publicidad

 

Pàgina principal
    Obras poéticas
     de Pere Serafí
Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Avall Següent
ArribaAbajo

Obras poéticas

Pere Serafí





[5]

DEDICATORIA DEL AUTOR

al

SEÑOR GERONI GALCERAN DE SORRIBES.



     Considerant com los que escriuen han tengut per be dirigir ses obres á algunas personas famoses; perque baix lur amparo anassen segures entre los que lligen mes per calumniar los curiosos treballs del escriptor, que per aprofitarse: essentme delitat apres de ma art de la pintura en la del trobar en vers mes que en altre cosa alguna, y havent compost en cathalá esta obra de diferents géneros y estils de metres en diverses materies peraque los jovens, galans, y altres personas que en amors apliquen sos pensaments, vegen diversos succesos, y de aquells se aprofiten com desige; y los savis y vells, que la sanch nols bull tant com en sa juventut solia, legint mos dits se dolgan de sos jovenivols fets, y se puguen consolar ab obras espirituals, los he posat en esta mia obra coses de amor y espirituals, y altres que á molts han paregut be; per las quals entre famosissims trobados me han adjudicades joyes. Pensant donchs á qui poria dirigir esta obra, peraque entre jovens y vells pera mi respongués, si per sort lo que per uns y altres escrich nols parexia be, y entre poetas, com á poeta legit en lo art versat á tots satisfes: y jat sia en Catalunya hage grans persones baix la ombra dels quals podia anar esta obra, pero entre tots lo valor linatge y saber, que per la molta benignitat, tractant de versos y altres coses graves, diverses voltes en V.m. he conegut, me obliga á que [6] suplique se servesca de aquest curt servey. Rebrá donchs aquesta obra de qui tant lo dezija servir, tenintla baix de ses ales, perque espere ab lo lustre y favor que de tal emparo rebrá, será liure de las verinoses lengues, que tenen per ofici exercitar en quant veuen la odiosa mordicació; y restaré jo animat á ferli altres majors serveys que corresponguen á mon gran desitg y á son gran merexer. Y nostre Señor Deu á V.m. guarde, y sempre de sa ma en tot tinga com sos servidors dezijam. De Barcelona á 2 de Agost de 1565. - De V.m. - Molt cert y affectat servidor qui ses mans besa. - Pere Serafí.



Sonet par al S. Hieronym Galceran Serapio de Sorribes

 
                              Secle dichos, alegrat Barcelona           
puix que has cobrat lo que perdut s'avia
del tracte dolç de l'alta poesia
qu'era 'n los pits antiguament patrona:
 
     ve 'm nova font Pegás nova 'licona
entre tos fills ab destra fantasia
hon tenim cert qu' Apollo 'n algun dia
fará dins tu, Parnaso; tal s'antona.
     Protector gran Elet del alt collegi
sou vos señor Sorribes entre els dignes:
recobrará l' Yberia privilegi,
de ben dictar poemas molt insignes. [7]



ArribaAbajo

Libre primer de amors

ArribaAbajo

Sonet I

 
                                       ArribaAbajoVull començar ab veu de amor quexosa,           
y ab greus sospirs cantar de ma ventura
del qu' e sufrit solicitant la cura
per tenir ferm dins mi pens' amorosa.
     No may dexant un ansia congoxosa 5
cercant saó de finir ma tristura,
y ab desesper sens may trobar mesura
de consertar ma vida tant penosa.
     Tant sols graesch l' avis qu' Amor me dona
quem mostra clar ses enganoses manyes 10
y 'ls desconcerts ab qu' els seus galardona;
     se lo que pot per plans y per montanyes,
se que fuy pres amant dins Barcelona
sens may campar de penes tan estranyes.
 
 
ArribaAbajo

Sonet II

 
     ArribaAbajoQui vol saber secrets d' amor per prova
y esperiment que l' amant abilita,
de quina sort sa fermetat delita
en cor gentil, hont lo delit te cova;
     dins mos escrits veurá com se renova 5
de punt en punt cona d'esser ferm nos quita
quant es sufrit, y apres per que s' despita
tot fel amant qu' ingratitut reprova.
     Son cas d' amor consistex en ventura
en acertar conveniencia bona 10
per qu' en discort poch l' amistança atura:
     poch val enginy que l' art de amar nos dona
hon calitat nos conve per natura
qu' el discordant en amor no consona. [8]
 
 
ArribaAbajo

Sonet III

 
     ArribaAbajoOjan aquells que ver' amor los tira
y en pensaments lur voluntat referma,
veuran quant es ma vida trista y hierma
seguint amor ab inflamada ira.
     Com nit y jorn, penant, mon cor sospira 5
fugint repos, tenint la pensa ferma
en contemplar hont la persona 'nferma
tenint la ley d'amor qu' el mon regira.
     Fugir poran mirant qual es ma vida
plena de afanys, y giren prest llur pensa 10
ves lo camí hont l' alt repos ha vida:
     perque los fins qu' en nos Amor dispensa
son mals tras mals, sobresanant ferida
y mort cruel causant en recompensa,
 
 
ArribaAbajo

Sonet IV

 
     ArribaAbajoSempre yo pens y del pensar sent' pena
y ab pensament sospir pensant en l' hora
quant per mirar vostra valor, señora,
fuy prest ligat d' una cruel cadena:
     y d' est pensar ja may no sen refrena 5
la gran ardor hon mon dezig adora,
y quant del cel repos al mon s' implora
so de sospirs un cors fet senç' alena.
     Y si per sort un punt no pens' tal pensa,
crex ma dolor que tal tristor n' aferra 10
que si no torn pensar sent gran offensa;
     y si pens pen y crit, ó mortal guerra,
qui pot sufrir tan crua recompensa
si del repós amor tan me desterra? [9]
 
 
ArribaAbajo

Sonet V

 
     ArribaAbajoVolent Amor venjar tan gran crueza
y desliurar d' un tir mil de cadena,
ab l' arch en mans volant l' alba serena
dels cels baxá mostrant gran fortaleza:
     y avent mirat la vostra gentileza, 5
Fenix al mon, sentí tan mortal pena
que per fugir molt prest girá l' esquena
per no ser pres de sa matexa 'mpreza.
     Y retornant als cels, dix: mare mia
lo vostre nom de gentileza y fama 10
al mon ja pert tota sa gran valia;
     qu' en aquest jorn é vist tan gentil dama
qu' ab gran perill pensí campar tal dia,
tant sa valor tot l' univers inflama.
 
 
ArribaAbajo

Sonet VI

 
     ArribaAbajoSemblantse molt Amor y la Fortuna,
alçant, desfent, que tal es son poder
qualqu' ses vist per rompres y desfer
que l' an alçat al cercle de la luna:
     altre que 'stant sens tembre cos' alguna 5
de trabucar l' an fet d' un simple ser
desfan los dos y tornan á refer;
sa potestat y forga 'm par que 's una.
     Axi porá venir per temps, señora,
que tots mos mals volrá la mort venjar 10
puix no mirau lo dany del qui us adora:
     que permetrá forçantvos ben amar
persona tant de poch merexedora
no merexent en res de vos pensar. [10]
 
 
ArribaAbajo

Sonet VII

 
     ArribaAbajoEstant un jorn amor en compañia
de gent qu' amant, sosté molt gran fermesa,
severitat, dix, pot, ni fortaleza
en contrastar á la potencia mia:
     responen tots, que res no bastaria 5
may resistir á sa potent empreza,
hon confiat en sa cruel braveza
armá son arch ab destra fantasia.
     Y ab pensament de no trobar defença
ni may contrast en contra 'l furios 10
son colp mortal, que no te resistença:
     xi com á mi volgué tirar á vos,
y no podent en res fervos ofença,
ha convertit son goig en cas plorós.
 
 
ArribaAbajo

Sonet VIII

 
     ArribaAbajoSeñora, no deveu 'star hufanosa
en veur' amor per vos sens forç' alguna.
Pensauy be, per que no pot ninguna
sempre fugir sa flecha furiosa:
     y si dins vos no ha pogut fer cosa 5
per mon voler, que tant vos importuna
la falta es de ma cruel fortuna,
no d' ell que te gran força y poderosa.
     Mas si per mí no us ha ferid' Amor,
per ço no pert ninguna potestat 10
si vol nafrar per altre 'l vostre cor:
     que may per sort aurá de vos pensat,
y será tal y de tant poch valor
quem trobaré de vos com ell venjat. [11]
 
 
ArribaAbajo

Sonet IX

 
     ArribaAbajoLos vostres ulls que feyan amagar
los raygs del Sol, restán mes clar lo dia,
hont mon voler ab ferma fantasia
era guiat en mes perfet amar:
     d' ira mogut amor sols per venjar 5
l' agravi gran qu' al seu poder venia
als procurat lo mal, puis conexia
poder molt mes lo vostre sol mirar.
     Sa claredat en nit se 's convertida
y ma tristor mirant tal mudament 10
tot ma cubert de tenebrosa vida:
     y tem d' amor, que si te sentiment,
nols tornará la resplandor complida
tement sentir mon dolorós torment.
 
 
ArribaAbajo

Sonet X

 
     ArribaAbajoTenint tan seny, y ab ell tanta valor
com se pot fer, no tingau lealtat
sabent que yo dins l' infern condemnat
vos tindre ley ab molta fé y amor:
     quel jorn que us viu vos doní lo meu cor 5
y ensemps ab ell, mon ser y libertat,
amantvos tant, que amor nous é dexat
per ço nom clam de vostre desamor.
     Clamar me' donchs sols de mon fat cruel,
pus que consent que 'n mi pugau vos fer 10
ço que may feu, dona del tot infel.
     Per altre part vostre seny y saber
que us fan tenir al mon cosa del cel
poden tambe fer que no puga ser. [12]
 
 
ArribaAbajo

Sonet XI

 
     ArribaAbajoPensava yo que per servir Amor
ses leys seguint ab ferma voluntat,
qu' axi pogues yo 'star ben confiat,
sens may sentir ninguna sinsabor:
     mas com no pot durar en fragil cor 5
un estament de vera fermetat,
tot mon intent surtí desbaratat
y 's convertí mon goig en greu tristor.
     Nos pot pensar quant es lo descontent
que tinch, pensant al qu' abans may pensí 10
ques pogues fer un tal defalliment:
     no se dir mes, sino que me 'nganí
per molt fiar, ab tot mon sentiment
de qui sos fins han de finir axí.
 
 
ArribaAbajo

Sonet XII

En la mort de doña Aldonça de Cardona

 
     ArribaAbajoXi com lo Sol quant vol finir lo dia
Remir' atras, y son objecte dona
tal resplendor, qu' ab sa color consona
a' aquella part, dont ell primer venia:
     ay tal me part, que doña Aldonça sia 5
bell fruit sencer del arbre de Cardona
que de virtuts no s' pot dir que 's segona,
puix tal renom y fama sostenia.
     Qu' avent finit lo curs de mortal viure,
clar remirant, son espirit l' ascorça 10
la decorá d' alta bellesa unida:
     rompent l' estam les Parques ab gran força,
ans de ser mig per accident ferida
cobrá del cel lo vertader reviure. [13]
 
 
ArribaAbajo

Sonet XIII

 
     ArribaAbajoYo us ame tant, que tant humanament,
may dona fonch amada 'n aquest mon.
Yo us ame tant, que 'n infernal pregon
no sent ningú com yo mes greu torment.
     Yo us ame tant, que ser' eternament 5
en ben voler, sens may trobar segon.
Yo us ame tant, que quant puch dar vos don,
tant que no puch sentir mes del que sent.
     Y pus qu' es cert que ab tanta fé y amor
ningú no pot voler ni mes penar, 10
com poreu dir que so falç ni traydor?
     La culpa que vos me podeu donar
es que pretench, sufrint mortal dolor,
sols aquel be qu' amant puch desijar.
 
 
ArribaAbajo

Sonet XIV

 
     ArribaAbajoL' aygua, lo foch, la terra y lo vent,
luna y estels, per ma sort y ventura,
son contra mí per que la nit escura
er' al descans en part del meu torment:
     glassam lo Sol al temps qu' es mes ardent, 5
lo gel me fa cremar, ó cosa dura,
que pugan tant mos fats y desventura
en contrastar al cel del element!
     Mas perque clam sino del principal
qu' a replegats los altres accidents 10
per aumentar en mi tristor y mal.
     Puix los planets y tots los elements
a son voler serán tots de un igual
si m' vol levar ó crexer mos torments. [14]
 
 
ArribaAbajo

Sonet XV

 
     ArribaAbajoPartida qu' es per mi de greu dolor
es lo partir de la que pres me te,
d' enyorament yo pens que moriré
fins que retorn, puis sen porta mon cor:
     com pot sufrir absencia ver' amor? 5
com pore yo de luny veure mon be?
Son fenestral tencat contemplaré
restant confus y ple de gran tristor.
     Mas puis conve partir, ab cor sencer
yo prech á Deu que la deix ben tornar 10
ab salvament, sens algun dany aver:
     tambe suplich que 's vulla recordar
com rest penant, y desterrat de pler,
y de ella absent quin viure puch passar?
 
 
ArribaAbajo

Sonet XVI

 
     ArribaAbajoQuant pot donar en l' alt munt de Parnás
Phebo que te nou filles en la cima,
tot es en vos, señor, puis sou la prima
d' aquell licor pres de la font Pegás:
     tan abundant sobrix del vostre vas 5
la vena gran qu' un riu cabdal s' estima
segons que vem en vostre vers y rima
fertil sonant, seguint lo dret compás.
     Vergilis pot de vuy mes oblidar
Petrarcha, y Dant y Ovidi que 'n sos versos 10
facilitat mostra tan singular:
     hon durara per tots los universos
lo vostre nom y estil del bell trobar,
tant los accents concordan en sos tersos. [15]
 
 
ArribaAbajo

Sonet XVII

 
     ArribaAbajoVolent, señor, lo vostre dany reprehendre
essent fundat en obstinat intent,
tenint lo gust fora del sentiment
tot' amargor volent per sucre pendre:
     seria yo com qui volgues contendre 5
en contrastar frenétich pacient,
y ab un filat voler cullir lo vent,
sens altre mig que no pogues offendre.
     Tot quant puch dir es que de cor me dol
v' ent que rao, nol bast' a prevaler 10
essent menjat d' uruga com la col:
     y si molt prest no mudara 'l parer
será forçat que semble 'l caragol
que port' al coll la casa y son aver.
 
 
ArribaAbajo

Sonet XVIII

 
     ArribaAbajoPer satisfer, señor, á son intent
que vol saber quin es lo meu casar,
dich que quant hom al mon pot desijar
tal es en tot lo meu contentament:
     y es que segons tinguí lo pensament 5
tal e trobat lo que volguí cercar,
hont per casat no tinch que demanar,
n' enveja tinch al mon d' altre estament.
     Que be mirant vostra prefació
poria ser qu' alguna part faltás 10
per vos tenir ma contentació.
     Y axi graesch á Deu en aquest cas
que segons yo tingui l' intencio,
ell á permes que tant be acertas. [16]
 
 
ArribaAbajo

Sonet XIX

 
     ArribaAbajoYa fuy gran temps d' Amor pres y ligat
en tal estrem que may pensi campar
y per ma sort la mort volgué finar
aquell voler, y axi fuy desliurat:
     y ara de nou ventura m' á guiat 5
en nou amor per ferme renovar
los grans afanys quem solia donar
ses leys seguint ab ferma voluntat.
     Yo sent dins mi una fervent ardor
que l' esprit m' aporta quánt va y ve 10
de la que am d' un viu sencer amor.
     Ella va crexent, determenar no se
que per final no cresca ma dolor
ingratitut qu' en dona s' esdevé.
 
 
ArribaAbajo

Sonet XX

 
     ArribaAbajoMenjar salat, tot lo dinar sens beure
ningun bon vi, sino l' aygua y vinagre,
y ab cansament trobantse flach y magre,
no trobar lloch hont hom se puga seure:
     dir veritat, y que no us vullan creure, 5
sentir dolor als peus de gran puagre,
y per enfit tenir lo ventrell agre,
sença dines ser convingut per deure.
     Anar cami plujos en invertada
y per gran fanch, perdre del tot la via, 10
y u que os promet y us don' apres passada;
     y en fosca nit caminar sença guia,
may obtenir la cosa dezijada
y esser un temps tingut de malaltia.
     Mir tot hom sens falsia 15
qui saber vol del mon la pijor cosa,
es la muller que sia renynosa. [17]
 
 
ArribaAbajo

Sonet XXI

 
     ArribaAbajoTres son latins en l' alta Poesia
que sens igual sostenen gloria y fama,
Homero s' diu lo hu, que los grechs ama;
Virgili par segueix sa compañia.
     Y Ovidi tant ab ells ferm porfidia, 5
que d' alts secrets poetichs tot s' inflama,
y d' aquest dos Italia sen recama,
que durarán mentr' al mon vida sia.
     Tres son vulgars que per semblant manera
lo principat aporten dels poetes, 10
Petrarca y Dant de que Italia blazona;
     Ausias March qu' á 'Spanya tant prospera
nos ha mostrat per obres molt eletes,
que par ab ells mereix portar corona.
 
 
ArribaAbajo

Sonet XXII

 
     ArribaAbajoSi los antichs Astrolechs nostra plana
feren dels cels al mon per ses dietes,
mostrant lo curs dels signes y planetes
y 'ls moviments del Sol y sa germana:
     y dels estels la força sobirana 5
han descubert, y resplandents cometes
sos mals influix y ses virtuts perfetes
qual es de be, qual es al cos mal sana,
     en nostres temps qui tal secrets desliga
es sols Benet, doctor en medicina 10
pronosticant del cert les causes certas:
     secrets divins amostrant quens obliga
en dar lahors, agraint sa doctrina
que tant grans parts nos mostra descubertas. [18]
 
 
ArribaAbajo

Cantich de amors

 
     ArribaAbajoTots quants d' amor seguexen la carrera,
fujan sa ley, cruel, falsa enemiga,
que dins livern sentir fa primavera,
y en mig l' estiu fredor y greu fatiga:
no sper james ningú per fe sencera 5
tenir, qu' atot perfet amant obliga
trobar ja may pietat, que per estrena,
don' amargor, torment, dolor y pena.
     Axi com vol en qualque pas fortuna
pereix algu per ferr' ó mort soptada, 10
mas charitat universal, comuna
Fa dar al cos la terra, y de passada
los via' ndants ab pedras, d' un' en una,
de poch en poch fan sepultur' alçada;
y yo morint per la señora mia, 15
may no 'm tirá piadosa pedra un dia.
     Lo peregri que nit y jorn camina
spera 'n l' alberch trobar repos un hora;
lo navegant si la gran mar s' inpina,
cessa lo vent, y del perill surt fora; 20
lo fer soldat que 'n batallar s' inclina
spera campar, perqu' algun sanct honora;
y en mi tostemps creix la dolor superna,
qu' ingratitud ma trista sort governa.
     Premi sperant, treballa tot lo dia 25
lo laurador, y lo seu cos molesta;
y un capitá que 's de soldats la guia
per lo semblant no tem fret ni tempesta:
y un vil pastor d' ovelles, fent sa via
treballa y pren descanç per la floresta; 30
yo treballant, may lo meu cos reposa [19]
ni sper de ben servir ninguna cosa.
     Mouse lo vent molt fort de Tramontana
ab lamps y trons y pluja tempestosa;
trenca los tronchs, dels monts y terra plana 35
desfá los camps ab l' aygua furiosa:
fent molt gran so de les campanes sana,
y mostra 'l sol la fas molt luminosa;
mas en mi trist, per ma desaventura
la tempestat creix sempre mes escura. 40
     Baix en l' infern, ab só de dolça lira,
Orfeu trobá pietat en sa tristura,
del gran Plutó cantant placá la ira,
avent d' aquell un' anima segura:
yo trist que nit y jorn mon cor sospira 45
blanir no puch un cor, ans mes s' endura;
no bastan prechs, ni plants, ni fe sencera,
ans quant mes va, creix mes cruel y fera.
     L' hom desterrat, luny de sa dolça terra,
sper ab lo temps tornar al ser que 'stava, 50
y hu saltejat d' una molt cruda guerra
per temps ha pau ó treva que 'sperava.
Qui 'stá 'n presó y la cadena 'l ferra
libert se veu per temps com desijava;
yo perseguit de tanta desventura 55
no se que 'sper, sino la sepultura.
     Lo cervo que 's nafrat cerc' aygua clara
per refrescar, tenint mortal ferida;
si troba font ó riu prest se declara
de ben curar y renovar sa vida; 60
tal so nafrat, mas sent que 's molt avara
qui 'm pot donar la sanitat complida,
que te per be de pura set matarme
primer que may no vulla remediarme.
     Tot reverdeix la fértil primavera [20] 65
quant es passat l' ivern quel mon despulla,
floreix los prats, y 'ls aucellets prospera,
al arbre nuu fa recobrar la fulla:
dins laygu' al peix, y al bosch tot' altra fera
troban descanç y amant qui be 'ls reculla; 70
y en mí lo temps james no fa mudança
ans sent del tot secarse la sperança.
 
 
ArribaAbajo

Madrigal

 
     ArribaAbajoAy que faré, que per servir amor
desfeta 'm sent gran part de la salut,
clamar no 'm val, que la que te mon cor
per ben servir m' aporta decebut:
puix sa merce consent 5
que visc' ab greu torment,
y sim combat fortuna y mal' andança
may per desdeny yo no faré mudança.
 
 
ArribaAbajo

Desperada

 
     ArribaAbajoYa de huy mes no vull cantar d' amor,
en sos engans tindré tot mon intent,
que mon voler ja 's ple de desamor
si be no 's buit encara del torment;
     per altre part jo tinch molt gran temor 5
per mes que 'stich sentit del que tant sent,
que quant yo mes d' amor m' apartaré,
en desamar mes amor mostraré.
     Donchs quin remey tindré per desviar,
mon cant d' aquest perill tan vergonyos 10
perque no vull, com dich, sino cantar
dels grans engans que reben amados:
     perço del tot, en tot vuy apartar [21]
la 'mor, torment y tot quant pas per vos
y per tenir que mon intent no 's mut 15
tindré devant la vostra ingratitut.
     Vull olvidar tot mon voler passat,
puis mon delit se 's convertit en dol;
sols cantaré de vostra crueltat
y dels engants ab que tractar me sol: 20
     mostrant també que viu sempre enganat
tot amador qu' en dones fiar vol,
y per fugir de caur' en tal perill
tindrá davant mont cant per clar espill.
     Mas qui porá comptar tot per estés 25
quants son los fraus y desamors tan grans
que dones fant obrant tot al reves
mostrant apres fingits sos ademans?
     Yo tinch per cert que no poré ja mes
bastar m' dir per esser grans y tans, 30
mas diré part del que mes fet á mi
a tan gran tort per ben amar sens fi.
     Amava yo tenint amor y fe
señora que m' mostrá perfecció,
que judiquí no trobar may perque 35
dexar d' amar, forçat de tal raho:
     mas engañim, segons que mostraré,
puis me doná tan aspre gualardó
que per mercé de mon leal servir,
tal m' á portat que 'stich pera morir. 40
     Dezig la mort per no veurem en tal
qu' un fer cruel me fa estar avorrit,
nol puch celar, puis qu' es tan dezigual
qu' als amadors causa major despit:
     be pot sufrir l' amant qualsevol mal 45
d' amor cansat, si he fos infinit
sufrir no pot aquest major pecat [22]
ques no tenir l' amada lealtat.
     Fins en tal punt sufreix tot f' el amant
sens may cansar servint de tot poder, 50
sols aquest fet l' amor s' aniquilat,
que ha potestat de romprel y desfer:
     hon descontent ya vull finir mon cant,
finit també de vos tot mon voler,
sols prech de cor l' inmens eternal Deu 55
quem guart de vos y us pach com merexeu.
 
 
ArribaAbajo

Madrigal

 
     ArribaAbajoMal venturos amar poch li profita,
son ben servir no li ser' agrait,
en descontent tornará son delit
quant mes avant servesca y s' adelita,
perque vol la ventura 5
al qu' en amar procura,
donar lo dret al qu' es merexedor;
tal ley sosté lo verdader Amor.
 
 
ArribaAbajo

Sonet

De mossen Pere Giberga, loant un retrato que lo autor habia pintat

 
     ArribaAbajo¡O gran saber y empresa d' alta força
veure mortals en vista que 's divina!
¡O Seraphi qu' es obra Seraphina!
Sou dels pintors lo cor y ells vostra scorça.
     Traure lo Sol del viu sens may al' orça 5
fer ni maynar, sols qui lalt cel domina [23]
pens que u pot fer, respon, y ell m' encamina
y es lo compas que 'n tals afers m' esforça.
     No us par que 'stá divina y acabada?
Si, pero te l' esperit sols d' aquella 10
que amor pintá perfeta y animada.
     Y hon dins mon cor, lo qual contempla d' ella:
canta y contix, que 's rara y tant dotada
que 'l sol lluent s' iguala sols ab ella.
 
 
ArribaAbajo

Sonet

En epitafi de mossen Pere Giberga poeta vulgar; fet per Serafi

 
     ArribaAbajoPloreu vuy tots los trobadors sens mida,
puix mort cruel com sol promta y soberga,
sen á 'aportat del gay saber Giberga,
qu' en nostres temps de mort torná 'n mes vida.
     Y ves los cels, volant, ha fet partida 5
mirant qu' en pochs virtut en terr' alberga,
y per fugir dels ignorants la verga
qu' ab lurs contrasts l' an del mon despedida.
     Y qui dirá, qu' es de pobresa fera,
pens' que virtut no pot per or comprarse 10
hon imitar ses obres, tal precace.
     La charitat prenent tots per Señora
d' avant l' Etern prech vullau genollarse
dient per ell, Requiescat in pace. [24]
 
 
ArribaAbajo

Distich a la sepultura de mossen Pere Giberga

 
   ArribaAbajoDebax d' aquest dichos y molt fret marbre
está lo cors recondit de Giberga,
   lo qui fou del gran munt de Parnaso arbre
y del Olimpi ara es florida verga.
 
 
ArribaAbajo

Sátira tramesa per lo autor á un cavaller, la cual tracta del matrimoni

 
     ArribaAbajoJo m' maravell señor, puix sent per fama
voleu casar y no feu de mi compte
sabent que tant ma voluntat vos ama.
     Perque yo pens qu' en lo restant molt promte
m' aveu trobat, no se perqu' en tal cosa 5
no 'm dau avis: pres m' aveu en bescomte.
     Siu feu pensant de pendre per esposa
dama gentil, no podent ser desliure
sens conquistar hont be de amor reposa.
     Ab tot no us tol lo no poder escriure 10
a tal amich, que no us fará desvari
en res, tan sols no gast vostre bon viure.
     Mes per recort, deveu tenir fumari
del temps passat quant yo per clara mostra
de tals afers mostrava lo contrari. 15
     Hon de present per la amicicia nostra
escriure vull d' aquells una gran suma
per que mireu la que pendreu per vostra.
     Esser casat no contradiu ma pluma,
puix sens aquel, seria molt confusa 20
la nostra carn per una vil costuma.
     Mes puis devem casarnos y axí s' usa, [25]
devem cercar conveniencia bona
perqu' en tal cas, raho vem que us escusa.
     Primerament devem cercar persona 25
de bons costums, y de virtuts dotada,
mes que dinés, hont huy tot hom se dona.
     S' a de mirar la mare d' ont es nada,
quin viure te, ó quina fam' aporta
si de virtuts ó vicis es ornada. 30
     Perque tostemps la filla se deporta
per lo cami que sa mare camina,
sia lloch dret, ó sia via torta.
     Que si mal viu la mare tost inclina
la filla 'n tal, perque 's sentencia clara 35
semblar los tests al oll' ans adoctrina.
     Y si del cos no es estada avara
la mare, y dos amants á volgut plaure
no penseu ja la filla sia mes cara.
     Ans volrá tres y quatre y mes complaure 40
per lo costum qu' avist essent donzella,
hont s' emprimex, que may nos pot ben traure.
     Y si galant la mare va y molt bella,
axi volrá la filla ser hufana,
y en tot seguir sens perdre 'ls passos d' ella. 45
     Y si d' afaits luents la mar' es vana
y va dessá y d' alla per esser vista
creure poreu que seguirá tal gana.
     Nos pot trobar al mon cosa mes trista
que 's la muller d' anar mal inclinada 50
y vol per tot posar la sua lista.
     Condició de la dona ben casada
es la que 'sta retreta dins sa casa
y aquella te, d' onor ben ordenada.
     Quant bell mesqui de l' honra se descasa 55
y pretereix per mala compañia [26]
de la que pren, los vicis á la rasa.
     La vanitat es huy dels mes la guia
puis son del mon ja les virtuts fugides;
Baccus en semps ab Venus fan la via. 60
     Jupiter v' ent les set virtuts unides
dix á son fill Mercuri guar d' aquestas
al mon, perque no puguen ser partides.
     Elles un temps d' obeyr foren prestes,
tant com puguí tenirlas ben guardades, 65
y los humans feren obres honestes.
     Un bon matí dexantles reposades
juntes dormint, aná, y á la vinguda
trobá que sis al cel eran tornades.
     Soleta veu Sperança detinguda 70
de molt gran son, perque 's molt dormidora;
ligala tant, que may del mon se muda.
     Si la cridam, may respon ningun' hora,
nis vol oyr, y poch nos aprofita
son esperar, qu' el nostre dany pijora. 75
     Lo presumir es ferm com una fita
en terra que es gran part de vicis plena,
servir á Deu se dexa per l' hermita.
     Un jorn Sathan surtint de la cadena
en forma d' hom prenguè muller un dia 80
y dell ague set filles per estrena.
     Superbia fon la una, y la Falsia
l' altra, y seguí l' Avaricia tercera,
ab altres dos Enveja, Ipocresia.
     Apres parí Malicia, y la derrera 85
que li nasqué, fon dita Vanagloria,
y es la que mes presum en gran manera.
     Y per triunfar del mon y aver victoria,
les sis casá, Superbia fon donada
als mes potents de tirania notoria. [27] 90
     Y ab los vilans Falsia maridad a;
als que son richs volgué dar la Avaricia
y ab menestrals la Enveja fonch casada.
     Dels regidors, volgué fos la Malicia,
y entre els beguins, l' Ipocresia fina 95
sols per cubrir ab ella lur tristicia.
     Sola restá la Vanagloria nina,
la qual volgué stigues entre les dones
hont nit y jorn ab elles s' encamina.
     Tant presumir les fa que de minniones 100
començan ja seguir les obres vanes
y lo nom sol, volen de esser bones.
     Axi señor, puix qu' en casar te ganes
per que mir com li fas tal escriptura
qu' an regirat lo mon les set germanes. 105
     Casarse be consistex en ventura,
puix alt al cel les sis virtuts fugiren
y entre 'ls humans sola Speranç' atura.
     Y huy cegats los mes apenes miren
sino d' aver en tota sort moneda, 110
y al cap de temps lamentan y sospiren.
     Qu' en molt tenir no 'sta la vida queda,
mas consistex en honra y bona fama,
perque la mort tots altres bens nos veda.
     Prenga consell y mir molt be la dama 115
quin renom te, perque tantost se canta
entre 'ls poblats, son viurer y sa trama.
     Mire primer si ve de bona planta,
quel arbre bo tambe bon fruyt nos dona:
dels bons costums, s' ateny la vida santa. 120
     Presau molt mes que sia pobre y bona,
que la bondat perfeta may se gasta,
y lo trasor tal volta 'ns abandona.
     Riqueza gran porta la dona casta; [28]
honra y profit son bones, pero tamen 125
poch van ensemps, mas virtut per tot basta,
y aquesta van cercant aquells que l' amen.
 
 
ArribaAbajo

Capítol

 
     ArribaAbajoSobres d' amor ma penss' han tant torbada
que dir no se quant es ma vida trista
a vos, que de est greu mal sou causa 'stada.
     Dolor mortal entrantme per la vista
mos sentiments á pres ab tal cadena, 5
que 'n libertat james faré conquista.
     Perque mirant la Angelica serena
vostra gentil y divinal figura
estrem dezig creix mon torment y pena.
     Sempre yo sper, mes veig faltar ventura, 10
fortuna 's gran, en contrastar no he força.
Hont descontent rest ple de greu tristura.
     Vostre valer en ser constant m' esforça
pensant qual es, hon soferint espere
quant sera 'l jorn que ma dolor destorça. 15
     Yo pas á pas camin y persevere
passa lo temps volant sens may cobrarse,
y en vos semblant, d' amor may reverbere.
     Forçat será de tant durant cremarse
mon cor ferit desta cruel sageta, 20
puix d' est pensar ja mes pora dexarse.
     Qu' en un gran foch hont l'aygua prest nos meta
fins qu' es sulcit, sa gran furor no apaga
quin foch major d' aquest qu' ami 'm subjeta.
     Y si 'l secret se ves á hont se amaga 25
aquest' ardor qu' el sospirar publica,
crech que us dolgués, mirant qual es sa plaga. [29]
     Vos ser cruel ses forces multiplica
no pot sanar sens pietat no veja,
y no venint, pena mortal s' aplica. 30
     No puch sentir, si be tots temps vaneja
mon pensament, en contemplar ma vida
sens un repos, ni dont vé tal enveja.
     No se pot dir, puix visch tant fora mida,
perqu' es dins mar lançar aygua molt poca 35
y mir si 'm clam qu' en risa vos convida.
     Mes dezitjant dins vostre cor de roca
sols un recort per despertar sa pensa
que mir de cert qu' el viur' en mi s' apoca.
     Y d' un vençut que fa no te defensa, 40
aja merce, puix te la fe sencera
a vostre ser dezige sens offensa,
a vida y mort sola de vos espera.
 
 
ArribaAbajo

Epístola I

 
     ArribaAbajoUn greu mortal dolor de molt gran força
que d' un estrem dezig lo cor inflama,
dama 'xelent á vos escriure 'm força.
     Per vos amor ab un' encesa flama
me te cremant, fet una braza viva 5
hont pietat l' anima y cos reclama.
     Gran temps ha ja per vos amar esquiva
mostrant desdeny, que 's mort ma trista vida
y del repos Amor tot jorn me priva.
     La mala sort pensí que fos finida 10
en aquell jorn que fes mostra 'nganosa
per cativar, y apres ser homicida.
     ¡O qui trovas ventura venturosa
per fer sentir dins vostre cor de roca
part del que pas, ab vida fatigosa. 15 [30]
     Crex vostre orgull, la forga 'n mi s' apoca
y es contra mi contraria la fortuna,
y per sufrir mos ulls amor entoca.
     No se que fer, puix mir qu' es importuna
en contrastar mostrant vostra cruesa 20
ventme forçat, d' amarvos sola y una.
     Qu' el resplandor de vostra gentilesa
me tira com papallonet que vola
entorn de llum, y alli cremarse presa.
     Continu 'stich en l' amorosa scola 25
y de tristor en la mes alta cima,
y estich ardent, com un' infernal gola.
     Y dir no 's pot en prosa, menys en rima
lo descontent que dins al cor me pena,
amor ó sap qu' es ell qui 'n fa lastima. 30
     Sentme ligat d' una cruel cadena
sens libertat, posat en presó scura
ningu no 'm val, y crit á qui 'm defena.
     Y no so mort ni visch, puix ma ventura
m' a fet axi, y la que 's acusadora 35
creix ma dolor, rient de ma tristura.
     Las ya nom val clamarme d' hora en hora
ni ser constant, tenint la pensa mia
sempre tan fel, puix ella 's burladora.
     Pero mudar no puch tal fantasia 40
ni si pogues, señora, may no crega
la deix un punt d' amar mentres viu sia,
que cerch mon ben servir clar se conega.
 
 
ArribaAbajo

Madrigal

 
     ArribaAbajoFortuna m' a portat en tal estrem
que l' esperar se torna desesper;
passa lo temps y passa mon esper [31]
     Y d' aquest mal caur' en major me tem:
nom val seny ni rahó 5
qu' es fort la passió;
amor, amor, en fins quant durará
la pena gran que tant morir me fá.
 
 
ArribaAbajo

Epístola II

 
     ArribaAbajoPena mortal estrañament sentida,
y un pensament cruel qu' en mi contrasta,
escriure m' fan á vos dama cumplida.
     Qu' en mes tardar ya 'l sufriment no basta
puix va crexent mortal la pena mia, 5
que nit y jorn mon repos se gasta.
     Humil suplich que s' recort d' aquel dia
quant yo mirí vostra gentil figura,
y en tal esguart ma pensa porfídia.
     Gran fou ma sort si proseguis ventura 10
mes fins asi tristor no 'm desempara
ab tal dezig, que 's en extrem' altura.
     Molt é sufrits tals accidens, mes ara
no podent mes, en dirne part ni esforça,
y á vos mostrar aquells cara per cara, 15
     pochs ne diré qu' en dir no basta força
que la mes part dins l' esperit se resta,
y lo parlar descobre sols la 'scorça,
     mes tot l' escrit y contengut d' aquesta,
de veritat mostrau la carrera 20
que us am sens fi ab voluntat molt presta.
     Y ab cumpliment de fe y amor sencera
qu' en ningun temps ja may no pendrá volta,
puix altre be sens vos no vol n'spera.
     Pot fer la mort ma vida sia tolta 25
pero mudar ma voluntat no crega [32]
qu' en altre part sia, poca ni molta.
     Vostra favor jur que may nom valega
si dins un punt de vos partex ma pensa,
ni altre gest dins mi pens ni conega. 30
     Perque yo sent faria gran ofensa
en contr' amor si sola no us amava,
puix sens igual vos feu qui tot dispensa.
     Car de primer quant en vos contemplava,
de grans virtuts sempre us mirí dotada, 35
ya de molt luny mon cor vos desitjava.
     Mes gran temor en mi feu tal entrada
que may gozí mostrar lo qu' ara mostre
per no errar y veureus enujada.
     Y contemplant ara 'l merexer vostre 40
y l' alt valer, y en gracies tan prevista
gran cumpliment de tot lo secle nostre.
     No puch girar de vos ja mes la vista,
ans si per cas no pens en vos tot hora
no sent repós fins torn en vostra lista. 45
     Y axi suplich quant puch, alta señora,
ma voluntat vullau tenir per certa,
que de genolls mans juntes vos adora.
     Y conexent ma pensa descuberta
qu' esta per vos molt ferma sens paresa 50
feu pietat sia dins vos desperta.
     Y no falteu en mostrar gentilesa,
puix en lo gest teniu ja part tant alta
per agrair qu' es la major noblesa.
     Y puix de vos mon cor ferit se 'smalta, 55
anima y cors seguexen tots la dança.
D' aquest voler que no fará may falta.
     Y si 'm mostrau cami de la 'sperança,
sia de sort qu' el desesper no vinga
primer, y nom dó mort ab sa tardança. 60 [33]
     Que ab lo que sent no pot ser que sostinga
lo viur' en mí sens algun grat no veja
qu' en l' esperit de vida me retinga.
     Mes dupte y tem fortuna per enveja
v' ent mon intent que tan alt vol atendre 65
nom gir desgrat puix de vos grat cobeja.
     Mes yo poré del mon tots los mala pendre,
beure la mar, ans mudament no fassa,
y dins lo foch me dexaré fer cendre.
     Y axi mirant que 'l temps tan vola y passa 70
ab gran fervor remey mon cor suplica,
que del sobrat dolor tot se traspassa.
     Perque yo sent ses forces multiplica
amor dins mi ab una 'ncesa flama
y 'm te cremant, puix per tot mi s' intrica. 75
     Encara mes suplich, divina dama,
que per recort del que per vos comporte
dins la present mireu qui tant vos ama.
     D' esta no mes mil besamans vos porte
y aixi feneix d' aquesta breu l' escriure, 80
yo rest y esper la nova que 'm conforte,
si prest no ve, poch durará mon viure.
 
 
ArribaAbajo

Capítol moral

 
     ArribaAbajoQui vol segur passar aquesta vida
plena d' afanys, qu' un moment no reposa,
ha menester la gracia del qu' ha vida.
     Qu' es Deu etern qual regeix tota cosa
celestial y axi mateix terrena, 5
y ab son voler tot l' univers disposa.
     Perque mirant tot lo qu' al mon s' ordena
es per camí tot pedragos y espines
que no s' pot dar un pas ni tret sens pena. [34]
     Mas si volem les altituts divines 10
considerar ab voluntat mol sana
de l' esperit alcançarem doctrines.
     Car dezijant la gracia soberana
porem trobar la vera conexença
dels fets mortals de nostra vida humana. 15
     Y conexent aquella tindrem creença,
que tot creat fet temporal se gasta,
sola restant la divinal potença.
     Y aquest secret per distinguir no basta
lo be del mal per ben seguir la via 20
de la virtut qu' á tot mal fet contrasta.
     Primerament veurem que nit y dia
tot quant al mon te vida, sempre corre
seguint la mort que 's fa de tots la guia.
     Y lo mes cert que d' est avis ocorre 25
es lo vestir un abit y una forma
de fortitut com una ferma torre.
     Y aço perque resistint prengam norma
l' inmortal ser, en Deu tenint la pensa,
perqu' el sentit als fets mundans no dorma. 30
     Que l' adormit y no curant l' offensa
d' est mon caduch al fi de quant espera
serán treballs en pura recompensa.
     Yo m' recort be, puix comte cosa vera,
que per ma sort y esperiencia feta 35
me deportí un temps fora carrera.
     Mas conexent mon mal tot fiu retreta
prenent l' honest, y vida mes segura
per l' orde fet de nostra ley perfeta.
     Volguí fugir engans y desventura 40
del amor falç, hont molt hom s' abandona,
que al fi promet una amargant dulçura.
     Y per repos de ma ventura bona [35]
yo 'm so casat ab una gentil dama
que de virtuts mereix portar corona. 45
     Ella coneix quant me voluntat l' ama
y axi respon á mon voler tot hora,
y un cast amor igualment nos inflama.
     De quant primer yo fuy distret y fora
de mi trobí tot punt lo que cercava, 50
puix so del tot d' una que me enamora.
     Yo he trobat al mon quant dezijava
un ver content y vida no penada
y un migencer estat com demanava.
     Bastam á mi la vida concertada 55
sols per passar sens tembre la fortuna,
dels grans estats la vida no m' grada.
     Dels savis es sentencia ja comuna
que tots estrems son mals com es riquesa
y pobretat en son estrem cascuna. 60
     Tenir lo mig soste millor fermesa,
puix que no falt seguin bon exercici,
sens lo perjuy dels altres, ni vilesa.
     En grans poblats sol mes regnar tot vici
per mal costum qu' el temps entr' ells abusa 65
lo qual es huy de tots los mals indici.
     Hon algun temps es bo per mija 'scusa
de la ciutat partir, com jo e fet ara,
y fora 'star per un 'deport com s' usa.
     Acompanyat ab ma costella cara, 70
prenent deport, cercant la vida queda,
sens pendre 'nuig qu' el viure llarch prepara,
     mirant los camps que en vista res no veda,
l' aygua corrent dels rius y les fonts vives,
los prats y flors y fertil arboreda, 75
     y los aucells cantant per boschs y rives
l' ayre seré, los animals de caça, [36]
lebres, cunils, daynes corrent altives;
     lo bestiar que manso per sa traça
pastur' al prat y ab profitosa llana 80
creix lo profit dels que tals fets percaça.
     Fora pot hom seguir la vida plana
sença brogit ni pes de qui us enuja
dins lo poblat, si no feu tot quant mana.
     Fora lo fret, calor, y vent y pluja, 85
passan millor de dins ó fora casa
may falta blat per metr' en la tramuja.
     Cullim los fruits dels arbres á la rasa
cercant los nius, gustant la dolça bresca,
nates, matons, let fresca plena vasa; 90
exercitam lo cos per qu' es gran esca
y fa l' menjar que sabros parega
matant la fam fent que en vigor mes cresca.
     Y axi passam lo temps sens que s' conega
de passio ninguna fantasia 95
prenen descanç, fugint de enuigs la brega.
     Y quant tindrem enyorament que sia
part per nos fer en la ciutat dar volta,
retornarem ab molta alegria.
     Hont visitant nostra amistança molta 100
de jorn en jorn nos trobarem en festa
que de tot l' any no porá sernos tolta
pus Deu volent, sigam la vida honesta.
 
 
ArribaAbajo

Madrigal

 
     ArribaAbajoDel temps y del amor que 'l mon fatiga
yo cantaré la pena
per que lo temps primerament ordena
en general seguirlo á tots obliga.
Y amor que 's passió molt forta y dura 5 [37]
sosté tal fantasia,
que vol del univers la señoria;
qui may l'a vist es fill de la ventura.
 
 
ArribaAbajo

Sátira á la contrarietat de les temporades

 
     ArribaAbajoQuan pens y mir als fets del temps present
y consider aquells del que 's passat,
l' entendre meu se trobe regirat
com no feneix lo mon soptosament.
     Car huy miram qu' asols qui te poder 5
en cantitats se fa tota honor,
lo virtuos tremola tot de por
que no sap hont puga descanç aver.
     Al temps antich preavem lo valer
del qu' en virtuts posava son cabal, 10
argent ni or nols era mes de igual
pres per lur us quels era menester.
     Pobre valent feyan gran capitá;
ningun cobart per molt mes rich que fos
nos permeté que 'ntras, presumtuos, 15
en demanar lo que no meritá.
     Als mes sabents, la honra se doná
meritament, puix altre be nos veu
qu' entre 'ls humans aja dispensat Deu
puix al scient en major grau posá. 20
     Exemple v' em del gran rey Salamó,
sols demaná sciencia á Deu no mes,
y per ser just son dir, fouli conces,
tal us deixant, sentí confusió.
     Qui no seguex lo juy de la rao, 25
son foll parer lo fa prest trabucar;
mes ara v' em mals homens prosperar
en actes vils, seguint la llur saó: [38]
     la veritat no goz' exir del mon
davant los Reys, Duchs, Comtes, ni Barons, 30
tots los malvats son huy tinguts per bons
tant que lo foll, l' hom virtuos confon.
     Y si venim á veure de pregon
los albardans trumphan en corts d' aquells
tercers, farfants y enganadors novells 35
del savi ser llur casa no 's compon:
     huy sus' axi que cercan llurs semblants,
car entre 'ls folls los savis no han loch,
lo mon se pert y virtut poch á poch,
no 'sper ningu que torn com er' abans. 40
     Huy l' interes á molts fa menar mans,
del esperit ningu pobresa vol
ni pobre stá, be pot dormir tot sol
ab ses virtuts per molt que sien grans.
     L' adulador y tot mentider val 45
en loch d' aquel y en faules te son cap
pot se 'escusar, puix altrament no sap
viur' en llur cort si virtuts an per mal.
     L' amor dels mes es inracional
que sols al cos procuran lo delit, 50
amor gentil tenen en gran despit,
son enfangats d' un amor bestial.
     Ningú trobam seguint perfet amor
ab cor sencer com en lo temps passat,
tot ben voler se trobe regirat, 55
sols amor falç regeix y enganador.
     Tant que si hu ama de gentil cor
a penes pot huy trobar son semblant;
la mayor part sols mir' al mes donant,
y ab mudament van de mal en pijor: 60
     molts altres ha tenint lo punt al cel
no han esguart sino en asi mateix [39]
d' ingratituts aporten molts grans feix
mostrant fingit d' honestat un gran vel.
     Sols lur parlar es retirant á mel 65
les obres son semblants de l' escorpí,
cubertes van d' un amargant verí,
qui n' a tastat les troba que son fel.
     No pens ningu que parl' no sabent com,
forçam rao en dir mes que no dich, 70
qu' amant sens fi no é trobat abrich
a mon voler que no pendrá may tom.
     Tinch gran espant mirant que puga l' hom
tant soferir y com pres no es mort,
puix que per ell no 's trobe lo recort 75
sino dormint mes fret pesat que 'l plom.
     Yo 'm clam de mi y mes de la que am:
de mi perque m' a fet la sort tan ferm,
de 'lla que te son cor d' amar tant herm,
que may respon á mon doloros clam. 80
     En dezig mir d' un' amorosa fam
sols dezijant que son voler tan sech
puga sentir en amor quant valech
tenint recort que tots som fills d' Adam:
     si 'l rich potent d' aquella çoca neix 85
el que no es bast, el que en virtuts ornat,
puix no es vil ni manco deshonrat
per son valer, per sí honor mereix.
     Un cor gentil en açó be 's coneix
qu' ell correspon á l' altre que 's axí 90
lo que 's pot fer sens condemnar á sí
no 's deu negar puix honra no descreix::
     de la que am ma pensa may volgue
si no que fos mon voler conegut,
si tal yo ves, may restaria mut 95
ans blazonant grans obres de son be. [40]
 

TORNADA

 
     Tal vá lo temps que dona lo que te;
tot pretereix, mes vertader amor
val tant si 'stá fundat en gentil cor
com lo subject hont la valor sosté. 100
 
 

Arriba

    Obras poéticas
     de Pere Serafí
Pàgina principal Enviar comentaris Fitxa de l'obra Índex de l'obra Amunt Següent
Marc legal