1 Exhortació de Jahvè. 1 Després de la mort de Moisès, servent de Jahvè, Jahvè va dir a Josuè, fill de Nun, assistent de Moisès: 2 «Moisès, el meu servent, s'ha mort. Ja és hora que tu, amb tot aquest poble, travesseu aquest riu, el Jordà, cap al país que jo dono als israelites. 3 Tot lloc per on passareu, us el dono, tal com vaig dir a Moisès. 4 Des del desert i el Líban fins al riu gran, l'Eufrat, i fins al mar gran, a ponent, s'estendrà el vostre territori. 5 Mentre visquis, ningú no et podrà resistir; igual com vaig ser amb Moisès, seré amb tu. No et deixaré acovardir ni t'abandonaré. 6 Sigues valent i ferm, que tu donaràs a aquest poble possessió del país que vaig prometre als seus pares. 7 Sigues només valent i molt ferm, per poder complir allò que et va manar Moisès, el meu servent, sense decantar-te'n ni a dreta ni a esquerra; així reeixiràs en tot el que emprenguis. 8 Que aquest llibre de la Llei no s'aparti dels teus llavis. Medita-la nit i dia, per poder complir tot el que hi ha escrit; així reeixiràs en tot allò que emprenguis, tot t'anirà bé. 9 T'ho mano jo: Sigues valent i ferm, no tinguis por de cap mena: Jahvè,   —387→   el teu Déu, és amb tu arreu on vagis».

Preparació per a passar el Jordà.— 10 Llavors Josuè va manar a tots els magistrats del poble: 11 «Recorreu el campament i doneu-los aquesta ordre: Prepareu les provisions, perquè d'aquí a tres dies passareu aquest Jordà per prendre possessió de la terra que Jahvè, el vostre Déu, us dóna». 12 Josuè va dir als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manasés: 13 «Recordeu-vos d'allò que Moisès, el servent de Jahvè, us va ordenar. Jahvè, el vostre Déu, us ha instal·lat en aquest país i us l'ha donat. 14 Les dones, les criatures i els ramats es quedaran al país que Moisès us va donar a la banda oriental del Jordà, i tots vosaltres, els guerrers, passareu armats abans que els vostres germans, i els ajudareu 15 fins que Jahvè els hagi instal·lats com ho ha fet amb vosaltres, fins que ells també hagin pres possessió del país que Jahvè, el vostre Déu, els dóna. Després tornareu al vostre territori, que Moisès, el servent de Jahvè, us va donar a la banda oriental del Jordà». 16 Ells li van contestar: «Farem tot el que ens manes i anirem a tot arreu on ens enviïs. 17 Igual com vam obeir Moisès, t'obeirem a tu. Que Jahvè sigui amb tu com va ser amb Moisès. 18 Tothom qui et planti cara i no vulgui obeir les teves ordres en tot allò que ens manis, serà condemnat a mort. Sigues valent i ferm».

2 Josuè envia dos espies a Jericó.— 1 Des de Setim, Josuè, fill de Nun, va enviar dos espies d'amagat, amb aquesta ordre: «Aneu a explorar el país i Jericó». Hi anaren, van entrar a casa d'una prostituta que es deia Rahab, i van posar allí. 2 El rei de Jericó va rebre aquesta denúncia: «Dos israelites han vingut aquí, durant la nit, per explorar tot el país». 3 De seguida, el rei de Jericó va fer dir a Rahab: «Dóna'ns aquests homes que han entrat a casa teva; han vingut per explorar tot el país». 4 La dona, però, que ja els havia amagat, va respondre: «És veritat, aquests homes han vingut a casa, però no sabia d'on eren. 5 En fer-se fosc, quan estaven a punt de tancar les portes, han sortit   —388→   i no sé pas on han anat. Perseguiu-los de pressa, que encara els agafareu». 6 Ella els havia fet pujar dalt del terrat i els havia coberts amb tija de lli, que tenia estesa al terrat. 7 Llavors els van perseguir camí del Jordà, cap als guals. Un cop fora van tancar les portes de la ciutat.

Pacte de Rahab amb els espies.— 8 Encara no dormien els dos homes, que se'ls presenta ella dalt del terrat 9 i els diu: «Sé que Jahvè us ha donat el país; el terror s'ha apoderat de nosaltres, i tots els habitants d'aquest país us temen. 10 Sabem com Jahvè va eixugar les aigües del mar Roig quan sortíeu d'Egipte; sabem també allò que heu fet als dos reis amorreus de l'altra banda del Jordà, Sehon i Og, que vosaltres heu exterminat. 11 En sentir-ho contar, se'ns ha fos el cor, i tothom s'ha quedat sense alè, de por que us tenim; perquè Jahvè, el vostre Déu, és Déu de debò dalt del cel i aquí a la terra. 12 Per això, us prego que em jureu per Jahvè que, ja que us he fet aquest favor, també vosaltres em fareu el favor de tractar amb consideració la meva família; doneu-me un senyal cert 13 que deixareu en vida el meu pare, la meva mare i els meus germans amb tots els seus, i que ens salvareu de la mort». 14 Els homes li respongueren: «Que morim nosaltres, si no fem respectar les vostres vides. No digueu res a ningú de tot això, i quan arribi el moment que Jahvè ens doni el país, et tractarem bé i amb lleialtat». 15 Llavors ella els va fer baixar amb una corda per la finestra, perquè tenia la casa a la paret de la muralla, i vivia ella mateixa a la muralla. 16 I els digué: «Aneu-vos-en cap a la muntanya, si no voleu que us trobin els qui us persegueixen, i amagueu-vos tres dies allà, fins que ells tornin. Després podreu anar-vos-en segurs». 17 Els homes li diuen: «Nosaltres quedarem lliures d'aquest jurament que ens has fet prestar, si no compleixes aquestes condicions: 18 Així que entrarem al país, lliga aquest cordó de fil escarlata a la finestra per on ens has baixat, i reuneix a casa teva el pare, la mare i els germans, amb tota la teva família. 19 En el cas que   —389→   algun d'ells sortís fora de les portes de casa teva, ell en serà responsable; nosaltres no hi tindrem cap culpa. En canvi, si rep algú dels qui siguin amb tu a la casa, la culpa serà nostra. 20 A més, en el cas que no guardessis el secret, quedaríem lliures del jurament que ens has fet fer». 21 Ella va respondre: «D'acord amb aquestes condicions». Després els va acomiadar; i, un cop se n'hagueren anat, va lligar el cordó de fil escarlata a la finestra.

Els espies tornen a Josuè.— 22 Ells van marxar cap a la muntanya i s'hi van estar tres dies, fins que tornessin els perseguidors. Aquests els van buscar pertot arreu i no els van trobar. 23 Llavors els dos homes van baixar de pressa, van travessar el riu i arribaren a Josuè, fill de Nun, per explicar-li totes les seves aventures. 24 I van dir a Josuè: «Jahvè ens dóna tot el país; tots els seus habitants ens temen».

3 Preparatius. Instruccions al poble.— 1 De bon matí, Josuè va alçar el campament. Ell i tots els israelites partiren de Setim i van arribar fins al Jordà. Allà van fer nit, abans de travessar-lo. 2 Al cap de tres dies, els magistrats van recórrer el campament 3 i van donar aquesta ordre al poble: «Així que veureu l'arca de l'aliança de Jahvè, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, sortiu també vosaltres i avanceu darrera l'arca 4 —però que hi hagi entre vosaltres i l'arca la distància d'unes mil colzades; no us hi acosteu pas!—; així coneixereu el camí que heu de seguir, perquè no hi heu passat mai». 5 Josuè va dir al poble: «Santifiqueu-vos, perquè demà Jahvè farà meravelles enmig de vosaltres». 6 I als sacerdots, els va dir: «Porteu l'arca de l'aliança i passeu davant el poble». Ells van agafar l'arca de l'aliança i avançaven davant el poble.

7 Jahvè va dir a Josuè: «Avui mateix començo a donar-te una gran reputació als ulls de tot Israel; així sabran que tal com vaig ser amb Moisès, seré amb tu. 8 Dóna aquesta ordre als qui porten   —390→   l'arca de l'aliança: «Quan arribeu arran de l'aigua del Jordà, atureu-vos». 9 Josuè va dir al poble d'Israel: «Veniu, escolteu les paraules de Jahvè, el vostre Déu». 10 I afegí: «En això coneixereu que el Déu vivent és enmig de vosaltres i és capaç d'expulsar davant vostre els cananeus, els hitites, els heveus, els ferezeus, els guergueseus, els amorreus i els jebuseus. 11 L'arca de Jahvè, el Senyor de tota la terra, travessarà el Jordà davant vostre. 12 Escolliu-vos ara dotze homes de les tribus d'Israel, un de cada tribu. 13 Així que els peus dels sacerdots que porten l'arca de Jahvè, el Senyor de tota la terra, trepitgin les aigües del Jordà, les aigües que baixen de dalt se separaran i s'aturaran en un sol bloc».

Pas del Jordà.— 14 Quan el poble sortí del campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança anaven al davant. 15 En arribar al Jordà els qui portaven l'arca —el Jordà sobreïx per tota la riba durant el temps de la sega—, quan els sacerdots que la portaven van posar els peus a l'aigua, 16 les aigües es van aturar. Les que baixaven de dalt s'aixecaren en bloc, molt lluny, cap a Adom, la ciutat que hi ha vora Sartan; mentre que les que baixaven cap al mar de l'Arabà, el mar de la Sal, van acabar d'eixugar-se. El poble va travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança es van mantenir allà a peu eixut, fins que tota la gent hagué acabat de passar el Jordà.

4 Monument commemoratiu.— 1 Quan tota la gent hagué acabat de passar el Jordà, Jahvè va dir a Josuè: 2 «Escolliu d'entre el poble dotze homes, un de cada tribu, 3 i digueu-los: «Traieu del mig del Jordà dotze pedres, i emporteu-vos-les per col·locar-les al lloc on passareu la nit». 4 Josuè va cridar els dotze homes que havia escollit d'entre els israelites, un home de cada tribu, 5 i els digué: «Aneu davant l'arca de Jahvè, el vostre Déu, al mig del Jordà, i que cadascun es carregui una pedra a l'espatlla, segons el nombre de les tribus d'Israel, 6 per fer-ne un monument. Quan, el dia de   —391→   demà, els vostres fills us preguntaran: «Què signifiquen aquestes pedres?», 7 els respondreu: «És que les aigües del Jordà es van separar davant l'arca de l'aliança de Jahvè quan va passar el Jordà. Aquestes pedres en són un memorial etern per als israelites». 8 Així ho feren els israelites, tal com els manà Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà, tal com Jahvè havia dit a Josuè, segons el nombre de les tribus d'Israel, i van passar amb les pedres fins al lloc on havien de fer nit; allà les van col·locar. 9 Josuè va erigir dotze pedres al mig del Jordà, sota el lloc on reposaven els peus dels sacerdots que duien l'arca de l'aliança, i s'hi han quedat fins al dia d'avui.

Fi del pas del Jordà.— 10 Els sacerdots que portaven l'arca es van quedar al mig del Jordà fins que s'hagué complert el manament que Jahvè havia donat a Josuè per al poble. El poble s'afanyava a passar. 11 Un cop va acabar de travessar... L'arca de Jahvè amb els sacerdots havia passat davant del poble, 12 i els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés anaven armats davant el poble d'Israel, tal com els havia dit Moisès. 13 Foren uns quaranta mil els guerrers que van desfilar davant Jahvè cap a l'Arabà de Jericó, preparats per atacar. 14 Aquell dia, Jahvè va donar a Josuè una gran reputació als ulls de tot Israel, i el van respectar com respectaven sempre Moisès mentre vivia. 15 Jahvè va dir a Josuè: 16 «Ordena als sacerdots que porten l'arca del Pacte que pugin del Jordà». 17 Josuè va manar als sacerdots que pugessin del Jordà. 18 Així que els sacerdots van trepitjar la terra seca, les aigües del Jordà van tornar al seu lloc i corrien per totes les seves ribes, com solien.

Campament a Galgala.— 19 El poble va pujar del Jordà, el dia deu del primer mes, i van fixar el campament a Galgala, a la banda oriental de Jericó. 20 Aquelles dotze pedres que havien tret del Jordà, Josuè les va erigir a Galgala, 21 i va dir als israelites: «Quan el dia de demà els vostres descendents preguntin als seus pares: «¿Què signifiquen aquestes   —392→   pedres?», 22 faran saber als vostres fills que Israel va passar el Jordà a peu eixut, 23 perquè Jahvè, el vostre Déu, va eixugar les aigües del Jordà fins que hagueren passat; igual con Jahvè, el vostre Déu, va fer al mar Roig, quan el va eixugar fins que hagueren passat. 24 Així sabran tots els pobles de la terra que la mà de Jahvè és forta, i sempre respectaran Jahvè, el vostre Déu».

5 Por entre els reis de la rodalia.— 1 Quant tots els reis amorreus del costat occidental del Jordà i tots els reis cananeus del Litoral s'anaven assabentant que Jahvè havia assecat les aigües del Jordà fins que els israelites hagueren passat, es descoratjaven i s'acovardien davant el poble d'Israel.

Circumcisió a Galgala.— 2 Per aquell temps, Jahvè va dir a Josuè: «Fes-te ganivets de sílex i circuncida els homes d'Israel, per segona vegada». 3 Josuè, doncs, va fer ganivets de sílex, i va circuncidar els israelites al puig dels Prepucis. 4 La raó per què Josuè els va circuncidar, és aquesta: tots els homes sortits d'Egipte —s'entén tots els que eren aptes per a la guerra— van morir al desert, pel camí, venint d'Egipte. 5 De fet, tot el poble, en sortir, estava circumcidat; en canvi, els nascuts al desert, pel camí, venint d'Egipte, no ho estaven. 6 Foren quaranta anys que els israelites vagaren pel desert, fins que tota la gent desaparegué, o sigui, tots els homes de guerra sortits d'Egipte que no havien obeït les ordres de Jahvè. Jahvè els va jurar que no veurien la terra que ell havia promès de donar als seus pares, una terra que regalima llet i mel; 7 va fer, doncs, que els substituïssin els seus fills, i aquests van ser circumcidats per Josuè; anant de camí, no els havien circumcidats. 8 Un cop van acabar de circumcidar tota la gent, es van quedar al campament fins que es curessin les ferides. 9 Jahvè digué a Josuè: «Avui he tret l'oprobi²²⁷ d'Egipte que portàveu damunt vostre». I aquell lloc, van anomenar-lo Galgala²²⁸ fins al dia d'avui.

Festa de Pasqua.— 10 Els israelites van descansar, doncs, a Galgala, i van celebrar-hi   —393→   la festa de Pasqua, el dia catorze del mes, al vespre, a l'Arabà de Jericó. 11 Des de l'endemà, aquell mateix dia, van menjar dels productes de la terra: pans sense fermentar i gra torrat. 12 D'ençà d'aquell dia que van menjar dels productes de la terra, va cessar el mannà. Com que no van tenir més mannà, es van alimentar dels fruits de la terra de Canaan, durant aquell any.

Aparició.— 13 Un dia, Josuè, mentre s'estava prop de Jericó, va alçar els ulls i veié un home dret davant d'ell, amb l'espasa desembeinada a la mà. Josuè se li acostà per dir-li: «Ets dels nostres o bé dels enemics?» 14 Ell va respondre: «No, jo sóc el cap de l'exèrcit de Jahvè. Acabo d'arribar». Josuè es va prosternar de cara a terra adorant-lo, i li va dir: «Què mana el meu senyor al seu servent?» 15 El cap de l'exèrcit de Jahvè va dir a Josuè: «Descalça't, perquè el lloc on ets és sant». Josuè va fer-ho així.

6 Presa de la ciutat.— 1 Jericó estava tancada i barrada davant els israelites. No es podia sortir ni entrar. 2 Jahvè va dir a Josuè: «Poso a les teves mans Jericó i el seu rei. 3 Tots els guerrers rodegeu la ciutat i doneu una volta. Fes el mateix durant sis dies. 4 Set sacerdots portaran davant l'arca set corns, i el dia setè doneu set voltes a la ciutat, bo i tocant els corns els sacerdots. 5 Així que sentiu un toc llarg de corn, que tot el poble aixequi ben fort el crit de guerra. Les muralles de la ciutat cauran, i el poble pujarà a l'assalt, cadascú recte davant seu». 6 Josuè, fill de Nun, va fer cridar els sacerdots i els va dir: «Porteu l'arca de l'aliança. Que set sacerdots portin els corns davant l'arca de Jahvè». 7 Al poble, els va dir: «Aneu a rodejar la ciutat, i que l'avantguarda passi davant l'arca de Jahvè». 8 Tal com Josuè havia dit al poble, els set sacerdots que portaven els corns davant Jahvè avançaven tot tocant, amb l'arca de l'aliança de Jahvè darrera d'ells. 9 L'avantguarda anava davant els sacerdots   —394→   que tocaven els corns i la reraguarda seguia darrera l'arca. Mentre caminaven, anaven tocant els corns. 10 Josuè havia ordenat al poble: «No feu el crit de guerra i que no se senti cap soroll: que ningú no digui ni una paraula fins que jo us digui: Crideu! Llavors crideu fort». 11 Va fer, doncs, que l'arca de Jahvè fes una volta a la ciutat, se'n van tornar al campament i van passar-hi la nit.

12 A la matinada, Josuè es va alçar, i els sacerdots van carregar-se l'arca de Jahvè. 13 Els set sacerdots que portaven els set corns davant de l'arca de Jahvè caminaven tot tocant-los, amb l'avantguarda davant d'ells. La reraguarda seguia darrera l'arca de Jahvè. Caminaven tot tocant els corns. 14 També el segon dia van donar una volta a la ciutat i se'n tornaren al campament. I van fer el mateix durant sis dies. 15 El dia setè es van alçar a trenc d'alba i van fer la volta a la ciutat set vegades. 16 A l'última volta, quan els sacerdots van tocar els corns, Josuè va dir al poble: «Crideu, Jahvè us dóna la ciutat!

Extermini sagrat de Jericó.— 17 La ciutat, amb tot allò que s'hi trobi, serà oferta a Jahvè per l'extermini sagrat²²⁹. Només la prostituta Rahab serà deixada en vida, amb tots els qui estiguin a casa seva, perquè va amagar els espies que vam enviar. 18 Guardeu-vos de tocar res destinat a l'extermini sagrat; si us deixeu endur per la cobdícia i en toqueu res, convertireu el campament d'Israel en cosa destinada a l'extermini, i li portareu la desgràcia. 19 Tota la plata i l'or, els objectes de bronze i els de ferro, seran reservats a Jahvè i entraran al seu tresor». 20 Llavors el poble va cridar i van tocar els corns. Així que el poble sentí el toc del corn, van alçar ben fort el crit de guerra, les muralles es van esfondrar, el poble va assaltar la ciutat, cadascú recte davant seu, i prengueren la ciutat. 21 Van oferir, per l'extermini sagrat a fil d'espasa, tot allò que hi havia a la ciutat, homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases.

Rahab, salvada amb la seva família.— 22 Josuè va dir als dos homes que havien   —395→   explorat el país: «Entreu a casa de la prostituta i feu-la sortir amb tot allò que sigui seu, tal com li vam jurar». 23 Els dos joves espies, doncs, van entrar a casa de Rahab i la van fer sortir, amb el seu pare, la seva mare, els seus germans i tot allò que era seu. Van fer sortir tota la família i els van instal·lar fora del campament d'Israel. 24 A la ciutat, van calar-hi foc, amb tot allò que contenia. Només van reservar-ne la plata, l'or i els objectes de bronze i de ferro, per al tresor de la casa de Jahvè. 25 A la prostituta Rahab i a la casa del seu pare, amb tot allò que li pertanyia, Josuè va perdonar-los la vida. Va quedar-se a Israel fins al dia d'avui, perquè havia amagat els homes que Josuè va enviar per explorar Jericó.

Maledicció al qui reconstrueixi Jericó.— 26 Llavors Josuè va fer aquesta adjuració davant Jahvè: «Maleït l'home que s'atreveixi a reconstruir aquesta ciutat! Haurà de posar els fonaments al preu del seu primogènit, i les portes, al preu del seu fill petit!» 27 Jahvè era amb Josuè, i la seva anomenada s'estengué per tot el país.

7 Violació de la llei d'extermini. Fracassa l'atac a Ai.— 1 Ara bé, els israelites van cometre un mancament contra l'ordre d'extermini sagrat. Acam, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zaré, de la tribu de Judà, va prendre coses destinades al tresor sagrat, i la severitat de Jahvè es va encendre contra els israelites. 2 Josuè havia enviat uns homes des de Jericó a Ai, prop de Bet-Aven, a ponent de Bet-El, dient-los: «Pugeu a explorar el país». Els homes van pujar-hi i van explorar Ai. 3 De retorn van dir a Josuè: «No cal que hi pugi tot el poble; que n'hi pugin només dos o tres mil, perquè són pocs». 4 Van pujar-n'hi uns tres mil, però van fugir quan foren davant els homes d'Ai. 5 Les baixes fetes per la gent d'Ai foren d'uns trenta-sis homes. Els van perseguir des del davant de la porta fins a Sabarim, i els perseguien muntanya avall. Amb això, el poble es va descoratjar i estava desfet.

Pregària de Josuè i resposta de Déu.— 6 Josuè es   —396→   va esquinçar els vestits i es va prosternar de cara a terra davant l'arca de Jahvè, fins al vespre; tant ell com els ancians d'Israel. I es tiraven pols sobre el cap. 7 Josuè va dir: «Ah, Senyor Jahvè, ¿com és que heu fet que aquest poble travessés el Jordà, per posar-los a les mans dels amorreus i perdre'ls? Tant de bo haguéssim decidit d'establir-nos a l'altra banda del Jordà! 8 Perdoneu, Senyor, però ¿què puc dir, després que Israel ha girat l'esquena davant els enemics? 9 Ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s'aliaran contra nosaltres, i esborraran del país el nostre nom. I aleshores, ¿què fareu per mantenir el vostre gran nom?» 10 Jahvè li va respondre: «Aixeca't! ¿Per què t'estàs així de cara a terra? 11 Israel ha pecat: han violat el pacte que jo els havia imposat, s'han apropiat coses destinades a l'extermini, les han robades, ho han dissimulat, se les han amagat als bagatges! 12 Els israelites no podran fer front als enemics, es giraran d'esquena davant d'ells, perquè s'han tornat ells mateixos cosa destinada a l'extermini. Ja no seré més amb vosaltres, si no traieu d'enmig vostre aquests objectes sagrats. 13 Aixeca't, santifica el poble i digue'ls: «Santifiqueu-vos per a demà, perquè Jahvè, el Déu d'Israel, diu això: «Dintre teu, Israel, hi ha coses destinades a l'extermini sagrat. No podràs fer front al teu enemic fins que no les hàgiu tretes d'enmig vostre. 14 Per tant, demà al matí us presentareu per tribus. Llavors, la tribu que Jahvè hagi designat²³⁰ es presentarà per clans; el clan que Jahvè designi, es presentarà per famílies, i la família que Jahvè designi, es presentarà per individus. 15 Llavors, el qui sigui trobat que té algun objecte sagrat serà cremat a la foguera amb tot allò que tingui, perquè ha violat el pacte de Jahvè i ha comès una estupidesa dins Israel».

Càstig del culpable.— 16 Al matí, doncs, quan Josuè es llevà, va fer presentar el poble per tribus, i va quedar designada la tribu de Judà. 17 Havent fet venir els clans de Judà, va quedar designat el clan de Zaré. Un cop el clan de Zaré va haver-se presentat per famílies, la sort va recaure sobre Zabdí. 18 Es   —397→   va presentar la seva família per individus, i va ser trobat Acan, fill de Zabdí, fill de Zaré, de la tribu de Judà. 19 Llavors Josuè li va dir: «Fill meu, glorifica Jahvè, Déu d'Israel, i dóna-li lloança! Conta'm el que has fet, no m'amaguis res». 20 Acam respongué: «Ho reconec, sóc jo qui he pecat contra Jahvè, Déu d'Israel! 21 Vaig veure entre el botí un mantell de Senaar²³¹ en bon estat, dos-cents sicles de plata i un llingot d'or que pesava cinquanta sicles. Em van venir ganes de prendre'ls i me'ls vaig endur. Ara estan amagats a terra, dins la meva tenda, amb la plata a sota de tot». 22 Josuè va enviar uns homes que van córrer a la tenda i, efectivament, estava tot amagat a la tenda, amb la plata a sota. 23 Ho van agafar de dins la tenda, van portar-ho a Josuè i a tots els israelites, i ho van estendre davant Jahvè. 24 Llavors Josuè va endur-se Acan, fill de Zaré, amb la plata, el mantell, el lingot d'or, els seus fills, les seves filles, el seu bou, el seu ase, les seves ovelles, la seva tenda i tot allò que tenia. Tot Israel anava amb ell, i els van fer pujar a la vall d'Acor. 25 Josuè va dir: «Per què ens has portat la desgràcia? Que Jahvè et faci a tu desgraciat el dia d'avui». I tot Israel el va apedregar, els van cremar a la foguera i van cobrir-los de pedres. 26 Al damunt van alçar una gran pila de pedres, que encara hi són avui. Amb això, Jahvè es va asserenar del seu enuig. Per aquest fet, el lloc s'anomenà vall d'Acor fins al dia d'avui.

8 Josuè prepara una emboscada.— 1 Jahvè va dir a Josuè: «No tinguis por, no t'acovardeixis! Pren tota la gent de guerra i ataca Ai. Sàpigues que poso a les teves mans el rei d'Ai, la seva gent, la seva ciutat i el seu territori. 2 Faràs amb Ai com has fet amb Jericó i el seu rei. Saquejareu només el seu botí i el seu bestiar. Procura posar una emboscada a la ciutat pel darrera». 3 Llavors Josuè i tots els guerrers van alçar-se per atacar. Josuè va escollir trenta mil guerrers forts i va enviar-los de nit.   —398→   4 I els ordenà: «Pareu una emboscada a la ciutat pel darrera. No us allunyeu massa i estigueu tots preparats. 5 Jo i tota la gent que va amb mi ens acostarem a la ciutat. Així que els habitants d'Ai surtin contra nosaltres, com la primera vegada, fugirem davant d'ells. 6 Ells aniran sortint darrera nostre fins que els tinguem separats de la ciutat, perquè es pensaran que fugim davant d'ells com la primera vegada. 7 Vosaltres, llavors, alceu-vos de l'emboscada i apodereu-vos de la ciutat. Jahvè, el vostre Déu, us la donarà. 8 Així que prengueu la ciutat, caleu-hi foc, tal com us dic. Tingueu en compte tot això que us mano». 9 Josuè, doncs, els acomiadà, i van marxar a preparar l'emboscada; van aturar-se entre Bet-El i Ai, a la banda occidental de la ciutat. Aquella nit, Josuè va passar-la entremig de la gent. 10 A la matinada, quan Josuè es va llevar, va passar revista a la gent. Ell i els ancians d'Israel van pujar cap a Ai davant de tothom. 11 Tots els guerrers anaven pujant i acostant-se fins a arribar davant de la ciutat, i van acampar al nord d'Ai, de manera que la vall quedava entre ells i Ai. 12 Llavors va prendre uns cinc mil homes i els va col·locar en emboscada entre Bet-El i Ai, a l'occident de la ciutat. 13 El poble i el seu campament, va col·locar-los al nord de la ciutat, i la seva emboscada, a la part occidental. Aquella nit, Josuè la va passar al mig de la vall.

L'atac i la victòria.— 14 Així que el rei d'Ai ho va veure, els homes de la ciutat van donar-se pressa a llevar-se i a sortir contra Israel per atacar-lo. Va sortir el rei amb tot el poble cap a la baixada, de cara a l'Arabà. Però no sabia que hi hagués contra ell una emboscada darrera la ciutat. 15 Josuè i tot Israel es deixaren vèncer per ells, i fugiren en direcció al desert. 16 Tota la gent de la ciutat els perseguia cridant. Corrien darrera Josuè i s'anaven allunyant de la ciutat, 17 de manera que no va quedar ningú a Ai que no sortís a perseguir els israelites. Van deixar la ciutat oberta i mentrestant empaitaven Israel. 18 Jahvè va dir llavors a Josuè: «Estén la mà amb el dard que hi duus, en direcció a Ai, perquè te la dono». Josuè   —399→   va estendre la mà cap a la ciutat, amb el dard que hi duia. 19 L'emboscada sortí de pressa del seu amagatall i, al moment d'estendre ell la mà, van entrar d'improvís a la ciutat i la van prendre. De seguida van començar a calar-hi foc. 20 En girar-se els homes d'Ai i adonar-se del fum de la ciutat que pujava cel amunt, ja no van tenir manera de fugir d'ací o d'allà. Llavors el poble que fugia pel desert es va girar contra els qui el perseguien. 21 En veure Josuè i tot Israel que els emboscats havien pres la ciutat i que el fum ja s'enlairava, van atacar la gent d'Ai. 22 Els altres van sortir de la ciutat per ajudar-los, i Israel, havent acorralat la gent d'Ai per totes dues bandes, els va derrotar fins que no va quedar ni un supervivent, ni un sol fugitiu. 23 El rei d'Ai, el van agafar viu i el presentaren a Josuè. 24 Quan Israel va haver acabat de matar tots els habitants d'Ai a fora, al desert on els havien perseguits, va tornar tot Israel cap a Ai i mataren tothom a fil d'espasa. 25 El total de les víctimes d'aquell dia, homes, i dones, va ser de dotze mil, que era tota la gent d'Ai.

Extermini de la ciutat.— 26 Josuè no va retirar la seva mà, que havia estès amb el dard, fins que van ser exterminats tots els habitants d'Ai. 27 Els israelites només van prendre per a ells el bestiar i el botí de la ciutat, d'acord amb l'ordre donada per Jahvè a Josuè. 28 Aquest va calar foc a la ciutat i la va reduir a una ruïna per sempre més, un lloc desolat, fins al dia d'avui. 29 el rei d'Ai, va penjar-lo en un arbre fins al vespre. A la posta del sol, Josuè va donar l'ordre de despenjar el cadàver, i el llençaren a l'entrada de la porta de la ciutat. Al seu damunt van alçar un gran munt de pedres, que avui encara existeix.

L'altar i el sacrifici.— 30 Llavors Josuè va construir un altar a Jahvè, Déu d'Israel, a la muntanya de l'Ebal, 31 tal com havia ordenat Moisès, servent de Jahvè, als israelites, tal com està escrit al llibre de la Llei   —400→   de Moisès: un altar de pedres intactes, no treballades amb cap eina de ferro. Hi van oferir a Jahvè holocaustos i víctimes de comunió.

Lectura de la Llei.— 32 Allà mateix, sobre les pedres, Josuè va escriure la còpia de la Llei de Moisès, en presència dels israelites. 33 I tot Israel, amb els seus ancians, els seus magistrats i els seus jutges, hi assistien drets a banda i banda de l'arca, prop dels sacerdots levites que duien l'arca de l'aliança de Jahvè, tant els forasters com els nascuts israelites, l'una meitat enfront de la muntanya de Garizim i l'altra meitat enfront de la muntanya d'Ebal, tal com Moisès, servent de Jahvè havia ordenat al poble d'Israel. 34 Després va llegir tot el contingut de la Llei, la benedicció i la maledicció, tal com està escrit al llibre de la Llei. 35 No hi hagué res del que havia ordenat Moisès, que Josuè no ho llegís davant tota la comunitat del poble d'Israel, amb les dones, les criatures i els forasters que vivien entre ells.

9 Aliança dels reis del país cananeu.— 1 Tots els reis de la banda occidental del Jordà, de la Muntanya, de la Terra Baixa, del Litoral i del Líban, els hitites, els amorreus, els cananeus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus, 2 van alçar-se per lluitar tots plegats contra Josuè i contra Israel.

Astúcia dels gabaonites.— 3 Per altra banda, els habitants de Gabaon, assabentats del que Josuè havia fet amb Jericó i amb Ai, van obrar amb astúcia. 4 Van prendre provisions, van carregar els ases de sacs vells, de bots de vi vells, esquinçats i recosits, 5 van calçar-se sabates velles i esparracades, i van posar-se vestits vells. El pa que duien era sec i fet a miques. 6 Així es presentaren a Josuè, a Galgala, i van dir a ell i als israelites: «Venim d'un país llunyà i voldríem que féssiu un pacte amb nosaltres». 7 Els israelites respongueren als heveus: «Tal vegada habiteu dins el nostre territori; en tal cas,   —401→   ¿com podríem pactar amb vosaltres?» 8 Ells digueren a Josuè: «Som els teus servents». Ell els féu: «¿Qui sou i d'on veniu?» 9 Li respongueren: «Els teus servents vénen d'una terra molt llunyana, atrets per l'anomenada de Jahvè, el teu Déu, perquè ens hem assabentat de tot allò que va fer a l'Egipte, 10 i amb els dos reis amorreus de l'altra banda del Jordà, Sehon, rei d'Hesebon, i Og, rei de Basan, a Astarot. 11 Els nostres ancians i tota la gent del nostre país ens van dir: «Preneu provisions per al viatge, aneu a trobar-los i digueu-los: «Som els vostres servents, vulgueu fer un pacte amb nosaltres». 12 Aquest pa que portem era calent quan el vam agafar a casa el dia que vam sortir per venir fins aquí. I ara, fixeu-vos, ja és sec i s'ha fet a miques. 13 Aquests bots de vi que vam omplir bo i nous, mireu com s'han esquinçat. També s'han gastat els vestits i el calçat de tant caminar». 14 Els notables van acceptar les provisions que ells els oferien, sense consultar l'oracle de Jahvè. 15 Josuè va fer la pau amb ells i els va prometre que els deixaria viure, cosa que van jurar també els principals de la comunitat. 16 Però, al cap de tres dies d'haver pactat amb ells, van saber que eren de prop i que vivien dins el seu territori. 17 Llavors els israelites anaren a les seves ciutats. Eren Gabaon, Cafirà, Beerot i Cariat-Jarim. 18 No els van atacar, perquè els principals de la confederació els ho havien jurat per Jahvè, Déu d'Israel, però tota la confederació va murmurar contra els principals.

Els gabaonites, proveïdors de llenya i d'aigua.— 19 Llavors els principals van dir a tota la confederació: «Els ho vam jurar per Jahvè, Déu d'Israel; ara no els podem ni tocar. 20 Farem això els deixarem en vida, i així Jahvè no es podrà disgustar perquè hàgim infringit el jurament que els vam fer. 21 Que visquin, doncs, i que s'encarreguin de proveir de llenya i d'aigua tota la confederació». I tota la confederació va fer tal com els principals havien dit. 22 Llavors Josuè els va cridar i els va dir: «¿Per què ens heu enganyat, dient que éreu de molt lluny, quan viviu al   —402→   nostre territori? 23 Doncs, ara sereu maleïts. Per sempre més algú de vosaltres estarà obligat al servei de proveir de llenya i d'aigua la casa del meu Déu». 24 Ells van respondre a Josuè: «Es que els teus servents es van assabentar del que Jahvè, el teu Déu, havia disposat per mitjà de Moisès, el seu servent, de donar-vos tot el país i d'exterminar tots els seus habitants, i temíem molt per les nostres vides; per això vam obrar així. 25 Ara estem a les teves mans; fes el que et sembli convenient i just de fer amb nosaltres». 26 Josuè els va alliberar de les mans dels israelites i no els va matar, 27 però els va obligar a proveir de llenya i d'aigua la confederació i l'altar de Jahvè, al lloc que Jahvè havia d'escollir, fins al dia present.

10 Aliança de cinc reis amorreus contra Gabaon i ajut de Josuè.— 1 També Adonisèdec, rei de Jerusalem²³², va assabentar-se de la conquesta i de la destrucció d'Ai per Josuè, i que havia fet amb Ai i el seu rei com va fer amb Jericó i el seu rei; es va assabentar també que els habitants de Gabaon havien fet les paus amb Israel i vivien entre ells. 2 El seu pànic va ser gran, perquè Gabaon era una ciutat tan important com una ciutat reial, més important que la ciutat d'Ai, i tots els seus homes eren bons guerrers. 3 Adonisèdec, rei de Jerusalem, envià llavors missatgers a Oham, rei d'Hebron, a Faram, rei de Jerimot, a Jafié, rei de Laquís, i a Dabir, rei d'Eglon, i els deia: 4 «Veniu, ajudeu-me a lluitar contra Gabaon, que ha fet les paus amb Josuè i amb els israelites». 5 Efectivament, els cinc reis amorreus, el rei de Jerusalem, el rei d'Hebron, el de Jerimot, el de Laquís i el d'Eglon, amb totes les seves tropes, van pujar tots junts, van assetjar Gabaon i l'atacaren. 6 Però els gabaonites van fer dir a Josuè, que estava acampat a Galgala: «No deixis desemparats els teus servents, puja de pressa a salvar-nos, ajuda'ns; tots els reis dels amorreus que habiten a la Muntanya s'han aliat contra nosaltres». 7 Josuè   —403→   va pujar de Galgala amb tots els combatents i amb tots els millors guerrers.

Intervenció de Jahvè i triomf d'Israel.— 8 Jahvè va dir a Josuè: «No els tinguis por, perquè els poso a les teves mans. Cap dels seus homes no resistirà davant teu». 9 Josuè va arribar d'improvís; amb una nit va pujar de Galgala. 10 Jahvè va desconcertar els enemics i els va infligir una gran derrota a Gabaon. Després els va perseguir en direcció a la baixada de Bet-Horon, fins a Azecà i Maquedà. 11 Mentre fugien d'Israel, baixant de Bet-Horon, Jahvè, des del cel, va desencadenar damunt d'ells, fins a Azecà, una pedregada tan grossa, que en morien. En van morir més per la pedregada que no pas per l'espasa dels israelites. 12 Va ser llavors, el dia mateix que Jahvè va posar els amorreus a les mans dels israelites, que Josuè parlà a Jahvè, i digué en presència d'Israel:

13 I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que la gent va haver exterminat els enemics. ¿Tal vegada no està escrit això al Llibre del Just?²³⁴ El sol s'aturà al mig del cel i va retardar el seu curs quasi tot un dia. 14 Com aquell dia, no n'hi ha hagut cap, ni abans ni després; Jahvè va obeir la veu d'un home, Jahvè mateix combatia per Israel. 15 Josuè, amb tot Israel se'n va tornar al campament de Galgala.

Els reis amorreus a la cova de Maquedà.— 16 Aquells cinc reis van fugir i es van amagar en una cova, a Maquedà. 17 A Josuè, li va arribar la notícia: «Els cinc reis han estat trobats, amagats en una cova, a Maquedà». 18 Josuè va manar: «Feu rodolar unes pedres ben grosses a la boca de la cova, i poseu-hi uns quants homes que els vigilin. 19 Vosaltres no estigueu parats, perseguiu els enemics, talleu-los la retirada, no els deixeu arribar fins a les ciutats, perquè Jahvè, el nostre Déu, els ha posats a les nostres mans». 20 Un cop Josuè i els israelites els hagueren infligit la gran derrota, fins a l'extermini —encara que alguns fugitius se'ls havien escapat i havien arribat a les ciutats fortificades—, 21 tot   —404→   el poble va tornar al campament de Maquedà, a Josuè, victoriosament. Ningú més no va gosar dir ni mitja paraula contra els israelites. 22 Llavors Josuè digué: «Obriu l'entrada de la cova i feu-me'n sortir aquells cinc reis». 23 Així ho van fer: li feren sortir aquells cinc reis de la cova: el de Jerusalem, el d'Hebron, el de Jerimot, el de Laquís i el d'Eglon. 24 Un cop foren presentats a Josuè, aquest va fer cridar tots els israelites i va dir als oficials de l'exèrcit que l'havien acompanyat: «Veniu, poseu els peus sobre el coll d'aquests reis». Hi anaren, doncs, i els posaren els peus sobre el coll. 25 Josuè els va dir: «No tingueu por, sigueu ferms i valents, perquè és així que Jahvè farà contra tots els vostres enemics, contra els quals vosaltres lluiteu». 26 Després d'això, Josuè els va donar el cop de gràcia i els va fer penjar a cinc arbres, fins al vespre. 27 A la posta del sol, Josuè va manar que els despengessin i els va fer llençar a la cova on s'havien amagat. A l'entrada, van posar-hi unes grans pedres, que encara hi són avui.

Conquesta de les ciutats del sud.— 28 Aquell dia mateix, Josuè va prendre Maquedà i la va passar a fil d'espasa. La va destinar a l'extermini sagrat, fins a no deixar-hi res de viu. També va fer amb el rei de Maquedà com amb el rei de Jericó. 29 Després va traslladar-se amb tot Israel de Maquedà a Lebnà, i va atacar Lebnà. 30 També aquesta, Jahvè la va fer caure a les mans d'Israel, junt amb el seu rei, i van matar a fil d'espasa tot allò que té vida. No van deixar res de viu. Amb el rei, va fer com havia fet amb el de Jericó. 31 De Lebnà va passar Josuè amb tot Israel a Laquís. La va assetjar i la va atacar. 32 Jahvè va fer caure Laquís a les mans d'Israel. La va prendre el segon dia i va matar a fil d'espasa tot allò que té vida, exactament com havia fet amb Lebnà. 33 Llavors Horam, rei de Gàzer, va pujar per ajudar Laquís, però Josuè va combatre amb ell i la seva gent, fins a no deixar-ne un sol supervivent. 34 De Laquís, Josuè, amb tot Israel, va passar a Eglon, la va assetjar i la va atacar. 35 El mateix dia la van prendre, i féu matar   —405→   amb l'espasa, com a extermini sagrat, tot allò que té vida, tal com havien fet amb Laquís. 36 Josuè, amb tot Israel, va pujar després d'Eglon a Hebron, i la van atacar. 37 En prendre-la, van passar a fil d'espasa tant el seu rei com tota la ciutat, tot allò que té vida, sense deixar-ne ni un, igual com havia fet amb Eglon. Va destinar la ciutat a l'extermini sagrat, junt amb tot allò que té vida. 38 De seguida, Josuè, amb tot Israel, va anar contra Dabir i la va atacar. 39 La prengué amb el seu rei i les seves viles, i els va fer morir a fil d'espasa. Destinà a l'extermini sagrat tot allò que té vida. No va deixar res de viu. Tal com havia fet amb Hebron, així féu amb Dabir i el seu rei. 40 Josuè va conquerir tot el país: la Muntanya, el Nègueb, la Terra Baixa i les Vessants amb tots els seus reis. No deixà cap supervivent. Va destinar a l'extermini sagrat tot allò que té vida, tal com havia manat Jahvè, Déu d'Israel. 41 Josuè els va vèncer des de Cadés-Barné fins a Gaza, i tota la regió de Gosen, fins a Gabaon. 42 D'un sol cop, Josuè es va apoderar de tots aquells reis i dels seus territoris, perquè Jahvè, Déu d'Israel, lluitava per Israel. 43 Acabat, Josuè, amb tot Israel, se'n va tornar al seu campament de Galgala.

11 Aliança dels reis del nord. Batalla de Merom.— 1 Quan Jabín, rei d'Hasor, se'n va assabentar, ho féu comunicar a Jobab, rei de Madon, al rei de Semeron i al rei d'Acsaf; 2 també als reis del nord, a la Muntanya, i a l'Arabà, al sud de Quenerot, com també a la Terra Baixa i a les costes de Dor, a l'occident; 3 als cananeus de l'orient i de l'occident, als amorreus, als hitites, als ferezeus, als jebuseus de la Muntanya i als heveus de sota l'Hermon, al país de Masfà. 4 Van sortir, doncs, amb totes les seves tropes: una gentada com la sorra de la platja, i una infinitat de cavalls i de carros. 5 Aliats tots aquells reis, van anar a acampar plegats vora els aiguamolls de Merom, decidits a fer la guerra contra   —406→   Israel. 6 Però Jahvè va dir a Josuè: «No t'han de fer por; demà en aquesta mateixa hora seré jo qui els derrotaré tots davant d'Israel. Inutilitzaràs la sofraja dels seus cavalls i calaràs foc als seus carros». 7 Josuè, amb tot l'exèrcit, van arribar d'improvís vora les aigües de Merom, i se'ls van llançar al damunt, a la muntanya. 8 Jahvè els va fer caure a les mans d'Israel, els venceren i els van perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Maserefot-Maim, i fins a la vall de Masfà. Els derrotaren de tal manera, que no van deixar-ne cap supervivent. 9 Josuè va fer tal com Jahvè li havia predit: va inutilitzar la sofraja dels cavalls i va incendiar els carros.

Conquesta de les ciutats del nord.— 10 Després Josuè se'n tornà i va conquerir Hasor. Va matar el seu rei amb l'espasa. Perquè Hasor era, antigament, el cap de tots aquests reialmes. 11 Tot allò que té vida, ho va destinar a l'extermini sagrat amb l'espasa; no va quedar res de viu, i va calar foc a la ciutat. 12 La conquesta i la destrossa de Josuè s'estengué a totes les ciutats d'aquells reis i a tots els seus reialmes. Els va exterminar amb l'espasa, tal com havia ordenat Moisès, servent de Jahvè. 13 En canvi, totes les ciutats aixecades damunt un turó, no les va incendiar, a excepció de la ciutat d'Hasor, l'única incendiada per Josuè. 14 Del botí d'aquestes ciutats i del bestiar, els israelites se n'apoderaren. Només mataren la gent amb l'espasa, fins a l'extermini. No deixaren res de viu.

Josuè executa fidelment les ordres de Moisès.— 15 Tal com Jahvè havia ordenat a Moisès, el seu servent, així va manar-ho Moisès a Josuè, i així ho va executar Josuè. No va negligir res de tot allò que Jahvè havia ordenat a Moisès. 16 Josuè va conquerir tot aquest territori: la Muntanya, tot el Nègueb, tot el país de Gosen, la Terra Baixa, l'Arabà, la muntanya d'Israel i la seva plana. 17 Des de la muntanya Pelada, que s'aixeca cap a Seïr, fins a Baal-Gad, a la vall del Líban, sota l'Hermon, va capturar tots els reis i els va fer morir. 18 Durant molt de temps, Josuè va estar guerrejant contra aquests reis. 19 No hi hagué   —407→   cap ciutat que fes les paus amb els israelites, llevat dels heveus, habitants de Gabaon. Totes van conquistar-les lluitant. 20 Era cosa de Jahvè que s'entossudissin a fer la guerra contra Israel; així foren exterminats sense clemència, per a perdició seva, tal com Jahvè havia ordenat a Moisès.

Extermini dels enaquites.— 21 Aquell temps, Josuè va posar-se també a exterminar els enaquites de la Muntanya, d'Hebron, de Dabir, d'Anab, de tota la muntanya de Judà i de tota la muntanya d'Israel. Els destinà a l'extermini sagrat amb les seves ciutats. 22 No van quedar més enaquites al país d'Israel, fora de Gaza, Guet i Asdod. 23 Josuè va conquerir tot el país, exactament com Jahvè havia predit a Moisès. I Jahvè va donar-ne possessió a Israel repartint-lo entre les tribus. Després s'acabà la guerra al país.

12 Reis de la Transjordània.— 1 Reis del país que els israelites van vèncer, i en van ocupar els territoris a la banda oriental del Jordà, des del torrent d'Arnon fins a l'Hermon, amb tota l'Arabà oriental. 2 Sehon, rei dels amorreus, que residia a Hesebon i dominava des d'Aroer, situada a la riba del torrent d'Arnon, fins al fons del torrent, i la meitat de Galaad, fins al Jaboc, torrent fronterer dels ammonites. 3 L'Arabà, fins al llac de Quenerot, a l'orient, i fins al mar de l'Arabà, el mar de la Sal, a l'orient, en direcció de Bet-ha-Jesimot. I des del sud, al peu de les vessants de Fasgà. 4 El territori d'Og, rei de Basan, un dels supervivents dels rafaïtes, que residia a Astarot i a Edrai, 5 i dominava a l'Hermon, a Selcà i a tot Basan, fins a la frontera dels guesurites i dels maacatites, i també la meitat de Galaad, fins al límit de Sehon, rei d'Hesebon. 6 Moisès, servent de Jahvè, i els israelites els havien vençut, i Moisès n'havia donat la propietat als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manasés.

Reis del país de Canaan. 7 Reis del país que Josuè i els israelites van vèncer a la banda occidental del Jordà, des de Baal-Gad, a la vall del Líban, fins a la muntanya Pelada, que s'aixeca cap a Seïr, les possessions dels quals va repartir Josuè entre les tribus d'Israel. 8 A la Muntanya i a la Terra Baixa, a l'Arabà, a les vessants d'Asdod, al desert i al Nègueb, hi havia els hitites, els amorreus, els cananeus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus.

9 El rei de Jericó: un el rei d'Ai, prop de Bet-El: un altre; 10 el rei de Jerusalem: un altre; el rei d'Hebron: un altre; 11 el rei de Jerimot: un altre; el rei de Laquís: un altre; 12 el rei d'Eglon: un altre; el rei de Gàzer: un altre; 13 el rei de Dabir: un altre; el rei de Gàder: un altre; 14 el rei d'Hormà: un altre; el rei d'Arad: un altre; 15 el rei de Lebnà: un altre; el rei d'Odol·lam: un altre; 16 el rei de Maquedà: un altre; el rei de Bet-El: un altre; 17 el rei de Tafuè: un altre; el rei d'Héfer: un altre; 18 el rei d'Afec: un altre, rei a Saron; 19 el rei de Madon: un altre; el rei d'Hasor: un altre; 20 el rei de Semeron: un altre; el rei d'Acsaf: un altre; 21 el rei de Taanac: un altre; el rei de Maguedó: un altre; 22 el rei de Quedes: un altre; el rei de Jacnaam, al Carmel: un altre; 23 el rei de Dor, a la costa de Dor: un altre; el rei de Goïm de Galilea: un altre; 24 el rei de Tersà: un altre; en total, trenta-un reis.

13 Territori que queda per conquistar.— 1 Josuè era vell, carregat d'anys. Jahvè li va dir: «Ja t'has fet vell, carregat d'anys, però del país, en queda una gran part per conquerir. 2 El territori que queda és aquest: tota la regió dels filisteus i tota la dels guesurites²³⁵: 3 des de Sihor, enfront de l'Egipte, fins al límit d'Acaron, al nord, que toca amb la regió considerada dels cananeus. Els cinc principats dels filisteus són: el de Gaza, el d'Asdod, el d'Ascalon, el de Guet i el d'Acaron.   —409→   Els aveus 4 són al sud. Tot el territori dels cananeus, des d'Arà dels sidonis fins a Afecà i fins a la frontera dels amorreus; 5 la terra de Guebal: tot el Líban a l'orient, des de Baal-Gad, sota l'Hermon, fins a Lebó d'Hemat. 6 Tots els habitants de la muntanya, des del Líban fins a Maserefot-Maim, tots els sidonis. Jo mateix els expulsaré del davant dels israelites. Tu no has de fer més que repartir el país a Israel, tal com et vaig manar. 7 Ara és, doncs, el moment en què has de dividir aquesta terra entre les nou tribus i la mitja tribu de Manasés, des del Jordà fins al mar Gran; el mar Gran serà el seu límit.

El seu territori.— 8 Amb l'altra meitat de la tribu de Manasés, els rubenites i els gadites havien obtingut la seva possessió a la banda oriental del Jordà. Va ser Moisès, servent de Jahvè, qui els la va donar: 9 des d'Aroer, que està situada a la riba del torrent d'Arnon, amb el raval que hi ha al mig del torrent, tot el Planell, des de Medabà fins a Dibon. 10 També totes les ciutats de Sehon, rei dels amorreus, que havia regnat a Hesebon, fins a la frontera dels ammonites. 11 A més, Galaad, incloent els límits del guesurites i dels maacatites, tot l'Hermon i tot Basan, fins a Selcà. 12 A Basan, tot el reialme d'Og, que havia regnat a Astarot i a Edrai, i era l'únic supervivent dels rafaïtes; Moisès els havia atacats i desposseïts. 13 Els guesurites i els maacatites, en canvi, Israel no els va desposseir, de manera que Guesur i Maacat viuen encara avui enmig d'Israel. 14 Només a la tribu de Leví no van donar possessió, perquè Jahvè mateix, Déu d'Israel, és la seva possessió, tal com li havia dit.

Tribu de Rubèn.— 15 A la tribu de Rubèn, distribuïda per clans, Moisès li havia donat la possessió. 16 El seu terme era aquest: des d'Aroer, que està situada a la riba del torrent d'Arnon, amb el raval que hi ha al mig del torrent, tot l'alt Planell fins a Medabà. 17 Hesebon i totes les seves viles del Planell:   —410→   Dibon, Bamot-Baal, Bet-Baal-Maon; 18 Jahsà, Quedimot i Mefàat; 19 Cariataim, Sabamà i Sarat-ha-Sàhar, a la muntanya de la Vall; 20 Bet-Fegor, les vessants de Fasgà i Bet-ha-Jesimot; 21 totes les viles del Planell, tot el reialme de Sehon, rei dels amorreus, que havia regnat a Hesebon, que Moisès va derrotar junt amb els prínceps de Madian: Eví, Rèquem, Sur, Hur i Rebé, vassalls de Sehon que habitaven el país. 22 Quant a Balaam, fill de Beor, el bruixot endeví, els israelites van matar-lo amb l'espasa entre altres víctimes. 23 Els límits dels fills de Rubèn arribaven fins al Jordà. Aquest territori va ser, doncs, la possessió dels fills de Rubèn, distribuïts per clans, amb els pobles i els seus ravals.

Tribu de Gad.— 24 A la tribu de Gad, als gadites, distribuïts per clans, Moisès els havia donat un territori. 25 Com a terme van tenir: Jaser, totes les viles de Galaad i la meitat del territori dels ammonites, fins a Aroer, que està enfront de Rabà. 26 Des d'Hesebon fins a Ramot-ha-Masfà i Betonim; des de Mahanaim fins al terme de Libdir. 27 I a la vall: Bet-ha-Ram, Bet-Nemrà, Socot, Safon —resta del reialme de Sehon, rei d'Hesebon—, el Jordà fins a l'extrem de Quenèret, a la banda oriental del Jordà. 28 Aquesta va ser la possessió dels gadites, repartits entre els seus clans, amb els pobles i els seus ravals.

La mitja tribu de Manasés.— 29 Moisès també va donar un territori a la mitja tribu de Manasés, distribuïda per clans. 30 El seu terme va ser: des de Mahanaim, tot Basan, tot el reialme d'Og, rei de Basan, tot Havot-Jair, que estava a Basan, seixanta pobles. 31 La meitat de Galaad, Astarot i Edrai, ciutats del reialme d'Og, a Basan, va ser per als fills de Maquir, fill de Manasés, per a la meitat dels fills de Maquir, repartits entre els seus clans. 32 Aquesta va ser la repartició feta per Moisès a l'Arabà de Moab, a l'altra banda del Jordà, a l'orient de Jericó. 33 Però a la tribu de Leví, Moisès no va donar cap possessió. Jahvè mateix, Déu d'Israel, és la seva possessió, tal com els havia dit.

14 Precisions introductòries.— 1 Territoris que van rebre en heretatge els israelites a la terra de Canaan, que els van donar en possessió el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, junt amb els caps de clan de les tribus dels israelites. 2 Tal com ho havia ordenat Jahvè per mitjà de Moisès, ho van repartir per sort a les nou tribus i mitja, 3 ja que Moisès havia donat possessió a dues tribus i mitja a l'altra banda del Jordà, i a la tribu dels levites, no li va donar cap possessió. 4 Els fills de Josep, efectivament, formaven dues tribus: Manasés i Efraïm; i als levites, no els van donar part en el país, fora d'uns pobles per a habitar-hi, amb els seus prats per al bestiar gros i petit. Sempre d'acord amb l'ordre de Jahvè a Moisès, els israelites van fer la repartició del país.

Caleb.— 6 Però els fills de Judà anaren a trobar Josuè a Galgala, i Caleb, fill de Jefonnè, el quenezeu, li va dir: «Tu saps prou bé allò que Jahvè va comunicar a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadés-Barné. 7 Quaranta anys tenia jo quan Moisès, servent de Jahvè, va enviar-me des de Cadés-Barné a explorar el país, i vaig fer-li'n la relació que vaig creure convenient. 8 Però els germans que havien pujat amb mi van desmoralitzar el poble, mentre jo seguia la voluntat de Jahvè, el meu Déu. 9 Aquell dia, Moisès va jurar: «La terra per on has passat serà possessió teva i dels teus fills per sempre, perquè has seguit la voluntat de Jahvè, el meu Déu». 10 Fins ara, ja ho veus, Jahvè m'ha conservat la vida, d'acord amb allò que va dir fa quaranta-cinc anys, quan va parlar-ne amb Moisès, durant l'estada d'Israel al desert. Ara ja en tinc vuitanta-cinc, 11 però encara vaig tan valent com el dia que Moisès em va enviar. La mateixa força tinc ara que llavors, tant per a la guerra com per a la vida de cada dia. 12 És hora, doncs, que em donis aquesta muntanya que Jahvè va prometre aquell dia.   —412→   Aquell dia, vas saber que allà hi havia enaquites, amb unes ciutats grans i fortificades. Si Jahvè és amb mi, els desposseiré, tal com va prometre Jahvè». 13 Josuè va beneir-lo i va donar Hebron a Caleb, fill de Jefonnè 14 Per això, Caleb, fill de Jefonnè, el quenezeu, ha tingut Hebron en possessió fins al dia d'avui, perquè havia seguit la voluntat de Jahvè, Déu d'Israel. 15 El nom primitiu d'Hebron era Cariat-Arbé —aquest últim havia estat l'home més cèlebre entre els enaquites—. Després s'acabà la guerra al país.

15 Tribu de Judà.— 1 La sort per a la tribu dels fills de Judà, distribuïda entre els seus clans, va donar-li per fronteres Edom, al desert de Sin, cap al sud. 2 El seu límit meridional començava a la punta del mar de la Sal: des de la llengua de terra, mirant al sud, 3 es dirigia al sud de la pujada d'Acrabim, travessava Sin, i pujava pel sud de Cadés-Barné. Després, passant per Hesron, pujava cap a Adar i girava cap a Carqué. 4 D'allà, passant per Asemon, venia a sortir al torrent de l'Egipte. La frontera anava a morir al mar. Aquesta serà la vostra frontera meridional. 5 La frontera oriental era el mar de la Sal fins a la desembocadura del Jordà. La frontera nord començava a la llengua del mar, a la punta del Jordà. 6 El terme pujava per Bet-Haglà, passava al nord de Bet-Arabà i s'enfilava cap a la roca de Bohn, fill de Rubèn. 7 Després pujava cap a Dabir des de la vall d'Acor, i pel nord mirava cap al cercle de pedres que hi ha davant la pujada d'Adommim, al sud del torrent. Passava cap a les aigües d'En-Sames i anava a parar a En-Roguel. 8 Després, la frontera pujava per la vall de Ben-Hennom per la part de baix del límit dels jebuseus, que ja és Jerusalem. Llavors pujava a la punta de la muntanya del davant de la vall d'Hennom, a la banda oest, amb l'extrem de la vall dels rafaïtes al sud. 9 Des de la punta de la muntanya, la frontera es decantava a la font de les aigües de Neftoè, sortia als pobles de la muntanya d'Efron i s'allargava fins a Baalà, que és Cariat-Jarim. 10 Des de Baalà girava cap a l'occident per la muntanya   —413→   de Seïr, flanquejava pel sud la muntanya de Jarim, que és Queslon, baixava a Bet-Sames i passava per Tamnà. 11 Flanquejant Acaron pel sud, girava cap a Secron, passava per la muntanya de Baalà, sortia a Jebneel i anava a morir al mar. 12 La frontera occidental era el mar Gran. Aquest era el circuit del terme dels fills de Judà, repartits per clans.

Porció de Caleb dins de Judà.— 13 Caleb, fill de Jefonnè, va obtenir una part enmig dels fills de Judà, d'acord amb l'oracle de Jahvè a Josuè: va ser Cariat-Arbé, metròpolis dels enaquites, que és Hebron. 14 Caleb, en efecte, havia tret d'allí els tres enaquites: Sesai, Ahiman i Tolmai, fills d'Enac, 15 havia pujat després contra els habitants de Dabir, que antigament s'anomenava Cariat-Séfer. 16 Caleb havia dit: «Al qui ataqui Cariat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller». 17 La va prendre Otoniel, fill del quenezeu, germà de Caleb, i ell li donà Acsà, la seva filla, per muller. 18 Un cop arribada, ell va suggerir-li que demanés un camp al seu pare. Ella va fer-li senyal des del ruc on muntava, i Caleb va preguntar-li: «Què vols?» 19 Ella respongué: «Concedeix-me una gràcia: m'has donat un terreny secà del Nègueb; dóna'm també algunes fonts». Ell li va donar les fonts de dalt i les de baix. 20 Aquesta va ser la propietat de la tribu de Judà distribuïda per clans.

Viles de Judà.— 21 Els pobles de l'extrem de la tribu dels fills de Judà a la frontera d'Edom, al Nègueb, van ser: Cabseel, Éder, Jagur, 22 Quinà, Dimonà, Adadà, 23 Cades, Hasor, Jetnan, 24 Zif, Tèlem, Baalot, 25 Hasor-Hadatà, Cariot, Hesron, o sigui Hasor, 26 Amam, Samà, Moladà, 27 Haser-Gadà, Hasemon, Bet-Fèlet, 28 Haser-Sual, Beer-Sabé, Baziotià, 29 Baslà, Iim, Ésem, 30 Eltolad, Quesil, Hormà, 31 Siqueleq, Medemenà, Sensenna, 32 Lebaot, Selhim i En-Remmon. En total, vint-i-nou pobles amb els seus ravals.

33 A la Terra Baixa: Estaol, Saraà, Asenà, 34 Zanoé, En-Gannim Tafuè, Enam, 35 Jerimot, Odol·lam, Socó, Azecà, 36 Saaraim, Aditaim, Guederà   —414→   i Guederotaim: catorze pobles amb els seus ravals. 37 Sanan, Hadasà, Magdal-Gad, 38 Delean, Masfà, Jectel, 39 Laquís, Bascat, Eglon, 40 Quebon, Leheman, Quetlís, 41 Guederot, Bet-Dagon, Naamà i Maquedà: setze pobles amb els seus ravals. 42 Lebnà, Àtar, Asan, 43 Jeftà, Esnà, Nesib, 44 Queïlà, Aczib i Maresà: nou pobles amb els seus ravals. 45 Acaron amb les seves dependències i els seus ravals. 46 Des d'Acaron cap al mar, tots els del cantó d'Asdod amb els seus ravals. 47 Asdod amb les seves dependències i els seus ravals. Gaza amb les seves dependències i els seus ravals fins al torrent de l'Egipte. El mar Gran n'era la frontera.

48 A la Muntanya: Samir, Jeter, Socó, 49 Dannà, Cariat-Sennà, o sigui, Dabir, 50 Anab, Estemó, Anim, 51 Gosen, Holon i Guiló: onze pobles amb els seus ravals. 52 Arab, Dumà, Esaan, 53 Janum, Bet-Tafuè, Afecà, 54 Hamatà, Cariat-Arbé, això és, Hebron i Sior: nou pobles amb els seus ravals. 55 Maon, Carmel, Zif, Jotà, 56 Jezrael, Jucadam, Zanoè, 57 Caín, Gabaà i Tamnà: deu pobles amb els seus ravals. 58 Halhul, Bet-Sur, Guedor, 59 Maaret, Bet-Anot i Eltecon: sis pobles amb els seus ravals. Tecuè, Efrata, o sigui Bet-Lèhem, Fegor, Etam, Culon, Tatam, Sorís, Càrem, Gal·lim, Beter i Manohó: onze pobles amb els seus ravals. 60 Cariat-Baal, o sigui, Cariat-Jarim i Rabà: dos pobles amb els seus ravals.

61 Al desert, Bet-ha-Arabà, Medín, Sacacà, 62 Nebsan, Ir-ha-Malé i En-Gadi: sis pobles amb els seus ravals.

63 Però els fills de Judà no van poder desposseir els jebuseus que habitaven Jerusalem, de manera que els jebuseus, encara avui, habiten Jerusalem, junt amb els fills de Judà.

16 Tribu de Josep.— 1 Als fills de Josep els va tocar en sort des del Jordà, a l'orient de Jericó. El límit pujava des de Jericó, desert amunt, per la muntanya de Bet-El, que és Luz. 2 Sortia de Bet-El, Luz, i passava cap a la frontera dels arquites, a Atarot; 3 baixava llavors a l'occident cap al límit dels jafeletites fins a la frontera de Bet-Horon de Baix, fins a Gàzer, per acabar   —415→   al mar. 4 És això el que van heretar els fills de Josep, Manasés, i Efraïm.

Límits d'Efraïm.— 5 El terme dels fills d'Efraïm, distribuïts per clans, el límit de la seva possessió era, a l'orient, Atarot-Adar fins a Bet-Horon de Dalt, 6 i sortia cap al mar... Macmetat quedava al nord, i el límit girava en direcció a l'orient passant per Tanat-Seló, a llevant de Janoè. 7 Des de Janoé baixava a Atarot i Naarà, atenyia Jericó i sortia al Jordà. 8 Des de Tafuè, la frontera es dirigia cap a l'occident pel torrent de Canà, i acabava al mar. Aquesta va ser la possessió de la tribu d'Efraïm, distribuïda per clans, 9 a més d'alguns pobles dispersos dins el territori de Manasés, que pertanyien també als fills d'Efraïm. Tots els pobles amb els seus ravals. 10 Però no van desposseir els cananeus que habitaven a Gàzer, de manera que els cananeus habiten encara dins d'Efraïm fins avui. Però han quedat tributaris.

17 Límits de Manasés. 1 Sort corresponent a la tribu de Manasés, primogènit de Josep. A Maquir, primogènit de Manasés, pare de Galaad, que era un guerrer, li va tocar Galaad i Basan. 2 També els altres fills de Manasés, repartits per clans, van obtenir per sort un territori: els fills d'Abièzer, els fills d'Hélec, els fills d'Esriel, els fills de Sèquem, els fills d'Héfer i els fills de Semidà. Aquests eren els fills de Manasés, fill de Josep, caps dels seus clans. 3 Però Salfahad, fill d'Héfer, fill de Galaad, fill de Maquir, fill de Manasés, no tenia fills, sinó filles. Els noms de les seves filles eren: Mahalà, Noà, Heglà, Melcà i Tersà. 4 I es van presentar davant Eleazar, el sacerdot, davant Josuè, fill de Nun, i davant els notables, per dir-los: «Jahvè va manar a Moisès de donar-nos una possessió enmig dels nostres germans». Aleshores, complint l'ordre de Jahvè, els van donar una possessió enmig dels germans del seu pare. 5 Així van tocar dues parts a Manasés, llevat del territori de Galaad i de Basan, que és a l'altra banda del Jordà, 6 ja que les filles de Manasés van heretar una possessió entre els fills, i el territori de Galaad va ser per als altres fills de Manasés.

7 El límit de Manasés era, del costat d'Aser... Macmetat, que està enfront de Siquem, anava cap a la dreta, cap a Jasib, a la font de Tafuè. 8 El territori de Tafué era de Manasés, però Tafuè mateix, que estava a la frontera de Manasés, era d'Efraïm. 9 El límit baixava pel torrent de Canà. Al sud del torrent, hi havia els pobles d'Efraïm que estaven entre els de Manasés. El límit de Manasés era el nord del torrent i tenia la sortida al mar. 10 Cap al migdia era d'Efraïm, i cap al nord era de Manasés. El mar els feia de frontera. Al nord confrontaven amb Aser, i a llevant amb Issacar. 11 Manasés també tenia possessions dins el límit d'Issacar i d'Aser: Bet-San amb les seves dependències, Jeblaam amb les seves, els habitants de Dor amb les seves, els d'En-Dor amb les seves, els de Taanac amb les seves, els de Maguedó amb les seves eren tres turons. 12 Però els fills de Manasés no pogueren desposseir aquestes ciutats. Els cananeus continuaren vivint en aquella regió. 13 Amb tot, quan els israelites van ser prou forts, van sotmetre els cananeus a contribuir als treballs públics, però no els van desposseir.

Efraïm i Manasés obtenen els boscos.— 14 Els descendents de Josep van dir a Josuè: «¿Per què ens has donat per possessió només una part, a nosaltres, que som tanta gent, gràcies a la benedicció de Jahvè?» 15 Josuè els va respondre: «Ja que sou tanta gent, pugeu a la regió dels boscos i talleu-vos-en una part allà, al país dels ferezeus i dels rafaïtes; la muntanya d'Efraïm seria massa petita per a vosaltres». 16 Els fills de Josep van dir-li: «Cert, la muntanya no ens basta; a més tots els cananeus, tant els qui habiten a la regió de la Vall com els de Bet-San i dependències, com els de la vall de Jezrael, usen carros armats». 17 Josuè va respondre a la casa de Josep, Efraïm i Manasés: «Sou molta gent i molt forts; no us podeu quedar amb una sola part. La muntanya serà vostra. Com que és bosc, el tallareu i produirà força. Ben segur que desposseireu els cananeus, per més que disposin de carros armats i per més valents que siguin».

18 Reconeixement del territori.— 1 Tota la federació dels israelites va reunir-se a Siló. Allí van muntar la tenda de l'oracle. El país havia quedat sotmès, 2 però hi havia encara, entre els israelites, set tribus que no havien rebut el seu territori. 3 Per això, Josuè va dir als homes d'Israel: «¿Fins quan durarà aquesta peresa per acabar de conquerir el país que us ha donat Jahvè, Déu dels vostres pares? 4 Trieu-vos tres homes per tribu, que estiguin disposats a explorar el país i que descriguin les parts en què es pot dividir. Després, que vinguin a trobar-me. 5 Distribuïu-lo en set parts. Judà es quedarà dintre el seu terme del sud, i la casa de Josep dintre els seus termes del nord. 6 Descriviu el país en set parts i torneu aquí amb mi, que jo tiraré la sort per a vosaltres aquí mateix, davant Jahvè, Déu nostre. 7 Els levites no tindran part entre vosaltres; el sacerdoci de Jahvè és la seva part. Gad, Rubèn i la mitja tribu de Manasés van rebre ja la seva part, a la banda oriental del Jordà, la que Moisès, servent de Jahvè, els va donar». 8 Quan els homes es disposaven a marxar, Josuè va ordenar als exploradors que descrivissin la regió, dient-los «Aneu a recórrer el país, descriviu-lo i torneu cap a mi; aquí mateix us tiraré la sort, davant Jahvè, a Siló». 9 Els homes van anar-se'n i van descriure'l en un full, distribuint-lo en set parts amb les poblacions. Després van tornar cap a Josuè, al campament de Siló. 10 Josuè va tirar la sort a Siló, davant Jahvè. Va ser allà que Josuè va distribuir les diverses porcions del país als israelites.

Tribu de Benjamí.— 11 Una sort va tocar a la tribu dels fills de Benjamí, repartits per clans. El terme que els va tocar estava situat entre els fills de Judà i els fills de Josep. 12 El seu límit del cantó nord començava al Jordà, pujava flanquejant Jericó per dalt i es dirigia per la muntanya cap a occident. El final era cap al desert de Bet-Aven. 13 D'allà, la frontera   —418→   passava a Luz, flanquejant per sota Luz, és a dir, Bet-El; baixava a Atarot-Adar, sobre la muntanya que hi ha al sud de Bet-Horon de Baix. 14 Allà la frontera girava i es decantava per la banda occidental cap al sud, des de la muntanya que hi ha enfront de Bet-Horon, al sud, per acabar a Cariat-Baal, és a dir, Cariat-Jarim, vila dels fills de Judà. Aquest és el costat occidental. 15 Al cantó del sud, de l'extrem de Cariat-Jarim, la frontera partia cap a Gasín i sortia a la font de Neftoè. 16 Baixava a l'extrem de la muntanya que hi ha enfront de la vall de Ben-Hennom, que té la vall dels rafaïtes al sud, flanquejant els jebuseus per sota, i baixava a En-Roguel. 17 Girant pel nord sortia per En-Sames a Galilot, que està davant la pujada d'Adommim, i baixava a la roca de Bohn, fill de Rubèn. 18 Després passava per la vessant en direcció a l'Arabà i baixava cap a l'Arabà. 19 El límit passava per Bet-Haglà al nord i anava a morir a la llengua de terra del mar de la Sal, al nord, a la punta sud del Jordà. Aquest era el límit pel sud. 20 Pel costat est, el límit era el Jordà. Tal va ser la possessió dels fills de Benjamí, repartits per clans, amb els seus límits tot al voltant.

Viles de Benjamí.— 21 Les viles dels fills de Benjamí, repartits per clans, eren Jericó, Bet-Haglà, Émec-Casís, 22 Bet-ha-Arabà, Samaraim, Bet-El, 23 Avim, Farà, Efrà, 24 Cafar-ha-Ammonà, Ofní i Gabé: dotze pobles amb els seus ravals. 25 Gabaon, Ramà, Beerot, 26 Masfà, Cafirà, Mosà, 27 Rèquem, Jarefel, Tarelà, 28 Sela-ha-Èlef, els jebuseus, o sigui, Jerusalem, Gabaà i Cariat-Jarim: catorze pobles amb els seus ravals. Aquesta va ser la possessió dels fills de Benjamí, repartits per clans.

19 Tribu de Simeó.— 1 La segona sort va tocar a Simeó, a la tribu de Simeó, distribuïda per clans. La seva possessió va ser dins la dels fills de Judà. 2 Van tenir en patrimoni: Beer-Sabé, Samà, Moladà, 3 Haser-Sual, Balà, Asem, 4 Eltolad, Betul, Harmà, 5 Siqueleg, Bet-ha-Marcabot, Haser-Susà, 6 Bet-Lebaot i Sarohèn: tretze pobles amb els seus ravals. 7 En-Remon, Àtar i Asan:   —419→   quatre pobles amb els seus ravals. 8 I també tots els ravals dels voltants d'aquests pobles, fins a Baalat-Beer, Ramat-Nègueb. Aquesta va ser la possessió de la tribu de Simeó, distribuïda per clans. 9 L'heretat dels fills de Simeó era una part de la dels fills de Judà. Aquests tenien, de fet, una possessió massa gran per a ells, i per això els fills de Simeó van obtenir la seva possessió enmig d'ells.

Tribu de Zabuló.— 10 La tercera sort va tocar als fills de Zabuló, repartits per clans. El límit de la seva possessió arribava fins a Sarid. 11 Pujava cap a occident i Meralà, tocava a Debàset i confrontava amb el torrent que hi ha davant Jacnaam. 12 De Sarid tornava a l'orient, fins al límit de Queselet-Tabor. Sortia cap a Daberet i pujava a Jafié. 13 D'allí passava a l'orient, a llevant, cap a Guetà-Héfer i Ità-Casín, i sortia a Remmon, on es decantava cap a Noà. 14 La frontera rodejava pel nord, cap a Hanaton, per anar a morir a la vall de Jeftahel. 15 També Catet, Nahalol, Semeron, Jedalà i Bet-Lèhem: dotze pobles amb els seus ravals. 16 Aquesta va ser la possessió dels fills de Zabuló, distribuïts per clans: cada poble amb els seus ravals.

Tribu d'Issacar.— 17 A Issacar, va tocar-li la quarta sort, als fills d'Issacar, repartits per clans. 18 Els límits van ser: Jezrael, Casal·lot, Sunam, 19 Hafaraim, Seon, Beerot, Anaharat, 20 Rabot, Quesion, Abes, 21 Ràmet, En-Gannim, En-Haddà i Bet-Fasés. 22 El límit tocava el Tabor, Sehesaim i Bet-Sames, i s'acabava al Jordà. En total, setze pobles amb els seus ravals. 23 Va ser aquesta la possessió de la tribu d'Issacar, distribuïda per clans; cada poble amb els seus ravals.

Tribu d'Aser.— 24 La sort cinquena va anar per a la tribu d'Aser, distribuïda per clans. 25 El terme era: Helcat, Halí, Beten, Acsaf, 26 Elmèlec, Amaad i Mesaal. A l'occident, tocava al Carmel i Sihor-Labanat. 27 Després retornava a l'orient per Bet-Dagon, i tocant a Zabuló i la vall de Jeftahel al nord, cap a Bet-Èmec i Neïl, sortia a   —420→   Cabul. Al nord tenia 28 Abdon, Rohob, Hammon i Canà, fins a Sidó la Gran. 29 La frontera girava cap a Ramà, fins a la ciutat fortificada de Tir, tornava cap a Hosà i anava a parar al mar. Comprenia Mahaleb, Aczib, 30 Acó, Afec i Rohob. Vint-i-dos pobles amb els seus ravals. 31 Tal va ser la possessió de la tribu d'Aser, distribuïda per clans: cada poble amb els seus ravals.

Tribu de Neftalí.— 32 Als fills de Neftalí va tocar-los la sisena sort, als fills de Neftalí, repartits per clans. 33 La seva frontera va ser: des d'Hélef, des de l'alzina de Saanannim, Adamí-ha-Nèqueb i Jebneel, fins a Lecum, i anava a sortir al Jordà. 34 Tornava cap a l'occident per Azanot-Tabor i sortia d'allà cap a Hucuc. Tocava a Zabuló pel sud, a Aser per l'oest, i al Jordà per l'est. 35 Comprenia les poblacions fortificades de Sedim, Ser, Hemmat, Recat, Quennèret, 36 Edemà, Ramà, Hasor, 37 Quedes, Edrai, En-Hasor, 38 Jeron, Magdal-El, Horem, Bet-Anat i Bet-Sames: dinou pobles amb els seus ravals. 39 Aquesta va ser la possessió de la tribu de Neftalí, distribuïda per clans: cada població amb els seus ravals.

Tribu de Dan.— 40 Per a la tribu de Dan, distribuïda per clans, va sortir la sort setena. 41 El terme de la seva possessió va ser: Saraà, Estaol, Ir-Sames, 42 Salebín, Aialon, Jetelà, 43 Elon, Tamnà, Acaron, 44 Eltecó, Guebeton, Baalat, 45 Jehud, Bené-Barac, Guet-Remmon, 46 el riu Jarcon i Recon amb el territori davant de Jafa. 47 Els fills de Dan van perdre el seu territori, però van disposar-se a atacar Lèsem. La van agafar i van passar-la a fil d'espasa. Després la van saquejar i s'hi van instal·lar. En lloc de Lèsem, l'anomenaren Dan, que era el nom del seu pare. 48 Aquesta va ser la possessió de la tribu de Dan, distribuïda per clans: cada poble amb els seus ravals.

Possessió de Josuè.— 49 Acabada, doncs, la distribució del país i determinats els límits, els israelites van donar a Josuè, fill de Nun, una possessió entremig d'ells. 50 D'acord amb una ordre de Jahvè, li van donar la ciutat que va demanar: Tamnat-Saré,   —421→   a la muntanya d'Efraïm. Va construir la ciutat i s'hi va instal·lar. 51 Aquestes són, doncs, les possessions que van repartir per sort el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, juntament amb els caps de família de les tribus dels israelites a Siló, en presència de Jahvè, a l'entrada de la tenda de l'oracle. I va quedar distribuït el país.

20 Poblacions d'asil.— 1 Jahvè havia parlat així a Josuè: «Digues això als israelites: Escolliu-vos les ciutats d'asil de què vaig parlar-vos per mitjà de Moisès. 2 Serviran per a refugiar-s'hi l'homicida que hagi mort algú per inadvertència, sense voler. 3 Seran un refugi contra el venjador de la sang. 4 El qui s'escapi en una ciutat d'aquestes, s'aturarà a l'entrada de la porta de la ciutat i farà la seva declaració als ancians d'aquella ciutat. Llavors l'admetran amb ells a la ciutat, li oferiran un lloc i conviurà amb ells. 5 En cas que el venjador de sang el perseguís, que no li donin pas l'homicida: va matar un seu company sense voler, sense que l'hagués odiat mai. 6 Viurà en aquella ciutat fins al dia que es presenti davant l'assemblea de la confederació per ser jutjat, que serà quan es mori el gran sacerdot que hi hagi per aquell temps. Aleshores l'homicida podrà tornar al seu poble, a casa seva, al poble d'on havia fugit.

7 Van consagrar, doncs, Quedes, a la Galilea, a la muntanya de Neftalí; Siquem, a la muntanya d'Efraïm, i Cariat-Arbé, o sigui, Hebron, a la muntanya de Judà. 8 De l'altra banda del Jordà, a l'orient de Jericó, van escollir Bòsor, al desert, al Planell de la tribu de Rubèn; Ramot, a Galaad, de la tribu de Gad, i Gaulon, a Basan, de la tribu de Manasés. 9 Aquestes foren les ciutats convingudes per a tots els israelites i també per als forasters que vivien entre ells, perquè pogués refugiar-s'hi tothom qui hagués mort algú per inadvertència; així no havia de morir a les mans del venjador de la sang. Això fins que no   —422→   comparegués davant l'assemblea de la confederació per ser jutjat.

21 Poblacions levítiques²³⁶.— 1 Els caps de famílies dels levites van presentar-se un dia al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun i als caps de família de les tribus dels israelites, 2 a Siló, en terra de Canaan, i els van exposar el que segueix: «Jahvè va manar per mitjà de Moisès, que ens donessin unes viles de residència amb els prats corresponents per al nostre bestiar. 3 Aleshores els israelites, complint l'ordre de Jahvè, els van donar, de les seves possessions, aquestes viles amb els prats. 4 Una sort va tocar al clan dels cahatites: els fills del sacerdot Aharon, entre els levites distribuïts per famílies, van obtenir per la sort tretze pobles, de les tribus de Judà, de Simeó i de Benjamí. 5 Els altres fills de Cahat, distribuïts per famílies, van obtenir per la sort deu pobles de les tribus d'Efraïm, de Gad i de la mitja tribu de Manasés. 6 Els fills de Guerson, distribuïts per famílies, van obtenir per la sort tretze pobles de les tribus d'Issacar, d'Asar, de Neftalí i de la mitja tribu de Manasés, a Basan. 7 Els fills de Merarí, distribuïts per famílies, van obtenir per la sort dotze pobles de les tribus de Rubèn, de Gad i de Zabuló. 8 Els israelites, doncs, van donar als levites, per la sort, aquestes poblacions amb els seus prats, tal com ho havia manat Jahvè per boca de Moisès.

Part dels cahatites.— 9 De la tribu dels fills de Judà i de la tribu dels fills de Simeó, van donar aquestes viles, assenyalades pel seu nom: 10 Per als fills d'Aharon, del clan dels cahatites, d'entre els fills de Leví, com que la primera sort va ser per a ells, 11 van donar-los: Cariat-Arbé, metròpolis dels enaquites, que és Hebron, a la muntanya de Judà, junt amb els prats del voltant. 12 El camp de la ciutat, però, i els seus ravals, ja els havien donats a Caleb fill de Jefonnè. 13 Van donar també als fills del sacerdot Aharon una ciutat d'asil per als homicides, Hebron amb els seus prats, Lebnà amb els seus prats, 14 Jeter amb els seus prats, Estemó amb els seus prats, 15 Holon amb els seus prats, Dabir amb els seus   —423→   prats, 16 Asan amb els seus prats, Jotà amb els seus prats i Bet-Sames amb els seus prats: nou pobles d'aquelles dues tribus. 17 De la tribu de Benjamí: Gabaon amb els seus prats, Gabé amb els seus prats, 18 Anatot amb els seus prats i Alamat amb els seus prats: quatre pobles. 19 El total de les viles dels fills d'Aharon era de tretze: les viles i els seus prats. 20 I les famílies dels altres levites cahatites, dels altres fills de Cahat, van obtenir les seves viles de la sort de la tribu d'Efraïm. 21 Els donaren una ciutat d'asil per a l'homicida: Siquem amb els seus prats, a la muntanya d'Efraïm. I també Gàzer amb els seus prats, 22 Quibsaim amb els seus prats i Bet-Horon amb els seus prats: quatre viles. 23 De la tribu de Dan: Eltecó amb els seus prats, Guebeton amb els seus prats, 24 Aialon amb els seus prats i Guet-Remmon amb els seus prats: quatre pobles. 25 De la mitja tribu de Manasés: Taanac amb els seus prats i Jeblaam amb els seus prats: dues ciutats. 26 En total, deu poblacions amb els seus prats, per a les famílies dels altres fills de Cahat.

Part dels guersonites.— 27 Els fills de Guerson, un dels clans dels levites, van obtenir: de la mitja tribu de Manasés, una ciutat d'asil per als homicides: Gaulon, a Basan, amb els seus prats, i també Astarot amb els seus prats: dues ciutats. 28 De la tribu d'Issacar: Quesion amb els seus prats, Deberet amb els seus prats, 29 Jerimot amb els seus prats, i En-Gannim amb els seus prats: quatre poblacions. 30 De la tribu d'Aser: Mesaal amb els seus prats, Abdon amb els seus prats, 31 Helcat amb els seus prats i Rohob amb els seus prats: quatre poblacions. 32 De la tribu de Neftalí: una ciutat d'asil per als homicides, Quedes, a la Galilea, amb els seus prats, i també Hemmat amb els seus prats i Cartan amb els seus prats: tres poblacions. 33 El total de les viles dels guersonites, distribuïts per famílies, era de tretze, amb els prats corresponents.

Part dels merarites.— 34 Les famílies dels fills de Merarí, dels levites restants, van obtenir de la tribu de Zabuló: Jacnaam amb els seus prats, Cartà amb els seus prats, 35 Damnà amb els   —424→   seus prats i Nahalol amb els seus prats: quatre poblacions. 36 I a l'altra banda del Jordà, enfront de Jericó, de la tribu de Rubèn, la ciutat d'asil per als homicides, Bòsor amb els seus prats i també Jahas amb els seus prats, 37 Quedimot amb els seus prats, i Mefàat amb els seus prats: quatre poblacions. 38 De la tribu de Gad: la ciutat d'asil per als homicides, Ramot, a Galaad, amb els seus prats, i Mahanaim amb els seus prats; 39 Hesebon amb els seus prats, i Jazer amb els seus prats quatre poblacions. 40 Totes les viles donades per sort als fills de Merarí, de la resta dels clans dels levites, distribuïts per famílies, eren dotze. 41 El total de les viles dels levites dintre la propietat dels israelites era de quaranta-vuit, amb els prats respectius. 42 Cada una d'aquestes viles tenia prats de pasturatge al seu voltant. Totes tenien prats.

Conclusió: Jahvè ha complert totes les promeses.— 43 Jahvè, doncs, va donar a Israel tot el país que havia jurat de donar als seus pares. Ells van conquerir-lo i s'hi van instal·lar. 44 Exactament com havia jurat als seus pares, Jahvè va concedir-los el repòs a tot el voltant. Cap dels seus enemics no va poder resistir-los; Jahvè els va posar tots a les seves mans. 45 Ni una de les bones promeses que Jahvè havia fet a la casa d'Israel no va fallar. Tot es va complir.

22 Josuè acomiada els guerrers transjordans.— 1 Per aquell temps, Josuè va fer cridar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés, 2 i els va dir: «Heu guardat tot el que us va manar Moisès, servent de Jahvè, i m'heu obeït en tot allò que us he ordenat. 3 No heu abandonat els vostres germans, des de fa molt temps fins al dia d'avui. Heu observat exactament el manament   —425→   de Jahvè, el vostre Déu. 4 Ara, finalment, Jahvè, el vostre Déu, ha instal·lat els vostres germans, tal com va prometre'ls. És el moment de tornar-vos-en a casa vostra, al país on teniu la vostra possessió, que Moisès, servent de Jahvè, va donar-vos a l'altra banda del Jordà. 5 Només us demano una cosa: Mireu bé de complir el manament i la llei que us va donar Moisès, d'estimar Jahvè, el vostre Déu, de seguir tots els seus camins, de guardar els seus manaments, de ser-li fidels, de servir-lo, en fi, amb tot el cor i amb tota l'ànima». 6 I Josuè va beneir-los, els va acomiadar, i se n'anaren a casa seva. 7 Moisès havia donat un territori a Basan a la mitja tribu de Manasés, i a l'altra mitja tribu, Josuè li havia donat un territori al costat dels seus germans de la banda occidental del Jordà. En enviar-los a casa seva, Josuè va beneir-los també, 8 dient-los: «Torneu-vos-en a casa vostra carregats de riqueses, amb molts ramats, amb plata i or, bronze i ferro, i amb una gran quantitat de vestits. Compartiu ara el botí dels enemics amb els vostres germans».

Erecció d'un altar a la riba del Jordà.— 9 Així, els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés se'n tornaren separant-se dels altres israelites des de Siló, al país de Canaan, per anar-se'n a la regió de Galaad. Era la terra de la seva possessió, que havien obtingut d'acord amb l'oracle de Jahvè per mitjà de Moisès. 10 Arribats a les dunes del Jordà, encara en país de Canaan, els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés van construir un altar ran del Jordà: un altar grandiós. 11 Aviat els israelites van sentir dir: «Els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés han construït un altar enfront del país de Canaan, a les dunes del Jordà, a l'altra banda dels israelites.

Reacció de les tribus occidentals.— 12 En sentir això va reunir-se tota la confederació dels israelites a Siló per anar-los a atacar. 13 Primer, però, van trametre als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manasés, el fill del sacerdot Eleazar, Finehès. 14 Anaren amb ell també deu notables, un per cada una de les famílies, per cada una de   —426→   les tribus d'Israel, i els caps de cada casa, caps dels clans d'Israel. 15 Es dirigien, doncs, als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manasés, a la regió de Galaad, i els van dir: 16 «Això us pregunten tots els de la confederació de Jahvè: ¿Què significa aquesta infidelitat que heu comès contra el Déu d'Israel? ¿Com és que us aparteu avui del seu culte construint-vos aquest altar, i us rebel·leu avui contra Jahvè? 17 ¿No en tenim prou amb el crim de Fegor, del qual encara no ens hem purificat, i que ha estat un flagell contra la confederació de Jahvè? 18 Avui us allunyeu del culte de Jahvè, i demà s'encendrà el seu enuig contra tota la confederació d'Israel. 19 Si us sembla profana la terra que posseïu, passeu a la terra de la possessió de Jahvè, on hi ha el lloc on Jahvè resideix, i tindreu una possessió entre nosaltres. Però no us rebel·leu contra Jahvè ni contra nosaltres, construint-vos un altar rival de l'altar de Jahvè, el nostre Déu. 20 Quan Acan, fill de Zaré, va cometre aquella infidelitat en coses destinades a l'extermini sagrat, ¿no va provocar la severitat contra tota la confederació d'Israel, malgrat que era un sol individu? ¿I no va haver de morir pel seu crim?»

Resposta de les tribus transjordanes.— 21 Els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés van respondre als caps dels clans d'Israel: 22 «El Déu dels déus, Jahvè, el Déu dels déus, Jahvè, ho sap prou i també Israel ho sabrà: si hem estat rebels i infidels a Jahvè, no ens salveu, Jahvè, en el dia d'avui; 23 si ens hem construït un altar per apartar-nos del culte de Jahvè, per oferir-hi holocaustos i ofrenes, per immolar-hi víctimes de comunió, que Jahvè mateix en demani comptes! 24 El cert es que ho hem fet per por d'una cosa; ens hem dit: El dia de demà, els vostres fills preguntaran als vostres: ¿Quina relació hi ha entre vosaltres i Jahvè, Déu d'Israel? 25 Jahvè ha posat una frontera, que és el Jordà, entre nosaltres i vosaltres, fills de Rubèn i de Gad. No teniu part amb Jahvè. De manera que els vostres mateixos fills impedirien als nostres de donar culte a Jahvè.   —427→   26 Llavors ens hem dit: Construïm pel nostre compte un altar, no pas per oferir holocaustos i altres sacrificis, 27 sinó perquè sigui un testimoniatge entre nosaltres i vosaltres, i entre les generacions que vindran darrera nostre, que tenim dret a donar culte a Jahvè a la seva presència amb els nostres holocaustos, sacrificis i víctimes de comunió, i perquè els nostres fills no vinguin a dir el dia de demà: Vosaltres no teniu part amb Jahvè! 28 Hem pensat: Si mai ens vinguessin a dir això, a nosaltres o als nostres descendents, els respondríem: Mireu quina còpia de l'altar de Jahvè van fer els nostres pares, i no per oferir holocaustos o altres sacrificis, sinó perquè fos un testimoniatge entre nosaltres i vosaltres. 29 Lluny de nosaltres de rebel·lar-nos contra Jahvè i d'apartar-nos del seu culte, construint-nos un altar per a oferir holocaustos, ofrenes i víctimes, rival de l'altar de Jahvè, Déu nostre que hi ha davant del seu tabernacle».

Aprovació.— 30 Quan el sacerdot Finehès, els notables de la confederació i els caps dels clans d'Israel van haver escoltat la resposta dels rubenites, dels gadites i dels de Manasés, van trobar-ho bé. 31 Finehès, fill del sacerdot Eleazar, va dir llavors als rubenites, als gadites i als de Manasés: «Avui veiem que Jahvè és enmig de nosaltres, perquè no heu estat infidels a Jahvè. Heu deslliurat els israelites de la mà de Jahvè». 32 Llavors Finehès, fill del sacerdot Eleazar, junt amb els notables, van tornar-se'n d'on eren els rubenites i els gadites, del país de Galaad, cap a la terra de Canaan, amb els israelites, per comunicar-los la resposta. 33 Aquesta va semblar bé als israelites; van lloar-ne Déu, i no van parlar més d'anar-los a atacar, ni de destruir el país on residien els rubenites i els gadites. 34 Els fills de Rubèn i els fills de Gad van anomenar Testimoniatge aquell altar, perquè deien: «És un testimoniatge entre nosaltres que Jahvè és Déu».

La Bíblia      versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat