n un mateix bressol ens han bressat ; |
|
|
que, si noi tu jugaves amb mes trenes, |
|
|
jo pentinava ton cabell daurat ? |
|
|
Mai més, Melcior, mai més ; si ho puc mereixe, |
|
|
t'estimo com un trist al seu consol ; |
|
|
com deu estimâ el pres l'estreta reixa |
|
|
per on li entra pur el raig del sol. |
|
|
No't recordes les nits d'estiu, passades |
|
|
sota les albes que hi ha prop del riu ? |
|
|
No't recordes que't deia mil vegades |
|
|
que sols de ton amor el meu cor viu ? |
|
|
Doncs ara ho repeteixo... sí... no falla ; |
|
|
t'estimaré amb el cor sempre fidel ; |
|
|
viva, en la terra ; morta, en la mortalla, |
|
|
i entre mig d'angels, si'ns trobem al cel. |
|
| MELC. |
Així també per mi n'ets tu estimada ; |
|
|
té, les joies. (Donant-li una capseta.) |
|
| ROSE. |
Les joies ! I és vritat ! |
|
| MELC. |
Si no val un tresor cada arrecada, |
|
|
el val l'amor que abans ja t'he donat. |
|
| |
|
|
(ROSER treu les arrecades i anells i s'ho mira.) |
|
| |
|
|
| ROSE. |
Ai, i que aniré bonica. |
|
| MELC. |
Per ara, posa't l'anell. |
|
| ROSE. |
Saps ? L'anell picapedrell... |
|
| MELC. |
Que hi hem jugat quan erats xica. |
|
| ROSE. |
I què m'estimes, Melcior ! |
|
|
En aquests temps tant dolents, |
|
|
fer-me tu tants rics presents ! |
|
|
Ves quan deu costar això ! |
|
| MELC. |
No'm costa rê, i valen molt ; |
|
|
les va regalâ'l meu pare |
|
|
a la meva pobre mare. (Trist.) |
|
| ROSE. |
Ja és al cel. (Volent-lo distreure.) |
|
| MELC. |
Es mon consol. |
|
| ROSE. |
Joies són de gran valor, |
|
|
venint de tan bones mans ; |
|
|
mentre brillin sos diamants |
|
|
serà constant mon amor. |
|
| MELC. |
Adéu, doncs, que per tu'm moro. |
|
| ROSE. |
Adéu ; les vaig a desar |
|
|
i torno promte a planxar. |
|
| MELC. |
[41] Pensa en mi ! |
|
| ROSE. |
Creu que t'enyoro ! |
|
| |
|
|
(Se'n van, un per cada cantó.) |
|
| |
|
|
ESCENA VI |
|
| |
|
|
MATEU i MIQUEL. El primer segueix al segon, volent-lo convèncer. |
|
| |
|
|
| MIQU. |
Doncs jo vos dic que no'm quedo |
|
|
a on m'insultin com aquí. |
|
| MATE. |
Si vós no'm voleu sentî, |
|
|
com voleu saber l'enredo ? |
|
|
Vós creieu que és per malícia, |
|
|
i vós dieu tot això. |
|
| MIQU. |
Clar que ho crec. |
|
| MATE. |
Veieu ? Doncs no. |
|
|
Ell creu dir-vos-ho amb justícia. |
|
| MIQU. |
Com en justícia pot sê, |
|
|
si ell disputar-ho ha volgut ? |
|
| MATE. |
Home, no sigueu tossut ; |
|
|
assenteu's i escolteu bé. (S'assenten.) |
|
|
Quan varen alçâ'ls francesos |
|
|
l'últim siti de Girona, |
|
|
plens de ràbia i d'ira encesos, |
|
|
amb un traïdor d'aquí entesos |
|
|
ens van dâ una mala estona. |
|
|
Era una nit molt tranquila ; |
|
|
silenciós corria el riu, |
|
|
com perquè dormís la vila, |
|
|
i brillava, com estila, |
|
|
la lluna, en els cels d'estiu. |
|
|
Vivia aquí un ric pagès, |
|
|
amb dona i filla, tant bones |
|
|
com bo un àngel del cel és. |
|
|
El que solc jo mirar més : |
|
|
l'honradès de les persones. |
|
|
Tenien mosso o criat, |
|
|
fidel com gos perdiguer, |
|
|
tossut, com vell, però honrat ; |
|
|
el mosso, es deia Bernat ; |
|
|
la noia, es deia Roser. |
|
|
[42] Com tots els rics, compromesos |
|
|
estaven aquí, amb la guerra, |
|
|
i, per temor als francesos, |
|
|
amb un comprador entesos |
|
|
es van vendre el tros de terra. |
|
|
Tots els diners recollits |
|
|
amb moltes joies guardats |
|
|
i tots els papers escrits, |
|
|
s'havien dut, feia dos nits, |
|
|
a casa d'uns hisendats, |
|
|
puix se sap qui sentí un dia |
|
|
que, boi parlant-ne'l pagès, |
|
|
digué a sa esposa Maria : |
|
|
-Si per desgràcia moria, |
|
|
tot allò ja saps on és.- |
|
|
Això al fi es va anâ olvidant, |
|
|
i, una nit... nit horrorosa ! |
|
|
estàvem tots reposant, |
|
|
quan sentint estèpit gran, |
|
|
veig una clarô asombrosa. |
|
|
Ens aixequem tots sorpresos ; |
|
|
surto amb ànima intranquil·la ; |
|
|
veig flames, morts per'quí estesos... ! |
|
|
Saquejaven els francesos |
|
|
i ens incendiaven la vila. |
|
|
Quan se'n va adonâ'l castell, |
|
|
els va treure a canonades ; |
|
|
mes ja'l poble era fiagell, |
|
|
creixent l'incendi, i amb ell |
|
|
queien cases a bandades. |
|
|
En una d'elles, ens crida |
|
|
un mosso des del balcó, |
|
|
i, exposant la meva vida, |
|
|
per entre'l foc, de seguida |
|
|
me'n pujo a salvar-lo jo. |
|
|
No he vist res més horrorós ! |
|
|
El pagès i sa mullê |
|
|
morts allí abraçats els dos, |
|
|
i, en un bressolet graciós, |
|
|
agonitzant quasi bé, |
|
|
una noieta, sa filla, |
|
|
que, enviant-me tan dolç somrís |
|
|
[43] com el que'n els àngels brilla, |
|
|
semblava dir-me senzilla : |
|
|
-Salva'm de què mori aixís ! |
|
|
El mosso allí, com clavat, |
|
|
s'estava a l'avora meu ; |
|
|
l'incendi havia augmentat, |
|
|
jo prou que hi havia entrat... |
|
|
Sortir ?... No ho volia Déu ! |
|
|
Amb ulls, de ràbia espurnant, |
|
|
dret el mosso estava allí ; |
|
|
la noia amb somrís mirant, |
|
|
jo auxili al cel demanant, |
|
|
i el foc venint cap a mi. |
|
|
Totes les penes en una, |
|
|
tots els dolors en compendi, |
|
|
sens tenî esperança alguna |
|
|
i tapant-nos ja la lluna, |
|
|
el foc i el fum de l'incendi. |
|
|
Perduts la noia i tots dos, |
|
|
em sento un impuls secret, |
|
|
i dic:-Verge dels Socós ! |
|
|
Si del foc ens salveu Vós, |
|
|
jo amparo aquest angelet !- |
|
|
Dic, i, com de canonada, |
|
|
remor sento al cap de poc ; |
|
|
fou que la volta, esquerdada, |
|
|
sobre la part incendiada |
|
|
caient, va apagar el foc. |
|
| MIQU. |
Bona sort vàreu tenî ! |
|
| MATE. |
Mai queixar-me de Déu puc ; |
|
|
la noia es va quedâ amb mi, |
|
|
i aquell mosso va fugî |
|
|
a venjâ'ls amos al Bruc. |
|
|
Amb tot això al fi explicat |
|
|
ja compreneu que pot ser |
|
|
aquest odi motivat : |
|
|
el mosso es deia Bernat ; |
|
|
la noia, es deia Roser. |
|
| MIQU. |
I el dinê ? |
|
| MATE. |
Es va perdre tot. |
|
| MIQU. |
I era un patrimoni ric ? |
|
| MATE. |
No tenint la noia dot, |
|
|
[44] li diu el poble per mot : |
|
|
-La pubilla d'Hostalric. |
|
| MIQU. |
Mes no sé jo com pot sê. |
|
| MATE. |
Pot sê perquè'ls hisendats |
|
|
varen ser robats també, |
|
|
i ells tenien el dinê, |
|
|
joies i els papers guardats. |
|
|
Així fou com la pubilla |
|
|
més rica de tot Girona |
|
|
vingué a ser pobre i senzilla ; |
|
|
viu amb mí, que l'am' com filla |
|
|
perquè la mà al meu fill dóna. |
|
| MIQU. |
I l'estimeu ? |
|
| MATE. |
Si l'estimo ! |
|
|
Com estimar més no's pot. |
|
|
Per dar-li un xiquet de dot |
|
|
fins el menjar m'escatimo, |
|
|
i vull que, fent-la ditxosa |
|
|
l'amor del meu fill fidel, |
|
|
en beneeixi des del cel |
|
|
sa mare que allí reposa. (Pausa.) |
|
|
Quan, tip de matar francesos, |
|
|
tornà en Bernat de la guerra, |
|
|
per a treballâ a la terra |
|
|
va'm quedâ amb ell compromesos. |
|
|
Dos anys tenia allavores |
|
|
ella, i era tan bonica |
|
|
amb sa cabellera rica |
|
|
i aquells ulls negres com mores, |
|
|
que jo hi estava encantat, |
|
|
i en Bernat, que l'estimava, |
|
|
encantat la contemplava, |
|
|
era'l goig d'aquest veïnat. |
|
|
El seu llavi de rubí |
|
|
sempre amb aquella rialleta, |
|
|
semblava dir-me, pobreta ! |
|
|
-Gràcies ; veus ? T'ho pago així.- |
|
|
I així's féu estimar tant |
|
|
que, quan feina no tenia, |
|
|
cada nit jo l'adormia, |
|
|
bressant-la sempre i cantant. |
|
|
En Melcior, de l'edat d'ella, |
|
|
[45] també feia molt de goig. |
|
|
Sempre l'hauríeu vist roig, |
|
|
encès com una rosella ! |
|
|
Molts cops, junts s'endormiscaven, |
|
|
perquè en un bressol cabien |
|
|
i, si abraçats s'adormien, |
|
|
fent petons es despertaven. |
|
|
Així van anar creixent |
|
|
i es van anar estimant, |
|
|
i el noi es va anâ fent gran |
|
|
i ella guapa's va anâ fent ; |
|
|
i tal fou aquest amor |
|
|
que, quan va néixe en Rafel, |
|
|
va pujar ma esposa al cel |
|
|
entre'ls ais de son dolor. |
|
|
Em recordo que'm digué : |
|
|
-Son amor és pur i sant ; |
|
|
t'ho demano en est instant : |
|
|
casa el noi amb la Rosê.- |
|
|
Tant gravada en ma memòria |
|
|
sa voluntat va quedar |
|
|
que, després de molt resar |
|
|
perquè Déu li des la glòria, |
|
|
quan morta d'allí la treien, |
|
|
em sembla, al passar la porta, |
|
|
que sos llavis, sent ja morta : |
|
|
-Uneix-los !-encara'm deien. (Plora.) |
|
|
Després, sabeu el demés ; |
|
|
creixent més s'han estimat, |
|
|
i ells dos i jo, i en Bernat |
|
|
que no'ns ha deixat mai més, |
|
|
serem tots junts tant ditxosos, |
|
|
mentre'ls morts en el cel preguin, |
|
|
que estaran, quan ens coneguin, |
|
|
de nostra ditxa envejosos. |
|
| MIQU. |
Tan mateix, doncs, la caseu ? |
|
| MATE. |
Sí ; demà crec que és el dia. |
|
| MIQU. |
Demà haveu dit ? Què dieu ? |
|
| MATE. |
Bé, per què ? Què us esclameu ? |
|
| MIQU. |
Ah ; no, res... Com no ho sabia... |
|
| MATE. |
I a les bodes vindreu vós ; |
|
|
amb això, tot s'ha acabat ; |
|
|
[46] si us fa rê, com si no fos, |
|
|
ell ja és vell i és reganyós. |
|
|
No ho veieu ? Pobre Bernat ! |
|
|
Després... el noi... la Rosê... |
|
|
és clar... com, pobrets, els cou |
|
|
pensant el mal que'ls van fê, |
|
|
vos tenen odi també ; |
|
|
mes, ja'ls he parlat... i prou. |
|
| |
|
|
|
(MIQUEL està distret.) |
|
| |
|
|
|
Què no voleu contestar-me ? |
|
| MIQU. |
Ja que ho voleu, dic que sí. |
|
| MATE. |
No us n'anireu fins pel Carme. |
|
|
Com s'enten?... Oh, ca ! Deixar-me |
|
|
en una diada així ! |
|
| MIQU. |
Com no sé en què'ls tinc ofesos... |
|
| MATE. |
I bé, caps que no hi ha res ; |
|
|
perquè'ns van fê allò els francesos ; |
|
|
per ells tots hi van compresos, |
|
|
i és ja dolent qui és francès. |
|
| MIQU. |
Si fins sembla que'ls estranya |
|
|
que un francès siga persona. |
|
| MATE. |
Es la ràbia que'ls enganya ; |
|
|
a França, com aquí a Espanya, |
|
|
hi haurà gent dolenta i bona. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA VII |
|
| |
|
|
MATEU, MIQUEL i ROSER, aquesta amb dues planxes que les posa al fogó. |
|
| |
|
|
| MATE. |
Hola, noia ; ja planxem ? |
|
| ROSE. |
Les camises d'en Melcior. |
|
| MATE. |
Així m'agrada, millor. |
|
| MIQU. |
(Assentem-nos i esperem.) |
|
| |
|
|
(ROSER ha desplegat una camisa i comença a fer-li els plecs del davant.) |
|
| |
|
|
| MATE. |
Ara veieu, el meu fill, |
|
|
si a tu no t'hagués trobat, |
|
|
si aniria així planxat ! |
|
| ROSE. |
Per què no ? |
|
| MATE. |
No hi ha perill. |
|
|
Quin plec li fas més estret ! |
|
| ROSE. |
Oh ; vull que vagi elegant. |
|
| MATE. |
[47] Vaja ; quin talent més gran ! |
|
|
Quan hi penso, quedo fret. |
|
|
Sols n'hi va ensenyar dos dies |
|
|
la muller del capità |
|
|
que aquí a casa's va allotjâ ; |
|
|
i a fê que tu no'n sabies ! |
|
| ROSE. |
Si això ho apren qualsevol. |
|
| MATE. |
Doncs jo ho vaig voler provar, |
|
|
i'm vareig socarrimar |
|
|
el pit, que daba condol. |
|
| ROSE. |
Si la planxa no era al punt... |
|
| MATE. |
Així'l midó no'm fa nosa ; |
|
|
quan jo vull planxâ una cosa, (Fent-ho amb el mocador.) |
|
|
plego, i m'hi assento al damunt. |
|
| ROSE. |
Ja, ja, ja ! Sempre'm feu riure ! |
|
| MATE. |
I què saps més dels facciosos ? |
|
| ROSE. |
Així mateix. |
|
| MATE. |
Fastigosos ! |
|
| ROSE. |
Ja ho podeu dî ; això no és viure. |
|
| MATE. |
Es clar, dona ; perquè encara |
|
|
que aquí no'ns facin cap mal, |
|
|
què fan baix de l'arraval ? |
|
|
A què ve l'estar-s'hi ara ? |
|
| ROSE. |
Què hi fareu ? |
|
| MATE. |
Sí, ja tens raó ; |
|
|
vaig a du aigua a la fornada. |
|
| |
|
|
(Se'n va, emportant-se'n la galleda.) |
|
| |
|
|
ESCENA VIII |
|
| |
|
|
ROSER, MIQUEL i BERNAT, i MATEU quan s'indiqui. |
|
| |
|
|
| MIQU. |
(Acabem d'una vegada !) |
|
| ROSE. |
(Quedo amb ell sola ; millô.) |
|
| MIQU. |
Roser, tu saps que per'vui |
|
|
t'he demanat una cita. |
|
| ROSE. |
Ja estem sols, què's necessita ? |
|
| MIQU. |
Massa que ho saps tu el que vui. |
|
|
Vui una dolça esperança |
|
|
que amb afany busco fa dies, |
|
|
i de goig ric em faries |
|
|
com ho és d'or el Rei de França. |
|
|
[48] Vui un sí. Sí ; una resposta |
|
|
que obri el pany de mes cadenes ; |
|
|
sí, que a n'el cor costa penes, |
|
|
i a n'el cor llgrimes costa. |
|
|
Vui posseir el teu amor, |
|
|
per més que sé que't molesto ; |
|
|
tenir en t'ànima un puesto |
|
|
perquè m'hi guardis el cor. |
|
| ROSE. |
(Mai l'havia vist així !) |
|
| MIQU. |
Tú tens pietat, conciència, |
|
|
i ets el jutge ; la sentència |
|
|
com un reo espero aquí. |
|
| ROSE. |
Miquel, avui fa quatre anys |
|
|
que a casa vàreu entrar ; |
|
|
amor em vau demanar |
|
|
i jo us vaig dar desenganys. |
|
|
Ha seguit aquest amor, |
|
|
i de casa no us he tret, |
|
|
perquè sé'l bé que haveu fet |
|
|
sempre a n'el meu protector. |
|
|
Per ço, Miquel, he sofert |
|
|
que'm vinguessiu cada dia |
|
|
a insultar-me amb la mania |
|
|
que vos escau poc, per cert. |
|
|
Per ço, i més perquè en Melciô |
|
|
no entengués vostre deliri |
|
|
he sofert el cruel martiri |
|
|
que m'heu dat sens compasió. |
|
|
Mes, al fi, arriba a punt tal |
|
|
perseguint-me vós encara, |
|
|
que'l que vos vaig a dir ara |
|
|
escolteu, Miquel, formal. |
|
|
Orfana vaig quedar jo ; |
|
|
en Mateu, pietós i humà, |
|
|
de pare'm féu, i un germà |
|
|
va donar-me amb en Melciô. |
|
|
Junts hem crescut i hem jugat ; |
|
|
ja xics, per aquestes eres, |
|
|
el vent nostres cabelleres |
|
|
barrejava enjoguessat. |
|
|
Jo sentia sos dolors |
|
|
com si tingués sos sentits, |
|
|
[49] i erem encara petits |
|
|
que ja era gran nostre amor. |
|
|
Ell amb mon plaer gosava |
|
|
com si mos sentits tingués, |
|
|
i son cor, de noi només, |
|
|
com un cor d'home estimava. |
|
|
No podíem esplicar-nos, |
|
|
pels pocs anys, el que sentíem, |
|
|
ens volíem... i volíem, |
|
|
estimarns... per a estimar-nos ; |
|
|
fins que'n Mateu, una nit |
|
|
del cel serè i brillant lluna, |
|
|
sens dir-nos paraula alguna |
|
|
i palpitant-li'l seu pit, |
|
|
dintre d'on el trist cor seu |
|
|
d'amargura apurà el calze, |
|
|
ens portà dessota un salze |
|
|
on encara hi ha una creu. |
|
|
Ens féu agenollâ als dos, |
|
|
mentre ell s'agenollava, |
|
|
i la lluna penetrava, |
|
|
entre'l follatge frondós. |
|
|
En Melciô em mirava a mí... |
|
|
com jo a n'ell tota aturdida, |
|
|
quan, en Mateu, de seguida : |
|
|
-Fills meus,-diu-veniu aquí. |
|
|
Al morir aquesta santa |
|
|
em demanà que ditxosos, |
|
|
en sent grans fossiu esposos ; |
|
|
concediu-li ditxa tanta ; |
|
|
vostre amor jureu-li amb mí.- |
|
|
I, sens saber perquè ho feien, |
|
|
els nostres llavis... sí, deien, |
|
|
i els nostres cors deien : sí. |
|
|
Això, de xics, ens feu grans ; |
|
|
això'ns tregué el vel del cor, |
|
|
i es vegé que'l nostre amor |
|
|
ja no era amor de germans. |
|
|
I ara que ja un home ell és... |
|
| MIQU. |
(Qui tal escarni soporta ?) |
|
| ROSE. |
Ara, Miquel, primer morta |
|
|
que ser jo de ningú més ! |
|
| MIQU. |
[50] Joies, riqueses et dóna, |
|
|
a més d'amor, mon amor. |
|
| ROSE. |
Ni que vós m'omplíssiu d'or |
|
|
l Catedral de Girona ! |
|
| MIQU. |
Lluïràs en festes i balls ; |
|
|
desitjar tan sols et toca. |
|
| ROSE. |
Ma constància es una roca |
|
|
que s'hi espunten tots els malls. |
|
| MIQU. |
La teva calma recobra, |
|
|
i creu, puix saps que jo ho sé, |
|
|
que és pobre en Mateu, Rosê, |
|
|
i que'n Melcior també és pobre. |
|
|
Si no les tingués d'abans |
|
|
ni sols joies et daria. |
|
| ROSE. |
Mes llàgrimes d'alegria |
|
|
foren mos millors diamants. |
|
| MIQU. |
Pensa bé'l què és la promesa ; |
|
|
que, casada tindràs fills, |
|
|
i amb disgustos i els perills |
|
|
que sol portar la pobresa, |
|
|
hores vindran que'l dolor |
|
|
farà eternes. |
|
| ROSE. |
No pot éssê ! |
|
|
Les hores passen de pressa, |
|
|
geloses de nostre amor. |
|
|
I acabem, que ja pels dos |
|
|
poc allargar convindria ; |
|
|
si en Melciô això mai sabia, |
|
|
ai de mí... d'ell... i de vós ! |
|
|
Si no insistiu, callaré ; |
|
|
mes si res torneu a dir-me, |
|
|
jo no dec ja contenir-me, |
|
|
i a n'el Melciô ho contaré. |
|
|
Ell té drets sobre'l meu cor |
|
|
que glateix per sa ternura, |
|
|
i tan sols per sa ventura |
|
|
mataria aquest amor. |
|
| MIQU. |
Fins això per ell ? |
|
| ROSE. |
Oh ! Sí ! |
|
|
Res més mon amor desitja. |
|
|
Si en un'altra ell veu més ditxa, |
|
|
jo diré:-Cor, mor aquí. |
|
|
[51] Per ell i per en Mateu : |
|
|
l'amor, la ditxa, la vida. |
|
|
Així pogués de seguida |
|
|
probar-los-ho l'amor meu. |
|
| MIQU. |
Jo sé bé'l què és gratitut, |
|
|
i que ho sé no tinc de dir-te, |
|
|
mes ells, quan van protegir-te |
|
|
no van tenir tal virtut. |
|
|
Tu has pagat ja, treballant, |
|
|
l'haver-te aquí recullit. |
|
| ROSE. |
(Cor que veu tant el petit, |
|
|
com pot comprendre el que és gran ?) |
|
| MIQU. |
Acceptes, doncs, mon amor ? |
|
| ROSE. |
Vos ho demano, Miquel, |
|
|
per la mare que és al cel : |
|
|
deixeu-me estar, per favor ! |
|
| MIQU. |
Trosseges així amb tes arts |
|
|
mon cor i la ditxa mia ! |
|
|
Si mon cor és teu, ma aimia... |
|
|
si és tot teu, per què'n fas parts ? |
|
| ROSE. |
Aparteu-vos ; em feu pô ! (F gint d'ell.) |
|
| MIQU. |
Diga'm que ja no ets ingrata. |
|
| ROSE. |
Aparteu ! |
|
| MIQU. |
L'amor em mata ! |
|
|
Vols ser ma esposa ? |
|
| ROSE. |
No ! No ! |
|
| MIQU. |
Doncs, bé... |
|
| ROSE. |
(Espantada.) Oh, pobre de mi ! |
|
| MIQU. |
En va fuges. |
|
| ROSE. |
Doncs, deixeu-me ! |
|
| |
|
|
(Agafa una planxa del fugó i la posa davant la la cara de MIQUEL, qui
retrocedeix, al temps que apareix MATEU amb una galleda, i BERNAT qui
s'adelanta fins a posar-se al costat de MIQUEL, sens que aquest se n'adoni.) |
|
| |
|
|
| ROSE. |
Enrera ! |
|
| MATE. |
Ah! (Asombrat, foro.) |
|
| MIQU. |
Oh ! |
|
| |
|
|
(Al veure a MATEU, vol fugir per l'altre costat i es troba amb BERNAT que
l'amenaça amb el càvec.) |
|
| |
|
|
| BERN. |
Alto quí ! |
|
| |
|
|
[52] (Després d'una pausa. ROSER baixa la planxa i cau abatuda, a una
cadira.) |
|
| |
|
|
|
Sembla que us hi atrapem. |
|
|
Així adobeu el paraigua ? |
|
| MATE. |
Bernat. |
|
| BERN. |
Hola ! Portes aigua ? |
|
|
Arruixa'l i el planxarem. |
|
| |
|
|
(En MIQUEL resta confós i amb el cap cot.) |
|
| |
|
|
| MATE. |
Bernat, vés-te'n |
|
| BERN. |
Ca haig de fê ! |
|
| MATE. |
Vés-te'n, dic ! |
|
| BERN. |
(Grandíssim jueu !) |
|
| MATE. |
Tu també, Roser. |
|
| ROSE. |
(Déu meu ! |
|
|
Que mai es pugui estar bé.) (Se'n va.) |
|
| MATE. |
Bernat: a dins del calaix (Donant-li una clau.) |
|
|
primer de la calaixera |
|
|
de dalt, hi ha una cartera ; |
|
|
treu-la i baixa-la aquí baix. |
|
| |
|
|
(BERNAT, en lloc d'escoltar, s'ha estat sempre mirant amb ràbia a MIQUEL.) |
|
| |
|
|
| BERN. |
El gran tuno ! Perquè és ric... |
|
| MATE. |
La cartera ; que t'espero. |
|
| BERN. |
Grandíssim pillo, embustero ! |
|
| |
|
|
(No poguent-se contenir, va a tirar-se damunt de MIQUEL, quan MATEU, amb
un crit imponent, el detura.) |
|
| |
|
|
| MATE. |
Bernat ; la cartera, dic. |
|
| |
|
|
(BERNAT enterament dominat, pren la clau que novament li presenta MATEU,
i se'n va mirant a MIQUEL.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA IX |
|
| |
|
|
MATEU i MIQUEL. |
|
| |
|
|
| MATE. |
Es dir que fins l'amistat |
|
|
en el món també és mentida ! |
|
|
Què és vritat, doncs, en la vida, |
|
|
si el que és més sant no és vritat ? |
|
|
Cert com hi ha un cel vos ho dic ; |
|
|
tot el que passa lamento, |
|
|
[53] mes, Miquel, el que més sento |
|
|
és perdre així un altre amic. |
|
|
Vós mateix podeu parar-vos |
|
|
en si el que haveu fet és mengua, |
|
|
quan vostre mateix llengua |
|
|
no vol sortî a defensar-vos. |
|
|
Per delicte tant odiós |
|
|
ni una paraula vos dóna, |
|
|
que fins en vostra persona |
|
|
tot és més digne que vós. (Pausa.) |
|
|
Jo era ric, quan, fa quatre anys, |
|
|
vau venir a estar aquí ; |
|
|
Miquel, qui havia de dî |
|
|
que'm déssiu tals desenganys ? |
|
|
Vos vaig posar prompte amor, |
|
|
lligat d'amic amb els llaços, |
|
|
que aquí jo li obro els meus braços |
|
|
també li obro tot el cor. |
|
|
Males cullites, la guerra, |
|
|
els pagos crescuts de sobra |
|
|
i trastorns, m'han fet tan pobre |
|
|
com l'últim d'aquesta terra. |
|
|
Vós sou ric, que és un excés, |
|
|
i'm vau dir:-Per a ajudar-vos, |
|
|
tants diners penso deixar-vos, |
|
|
i me'ls tornareu després.- |
|
|
Vaig acceptar, i això empeny |
|
|
ma honra a sa sepultura, |
|
|
Miquel, ma honra és més pura |
|
|
que'ls flocs de neu del Montseny. |
|
|
Sols compraveu aquesta honra, |
|
|
quan me'ls vau donâ aquell dia, |
|
|
pensant que així callaria |
|
|
quan sapigués la deshonra... (Amb despreci.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA X |
|
| |
|
|
Els mateixos i BERNAT, que baixa fins al proceni amb una cartera que
MATEU li pren i dóna a MIQUEL. |
|
| |
|
|
| MATE. |
Teniu ; preneu aquest or, (Amb llàstima.) |
|
|
que a fê, Miquel, sou ben pobre ; |
|
|
[54] tot el que amb diner vos sobra, |
|
|
veig que vos falta de cor. |
|
|
Ni mereixeu l'odi meu ; |
|
|
aneu ; res més tinc que dir-vos. |
|
| |
|
|
(MIQUEL vol parlar i MATEU el deté.) |
|
| |
|
|
|
No, Miquel, no vull sentir-vos ; |
|
|
aneu-se'n ja en nom de Déu. |
|
| |
|
|
(MIQUEL se'n va confós ; MATEU el va seguint amb la vista i així que ha
desaparegut, dóna expansió a son sentiment) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA XI |
|
| |
|
|
MATEU, BERNAT i ROSER. |
|
| |
|
|
| BERN. |
Arri allà, a fer ballar mones ! |
|
| ROSE. |
Mateu ! (Entrant i consolant-lo.) |
|
| BERN. |
Ja veus això el què és. |
|
| MATE. |
Jo que és el que miro més, |
|
|
l'honradès de les persones ! |
|
| ROSE. |
Olvideu-ho |
|
| MATE. |
Ai, no, Rosê ! |
|
|
Es que ja li duia afecte. |
|
| BERN. |
Aquest és el teu defecte, |
|
|
creure a tots homes de bé. |
|
| MATE. |
Sí ; són cops que mai s'esborren. |
|
| BERN. |
Doncs a mi'm posen d'humor. |
|
| MATE. |
Jo li havia obert el cor. |
|
|
Quins homes, quins homes corren ! |
|
|
Fer-se amics, i quan ja ho són, |
|
|
vendre'ns amb tan mala manya |
|
| BERN. |
Així és com van guanyâ Espanya |
|
|
les tropes de Napoleon. |
|
|
Mateu per l'amor de Déu ! |
|
|
Que'm voleu fer plorâ a mi ? |
|
| MATE |
Tens raó ; és cert ; vina aquí ; |
|
|
ja he sentit l'efecte teu. |
|
| ROSE |
I cregueu, Mateu, que és cert. |
|
| BERN. |
Que ditxós serà en Melciô ! |
|
| MATE. |
No li digueu res d'això ; |
|
|
si ho sap, el mata i es perd. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA XII |
|
| |
|
|
[55] Els mateixos i MELCIOR. |
|
| |
|
|
| MELC. |
Pare ! |
|
| MATE. |
Què ? |
|
| BERN. |
Té ; ja és aquí. |
|
| ROSE. |
Melciô. |
|
| MELC. |
No sé'l que ha passat |
|
|
que ve ara en Pau tot de pressa |
|
|
dient que amb vós ha de parlar. |
|
| MATE. |
Si que és estrany. |
|
| ROSE. |
Doncs què passa ? |
|
| BERN. |
Tu no li has pas preguntat ? |
|
| MELC. |
Jo quan l'he vist que corría, |
|
|
el volia fer parar, |
|
|
però ell, ca, de cap manera : |
|
|
-Vina a casa i ho sabràs.- |
|
|
I veníem, quan l'alcalde |
|
|
me'l topa en el carrer gran, |
|
|
l'atura, i ara s'enraonen |
|
|
mentre jo us vinc a avisar. |
|
| MATE. |
No sigui alguna desgràcia. |
|
| MATE. |
(Què podrà ser ?) |
|
| ROSE. |
(Què serà ?) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA XIII |
|
| |
|
|
Els mateixos i PAU. |
|
| |
|
|
| PAU. |
Ai, gràcies a Déu que arribo ! |
|
| |
|
|
(Cau fatigat a una cadira ; els primers versos no pot quasi dir de cansat.) |
|
| |
|
|
| BERN. |
Què ? |
|
| ROSE. |
Què és ? |
|
| MELC. |
Què hi ha ? |
|
| MATE. |
Digues, Pau. |
|
| PAU. |
Deixeu-me reposâ un rato ; |
|
|
estic que ni puc bufar ! |
|
| BERN. |
Ja has pensat amb els bolets ? |
|
| MATE. |
On surts amb bolets ? |
|
| ROSE. |
Oh, i tal ! |
|
| PAU. |
[56] Bolets, deies ? |
|
| MATE. |
Deixa-ho corre ! |
|
| PAU. |
Quasi de tot he portat : |
|
|
castanyes, nates, bolets, |
|
|
pinyes... |
|
| BERN. |
Sí ? A on ho has deixat ? |
|
| MELC. |
I el dû això té res que veure ? |
|
| PAU. |
Bah ! De dur-ho em ve'l meu mal. |
|
| BERN. |
Vaja, donques, on ho portes ? |
|
| MATE. |
Cuita, prompte ! |
|
| ROSE. |
Qué pesat ! |
|
| PAU. |
Les nates, aquí a les galtes ; |
|
|
els bolets, més endetràs ; |
|
|
les pinyes, aquí en els nassos ; |
|
|
i les castanyes, al cap |
|
| BERN. |
Quan jo vos dic que és un ximple. |
|
| MELC. |
I més aquell que'n fa cas. |
|
| PAU. |
Bé ; jo ho deia. |
|
| MELC. |
Vés al diable. (Tots se'n van.) |
|
| PAU. |
Doncs, veureu que jo era a baix... |
|
| MATE |
Bé ; que has de dî alguna cosa ? |
|
| PAU. |
Que no ho sentiu ? |
|
| BERN. |
Ah ! (Tots tornen.) |
|
| ROSE. |
Veiam ! |
|
| PAU. |
Com vós m'heu manat fa estona, |
|
|
he baixat a llaurâ al camp, |
|
|
i, encara jo no tenia |
|
|
els bous del tot apariats, |
|
|
quan em sento aquí a l'espatlla |
|
|
una gran manarra :-Qui hi ha?- |
|
|
Em giro i veig un carlista. |
|
|
Quin homenarro més alt ! |
|
|
Tot rabiós, cara ferrenya, |
|
|
i uns bigotarros d'un pam. |
|
|
Aquí el costat, l'espasarra ; |
|
|
un gecot pelut i gran, |
|
|
fet de gos de Terranova, |
|
|
espueles i boina al cap. |
|
| BERN. |
I doncs què la durà als peus ? |
|
| PAU. |
Bé; jo ho deia ! |
|
| MATE. |
Bé ; està clar. |
|
|
Sempre l'haveu d'interrompre |
|
| ROSE. |
[57] Oh, i tal ; cuita, esplica't, Pau ! |
|
| PAU. |
Jo, tot seguit que l'he vist, |
|
|
m'he posat a tremolar, |
|
|
i ell amb una gran veuarra, |
|
|
que encara'm dura l'esglai, |
|
|
diu :-Mira, busca a ton amo ; |
|
|
aquest paper li daràs, (Li dóna.) |
|
|
i si acàs no ho volgués creure, |
|
|
pensant que és sols un engany, |
|
|
que tu ho has vist podràs dir-li. |
|
| MATE. |
I qui era ! |
|
| ROSE. |
Cuita ! |
|
| MELC. |
Endavant. |
|
| MATE. |
(Déu meu, el que'l cor em diu |
|
|
feu que no siga vritat.) |
|
| PAU. |
Allavores, de seguida |
|
|
fa un crit, i lligat de mans, |
|
|
em presenten un cristino |
|
|
que... (No podent dir-ho d'emoció.) |
|
| MELC. |
Què ? |
|
| ROSE. |
Cuita ! |
|
| MATE. |
Acaba aviat. |
|
| PAU. |
Que era... |
|
| ROSE. |
No veus que pateixen ? |
|
| PAU. |
En Rafel ; el teu germà. |
|
| TOTS. |
Ah ! |
|
| MATE. |
(No ment el cor d'un pare ! |
|
| ROSE. |
(Quan més penes s'han juntat ?) |
|
| MELC. |
(S'ha vist mai tanta desgràcia ?) |
|
| BERN. |
(Déu meu, quin trastorn més gran !) |
|
| |
|
|
(BERNAT plora ; pausa ; PAU al mig.) |
|
| |
|
|
| PAU. |
De seguida que m'ha vist, |
|
|
m'ha dit :-No'm coneixes, Pau ?- |
|
|
Jo me li he tirat a sobre, |
|
|
i, un cop amb ell abraçat, |
|
|
els ha costat tant de treure'm, |
|
|
que, per poder-ho lograr, |
|
|
a cops de sabre i culata |
|
|
m'han deixat que tot sô un blau |
|
|
-Cobarts !-ha cridat, al veure'm, |
|
|
en Rafel.-Deixeu-lo estar !- |
|
|
Jo l'he mirat, i li queien |
|
|
[58] les llàgrimes cara avall. |
|
|
A la fi, eixugant-se'ls ulls : |
|
|
-Duu això al pare-m'ha dit-Pau, |
|
|
i aquí espero la resposta. |
|
| MELC. |
Germà meu ! |
|
| MATE. |
Fill desgraciat ! |
|
| ROSE. |
Encara no heu vist la carta, |
|
|
Mateu ; encara... Qui sap... |
|
| MATE. |
Què ha de dur, sinó desgràcies ! |
|
| ROSE. |
Déu no desempara mai ! |
|
| MATE. |
Llegeix, Melcior. (Donant-li la carta.) |
|
| ROSE. |
Ai, Déu vulga |
|
|
que un bon remei puga dar ! |
|
| MELC. |
(Posant-se al mig i llegint ; creixent l'e |
