  ACTE TERCER
|
|
| |
|
| |
|
|
[64] La mateixa decoració. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA PRIMERA |
|
| |
|
|
PAU, ANDREU, MARTÍ i pagesos amb escopetes i cananes, voltant a PAU. |
|
| |
|
|
| PAU. |
Vos dic que ha de ser sense armes |
|
|
i que un sol hi té d'anar. |
|
| ANDR. |
Doncs, no ho entenc. |
|
| MART. |
I jo menys. |
|
| PAU. |
Ja us ho faré entendre aviat : |
|
|
els cristinos. |
|
| MART. |
Els carlistes. |
|
| PAU. |
Bé ; jo ho deia !.. |
|
| ANDR. |
Sí ; endavant. |
|
| PAU. |
Volen no sé quantes unces |
|
|
per a dar la llibertat |
|
|
a n'en Rafel. |
|
| ANDR. |
Cosa nova. |
|
| MARTÍ |
Home deixa'l acabar ! |
|
| PAU. |
La Rosê en Melciô i son pare |
|
|
ara les estan buscant, |
|
|
i volen, per quan les tinguen, |
|
|
que un estigui preparat |
|
|
per baixâ a la salzereda, |
|
|
veure's amb el general |
|
|
dels carlistes dar les unces |
|
|
i pujâ amb el noi salvat. |
|
| MART. |
Ah ! |
|
| ANDR. |
Ja entenc ! |
|
| PAU. |
A fe que ho conto |
|
|
millor que cap papagall. |
|
| MART. |
Entès, doncs, jo les hi baixo. |
|
| ANDR. |
No, que jo hi tinc de baixar. |
|
| UN. |
I jo. |
|
| ALTR. |
I jo. |
|
| ALTR. |
I jo. |
|
| MART. |
[65] A mi em toca. |
|
| PAU. |
I ara ? Què us heu alocat ? |
|
|
Disputar per a exposar-vos |
|
|
a que us fusellin ? |
|
| ANDR. |
Es clar. |
|
|
Jo'l conec des de petit ; |
|
|
amb ell pel bosc he jugat |
|
|
i hem anat a cullir mores |
|
|
pels esbarzers del barranc. |
|
|
Vès, si no jo, qui la vida |
|
|
deu exposar per salva'l ? |
|
| MART. |
Quan erem xics, ens passàvem |
|
|
riu amunt i riu avall ; |
|
|
pujàvem per les sureres |
|
|
a agafar nius de pardals. |
|
|
El que'ns deien les promeses |
|
|
ens contàvem en sent grans. |
|
|
Vès, si no jo, qui la vida |
|
|
deu exposar per salva'l ! |
|
| UN. |
A mi'm toca ! |
|
| ALTR. |
Jo voldria... |
|
| ANDR. |
Jo tinc d'anar-hi. |
|
| MART. |
Jo hi vaig. |
|
| PAU. |
Em voleu creure ? |
|
| ANDR. |
Sí. |
|
| MART. |
Digas. |
|
| |
|
|
(Tots els volten amb gran ansietat, ell pensa un rato i, a l'últim, diu :) |
|
| |
|
|
| PAU. |
Feu el que vulgueu. |
|
| |
|
|
(Tots s'aparten enfadats.) |
|
| |
|
|
| AèDR. |
Babau ! |
|
| MART. |
Si és un burro ! |
|
| PAU. |
Bé ; jo ho deia ! |
|
| ANDR. |
Sols és bo pe destorbar. |
|
| PAU. |
Doncs ara he trobat un medi. |
|
| MART. |
Serà com tots. |
|
| UN. |
Ca ! |
|
| MART. |
Veiam ! |
|
|
Deixeu-lo dir ; de vegades... |
|
|
això tot és l'encertar. |
|
| PAU. |
Ja que dieu tant cert que a tots |
|
|
vos toca l'anar a baix, |
|
|
[66] vos ho podeu fê a palletes, |
|
|
i qui treu la més llarga, hi va. |
|
| ANDR. |
Ja està dit. |
|
| MART. |
Doncs, de seguida. |
|
| UN. |
A fer-ho. |
|
| ALTR. |
Aquesta farà. |
|
| |
|
|
(PAU cull palletes de terra i fan el joc.) |
|
| |
|
|
| PAU. |
Cinc, sis, set... ja hi ha prou palles : |
|
|
treu tu, tu, aquest. |
|
| ANDR. |
Ui que llarc ! |
|
| ALTR. |
Que curta ! |
|
| UN. |
Malviatge ! |
|
| MART. |
(Content.) Mira ! |
|
| UN. |
No val ! |
|
| ANDR. |
Tornem-hi ! |
|
| MART. |
No val. |
|
| PAU. |
En Martí té de baixar-hi. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA II |
|
| |
|
|
Els mateixos i MELCIOR. |
|
| |
|
|
| MELC. |
Ja ningú hi té de baixar. |
|
| PAU. |
Bé ; jo ho deia. |
|
| MELC. |
Vès el pare |
|
|
que't necessita un instant. |
|
| |
|
|
(PAU se'n va malhumorat.) |
|
| |
|
|
|
Minyons, ja no hi ha esperança ; |
|
|
els diners no s'han trobat ; |
|
|
serà en Rafel fusellat |
|
|
i el temps de ser-ho s'atança. |
|
| ANDR. |
I pot tenir tant mal cor |
|
|
el general ? |
|
| MELC. |
Vès si el té |
|
|
que ha vist plorar la Rosê |
|
|
i no l'ha enternit son plor ! |
|
| MART. |
Judas ! |
|
| ANDR. |
El vil ! |
|
| MELC. |
Ara bé... |
|
| MART. |
Busquem medis. |
|
| MELC. |
No n'hi ha d'altres ; |
|
|
mes si m'ajudeu vosaltres, |
|
|
vos juro que'l salvaré. |
|
| ANDR. |
[67] Però, com ? |
|
| MELC. |
(Secretament.) Jo sé on el tenen, |
|
|
i ens costarà pocs afanys |
|
|
si, volent venî els companys |
|
|
a salvar-lo amb mi's convenen. |
|
|
Avui la nit, sense lluna, |
|
|
vindrà negre i silenciosa ; |
|
|
l'empresa no és perillosa, |
|
|
tenint-hi un vic de fortuna. |
|
| MART. |
I ens estem encara aquí ? |
|
| ANDR. |
A mi a bodes em convides. |
|
| MELC. |
Exposeu les vostres vides. |
|
| MART. |
No ho faria ell per mi ? |
|
| MELC. |
Ah ; tenint valor per tant, |
|
|
no podem abandonar-lo ? |
|
| UN. |
Al riu ! |
|
| ALTR. |
Al riu ! |
|
| ANDR. |
A salvar-lo ! |
|
| MELC. |
No és encara aquest l'instant. |
|
|
Així que toquin les deu, |
|
|
reunits a la salzereda. |
|
| ANDR. |
Tant tardar ! |
|
| MART. |
Això refreda ! |
|
| MELC. |
De fer-ho en va, què se'n treu ? |
|
|
Fent-ho bé, és assegurat ; |
|
|
baixem, en fem una estesa, |
|
|
i al tornar de sa sorpresa |
|
|
ja'l tenim lluny i salvat. |
|
| ANDR. |
Doncs, a les deu. |
|
| |
|
|
(Passen tots d'un a un i encaixen.) |
|
| |
|
|
| MART. |
A les deu. |
|
| MELC. |
Aviseu tots els minyons. |
|
|
Qui no amb armes, amb bastons. |
|
| ANDR. |
El salvarem ! |
|
| MELC. |
No ho dubteu ! |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA III |
|
| |
|
|
MELCIOR i MATEU. |
|
| |
|
|
| MELC. |
Oh, Verge Santa ! El favor |
|
|
deu-nos com altres vegades. (Canonada.) |
|
|
[68] Ai ! Aquestes canonades |
|
|
m'entren fins al fons del cor ! |
|
| MATE. |
Melcior. |
|
| MELC. |
Pare. |
|
| MATE. |
Vols encara ?... |
|
| MELC. |
Baixâ a salvâ a n'en Rafel. |
|
| MATE. |
Si, fill meu, sí ; des del cel |
|
|
ens guiarà la teva mare. |
|
|
Això'm calma el que patia, |
|
|
i fins hi poso confiança, |
|
|
puix sens aquesta esperança |
|
|
cert és que ja no viuria. |
|
|
Temo sols... són cinc mil ells, |
|
|
i dos cents serem nosaltres. |
|
| MELC. |
Aixís han vençut molts altres ; |
|
|
conteu els cors, no els fusells. |
|
|
Així van fer tals proeses |
|
|
nostres avis, que, a la feina |
|
|
se'ns esmussa encara l'eina |
|
|
trobant àguiles franceses. |
|
| MATE. |
Si salvar al meu fill puc, |
|
|
qui hassanya haurà fet més alta ? |
|
| MELC |
Si el valor avui ens falta, |
|
|
ens recordarem del Bruc. |
|
|
Causa santa és la d'aquí |
|
|
si la d'allà fou sagrada ! |
|
|
No vindrà ni una ratxada |
|
|
del vent de glòria d'allí ? |
|
| MATE. |
A n'a qui valor no dóna |
|
|
el sentir parlar com ara ? |
|
| MELC. |
No pot néixer cobart, pare, |
|
|
qui neix a prop de Girona. |
|
| MATE. |
A quina hora és ? |
|
| MELC. |
A les deu. |
|
| MATE. |
Ja saps que jo vull venir-hi. |
|
| MELC. |
No, pare. |
|
| MATE. |
Fóra un martiri |
|
|
el no veure'm a prop teu. |
|
| MELC. |
Si rebeu una frida ! |
|
| MATE. |
No hi vas tu ? Doncs, quins afanys ! |
|
| MELC. |
Es que vós teniu molts anys. |
|
| MATE. |
Així perdré menos vida. |
|
| MELC. |
[69] Mes, si moriu, la Roser |
|
|
com quedarà en aquest món ? |
|
| MATE. |
Tantes desditxes no hi són ! |
|
|
Hi ha un Déu ; i, tant, no pot ser. |
|
|
Sap ell, que veu nostre cor, |
|
|
el per què's baixa al barranc, |
|
|
i'l salvem amb foc i sang |
|
|
per no tenî un grapat d'or. |
|
| MATE. |
Maleïts diner ! Ja veieu |
|
|
ja veieu el que és el món ; |
|
|
digueu els amics, on són |
|
|
si en semblant cas no'ls trobeu ! |
|
|
I jo que'ls he fet tant bé ! |
|
| MELC. |
Per què no'ls ho recordàveu |
|
|
quan auxili'ls demanàveu ? |
|
| MATE. |
Recordar-ho ! No's pot fê. |
|
| MELC. |
La caritat és del cel |
|
|
el més sacro-sant arcàngel. |
|
| MATE. |
La caritat és un àngel |
|
|
que va cobert amb un vel. |
|
|
I mai han fet caritat |
|
|
els que, al fer-la, no s'amaguen ; |
|
|
si t'ho agraeixen, ja t'ho paguen, |
|
|
i si ho paguen, no ho has dat (Se'n va.) |
|
| MELC. |
Tanta bondat en confon ; |
|
|
si a n'els bons estima Déu, |
|
|
fins crec li deu saber greu |
|
|
que s'estigui en aquest món. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA IV |
|
| |
|
|
MELCIOR i ROSER. |
|
| |
|
|
| ROSE. |
Melcior, aquí, per última vegada |
|
|
clemència a demanar-te ve'l meu cor, |
|
|
no baixis a n'el riu esta vesprada ; |
|
|
t'ho demana Roser, ta enamorada, |
|
|
pels temps dolcíssims de son trist amor. |
|
| MELC. |
No puc Roser, el meu germà m'espera |
|
|
i avui li donarem la llibertat. |
|
|
No ploris nostra absència passatgera, |
|
|
que veiente plorar, tant encisera, |
|
|
[70] valor em faltaria pel combat. |
|
| ROSE. |
Mes, per què així exposar les vostres vides, |
|
|
si hi ha esperança de què'n brevetat |
|
|
es salvi el teu germà ? |
|
| MELC. |
Tan prompte olvides |
|
|
que llàgrimes llençant tu, comprimides, |
|
|
el general carlí no t'ha escoltat ? |
|
| ROSE. |
No tot seguit reviu la seca planta |
|
|
que reguen pluges o retorna'l sol ; |
|
|
ma petició era justa, n'era santa ; |
|
|
penetrarà en son cor desditxa tanta |
|
|
i al fi serà piadós, per mon consol ; |
|
|
i, salvat en Rafel, i amb sagrats llaços |
|
|
units nosaltres dos davant l'altar, |
|
|
la ditxa ens seguirà els nostres passos, |
|
|
i cada jorn contemplaré en sos braços |
|
|
el riu, com cinta que cabdella el mar. |
|
| MELC. |
Ah ; sí, Roser ; jo'm quedaré en tos braços ; |
|
|
que'm perdoni, si mor, el meu germà. |
|
|
La mort podria rompre aquestos llaços. |
|
|
Jo de ma ditxa vull seguir els passos. |
|
| ROSE. |
Sí, sí, Melcior ! (Abraçant-se.) |
|
| MELC. |
Jo'm quedaré ! |
|
| ROSE. |
Sí !... |
|
| MELC.
i
ROSE. |
(Canonada.) Ah ! |
|
| MELC. |
Adéu, Roser ! Aquesta canonada |
|
|
em recorda quin és el meu dever. |
|
|
Vaig a prevenir ja la gent armada ! |
|
| ROSE. |
En nom de lo més sant ! Per ta estimada ! |
|
| MELC. |
Miserable, covart ! Què anava a fer ? |
|
|
(Es treu una relíquia amb cadena de plata.) |
|
|
Pren la relíquia que'm donà la mare ; |
|
|
que no's perdés, si moro en el combat. |
|
| ROSE. |
Per corre més perill la deixa encara ! |
|
| MELC. |
No, que, al combatre, pregarà el meu pare |
|
|
a la mare de Déu de Montserrat ! |
|
| ROSE. |
No veus que t'ho demano agenollada ! |
|
| MELC. |
Si'm moro... Fins al cel ! Adéu, Roser ! |
|
| ROSE. |
Pietat ! (Lluitant.) |
|
| MELC. |
No puc ! |
|
| ROSE. |
No matis ta estimada ! |
|
| |
|
|
(Timbal, lluny.) |
|
| |
|
|
| MELC. |
[71] Adéu! (Defentsant-se bruscament i fugint.) |
|
| ROSE. |
Ah ! La senyal ! Verge adorada ! |
|
|
Fes tu ço que l'amor no ha pogut fer ! |
|
| |
|
|
(Queda resant. Durant el silenci s'ouen els crits d'"Alerta !", lluny, dels
centinelles carlistes.) |
|
| |
|
|
|
Quin silenci ! Déu meu, el cor se'm gela ! |
|
|
Ben bé és això'l silenci de la mort. |
|
|
Ja la mirada, fosca, se m'entela. |
|
|
Ai ; si en Bernat no torna ! Quin dolor ! |
|
|
Se'n va, deixant-me penes per penyores... |
|
|
Adéu, jardí de somnis falaguers ! |
|
|
Jo, al perdre de sos ulls les negres mores, |
|
|
en trec el cor sagnant dels esbarzers. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA V |
|
| |
|
|
ROSER i BERNAT, amb dues capses. |
|
| |
|
|
| BERN. |
Roser. |
|
| ROSE. |
Bernat ? (Gran ansietat.) |
|
| BERN. |
Ja és aquí. |
|
| ROSE. |
Ai ; m'has tret un pes del cor ! |
|
| BERN. |
L'he trobat per mala sort |
|
| ROSE. |
Per bona és sols ; creu-me a mi. |
|
| BERN. |
Per la creu ni per les joies |
|
|
res ha volgut dar a en Pau. |
|
|
-Compreu-les-li ha dit-si us plau.- |
|
|
Diu que no està per tramoies ; |
|
|
que no vol deixar diner |
|
|
ni a ningú res vol deixar. |
|
|
-Si acàs-diu-s'ha de salvar, |
|
|
ha de fer-ho la Roser.- |
|
| ROSE. |
I vaig a fer-ho, Bernat. |
|
| BERN. |
Que n'ets de bona minyona ! |
|
|
Si fos rei, una corona |
|
|
donava al teu cor honrat. |
|
|
Saps que aburreixo en Miquel ; |
|
|
però ell sols amb el seu or |
|
|
salva als que t'han dat amor ; |
|
|
ta mare ho vol des del cel. |
|
|
També ho vol, doncs, en Bernat, |
|
|
i a fe no t'estimaria |
|
|
[72] si jo't demanés un dia |
|
|
que'l teu cor sigués ingrat. |
|
|
Sols pensant-hi, un suor fret |
|
|
sento ja que'l front en mulla : |
|
|
la caiguda de la fulla |
|
|
serà pel pobre vellet ! |
|
|
Mes eren deutes del cor |
|
|
i, si moro, de seguida |
|
|
els pagaré jo amb la vida, |
|
|
i tu, Rosê, amb ton amor. |
|
| ROSE. |
Iguals pensaments tenim, |
|
|
sols que tu ets més noble encare... |
|
|
Vaig a confessar-t'ho ara : |
|
|
jo anava a cometre un crim. |
|
|
Jo, pensant amb mon amor |
|
|
fer d'aquesta terra un cel, |
|
|
abandonava en Rafel |
|
|
dels carlistes al rigor. |
|
|
Tant immensa és ma passió, |
|
|
que amb prou forces no'm vaig creure ; |
|
|
me les ha dades el veure |
|
|
que va a morir en Melciô. |
|
| BERN. |
Amb en Miquel... jo ho comprenc : |
|
|
ta vida serà un martiri. |
|
| ROSE. |
Déu meu, Tu veus mon deliri ! |
|
|
per son amor el meu venc. |
|
|
Trenca prompte mes cadenes |
|
|
portant-me a la fossa sola ; |
|
|
la mort tan sols m'aconsola, |
|
|
puix duu un bàlsam per mes penes. |
|
|
(De repent.) No sàpien mon sacrifici |
|
|
fins que estigueu tots salvats, |
|
|
i, quan ja'ls vegis plegats, |
|
|
al parlar de mon desfici, |
|
|
digas que busquin la creu, |
|
|
sonta on jo estiga enterrada, |
|
|
i que, al menys una vegada, |
|
|
hi plorin el record meu. |
|
|
Les flors que, trist, regui allí |
|
|
d'en Melcior el plor fidel, |
|
|
sos perfums daran al cel, |
|
|
i el cel me'ls donarà a mi. |
|
| |
|
|
[73] (Els plors els ofega a tots, BERNAT no pot més i cau, apoiant-se en una
cadira.) |
|
| |
|
|
| BERN. |
Roser ! Roser ! |
|
| ROSE. |
Ah ! |
|
| BERN. |
Jo'm moro ! |
|
| ROSE. |
Bernat ! |
|
| BERN. |
Ah! |
|
| ROSE. |
Pobre Bernat ! |
|
|
Per tota una eternitat ! |
|
|
No ploris !... Veus ? Jo no ploro ! |
|
|
Prou ni ha !... Tos ulls eixuga. |
|
|
Si nostre intent descubrien |
|
|
saps, Bernat, que'ns detindrien, |
|
|
i no vull que ningú ho puga. |
|
| BERN. |
Res coneixeran en mi. |
|
| ROSE. |
Ara, Bernat, fins al cel. |
|
|
Vés a fê entrar a'n Miquel, |
|
|
i vés-te'n tu. |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA VI |
|
| |
|
|
ROSER, BERNAT i MIQUEL. |
|
| |
|
|
| BERN. |
(Veient-lo entrar.) Ja és aquí. |
|
| |
|
|
(BERNAT s'aparta a un cantó escoltant. ROSER queda a l'altre, i MIQUEL
baixa pausadament fins a trobar-se entre'ls dos.) |
|
| |
|
|
| ROSE. |
Miquel, ja l'instant avança |
|
|
per tots d'angúnia i dolor, |
|
|
i tan sols vostre bon cor |
|
|
és ma darrera esperança. |
|
| MIQU. |
Ja ho saps, Roser, vina amb mi ; |
|
|
al fugir, passant pel riu, |
|
|
donem l'or, en Rafel viu, |
|
|
i salvat tornarà aquí. |
|
|
Entrarem després a França, |
|
|
i seràs, amb mes riqueses, |
|
|
l'enveja de les franceses |
|
|
i del meu cor l'esperança. |
|
| ROSE. |
Mes, què ha de fer la Roser |
|
|
de l'amor que la consum, |
|
|
més pur, Miquel, que'l perfum |
|
|
de la flor del taronger ? |
|
| MIQU. |
[74] Creia jo, al fer-me tornar, |
|
|
que estaves determinada. |
|
|
A què vé un'altra vegada |
|
|
ton inútil suplicar ? |
|
| BERN. |
(Infame !) |
|
| ROSE. |
He pensat... provem ; |
|
|
si aquests diners ens deixéssiu, |
|
|
no tingueu por que'ls perdéssiu ; |
|
|
nosaltres els tornarem. |
|
|
Treballarem nit i dia |
|
|
per pagar-vos tal favor, |
|
|
i em torneu així l'amor |
|
|
com a tots ells l'alegria. |
|
|
Feu-ho per est amarc plor |
|
|
que m'està acabant la vida ! |
|
| MIQU. |
Mai, Roser ! |
|
| ROSE. |
Per l'afligida |
|
|
que'm té, Miquel, mon dolor ! |
|
| MIQU. |
No ho esperis mai de mi ! |
|
| ROSE. |
El cor em diu : sí. |
|
| MIQU. |
Doncs, s'erra. |
|
| BERN. |
Vos estenc d'un cop a terra, |
|
|
si no li dieu que sí ! |
|
|
(Amenaçant-lo amb el càvec.) |
|
| MIQU. |
Bernat. (Rabiós, disposat a defensar-se.) |
|
| ROSE. |
Bernat ! (Alçant-se, suplicant.) |
|
| BERN. |
(Abaixant el càvec.) (Ja m'espanta !) |
|
|
Es que... |
|
| ROSE. |
Surt ! |
|
| BERN. |
Jo !... |
|
| ROSE. |
Surt, i prou. |
|
| BERN. |
(Anant-se'n, tot donant una mirada d'odi a MIQUEL, diu a part :) |
|
|
(No hi ha remei ; trenta nou ; |
|
|
no puc arribâ a quaranta) (Se'n va.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA VII |
|
| |
|
|
ROSER i MIQUEL. |
|
| |
|
|
| MIQU. |
Vejas, doncs, que'm tens de dî. |
|
| ROSE. |
Que no puc abandonar-lo ! |
|
| MIQU. |
[75] Doncs ja que no vols salvar-lo... (Anant-se'n.) |
|
| ROSE. |
Ah ; Miquel ! |
|
| MIQU. |
Què vols ? |
|
| ROSE. |
(Fent un esforç sobrehumà.) Que si. |
|
| MIQU. |
Anem-se'n, doncs, de seguida. |
|
| ROSE. |
Anem, sí ! Ai ! Quan pateixo ! |
|
|
Deixo aquesta casa i deixo |
|
|
de segû amb ella ma vida ! |
|
|
(Reparant les capses de joies que hi ha damunt la taula.) |
|
|
Ah ! Les joies ! Desconsol |
|
|
el mirar-les sols m'inspira : |
|
|
Poc, ai, per gales delira |
|
|
mon pobre cor ple de dol ! |
|
|
Mes sense cap record d'ell, |
|
|
deixant-los, queda, i m'espanta. |
|
|
Pendré la relíquia santa |
|
|
de la creueta i l'anell. |
|
|
(Es posa la relíquia i anell, tornant a tancar la capsa.) |
|
|
Vull anar amb ella al cel, |
|
|
i, vós que ma mort veureu, |
|
|
penseu-hi quan m'enterreu ; |
|
|
no me la tragueu, Miquel. |
|
| MIQU. |
Pensa, Roser que'l temps passa, |
|
|
i que pot tornâ en Melcior. |
|
| ROSE. |
No sé què'm sento ; tinc por... |
|
|
Anem, ai, el cor se'm glaça ! |
|
|
(Se'n va al fons i s'atura.) |
|
|
En Melcior ! Pobre Melciô ! |
|
|
Qui en nostres ànimes pures |
|
|
hagués dit que en amargures |
|
|
es desfés nostra passió ? |
|
|
Ella avui n'és mon turment, |
|
|
i ahir ditxós em féu ella. |
|
|
Sí ; la ditxa és una estrella |
|
|
que s'apaga i que s'encent. |
|
|
I, quan s'apagui per ell, |
|
|
què serà d'ell, Verge Santa ! |
|
| MIQU. |
Roser, per Déu ! (Impacient.) |
|
| ROSE. |
Oh ! M'espanta ! |
|
|
Per ser el plom d'un fusell !... |
|
| MIQU. |
[76] Anem, Roser ! |
|
| ROSE. |
No, no ; us deixo ! |
|
|
Jo no puc voler sa mort. |
|
| MIQU. |
I mor en Rafel ! (Marcat.) |
|
| ROSE. |
Mal cor ! |
|
|
Creieu que prou no pateixo ? |
|
| MIQU. |
Per salvar-lo he vingut jo, |
|
|
i no perquè m'insultessis. |
|
|
Ara, encara que volguessis, |
|
|
ara... jo't diré que no. |
|
| ROSE. |
No, Miquel ; per mor de Déu ! |
|
|
Perdoneu-me ; delirava ! |
|
| MIQU. |
I després, jo, què buscava |
|
|
si ja es d'un altre el cor teu ? |
|
| ROSE. |
Anem, doncs. |
|
| MIQU. |
Mai ! Ara, no. |
|
| ROSE. |
Per Déu ! |
|
| MIQU. |
Ja és tard ! |
|
| ROSE. |
Desgraciada ! |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA VIII |
|
| |
|
|
ROSER, MIQUEL i MELCIOR. |
|
| |
|
|
(S'ou una altra canonada i produeix gran esglai en els tres. MELCIOR es quedà
a l'entrar, i els altres segueixen l'escena sens veure'l.) |
|
| |
|
|
| TOTS. |
Ah ! |
|
| ROSE. |
Un'altra canonada ! |
|
|
Sí, Miquel, per compassió ! |
|
|
No, no, jo vos enganyava |
|
|
dient-vos que era d'ell mon cor. |
|
|
Per vós és sols mon amor. (Delirant.) |
|
|
A vós sols vos estimava. |
|
|
Anem, de seguida a França, |
|
|
i serè, amb vostres riqueses |
|
|
l'enveja de les franceses, |
|
|
de vostre goig l'esperança. |
|
| |
|
|
(MELCIOR, va horroritzant-se.) |
|
| |
|
|
| MELC. |
(Es un somni ço que sento ?) |
|
| MIQU. |
Ai, Roser ! Dius la vritat ? |
|
| ROSE. |
Sí, sí... la felicitat. |
|
|
[77] Aquí... per què m'atormento ! |
|
|
Aquí sempre la pobresa |
|
|
i el dolor hi regnaria ; |
|
|
jo vull tresors i alegria, |
|
|
jo vull joies i riquesa. |
|
| MELC. |
(I jo estimar-la he pogut ?) |
|
| ROSE. |
Anem, Miquel ! |
|
| MIQU. |
Anem, ara. |
|
| |
|
|
(ROSER se'n va, com delirant, donant la mà a MIQUEL, i es troben amb
MELCIOR.) |
|
| |
|
|
| ROSE i
MIQU. |
Ah ! |
|
| MELC. |
Roser ! |
|
| ROSE. |
(Amb un crit de l'ànima.) (Ajuda'm, mare !) |
|
|
Tots mos afanys s'han perdut ! |
|
| |
|
|
(Pausa. MELCIOR contempla a l'un i a l'altre amb una fredor aterradora ; els
dos estan amb els caps cots i abatuts, fins que en MELCIOR diu amb afectada
serenitat.) |
|
| |
|
|
| MELC. |
Podeu, Miquel, sortir fora ; |
|
|
parlaré després amb vós. |
|
| MIQU. |
(Restaré a prop per si fos... |
|
|
Roser, recorda't de l'hora. |
|
| |
|
|
(MIQUEL se'n va com desconfiant, i MELCIOR el segueix amb la mirada, fins
que al desaparèixer tanca ràpidament totes les portcs i s'abalança cap a
ROSER amb ira.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA IX |
|
| |
|
|
MELCIOR i ROSER. |
|
| |
|
|
| MELC. |
Desgraciada ! |
|
| ROSE. |
No, Melciô ! |
|
| MELC. |
De Déu maleïda sigas !... |
|
| ROSE. |
No ho digas ! |
|
| MELC. |
Maleï... ! |
|
| ROSE. |
No ho digas. |
|
|
Perdó per mí ; sols perdó ! |
|
| MELC. |
I com mon pobre cor viu, |
|
|
si el teu amor, ai, li falta ? |
|
|
Aquella finestra és alta |
|
|
i per baix hi passa el riu. |
|
| |
|
|
(Se'n va desesperat, quan ROSER el deté.) |
|
| |
|
|
| ROSE. |
[78] Ah ! Melcior ! |
|
| MELC. |
No, no ; és vritat : |
|
|
fóra mort sense agonia, |
|
|
i dolça li semblaria |
|
|
a n'el teu cor condemnat. |
|
| ROSE. |
Ah ! (Mirant al cel, desesperada.) |
|
| MELC. |
D'un incendi mon pare |
|
|
a la Roser salvà un dia, |
|
|
quan en son breçol moria, |
|
|
prop d'on morta era sa mare. |
|
|
Per ell, com filla mirada |
|
|
sempre la Rosê ha sigut ; |
|
|
li ha donat quant ha tingut; |
|
|
de son fill fou estimada. |
|
|
I avui, que veu la pobresa |
|
|
augmentant nostres dolors, |
|
|
paga tots aquests favors |
|
|
fugint cercant la riquesa. |
|
| ROSE. |
(Ai, Déu meu ! No puc portar |
|
|
la palma d'aquest martiri.) |
|
| MELC. |
Mes, tal volta és un deliri. |
|
|
Com ens pots abandonar ? |
|
|
Com pot voler ton bon cor, |
|
|
que si ara mort en Rafel, |
|
|
i el segueix mon pare al cel, |
|
|
jo perdi a més ton amor ! |
|
|
Respon Rosê ; el temps avança... |
|
|
Respon que no has volgut fer-ho. |
|
|
Una resposta !... L'espero |
|
|
per a omplî'l cor d'esperança. |
|
|
No respons ? Com pots així |
|
|
augmentar les penes mies ? |
|
|
Tu amb aquest home fugies ? |
|
|
Es cert Roser ? |
|
| ROSE. |
(Fent un esforç.) Es cert ; sí ! |
|
| MELC. |
(Abalançant-se cap a ella, però contenint-se.) |
|
|
(Déu meu, Déu meu ! Detureu-me ! |
|
|
Era el camí del suplici.) |
|
| ROSE. |
(Si haig d'acabâ el sacrifici, |
|
|
mare meva, forces deu-me !) |
|
| MELC. |
(Agafant-la la mà de ROSER per a dir-li una resolució, i trobant-li
l'anell.) |
|
|
[79] Què duus aquí ? aquell anell |
|
|
que va portâ aquella santa ? |
|
|
Desgraciada ! I no t'espanta |
|
|
el faltar a la fe amb ell ? |
|
|
I la relíquia ! Ben poc |
|
|
saps tu qui és qui la tenia, |
|
|
si ho sabessos, cremaria, |
|
|
ton coll com cèrcol de foc ! |
|
| ROSE. |
Deixa-ho a n'els meus dolors ! |
|
|
Potsê així, sense esperança, |
|
|
no moriré d'anyorança |
|
|
per què viure de records. |
|
| MELC. |
Records !... Esperança !... Un dia |
|
|
vaig creure't quan això'm deies, |
|
|
i fins tu, mentint, ho creies, |
|
|
creient que en tot pit cabia. |
|
|
Ara comprenc amb horror |
|
|
el que causa mos agravis ; |
|
|
per ço que ho gasten tos llavis |
|
|
és que no'n té gens ton cor. |
|
| ROSE. |
Ai, Melcior ; per mor de Déu ! |
|
| MELC. |
Deixa estâ això, desgraciada ! |
|
|
(Li treu la'nell i li arrenca la relíquia.) |
|
| ROSE. |
Verge del Carme, adorada ! |
|
| MELC. |
Vés-te'n sols amb l'orgull teu. |
|
|
Jo morint !... (Cap a la finestra.) |
|
| ROSE. |
(Detenint-lo.) Ah ! No, Melcior ! |
|
| MELC. |
Deixa'm ! (Lluitant.) |
|
| ROSE. |
Per ta santa mare ! |
|
| MELC. |
Deixa'm ! |
|
| ROSE. |
Pel teu pobre pare ! |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA X |
|
| |
|
|
ROSER, MELCIOR i MATEU. |
|
| |
|
|
| MELC. |
Ah ! (Sorprès al veure a MATEU.) |
|
| MATE. |
Roser ! |
|
| ROSE. |
(Gràcies, Senyor !) (Al cel.) |
|
| MATE. |
Què passa aquí ? |
|
| ROSE. |
(Suplicant que calli.) Melcior ! |
|
| MATE. |
Melcior, què passa ? |
|
| MELC. |
[80] No, res, no, pare ; no ho volgueu saber ; |
|
|
sabent vostre dolor ja sabeu massa. |
|
| MATE. |
Melcior, per Déu ! Que el meu cor se' glaça. |
|
| ROSE. |
(Alenta'm, Verge, amb el teu sant poder!) |
|
| MATE. |
Respon-me... què ha succeït ? |
|
| MELC. |
Que amb ma pobresa |
|
|
s'ha gelat el més pur i cast amor ; |
|
|
que en Miquel per encendre'l té riquesa |
|
|
i que ja la Roser n'és sa promesa, |
|
|
deixant-me sol amb mon etern dolor. |
|
| MATE. |
Què dius ! Ho he sentit bé... Potser delira. |
|
|
Deixar-nos la Roser ? |
|
| MELC. |
Sí, pare, sí. |
|
|
I tot perquè som pobres ! |
|
| MATE. |
Roser, mira. |
|
|
Mira com plora en Melciô i suspira |
|
|
per la desditxa que m'innova aquí. |
|
| ROSE. |
(Déu meu, Déu meu ; seré a sos ulls ingrata, |
|
|
i tant que per no ser-ho fa mon cor ! |
|
| MATE. |
Pietat, Senyor ; aquesta pena'm mata !) |
|
|
(Pobre fill meu ! Si son dolor esclata ! |
|
|
Què va a ser d'ell amb tant immens dolor ?) |
|
| MELC. |
Deixeu-la ja marxar ; la vida mia |
|
|
la ven maleïda per un grapat d'or ; |
|
|
fa bé ; també en son lloc igual faria. |
|
|
Si no tingués diners, què, què tindria |
|
|
la que no té ni sentiments al cor ? |
|
| ROSE. |
(Van ser més tos dolors, Verge adorada !) |
|
| MATE. |
Queda't, Roser, per l'amor de Déu ! |
|
| MELC. |
A no sentir ni el plor n'és condemnada ! |
|
| MATE. |
No m'escoltes així desapiadada ! |
|
| ROSE. |
Ah ! No, ja no pot més el trist cor meu ! |
|
|
Em quedaré ! |
|
| MATE. |
Què dius ! |
|
| MELC. |
(Trasport d'alegria en tots.) Sí, ja ho sabia. |
|
| ROSE. |
Em quedaré a gosar del vostre amor. |
|
| MELC. |
Roser del meu cor ! |
|
| MATE. |
(Abraçant-la tots.) Dolç alegria ! (Canonada.) |
|
| TOTS. |
Ah ! (Sorpresos.) |
|
| ROSE. |
Ah ! |
|
| MELC. |
Germà. |
|
| MATE. |
Fill meu ! |
|
| ROSE. |
[81] Verge Maria ! |
|
|
Com vols que's calmi son agut dolor ? |
|
| |
|
|
(Va a consolar a MELCIOR, quan apareix MIQUEL pel fons i crida ; ella es
decideix i se'n va, girant-se a cada moment cap als dos, que, plorant abatuts en
una cadira, no veuen res d'això, fins que senten grans crits i gatzara, i MIQUEL
fuig.) |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA XI |
|
| |
|
|
Els mateixos, PAU i els joves del poble. |
|
| |
|
|
| PAU. |
Visca ! |
|
| TOTS. |
Visca ! |
|
| MELC. |
Què és això ? |
|
| PAU. |
Visca ! |
|
| TOTS. |
Visca ! |
|
| MATE. |
Què és ? |
|
| MELC. |
(Gran ansietat.) Pel cel ! |
|
| PAU. |
Que ja hem salvat en Rafel ! |
|
| MELC. |
Què direu ara ? |
|
| MATE. |
Ho sents, Melciô ? |
|
| ROSE. |
Mon cor s'obra a l'esperança ! |
|
| MELC. |
Mes, qui el pot salvâ ? |
|
| PAU. |
En Bernat, |
|
|
que ja'ls diners ha trobat. |
|
| ROSE. |
Com doncs tan poc camí avança ? |
|
|
(Fora de si, d'alegria, se'n va corrents cap a fora.) |
|
| MATE. |
Déu meu ! Déu meu ! |
|
| MELC. |
(Donant gràcies al cel.) Verge santa ! |
|
| MATE. |
Mes, d'on ha tret el dinê ? |
|
| MELC. |
Vés, vés a veure si bé. (PAU se'n va.) |
|
| MATE. |
Tanta ditxa quasi espanta ! |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA XII |
|
| |
|
|
MELCIOR, MATEU, BERNAT i poble ; després PAU. |
|
| |
|
|
| BERN. |
Ja està salvat, gràcia a Déu ! |
|
| MELC. |
Però, amb diners ? |
|
| BERN. |
I a sobrar ! |
|
|
Jo ho vaig dî i vos vau burlar |
|
|
[82] sempre tots del parer meu. |
|
|
Jo sabia el gènit d'ell. |
|
|
Vos vaig dir :-No és amagat |
|
|
a casa cap hisendat.- (Molt marcat.) |
|
|
I em vau enviâ al burdell. |
|
|
Però, jo, tot mosca morta, |
|
|
sempre cavant amb afany, |
|
|
fins que ara... vès si és estrany ! |
|
|
sota'l padrís de la porta.. |
|
| MATE. |
Com bat les ales el cor ! |
|
| MELC. |
Tant de goig quasi bé aterra ! |
|
| MATE. |
I has trobat molt ? |
|
| PAU. |
(Entrant amb ella.) Una gerra |
|
|
tota plena d'unces d'or ! |
|
| MATE. |
Ah ! Es el dot de la Roser ! |
|
| BERN. |
La Roser, que, per salvar-vos, |
|
|
la vida a sacrificar-vos |
|
|
anava ja. |
|
| MELC. |
Com pot ser ? |
|
| MATE. |
Què dius, Bernat ? |
|
| BERN. |
En Miquel |
|
|
salvava a ton fill, casant-s'hi. |
|
| MELC. |
I ella'l salvava, entregant-s'hi ! |
|
| |
|
| |
|
|
ESCENA ULTIMA |
|
| |
|
|
Els mateixos i ROSER. |
|
| |
|
|
| MATE. |
Rosê, ets un àngel del cel ! |
|
| MELC. |
I el que jo l'he maleïda. |
|
|
No mereixo el teu gran cor. |
|
| ROSE. |
Sí, Melcior, sí ; el teu amor |
|
|
és tant sols qui em dóna vida. |
|
| BERN. |
Amb algunes joies bones ((S'abracen.) |
|
|
he pagat a n'els carlistes, |
|
|
i en Miquel, quan les ha vistes, |
|
|
ja ha anat a fer ballar mones. |
|
| PAU. |
Sant Mateu, qui troba és seu. |
|
| ROSE. |
Mes hi ha una santa Madrona |
|
|
que diu que qui troba, dóna, |
|
|
i ja mai més patireu. |
|
| BERN. |
Ho veus, ximple ? |
|
| PAU. |
[83] Bé ; jo ho deia ! |
|
| MATE. |
Avui, la boda ! |
|
| ROSE. |
Sí, sí ! (Timbal.) |
|
| MELC. |
Un timbal ve cap aquí. |
|
| BERN. |
Vés el càvec si bé feia ! |
|
| PAU. |
Quina traça a trobar caus ! |
|
| |
|
|
(Un del poble apareix al fons, dient.) |
|
| |
|
|
| UN. |
El vostre fill ! |
|
| MATE. |
De seguida ! |
|
| |
|
|
(Tothom corre, com boig, cap al fons, amb els braços estesos, menys ROSER i
BERNAT.) |
|
| |
|
|
| MELC. |
Ah ! Rosê ! Et devem la vida ! |
|
| |
|
|
(Se'n va amb els altres. Quan ROSER es veu sola, crida a BERNAT amb
alegria immensa.) |
|
| |
|
|
| ROSE. |
Bernat ! |
|
| BERN. |
Què ? |
|
| ROSE. |
(Abraçant-lo.) Ja estem en paus ! |
|
| |
|
|
(Ràpid. El timbal no para fins que el teló és baix.) |
|
| |
|
| |
|
|
FI DEL DRAMA. |
|
