Notes

100

Robert Lowell, Notebook, New York: Farrar, Straus and Giroux, 1971, pàg. 263. (Pérez Montaner, n. 26, p. 44).

101

“Mes enllà de la interpretació”, Els Marges, 22-23 (1982), pàg. 119. (Pérez Montaner, n. 27, p. 44).

102

Bloom, Kabbalah and Criticism, pàg. 96. (Pérez Montaner, n. 28, p. 44).

103

Art. cit., pàg. 61. (Pérez Montaner, n. 29, p. 44).

104

Kabbalah and Criticism, pàg. 96. (Pérez Montaner, n. 30, p. 44).

105

Cf. Robert Weimann, Structure and Society in Literary History, Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1984, en especial les pàgines 57-88. (Pérez Montaner, n. 31, p. 44).

106

Text anotat de la conferència pronunciada el 20 de gener de 1984 al Saló d’Actes de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, dins el “I Cicle de Conferències de Llengua i Literatura Catalanes”. (Riera i Sans, n. *, p. 45).

107

P. Fr. Pedro Armengol Valenzuela, Obras de S. Pedro Pascual, mártir, obispo de Jaén y religioso de la Merced, en su lengua original, con la traducción latina y algunas anotaciones, 4 vol., Roma 1905-1908. (Riera i Sans, n. 1, p. 45).

108

Pedro Armengol Valenzuela, Vida de S. Pedro Pascual, religioso de la Merced, obispo de Jaén y mártir glorioso de Cristo, Roma 1901. (Riera i Sans, n. 2, p. 45).

109

Documentos literarios en antigua lengua catalana (Siglos XIV y XV), Barcelona 1857, pàg. 9-52. (Riera i Sans, n. 3, p. 47).

110

Pascual de Gayangos, Libros de Caballerías, Madrid 1874, pàg. LXXIII. (Riera i Sans, n. 4, p. 47).

111

P. Meyer, Notice du manuscrit de la Bibliothèque Nationale, fonds fr. 25415, contenant divers ouvrages en provençal, “Bulletin de la Société’des Anciens Textes Français” I, París 1875, pàg. 50-82. (Riera i Sans, n. 5, p. 47).

112

Alfred Morel-Fatio, Katalanische Litteratur, Estrasburg 1897, pàg. 88. (Riera i Sans, n. 6, p. 47).

113

Valenzuela, Obras cit., vol. I, Roma 1905, pàg, XLI. (Riera i Sans, n. 7, p. 48).

114

Nicolàs Antonio, Biblioteca Hispana Vetus, Madrid 1788, vol. II, pàg. 100. (Riera i Sans, n. 8, p. 49).

115

Joaquín-Lorenzo Villanueva, De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares, València 1791, pàg. 7. (Riera i Sans, n. 9, p. 49).

116

Jaime Villanueva, Viage literario a las Iglesias de España, vol. 18, Madrid 1851, pàg. 214. (Riera i Sans, n. 10, p. 50).

117

José Amador de los Ríos, Historia crítica de la literatura española, tomo IV, Madrid 1863, pàg. 77. (Riera i Sans, n. 11, p. 50).

118

Homenajes de las entidades culturales de Valencia a San Pedro Pascual en el III centenario de su canonización, València 1973, pàg. 16. (Riera i Sans, n. 12, p. 54).

119

La menció figura en l’inventari incomplet publicat per Josep Mª Madurell i Marimon, Manuscrits en català anteriors a la impremta (1321-1474).Contribució al seu estudi, Barcelona 1974, pàg. 61-62. (Riera i Sans, n. 13, p. 55).

120

Faustino D. Gazulla, Don Jaime I de Aragón y la Orden de Nuestra Señora de la Merced, “Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, dedicat al rey en Jaume I y a la seua època”, Primera Part, Barcelona 1909, pàg. 327-388. Tampoc no en fa cap menció a La Orden de Nuestra Señora de la Merced. Estudios histórico-críticos (1218-1317), Tomo I, Barcelona 1934. (Riera i Sans, n. 14, p. 55).

121

Joaquín Millán Rubio, Fray Pedro de Amer, maestre de la Merced (1271-1301). Treinta años de historia mercedaria, “Estudios” 29, Madrid 1973, pàg. 207-267. Tampa no menciona documents Eliseo Turón del Pie, La orden de la Merced desde 1218 a 1330. Hacia una síntesis histórica de la redención de cautivos, “Estudios” 26, Madrid 1970, pàg. 397-436. (Riera i Sans, n. 15, p. 55).

122

Felipe de Guimerán, Breve historia de la Orden de Ntra. Sra. de la Merced de Redempción de Cautivos Christianos, y de algunos santos y personas Illustres della, València 1591. (Riera i Sans, n. 16, p. 56).

123

Alonso Remón, Historia General de la Orden de Ntra. Sra. de la Merced, Redención de Cautivos, Tomo I, Madrid 1618. (Riera i Sans, n. 17, p. 56).

124

Bernardo de Vargas, Chronica Sacri et Militaris Ordinis B. Mariae de Mercedes Redemptionis Captivorum, Palerm 1619. (Riera i Sans, n. 18, p. 56).

125

De scriptoribus ecclesiasticis nonnullisque aliis viris illustribus Sacri Ordinis Redemptorum Divae Mariae de Mercede liber unus, authore fratre Petro Caecilio granatensi, Biblioteca Nacional de Madrid, ms. 12394. L’aprovació de l’orde i l’imprimatur que hi ha al final estan datats el 23 d’abril de 1618. Estevan de Corbera, en la seva Vida i echos maravillosos de Doña María de Cervellon, llamada María Socós, Barcelona 1629, fa un repàs de tots els personatges mercedaris insignes i demostra no tenir encara cap notícia del bisbe de Jaén màrtir. (Riera i Sans, n. 19, p. 56).

126

Fray Raphael de San Juan, De la redención de cautivos, sagrado instituto del Orden de la Ssma. Trinidad. De su antigüedad, calidad y privilegios que tiene y de las contradicciones que ha tenido, Madrid 1686, pàg. 264. L’ús de documents falsificats en la causa de canonització del beat Pere Pasqual es troba també afirmat en una obra tan seriosa i solvent com la de Hippolytus Delehaye et alii, Pronyleum ad Acta Sanctorum decembris. Martyrologium Romanum, Bruxelles 1940, pàg. 569. (Riera i Sans, n. 20, p. 56).

127

La carta-proemi es troba reproduïda per Gabriel Téllez, Historia general de la Orden de Ntra. Sra. de las Mercedes, vol II, Madrid 1974, pàg. 616-619. Al primer volum, pàg. 177-184, hi ha un dels primers reflexos de la novella invenció. Una altra primeríssima notícia es troba a l’obra de Francisco Vermúdez de Pedraza, Historia eclesiástica, principios y progresos de la ciudad y religión católica de Granada, corona de su poderoso reyno y excelencias de su corona, Granada 1638, fol. 117-119, l’aprovació i censura de la qual és del mateix fra Pedro de San Cecilio, La cadena de falsificacions per “demostrar” l’antiguitat del culte tributat al sant bisbe mercedari ja estava engegada quan el P. Marcos Salmerón publicà a València, l’any 1646, els seus Recuerdos históricos y políticos de los servicios que los generales y varones ilustres de la Religión de nuestra señora de la Merced, Redención de Cautivos, han hecho a los reyes de España, en los dos Mundos, desde su gloriosa fundación, pàg. 131-144. Els invents i falsificacions, encara que bastant complicats, i molt ben dissimulats, no són difícils de descobrir quan s’analitzen amb visió crítica les pàgines que dedica a “Don Pedro el Mártir” Martín de Ximena Jurado, Catálogo de los obispos de las iglesias catedrales de la diócesis de Jaén, y Anales Eclesiásticos deste obispado, Madrid 1654, pàg. 238-320. (Riera i Sans, n. 21, p. 57).

128

Gonçalo Argote de Molina, Nobleza del Andalucía, Sevilla 1588, fol. 179-180. (Riera i Sans, n. 22, p. 57).

129

Historia Eclesiástica de Granada, Biblioteca Universitària de Granada, ms. Caja C-73, fol., 79-81. N’hi ha una altra còpia al ms. Caja B-32. (Riera i Sans, n. 23, p. 59).

130

Fr. Juan de la Presentación, El Machabeo Evangélico, Vida del glorioso doctor san Pedro Pasqual de Valencia, religioso del sacro, real y militar orden de Ntra. Sra. de la Merced, Rdempción de Cautivos, Canciller mayor de Castillo, Governador del arçobispado de Toledo, Obispo de Granada, Jaén y Baeza, y mártir, con un apéndice de los religiosos de la Merced que murieron a manos de moros en Granada, y otras partes de España (...), Madrid 1671, pàg. 96. (Riera i Sans, n. 24, p. 60).

131

Sancti Petri Paschasu martyris, giennensis episcopi, ordinis beatae Mariae de Mercede Redemptionis Captivorum opera (...), Madrid 1676, pàg. 301. (Riera i Sans, n. 25, p. 60).

132

Aquest punt l’he explicat amb més detalls a La doble falsificació de la portardella d’un incunable. (Main 12433), “Revista de Llibreria Antiquària”, Barcelona, octubre 1985, pàg, 5-17. (Riera i Sans, n. 26, p. 60).

133

Caciquisme roig i altres narracions. Institució Alfons el Magnànim. València, 1984, pàg. 13. (Salvador, n. 1, p. 61).

134

“Une polémique sur la situation linguistique en Catalogne. Jalons pour une analyse” Mots, nº 8 (1984), pàgs. l47-167. (Salvador, n. 2, p. 62).

135

Vegeu l’esmentat pròleg de Fuster i la meua comunicació al I Col·loqui Internacional sobre la Renaixença: “El pensament literari de Teodor Llorente” (en premsa a les corresponents Actes). (Salvador, n. 3, p. 64).

136

Epistolari Llorente, vol. II. Biblioteca Balmes. Barcelona, 1929, pàg. 225. (Salvador, n. 4, p. 65).

137

“Me inspira vivo interés la polémica de V. con Alomar; deseo conocerla”, escrivia en carta datada el Setembre de 1908 a López Chavarri. I afegia: “también me alegraré de que publique el artículo contestando a Luis Bernat”. (Epistolari Llorente, vol. III. Biblioteca Balmes. Barcelona, 1936, pàg. 257). (Salvador, n. 5, p. 65).

138

Teoria de la llengua literària segons Fabra. Quaderns Crema. Barcelona, 1984, pàg. 22. (Salvador, n. 6, p. 70).

139

Ibidem. (Salvador, n. 7, p. 70).

140

Vegeu: Vicent Salvador,“Notes a Cuentos lírics, d’Eduard López Chavarri”, dins Miscel·lània de textos en homenatge a les Normes de Castelló. Diputació de Castelló, 1984, pàgs. 59-64. (Salvador, n. 8, p. 70).

141

Op. cit., p. 23. (Salvador, n. 9, p. 71).

142

Ibidem. (Salvador, n. 10, p. 71).

143

Joan Fuster, Ara o mai. Tres i Quatre, Eliseu Climent editor, València, 1981. (Pitarch, n. 1, p. 75).

144

Les dades demogràfiques són referides al 1981 i extretes de la Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 16, Suplement A-Z. (Pitarch, n. 2, p. 78).

145

Cf. H. Calsamiglia E. Tuson, Ús i alternança de llengües..., dins Treballs de sociolingüística catalana, vol. 3, València, 1980, 11-82. (Pitarch, n. 3, p. 79).

146

Cf. Rafael Ll. Ninyoles, Conflicte lingüístic valencià, Tres i Quatre, València, 1969, 72-85. (Pitarch, n. 4, p. 79).

147

Cf. Lluís V. Aracil, A Valencian dilemmal/Un dilema valencià, dins Identity Magazine, Cambridge Mass., 1966, 17-29. Cf. Rafael Ll. Ninyoles, Conflicte..., o.c. Idioma i prejudici, Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1971. (Pitarch, n. 5, p. 79).

148

Ben explícit d’ençà de Nosaltres els valencians, Ed. 62, Barcelona, 1962. (Pitarch, n. 6, p. 79).

149

Joan F. Mira, Població i llengua al País Valencià, València, 1981; Josep Picó - Salvador Gil, L’ensenyament general bàsic al País Valencià, València, 1982; Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia de la Generalitat Valenciana, Libro blanco de la educación en la Comunidad Valenciana, València, 1984. (Pitarch, n. 7, p. 80).

Caplletra [Publicacions periòdiques]. Núm. 1, octubre de 1986