17 Micà fa de la seva casa un santuari.— 1 Hi havia un home de la muntanya d'Efraïm que es deia Micà. 2a Va dir a la seva mare: «Els mil cent sicles de plata que et van prendre, i a propòsit dels quals tu vas proferir una maledicció, i vas dir —com jo mateix vaig sentir-ho—: 3b «Aquests diners, els consagro solemnement a Jahvè per fer-ne una imatge i una estàtua de fosa», 2b doncs, bé, aquests diners, els tinc jo. Sóc jo qui te'ls havia presos, 3c i ara te'ls torno». 2c La seva mare va respondre: «Que el meu fill sigui beneït de Jahvè». 3a I Micà li va restituir els mil cent sicles de plata. 4 Un cop ell li va haver tornat els diners, ella en va prendre dos-cents sicles i els va donar a un argenter perquè els fongués i en fes una imatge i una estàtua de fosa. I la tenien a la casa de Micà. 5 Micà, doncs, va fer de la seva casa un santuari. Va fer també un efod i terafim i va confiar-ho a un dels seus fills perquè li fes de sacerdot. 6 Aquell temps, no hi havia rei a Israel, i cadascú feia allò que li semblava bé.

Un levita es posa al servei de Micà.— 7 Hi havia un jove de Bet-Lèhem de Judà, del clan de Judà, que era levita i vivia allí. 8 Aquest va marxar de la ciutat de Bet-Lèhem de Judà per anar-se'n a viure on trobés acolliment.   —469→   Tot fent camí, arribà a la muntanya d'Efraïm, a la casa de Micà. 9 Micà li va preguntar: «D'on véns?» Ell li va respondre: «Sóc un levita de Bet-Lèhem de Judà, i estic viatjant per trobar on poder viure». 10 Micà li digué: «Queda't amb mi; em faràs de pare i de sacerdot, et donaré deu sicles de plata l'any, els vestits que et calguin i la manutenció. 11 El levita va consentir a quedar-se amb aquell home, de manera que va ser com un dels seus fills. 12 Micà va donar la investidura al levita, i el jove li va fer de sacerdot: s'estava a la casa de Micà. 13 Llavors Micà va pensar: «Ara estic segur que Jahvè em tractarà bé; tinc un levita per sacerdot».

18 Els danites busquen nous territoris.— 1 Aquell temps, no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on habitar, perquè fins aleshores no li havia tocat cap possessió entre les tribus d'Israel. 2 Van enviar cinc homes del seu clan, homes valents de Saraà i Estaol, perquè exploressin el país i en fessin un reconeixement. Van arribar a la muntanya d'Efraïm a casa de Micà, i van fer-hi nit. 3 Estant prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s'hi i li digueren: «Qui t'ha portat aquí? Què hi fas? Què hi tens aquí?» 4 Ell els respongué: «Micà ha fet per mi tal i tal cosa. Em dóna un sou, i li faig de sacerdot». 5 Llavors li van demanar «Consulta Déu, per saber si reeixirem en el viatge que estem fent». 6 La resposta del sacerdot va ser: «Aneu en pau, que Jahvè mira amb bons ulls el viatge que esteu fent». 7 Els cinc homes se'n van anar i arribaren a Lais. I van veure que la gent que hi habitava vivien refiats sota el govern dels sidonis, tranquils i segurs. No els mancava res del que es pot trobar a la terra. Estaven lluny dels sidonis i no tenien cap contacte amb ningú. 8 Arribats als seus germans de Saraà i d'Estaol, aquests els van preguntar: «Què ens dieu?» Els van respondre: «Hem caminat, hem recorregut el país fins a Lais i hem vist que la gent que hi habita viuen refiats, sota el govern dels sidonis, però estan lluny   —470→   dels sidonis i no tenen relació amb ningú. Pugem contra ells, perquè ens hem fet càrrec del país, i és excel·lent de debò. Com és que no dieu res? No us faci mandra d'anar a conquistar aquell territori. 10 Quan hi arribareu, trobareu una gent desprevinguda. És un país extens, i és segur que Déu l'ha posat a les vostres mans. Es un lloc on no manca res del que es pot trobar a la terra».

Els danites s'enduen les imatges de Micà.— 11 Van partir, doncs, del clan danita de Saraà i d'Estaol, sis-cents homes armats. 12 Pujaren i acamparen a Cariat-Jarim, a Judà. Per això, han anomenat aquell indret Mahané-Dan fins avui. Es a ponent de Cariat-Jarim. 13 D'allà van anar travessant la muntanya d'Efraïm, fins arribar a la casa de Micà. 14 Llavors, els cinc homes que havien anat a explorar el terreny a Lais van fer aquest raonament als seus germans: «¿Sabeu que en aquestes cases hi ha un efod i terafim, una imatge i una estàtua de fosa? Mireu què podeu fer». 15 I, separant-se, van anar a la casa del jove levita, la casa de Micà, i el van saludar. 16 Mentrestant, els sis-cents homes danites, armats, eren a l'entrada. 17 Els cinc que havien anat a explorar el territori van entrar, van agafar la imatge i l'efod, els terafim i l'estàtua de fosa. El sacerdot continuava a l'entrada, amb els sis-cents homes armats, 18 mentre ells entraven a la casa de Micà, i agafaven la imatge, l'efod, els terafim i l'estàtua de fosa. Quan el sacerdot els va dir: «Què feu?», 19 ells li respongueren: «Calla. Tapa't la boca i vine amb nosaltres, que ens faràs de pare i de sacerdot. ¿Què és millor: que siguis sacerdot per a la família d'un sol home, o bé que siguis sacerdot d'una tribu i de tot un clan d'Israel?». 20 El sacerdot va estar-hi d'acord; va agafar l'efod, els terafim i la imatge, i es va posar enmig d'aquella gent.

21 Després van emprendre la marxa, un cop col·locats al davant les dones, la mainada, el bestiar i els bagatges. 22 ja s'havien allunyat de la casa de Micà, quan la gent que vivia a les cases veïnes es va aplegar per perseguir els danites. 23 Com que cridaven darrera d'ells, es van   —471→   girar i digueren a Micà: «Què et passa, que t'exclames tant?» 24 Ell respongué: «M'heu pres el déu que vaig fer fabricar, junt amb el sacerdot. Us en aneu, i a mi, què em queda? ¿Com podeu dir-me encara «Què et passa?» 25 Els danites li digueren: «Vés amb compte, si et tornem a sentir; se't podrien tirar a sobre uns homes que ja estan irritats, i tu mateix series causa de perdició per a tu i per a tota la teva família». 26 Els danites van seguir el seu camí, i Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se'n tornà a casa seva.

Presa de Lais. Fundació del santuari de Dan.— 27 Ells, doncs, duent tot allò que Micà havia fabricat i el sacerdot que tenia, van arribar a Lais, on tothom vivia tranquil i confiat; van exterminar-los a fil d'espasa, i van calar foc a la ciutat. 28 No hi va haver qui els pogués salvar, perquè la ciutat era lluny de Sidó, i no tenien relació amb ningú. Era a la vall de Bet-Rohob. Després d'haver reconstruït la ciutat, s'hi van establir 29 i van anomenar-la Dan, el nom del seu pare, fill d'Israel. Primitivament, però, el nom de la ciutat era Lais. 30 Després, els danites van erigir aquella imatge, i Jonatàs, fill de Guersom, fill de Moisès, junt amb els seus fills, van ser els sacerdots de la tribu danita fins al dia de la deportació del país. 31 Van tenir instal·lada per al propi ús la imatge que Micà havia fabricat, tot el temps que la casa de Déu va ser a Siló.

19 Un levita d'Efraïm va a buscar la seva concubina.— 1 Per aquell temps, quan Israel encara no tenia rei, hi havia un levita, que vivia foraster al límit de la muntanya d'Efraïm i que havia pres per concubina una dona de Bet-Lèhem de Judà. 2 Amb ocasió d'una enrabiada, la concubina li va marxar a casa del seu pare, a Bet-Lèhem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era, 3 quan el seu marit va fer el pensament d'anar-la a trobar   —472→   per tocar-li el cor i fer-la tornar. Anava amb el seu criat i amb un parell d'ases. Ella el va fer entrar a casa del pare. Quan el pare de la noia el va veure, va estar-ne content. 4 El seu sogre, el pare de la noia, va forçar-lo a quedar-se amb ell tres dies. Menjaven, bevien i allà passaven la nit. 5 El quart dia, en llevar-se al matí, quan ja es disposava a marxar, el pare de la noia va dir al seu gendre: «Menja un tros de pa, per agafar forces. Després ja marxareu». 6 Es van asseure, doncs, a menjar i beure tots dos junts. Llavors el pare de la noia va dir a l'home: «Et demano encara que t'avinguis a fer nit aquí. Això t'anirà bé». 7 L'home ja s'aixecava per anar-se'n, però, davant la insistència del sogre, es va quedar a passar la nit allà. 8 Quan al matí del dia cinquè va llevar-se per partir, el pare de la noia li diu: «Menja, va». I es van estar entretenint fins al caient del dia, menjant tots dos plegats. 9 Ja es disposava a marxar, amb la concubina i el criat, quan el sogre seu, el pare de la noia, li va dir: «Mira que ja es fa tard. Passeu aquí la nit. Ja veus com va baixant el dia. Queda't aquesta nit que et farà bé. Demà ja us llevareu per fer el vostre camí fins a casa teva». 10 Però l'home no va voler quedar-se aquella nit, i va marxar. Així, va arribar a les envistes de Jebús, que és Jerusalem, duent els dos ases albardats, a més de la seva concubina i el criat.

Busquen acolliment a Gabaà.— 11 Quan eren prop de Jebús, el dia ja havia baixat molt. En dir-li el criat: «Arribem-nos fins en aquesta ciutat dels jebuseus i passem-hi la nit», 12 l'amo va respondre: «No ens acostem a una ciutat estrangera, que no és dels israelites. Més val que passem de llarg, fins a Gabaà». 13 I va dir encara al criat: «Vés caminant; ens arribarem en un d'aquests llocs, i passarem la nit a Gabaà o a Ramà». 14 Van continuar, doncs, i el sol se'ls pongué quan eren davant de Gabaà de Benjamí. 15 Llavors van deixar el camí per anar a passar la nit a Gabaà. Un cop dins, s'assegué en un carrer de la vila, però no hi havia qui els acollís a casa per passar-hi la nit. 16 Un vell que tornava al vespre de la feina   —473→   del camp, i era de la muntanya d'Efraïm, resident a Gabaà —la gent del lloc eren benjaminites—, 17 va veure que hi havia un vianant al carrer de la vila, i li va dir: «On vas i d'on véns?» 18 Ell li respon: «Estem de pas, de Bet-Lèhem de Judà, i ara me'n torno cap a casa, però no hi ha qui m'aculli a casa seva. 19 Tant de palla com de farratge per als nostres ases, ja en tenim; de pa i de vi per a mi, per a la teva serventa i per al criat que ens acompanya, també en tenim. No fa falta res». 20 Li diu el vell: «La pau sigui amb tu! Jo m'encarrego de tot allò què et faci falta. No passis la nit al carrer». 21 Els va fer entrar a casa seva, va donar farratge als ases, els rentà els peus, i menjaren i begueren.

Perversió dels habitants de Gabaà.— 22 Mentre sopaven, uns brètols de la ciutat van voltar la casa i trucaven a la porta, dient al vell, amo de la casa: «Fes sortir aquest home que ha entrat a casa teva, que el volem conèixer»²⁵². 23 L'amo de la casa va sortir per dir-los: «No, germans, no sigueu dolents. No vulgueu cometre una estupidesa com aquesta amb un home que ha entrat a casa meva. 24 Mireu: faré sortir la meva filla verge. D'ella, abuseu-ne i feu-ne el que us sembli, però a aquest home, no li feu una estupidesa així»²⁵³. 25 Però aquells homes no el volien escoltar. Llavors el foraster va agafar la seva concubina i els la va dur a fora. Ells la van conèixer i van estar abusant d'ella tota la nit fins a la matinada. A trenc d'alba, la van deixar estar. 26 Cap al matí, ella es va deixar caure a l'entrada de la casa de l'home on era el seu marit, fins què es va fer clar. 27 El seu marit es va llevar al matí i, en obrir la porta de la casa per sortir a fer el seu camí, la seva concubina estava caiguda a l'entrada de la casa, amb les mans sobre el llindar. 28 Ell li diu: «Aixeca't, i anem-nos-en». Però no va respondre. Llavors l'home l'agafà, la va carregar sobre l'ase i es va posar en marxa cap al seu lloc. 29 Arribat a casa seva, agafà la seva concubina i, ganivet en mà, va anar tallant-la membre per membre, en dotze trossos. I així la va enviar a tot el   —474→   territori d'Israel²⁵⁴. 30 I va donar aquest encàrrec als emissaris: «Digueu això per tot Israel: «¿Ha estat mai vista una cosa semblant des del dia que els israelites van pujar d'Egipte fins avui? Reflexioneu-hi, decidiu, i digueu vosaltres mateixos». I tots els qui ho veien, deien «Mai no s'havia vist una cosa semblant d'ençà que els israelites van pujar d'Egipte fins avui».

20 Els israelites determinen de fer justícia.— 1 Tots els israelites van sortir, de Dan fins a Beer-Sabé i fins al país de Galaad; tota la confederació es va reunir com un sol home, davant Jahvè, a Masfà. 2 Tots els caps del poble, totes les tribus d'Israel, van assistir a la reunió del poble de Déu: eren quatre-cents mil homes d'infanteria, capaços d'empunyar l'espasa. 3 També els homes de Benjamí es van assabentar que els israelites havien pujat a Masfà. Llavors els israelites van dir: «Expliqueu com ha estat comès aquest crim». 4 Va respondre el levita, el marit de la dona maltractada: «Vaig arribar amb la meva concubina a Gabaà de Benjamí per passar-hi la nit, 5 i els homes de Gabaà es van alçar contra mi durant la nit i van rodejar la casa on jo era. A mi, em volien matar, i la meva concubina, van violentar-la fins que va morir. 6 Llavors jo vaig agafar la meva concubina, la vaig fer trossos i vaig enviar-la a totes les contrades de l'heretatge d'Israel, perquè sabessin quina atrocitat i quina estupidesa han comès dintre d'Israel. 7 Tots vosaltres sou aquí, israelites. Delibereu, i preneu aquí mateix la decisió». 8 Llavors van alçar-se tots com un sol home, dient: «Que ningú no se'n vagi o es retiri a casa seva. 9 Atacarem Gabaà. Segons determini la sort, 10 prendrem deu homes per cada cent d'entre totes les tribus d'Israel, cent per cada mil i mil per cada deu mil, perquè recullin queviures per als homes que aniran a Gabaà de Benjamí per fer justícia de l'estupidesa que han comès a Israel». 11 Així va aplegar-se tota la gent d'Israel, units com un sol home contra la ciutat.

Obstinació de Benjamí.— 12 Les tribus d'Israel van enviar   —475→   missatgers a tota la tribu de Benjamí per dir: «¿Què és aquest crim què han comès entre vosaltres? 13 Doneu-nos aquests brètols de Gabaà; els farem morir i extirparem d'Israel aquest mal». Però els homes de Benjamí van refusar d'accedir a la petició dels seus germans israelites, 14 i de tots els pobles van aplegar-se a Gabaà per sortir a combatre contra els israelites. 15 La revista de les tropes de Benjamí, aquell dia, va donar: de tots els pobles, vint-i-cinc mil homes capaços d'empunyar l'espasa, sense comptar els habitants de Gabaà revistats, que foren set-cents homes escollits. 16 Entre tota aquella gent, hi havia set-cents homes escollits, que tiraven amb l'esquerra igual que amb la dreta. Tots aquests podien apuntar amb la fona a un cabell, sense fallar el tret. 17 Els homes d'Israel revistats, descomptant Benjamí, eren quatre-cents mil guerrers, capaços d'empunyar l'espasa. 18 Els israelites van pujar a Bet-El per consultar Déu, en aquests termes «¿Qui de nosaltres anirà al davant en la guerra contra Benjamí?» Jahvè va respondre: «Judà anirà al davant».

Atacs fracassats d'Israel.— 19 Els israelites, doncs, es llevaren de bon matí, i van acampar davant Gabaà. 20 Havien sortit per atacar Benjamí i s'havien arrenglerat contra Gabaà, 21 però van sortir els benjaminites de Gabaà, i aquell dia van caure vint-i-dos mil homes d'Israel. 22 La multitud dels israelites es va refer, i van tornar a arrenglerar-se en ordre de batalla al mateix lloc on s'havien arrenglerat el primer dia. 23 Llavors els israelites pujaren a lamentar-se davant de Jahvè fins al vespre, i van fer a Jahvè aquesta consulta: «¿Hem de tornar a emprendre la batalla contra el nostre germà?» Jahvè va respondre: «Pugeu contra ell». 24 El segon dia, doncs, els israelites s'hi van acostar, 25 però els homes de Benjamí van sortir de Gabaà al seu encontre, aquell segon dia, i van abatre encara divuit mil homes, capaços d'empunyar l'espasa. 26 Llavors, amb tots els homes de guerra, van pujar tots els israelites a Bet-El, i van estar-se allà, lamentant-se davant Jahvè. Tot aquell dia, van dejunar fins al vespre. També van oferir holocaustos i víctimes de comunió   —476→   davant Jahvè. 27 Aquell temps, es trobava allà l'arca de l'aliança. Un cop més els israelites van consultar Jahvè, 28 per mitjà de Finehès, fill d'Eleazar, fill d'Aharon, que estava al seu servei per aquells dies, dient: «¿Hem de tornar a emprendre la guerra contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o bé ho deixem córrer?» Jahvè va respondre: «Pugeu, que demà el posaré a les vostres mans».

Derrota de Benjamí.— 29 Llavors Israel va posar gent emboscada al voltant de Gabaà. 30 En pujar els israelites contra els benjaminites el tercer dia, es van arrenglerar contra Gabaà com cada vegada. 31 Els homes de Benjamí sortiren a l'encontre de les tropes, atrets a fora de la ciutat, i van començar a atacar, fent víctimes d'entre la gent com les altres vegades, pels camins que pugen l'un de Bet-El i l'altre de Gabaon, a camp ras. En van matar uns trenta d'Israel. 32 Els benjaminites pensaven: «Ja els tenim derrotats com el primer dia». Però els israelites havien ordenat: «Fugirem per atreure'ls fora de la ciutat, camins enllà». 33 Llavors, cada israelita va sortir del seu lloc i va preparar l'atac a Baal-Tamar, mentre els emboscats d'Israel sortien d'improvís del seu amagatall, a l'occident de Gabaà. 34 Deu mil homes escollits d'entre tot Israel es van presentar davant de Gabaà. La batalla va ser dura. Els benjaminites no sospitaven el desastre que els queia al damunt. 35 Jahvè va derrotar Benjamí enfront d'Israel. Els israelites van abatre aquell dia vint-i-cinc mil i cent homes de Benjamí, tots ells capaços d'empunyar l'espasa. 36 Els benjaminites van veure que eren derrotats...

Les tropes d'Israel cedien el lloc a Benjamí perquè confiaven en l'emboscada que havien parat contra Gabaà. 37 Els emboscats, de sobte, es van desplegar cap a Gabaà, i van passar tota la ciutat a fil d'espasa. 38 Les tropes d'Israel havien convingut amb els emboscats que, quan ells aixequessin un senyal de fum des de la ciutat, 39 les tropes d'Israel passarien a l'ofensiva. Benjamí ja havia començat a atacar i havien fet una trentena de víctimes entre els israelites. Pensaven: «Quedaran derrotats davant nostre   —477→   com a la primera batalla». 40 Però, així que el senyal, la columna de fum, va començar de pujar de la ciutat, Benjamí, girant-se enrera, va veure que la ciutat sencera cremava com un holocaust que s'enfila cap al cel. 41 Llavors, quan els homes d'Israel van passar a l'ofensiva, els de Benjamí es van esglaiar, adonant-se del desastre que els venia a sobre. 42 I van fugir davant els homes d'Israel, en direcció del desert. Però la batalla els anava estrenyent, i els qui venien de la ciutat, els derrotaven, agafant-los al mig. 43 Mentre encerclaven Benjamí, el perseguien sense repòs, i el van vèncer enfront de Gabé, al costat oriental. 44 En van caure divuit mil de Benjamí, tots ells homes de guerra. 45 Els restants van fugir desert enllà, a la Roca de Remmon. Però, pels camins, els israelites van arreplegar-ne uns cinc mil homes, i encara els van anar seguint de prop fins a Guedom. Van matar-ne dos mil. 46 En total, els caiguts de Benjamí aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capaços d'empunyar l'espasa. Tots eren bons guerrers. 47 Sis-cents dels fugitius s'havien dirigit a la Roca de Remmon. 48 Els homes d'Israel van retornar contra els benjaminites i van matar a fil d'espasa la població mascle de la ciutat, homes i bestiar, tot allò que trobaven. A més, van calar foc a tots els pobles que es trobaven per allà.

21 Plany d'Israel per Benjamí.— 1 Els israelites havien fet a Masfà un jurament en aquests termes: «Cap de nosaltres no donarà la seva filla a ningú de Benjamí per muller». 2 El poble va anar a Bet-El, i es van estar allà fins al vespre, a la presència de Déu. Cridant i fent grans lamentacions, 3 deien: «¿Per què, Déu d'Israel, ha hagut de passar això a Israel, que avui manqui una de les seves tribus?» 4 L'endemà, en llevar-se la gent, van erigir allà mateix un altar, i van oferir holocaustos i víctimes de comunió. 5 Després, els israelites van dir: «¿Qui d'entre les tribus d'Israel no va assistir a la reunió prop de Jahvè?» Perquè hi havia un jurament seriós contra el qui no pugés prop de Jahvè a Masfà, què decretava que havia de morir.   —478→   6 Els israelites sentien compassió pel seu germà Benjamí, i es deien: «Avui ha estat exterminada una tribu d'Israel. 7 ¿Què farem amb els supervivents, per procurar-los dones? Nosaltres hem jurat per Jahvè de no donar-los per mullers les nostres filles».

Les noies de Jabés són reservades per a Benjamí.— 8 Llavors van dir «¿Qui és el qui, d'entre les tribus d'Israel, no ha pujat prop de Jahvè a Masfà?» I va resultar que ningú de Jabés de Galaad no havia vingut al campament, a la reunió; 9 les tropes van ser revistades, i es va trobar que no hi havia ningú dels habitants de Jabés de Galaad. 10 La confederació, doncs, va trametre allà dotze mil homes valents, amb aquesta ordre «Aneu, passeu a fil d'espasa els habitants de Jabés de Galaad, amb les dones i les criatures. 11 Dediqueu a l'extermini sagrat homes i nois i totes les dones que hagin tingut relacions maritals». 12 I van trobar entre els habitants de Jabés de Galaad quatre-centes noies verges, que no havien tingut relació amb cap home. Les van conduir al campament de Siló, al país de Canaan. 13 Tota la confederació va trametre un missatge als benjaminites que eren a la Roca de Remmon, i els van proposar la pau. 14 Amb aquesta ocasió, Benjamí va tornar, i els van donar les dones que havien deixat en vida entre les de Jabés de Galaad. Però no n'hi havia prou.

Rapte de les balladores de Siló.— 15 El poble tenia compassió de Benjamí perquè Jahvè havia fet desaparèixer una de les tribus d'Israel, 16 i els ancians de la confederació pensaven: «Com ho farem per donar esposes als restants, ja que les dones de Benjamí han estat exterminades?» 17 Com sobreviurà la resta de Benjamí, perquè no desaparegui una tribu d'Israel? 18 Nosaltres no els podem pas donar filles nostres per dones, després que els israelites han jurat: «Maleït sigui qui doni una dona a algú de Benjamí». 19 Pensant, però, que venia la festa anual de Jahvè a Siló, que és al nord de Bet-El, a l'orient del camí que puja de Bet-El a Siquem, i al sud de   —479→   Lebonà, 20 van donar aquesta ordre als benjaminites: «Aneu a amagar-vos a les vinyes. 21 Estigueu a l'aguait i, quan surtin ballant les noies de Siló, sortiu vosaltres de les vinyes, rapteu cadascú la seva dona entre les noies de Siló, i aneu-vos-en al país de Benjamí. 22 En cas que els pares d'elles o els seus germans vinguin a moure-us brega, digueu-los: «Perdoneu que hagi pres cadascú la seva dona com si estiguéssim en guerra; si haguéssiu estat vosaltres els qui ens les haguéssiu donades, ara fóreu vosaltres els culpables». 23 Així ho feren els benjaminites. Van prendre dones d'entre les balladores que van raptar, i se'n van tornar a la seva heretat, on van reconstruir els pobles per habitar-hi. 24 Després, els israelites van marxar també cadascú cap a la seva heretat. 25 Aquell temps, no hi havia rei a Israel. Cadascú feia allò que li semblava bé.

1 1 Durant el temps dels Jutges hi va haver una fam al país. Un home de Bet-Lèhem de Judà se'n va anar a viure als camps de Moab amb la seva dona i els seus dos fills. 2 Ell es deia Elimèlec, la dona, Noemí, i els fills, Mahalon i Quèlion²⁵⁶. Eren d'Efrata de Bet-Lèhem de Judà. Arribats als camps de Moab, s'hi van establir. 3 Quan Elimèlec, el marit de Noemí, es va morir, va quedar ella amb els seus dos fills. 4 Ells es van casar amb dues dones moabites; l'una es deia Orfà, i l'altra, Rut. I van viure allà uns deu anys. 5 Després es van morir tots dos, Mahalon i Quelion. La dona va sobreviure als seus fills i al marit. 6 Llavors ella, assabentada als camps de Moab que Jahvè havia visitat el seu poble i li donava pa, es va disposar a tornarse'n dels camps de Moab amb les seves dues nores.

7 Va sortir, doncs, del lloc on s'estava amb les seves dues nores i van emprendre   —480→   el camí de retorn al país de Judà. 8 Noemí va dir a les seves dues nores: «Torneu-vos-en cadascuna a casa de la vostra mare. Que Jahvè sigui amb vosaltres tan bo com vosaltres ho heu estat amb els qui ja són morts i amb mi mateixa. 9 Que Jahvè us concedeixi a totes dues de trobar un bon recer a casa d'un marit». Llavors les va besar. Elles es van posar a sanglotar 10 i li deien: «Tornarem amb tu al teu poble». 11 Però Noemí els feia: «Torneu-vos-en, filles meves. ¿Per què heu de venir amb mi? Potser tinc d'altres fills a les entranyes que poguessin ser marits vostres? 12 Torneu-vos-en, filles meves. Jo sóc massa vella per a ser d'un home. I, si digués: «Encara tinc esperances de poder passar la nit amb un home i tenir fills», 13 ¿esperaríeu que fossin grans i us estaríeu de casar-vos? No filles meves. Prou greu em sap per vosaltres que la mà de Jahvè s'hagi girat contra mi». 14 Elles es van posar a sanglotar més fort encara. Llavors Orfà va besar la seva sogra, i se'n tornà al seu poble, mentre que Rut no es volgué moure del seu costat. 15 Ella li deia: «Mira, la teva cunyada se n'ha tornat al seu poble i al seu déu. Segueix la teva cunyada». 16 Però Rut li responia:

18 Veient que s'obstinava a anar amb ella, Noemí va deixar de fer-li reflexions. 19 Caminaren juntes fins arribar a Bet-Lèhem. A la seva arribada, tota la ciutat es va interessar per elles, i es preguntaven: «¿Aquesta és Noemí?» 20 Però ella els deia:

22 Així va ser el retorn de Noemí amb Rut, la seva nora moabita, venint dels camps de Moab. Havien arribat a Bet-Lèhem al començament de la sega de l'ordi.

2 1 Noemí tenia un parent per part del seu marit, un home molt important del clan d'Elimèlec, que es deia Bóoz²⁶⁰. 2 Rut, la moabita, digué a Noemí: «Me'n vaig al camp, a espigolar darrera algú que m'ho permeti»²⁶¹. Ella li respongué: «Vés, filla meva». 3 Se n'hi va anar i espigolava pel camp darrera els segadors. Per atzar es va escaure que el camp era propietat de Bóoz, del clan d'Elimèlec. 4 Bóoz va arribar de Bet-Lèhem i va saludar els segadors: «Que Jahvè sigui amb vosaltres». Ells li respongueren: «Que Jahvè et beneeixi». 5 Llavors Bóoz va preguntar al mosso encarregat dels segadors: «¿De qui és aquesta noia?» 6 El mosso li va contestar: «És una noia moabita que ha vingut dels camps de Moab amb Noemí. 7 Ha demanat si podia espigolar i recollir entre les garbes darrera els segadors, i d'ençà que ha vingut que és a la feina, des del matí fins ara, sense descansar un sol moment al camp».

8 Llavors Bóoz va dir a Rut: «Em sents, filla meva? No vagis a cap altre camp a espigolar, no te'n vagis d'aquí. Queda't amb les meves criades. 9 Fixa't a quin tros seguen, i segueix-les. He ordenat als mossos que no et molestin. Quan tinguis set, vés on hi ha els càntirs i beu del que et donin els mossos». 10 Ella es va prosternar de cara a terra i li va dir: «¿Com és que he trobat gràcia als teus ulls i que t'interesses per mi, que sóc una estrangera?» 11 Bóoz li va respondre «M'han contat fil per randa tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit: com has abandonat el pare, la mare i el país on vas néixer, per venir en un poble que fins ara no coneixies. 12 que Jahvè recompensi la teva acció; que sigui ben plena la paga que et   —482→   reserva Jahvè, Déu d'Israel, sota les ales del qual has vingut a abrigar-te». 13 Ella li va dir: «Que trobi gràcia als teus ulls, senyor meu. Les teves paraules m'han omplert de confiança, a mi, la teva serventa, que no arribo a ser com una de les teves criades».

14 A l'hora de menjar, Bóoz li va dir: «Acosta't, que menjaràs del nostre pa i sucaràs el teu mos dins el vinagre». Ella es va asseure al costat dels segadors. Va menjar del gra torrat fins que en va tenir prou, i encara se'n va guardar. 15 Quan s'alçà per anar a espigolar, Bóoz va donar aquestes ordres als mossos: «Que espigoli fins i tot entre les garbes. No l'escridasseu. 16 Al contrari, feu caure expressament algunes espigues de les garbes i abandoneu-les perquè ella les reculli. No la renyeu».

17 Fins al vespre va estar espigolant pel camp. Acabat, va batre el que havia recollit; feia mitja quartera d'ordi. 18 S'ho va endur cap a casa, i va ensenyar a la seva sogra el que havia espigolat. També va treure el gra torrat que es guardava, i l'hi va donar. 19 La seva sogra va preguntar: «On has estat espigolant avui? Beneït sigui el qui t'ha tingut tanta consideració». Ella li va explicar: «L'home amb qui he treballat avui es diu Bóoz». 20 Noemí va exclamar: «Sigui beneït de Jahvè; mai no deixa de ser bondadós amb vius i morts». Llavors Noemí li va declarar: «Aquest és un parent nostre, dels qui tenen sobre nosaltres el dret de rescat»²⁶². 21 Rut, la moabita, va afegir: «A més, m'ha dit: «Queda't amb els meus mossos fins que acabin tota la sega». 22 Noemí va dir a la seva nora: «Molt bé, filla meva, vés amb els seus mossos, que així no t'exposaràs que et maltractin en un altre camp». 23 Es va ajuntar, doncs, al personal de Bóoz per espigolar fins que acabaren la sega de l'ordi i del blat. Però vivia amb la seva sogra.

3 1 Noemí va dir a la seva nora: «Fill a meva, ¿no trobes que em toca a mi de procurar millorar-te la situació? 2 Ara bé, ¿no és parent nostre aquest Bóoz, amb les   —483→   criades del qual has estat? Mira, aquest vespre ell venta a l'era de l'ordi. 3 Renta't, doncs, perfuma't, vesteix-te i baixa a l'era. No et deixis veure d'ell fins que no hagi acabat de menjar i de beure. 4 Un cop sigui al seu jaç i t'hagis fixat on dorm, hi vas, li descobreixes els peus i t'hi ajeus²⁶³. Ell ja t'indicarà què has de fer». 5 Ella li respongué: «Faré tot el que em dius». 6 Va baixar a l'era i va fer tot el que la seva sogra li havia menat. 7 Bóoz, que havia menjat i begut i estava satisfet, se n'anà a jeure vora la pila de gra. Ella, doncs, s'hi acostà a poc a poc, li descobrí els peus, i s'hi ajagué. 8 A mitjanit, l'home va tenir un espant: en tombar-se va veure una dona ajaguda ran dels seus peus. 9 Li diu: «Qui ets tu?» Ella va respondre: «Sóc Rut, la teva serventa. Desplega la teva flassada damunt la teva serventa, perquè el meu rescat depèn de tu». 10 Llavors ell li diu: «Que Jahvè et beneeixi, filla meva! Aquesta bona obra que ara fas és millor que la primera, perquè no vas darrera de cap jove, ni pobre ni ric. 11 Per tant, no tinguis por. Faré per tu tot el que demanis, perquè tothom a la porta de la ciutat sap que ets una dona com cal. 12 Ara bé, és cert que el dret del teu rescat recau damunt meu, però encara tens un altre parent més pròxim que jo. 13 Aquesta nit, queda't aquí. Però demà al matí, si ell accedeix de bon grat al seu dret, que et rescati ell. Si ell no ho vol fer, et rescataré jo. T'ho juro pel Déu viu. Ara descansa fins al matí».

14 Va estar jaient als seus peus fins a la matinada. Bóoz es va alçar quan encara ningú no podia distingir el del seu costat, perquè pensava: «Que ningú no sàpiga que aquesta dona ha vingut a l'era». 15 Llavors li va dir: «Acosta el mantell que portes». Ella l'hi va parar, i ell l'hi va omplir de sis mesures d'ordi. Les hi va carregar, i se'n va anar a la ciutat. 16 Arribada a casa de la seva sogra, aquesta li diu: «¿Com t'ha anat, filla meva?» Llavors li va contar tot el que l'home havia fet per ella. 17 I li va dir: «M'ha donat aquestes sis mesures d'ordi, mentre deia: «No tornis a la teva sogra amb les mans buides». 18 Aquella li va respondre:   —484→   «Queda't aquí, filla meva, fins que sàpigues com acabarà l'afer. Segur que aquest home no quedarà tranquil, si no ho acaba tot avui mateix».

4 1 Bóoz va pujar a la porta de la ciutat, i s'estava allí assegut. Quan va veure aquell parent de qui havia parlat, va cridar-lo «Acosta't, seu aquí». Ell s'acostà i es va asseure. 2 Després va cridar deu homes d'entre els vells del poble i també els va dir: «Seieu». I així ho feren. 3 Llavors va dir a l'home que tenia el dret de rescat: «Noemí, la qui ha tornat dels camps de Moab, es disposa a vendre la part del camp que pertanyia al nostre germà Elimèlec. 4 Jo he cregut convenient d'informar-te'n, pensant: Millor serà que l'adquireixis en presència de testimonis i dels vells de la ciutat. És el cas que, si vols rescatar-la tu, estàs en el teu dret. Si no la vols rescatar, declara-m'ho perquè ho sàpiga. De fet, el dret, el tens tu; jo vinc darrera teu. L'altre va respondre: «La rescato jo». 5 Bóoz va continuar: «El dia que adquireixis el camp de mans de Noemí, adquiriràs també Rut, la moabita, muller del difunt²⁶⁴, per tal de restablir el nom del difunt en la seva propietat». 6 El qui tenia el dret de rescat va respondre: «Rescata-la tu en lloc meu. Jo no puc fer-ho, perquè això podria perjudicar la meva pròpia herència. Més val que tu et quedis amb el meu dret. No puc rescatar-la».

7 Antigament, a Israel, quan es tractava de rescat, com també en cas de permuta i per donar valor a una transacció, hi havia el costum de treure's el calçat i donar-lo a l'altre. Això, a Israel, tenia el valor d'un atestat²⁶⁵. 8 Per això, aquell parent, en dir a Bóoz: «Adquireix-la tu», li va passar el calçat. 9 Llavors Bóoz va dir als ancians i a tota la gent: «Avui vosaltres sou testimonis que he adquirit de mans de Noemí tot el que era propietat d'Elimèlec i tot el que pertanyia a Quelion i a Mahalon. 10 Igualment, he adquirit com a esposa meva la moabita Rut, muller de Mahalon,   —485→   per restablir el nom del difunt en la seva propietat, perquè el nom del difunt no desaparegui ni d'entre els seus germans ni de la porta de la seva ciutat. Vosaltres, avui, en sou testimonis». 11 Tota la gent que hi havia a la porta i els ancians van dir: «En som testimonis. I que Jahvè faci amb la dona que entra a casa teva com va fer amb Raquel i amb Lia, que entre totes dues van edificar la casa d'Israel. Sigues poderós a Efrata, feste famós a Bet-Lèhem. 12 I que per la descendència que Jahvè et doni d'aquesta jove, la teva casa sigui com la casa de Fares, que Tamar va infantar a Jud໲⁶⁶.

13 Així Bóoz va prendre Rut per esposa. Se li va ajuntar, Jahvè la va fer fecunda, i va tenir un fill. 14 Les dones deien a Noemí: «Lloat sigui Jahvè, que no t'ha deixat avui sense qui et rescatés. El seu nom serà pronunciat a Israel²⁶⁷. 15 Per a tu, serà un confort i un sosteniment de la teva vellesa, perquè l'ha infantat la teva nora que tant t'estima, ella que per a tu és més bona que set fills». 16 Noemí prenia l'infant i se'l posava a la falda. Li feia de mainadera. 17 Les veïnes parlaven del nen que havia tingut Noemí. Van ser elles que li van posar el nom d'Obed, el qual, amb el temps, va ser pare de Jesè, el pare de David²⁶⁸.

18 La descendència de Fares va ser aquesta: Fares engendrà Hesron, 19 Hesron engendrà Ram, Ram engendrà Amminadab, 20 Amminadab engendrà Nahason, Nahason engendrà Salmon, 21 Salmon engendrà Bóoz, Bóoz engendrà Obed, 22 Obed engendrà Jesè, i Jesè engendrà David.

1 Peregrinació d'Elcanà i les seves dones a Siló.— 1 Hi havia un home de Ramataim, un sufita de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, i era fill de Jeroham, fill d'Eliú, fill de Tohu, fill de Suf, efraïmita. 2 Tenia dues dones: l'una es deia Anna i l'altra Fenennà. Fenennà tenia fills, però Anna no en tenia. 3 Cada any, aquell home pujava del seu poble per adorar i oferir víctimes a Jahvè-Sabaot, a Siló²⁷¹. Era allí que els dos fills d'Elí, Hofní i Finehès, eren sacerdots de Jahvè.

4 Un dia, Elcanà va oferir una víctima. A la seva muller Fenennà, als seus fills i a les seves filles, els donava diverses porcions. 5 però a Anna, li'n donava només una. Ell s'estimava més Anna, encara que Jahvè l'havia deixada estèril, 6 però la seva rival s'entretenia a retreure-li com un afront que Jahvè l'hagués deixada estèril. 7 Això passava un any i un altre any, quan pujaven a la casa de Jahvè. En sentir aquell retret, ella es posava a plorar i perdia la gana. 8 Aquella vegada, doncs, Elcanà va preguntar a la seva esposa: «Per què plores i no menges? Com és que estàs tan trista? No trobes que jo valc més per a tu que no pas deu fills?»

Pregària i vot d'Anna.— 9 Acabat l'àpat a Siló, Anna es va aixecar i es va presentar davant Jahvè. Elí, el sacerdot, estava assegut vora el muntant de la porta del santuari de Jahvè. 10 Amargada com estava, va pregar sanglotant davant Jahvè. 11²⁷² Aleshores va fer aquesta prometença: «Jahvè-Sabaot, si us dignéssiu a considerar la pena de la vostra serventa, si us en recordéssiu, si no deixéssiu oblidada la vostra serventa i li concedíssiu un infant,   —487→   jo l'oferiria a Jahvè per tota la seva vida, i la navalla no li tocaria mai el cap».

12 Mentre ella anava allargant la seva pregària davant Jahvè, Elí es fixava en la seva boca. 13 Anna pregava interiorment; els seus llavis es movien, però no se li sentia la veu. Per això, Elí es va pensar que havia begut massa, 14 i li va dir: «Fins quan estaràs beguda? Ja és hora que treguis el vi». 15 Però Anna li va respondre: «No, senyor meu, sóc una dona atribolada. No he begut ni vi ni cap beguda forta. No faig més que esplaiar-me davant Jahvè. 16 No prenguis la teva serventa per una dona lleugera. Si he parlat fins ara, és perquè estava molt trista i afligida». 17 Elí li va respondre: «Vés-te'n en pau. I que el Déu d'Israel et concedeixi el que li has demanat». 18 Ella digué: «Que la teva esclava trobi gràcia als teus ulls». Llavors la dona se'n va anar, entrà a la sala i va menjar, i el seu aspecte ja no era el mateix d'abans.

Naixement de Samuel.— 19 L'endemà van llevar-se i, després d'adorar Jahvè, emprengueren el retorn cap a casa seva, a Ramà. Elcanà es va ajuntar amb la seva dona, i Jahvè es recordà d'ella. 20 Passat el temps, Anna va infantar el fill que havia concebut, i li va posar Samuel, perquè deia: «L'havia demanat a Jahv軲⁷³. 21 El seu marit, Elcanà, amb tota la seva família, va pujar per oferir el sacrifici de cada any i complir la promesa. 22 Anna, però, no va pujar-hi, perquè deia al seu marit: «Un cop desmamat l'infant, el portaré per presentar-lo a Jahvè i perquè es quedi allà per sempre». 23 Elcanà, el seu marit, va respondre: «Fes el que et sembli millor. Espera fins a haver-lo deslletat, i que Jahvè compleixi la teva paraula». La dona es va quedar i va criar el seu infant fins que el deslletà.

Samuel és ofert a Jahvè.— 24 Un cop deslletat, se l'endugué amb ella, amb un toro de tres anys, una mesura de farina i un odre de vi. El va conduir a la casa de Jahvè, a Siló. El noi era encara un infant. 25 Després d'immolar el toro, van dur l'infant a Elí. 26 Ella li digué: «Fixa't, senyor meu; ho juro per la teva vida, senyor meu:   —488→   jo sóc la dona que vaig estar dreta aquí, vora teu, pregant Jahvè. 27 Pregava per aquest infant. Jahvè m'ha concedit el que li vaig demanar. 28 Per això, el cedeixo a Jahvè. Tots els dies de la seva vida serà cedit a Jahvè». Després es van prostrar davant Jahvè.

2 Càntic d'Anna²⁷⁴.— 1 I Anna va fer aquesta pregària:

11 Després, se'n va anar a Ramà, a casa seva. El noi vivia al servei de Jahvè, a la presència d'Elí, el sacerdot.

Comportament dels fills d'Elí.— 12 Però els fills d'Elí eren uns brètols. No feien cas de Jahvè 13 ni dels costums que els sacerdots observaven envers el poble. Quan algú oferia una víctima, venia el criat del sacerdot mentre cosen la carn i, amb una forquilla de tres pues a la mà, 14 picava de la cassola, o de l'olla, o de la caldera. Tot el que la forquilla treia fora, el sacerdot s'ho quedava. Ho feien així amb tots els israelites que anaven a Siló. 15 Fins i tot abans de cremar el greix, venia el criat del sacerdot i deia a l'home que sacrificava «Dóna'm la carn per rostir-la per al sacerdot, perquè no t'acceptarà carn cuita, sinó que ha de ser crua». 16 Si l'home li deia: «Que cremin primer el greix, i després emporta't tot el que et faci goig», li responia: «Dóna-me-la ara mateix; si no, te la prenc per força». 17 El pecat que aquests joves cometien contra Jahvè era molt gran, perquè la gent acabava per avorrir les ofrenes de Jahvè.

Samuel al servei de Jahvè.— 18 Samuel, doncs, estava al servei de Jahvè: un noi vestit de l'efod de lli. 19 La seva mare li feia una túnica, que li portava cada any en pujar amb el seu marit a fer el sacrifici anyal. 20 Elí beneïa Elcanà i la seva muller, dient: «Que Jahvè et doni descendència d'aquesta dona en compensació per la cessió que ella va fer a Jahvè». Després, se'n tornaven a casa seva. 21 De fet, Jahvè va visitar Anna, la qual va tenir tres fills i dues filles. El noi Samuel, entretant, creixia prop de Jahvè.

22 Elí, tot i que era molt vell, sabia tot el que els seus fills feien a Israel. 23 Per això, els deia: «¿Com és que feu tal i tal cosa que sento dir per tot el poble? 24 Fills meus, no estan bé els rumors que sento; vosaltres feu que el poble s'aparti de Jahvè. 25 Si un home peca contra un altre home, Déu en serà àrbitre; però, si un home peca contra Déu, qui pregarà per ell?» Però ells feien el sord a la   —490→   veu del seu pare; Jahvè tenia el propòsit de fer-los morir.

26²⁷⁶El noi Samuel, en canvi, s'anava fent gran i bo, tant davant Jahvè com davant els homes.

Retrets a Elí i presagi de càstigs.— 27 Un home de Déu va anar a trobar Elí i li digué: «això diu Jahvè: Quan éreu a l'Egipte, al servei del palau del Faraó, jo em vaig revelar clarament a la casa del teu pare²⁷⁷. 28 Vaig escollir-lo com a sacerdot entre totes les tribus d'Israel perquè pugés al meu altar, oferís el perfum i portés l'efod. He permès a la casa del teu pare de menjar totes les ofrenes que els israelites cremen. 29 ¿Per què, doncs, et mires amb gelosia les víctimes i les ofrenes que jo vaig ordenar, i dónes més honor als teus fills que a mi mateix, engreixant-los amb la part més exquisida de totes les ofrenes d'Israel, el meu poble? 30 Per això —oracle de Jahvè, Déu d'Israel—, ni que vagi prometre que la teva casa i la casa del teu pare caminarien davant meu per sempre, ara —oracle de Jahvè— me'n guardaré prou. Perquè jo honoro els qui m'honoren, però els qui em menyspreen, seran menyspreats. 31 Vindran dies en què tallaré el teu braç i el braç de la casa del teu pare, i no hi haurà cap vell a casa teva. 32 Llavors et miraràs amb gelosia tot el bé que faré a Israel. No hi haurà mai més cap vell a casa teva. 33 Hi haurà algú, però, que no allunyaré del meu altar, perquè es deleixin els seus ulls, i tot ell es consumeixi mentre els altres de casa seva moriran traspassats per l'espasa dels homes. 34 I serà aquest el senyal que això passarà: els teus dos fills, Hofní i Finehès, moriran tots dos en un sol dia. 35 però promouré un sacerdot fidel, que actuarà d'acord amb la meva voluntat i el meu desig. Li constituiré una casa permanent, i estaràs per sempre davant el meu Ungit. 36 Llavors, els qui hagin quedat de la teva casa aniran a prosternar-se davant d'ell per un dineret o una llesca de pa, i li diran: «Per favor, fes-me entrar a qualsevol dels oficis sacerdotals perquè pugui menjar una llesca de pa».

3 Déu parla a Samuel²⁷⁸. 1 El noi Samuel, doncs,   —491→   vivia al servei de Jahvè a la presència d'Elí. Aquell temps, Jahvè rarament parlava; no sovintejaven les visions²⁷⁹. 2 Un bon dia, mentre Elí —que tenia la vista tan afeblida que ja no hi podia veure— jeia a la seva cambra, 3 quan la llàntia de Déu encara no era apagada i Samuel dormia al santuari de Jahvè, on hi havia la llàntia de Déu, 4 Jahvè va cridar: «Samuel». Ell respon: «Sóc aquí». 5 I corre cap Elí, dient-li: «Sóc aquí, que m'has cridat». Ell li diu: «No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir». Ell se'n va anar a dormir. 6 Altra vegada Jahvè va cridar Samuel, i Samuel es va alçar i se'n va anar cap a Elí, dient: «Sóc aquí, que m'has cridat». Li va respondre: «No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir». 7 Samuel encara no coneixia Jahvè, i la paraula de Jahvè encara no se li havia revelat. 8 Per tercera vegada, Jahvè va cridar Samuel. Ell s'alçà i va anar cap a Elí, dient-li: «Sóc aquí, que m'has cridat». Llavors Elí va comprendre que era Jahvè que cridava el noi. 9 I Elí va dir a Samuel: «Véste'n a dormir i, si sents que et criden, digues: «Parleu, Jahvè, que el vostre servent escolta». Samuel se'n va anar a dormir al seu lloc. 10 Jahvè va venir, es va quedar allà, i va cridar com cada vegada: «Samuel, Samuel». I Samuel va respondre: «Parleu, que el vostre servent escolta». Jahvè va dir a Samuel: «Mira, faré una cosa a Israel, que a tothom qui ho sentí li brunziran totes dues orelles. 12 Aquell dia, compliré contra Elí, des del començament fins al final, tot el que he sentenciat contra la seva casa. 13 Li demostraré que jo condemno per sempre la seva casa. Ell sabia que els seus fills maleïen Déu i no els va corregir. 14 Per això, he jurat contra la casa d'Elí que ni víctimes ni ofrenes no expiaran mai el crim de la casa d'Elí». 15 Samuel va continuar dormint fins al matí. Després es va llevar i va obrir les portes del santuari de Jahvè. Samuel tenia por de comunicar a Elí la visió, 16 però Elí el va cridar: «Samuel, fill meu». Ell li respon: «Sóc aquí». Li diu: 17 «¿Quina ha estat la paraula que t'ha dit? No m'amaguis res de tot el que t'ha dit. Que Déu et faci tal cosa i tal altra²⁸⁰, si m'amagues   —492→   res de tot el que t'ha dit». 18 Llavors Samuel va comunicar-li tot allò que li havia dit, sense amagar-li res. Elí va dir: «És Jahvè: que faci allò que li sembli bé».

19 Samuel es va fer gran. Jahvè l'afavoria, i no va deixar caure en terra cap de les seves paraules. 20 Tot Israel, des de Dan fins a Beer-Sabé, va saber que Samuel era reconegut de debò com a profeta de Jahvè. 21 Jahvè continuava mostrant-se a Siló, perquè es revelava a Samuel, Elí ja era molt vell, i els seus fills anaven cada vegada pitjor en el seu comportament davant Jahvè.

4 1 La paraula de Samuel s'adreçava a tot Israel.

Guerra amb els filisteus. L'arca és presa.— Aquell temps, els filisteus es van reunir per combatre Israel. Israel va sortir al seu encontre per fer-los la guerra. Van acampar a Eben-ha-Èzer, mentre els filisteus acampaven a Afec. 2 Els filisteus es van arrenglerar enfront d'Israel amb tot ordre. La lluita va ser dura, i Israel fou vençut pels filisteus, els quals van abatre uns quatre mil homes en el combat de la plana. 3 Quan els homes van tornar al campament, els ancians d'Israel es preguntaven: «Per què avui Jahvè ens ha derrotat davant els filisteus? Enduguem-nos de Siló l'arca de l'aliança de Jahvè, que vingui enmig de nosaltres i ens alliberi de les mans dels nostres enemics». 4 Van enviar gent a Siló i van prendre d'allà l'arca de l'aliança de Jahvè-Sabaot, que seu damunt els querubins²⁸¹. Els dos fills d'Elí, Hofní i Finehès, anaven amb l'arca de l'aliança de Déu. 5 Així que l'arca de l'aliança de Jahvè va arribar al campament, tot Israel va alçar una gran aclamació, que va fer ressonar la terra. 6 Els filisteus, que van sentir la cridòria d'aquella aclamació, es van dir: «Per què deu ser aquesta gran cridòria al campament dels hebreus?» Llavors van saber que l'arca de l'aliança havia vingut al campament. 7 Els filisteus es van espantar quan els van dir que l'arca de Jahvè havia arribat al campament. Deien: «Pobres de nosaltres;   —493→   perquè això no havia passat cap vegada! 8 Pobres de nosaltres! Qui ens deslliurarà de les mans d'aquests déus poderosos? Són els déus que van assotar l'Egipte amb totes les plagues. 9 Animeu-vos, porteu-vos com uns homes, fills teus, perquè no sigueu esclaus d'aquests hebreus, com ells ho han estat de vosaltres. Porteu-vos com uns homes i lluiteu». 10 Els filisteus, doncs, van lluitar, i els israelites van ser derrotats. Cadascú va fugir a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: van caure d'Israel trenta mil soldats d'infanteria, 11 l'arca de Déu va ser presa, i van morir els dos fills d'Elí, Hofní i Finehès.

Mort d'Elí i dels seus fills.— 12 Un benjaminita va córrer des del camp de batalla cap a Siló, on va arribar aquell mateix dia, amb els vestits esquinçats i terra sobre el cap. 13 Quan va arribar, Elí s'estava assegut a la seva cadira vora el camí, vigilant, ple d'ànsia per l'arca de Déu. Tot va ser arribar a la ciutat l'home que venia a portar la nova, com posar-se a cridar tota la ciutat. 14 Elí, que va sentir la cridòria, va preguntar: «Què és, tanta cridòria?» Llavors aquell home va córrer a informar Elí. 15 Elí ja tenia noranta-vuit anys, i se li havien entelat els ulls, tant, que no hi veia. 16 L'home es va adreçar a Elí: «He vingut del campament. He fugit del campament avui mateix». Ell li va dir: «Què ha passat, fill meu?» 17 El missatger va respondre: «Israel ha fugit davant els filisteus i el poble ha sofert una gran derrota. Encara més: els teus dos fills, Hofní i Finehès, han mort, i l'arca de Déu ha estat presa». 18 Tan bon punt aquell home va esmentar l'arca de Déu, Elí, vell i feixuc, va caure de la seva cadira cap enrera, ran de la porta, es va desnucar i es va morir. Havia estat jutge d'Israel durant quaranta anys.

Naixement d'Icabod.— 19 La seva nora, la dona de Finehès, estava embarassada, a punt de tenir un fill. En sentir la nova de la presa de l'arca de Déu i de la mort del seu sogre i del seu marit, va infantar, perquè li havien vingut els dolors. 20 Mentre ella s'estava morint, els qui eren al seu voltant li deien:   —494→   «No tinguis por: has tingut un nen». Ella no va respondre ni en va fer cas. 21 A l'infant, va posar-li el nom d'Icabod, perquè deia: «La glòria se'n va d'Israel»²⁸², al·ludint a la presa de l'arca de Déu, i a la mort del seu sogre i del seu marit. 22 Va dir: «La glòria se'n va d'Israel», perquè l'arca de Déu havia estat presa.

5 L'arca al país dels filisteus.— 1 Els filisteus, un cop presa l'arca de Déu, van transportar-la des d'Eben-ha-Èzer a Asdod. 2 Els filisteus van portar l'arca de Déu al temple de Dagon, i van exhibir-la al costat de Dagon. 3 L'endemà, en llevar-se, la gent d'Asdod va adonar-se que Dagon havia caigut de cara a terra, davant l'arca de Jahvè. Van agafar Dagon i van tornar-lo al seu lloc. 4 L'endemà al matí, en llevar-se també, Dagon havia caigut de cara a terra davant l'arca de Jahvè, però tenia el cap i les mans trencats, damunt el llindar. A Dagon, només li quedava el tronc. 5 És per això que, fins al dia d'avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui entren al temple de Dagon, a Asdod, no trepitgen el llindar.

6 El poder de Jahvè es va fer sentir sobre la gent d'Asdod i els va desconcertar: els va castigar amb una epidèmia de morenes, tant a Asdod com a la seva comarca. 7 Quan la gent d'Asdod se'n van persuadir, deien: «L'arca del Déu d'Israel no es pot quedar amb nosaltres. El poder de la seva mà es fa sentir sobre nosaltres i sobre Dagon, el nostre déu». 8 Van enviar un avís perquè es reunissin amb ells tots els senyors dels filisteus, i van posar-los la qüestió: «Què farem amb l'arca del Déu d'Israel?» Ells van respondre: «Que l'arca del Déu d'Israel sigui transportada a Guet». Allà, doncs, van fer passar l'arca del Déu d'Israel. 9 Un cop transportada allà, la mà de Jahvè es va fer sentir sobre la ciutat i va portar una gran pertorbació; va castigar la gent de la vila, del més petit fins al més gran, amb una epidèmia de morenes. 10 Llavors van enviar l'arca de Déu a Acaron; però, així que l'arca de Jahvè va arribar a Acaron, els acaronites es van queixar, dient: «M'han portat l'arca del Déu d'Israel per matar-me   —495→   a mi i el meu poble». 11 En conseqüència, van fer convocar tots els senyors dels filisteus, i els van dir: «Traieu fora l'arca del Déu d'Israel. Que torni al seu lloc, i que no em mati a mi i el meu poble». De fer, hi havia una pertorbació de mort per tota la ciutat. El poder de la mà de Déu s'havia fer sentir molt fort allà: 12 la gent que no moria eren castigats amb morenes. El crit de la ciutat arribava al cel.

6 Els filisteus tornen l'arca.— 1 Ja feia set mesos que l'arca de Jahvè es trobava en territori filisteu, 2 quan els filisteus van convocar els sacerdots i els endevinaires, i els van posar la qüestió: «Què hem de fer amb l'arca de Jahvè? Feu-nos saber com podem retornar-la al seu lloc». 3 Ells van donar aquesta resposta: «Si torneu l'arca del Déu d'Israel, no la torneu sense cap obsequi, sinó que li heu de pagar un tribut d'expiació. Llavors us posareu bons, i sabreu per quina raó la seva mà no s'havia retirat de vosaltres». 4 Els preguntaren: «Quin tribut d'expiació hem de pagar?» Digueren: «D'acord amb el nombre dels senyors dels filisteus, cinc morenes d'or i cinc ratolins d'or, tant pel poble com pels seus senyors, ja que la plaga va ser una mateixa per a tothom i per als senyors. 5 Feu imatges de les vostres morenes i imatges dels ratolins que devasten el vostre país, i doneu glòria al Déu d'Israel. Potser així alleugerirà el pes de la seva mà de damunt vostre, de damunt dels vostres déus i del vostre país. 6 ¿Què en trauríeu d'endurir el vostre cor com ho van fer els egipcis i el Faraó? Quan ell els va castigar, ¿no els van deixar marxar? 7 Per tant, preneu un carro nou i dues vaques que estiguin criant i que no hagin portat mai el jou, enganxeu les vaques al carro, i feu tornar a l'estable els vedells, que no les segueixin; 8 després, agafeu l'arca de Jahvè i poseu-la dalt del carro; al seu costat, dins d'una caixeta, poseu-hi els objectes d'or que li haureu pagat com a tribut d'expiació, i deixeu-la que se'n vagi.