-31-
Acte II

Lo teatro representa l' interior d'
una presó; en un cantó la gitana ajeguda sobre
un pelut, aprop d' una taula rústica ahont hi haurá
una carbassa, recado d' escriure, etc., etc.
Escena I
| | |
LIBORI, BALDIRI.
| | |
Lo segon,
ab un gran manyoch de claus obra la porta á n' al
primer, qu entra coixejant.
| | | | BALDIRI | ¡Hola!
| | | Libori, ¿qué dihém de bó? | |
|
| | LIBORI | |
¡Ay fill meu! ¿qué vols que diga? | | | qu' estich mort
de l' ull de poll. | | (Deixantse anar sobre una cadira fatigat.) |
|
| | BALDIRI | | Te fesses lo calsat gran. | 5 | (Recalcantho.) |
|
| | | BALDIRI | Donchs
bé; no ho es prou. | |
|
| | LIBORI | | Ja 't dich jo qu' es un
martiri | | | dels mes grossos qu' hi ha l mon. | |
|
| | BALDIRI | | Mira:
agafa un trempaplomas, | | | feshi un tall, y s' acabó. | 10 |
|
| | LIBORI | | ¿Que 't pensas potser que robo | | | per llensá
així un calsat nou? | |
|
| | BALDIRI | | Y donchs, home, ¿que
vols ferhi? | |
|
| | | | |
-32-
| | BALDIRI | ¿Qué
diuhen? | 15 | | ¿L' amo encara es tan rabiós? | |
|
| | LIBORI | |
Justament ara ell m' envía. | |
|
| | BALDIRI | | ¿Y aixó,
donchs, qué hi ha de nou? | |
|
| | LIBORI | | A veure si la gitana
| | | y 'l seu fill, lo Cantador, | 20 | | segueixen sens novetat.
| |
|
| | BALDIRI | | Per ara digas que bons. | | (Senyalantla.) | | Ella
dormint tot lo día | | | y fent uns ronchs que fa po;
| | | ó, si 's desperta algun rato, | 25 | | bebent mes tragos
que 'l món. | | | Ell, allá, al seu calabosso,
| | | que, per sort, no es gaire fosch, | | | ó bé
escriu cada punt versos, | | | per l' estil dels qu' hi ha á
n' als goigs, | 30 | | ó bé canta ab la guitarra
| | | cansons que trencan lo cor. | |
|
| | LIBORI | | ¿Y no 'n canta de
bermellas? | |
|
| | BALDIRI | | ¿De bermellas?... psi... molt poch.
| |
|
| | LIBORI | | Ya saber, també, que 'l pobre | 35 | | no pot
estar molt d humor. | |
|
| | BALDIRI | | Donchs, ab tot y aixó,
Libori, | | | te dich que té un escrit bó. | | |
Mírat, jo, com que tinch l' oncle | | | que ja sabs que
's diu Ramón, | 40 | | y es passat demá 'l seu
sant, | | | vaig dir que 'm fes lo favor | | | de ferm, per darli
'ls bons días, | | | una felicitació, | | | y ¡amigo!
m va fé una décima | 45 | | que faría enterní
un mort. | |
|
| | | BALDIRI | (A la butxaca.) | Aquí
la porto. | | | Escolta bé. | (Trayentla y preparantse
á llegir.) |
|
| | LIBORI | (Parant atenció.) | Vaja,
donchs. | |
|
| | BALDIRI | (Llegint.) | | Con delicia
verdadera | | | vuestro santo disfrutad, | 50 | | y en esta festividad | | | sea vuestra dicha entera; | | | tal es la voz lisonjera | | | del alma, que esto le agrada, | | | y, si es del cielo escuchada | 55 | | suplica al Señor, rendida, | | | que le dé
dicha cumplida | | | para tan solemne diada.- | |
|
| | LIBORI | | ¡Si que
amigo, es cosa bona! | |
|
| | | LIBORI |
Y
molt. | 60 | | No mes qu' una cosa estranyo, | | | que te la dirá
tothom. | | | ¿Cóm es qu es en castanyola? | |
|
| | BALDIRI | |
Perque així fa més senyor. | |
|
| | LIBORI | | Molt bé,
molt be; pero, home, | 65 | | ¿sembla que l' empleo nou | | | te
proba?
|
|
| |
-33-
| | | LIBORI | | ¡Si 't posas com un toixó!
| |
|
| | BALDIRI | | No faig res en tot lo día... | |
|
| | LIBORI | | Fé
'l dropo proba á tothom. | 70 | | No es tot hú
lo teva vida | | | ó la de 'n Macari y jo. | |
|
| | BALDIRI | |
Per çó vaig mirá, ab empenyos, | | | si
tindría aquesta sort, | | | perque, entre se escarceller
| 75 | | y viure com un rector, | | | ó bé ser criat
de D. Nunyo | | | esposantme á renys y cops, | | | vaig
pensar: -Deixém al Conde | | | y preném l' empleo
nou. | 80 |
|
| | | BALDIRI | | Sí,
sí, vaja, he tingut sort. | |
|
| | LIBORI | | Sobre tot ara que
'l Conde | | | cada día es mes rabiós. | |
|
| | BALDIRI | |
Vaja: es un home terrible. | 85 | | ¡Sempre ab aquest mal humor!
| |
|
| | LIBORI | | Jo no mes l' he vist alegre | | | quan vá agafá
al Cantadó. | |
|
| | BALDIRI | | Sí; pero ell lo que voldría
| | | es tenir Donya Leonor. | 90 |
|
| | LIBORI | | Diuhen que ja 's va
casar | | | quan va fugí ab lo traidó, | | | y, feya
ja un mes que ho era, | | | quan aquí 'l pobre xicot,
| | | per vení á salvá á sa mare,
| 95 | | va quedar pres. |
|
| | | LIBORI | | Qui está també
que rabía | | | es D. Guillem. |
|
| | BALDIRI | Y
té rahó, | | | perque al últim li es germana
| | | y no li fá molt favor. | 100 |
|
| | LIBORI | | ¿Y ella no se
sab ahont para? | |
|
| | BALDIRI | | Ningú la pot trobá
en lloch. | |
|
| | LIBORI | | Deu está en algun castell | | | del
Comte d' Urgell. |
|
| | | LIBORI | | Pero ¡ah! quan ella sápiga | 105 | |
qu' han de matá al seu xicot! | |
|
| | | | BALDIRI | | Donchs hi haurá bona
funció. | |
|
| | LIBORI | | Jo sols pel xicot ho sento. | |
|
| | | LIBORI | ¡Pobre
xicot! | 110 | | ¿Vritat que sembla impossible | | | que li siga
mare aixó? | | | Jo no ho crech. |
|
| | | LIBORI | No
ho sé, vaja, | | | per mí hi ha un misteri gros.
| | | Y després, ¿si fos fill d' ella | 115 | | |
-34-
| | sabría
tant? |
|
| | | LIBORI | | En fí; siga lo que vulga, | | | jo
no m hi fico per çó. | |
|
| | BALDIRI | | ¡Ah! sí,
sí, es clar, que s' arreglin! | |
|
| | LIBORI | | ¿Pero y tú,
Baldiri, hont dorms? | 120 |
|
| | BALDIRI | | A n' al quarto de la escala.
| |
|
| | LIBORI | | ¡Bah! Ja es bona habitació. | |
|
| | BALDIRI | | Sino
que hi ha moltas ratas | | | y es molt humida. |
|
| | LIBORI | ¡Jo
't foll! | | | ¡Deu me 'n guart jo de dormirhi! | 125 |
|
| | | LIBORI | | ¿Que vols dir que son molt
grossas? | |
|
| | BALDIRI | | ¿Si ho son, dius? Pitjor que lleons.
| | | Mira, aquesta nit passada | | | se m van menjá uns
sabatots. | 130 |
|
| | LIBORI | | Pero bé; aixó es culpa
teva. | | | ¿Per qué no las treus? |
|
| | | LIBORI | | Ab pansas enmatzinadas; | | | es lo sistema
millor. | |
|
| | BALDIRI | | Per ço que jo, ab la ratera, | 135 | | ja ho he probat, y no 's pot. | |
|
| | LIBORI | | ¡Ah! no, no; sent
així grossas, | | | va molt bé com te dich jo.
| | | Compras unas quantas pansas | | | y un xich d' arsénich,
molt poch... | 140 | | Ja veurás, val mes que ho fassi
| | | jo mateix. |
|
| | | LIBORI | | Jo te las duré arregladas,
| | | tú las tiras pe 'ls recons | | | ans d' aná
al llit, y al llevarte, | 145 | | ja las tens mortas. |
|
| | BALDIRI |
Bé
donchs, | | | si 'm fas lo favor de ferho, | | | t' ho estimaré.
|
|
| | LIBORI | ¡Per
qué no! | | | ¡Ay, ay, ay!... | (Sentint dolor al alsarse.) |
|
| | | LIBORI | Aixó
mata. | | | ¡Ves ara jo com me moch! | 150 |
|
| | | | BALDIRI | Pósat
| | | la sabata á retaló. | |
|
| | | | LIBORI | Doncas
femho. | | (Posántseli.) | | ¡Ah!...
| (Respirant.) |
|
| | | LIBORI | Ja
es un consol... | | | Donchs bé, me 'n vaig xano, xano,
| 155 | | que m' espera 'l majordóm. | |
|
| | BALDIRI | | Pensa en
alló de las ratas.
| |
|
| |
-35-
| | | | | | LIBORI | Mira,
per pensarhi: | | | fém un nús al mocador. | 160 | (Se treu lo mocador de la butxaca y ho fa. Se 'n
vá y queda la porta oberta.) |
|
|
Escena II
| | |
MADALENA, BALDIRI, luego 'l COMTE.
| | BALDIRI | | Aixó es un home com cal. | | | ¡Sempre
ho dich, me caso ab ronda! | | | Pero pujan... Hola, 'l Conde.
| | (Mirant per la porta.) | | Vaja, qu ha sigut puntual.
| |
|
| | | BALDIRI | (Descubrintse.) | Sí
senyó; | 165 | | no hi ha mes qu' ells dos á casa.
| |
|
| | NUNYO | | Posat la gorra, tros d' ase. | |
|
| | | | | NUNYO | | Sobre tot has de pensá' | 170 | | en alló
del meu germá. | |
|
| | BALDIRI | | No n' hi puch treure ni un
mot. | | | Li tocaba ahí certs punts | | | per veure si
aixís parlaba | | | y ¿sabeu que 'm contestaba? | 175 |
|
| | | | NUNYO | | ¡Tró de Déu!
Y si no enrahona | | | tinch perdut al meu germá! | |
|
| | BALDIRI | |
¡No mes pensa en traguejá! | | | Per ço dorm tant,
dorm la mona. | 180 |
|
| | NUNYO | | Si que, amigo, 'n treurem poch.
| |
|
| | BALDIRI | | Sempre sentiréu qu' exclama | | | somiant:
-¡La bestia! ¡La flama! | | | y diu que lluny veu un foch.
| |
|
| | NUNYO | | Ja l veurá, y aviat, de veras. | 185 |
|
| | | | BALDIRI | | Ja ha de sé' una mort pesada.
| |
|
| | NUNYO | | Ningú ha vist may morts llaujeras. | |
|
| | BALDIRI | |
¡D. Nunyo! ¡per Déu no ho digui! | | | Jo mes m hauria
estimat | 190 | | morí com l avi, penjat. | | (D.
NUNYO riu.) | | ¡Home! Per mes que se 'n rigui! | |
|
| | NUNYO | | Ben
mirat, tot es prou mal. | |
|
| | BALDIRI | | Tot te 'ls seus inconvenients;
| | | peró n hi ha de més dolents | 195 | | y, aixó
del foch, es fatal. | |
|
| | NUNYO | | Per lo que l teu vot s hi empenya,
| | | no voldrias tú tal mort. | |
|
| | BALDIRI | | Menos que tingués
l' honor | | | de que 'm fesseu vos de llenya. | 200 |
|
| |
-36-
| | NUNYO | | Bé;
parlém d' un' altre cosa. | |
|
| | | NUNYO | Luego
en sa presencia | | | los llegirán la sentencia, | | | y
tú á n' aquí farás nosa. | |
|
| | BALDIRI | |
Molt bé diu; me 'n aniré. | 205 |
|
| | NUNYO | | Primer
la dirán al fill | | | y ho vull véurer sense
perill. | | | ¿No podré ferho? |
|
| | BALDIRI | Y
molt bé. | | | A sobre 'l seu calabosso | | | hi ha una
reixa molt petita, | 210 | | s' hi pot guaytá, y així
evita | | | que 'l vegi ell. |
|
| | NUNYO | ¡Lo
bon mosso! | | | ¡Vejám, ja que res l' espanta, | | | si
l espantará l morí! | |
|
| | | | | NUNYO |
¡Y
tanta! | | | Lo tribunal no s espera | | | y fá rato ja
qu' hi ha anat. | |
|
| | | NUNYO | Es
qu' ha entrat | | | per la porta del darrera. | 220 |
|
| | BALDIRI | | Pero
'ls jutjes son molt gansos. | |
|
| | | | NUNYO | | Mira si es cert, qu ara
ja | | | he manat fer los romansos. | |
|
| | BALDIRI | | ¡Sembla que se
n' han de véndrer, | 225 | | perque ell es molt conegut!
| |
|
| | NUNYO | | Per ço 'l negoci he volgut | | | pe 'l meu compte.
|
|
| | BALDIRI | Ja
ho va enténdrer. | | | ¿Pero y si ell se sab girá
| | | y pot lograr, que l perdoni | 230 | | lo Rey? |
|
| | NUNYO | Deixa
que s' enrahoni; | | | lo Rey no 'l perdonará. | | | Per
aterrá la traició, | | | jo faig obrá aquí
la lley, | | | y, mentres fora es lo Rey, | 235 | | jo só
lo Rey de Aragó. | |
|
| | |
(A una senya imperiosa
de D. NUNYO, obra BALDIRI una porteta per la qual desapareix
lo COMTE.)
|
Escena III
| | |
BALDIRI
y MADALENA, que, al anarsen D. NUNYO, 's desperta fregantse
'ls ulls.
| | MADALENA | | ¿Quí es lo qui ara surt...
vejám? | | | ¿Quí ha sortit, Baldiri, digas?
| |
|
| | BALDIRI | | ¡Vaya un tip de pesar figas
| | | |
-37-
| | que vos feu! |
|
| | MADALENA |
Acosta
'l mam. | 240 | (BALDIRI li dona la carbassa y ella
beu.) |
|
| | BALDIRI | | ¡Aixó es saber xarricá!
| | | ¡Y qué dura!... ¡au, au, així!... | | | Miréu
qu' un se va morí | | | ab la carbassa á la ma.
| |
|
| | | BALDIRI | (Senyala.) | Al
seu quarto. | 245 | | (Potsé ara ab tota paciencia | | |
s' está escoltant la sentencia.) | |
|
| | MADALENA | | Jo aquí
de dormir m' afarto. | | | ¿Vos habéu esmorsat ja? | |
|
| | BALDIRI | | ¡Uy, uy, no fa pas poch rato! | 250 |
|
| | | BALDIRI | Molt
bo y barato: | | | un bunyol de bacallá. | |
|
| | | BALDIRI | (Impacient.) | No;
tot sol. | |
|
| | MADALENA | | ¡Quín orgull! ¡Sembla que vos
| | | ja teníu un rey al cos! | 255 |
|
| | BALDIRI | | Lo que hi
tinch es un bunyol. | |
|
| | MADALENA | | Vaja; aixó no pot durar; | | (Remenantse.) | | jo estich mitj morta y cruixida. | |
|
| | BALDIRI | |
(Avuy la veig aixerida | | | y la podré fer cantar.)
| 260 |
|
| | MADALENA | | ¡Fins quan durará 'l martiri! | |
|
| | BALDIRI | |
Fins que, un día que volguéu | | | vos aquell
cas nos contéu. | |
|
| | | | MADALENA | | ¿Y si sou un mala púa
| 265 | | que 'm volguesseu enganyar? | |
|
| | BALDIRI | | Vos juro que
us puch salvar | | | si 'm dihéu la vritat núa.
| |
|
| | MADALENA | | Núa no; fa massa fret | | | y l' anar nú
es molt poch fí. | 270 |
|
| | BALDIRI | | Bueno donchs la podéu
dí | | | ab camisa y calsotets. | |
|
| | MADALENA | | Me promets
que no ho dirás? | |
|
| | BALDIRI | | ¡Qué haig de dir,
santa cristiana! | |
|
| | MADALENA | | Jo, encare que só gitana,
| 275 | | no só bruixa. |
|
| | | MADALENA | | Pero aixó ningú ho
vol créurer, | | | y, si ho dich, tothom se 'n riu.
| |
|
| | BALDIRI | | ¡Ah! es clar; es alló que s diu: | | | -Ten
fama y clavat á jéurer.- | 280 |
|
| | MADALENA | | Se va
dí aixó de la mare, | | | perque molts hó
van pensar, | | | y la varen fer cremar | | | quan jo era molt
xica encare. | | | La venjansa mes segura | 285 | | es la que may
re perdona, | | | y un cop jo vaig se una dona | | | vaig robá
aquella criatura. | |
|
| | |
-38-
| | MADALENA | Sí.
| | | Me 'l ne vaig emportá á casa, | 290 | | y l
meu home, qu era un ase, | | | corría ab lo noy per llí.
| |
|
| | | MADALENA | Un
qu' era fill meu. | | | Vaig encendrer luego un foch | | | y li
tiro al cap de poch. | 295 |
|
| | | MADALENA |
¡Ah!
¡Prega á Deu! | | | Pero 'm vaig equivocar | | | amohinada
ab lo tropell, | | | y, en lloch de tirarhi 'l d' ell, | | | lo
meu fill hi vaig tirar. | 300 |
|
| | BALDIRI | | Donchs diguéu
que 'l Cantadó | | | es lo noy que busquém ara.
| |
|
| | MADALENA | | ¡Qué ha de ser! ¡Quí sab hont para!
| | (Dissimulant.) |
|
| | BALDIRI | | Diguéu donchs; ¿cóm va aná
aixó? | |
|
| | MADALENA | | Jo, á mes del que vaig cremar,
| 305 | | tenía aquest, qu' es l' héreu. | |
|
| | BALDIRI | |
¿Y del altre, donchs qué 'n feu? | |
|
| | MADALENA | | A l' altre
l vaig amagar. | |
|
| | BALDIRI | | ¿Y l Cantador, tan guapet, | | | es
fill vostre? ¡quína sort! | 310 |
|
| | MADALENA | | ¡Oh! ¡Tu haguesses
vist al mort! | | | Aquell era aixeridet. | | | Estava tant gras,
tant bo, | | | que, quan va se un xiquet gran, | | | un cop va
aná ab un sant Joan | 315 | | de bé, en una professó.
| | | Tothom miraba, fent guinyos, | | | los seus rissos llarchs
y rossos, | | | y molts ne volían trossos | | | per fe perrucas
per ñiños. | 320 | | Las donas ja estaban fartas
| | | de besarlo cada rato, | | | y hasta un li va fe 'l retrato
| | | per ferne fe reys de cartas. | |
|
| | BALDIRI | | Ja ha de se un
trastorn ben gros, | 325 | | tení un fill així
y matarlo. | |
|
| | MADALENA | | Jo no faig sino plorarlo. | |
|
| | BALDIRI | |
¡No 'm feu riurer! ¿plorar vos? | |
|
| | MADALENA | | De pensarhi, ja
ho faig ara. | |
|
| | BALDIRI | | Donchs á fé ls plors
no us escauhen. | 330 |
|
| | MADALENA | | Y unas llágrimas que
'm cahuen | | | grossas com anís de frare. | |
|
| | BALDIRI | |
Lo millor que podéu fe | | | per acabar tot aixó
| | | es aná ab lo Cantadó | 335 | | y viure tranquils
y bé. | |
|
| | MADALENA | | ¿Y aixó jo com vols qu ho
fassi? | |
|
| | BALDIRI | | Dihent ahont es aquest germá | | | que
l Conde us va demaná. | |
|
| | MADALENA | | No tingas po qu'
ell 'm cassi. | 340 | | Després que tingués lo
noy, | | | si molt convé 'm mataría
| |
|
| |
-39-
| | BALDIRI | |
Prometentho, ho cumpliría. | |
|
| | MADALENA | | Ho vaig jurá
á sant Eloy. | | | Si no 'm mata 'l noy viurá,
| 345 | | pero si com ell va dí, | | | mata al Cantador y
á mí, | | | també 'l seu noy morirá.
| |
|
| | BALDIRI | | Vamos, bé; digueume hont es | | | y deixeuvos
de musica. | 350 |
|
| | | | | | | BALDIRI | | (No se 'n treu ni una paraula.) | |
|
| | MADALENA | |
Porta 'l ví d' aquí la taula. | 355 |
|
| | | MADALENA | (Acabant de béurer.) |
¡Ay! ¡si es
tan bó! | | | ¿Sabs cóm es que 'l noy no ve?
| |
|
| | BALDIRI | | Teníu rahó, veig que no ha entrat.
| |
|
| | | BALDIRI | Estará
ocupat. | | | (¡Si tú sabías en qué!)
| 360 |
|
| | MADALENA | | ¡Ay lo fill meu del meu cor! | | | ¡Per salvarme s
ha perdut! | |
|
| | | MADALENA | |
Ara 'm sento mal de cor. | | | ¿Tens préssechs ó
alguna nespra? | 365 |
|
| | BALDIRI | | Quan n' hi había no 'n
volíau. | |
|
| | | BALDIRI | ¡No
teníau | | | mala salsitxa ahir vespre! | | | ¿No sabéu
qu' ara no 's mata? | |
|
| | | | MADALENA | | Donchs dom algun altra cosa. | |
|
| | | | BALDIRI | | Fins que 'm dihéu
ahont es lo noy | | | jo no us donaré cap gust. | |
|
| | MADALENA | |
Ja hi pensaba, ara tot just. | 375 |
|
| | | | BALDIRI | | Com que jo explicaré á l' amo
| | | tot lo que vos m' heu contat. | |
|
| | MADALENA | | (¡Ah ximple!
Jo li he explicat | | | perque així 'l salvarme tramo.)
| 380 |
|
| | | MADALENA | | L' espieta
del portal nou | | | cada dia guanya un sou. | |
|
| | BALDIRI | | Sí,
sí; ja podéu canta... | | (Se 'n va.) |
|
|
Escena IV
| | |
MADALENA y luego
LEONOR y LIBORI.
| | MADALENA | | Ara aquest, com qu'
es un ase, | 385 | | explicará al Conde aixó,
| | | |
-40-
| | y ja no podrá matarme | | | per que jo no mati 'l
noy. | | | Si ells sabían tant que 'l buscan, | | | lo qu'
ara 'l tenen aprop... | 390 | | ¡Primer morir! Si 'l prenían...
| | | ¿cóm, de qué viuría jo? | |
|
| | |
(Las últimas paraulas se van debilitant, fins que
queda enterament adormida, y entran LIBORI y LEONOR tota
negra y cuberta ab un vel.)
| | | LEONOR | | ¿No sents, Libori, quíns ronchs
| | | tan terribles? |
|
| | | | | LEONOR | | ¿Ell fill d' aquesta donota? | | | Pensarhi
sols ja 'm fa po. | |
|
| | LIBORI | | Aixó sol, ja es per fe
caurer | | | totas las alas del cor. | 400 |
|
| | LEONOR | | Quan ell, pobret,
va explicarmho, | | | me va da á mí tal trastorn,
| | | que 'm pensaba que m moría. | |
|
| | LIBORI | | Qui s' ha
trastornat soch jo, | | | que 'm creya qui sab ahont erau,
| 405 | | quan me sento á n' aquí un cop, | | | me giro
bé, y ¡votoalisto! | | | veig que sou donya Leonor.
| |
|
| | LEONOR | | ¡Donya Leonor que aquí arriba | | | sols per
salvá al Cantador! | 410 |
|
| | LIBORI | | Lo qu' ara he fet no
ho faría | | | per ningú sino per vos. | | | ¡Sabent
lo qu hi ha hagut ab l' amo | | | guiarvos fins á las
presons!... | | | ¡Pobre de mí si ho sabían! | 415 |
|
| | LEONOR | | No ho sabrán, no tingas pó... | |
|
| | LIBORI | |
Jo vos he acompanyat | | | perque, demanantmho vos, | | | impossible
es re negarvos. | |
|
| | LEONOR | | Perque 'm dus, Libori, amor.
| 420 | | Lo primer que fe ara ns toca | | | es pensá en salvarlo.
|
|
| | LIBORI | Aixó;
| | | per ara ell s' está aquí dintre. | |
|
| | |
(Senyala
'l quarto.)
| | | | | LIBORI | | Perque 'm fíbla
l' ull de poll. | |
|
| | | | LEONOR | | Veuré si á n' aquí
'l veig jo. | | | Vésten y que Deu t' ho pagui. | |
|
| | LIBORI | |
Pero m' heu de fe un favor. | 430 |
|
| | | LIBORI |
Doná
aixó á n' en Baldiri | | | aixís que 'l
vejéu.
| | |
-41-
| (Dantli una paperina de paper d
estrassa, d' aquestas d' embolicar fideus, plena de pansas.) |
|
| | | LIBORI | | Pansas per matar las ratas. | |
|
| | | LIBORI | ¡Y
donchs! | | | Cuidado á tastarne ni una | 435 | | perque
es un verenu fort. | |
|
| | LEONOR | | Ho guardaré á la
escarcela. | | (Ho fa.) | | Y tú, Libori,
té aixó. | | (Dantli una cosa.) |
|
| | LIBORI | | ¿Donchs
qué m déu?
| (Desplegantlo.) |
|
| | LEONOR | Un
bergansi | | | pe 'l noy xich del teu xicot. | 440 |
|
| | LIBORI | | ¡Ay,
pobret! Quan veu á l avi | | | ja sembla que s torna
boig. | | | Moltas gracias. |
|
| | LEONOR | No
es regalo; | | | es pago sols de favors, | | | y he pensat que,
tenint nét, | 445 | | comprarte aixó es lo millor.
| |
|
| | LIBORI | | Jo ho crech, dona, us ho aprecio. | |
|
| | | LIBORI | | Mira, noy, que 't porta l' avi!
| | | ¡Mira, nen, ¡oh! ¡oh! ¡oh! | 450 | (Se 'n va content,
ensenyant la cadena y com fent festas á una criatura.) |
|
|
Lo cantador : gatada caballeresca en dos actes, en vers y en catalá del qu'ara's parla
escrita per D. Serafí Pitarra y D. Pau Bunyegas
|







|
|