publicidad

 

Pàgina principal
    Lo somni de Joan Joan
     Jaume Gassull 		 Concordança      Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Avall Següent
Abajo

La present obra ha fet lo Magnífich Mossén Jaume Gaçull, cavaller, la qual és intitulada Lo sompni de Johan Johan

(València, 1497)

[Nota preliminar: Cal assenyalar que l'exemplar consultat és el que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de València. En el cas que constatem anotacions alienes a l'imprés, ens referim a aquest exemplar i desconeixem si n'hi ha en altres exemplars conservats.

107 qu·és ja] ques jas

268 ha-us] corregim he us

472 antich] corregim atich

484 que] escrit a mà, fora del vers

642 entén-t'i nora] a l'incunable nentinora

643 son] a l'incunable on, han escrit a mà una s fora del vers

710 aldre] corregim adre

796 hom] corregim nom perquè té més sentit la seqüència «lo Déu d'Amor ha nom de hom»

893 axí] corregim ayi

904 essent] corregim esseut

948 senyores] corregim seuyores

987 hojau] corregit per una mà que ha tacat l'incunable: hoieu

1035 no] la n sembla afegida

1229 provehir] provehit, tanmateix pel sentit sembla més bé un infinitiu.

1298 jorns] corregim jonrs

1298 rebrotar] corregim rebrota

1360 tanbé u faran] corregim tan ben faran

1370 naps] corregit a mà, a l'incunable npas

1452 ya bé] a l'incunable apareix corregit a mà y axí

1468 mal vestits] ma vestits

1575 hi si] si afegit d'una altra mà, fora del vers

1592 rompre·ls] corregim rompre·sl

1659 tresllat] trellat

1755 tornat] tornat tornat

1802 no] corregim na

1891 tramant] corregim tramaut

Rúbrica advocant] advocat. Sembla pel context que té més sentit el gerundi

2143 par] apareix par fora del vers i a mà. A l'incunable per.

2188 dir] corregim dit

2430 audiència] corregim andiencia

2549 mirau] corregim mrau

2731 portant] corregim potant

2784 eclipsats] reconstruïm clipsats

2873 desijant] corregim desijat

2992 daran] corregim darau]








Lo sompni de Johan Johan


Considerant quant dignament,
des que lo món té fonament
hi fon creat,
entre la gent s'és praticat
un bon costum,  5
que, per donar claror hi lum
los uns als altres,
segons havem trobat nosaltres
hi u dexarem,
jamés de scriur·ens canssarem  10
les bones coses.
Perquè los tests resten, hi gloses,
en aquest món,
per avivar d'aquells qui y són
l'enteniment,  15
hi·ls que y vendran, més fàcilment
tinguen rahó,
avinentea hi sahó
d'aprofitar-se'n.
Hi perquè més puguen altar-se'n,  20
hi dicernir
les flors dels fruyts, hi prest collir
fruytes eletes,
dels arbres bells que·ls gran poetes
han tresplantat,  25
fengint de fals y ab veritat
coses ben dites
-les quals, si no fossen escrites
axí per ells,
axí als jóvens com als vells  30
fóra fexuch
traure d'aquelles nengun such
ni menys sentència-
han ordenat ab eloqüència
hi bell estil,  35
tant que·s conexen entre mil
d'aquells les letres,
puix afalaguen tant los metres
nostres orelles.

Donchs no u tingam a molt grans maravelles,  40
hajen escrit de burles ni de veres,
que si miram ses faules hi novelles,
mirant les senys de qualsevol d'aquelles,
conexerem que són prou verdaderes.
Per ço, tenint l'estil d'aquells per guia  45
-puix en tal art són excel·lents çetreros-
encara que dormint seguit me sia,
descriure vull un sompni y fantasia
que fiu, dormint, una nit en Museros.

Que, puix no crech gens en hauheros  50
ni en senyals,
ab tot que·s diu que bons ni mals
no·ls deu hom dir
los sompnis fets, ni aclarir
may a nengú  55
-y aquest parer és molt comú
entre la gent-,
no y vull mirar tan primament
en aquest cas,
ni·m vull mostrar en res escàs  60
en recitar-lo;
ans, só content comunicar-lo,
hi mot a mot,
hi punt per punt, escriure'l tot,
segons veureu.  65
Per ço us soplich no us enugeu
veure'n la fi,
que puix que may fins al matí
me viu despert,
estant atent sobre·l conçert  70
del que hohia,
no crech errar la strologia
dexant-m'i res.
Ans, en lo punt en lo qual més
la son nos liga,  75
hi dels treballs la gran fatiga
sol descanssar
en començant a refilar,
yo somniava
que una nit anant caçava  80
per les taulades,
com entre l'any moltes vegades
vos esdevé,
que·n temps de pluja y en seré
diu hom al cau,  85
perqu·és la caça que més plau
als bons furons
que saben bé tots los racons
escorcollar.
Y aprés d'aver fet encauar  90
posí sendera,

d'on me trobí, no sé·n quina manera,
per hon ni com, en cambra ben tancada:
la lebre fon una dama que y era,
jove y gentil, que stava de partera,  95
no sens conçert en son lit reposada.
Y axí, parlant ab pertinents paraules,
segons lo loch licència·ns donava,
no perdent temps tanpoch en largues faules,
volent partir hi desparar les taules,  100
viu que lo jorn del tot ja clarejava.

He yo, stimant que perillava
molt de ser vist,
com ella·m veu ab lo gest trist,
dix -«Què teniu?»  105
-«Mal foch que·l crem -dich yo-, l'estiu,
qu·és ja de dia!»
-«Com se pot fer que axí sia?
Trista de mi!
que tan poch ha que sou açí!  110
Ay, gran fortuna!
Guardau, senyor, no sia luna,
que no pot ser.»
-«Penssem, senyora, qu·és de fer;
dexem rahons,  115
mirem de tots aquests racons
qual és millor.»
-«Trista de mi! No u sé, senyor,
ni sé que·m faça.
Ay! qu·és allò? És en la plaça  120
ho en la carrera?»
-«Senyora, no, mas la tendera
qu·obre la porta.»
-«Ay, mala sort! dau-me per morta
ans de demà,  125
que lo restar forçat serà.
Cridem Francina,
farem calar més la cortina
si y haurà loch,
donchs esperau, senyor, hun poch.»  130
-«No fareu pas,
que causareu en tal trespàs
moltes sospites.»
-«Donchs, què faré? Que mil vesites
tinch de tots dies.»  135
Y, estant en tals contravèrssies,
vingué·l marit,
d'on fón forçat davall lo lit
yo m'encauàs
y el jorn següent allí restàs  140
tot aquel dia.

Y ans que no·ntràs lo que us dich que venia,
haguí yo tret davall lo lit grans frasques;
hi quant fon dins, que ja fon molt de dia,
li demanà si bé dormit havia;  145
y ella respòs: - «No u han volgut les basques.»
Y, aprés dinar, segons que s'acostuma
entr·elles fer de vesites esmena,
yo viu venir de dones tan gran suma,
que no·s pot fer nengú pensse y presuma  150
en quant poch temps ne fon la cambra plena.

Hi totes, fent la Magdalena,
sensse desorde,
segons entraven per son orde,
d'una en una,  155
ab la rahó qu·és molt comuna
del Bon pro us faça,
sens largues noves feyen jaça
ab la partera;
e si alguna molt parlera  160
se detenia
per allargar sa cortesia
hi sa rahó,
puix acabava son sermó,
tantost se seya.  165
Hi puix que fon plena la sgleya,
lo sermonar
sentí entr·elles molt cuytar
ans de l'oferta;
puix sabeu quant és cosa çerta,  170
elles ab elles
-hi més si són totes femelles-
tantost hi són:
volent parlar de tot lo món
en tot se meten;  175
hi si callau vos acometen
per traure noves,
hi tostemps fan contres y proves
sobre tothom:
-«hi vós, què feu? hi l'altre, com  180
se troba huy?»
Hi dir los mals de son vehí,
de sa vehina,
y ara, parlant de medicina,
donen remeys;  185
hi, atlegant los furs hi leys,
en tot se posen;
y en tota res dien hi glosen
lo parer seu.
Parlar del çel les hohireu,  190
hi de la terra,
ara de pau, adés de guerra,
hi del infern,
hi del estiu, hi del yvern,
hi, sens affany,  195
vos contaran tot quant en l'any
han començat,
texit, y ordit, hi acabat.
Tot, fil per randa,
vos ho diran, sens donar tanda  200
per a respondre.
Hi, baix parlant, sentiu compondre
tantes cosetes,
que par que sien oronetes
dins en lo niu,  205
que si·ls sou prop, sols lo chiu-chiu
bast·axordar-vos;
hi si voleu aparallar-vos
ab ploma y tinta,
veureu entr·elles com s'i pinta,  210
hi com s'i juga
d'un joch que·s diu a la fexugua,
hi com repiquen,
y unes ab altres com se piquen
del joch, baxet,  215
parlant cubert hi molt secret,
elles ab elles.

Yo, aguaytant y ohint los vols d'aquelles,
tan gran plaer prenia de mirar-les,
que desigí que·ls meus cabells hi çelles  220
fossen tornats en aquell punt orelles,
perquè pogués més atent escoltar-les.
Y estant axí, vent que·l joch s'escalfava,
creure podeu que·n tal cas no dormia,
ans fon descans que molt me descanssava;  225
puix, tant com més la brega·s remesclava,
tant yo millor majors pedres collia.

Entre les quals una y havia
qu·enterrogà,
totes les altres, de mà·n mà,  230
d'una en una,
mas, a la fi, puix per cascuna
li fon respost,
voltant lo cors girà's tantost
ab gest sobtat,  235
dient a la del seu costat
que prop tenia:
-«Hi com està sa senyoria?»
-«Hi sa merçé?»
Qu·és un parlar aquest que ve  240
d'Alt·Alamanya,
que, per venir de terra stranya
hi ésser tal,
se'n fa entre elles gran cabal
al temps de huy,  245
dient a vós lo que de mi
sembla que diguen;
qu·encara que parlant desliguen
lo que dir volen,
elles ab elles se n'absolen;  250
y axí parlant,
li torna dir, prest replicant:
-«quant vos veuré
estar al lit del mal que té
vostra cosina?»  255
-«Si m'i sabeu vós medicina,
dir-la'm podeu
-respongué l'altra-, e si u feu
tendré-us per mestra,
puix yo fins ara·n só maldestra,  260
puix no u he fet.»
-«Deveu tenir rohín luquet,
que·n vós la esca
bona la veig, gentil he fresca;
mas axò u fa...  265
Hi, escoltau, feu-vos ençà,
digau lo ver:
Ha-us açertat o fet coster
vostre marit?
Si emvidau, té-us may l'envit?  270
Yo crech que no;
digau-m'o, donchs; dir-vos he yo
també del meu:
puix sospirant me responeu,
mal guany hi ha.  275
Del meu vos dich que totstemps fa
grans bancalades;
dos mesos ha que stich debades,
que del meu ort
tinch ja mig sech lo morritort  280
hi·l jolivert,
tot està herm, hi tot se pert,
tan tart hi plou!»
-«Prou mal son grat, senyora·s mou
lo meu tanbé  285
-respongué l'altra-, y, per ma fe,
ell dexaria
tots quants envits yo fer porria,
abans de lanç,
que yo y conech gran desavanç  290
d'un temps ençà.»
Y altre parell, de part d'ella,
que prop mi staven,
molt baix entr·elles rahonaven,
dient axí:  295
-«Aquelles dos, de vós hi mi
parlen auzades,
que yo u conech en les mirades
que·ls he vist fer,
mas tanbé·s tenen bon terrer.  300
Hi sabeu com
li havem mès nosaltres nom,
per ésser tal?
Na Lepafils de Sandoval,
qu·és mala carn;  305
de tot lo món se trau escarn,
que fastig és.»
Salta un·altra al través
ab tal rahó:
-«Hahir hohí yo lo sermó  310
de la Cruada:
ja la tenim altra vegada
per dos reals,
quin temps tenim, per ésser mals!
Si u volem ser!  315
Lo temps de sent Vincent Ferrer
perquè s'acosta;
y açò que·s diu que y ha·n la costa
tantes galeres.»
Respòs un·altra: -«Va de veres,  320
o és falsia?»
-«Senyora, ver crech yo que sia,
segons an dit
huy los jurats, que mon marit
fon a la sala,  325
hi·ls encontrà, pujant la scala,
que devallaven.»

Y axí, hoint que·ls jurats nomenaven,
ab alta veu un·altra de la dança
dix: -«En un loch l'altre jorn recitaven  330
unes rahons que, segons les contaven,
eren pijors que les noves de França,
de cinch o sis hòmens huy de Valènçia:
hi la hu és un jurat entre·ls altres,
que no sé d'on tenen tal preminència,  335
de parlar tant y ab tan larga licència,
en perjuhí y deseret de nosaltres.

No sé alguna de vosaltres
si u ha hoït.»
-«Senyora, com que s'és seguit  340
contau-nos-ho.»
-«Cosa que, si Déu me perdó
hi·m do salut,
lo món és ja del tot perdut;
que si y penssam,  345
seria cas de metre·n clam
hi formar greuge;
que no sé yo res nos agreuge
que puga ser
per a nosaltres més coster  350
que serà ço.»
-«Y donques, sus, contau-nos-ho,
puix ho sabeu.»
-«Senyores mies: trobareu,
segons me par,  355
alguns se solen ajustar
en çerta casa
d'un home de corona rasa,
ecclesiàstich,
molt graciós hi molt fantàstich,  360
hi molt sabut,
y entre la gent molt conegut
per exçel·lent,
de molt gentil enteniment
hi singular:  365
Mossén Bernat de Fenollar,
bé·l conexeu?»
-«Senyora, sí, no us estronqueu;
passau avant,
puix ab silençi escoltant  370
tothom vos hou;
si serà·lgun divorçi nou,
dels que huy s'usen?»
-«Senyora, no, ans nos acusen
en prou maneres,  375
y ab prou rahons molt verdaderes
hi de bon art,
tots defenent molt bé sa part,
han altercat.
Mas, dir-vos he per qu·és estat  380
açò entr·ells:
sobre los jóvens hi los vells,
qual de amor
deu ésser més merexedor
hi més amat,  385
ni si·n deu ser lo vell privat
o més en comte.
Y axí los uns reben bescomte
en elegir
la part dels vells volent tenir:  390
han fet rahons
per hon, moltes col·lacions
hi molts ajusts,
sobre açò s'i són tenguts;
hi, fent ses contres,  395
són arribats alguns encontres
per a nosaltres,
car, disputant los huns ab altres,
nos han donades
de molt sobergues garronades,  400
passant son joch
ab estes lengües que de foch
tenen los hòmens,
sobre aquells que·s casen pròmens
hi molt vellarts,  405
dient que massa·s prenen tarts
en tals oficis,
segons veu hom per los indicis
de cada dia.»
-«Digau-nos, donchs, senyora mia:  410
hi qui són ells?
Digau: sabeu quals són aquells
que favorexen
la part dels vells, hi desconexen
la joventut?  415
Digau, si Déu vos do salut,
de cadascú
los noms d'aquells, de hu en hu,
vejam qui són;
que des que crech lo món és món  420
may hohí tal,
ni qüestió tan desegual
viu disputar.»
-«Senyora: l'u és Fenollar,
lo doctor vell;  425
Johan Moreno, hi Portell,
hi un Gaçull
-lo viscahí que té l'un ull
desconcertat-,
hi·l que us he dit és lo jurat:  430
Mosén Vinyoles;
caxa n'an fet de castanyoles
ells de nosaltres;
també n'i ha, crech, que dos altres
que no·ls m'an dits,  435
los quals si són enmiscuhits
secretament,
sensse tenir gens sentiment
dels noms d'aquells.
Hi los que tenen ab los vells,  440
és lo jurat,
hi lo Moreno, qu·és estat
lo principal;
lo Fenollar ha fet egual
lo joch a tots;  445
los altres dos, la hu los bots,
l'altre·l tornar,
ab lo ferir hi rejaçar,
han egualat,
mentres lo joch los ha durat,  450
molt la partida.»
Un altra dix: -«Senyora, per ma vida!
exa rahó a mi la m'an contada,
hi no·m recort a hon la he hohida;
mas no també, tan largua ni complida  455
com ara vós la·ns haveu recitada;
però yo us dich, segons que puch compendre,
qu·és molt mal fet en rims ni menys en proses,
los negres vells, que·n tot volen entendre,
ni·ls jóvens menys, volent ab ells contendre,  460
hajen a fer sobre nosaltres gloses;

car no són pas aquestes coses
per a pahir,
que·s posen ells en inquirir
ni disputar,  465
ni si·ls devem voler y amar;
hi plaga·l mat
també aqueix vostre jurat,
qu·ell tengut és
defendre tots temps l'interés  470
del bé poblich,
mas no amparar mal tan antich
com és vellea,
que sols l'ohir porta ferea.»
Y axí girà's  475
a la més prop, hi acostà's
dient axí:
-«Hi vós no y veu, trista de mi?
Mirau aquella
que·s met l'agulla en l'aurella,  480
com està muda;
valria més no y fos venguda
en tal conssell,
que perquè té lo marit vell
faç lo que faç,  485
hi lo y he dit yo faç a faç!
Mirau què fa:
yo crech que tot lo y contarà.»
-«No far·auzades
-l'altra respòs-, mas, puix debades  490
viu en lo món,
perdent son temps com moltes són,
hi descontenta,
voleu que ara no se'n senta?»
Y un altra dix:  495
-«E donchs, vejam, qui millor n'ix
d'aquexa brega.»
-«Mirau est·altra que·m atlega!
Sou vós d'est món?
Dret e rahó totstemps confon  500
als trists dels vells;
perdrien-ne cent mil parells
de tals debats,
hi, mal los veja roçegats
hi farts de mal!  505
Qui·ls met a ells a hon no·ls cal,
sien qui·s vulla?»
Respòs tantost la de l'agulla:
-«Hi per què no
deuen los vells ab gran rahó  510
ésser amats,
servits, volguts hi estimats,
tant hi molt més
que·ls jóvens folls, que no y ha res
en ells de bé?  515
Mirau, senyora, per ma fe,
que u dich de cor.»
-«Més vos creuré que u feu per por,
o per vergonya,
que ja sabem la dura tonya  520
com se mastega,
no y ha nenguna que us ne crega;
creu-me, callau.»
-«Mas, que·m fa mi no me'n cregau
nunca ni no?»  525
-«Hi no·ns façau lo burgunyó,
per vostra fe!
Que, si u voleu, yo us ne creuré
per la part mia;
però no sé la companyia  530
si·m seguirà.»
-«Yo fie·n Déu que y mostrarà
miracle·n ells;
car porà ser que may a vells
ells plegaran,  535
hi majorment fent lo que fan
de tal manera.
No stà, senyora, en figuera
nostre senyor:
nengú no us vol ser confessor  540
d'aqueix pecat,
mas, a cavall qu·és flastomat
lo pèl li llu.»
-«Dexau parlar a cadascú,
no·ls flastomeu,  545
si no haureu matar arreu,
sens pietat:
que quant así s'és rahonat
no·s diu per vós;
hi no façau a Déu clamors,  550
si us ha donat
lo marit vell hi desdentat:
tot és ventura!»
-«Com sou maleyta criatura,
trista de mi!  555
-respòs un·altra- y may penssý
que fósseu tal.
Com y aveu mès tan poca sal?
Callau, manyeta,
que may fiu cosa millor feta.»  560
-«Véu quant s'escusa!
Mas, com n'é dat una·n l'anclusa
y altra en lo clau...»
-«Curau de vós, puix a mi·m plau;
que mester és  565
hajen també algun revés
qualque vegada.»

A poch a poch la bregua fon mesclada,
hi lo bum-bum anava per cossia;
unes estant ab ballesta parada;  570
qui, murmurant, restava engronyada;
caretes mil entr·elles hi havia;
uns entrecolps adés; adés hohíeu
un flastomar, lançant pedra perduda;
uns estribots, que prou no·ls enteníeu;  575
cent mil rahons en poch espay sentíeu,
car may naixqué nenguna d'elles muda,
ni menys ne viu yo tartamuda
nenguna may.
Puix fon passat hun poch espay,  580
ab veu prou alta,
una, mostrant estar malalta,
cridà: -«Comare:
per reposar-me yo la mare
què y serà bo?»  585
-«Senyora mia, per açò
-dix la madrina-
yo us hi daré prest medicina,
com de que·m rich;
com aja yo bolcat lo chich  590
vos ho diré.
Donchs, com està vostra merçé
ni què us sentiu?»
-«Totstemps me par tinch gran caliu
dins en lo cors.»  595
-«Hun bon tihó que fos ben gros
fóra millor,
y apagaria la calor
d'aqueix caliu;
y, axí·n l'ivern com en l'estiu,  600
fresca staríeu,
hi yo us promet no us sentiríeu
muntar la mare
que, fent axò, cerca lo pare,
hi, puix no·l troba,  605
voldria en mar lançar la roba
hi quant hi ha....»
-«Ay, ay, mesquina! y quina stà
aquesta dona!»
-«A bona fe, vós no stau bona,  610
ara mirau!
No us ho diré si·m demanau
que us hi és bo.»
-«Mas, en mal guany, no ve d'axò
que vós dieu.»  615
-«Millor m'ajut y alegre Déu,
hi·m prest quant am,
que no ve d'aldre su de fam
lo vostre mal,
y ans vos guarrà hun bon perpal  620
que giripiga.»
-«Qui porà star que no se'n riga
d'aquestes noves?»
-«Més vos riuríeu de les proves,
si u ensajàveu,  625
ay! que si tant no us arrullàveu,
més ne valdríeu.»
Dix la del lit: -«Si no teníeu
la lengua larga...»
-«Ja podem veure si us amarga  630
a vós, senyora;
que voleu ser adobadora,
y estau al lit,
puix que yo us he levat l'enfit
del vostre ventre,  635
plàcia Déu altre us n'i entre
ans de tres dies.»
Y ab consemblants melenconies
parlant, burlant,
les viu estar yo rahonant  640
més de un ora,
Y a tu u dich filla, enten-t'i nora
son temps passaven,
sens que de riure may cessaven.
Adés, adés,  645
saltant un·altra al través
li dix: -«Digau,
hi per a mi què·m consellau
del què us diré?
De veritat, a bona fe,  650
que tinch les mans
que no m'i gose posar guans.»
-«Calor del fetge»
-ella respòs-. Y entrant lo metge
totes callaren.  655

Mentres hi fon lo metge may parlaren,
ans, ab repòs, estaven reposades,
mas no penseu que molt s'i reposaren,
que, scassament de spatles lo's trobaren,
en lo mateix tantost foren tornades.  660
Mas durà poch, per quant una d'aquelles
les destorbà, fent-los semblant requesta:
-«Si·l perjohí s'esguarda les donzelles,
hi l'interés és tant nostre com d'elles
deu-se pahir tal cosa com aquesta,  665

que·ls vells inichs per sa tempesta
hi sa maldat,
enveja y gran iniquitat
presumen tant,
que·ns ajen traure al encant?  670
Puix açí som,
hi ja no y és mestre Colom,
féu-me merçé
que m'escolteu del que us diré:
puix no·s rahó  675
tinguen tan gran presumpció
los negres d'ells,
que penssen que, per sos cabells
ser argentats,
deguen ésser volguts y amats,  680
hi par com par
que·ls ne deuríem desvear,
de ayre tal,
que·n romangués en ells senyal
per a tostemps.  685
Puix açí som tantes ensemps,
comuniquem
sobre açò què fer podem
que millor sia.
No dich yo bé, senyora mia?»  690
-«Senyora, bé,
-tantost un·altra respongué-
molt bo serà,
mas no dieu com se farà,
ni en quin nom.»  695
-«D'axò·m dieu, senyora, com?
En nom de totes:
car tan gran aygua·b semblants gotes
a totes toca.
Sembla-us açò ser cosa poca,  700
si passa·xí?»
Un·altra dix: -«Yo, per a mi,
lo que y faria,
davant l'Infant soplicaria»
-«Bé diu, a fe,  705
-un·altra dix- hi yo també
só d'est parer,
mas per axò y avem mester
procurador.»
-«Aldre, crech yo, serà millor,  710
al parer meu,
-respòs un·altra- si voleu
que yo us ho diga,
perquè no·m sembla prou que liga,
davant l'Infant  715
posar nosaltres, soplicant,
aquesta causa;
car, dilatant, de pausa·n pausa,
may n'exirem.
Per ço val més que·n sopliquem  720
al déu d'Amor:
que·n sia ell conexidor.»
-«Aldre dich yo:
que·m par que val molt més qu·axò,
al meu parer,  725
prengam per jutge sa muller
hi no a ell,
que no sab hom per ésser vell
com s'i haurà,
ni la part nostra si·n serà  730
molt més segura,
perquè si la judicatura
a Venus toqua,
crech per a mi que serà poca
la vida d'ells,  735
hi no·ls valdran tots quants çembells
ells poran fer.»
-«Sobre ma fe, qu·és bon parer,
senyora·l vostre.
Qui serà, donchs, l'advocat nostre,  740
que sia tal
que, defenent bon dret, o mal
si mester és,
sàpia fer del dret envés?
Car tot lo fet  745
hi tot lo punt de nostre plet
en açò stà.»
-«Vós dieu ver, que·n axò va,
-respòs un·altra-
que yo us avís que la part altra  750
farà diables,
segons que stan abominables
y endiablats.
Però, puix sien castigats,
coste'ns que·s vulla.»  755
Mas en açò la de l'agulla
no s'i trobà,
car de fellona se n'anà
a cap d'un poch,
perquè no li altava·l joch,  760
ni menys les proves,
sobre les quals foren les noves
que us he contat.
Y axí, tornant al advocat
qui fer devia,  765
hun·altra dix mester y avia
procurador.
Hi praticant del bo y millor,
prest s'avingueren,

hi tots los vots en un parer clogueren,  770
aprés d'aver tirades moltes cordes,
y en advocat miçer Artés prengueren,
hi prestament per aquel trameteren,
sens discrepar ni ser en res discordes.
Y en tal acort, puix totes y asentiren,  775
perquè més prest s'estrenygués la fahena,
puix molt atart la hu sens l'altre miren,
procurador a·n Despí elegiren,
per ser los dos com a bací y cadena.

Prenent la cosa tal esmena,  780
que·l córrer puntes
havent dexat, restaven juntes
en un acort.
Ab un estrem desig de mort
yo esperava  785
al advocat, que·m par tardava
molt en venir.
Y en l'entretant yo sentí dir:
-«Digau senyora:
hi vós, que sou gran oradora  790
hi gran legista,
que atlegau tant lo Salmista
hi lo Tirant;
perqu·esta y yo stam altercant,
digau-nos: com  795
lo déu d'Amor ha nom de hom?»
-«Diga-us-ho ella,
que del senyor mosén Corella
lig los més dies
totes les sues pohesies.»  800
-«Donchs ha nom Gido.»
-«No tan, mal seny, sinó Cupido.»
-«Ay! per ma fe,
saber legir és molt gran bé
sols per açò,  805
tan ignorant me trobe yo
en tota res,
hi u só molt més quant més va, més
yo·n apendré.»
L'altra respòs: -«Fareu molt bé,  810
hi us estarà
de molt bon ayre en la mà
tanbé la ploma,
però guardau no tingua roma
massa la punta.»  815
-«Com no sabré yo, si·s despunta,
fer-la limar?
Y aprés, si·s vol, per al daurar
l'or nunca y vingua.»
-«Allà, bon fat, tal t'esdevinga,  820
com ja u sabeu!
Limau, limau, hi no daureu,
si·s vol enguany.»
-«Hoc, l'altre jorn, dins en lo bany,
la hohí dir  825
encara, que·m cuydí morir
de grans rialles.»
Y axí, contant semblants rondalles,
y agué allí
que dix: -«Senyores, per Despí,  830
han-hi tramés?»
-«Com sia açí miçer Artés,
hi trametrem,
hi, segons que·ns dirà, farem.»
Y, estant axí,  835
Miçer Artés hi·l bon Despí
foren venguts,
y ans d'ésser-se regoneguts,
una digué:
-«Diable sou vos, per ma fe!  840
Ja u déyeu vós,
que ser poria que los dos
ensemps vinguessen.»
Y avent-los dit que s'asseguessen,
ab cortesies,  845
la huna dix: -«Senyores mies:
qui lo y dirà?»
Baxet entr·elles, de mà·n mà.
Y axí, la una,
qu·entr·elles era més comuna  850
hi més briosa,
molt desembolta y graciosa,
gentil parlera,
li dix: -«Senyor: si la partera
volgués testar,  855
dexar-vos-hiem rahonar
als dos ab ella,
hi no seria maravella
que, sent entrats,
tan fort vós fósseu aferrats  860
ab ella·n noves,
que par que feu contres hi proves
de medicina.
Dexau l'ofici de madrina,
per vostra fe,  865
gire's deçà vostra merçé,
si vol hoir-nos,
y, ab tot que sia atrevir-nos
a més que no
conssent lo dret ni vol rahó  870
fer-vos venir,
tot açò va a reservir,
y axí·s deu creure
segons, senyor, ho poreu veure
per nostres obres,  875
puix per a vós may foren pobres
de voluntat,
d'afecció, ni de bon grat,
ni menys d'amor.
Puix tant ne sou merexedor,  880
hi·ns sou devot,
havem resolt lo nostre vot
totes en vós,
hi més avant, que, puix los dos
que sou açí  885
sou hun parell, vos y en Despí,
indivisible,
que separats és impossible
puguau estar,
per ço també, en lo votar,  890
de nostre plet
procurador l'avem elet;
y axí us pregam
totes ensemps, hi us soplicam,
siau content,  895
ab ell ensemps, diligentment
voler hoir,
mirar, gratar hi descosir,
sens molta pausa,
sobre los mèrits d'esta causa  900
que yo us diré.
Y a de saber vostra merçé
que·ls vells inichs,
essent mortals vils enemichs
de joventut  905
-puix que lo temps a senectut
los ha portat,
y en aquella decrepitat
y edat setena-,
volrien ells, a nostra squena,  910
descarregar
lo fexuch pes, lo qual portar