Notes

30

No he vist assenyalat aquest préstec en la bibliografia sobre el Tirant i Corella. Reprodueixo, per tant, el text del Tirant, i tot seguit el passatge corresponent de Corella: «E per lo mèrit vos prech que no·m sia dada longa pena, car la granea de ma desaventura a totes les altres dones del món avança. E per cars de ma adversa fortuna, lo darrer comiat que pervench al terme de ma hoÿda fon hun dolorós "ay!"» (cap. 319, p. 676, 1-3). «praticha, manera, graçia e gentil continença de la qual descriure deixe, perque la fi de la present, sol esguarda en fer pales quant la granea de ma desauentura les altres totes avança. E, per cas de mes aduerssa fortuna mia, lo darrer comiat al terme de ma hoyda arriba, en estil de semblants paraules: "Adeu sies, manyeta!"» (Tragèdia de Caldesa 98-104, ed. MIQUEL I PLANAS, 1913: 126).

31

Em penso que en una feina com aquesta no tornaríem de buit. Per exemple, Martorell pren del Filocolo no únicament frases i fragments significatius, sinó també mínimes unitats expressives del tipus «yo tinch major rahó de dolre'm» i altres (PUJOL, en premsa b, n. 11). En aquesta direcció caldria indagar el possible origen boccaccià de fórmules cares a Martorell, com ara «més angèlica que humana» o «angèlica figura» (compareixen almenys nou vegades al Tirant), que són recurrents en el Boccaccio vulgar (cf. Filocolo III 35, Filostrato proemi 8, I 11 i 28, VI 22, IX 7, Teseida III 13, IV 53, X 56, XII 57, entre d'altres), del tractament de les al·lusions a la fortuna, de les diverses variants de la necessitat de consolació per als miserables, o de la repetició anafòrica de la superioritat del propi dolor al capítol 291 (la pista dantesca detectada per RIQUER, 1990: 191-192 per a un passatge del capítol 400 apunta també cap aquí).

32

Em refereixo a Chiner & Villalmanzo (1992) i Chiner (1993). El cas de Villalmanzo 1995 és una mica diferent, i exagerat en un altre sentit, perquè al meu parer magnifica en una direcció errada els indicis documentals que relacionen Martorell amb el regne de Nàpols. De les conseqüències indesitjables d'una imatge monolítica de cavaller bregós, mig bandoler i enfonsat en la misèria, en donen compte les fantasies de Guia (1996).

"Micer Johan Boccacci" i mossèn Joanot Martorell: presències del "Decameron" i de la "Fiammetta" al "Tirant lo Blanc"      © Pujol, Josep