12 El santuari únic i les ofrenes del poble.— 1 Els decrets i les decisions que heu de posar en pràctica tot el temps que viureu al país que Jahvè, el Déu dels teus pares, t'ha donat en possessió són aquests: 2 Destruïu a fons tots els llocs on els pobles que desposseireu donen culte als seus déus, a les muntanyes, als turons i sota els grans arbres. 3 Destruïu els seus altars, demoliu les esteles, cremeu els troncs sagrats, i trossegeu les imatges dels seus déus. Feu desaparèixer el seu nom d'aquests llocs. 4 Però amb Jahvè, no heu d'obrar així. 5 Busqueu-lo en el lloc que haurà elegit per donar-li el seu nom²⁰⁴ .   —344→   6 Aneu a portar-hi els holocaustos i les víctimes de comunió, els delmes i els tributs, les prometences i les ofrenes voluntàries, els primogènits de les vaques i de les ovelles. 7 Allà, en presència de Jahvè, el vostre Déu, menjareu i us alegrareu amb les vostres famílies, per tot allò que haureu adquirit, gràcies a la benedicció que et dóna Jahvè, el teu Déu. 8 No ha de fer cadascú allò que li sembli bé, com fins avui ho fem aquí, 9 mentre no hàgim entrat al lloc de repòs, a l'herència que Jahvè, el teu Déu, et dóna. 10 Quan haureu passat el Jordà i habitareu al país que Jahvè, el vostre Déu, us dóna en herència, quan us haurà concedit el repòs, lliures de tots els enemics que us envolten, i habitareu en seguretat, 11 presentareu tot allò que us mano al lloc que Jahvè, el vostre Déu, haurà escollit per donar-li el seu nom: els holocaustos i les víctimes de comunió, els delmes i els tributs, les prometences que hàgiu fet a Jahvè. 12 I us alegrareu, en presència de Jahvè, el vostre Déu, amb els vostres fills i les vostres filles, amb els criats i les criades, amb els levites que viuen a les vostres ciutats, perquè ells no han rebut porció ni herència amb vosaltres. 13 Guarda't d'oferir els holocaustos a qualsevol lloc que vegis. 14 Només al lloc que Jahvè hagi escollit en una de les teves tribus, has d'oferir els holocaustos i fer tot allò que et mano. 15 Amb tot, podràs matar animals a qualsevol ciutat i menjar-ne la carn tant com vulguis, gràcies a la benedicció que Jahvè, el teu Déu, t'haurà concedit. En podràs menjar com si fos gasela o cérvol, ni que et trobis legalment impur. 16 Però la sang, no la mengis; escampa-la per terra com aigua. 17 No has de menjar a les ciutats el delme del blat, ni del vi novell ni de l'oli, ni els primogènits de les vaques i de les ovelles, ni les víctimes de prometences o d'ofrenes voluntàries, ni els tributs del temple. 18 T'ho menjaràs només en presència de Jahvè, el teu Déu, al lloc que haurà elegit, amb els teus fills i les teves filles, amb els criats i les criades, i amb els levites que viuen a la teva ciutat. I t'alegraràs en presència de Jahvè per tots els béns que hauràs adquirit. 19 Mira de no abandonar els   —345→   levites durant tots els anys que visquis al país. 20 Quan Jahvè, el teu Déu, haurà estès les teves fronteres, tal com t'ha promès, i diguis: «Vull menjar carn, em ve de gust menjar-ne», en podràs menjar tanta com vulguis. 21 Si el lloc que ha escollit Jahvè, el teu Déu, per fer-hi residir el seu nom és massa lluny, tal com t'he dit, mata el bestiar —vedells o moltons— que Jahvè t'hagi donat, i menja'n tant com vulguis a la teva ciutat. 22 En podràs menjar com si fos gasela o cérvol, ni que et trobis legalment impur. 23 Però has de mantenir absolutament la prohibició de menjar la sang, perquè la sang és la vida. No mengis la vida amb la carn. 24 No la mengis pas; escampa-la per terra com aigua. 25 No la mengis i viureu feliços, tu i els fills que t'han de succeir, si compliu el que Jahvè aprova. 26 Però les ofrenes sagrades i les prometences que facis, pren-les i porta-les al lloc que Jahvè elegeixi. 27 Ofereix els holocaustos, la carn i la sang a l'altar de Jahvè, el teu Déu; la sang de les víctimes, escampa-la damunt l'altar de Jahvè, el teu Déu, i menja la carn.

Culte dels cananeus.— 28 Observa totes aquestes normes que et dono i viuràs feliç, tu i els fills que t'han de succeir, per sempre, si compleixes allò que Jahvè, el teu Déu, aprova. 29 Quan Jahvè, el teu Déu, haurà exterminat davant teu les nacions que ara conqueriràs, quan n'hauràs pres possessió i t'hauràs instal·lat al seu país, 30 guarda't de deixar-te seduir, d'entendre't amb elles, després d'haver-les exterminades, de buscar els seus déus i dir: «Com donen culte als seus déus aquestes nacions? També jo vull fer com elles!» 31 No facis amb Jahvè, el teu Déu, allò que elles feien, perquè practicaven amb els seus déus totes les abominacions que Jahvè detesta, fins a cremar els seus fills i les seves filles en honor dels seus déus. 13 (32)1 Totes les coses que us mano, poseu-les en pràctica sense afegir-hi ni treure'n res.

Falsos profetes.— (1)2 Si apareix enmig teu un profeta o un visionari i et dóna senyals o prodigis, (2)3 encara que es compleixi el senyal o el prodigi que t'havia predit, si després et diu: «Anem als déus estrangers que no coneixes   —346→   i donem-los culte», (3)4 no escoltis les paraules d'aquell profeta ni d'aquell visionari; Jahvè, el vostre Déu, us vol provar per saber si estimeu Jahvè, el vostre Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima. (4)5 És Jahvè, el vostre Déu, que heu de seguir i reverenciar, observant els seus manaments i obeint la seva veu. Només a ell heu de donar culte i heu de ser fidels. (5)6 Aquell profeta o visionari serà condemnat a mort, perquè us predica que us allunyeu de Jahvè, el vostre Déu —el qui us va fer sortir del país d'Egipte i et deslliurà de la casa d'esclavatge—, i perquè t'empeny fora del camí que Jahvè, el teu Déu, t'ha manat de seguir.

Apostasia dels íntims.— (6)7 Si el teu germà, fill de la teva mare o del teu pare, el teu fill o la teva filla, l'esposa que conviu amb tu o l'amic que és com la teva vida, t'inciten, en secret, dient-te: «Anem a donar culte als déus estrangers», els déus que no has conegut ni tu ni els teus pares, (7)8 déus dels pobles que us envolten, tant dels que són veïns com dels més llunyans, d'un cap a l'altre de la terra, (8)9 no hi consentis ni l'escoltis. Que el teu ull no se n'apiadi; no el compadeixis ni l'encobreixis, (9)10 sinó que tens el deure de condemnar-lo a mort. La teva mà serà la primera de tirar contra ell, i després tirarà tot el poble. (10)11 L'has d'apedregar fins que mori, per haver intentat d'apartar-te de Jahvè, el teu Déu, que et va fer sortir del país d'Egipte, de la casa d'esclavatge. (11)12 Així tot Israel, quan ho sàpiga, temerà i no tornarà a cometre una maldat com aquesta enmig teu.

Apostasia d'una ciutat.— (12)13 Si en una de les ciutats que Jahvè, el teu Déu, et dóna per a habitar-hi, sense dir (13)14 que homes malvats, sortits d'enmig teu, inciten els ciutadans dient-los: «Anem a donar culte als déus estrangers que no hem conegut», (14)15 investiga què ha passat, informa-te'n bé. Si el rumor és cert, si han comès aquesta abominació enmig teu, (15)16 mata sense remissió els habitants d'aquella ciutat a fil d'espasa. La condemnaràs a l'extermini sagrat amb tot allò que conté; fins el seu bestiar has de passar a fil d'espasa.   —347→   (16)17 Apila tot el botí al mig de la plaça i crema la ciutat amb tot el botí, per a Jahvè, el teu Déu. Que sigui una ruïna per sempre més; que mai més no sigui reedificada. (17)18 No et quedis res del que estava destinat a l'extermini sagrat, perquè Jahvè abandoni el seu rigor, guardi l'amor entranyable que et té i et multipliqui, tal com va prometre als teus pares, (18)19 sempre que obeeixis la veu de Jahvè, el teu Déu, observis tots els manaments que avui et dono, i compleixis allò que Jahvè, el teu Déu, aprova.

14 Ritus funeraris.— 1 Vosaltres sou els fills de Jahvè, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls per un mort. 2 Ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu; Jahvè t'ha escollit d'entre tots els pobles que hi ha sobre la terra, perquè siguis el seu poble.

Animals comestibles i animals impurs.— 3 No mengis res d'abominable. 4 Els animals que podeu menjar són aquests: el vedell, el moltó, la cabra, 5 el cérvol, la gasela, l'isard, la cabra salvatge, l'antílop, el búfal i la daina, 6 i tots els que tenen la peülla partida, és a dir, que tenen la peülla partida en dos unglots i que remuguen. D'aquests animals, en podeu menjar. 7 Però hi ha animals de peülla partida i d'altres que remuguen, dels quals no heu de menjar. El camell, la llebre i el teixó, per bé que remuguen, no tenen la peülla partida; els tindreu per impurs. 8 El porc, que té la peülla partida, però no remuga, el tindreu per impur; no en menjareu la carn ni en tocareu els cadàvers. 9 Dels animals que viuen a l'aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates, 10 però no en mengeu cap que no tingui aletes i escates; els tindreu per impurs. 11 Podeu menjar tots els ocells purs, 12 però no aquests: l'àguila, l'aligot, l'astor, 13 el milà, ni cap espècie de falcó 14 o de corb; 15 ni l'estruç, el mussol, la gavina ni cap espècie d'esparver; 16 el duc, l'ibis, el cigne, 17 el pelicà, el voltor, el cabusset, 18 la cigonya, ni cap espècie de garses, la puput i la ratapinyada. 19 Tots els insectes seran impurs per a vosaltres; no n'heu de menjar. 20 En canvi, podeu menjar de tots els ocells purs. 21 No mengeu   —348→   cap bèstia morta: dóna-la al foraster que viu a casa teva. Dóna-la-hi o ven-la a un estranger; tu, ets un poble sant per a Jahvè, el teu Déu. No facis coure un cabrit amb la llet de la seva mare.

Delmes.— 22 Cada any has de sostreure el delme dels teus sembrats, d'allò que produeix el teu camp. 23 Menja en presència de Jahvè, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit per donar-li el seu nom, el delme del blat, del vi novell i de l'oli, els primogènits de les teves vaques i ovelles, perquè aprenguis a ser sempre fidel a Jahvè, el teu Déu. 24 Si el camí és massa llarg i no ho pots portar al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu, per fer-hi residir el seu nom —perquè aquest lloc és massa lluny, de tant que Jahvè, el teu Déu, t'haurà beneït—, 25 ho podràs vendre, prendràs els diners, i aniràs al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu. 26 Allà podràs gastar els diners en tot allò que desitgis: vedells, moltons, vi o altres begudes fermentades, tot allò que tu vulguis, i menja-t'ho allà, en presència de Jahvè, el teu Déu, alegrement amb els teus fills. 27 No oblidis els levites que viuen a la teva ciutat, ja que ells no tenen part ni herència amb tu. 28 Cada tres anys, separa tot el delme de la teva collita d'aquell any i diposita'l a les portes de la teva ciutat. 29 Vindran els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els estrangers, els orfes i les viudes, que hi hagi a la teva ciutat, i en menjaran fins a saciar-se. Així Jahvè, el teu Déu, beneirà tots els teus treballs.

15 Condonació dels deutes.— 1 Cada set anys condonaràs els deutes. 2 Tothom que hagi fet un préstec al seu proïsme, li perdonarà el deute, no l'exigirà més al deutor, al seu germà, perquè ha estat proclamada la condonació de Jahvè. 3 Podràs exigir el pagament a l'estranger, però perdonaràs l'obligació al teu germà; 4 així no hi haurà pobres enmig teu, perquè Jahvè et beneirà a la terra que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència per a posseir-la, 5 sempre que escoltis la veu de Jahvè, el teu Déu, i procuris de complir tots aquests manaments que avui et dono. 6 Quan Jahvè, el teu   —349→   Déu, t'haurà beneït, com t'havia promès, prestaràs a moltes nacions i tu no hauràs de manllevar-los res; dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran. 7 Si hi ha algun pobre enmig teu, entre els teus germans d'alguna de les teves ciutats, a la terra que Jahvè, el teu Déu, et donarà, no endureixis el cor ni cloguis la mà al germà pobre; 8 al contrari, obre les mans i presta-li tant com en tingui necessitat. 9 Mira de no deixar entrar mals sentiments en el teu cor; no pensessis: «S'acosta l'any setè, l'any de perdonar els deutes», i llavors, per mesquinesa teva, no donessis res al teu germà pobre. Ell s'exclamaria contra tu a Jahvè, i et carregaries d'un pecat. 10 Dóna-li generosament, sense recança; per aquest gest, Jahvè, el teu Déu, et beneirà en tots els treballs que emprenguis. 11 Mai no en mancaran, de pobres, en el país; per això, et dono aquest manament: «Obre les mans al teu germà, als pobres que hi hagi al teu país».

L'esclavatge.— 12 Si un germà hebreu, home o dona, se't ven per esclau durant sis anys, l'any setè l'acomiadaràs, i quedarà lliure. 13 Quan l'acomiadis, no el deixis marxar amb les mans buides; 14 dóna-li alguna cosa del teu bestiar menut, de la teva era i del teu cup; fes que participi de la benedicció que Jahvè, el teu Déu, t'haurà donat. 15 Recorda't que eres esclau al país d'Egipte i que Jahvè, el teu Déu, et va deslliurar; per això, avui, et dono aquest manament. 16 En el cas que ell et digui: «No vull anar-me'n de casa teva», perquè t'estima, a tu i la teva casa, i s'hi troba bé, 17 pren un punxó i forada-li l'orella tocant a la porta, i que sigui el teu esclau per sempre. El mateix faràs, si és una esclava. 18 No et sàpiga greu de deixar-los lliures; els sis anys que t'han servit valen el doble del salari d'un jornaler; així, Jahvè, el teu Déu, et beneirà tot allò que facis.

Primogènits dels animals.— 19 Consagra a Jahvè, el teu Déu, tots els primogènits mascles dels teus ramats, tant del bestiar gros com del menut. No facis treballar els primogènits de les teves vaques, ni esquilis els primogènits de les teves ovelles. 20 Cada any te'ls menjaràs,   —350→   amb la teva família, en presència de Jahvè, al lloc que ell haurà escollit. 21 Però, si tinguessin alguna tara, si fossin coixos o cecs o tinguessin un altre defecte greu, no els sacrifiquis a Jahvè, el teu Déu. 22 Menja-te'ls a la teva ciutat; en poden menjar, com si fos gasela o cérvol, fins els qui es troben legalment impurs. 23 La sang no te la mengis, escampa-la per terra com aigua.

16 Pasqua.— 1 Observa l'arribada del mes d'abib per celebrar la Pasqua de Jahvè, el teu Déu. Perquè el mes d'abib, durant la nit, Jahvè el teu Déu, et féu sortir d'Egipte. 2 Immola a Jahvè, el teu Déu, l'anyell pasqual: un cap del bestiar gros o menut, al lloc que Jahvè haurà escollit per donar-li el seu nom. 3 No mengis pa fermentat amb l'anyell pasqual. Menja pa sense llevat —que és pa de pobres—, durant set dies, recordant que sortires precipitadament d'Egipte; així tindràs present tota la vida el dia que sortires del país d'Egipte. 4 Durant aquests set dies, no s'ha de veure llevat en tot el teu territori, ni ha de quedar res per a l'endemà de la carn que hauràs immolat el vespre del dia primer. 5 No podràs immolar l'anyell pasqual en qualsevol de les ciutats que Jahvè, el teu Déu, et donarà, 6 sinó al lloc que Jahvè, el teu Déu, haurà escollit per donar-li el seu nom. Allà sacrificaràs l'anyell pasqual, al vespre, a posta de sol, a l'hora que sortires d'Egipte. 7 Faràs bullir la carn i te la menjaràs al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu. Després, el matí, te'n tornaràs per anar a les teves tendes. 8 Menja àzims durant sis dies, i el dia setè se celebrarà la reunió festiva per a Jahvè, el teu Déu; no facis cap feina.

Pentecosta.— 9 Compta després set setmanes. Des que la falç comença a segar el blat, comença a comptar set setmanes, 10 i celebra llavors en honor de Jahvè, el teu Déu, la festa de les set setmanes amb ofrenes voluntàries, que oferiràs segons la benedicció que hauràs rebut de Jahvè, el teu Déu. 11 Alegra't en presència de Jahvè, el teu Déu, amb els fills i les filles, els criats i les criades, els levites que habitin a la teva ciutat, els forasters, els   —351→   orfes i les viudes que visquin enmig teu, al lloc que Jahvè, el teu Déu, haurà elegit per donar-li el seu nom. 12 Recorda't que fores esclau a l'Egipte. Observa aquestes prescripcions i posa-les en pràctica.

Festa dels Tabernacles.— 13 Celebra la festa dels Tabernacles, durant set dies, el temps de recollir els fruits de la teva era i dels teus cups. 14 Celebra amb alegria la teva festa, junt amb els fills i les filles, els criats i les criades, els levites i els forasters, els orfes i les viudes que visquin a la teva ciutat. 15 Celebra en honor de Jahvè, el teu Déu, set dies de festa, al lloc que Jahvè haurà elegit; Jahvè, el teu Déu, et beneirà totes les collites i tot allò que em prenguis, i et sentiràs ple de goig.

Aplecs al santuari.— 16 Tres vegades l'any, tots els homes compareixeran davant Jahvè, el teu Déu, al lloc que haurà escollit: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles. No compareixeran a la presència de Jahvè amb les mans buides; 17 l'ofrena de cadascú serà proporcionada a la benedicció que t'haurà concedit Jahvè, el teu Déu.

Tribunals locals.— 18 Nomena jutges i magistrats a totes les ciutats que Jahvè, el teu Déu, doni a les teves tribus, perquè judiquin el poble amb justícia. 19 No falsifiquis el dret ni facis accepció de persones. No acceptis regals, perquè els regals enceguen els ulls dels savis i falsifiquen les causes dels justos. 20 Segueix estrictament la justícia; així viuràs i posseiràs el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna.

Prohibició de dos símbols idolàtrics.— 21 No plantis cap arbre ni cap tronc sagrat al costat de l'altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu. 22 No hi erigeixis tampoc cap estela d'aquestes que Jahvè, el teu Déu, detesta.

17 Condició de les víctimes.— 1 No immolis a Jahvè, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o un altre defecte greu, perquè això ofèn Jahvè, el teu Déu.

El pecat d'apostasia.— 2 Si en una de les ciutats que   —352→   Jahvè, el teu Déu, et dóna, hi hagués un home o una dona que cometés el mal que ofèn els ulls de Jahvè, el teu Déu, que violés la seva aliança 3 anant a donar culte a d'altres déus i prosternant-se davant d'ells: davant del sol, de la lluna o de tota l'estelada —cosa que jo no he manat—, 4 quan el fet arribi a les teves orelles, fes una investigació acurada. Si trobes que és veritat aquest rumor, si ha estat comesa aquesta abominació a Israel, 5 fes sortir de la ciutat aquell home o aquella dona que hagi comès aquesta maldat i apedrega'l fins que morí. 6 Caldrà la declaració de dos o tres testimonis per a poder condemnar a mort el que hagi de morir; no es donarà mai la pena de mort per la declaració d'un sol testimoni. 7 Els testimonis seran els primers d'alçar la mà contra ell per fer-lo morir; després s'hi afegirà tot el poble. Així extirparàs el mal d'enmig teu.

Consultes judicials al santuari.— 8 Si alguna causa et resulta massa difícil de resoldre, un cas d'homicidi, de disputa, de baralla, de litigis a les teves ciutats, puja al lloc que Jahvè, el teu Déu, haurà escollit, 9 vés a trobar els sacerdots levites i el jutge que hi hagi en funcions, consulta'ls, i ells dictaran la sentència del judici. 10 Després has d'atenir-te a la sentència que t'hauran donat des del lloc que haurà escollit Jahvè; procura de complir tot el que t'hauran dit, 11 d'atenir-te a la seva resposta i a la sentència que t'hauran donat. No et desviïs ni a dreta ni a esquerra de la decisió que t'hagin indicat. 12 L'home que per presumpció no volgués obeir el sacerdot o el jutge que és allí per a servir Jahvè, el teu Déu, morirà. Així extirparàs el mal d'Israel. 13 Tot el poble, en saber-ho, temerà i no actuarà més amb aquella presumpció.

El rei.— 14 Quan hauràs entrat al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, quan el posseiràs i t'hi hauràs instal·lat, si dius: «Vull tenir un rei com totes les altres nacions veïnes», 15 pren per rei aquell que Jahvè, el teu Déu, esculli. Pren per rei un dels teus germans, no faces rei un home foraster, que no sigui germà teu. 16 Que no adquireixi molts cavalls, ni faci tornar   —353→   el poble a l'Egipte per poder tenir més cavalls, quan Jahvè us té dit: «No torneu mai més per aquest camí». 17 Tampoc no ha de tenir moltes dones, que desviarien el seu cor, ni ha d'acumular grans quantitats de plata i d'or. 18 Quan prengui possessió del seu reialme, que faci escriure per al seu ús una còpia d'aquesta llei que guarden els sacerdots levites. 19 Que la tingui prop d'ell i la llegeixi tots els dies de la seva vida, per aprendre a ser fidel a Jahvè, el seu Déu, i a observar totes les paraules d'aquesta llei i posar-ne en pràctica tots els decrets. 20 Que el seu cor no miri amb orgull els seus germans, que no es decanti a dreta ni a esquerra dels manaments; així durarà enmig d'Israel el seu reialme, i el dels seus fills.

18 Els levites.— 1 Els sacerdots levites, tota la tribu de Leví, no tindran part ni herència amb Israel. Es mantindran dels sacrificis oferts a Jahvè i del seu patrimoni. 2 No tindran herència enmig dels seus germans. Jahvè serà la seva herència, tal com li ho ha dit. 3 Els drets que els sacerdots tindran sobre el poble i sobre els qui ofereixen un sacrifici, seran aquests: si la víctima és un vedell o un moltó, donarà al sacerdot l'espatlla, les mandíbules i el quall; 4 dóna-li també les primícies del blat, del vi novell, de l'oli i les primícies de la llana dels ramats; 5 Jahvè, el teu Déu, els ha escollits d'entre totes les teves tribus perquè estiguin al servei del nom de Jahvè, ells i els seus fills, per sempre. 6 Quan un levita vindrà d'una de les ciutats on habita, de qualsevol lloc d'Israel, i amb tot el desig de la seva ànima anirà al lloc que haurà escollit Jahvè. 7 Podrà exercir el ministeri en nom de Jahvè, el seu Déu, igual que els seus germans levites que viuen allà en presència de Jahvè. 8 Podrà menjar una part igual que els altres, sense tenir en compte el fruit de la venda del seu patrimoni.

Els profetes.— 9 Quan hagis entrat al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, no aprenguis les abominacions d'aquelles nacions. 10 Que ningú de vosaltres no faci passar pel foc el seu fill o la seva filla, ni practiqui l'endevinació, ni interpreti els presagis dels núvols;   —354→   que no hi hagi fetillers, ni embruixadors, 11 ni encantadors, ni ningú que consulti els espectres, ni endevins, ni evocadors de morts, 12 ja que Jahvè detesta tots aquells qui practiquen aquestes coses. A causa d'aquestes abominacions, Jahvè, el teu Déu, expulsa davant teu aquestes nacions. 13 Sigues fidel a Jahvè, el teu Déu. 14 Totes aquestes nacions que tu expulsaràs consultaven fetillers i endevins. A tu, Jahvè, el teu Déu, no t'ho permet. 15 Jahvè, el teu Déu, promourà d'enmig teu, d'entre els teus germans, un profeta com jo. A ell heu d'escoltar. 16 El dia de la reunió del poble a l'Horeb demanares a Jahvè, el teu Déu «No vull sentir més la veu de Jahvè, el meu Déu, ni veure aquest gran foc, no fos cas que morís». 17 Aleshores Jahvè em digué: «Està bé això que han dit. 18 Promouré d'entre els seus germans un profeta com tu, li posaré a la boca les meves paraules i els comunicarà tot allò que li manaré. 19 Demanaré compte a tothom qui no escolti les paraules que ell dirà en nom meu. 20 Però el profeta que s'atreveixi a pronunciar en nom meu una paraula que jo no li hauré manat de dir o bé que parli en nom de déus estrangers, haurà de morir». 21 Potser pensaràs dintre teu: «¿Com podré conèixer que una paraula no l'ha dita Jahvè?» 22 Si això que el profeta anuncia en nom de Jahvè no es compleix, no es realitza, vol dir que no és una predicció de Jahvè. El profeta l'ha proferida per presumpció. No tingueu por d'ell.

19 Poblacions d'asil.— 1 Quan Jahvè, el teu Déu, haurà exterminat les nacions, de les quals Jahvè, el teu Déu, et dóna el país, quan les hauràs conquerides i t'hauràs instal·lat a les seves ciutats i a les seves cases, 2 reserva't tres ciutats del país que Jahvè et dóna en possessió. 3 Amida el camí i divideix en tres parts el territori d'aquest país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, i seran les ciutats de refugi per als homicides. 4 Perquè l'homicida que s'hi refugiï pugui salvar la vida, calen les condicions següents: que hagi mort el seu proïsme sense voler i que no l'odiés abans. 5 Així, si un va amb el seu company al bosc per   —355→   fer llenya, i, manejant fort la destral per tallar un arbre, el ferro salta del mànec, toca el seu company i el mata, fugint en una d'aquestes ciutats, podrà salvar la vida. 6 Altrament, el venjador de sang, pres de furor, perseguiria l'homicida i, si el camí fos llarg, el podria aconseguir i matar-lo, quan en realitat no mereix la mort, perquè no portava l'odi al cor. 7 Per això, t'ordeno de reservar tres ciutats. 8 Si Jahvè, el teu Déu, eixamplava el teu territori, com ho havia jurat als teus pares, 9 i pel fet d'haver posat en pràctica tots aquests manaments que et prescric —estimar Jahvè, el teu Déu, i seguir sempre els seus camins—, et donava tot el país que havia promès de donar als teus pares, afegeix encara tres ciutats més a les tres ciutats d'abans. 10 Així no serà vessada la sang innocent enmig del país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, i no caurà damunt teu la responsabilitat de la sang. 11 En el cas, però, que un home odiés el seu proïsme, l'espiés, l'envestís i el matés, si es refugia en una d'aquestes ciutats, 12 els ancians d'aquesta ciutat el faran sortir i el posaran a les mans del venjador de sang perquè mori. 13 No tinguis compassió d'ell, suprimeix d'Israel la culpa d'haver vessat sang innocent, i serà un bé per a tu.

Fites de les propietats.— 14 No canviïs les fites del teu veí que els avantpassats havien establert en l'heretatge que t'haurà tocat en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en possessió.

Testimonis judicials.— 15 ²⁰⁵ No bastarà un sol testimoni contra ningú, per a provar qualsevol delicte o falta, sigui quin sigui el delicte. Una causa, només es podrà judicar per la paraula de dos o tres testimonis. 16 Quan un testimoni fals declara contra un home, acusant-lo de rebel·lió, 17 els dos que discuteixen es presentaran davant de Jahvè en presència dels sacerdots i dels jutges que aquells dies estaran en funcions. 18 Si després d'una investigació acurada resulta un testimoni fals, que ha acusat sense motiu el seu germà, 19 feu-li a ell allò que es proposava de fer contra el seu germà, i extirpa el mal d'enmig teu. 20 Els altres, en   —356→   sentir-ho, temeran i no tornaran més a cometre aquesta maldat enmig teu.

Llei del talió.— 21 No te n'apiadis: vida per vida: ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.

20 Encoratjament a les tropes.— 1 Quan surtis a combatre contra els enemics i vegis cavalls i carros i un exèrcit més nombrós que tu, no els temis: Jahvè, el teu Déu, que et féu pujar del país d'Egipte, és amb tu. 2 Quan estareu a punt de començar el combat, s'avançarà el sacerdot i dirà al poble: 3 «Escolta, Israel, avui aneu a combatre contra els vostres enemics. Que no defalleixi el vostre coratge, no us espanteu, no tingueu por davant ells. 4 Jahvè, el vostre Déu, ve amb vosaltres per combatre a favor vostre contra els enemics i salvar-vos».

Selecció dels soldats.— 5 Després, els magistrats diran al poble: «¿Qui ha construït una casa nova i encara no l'ha inaugurada? Que se'n vagi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre la inaugurés. 6 ¿Qui ha plantat una vinya i encara no l'ha veremada? Que se'n vagi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre la veremés. 7 ¿Qui s'ha promès amb una dona i no l'ha esposada? Que se'n vagi i se'n torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre l'esposés». 8 Els magistrats continuaran dient al poble: «¿Qui té por i sent defallir el seu coratge? Que se'n vagi i torni a casa seva, perquè no faci defallir també el coratge dels seus germans». 9 I quan els magistrats hauran parlat al poble, els caps de l'exèrcit es posaran davant la tropa.

Diverses normes de guerra.— 10 Quan t'acostis a una ciutat per atacar-la, fes-li una proposta de pau. 11 Si l'accepta i t'obre les portes, tota la gent que hi ha et serà tributària i quedarà sotmesa. 12 Però, si, en comptes d'acceptar la pau, vol combatre, assetja-la. 13 Jahvè, el teu Déu, te la posarà a les mans. Passa a fil d'espasa tots els homes, 14 però pren com a botí les dones, les criatures, el bestiar i tot allò que hi hagi a la ciutat. Frueix del botí   —357→   dels enemics que Jahvè, el teu Déu, t'ha posat a les mans. 15 Així has d'obrar amb totes les ciutats situades lluny, que no són d'aquestes nacions. 16 Però no deixis en vida res de les ciutats d'aquests pobles que Jahvè, el teu Déu, et dóna: 17 els hitites, els amorreus, els cananeus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus; destina'ls a l'extermini sagrat, tal com t'ha ordenat Jahvè, el teu Déu, 18 perquè no us ensenyin a practicar les abominacions que han comès en honor dels seus déus, i no pequeu contra Jahvè, el vostre Déu. 19 En el cas que hagis d'assetjar durant molt de temps una ciutat per apoderar-te'n, no tallis els arbres a cops de destral. Menja'n els fruits, no els tallis. ¿Per què has de tractar els arbres del camp com si fossin homes, exposats al teu setge? 21 Però els arbres que tu saps que no són fruiters, els pots tallar per construir els instruments de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que la ciutat sucumbeixi.

21 Expiació d'un homicidi ocult.— 1 Si en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en possessió trobeu un home assassinat, estès al camp sense saber qui l'ha matat, 2 els teus ancians i els teus jutges sortiran a mesurar les distàncies entre la víctima i els pobles de l'entorn. 3 Els ancians del poble més pròxim al cadàver prendran una vedella del ramat, que encara no hagi treballat, que no hagi portat el jou. 4 Els ancians d'aquell poble faran baixar la vedella en un torrent d'aigua perenne, on no es cultivi ni sembri, i allà, al torrent, la desnucaran. 5 Després vindran els sacerdots fills de Leví, els que Jahvè ha escollit per servir-lo i per beneir en el nom de Jahvè: segons la seva decisió serà resolt tot el litigi i l'assassinat. 6 Tots els ancians d'aquell poble més pròxim a la víctima es rentaran les mans sobre la vedella desnucada, al torrent, 7 i declararan: «Les nostres mans no han vessat aquesta sang i els nostres ulls no han vist res. 8 Perdoneu, Jahvè, el vostre poble d'Israel». Així els serà perdonada la sang 9 i apartaràs d'enmig teu el càstig per la sang innocent, perquè hauràs complert allò que Jahvè aprova.

Condicions per a esposar noies captives.— 10 Quan surtis per combatre els teus enemics, si Jahvè, el teu Déu, te'ls posa a les mans, i fas presoners, 11 si veus entre ells una noia que fa goig, la pots prendre per muller. 12 Introdueix-la a casa teva, que es peli el cap, que es talli les ungles, 13 que es tregui el vestit que duia en fer-la captiva i es quedi a casa teva guardant el dol pel pare i la mare durant un mes; després pots unir-te amb ella i esposar-la, i serà la teva muller. 14 Si més tard et desagrada, deixa-la lliure, però no la venguis per diners, ni la maltractis, ja que l'has desflorada.

Drets dels primogènits. 15 En el cas que un home tingui dues esposes, l'una preferida a l'altra, si totes dues li donen fills i el primogènit no és el de la preferida, 16 a l'hora de distribuir l'herència entre els fills no podrà atribuir el dret de primogenitura al fill de la preferida en perjudici del fill de l'altra, que és primogènit, 17 sinó que el reconeixerà com a primogènit, i li donarà doble part de tot allò que posseeix, perquè el dret de primogenitura correspon al primer fruit del seu vigor.

Fills rebels.— 18 Si un home té un fill insubordinat i rebel, que no vol obeir el seu pare ni la seva mare, i ni que el reprenguin no els vol escoltar, 19 el pare i la mare el prendran, el presentaran als ancians de la ciutat, a la porta d'aquell lloc, 20 i diran als ancians de la ciutat: «Aquest fill nostre és insubordinat i rebel, no ens vol obeir, és un perdut i un embriac». 21 Llavors tots els homes de la ciutat l'apedregaran fins que morí. Així extirparàs el mal d'enmig teu; tot Israel, en sentir-ho dir, temerà.

Enterrament dels penjats.— 22 Quan sigui executat un home per un delicte que mereixia la pena de mort, si el penges en un arbre, 23²⁰⁶ el seu cadàver no ha de quedar penjat durant la nit; enterra'l el mateix dia, perquè un penjat és un maleït de Déu, i no ha de profanar el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència.

22 Coses perdudes i ajut al proïsme.— 1 Si trobes perdut el bou o l'ovella   —359→   del teu germà, no te'n desinteressis; torna'l al teu germà. 2 En el cas que ell visqués lluny o no el coneguessis, recull l'animal a casa teva i guarda'l fins que ell vingui a buscar-lo, i aleshores retorna-l'hi. 3 Fes igual amb el seu ase, amb el seu mantell i amb tot allò que hagi perdut. Si ho trobes, no te'n pots desentendre. 4 Si veus que l'ase o el bou del teu germà cauen pel camí, no te'n desentenguis; ajuda a fer-los aixecar.

Normes diverses.— 5 Que la dona no porti vestits d'home i que l'home no es vesteixi de dona, perquè ofèn Jahvè aquell qui fa aquestes coses. 6 Si pel camí trobes un niu d'ocells en un arbre o a terra, amb els petits o amb els ous i la mare que cova, no agafis la mare amb els petits; 7 deixa lliure la mare i agafa només els petits; així seràs feliç i viuràs molts anys. 8 Si edifiques una casa nova, posa una barana al terrat, per evitar que ningú caigui del terrat. 9 No plantis dues coses diferents a la teva vinya; la collita de la llavor que has sembrat i el producte de la vinya serien sagrats. 10 No llauris amb un bou i amb un ase junts. 11 No portis un vestit teixit amb barreja de llana i lli. 12 Fes-te borles a les quatre puntes del mantell amb què et cobreixes.

Motius de divorci.— 13 Si un home, després d'haver pres muller i d'haver-se unit amb ella, l'avorreix, 14 l'acusa i la difama dient: «He esposat aquesta dona, m'hi he unit i no li he trobat els signes de virginitat», 15 que el pare i la mare de la jove prenguin els signes de virginitat de la seva noia²⁰⁷ i els presentin als ancians a la porta de la ciutat. 16 El pare dirà als ancians: «He donat la filla per esposa a aquest home, i ara l'avorreix 17 i l'acusa dient que no ha trobat verge la meva filla. Però aquí hi ha els signes de la virginitat de la meva filla». Tot seguit desplegarà el llençol davant els ancians de la ciutat. 18 Aleshores els ancians d'aquella ciutat prendran l'home i el faran apallissar. 19 Després, per haver infamat una verge d'Israel, li imposaran una multa de cent sicles de plata, que donaran al pare de la noia. Ella continuarà essent la seva muller i mai més no podrà repudiar-la.   —360→   20 Però, si aquesta acusació fos veritat i no trobessin els senyals de la virginitat de la noia, 21 que la portin a l'entrada de la casa del seu pare, i els homes d'aquella ciutat l'apedregaran fins que mori, pel fet d'haver comès una infàmia a Israel prostituint-se a la casa paterna. Així extirparàs el mal d'enmig teu.

Adulteri i violació.— 22 Si fos trobat un home jaient amb una dona casada, tots dos han de morir igualment, l'home que jeia amb ella i la dona mateixa. Així extirparàs el mal d'Israel. 23 Si una noia verge és promesa a un home, i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella, 24 que siguin conduïts tots dos a la porta d'aquella ciutat i que els apedreguin fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l'home perquè ha desflorat la promesa del seu proïsme. Així extirparàs el mal d'enmig teu. 25 Si l'home troba la noia promesa al camp i, violentant-la, jeu amb ella, en aquest cas només morirà l'home que ha jagut amb ella. 26 A la noia, no li fareu res, no és culpable de mort; el seu cas és com el d'un home que un altre ataqués i matés; 27 atrapada en el camp, la jove promesa cridava, però no hi havia ningú per a alliberar-la. 28 Si un home troba una noia verge que no està promesa, la pren i jeu amb ella, i són trobats tots dos, 29 l'home que ha jagut amb ella donarà al pare de la noia cinquanta sicles de plata, la prendrà per esposa, perquè l'ha desflorada, i mai no podrà repudiar-la.

23 Prohibició de l'incest.— (30)1 Que ningú no es casi amb la dona del seu pare, que no alci el mantell²⁰⁸ amb què la cobrí el seu pare.

Admissió al poble d'Israel.— (1)2 Els homes castrats no seran admesos a la comunitat del poble de Jahvè.²⁰⁹ (2)3 El bastard²¹⁰ no serà admès a la comunitat del poble de Jahvè; no hi serà admès ni a la desena generació. (3)4 Tampoc els ammonites i els moabites no seran admesos a la comunitat del poble de Jahvè, ni a la desena generació; no hi tindran mai més entrada, (4)5 perquè no us vingueren   —361→   a trobar i a donar-vos pa i aigua pel camí, quan vosaltres sortíreu d'Egipte, i van pagar Balaam, fill de Beor, de Fator, a Aram Naharaim perquè et maleís, (5)6 encara que Jahvè, el teu Déu, no volgué escoltar Balaam, sinó que convertí en benedicció aquell intent de maleir-te, perquè Jahvè, el teu Déu, t'estima. (6)7 No procuris la seva prosperitat ni el seu bé mai de la vida. (7)8 No avorreixis els edomites, que són germans teus, ni tampoc els egipcis, ja que vivies refugiat al seu país. (8)9 Els fills que vindran a la tercera generació podran ser admesos a la comunitat del poble de Jahvè.

Santedat del campament. (9)10 Quan entris en campanya contra els teus enemics, guarda't de tot allò que no està bé. (10)11 Si algú es trobés impur pel fet d'haver tingut una pèrdua seminal durant la nit, que surti fora del campament i no hi torni en tot el dia; (11)12 que es renti amb aigua al caient de la tarda, i a la posta de sol podrà tornar al campament. (12)13 Tingues per a això un indret fora del campament, on podràs sortir. (13)14 Porta una estaca en el teu equipatge i, quan vagis fora del campament per a les teves necessitats, fes un clot, i cobreix després els excrements, (14)15 perquè Jahvè, el teu Déu, ve dins el campament per salvar-te i posar els enemics al teu poder. Per això, el teu campament ha de ser sagrat, no fos cas que ell hi veiés alguna cosa que l'ofengués i es retirés de tu.

Protecció dels esclaus fugitius.— (15)16 No tornis al seu amo un esclau fugitiu que es refugia a casa teva. (16)17 Que visqui en el teu país, al lloc que ell esculli, en una de les teves ciutats on es trobi bé; no l'oprimeixis.

Prostitució sagrada.— (17)18 Que les filles d'Israel no es facin prostitutes sagrades, ni els fills d'Israel prostituïts sagrats. (18)19 No portis el salari d'una prostituta ni el preu d'un gos²¹¹ a la casa de Jahvè per complir una prometença. L'un i l'altre ofendrien Jahvè.

Contra la usura.— (19)28 No exigeixis interès del teu germà, ni per diners, ni per comestibles, ni per cap cosa de les que s'acostumen   —362→   a prestar amb interès. (20)21 Pots exigir interès de l'estranger, però no del teu germà; així Jahvè, el teu Déu, et beneirà en tot allò que emprenguis al país on vas per prendre'n possessió.

Compliment dels vots.— (21)22 Si fas una prometença a Jahvè, el teu Déu, no triguis a complir-la; Jahvè, el teu Déu, te'n demanaria compte i cauries en un pecat. (22)23 Si no haguessis fet la prometença, no pecaries. (23)24 Mantén la paraula que has donat i compleix la prometença que has fet a Jahvè, el teu Déu, la prometença que han pronunciat els teus llavis.

Drets dels transeünts a collir fruits.— (24)25 Si entres a la vinya del teu proïsme, pots menjar tants raïms com vulguis, però no te n'enduguis en un cistell. (25)26 Si entres al sembrat del teu proïsme, pots collir espigues amb la mà, però no seguis res amb la falç al sembrat del teu germà.

24 Condicions de repudi²¹² .— 1 Quan un home es casa, si troba en la seva esposa algun defecte i no la vol, abans d'acomiadar-la de casa, que escrigui una acta de repudi i la hi doni. 2 Llavors ella se n'anirà, i podrà casar-se amb un altre home. 3 Si també el segon marit l'avorreix, escriu una acta de repudi, la hi dóna i l'acomiada de casa seva, o bé, si mort el segon marit que l'havia presa per muller, 4 el primer que la va acomiadar no podrà tornar a casar-s'hi, després que ella s'ha deshonrat; això ofendria Jahvè. No has d'introduir el pecat en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència.

Lleis diverses.— 5 Si un home és casat de poc, no anirà a la guerra. Que resti lliure un any a casa seva i faci feliç la muller que ha pres. 6 No prenguis en penyora el molí ni la mola superior²¹³ , ja que això seria prendre en penyora la mateixa vida. 7 Si es troba algú que rapta un dels seus germans, un israelita, i el tracta com esclau o el ven, serà executat. Així extirparàs el mal d'enmig teu. 8 En el cas de lepra, procura d'observar i de complir acuradament tot allò que us ensenyin els sacerdots   —363→   levites. Tot allò que us he manat, mireu de posar-ho en pràctica. 9 Recorda allò que va fer Jahvè, el teu Déu, a Maria, pel camí, a la sortida d'Egipte.

Protecció dels febles.— 10 Si prestes alguna cosa al teu proïsme, no entris a casa seva per prendre'n penyora. 11 Espera't a fora, i que l'home a qui has fet el préstec et porti ell mateix la penyora. 12 Si és pobre, no dormis guardant el seu mantell com a penyora; 13 retorna-l'hi a la posta del sol. Podent dormir amb el seu mantell, et beneirà, i això et serà meritori davant de Jahvè, el teu Déu. 14 No explotis un jornaler pobre o necessitat, sigui un dels teus germans, sigui un foraster que viu al teu país, a la teva ciutat; 15 dóna-li el jornal el mateix dia, que no es pongui el sol estant pendent aquest deute, perquè és pobre i el necessita. Així no clamarà a Jahvè contra teu; et carregaries un pecat. 16 Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares. Cadascú ha de ser condemnat pel seu propi pecat. 17 No facis injustícia als forasters ni als orfes. No prenguis en penyora el vestit d'una viuda. 18 Recorda't que eres esclau a l'Egipte, i que Jahvè, el teu Déu, te'n deslliurà. Per això, et mano d'obrar així. 19 Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba, no hi tornis per recollir-la. Que sigui per als forasters, per als orfes i per a les viudes; així Jahvè, el teu Déu, beneirà tot el treball de les teves mans. 20 Quan facis caure les olives del teu olivar, no repassis després les branques. Allò que hi queda, que sigui per als forasters i les viudes. 21 Quan veremis la vinya, no vagis a esgotimar després. Allò que hi queda, que sigui per als forasters, els orfes i les viudes. 22 Recorda't que fores esclau al país d'Egipte. Per això, et mano d'obrar així.

25 Càstig dels assots.— 1 Si hi ha un litigi entre alguns, que es presentin a judici, i que sigui declarat innocent el just, i reu, el culpable. 2 Si el culpable mereix els assots, el jutge el farà estendre a terra i l'assotaran al seu davant amb un nombre d'assots proporcionat a la culpa. 3 Li podran donar   —364→   quaranta assots, però no més, no fos cas que, assotant-lo massa, quedés malferit, i el teu germà quedés deshonrat als teus ulls. 4²¹⁴ No posis morrió al bou que trilla.

Llei del levirat²¹⁵ .— 5 Si dos germans viuen junts, i un d'ells mor sense tenir fills, que la dona del mort no es casi fora, amb un estrany. Que la prengui per muller el seu cunyat, 6 i el primogènit mantindrà el nom del germà mort, perquè el seu nom no desaparegui d'Israel. 7 Si algú refusa de prendre la seva cunyada, que ella pugi a la porta de la ciutat i digui als ancians: «El meu cunyat refusa de mantenir el nom del seu germà a Israel. No vol complir amb mi el deure del levirat». 8 Els ancians de la ciutat el cridaran per parlar-li. Si ell persisteix dient que no la vol prendre, 9 la seva cunyada se li acostarà, en presència dels ancians, li traurà el calçat dels peus, li escopirà a la cara i pronunciarà aquestes paraules: «Així cal fer amb l'home que no vol continuar la família del seu germà». 10 I a Israel, li donaran el motiu de «casa del descalçat».

Baralles.— 11 Si dos homes es barallen, i la muller d'un d'ells s'acosta per deslliurar el seu marit del qui l'està apallissant, i intenta d'agafar-lo per les parts vergonyoses, 12 talla-li la mà sense pietat.

Pesos i mesures.— 13 No tinguis un doble pes en el teu sac, un que fa el pes legal i un altre de més lleuger. 14 No tinguis a casa teva dues mesures, una de sencera i una de més petita. 15 Tingues pesos i mesures exactes; així viuràs molt de temps al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, 16 perquè tot aquell qui estafa, tot aquell qui no és just, ofèn Jahvè, el teu Déu.

Càstig contra Amalec.— 17 Recorda allò que et van fer els amalequites, pel camí, a la sortida d'Egipte, 18 com et van assaltar pel camí, sense temor de Déu, i es van tirar sobre els ressagats que seguien darrera, quan tu estaves cansat i extenuat. 19 Quan Jahvè, el teu Déu, t'haurà donat pau de tots els enemics veïns teus en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna per a posseir-lo en herència,   —365→   esborra el record d'Amalec sota la capa del cel. No te n'oblidis.

26 Ritual d'ofrena de les primícies.— 1 Quan hagis entrat al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna en herència, quan n'hagis pres possessió i t'hi hagis instal·lat, 2 pren part en les primícies de tots els fruits de la terra que cullis en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, posa'ls en una cistella i porta'ls al lloc que haurà escollit Jahvè, el teu Déu, per donar-li el seu nom. 3 Presenta't allà al sacerdot que hi hagi en funcions aquells dies i digue-li: «Jo declaro el dia d'avui a Jahvè, el meu Déu, que he entrat realment al país que Jahvè va prometre als nostres pares de donar-nos». 4 El sacerdot et prendrà la cistella de la mà i la deixarà davant l'altar de Jahvè, el teu Déu. 5 Després fes aquesta declaració en presència de Jahvè, el teu Déu: «El meu pare era un arameu errant, que baixà a l'Egipte amb un grup petit i s'hi refugià. Allà es convertí en un gran poble, potent i nombrós. 6 Els egipcis ens maltractaren, ens perseguiren i ens imposaren treballs pesats. 7 Cridàrem a Jahvè, Déu dels nostres pares, i Jahvè escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió, el nostre treball i la nostra pena. 8 Jahvè ens féu sortir d'Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig d'un gran terror, enmig de senyals i de prodigis, 9 i ens conduí en aquest lloc i ens donà aquest país que regalima llet i mel. 10 Per això, ofereixo les primícies dels fruits de la terra, que vós, Jahvè, m'heu donat». Deixa'ls després a la presència de Jahvè, el teu Déu, 11 i frueix amb alegria de tota la prosperitat que Jahvè, el teu Déu, et dóna, a tu i a la teva casa, fent-ne participar també els levites i els forasters que hi hagi enmig teu.

Ritual del delme.— 12 Quan hagis acabat de distribuir el delme de la teva collita, l'any tercer, l'any del delme, i l'hagis donat als levites, als forasters, als orfes i a les viudes perquè puguin menjar fins a saciar-se a la teva ciutat, 13 digues en presència de Jahvè, el teu Déu: «He tret fora de casa tot allò que era sagrat. Ho he donat als levites, als forasters, als   —366→   orfes i a les viudes, d'acord amb els manaments que m'heu donat. No he traspassat cap dels vostres manaments, ni els he oblidats. 14 No he menjat res en cerimònies de dol, no he consumit res en ritus impurs, ni he ofert res a un mort. He obeït Jahvè, el meu Déu, he complert tot allò que vós m'havíeu manat. 15 Mireu des del vostre lloc sant, des del cel, i beneïu Israel, el vostre poble, i el país que ens heu donat, com havíeu promès als nostres pares, un país que regalima llet i mel».

Clàusules de l'aliança.— 16 El dia d'avui, Jahvè, el teu Déu, t'ordena que compleixis aquests decrets i aquestes decisions. Observa'ls i posa'ls en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. 17 Avui has obtingut que Jahvè es declari el teu Déu, a condició, però, de seguir els seus camins i de guardar els seus decrets, els seus manaments i les seves decisions, i d'obeir-lo. 18 I Jahvè ha obtingut que et declaris el seu poble, tal com t'havia promès, i que vulguis complir tots els seus manaments. 19 Ell et farà superior en glòria, en fama i en esplendor a tots els pobles que ha creat. Farà de tu un poble consagrat a Jahvè, el teu Déu, com t'havia promès.

27 La llei serà gravada sobre pedres.— 1 Moisès i els ancians d'Israel manaren al poble: «Compliu tots els manaments que avui us dono. 2 El dia que passareu el Jordà cap al país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, erigeix unes grans pedres, allisa-les amb calç 3 i escriu-hi totes les paraules d'aquesta llei, quan passis per ocupar el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna, país que regalima llet i mel, com t'havia promès Jahvè, el Déu dels teus pares. 4 Quan haureu passat el Jordà, doncs, erigiu aquestes pedres al mont Ebal, com avui us mano, i alliseu-les amb calç. 5 Construeix allà un altar a Jahvè, el teu Déu, un altar de pedres que no has de treballar amb ferro; 6 construeix l'altar de Jahvè, el teu Déu, amb pedres intactes i ofereix en aquest altar holocaustos a Jahvè, el teu Déu.   —367→   7 Immola-hi també víctimes de comunió i menja allí amb alegria en presència de Jahvè, el teu Déu, 8 i escriu ben gravades en aquelles pedres totes les paraules d'aquesta llei».

Exhortació.— 9 Moisès, amb tots els sacerdots levites, digué a tot Israel: «Israel, escolta en silenci. Avui has esdevingut poble de Jahvè, el teu Déu. 10 Obeeix Jahvè, el teu Déu, posa en pràctica els seus manaments i els seus decrets que avui et dono».

Benediccions i malediccions.— 11 Aquell dia, Moisès manà al poble: 12 «Quan haureu passat el Jordà, els qui es posaran a la muntanya de Garizim per beneir el poble seran Simeó, Leví, Judà, Issacar, Josep i Benjamí. 13 Els qui es posaran a la muntanya d'Ebal per proclamar la maledicció seran Rubèn, Gad, Aser, Zabuló, Dan i Neftalí.

Dotze malediccions.— 14 Els levites proclamaran en veu alta davant tot Israel: 15²¹⁶ «Maleït l'home que faça un ídol de talla o de fosa, obra de les mans d'un artesà, i que en secret l'erigeixi, cosa que ofèn Jahvè». Tot el poble respondrà: «Amén». 16 «Maleït el qui tracti indignament el pare i la mare». Tot el poble respondrà: «Amén». 17 «Maleït el qui canviï les fites de la propietat del seu veí». Tot el poble respondrà: «Amén». 18 «Maleït el qui desencamini un cec». Tot el poble respondrà: «Amén». 19 «Maleït el qui violi el dret dels forasters, dels orfes i de les viudes». Tot el poble respondrà: «Amén». 20 «Maleït el qui jegui amb la dona del seu pare, el qui alça el mantell amb què el seu pare la cobrí». Tot el poble respondrà: «Amén». 21 «Maleït el qui jegui amb una bèstia». Tot el poble respondrà: «Amén». 22 «Maleït el qui jegui amb la seva germana, filla del seu pare o de la seva mare». Tot el poble respondrà: «Amén». 23 «Maleït el qui jegui amb la seva sogra». Tot el poble respondrà: «Amén». 24 «Maleït el qui mati d'amagat el seu proïsme». Tot el poble respondrà: «Amén». 25 «Maleït el qui es deixi corrompre amb regals per condemnar a mort un innocent».   —368→   Tot el poble respondrà: «Amén». 26²¹⁷ «Maleït el qui no mantingui en vigor les paraules d'aquesta llei per posar-les en pràctica». Tot el poble respondrà: «Amén».

28 Benediccions.— 1 Si realment obeeixes Jahvè, el teu Déu, observant i posant en pràctica tots els seus manaments que avui et dono, Jahvè, el teu Déu, et farà superior a tots els pobles de la terra. 2 Pel fet d'haver obeït Jahvè, el teu Déu, et vindran totes aquestes benediccions: 3 Seràs beneït a la ciutat i beneït al camp. 4 Seran beneïts el fruit de les teves entranyes, les collites de la teva terra, i les cries dels teus animals, de les teves vaques i de les teves ovelles. 5 Seran beneïdes les teves cistelles i les teves pasteres. 6 Seràs beneït entrant i sortint. 7 Jahvè et posarà a les mans els enemics que s'alcin contra tu; seran vençuts davant teu; si havien vingut per un sol camí, fugiran davant teu per set camins. 8 Jahvè disposarà que trobis sempre la benedicció en els teus graners i en tot allò que emprenguis. Et beneirà en el país que Jahvè, el teu Déu, et dóna. 9 Jahvè et farà un poble consagrat a ell, tal com t'ha jurat, si observes els manaments de Jahvè, el teu Déu, i segueixes els seus camins. 10 Tots els pobles de la terra veuran que portes el nom de Jahvè i et respectaran. 11 Jahvè t'omplirà de prosperitat amb el fruit de les teves entranyes, amb les cries del teu bestiar i amb les collites de la teva terra, en aquesta terra que Jahvè havia promès als teus pares de donar-te. 12 Jahvè t'obrirà el cel, el seu tresor de la prosperitat, per donar la pluja a la terra en el temps oportú i per beneir tot el treball de les teves mans; prestaràs a molts pobles i mai no hauràs de manllevar. 13 Jahvè et col·locarà al cap i no a la cua; sempre estaràs a dalt i mai a baix, si obeeixes els manaments de Jahvè, el teu Déu, que avui et prescric d'observar i de posar en pràctica, 14 i, si no et desvies a dreta ni a esquerra de totes les paraules que avui us prescric, i no t'entens amb d'altres déus per donar-los culte.

Malediccions.— 15 Si no obeeixes Jahvè, el teu Déu, i no observes ni poses en pràctica   —369→   tots els manaments i decrets que avui et dono, et vindran totes aquestes malediccions: 16 Seràs maleït a la ciutat i al camp. 17 Seran maleïdes les teves cistelles i les teves pasteres. 18 Seran maleïts el fruit de les teves entranyes, les collites de la teva terra, les cries de les teves vaques i de les teves ovelles. 19 Seràs maleït entrant i sortint. 20 Jahvè t'enviarà la maledicció, la mala sort i la imprecació sobre tot allò que emprenguis, fins que tu mateix desapareguis anorreat ràpidament per culpa de la teva mala conducta, pel fet d'haver-me abandonat. 21 Jahvè farà que la pesta no et deixi fins que t'hagi consumit en el país on ara vas per prendre'n possessió. 22 Jahvè et castigarà amb plagues d'extenuació, de febre, d'inflamació i de cremades, amb la secada del vent del desert i amb el mildiu, que et perseguiran fins que desapareguis. 23 El cel que tens sobre el cap serà de bronze i la terra que tens sota teu serà de ferro. 24 Per tota pluja, Jahvè enviarà a les teves terres pols i sorra, que caurà del cel fins que siguis exterminat. 25 Jahvè et farà caure, vençut, davant els enemics. Si havies sortit contra ells per un sol camí, fugiràs davant d'ells per set camins. Tots els reialmes de la terra en quedaran esgarrifats. 26 Tots els ocells i totes les bèsties s'atiparan del teu cadàver sense que ningú els espanti. 27 Jahvè et castigarà amb úlceres d'Egipte, amb morenes, amb sarna i tinya, i no et posaràs bo. 28 Jahvè et castigarà amb demència, ceguesa i desvari. 29 Aniràs a les palpentes a ple migdia, com el cec que va a les fosques. No tindràs èxit en les teves empreses, i et veuràs sempre oprimit i espoliat, sense que ningú et pugui salvar. 30 Et prometràs amb una noia, però un altre la desflorarà. Construiràs una casa, però no la podràs habitar. Plantaràs una vinya, però no la veremaràs. 31 Els teus vedells seran degollats davant teu, però no en menjaràs. Et prendran l'ase al teu davant i no te'l tornaran. Els enemics s'apoderaran dels teus ramats, i ningú no et salvarà. 32 Un poble estranger s'apoderarà dels teus fills i de les teves filles, ho veuràs amb els teus ulls i et consumiràs mirant-ho tot el dia, però la teva mà   —370→   no hi podrà res. 33 Un poble que no coneixes es menjarà els fruits de les teves terres i el producte del teu treball. Seràs oprimit i desfet. 34 Et tornaràs boig davant l'espectacle que contemplaran els teus ulls. 35 Jahvè et farà sortir als genolls i a les cames una úlcera maligna i incurable, que et cobrirà des de la planta dels peus fins a dalt del cap. 36 Jahvè et conduirà, amb el rei que t'havies escollit, a una nació que no coneixies, ni tu ni els teus pares, i allí donaràs culte a d'altres déus, déus de fusta i de pedra. 37 Esdevindràs motiu d'estupor, tema de proverbis i de burles entre tots els pobles on Jahvè et portarà. 38 Sembraràs molta llavor en els camps i colliràs poc, perquè la llagosta ho devorarà. 39 Plantaràs vinyes i les cultivaràs, però no en beuràs el vi ni en veremaràs res, perquè s'ho menjaran els cucs. 40 Tindràs oliverars per tot el teu territori, però no et podràs ungir amb oli, perquè les olives cauran. 41 Tindràs fills i filles, però se'ls enduran captius, no seran per a tu. 42 La llagosta consumirà els teus arbres i tots els fruits de la teva terra. 43 Els forasters que es troben enmig teu pujaran cada cop més amunt, s'imposaran sobre teu i tu baixaràs cada vegada més avall. 44 Ells et fiaran i tu no els prestaràs. Ells arribaran a ser el cap i tu passaràs a ser la cua. 45 Cauran sobre teu totes aquestes malediccions, et perseguiran i t'aconseguiran fins que desapareguis, pel fet de no haver obeït Jahvè, el teu Déu, i no haver guardat els manaments i els decrets que t'ha donat. 46 Tu i la teva descendència per sempre, les portareu com un signe i un prodigi.

Altres desgràcies. Horrors del setge.— 47 Pel fet de no haver servit Jahvè, el teu Déu, amb alegria i satisfacció de cor, quan fruits de tot en abundància, 48 hauràs de servir els enemics que Jahvè enviarà contra tu, passant fam, set, nuesa i privació de tot. Et posarà al coll un jou de ferro fins que t'haurà fet desaparèixer. 49 Jahvè farà que es llanci contra tu des de l'extrem de la terra, com l'àguila que vola, una nació llunyana, una nació de llengua desconeguda, 50 una nació d'aspecte ferotge, que no té   —371→   consideració pels ancians ni compassió pels joves. 51 Se't menjarà les cries del bestiar i els fruits de la terra fins que desapareguis; no et deixarà blat, ni vi novell, ni oli, ni les cries de les vaques, ni els petits de les ovelles, fins que t'haurà exterminat. 52 T'assetjarà totes les ciutats fins que caiguin aquestes muralles tan altes i fortes, que donaven seguretat a tot el teu país. T'assetjarà totes les ciutats del país que Jahvè, el teu Déu, t'haurà donat. 53 Durant el setge i la carestia a què et reduirà l'enemic, arribaràs a menjar el fruit de les teves entranyes: la carn dels fills i de les filles que Jahvè, el teu Déu, t'haurà donat. 54 L'home més tendre i més refinat d'enmig teu mirarà amb gelosia el seu germà, la seva esposa i els fills que li quedin, 55 per no donar a ningú la carn dels fills que es menjarà, quan no li quedi res durant el setge i la carestia a què l'hauran reduït els seus enemics en totes les ciutats. 56 La dona més tendra i més refinada d'enmig teu, la que per mollesa i refinament no ha provat mai de posar a terra la planta dels peus, mirarà amb gelosia el seu espòs, els seus fills i les seves filles, 57 perquè voldrà menjar-se en secret les secundines i la criatura acabada de néixer, durant el setge i la carestia a què l'hauran reduïda els enemics en cada ciutat.

Desfeta d'Israel.— 58 Si no mires de posar en pràctica totes les paraules d'aquesta llei escrites en aquest llibre, reverenciant aquest nom gloriós i terrible: Jahvè, el teu Déu, 59 ell farà que siguin terribles els teus flagells i els de la teva descendència, flagells grans i continus, malalties malignes i persistents. 60 Farà recaure sobre teu totes les malalties d'Egipte, que veies amb esgarrifança, i no podràs desfer-te'n. 61 I, encara, Jahvè farà caure sobre teu, fins que desapareguis, totes les malalties i els flagells que no estan escrits en el llibre d'aquesta llei. 62 Després que havíeu estat nombrosos com les estrelles, quedaran molts pocs homes, perquè no has obeït Jahvè, el teu Déu. 63 Així com Jahvè trobava gust a fer-vos bé i a multiplicar-vos, també trobarà gust a destruir-vos i anorrear-vos. Sereu arrencats   —372→   de la terra on ara entres per posseir-la. 64 Jahvè et dispersarà per tots els pobles d'un cap a l'altre de la terra, i allí donaràs culte a d'altres déus, déus de fusta i de pedra que no coneixíeu ni tu ni els teus pares. 65 En aquestes nacions, tampoc no trobaràs la tranquil·litat ni tindran repòs les plantes dels teus peus. Al contrari, Jahvè et donarà esverament al cor, ulls apagats i una ànima insatisfeta. 66 Tindràs la vida en suspens, ple de terror nit i dia, i no et sentiràs segur de la teva vida. 67 Al matí diràs: «Qui pogués ser al vespre!», i al vespre diràs: «Qui pogués ser al matí!»; tan horrible serà la por que s'haurà apoderat del teu cor i l'espectacle que contemplaran els teus ulls. 68 Jahvè et farà tornar en barques a l'Egipte, faràs un camí del qual jo t'havia dit que no tornaries a veure'l. Allà us vendreu als vostres enemics per esclaus i esclaves, i no trobareu qui us compri». (291)