|
||||
Notes1 Menéndez Pelayo: Bibliografía Hispano-Latina clásica. Vid. Article: BOECIO. (V, 1) 2 En lo notable Bibliografía Hispano-Latina clásica del senyor Menéndez Pelayo, que's publica en la Revista de Archivos, d'ahont havem copiat moltes de les noticies bibliográfiques sobre Boeci que consignem en aquest prólech, parla d'un altre codex procedent de S. Culgat del Vallés ab la matexa nota final que la que havem transcrit del procedent del Monestir de Ripoll: com no figura en la llista dels llibres del Monestir de S. Culgat que's conserven en lo Arxíu de la Corona d'Aragó, creyém que aquesta nota es una mala inteligencia d'en Corminas en son Suplemento á la Biblioteca de Escritores Catalanes de Torres Amat. Encara podem afegir que lo P. Villanueva, en son Viaje Literario, tampoch parla d'aquesta obra al anomenar les que existíen en lo Monestir de S. Culgat del Vallés. (VII, 1) 3 Mentres lo P. Villanueva l'atribueix al sigle XIV, lo senyor Menéndez Pelayo lo suposa del XV; nos inclinèm al parer del segon. (VIII, 1) 4 Aquest codex se troba avuy en la Biblioteca del Monestir de Montserrat, de la qual desaparegué com tants altres en la vandálica destrucció suferta per lo Monestir en 1811. Havent sortit a la venda en Barcelona, molts anys després, retorná a son degut lloch; per mediació del bon amich lo R. P. Fr. Ramón Colomé O. S. B. resident en aquella Santa Casa, que ha tingut la amabilitat d'enviarme nota detallada del llibre, puch incluir los següents fragments de la introducció, copiada d'un manuscrit del sigle XVIII, que dona noticias d'aquest codex: diu axis després de copiat lo titol més amunt copiat: «Molt alt e excellent Senyor e molt amable Infant en Jacme de Mallorques, jo vehent que ab vos no puch esser present la qual cosa desig molt per ço que us pogues aconçolar en vostres tribulacions me pensat que en absencia vos servescha per escriptura en la qual vos pugau aconçolar en vostres tribulacions e pensantme en aquesta manera estant en la libreria del Monestir venchme en mans lescrit lo qual feu lo beneventurat Sent Thomas del Orde dels Preycadors Doctor molt exceltent Cosi vostre, la doctrina del qual es sens error ne falsia sobre lo libre de Boeci de consolacio lo qual lo dit Boeci Fhilosof molt assenyalat feu ell posat en presó per consolacio sua, en lo qual quan agui legit viu manifestament que era obra covinent per a vos Senyor e per tota persona qui en semblant tribulacio sie posada, jo fuy molt induit a treledar lo dit libre per algunes notables persones de Cathalunya qui han greu despler del vostre dampnatge coneixent la condicio del dit libre que sera gran consolacio de vos senyor, les voluntats dels quals com la vostre matexa, etc...» (IX, 1) 5 Es de notar que lo text d'aquest METRE V correspon en nostra edició al metre IV (pág. 243) presentant algunes diferencies de redacció bastant notables, sobre tot al final, que incluím per que's puga fer la comparació ab lo del present text. Diu aixís, començant ab l'ultim paragraf de la pág. 245, última d'aquest metre. Perque se segueix la opinio dels filosofs vertaders que la anima per si enten e enderroque lo seu entenimen. E per ço deya Ovidi en lo libre de mathamorfoseos con totes les coses animades e mouibles per lonch gurden la terra e tinguen la cara lur girada enuers ella natura ha donat al hom lo cap alt per ço que mils puxa guardar los cels e quaix li mana que sovin gir e leu la sua cara vers les estells perque apar que lom no deu tant posar son enteniment en les coses terrenals mas entendre les spirituals. (XI, 1) 6 Boecio. De consolació. -sin lugar, pero probablemente impreso en Valencia. 1489, 2 de junio. -4.º -114 hjs. no fols. -sign: a -n8 o 6 p4 -a la linea tirada -27 lineas en cada pág. -letra gotica de un solo tamaño -sin capitales. (Haebler - Bibliografia Iberica del siglo XV, pag. 26, n.º 58.) (XII, 1) 7 Les nombroses edicions de Sevilla (1493, 1497, 1499, 1511) son traduhides de la de la versió catalana del P. Genebreda. (XII, 2) 8 Boecio de consolacion tornado de latin en romance por el muy rreverendo padre fray Anton ginebreda, Maestro en la santa theologia de la orden de los predicadores (sic) de Barcelona... (fol. lxxiiij: v.º) «Aqui feneçe el libro de consolacion de Boecio, el qual fué inpresso en Tolosa de francia por maestro Enrrique mayer aliman e acabose a quatro dias del mes de Jullio Año del nascimiento (sic) de nuestro señor Jhu. xpo de Mill e quatro cientos et ochenta e ocho años. (XII-XIII, 1) 9 No havem pogut trobar cap indicació biografica sobre lo P. Pere Saplana, fora de lo que s despren de la matexa traducció o sia que pertanyé a l'ordre de Predicadors, y residía en lo convent de Tarragona. En los nombrosos papers que's conserven en la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona, sobre l'ordre Dominicana no l'havem vist mencionat, per no haver pertenescut al Convent de Santa Catarina de Barcelona. En cambi en lo Lumen Domus, llibre primer, parla del P. Fr. Anton Ginebreda «grandissim predicador y de fama» que fou prior del dit convent en 1380. (XIII, 1) 10 Está en lletra gotica sens paginació ni data d'impresió de cap mena: en 8u, te tres fulls y mig ab les signatures a, b, c, d, e, aquesta derrera de 4 fulles. (XIV, 1)
|
