  Àlbum de família
|
|
Ara que el temps comença a
esgrogueir-les |
|
|
|
i se'n van en silenci cap a un
son |
|
|
|
no sé si etern però
sí durador |
|
|
|
-fins que uns ulls nous que vindran
les desvetllin |
|
|
|
per a trobar-s'hi o, més
segur, per perdre-s'hi-, |
|
|
|
vull resseguir les lànguides
imatges, |
|
|
|
les escenes porugues, irreals,
anodines, |
|
|
|
carregades d'aquest vellut
monòton |
|
|
|
que endolceix les fronteres, fon
els límits, |
|
|
|
unifica els contraria, arrodoneix
els caires, |
|
|
|
asserena els dolors, esponja el
sofriment, |
|
|
|
vesteix amors amb túnica
d'oblit, |
|
|
|
remou l'oblit amb un rosec de
culpa, |
|
|
|
vertebra masses de mediocritat |
|
|
|
amb destins desitjats només
imaginaris, |
|
|
|
alça, enarbora, ressuscita,
prem |
|
|
|
vides que van cap a una fosca
inútil, |
|
|
|
ho inunda tot amb un mar de
no-res. |
|
|
|
|
¿Per què, impotent,
busseges aigües tèrboles, |
|
|
|
per què vols endinsar-te en
aquest llot |
|
|
|
espès de cucs i sang
infatigable, |
|
|
|
de tremolors incerts,
luxúries mediocres, |
|
|
|
amors callats, fidelitats,
penyores |
|
|
|
d'il·lusions que no
sabràs si hi foren? |
|
|
|
|
¿Per què, innocent,
retornes a les cambres, |
|
|
|
escenaris de vides desmaiades, |
|
|
|
als boscos de captards
melangiosos, |
|
|
|
a les platges de llum
esbojarrada, |
|
|
|
a la música lleu de tants
somriures |
|
|
|
aturats, intranquils, orbs de
follia? |
|
|
|
|
¿Per què, cregut,
vols el perfum que crema, |
|
|
|
l'hòrrid malson que vol
amortallar-te, |
|
|
|
els records dissecats que no poden
reviure, |
|
|
|
les passes, els sorolls, les
paraules perdudes |
|
|
|
que hauràs de llegir en
llavis gastats, deserts de veus, |
|
|
|
freds, tremolosos, àrids,
impertèrrits? |
|
|
|
|
El que eren ulls ja no són
ulls ni perles, |
|
|
|
són taques, blanc i negre
que s'agrisa... |
|
|
|
Els arbres no son arbres, les
cases, els carrers, |
|
|
|
els rostres, els somriures, el gest
de les persones, |
|
|
|
objectes ja perduts que han deixat
una taca |
|
|
|
borrosa a la memòria, una
ombra |
|
|
|
sobre aquests papers
pàl·lids que crema aquest foc
pàl·lid. |
|
|
|
(Foc follet que incendia el bosc
ombriu, |
|
|
|
els alzinars fosforis del
cervell, |
|
|
|
les falgueres resseques dels
afectes, |
|
|
|
les rases hivernals dels
sentiments). |
|
|
|
Passaran una a una i les tems, |
|
|
|
infant poruc, tantes
fotografies, |
|
|
|
dansa fatal de fantasmes
efímers. |
|
|
|
Però t'atreu el contratemps
monòton, |
|
|
|
el compàs, la feixuga
melodia, |
|
|
|
els acords plens i les
gràcils cadències, |
|
|
|
la llibertat i el terror del
silenci. |
|
|
|
|
Passaran, sí, les
miraràs, encara! |
|
|
|
Cor malastruc, no te m'espantis,
ara. |
|
|
|
La
visita del jerarca
|
|
¿Per què es remouen
al llit els cossos |
|
|
|
neguitejats ja a trenc d'alba? |
|
|
|
Baixa pel Pont de Pedra i rellisca
per llambordes |
|
|
|
glaçades de boira freda el
carro de la Por. |
|
|
|
Avança pel carrer Nou mig a
les fosques |
|
|
|
mentre el vent fa oscil·lar
els fanals de llum groga. |
|
|
|
Calfred i un cop de fuet que
retruny. Peten persianes. |
|
|
|
Algú molt matiner
s'alça abans d'hora, |
|
|
|
encén un llum petit i es
prepara un cafè, |
|
|
|
aigua bruta per enganyar
l'estómac, |
|
|
|
i menja un tros de pa de
serradures. El carro |
|
|
|
ja ha girat pel carrer de la
Indústria. |
|
|
|
Pel portal de la fàbrica de
gas |
|
|
|
surt olor de carbó, surt
llum boirosa, |
|
|
|
surt un llenç brut de gas
que va seguint el carro |
|
|
|
Gran Via enllà, xerricant
enmig d'ombres, despertant morts. |
|
|
|
Poc a pot s'han encès altres
llums. |
|
|
|
De Sant Domènec baixen i
trepitgen somnàmbules |
|
|
|
botes lluents d'esforç,
negre de fum i greix: |
|
|
|
ressonen amb tendresa els passos
dels soldats |
|
|
|
sobre els còdols humits. Ja
la boira |
|
|
|
sembla que es va aixecant sobre el
casc i els guants blancs, |
|
|
|
flots de cotó sobre el caqui
pudent. Al fons, |
|
|
|
til·lers sense cap
fulla. |
|
|
|
Dins del palau, el bisbe
Cartañà |
|
|
|
ha pres llet i cafè i dues
torrades, |
|
|
|
llegeix amunt i avall també
amb la llum grogosa |
|
|
|
mentre els patges preparen la capa
i el capell. |
|
|
|
Les petjades pelfudes, la tos
seca. |
|
|
|
Van baixant els soldats. Al carrer
Ciutadans, |
|
|
|
l'alcalde de Quintana es nua la
corbata |
|
|
|
amb un gest elegant i repassa el
discurs |
|
|
|
ple de paraules buides i
sàvies mentides. |
|
|
|
Als internats, les monges i els
hermanos |
|
|
|
corren, vigilen, passen revista
cent vegades. |
|
|
|
Venga, venga, deprisa. Ja baixen els
soldats. |
|
|
|
Pengen domassos tristos de balcons
mig tancats, |
|
|
|
surten de cases fosques, de coves
de misèria, |
|
|
|
els gironins pansits amb els abrics
girats, |
|
|
|
la gavardina trista: |
|
|
|
soy nacionalsindicalista, |
|
|
|
creo en las leyes del amor, |
|
|
|
basta de obrero envenenado |
|
|
|
y de patrono explotador. |
|
|
|
Van lentament cap a esperar el
jerarca. |
|
|
|
|
Dins d'abrics ben tallats, |
|
|
|
sota el barret gris perla, |
|
|
|
ara surten contents els
prohoms. |
|
|
|
La catedral, plena a vessar,
ressona de Te
Deum. |
|
|
|
Ciutadans honorables que van
guanyar la Guerra |
|
|
|
escorten militars que ara han
guanyat la pau. |
|
|
|
Camises blau marí, gorres de
plat, estrelles, |
|
|
|
borles vermelles; botes de
muntar. |
|
|
|
Un raig de sol ve a endolcir les
ferides |
|
|
|
però l'oblit és
lluny. Ara només desfici, |
|
|
|
desfici i por de tot. Creixen
nadales perfumades |
|
|
|
als redossos humits del cementiri;
mig d'amagat, |
|
|
|
vídues, filles, no gosen ni
mirar-les |
|
|
|
i tanmateix creixen per elles. Els
altres, els venuts, |
|
|
|
els porucs, els pocs que potser hi
creuen |
|
|
|
són tots a la Gran Via. |
|
|
|
A peu dret, mal vestits, amb
coratge a l'estómac, |
|
|
|
s'alimenten de missa de
campanya, |
|
|
|
de música de banda i de
discursos. |
|
|
|
Noies de casa bona apadrinen
banderes, |
|
|
|
Bandera de España, bandera
imperial, |
|
|
|
triunfante en la lucha y hermosa sin par. |
|
|
|
I cruix la seda natural, se sent
olor de naftalina |
|
|
|
i olor de cuiro militar. Ciris
espeterreguen, |
|
|
|
flechas, uniformats, contra viles injurias |
|
|
|
del martillo y la hoz |
|
|
|
alzan fuertes, vibrantes, el clamor de su
voz. |
|
|
|
I les campanes toquen: Sanctus,
Sanctus... |
|
|
|
I Girona poruga: Sanctus,
Sanctus... |
|
|
|
I Girona mesquina: Sanctus,
Sanctus... |
|
|
|
I Girona sencera: Sanctus,
Sanctus... |
|
|
|
I l'alcalde i el bisbe, militars,
falangistes, |
|
|
|
savis locals i capellans
prostàtics, |
|
|
|
arxivers i cronistes, els senyors,
les senyores, |
|
|
|
mantellines, medalles, banderes i
estendards, |
|
|
|
coregen la lloança, criden
sense parar: |
|
|
|
Sant, Sant, Sant, Senyor Déu
dels Exèrcits! |
|
|
|
(El sol ja escalfa tendrament la
postguerra). |
|
|
|
|
I tu, ¿què hi fas al
peu de la tribuna, |
|
|
|
el braç alçat, ros i
bellíssim, tot vestit de blau, |
|
|
|
amb la boina vermella, adolescent
desconegut? |
|
|
|
Digues, ¿qui ets, on ets,
t'han engolit els anys |
|
|
|
i t'ha ofegat Girona i no recordes
aquell dia gran? |
|
|
|
Se t'ha esvaït la imatge
perfecta que oferies? |
|
|
|
¿Simplement saludaves i
passaven soldats? |
|
|
|
I vosaltres, ¿on sou, noies
que desfilàveu, |
|
|
|
Secció Femenina? ¿On
són els crits, les camises, |
|
|
|
mans que brodaven fletxes? |
|
|
|
¿Se us han menjat les ombres
que us seguien el pas? |
|
|
|
I tu, gironí anònim,
humil sota la boina, |
|
|
|
i tu, somriure cínic,
¿on ets, cap on camines? |
|
|
|
Tot rostres muts, ulls entelats,
boques obscures |
|
|
|
omplint el canemàs de la
ciutat. |
|
|
|
¿I tu, Ciutat, que t'adorms
al sol tebi |
|
|
|
d'aquest matí d'hivern? (Jo
no hi era a la festa |
|
|
|
i, amb tot, en tinc el
fàstic. Sento a la sang encara |
|
|
|
la mascarada absurda, tots els
rostres de pols |
|
|
|
de la supervivència.
Sobreviure, ¿per què?). |
|
|
|
|
I tornàreu al llit, als
llençols de la por |
|
|
|
que amb ungles de terror
esquinçàreu absents |
|
|
|
mentre aquella llum groga inundava
el carrer |
|
|
|
de tenebra oliosa. I baixà
altra vegada |
|
|
|
el carro relliscant per sobre les
llambordes, |
|
|
|
va girar pel carrer de la
Indústria, |
|
|
|
va tocar la sirena de la
fàbrica, |
|
|
|
i seguíreu igual, oblidant
poc a poc, |
|
|
|
intentant d'esbossar un somriure
prou hàbil |
|
|
|
per fer creure als infants que la
por on ens movíem |
|
|
|
era un malson fugaç, que el
món que ens preparàveu |
|
|
|
era un país de conte on tots
seríem prínceps. |
|
|
|
|
No
em parles del Partit
|
|
Mira, per tu, |
|
|
|
qualsevol cosa: |
|
|
|
em vestiré |
|
|
|
tota de rosa, |
|
|
|
aniré nua, faré el
carrer, |
|
|
|
seré dolenta. |
|
|
|
Per tu, no ho sé, |
|
|
|
posaré bombes, |
|
|
|
faré mitins, |
|
|
|
aniré a manis, |
|
|
|
psuquers, carlins... |
|
|
|
Allà on em diguis, |
|
|
|
allà aniré. |
|
|
|
Festes, revetlles, |
|
|
|
PSAN, PSC... |
|
|
|
Com una daina, |
|
|
|
jo sempre a punt. |
|
|
|
Si vols que pugi, |
|
|
|
ja ho saps, jo amunt. |
|
|
|
|
Sempre, de dia |
|
|
|
o bé de nit. |
|
|
|
Pro tu, per torna, |
|
|
|
quan som al llit, |
|
|
|
no em parlis del Partit. |
|
|
|
|
Si vols que baixi, |
|
|
|
mira, he baixat. |
|
|
|
Lluitaré sola |
|
|
|
o al teu costat. |
|
|
|
Aniré en taxi |
|
|
|
o en autobús, |
|
|
|
plantaré
pòsters, |
|
|
|
jugaré al mus, |
|
|
|
vendré aspirines |
|
|
|
i, si et va bé, |
|
|
|
enganxatines |
|
|
|
enganxaré. |
|
|
|
Aniré a barris |
|
|
|
i altres verals, |
|
|
|
pararé cotxes, |
|
|
|
faré murals, |
|
|
|
escriuré notes |
|
|
|
o bé cançons, |
|
|
|
duré faldilles |
|
|
|
o pantalons. |
|
|
|
|
Sempre, de dia |
|
|
|
o bé de nit. |
|
|
|
Pro tu, per torna, |
|
|
|
quan som al llit, |
|
|
|
no em parlis del Partit. |
|
|
|
|
Correré impremtes, |
|
|
|
duré pasquins |
|
|
|
pels barris pobres |
|
|
|
i els barris fins. |
|
|
|
Aniré sola |
|
|
|
fins al carai. |
|
|
|
Seré la reina, |
|
|
|
ai!, de l'esprai. |
|
|
|
Per fer octavetes |
|
|
|
de mil en mil, |
|
|
|
compraré un
òfset |
|
|
|
o un ciclostil. |
|
|
|
I si t'agrada |
|
|
|
l'artesania, |
|
|
|
fins aprendré |
|
|
|
tipografia. |
|
|
|
Tot ho faré |
|
|
|
per tu, ja ho veus, |
|
|
|
de quatre mans, |
|
|
|
de quatre peus... |
|
|
|
|
Sempre, de dia |
|
|
|
o bé de nit. |
|
|
|
Pro tu, per torna, |
|
|
|
quan som al llit, |
|
|
|
no em parlis del Partit. |
|
|
|
Sóc pantera
|
Tango
|
|
Diu el meu psicoanalista |
|
|
|
que, com que jo sóc
artista, |
|
|
|
tot el que em passa és
normal |
|
|
|
i que no, no tinc cap mal. |
|
|
|
Ajaçada en el divan, |
|
|
|
jo fumo i vaig esperant... |
|
|
|
|
Cada dia que em visita, |
|
|
|
diu que he posat una fita, |
|
|
|
explorant l'inconscient. |
|
|
|
Que un excés de
maduresa |
|
|
|
m'està amagant la
infantesa |
|
|
|
on comença el meu
turment. |
|
|
|
|
Quan li dic que està
d'ollera |
|
|
|
i que sóc una pantera, |
|
|
|
sempre s'ho agafa rient... |
|
|
|
I em contesta: tu ets artista, |
|
|
|
i jo sóc psicoanalista. |
|
|
|
Ens mirem, i així anem
fent. |
|
|
|
|
Un divendres a la tarda |
|
|
|
que em matava la basarda |
|
|
|
d'algun record oblidat, |
|
|
|
li vaig dir que o m'escoltava |
|
|
|
o simplement me'l menjava. |
|
|
|
I es quedà tot esverat. |
|
|
|
I ara em raspalla amb dolcesa |
|
|
|
la pell tacada i encesa |
|
|
|
i no es mou del meu costat. |
|
|
|
I m'agafa la poteta |
|
|
|
i em mira amb ulls de poeta |
|
|
|
que no ha trencat mai cap
plat. |
|
|
|
|
Pantera, jo sóc
pantera! |
|
|
|
Sóc pantera, i el que
espera |
|
|
|
de mi un miolet manyac, |
|
|
|
ja pot córrer que,
exaltada, |
|
|
|
jo retorno queixalada |
|
|
|
a qualsevol afalac! |
|
|
|
|
I així van passant els
dies... |
|
|
|
Pel meu cap, oncles i ties, |
|
|
|
cosinets i la mamà. |
|
|
|
Els estius més
xafogosos, |
|
|
|
els desigs més
enganxosos |
|
|
|
i el pijama del papà. |
|
|
|
Excitada i fatigada |
|
|
|
de tan llarga caminada |
|
|
|
per desert i pedregar, |
|
|
|
amb delit de terrorista, |
|
|
|
empaito el psicoanalista |
|
|
|
i me'l foto per sopar. |
|
|
|
Amb ulls de nen
|
Sobre la música d'Infant eyes
de Wayne Shorter
|
|
Només amb ulls de nen, |
|
|
|
veuràs de tots colors |
|
|
|
el món, com
s'obrirà, |
|
|
|
immens, sencer per tu. |
|
|
|
Dies morts et tornaran,
vibrants, |
|
|
|
amb tot el nervi antic. |
|
|
|
Amb tot el seu poder, |
|
|
|
amb tot el seu desig. |
|
|
|
Mirant amb ulls de nen,
tindràs |
|
|
|
allò que mai no mor, |
|
|
|
allò que està
amagat, |
|
|
|
ben amagat dins teu. |
|
|
|
|
Tindràs la cova de
Betlem, |
|
|
|
la molsa, els gallerans, |
|
|
|
el fanalet encès |
|
|
|
d'aquelles nits de Reis. |
|
|
|
Dies llargs dels cursos
escolars, |
|
|
|
taques de tinta als dits, |
|
|
|
amics, jocs i cançons |
|
|
|
vindran, alegrement. |
|
|
|
Vindran els Nanos i els
Gegants, |
|
|
|
ginesta i llum de juny, |
|
|
|
el sol, la sal i el mar |
|
|
|
dels vells estius perduts. |
|
|
|
|
Vindran noves tardors d'aram, |
|
|
|
amb xurros i brunyols, |
|
|
|
parades, cavallets |
|
|
|
i flocs de cotó fluix. |
|
|
|
Tornarà la primavera
ardent, |
|
|
|
els dies immortals, |
|
|
|
el cor meravellat, |
|
|
|
l'olor del primer amor. |
|
|
|
Mirant amb ulls de nen,
tindràs |
|
|
|
allò que mai no mor, |
|
|
|
allò que està
amagat |
|
|
|
dins teu, eternament. |
|
|
|
Falconeria
|
|
Ara sóc un falcó i
sobre la mà m'aferro |
|
|
|
del meu senyor. Respiro l'aire net
del matí |
|
|
|
i l'olor del vellut i les martes,
la suor dels cavalls, |
|
|
|
el fenc petjat, els vapors |
|
|
|
que pugen de la terra. |
|
|
|
Herbes i flors menudes,
tapís gemat que veuré |
|
|
|
des de dalt, quan en cercles,
magnificent, |
|
|
|
observi els meus dominis, la prada,
els arbrissons, |
|
|
|
el rierol, la llebre
esmunyedissa. |
|
|
|
I els cavalls, els gossos i el
senyor, |
|
|
|
amb els seus cavallers i el
falconer major, |
|
|
|
patges i servidors, tots iguals de
petits, |
|
|
|
repartits sobre el prat... |
|
|
|
Ara el senyor m'ha dit: vull una
llebre grossa, |
|
|
|
flairosa de llentiscle (el meu
senyor és poeta), |
|
|
|
mentre m'acaronava el plomatge amb
el dit. |
|
|
|
Jo em sento emperador, enfile a la
mà del senyor, |
|
|
|
amb la meva caputxa de cuir plena
de cintes. |
|
|
|
|
Hi ha moviment, xivarri, renills i
piafar, |
|
|
|
i els mossos de canilla que
deslliguen i aquissen els gossos. |
|
|
|
Ja s'acosta el moment, el senyor
m'amanyaga, |
|
|
|
vol una llebre grossa, flairosa de
llentiscle |
|
|
|
(jo també sóc poeta).
El cor em bat amb força. |
|
|
|
I ara, en aquests moments, jo
sóc l'amo i senyor |
|
|
|
del món i de la gent. Tots a
dins del meu cercle, |
|
|
|
pendents de mi, esperant com em
perdo i retorno, |
|
|
|
com el meu vol es va cenyint,
calcula, |
|
|
|
veu la llebre temorenca. |
|
|
|
Els ulls són com sagetes,
les urpes s'aguditzen |
|
|
|
i un vertigen dolcíssim
m'aclapara. |
|
|
|
Cel i terra són u, arbres i
núvols, l'herba i la pell |
|
|
|
esquerpa de la llebre. No veig res,
una força |
|
|
|
se m'endú cap avall, cap al
pou del no-res, |
|
|
|
i baixo com un llamp. ¿Per
quina |
|
|
|
voluntat em regeixo? |
|
|
|
|
¿Quina és la
força obscura que se m'endú, quins fils |
|
|
|
mouen les meves ales, quin foc |
|
|
|
pot escalfar |
|
|
|
tant la sang del meu cos? |
|
|
|
|
Ara, a les urpes, ja hi tinc la
llebre morta, |
|
|
|
olorosa de terra i de
llentiscle. |
|
|
|
Tot s'ha acabat, ja s'ha ensorrat
l'imperi. |
|
|
|
El falconer major |
|
|
|
em deixarà esquinçar
un tros de fetge càlid... |
|
|
|
Riurà el senyor amb els seus
amics; després, |
|
|
|
i amb el meu caputxot tot ple de
cintes, |
|
|
|
em sentiré
ridícul. |
|
|
|
|
Allò que fa oblidar-se, dura
sempre tan poc! |
|
|
|
Triomf de la vida
|
|
Vida, tu, d'on sorgeixes? |
|
|
|
¿Quin afany
poderós |
|
|
|
pot desvetllar-te
mínima |
|
|
|
al més imperceptible |
|
|
|
pòsit dur de la pedra? |
|
|
|
¿De la pols mineral |
|
|
|
que va, s'alça i es
mescla |
|
|
|
al metall decidit, |
|
|
|
pur en cossos perfectes, |
|
|
|
en macles de pirites, |
|
|
|
o suspès en argiles, |
|
|
|
en la carnal ortosa? |
|
|
|
¿Del cristall absolut, |
|
|
|
guspira d'oliví |
|
|
|
al magma corsecat |
|
|
|
de la pedra volcànica? |
|
|
|
|
Llisques damunt del quars, |
|
|
|
llum en la llum del nombre, |
|
|
|
absorta dels teus
límits |
|
|
|
eterns però amb llavor |
|
|
|
d'un destí molt més
alt |
|
|
|
que passa per la dura |
|
|
|
mancança de la forma. |
|
|
|
Gasos, vapors, sacseig |
|
|
|
en boires absolutes |
|
|
|
damunt estanys de febre! |
|
|
|
|
En la caiguda arrela |
|
|
|
la mínima estructura. |
|
|
|
Tendresa imperceptible |
|
|
|
del codi més lleuger. |
|
|
|
immarcescible llei, |
|
|
|
neguit etern, neguit |
|
|
|
de retornar al cristall |
|
|
|
mental del pensament. |
|
|
|
Neguit enterc del liquen, |
|
|
|
neguit carnós del fong, |
|
|
|
doll fresc de la falguera, |
|
|
|
música de l'espora! |
|
|
|
|
¿Quin miracle congries |
|
|
|
en el teu créixer,
tany, |
|
|
|
passió de la saba, |
|
|
|
esclat fugaç, projecte, |
|
|
|
cristall vivent, imatge |
|
|
|
del passat i del futur, |
|
|
|
diamant de la flor, |
|
|
|
misteri de la rosa? |
|
|
|
Per tu es veuen pagades |
|
|
|
les heures més
obscures, |
|
|
|
l'herba i la vinya verge, |
|
|
|
la blava genciana, |
|
|
|
el saüquer, el gerani, |
|
|
|
l'estàtica palmera, |
|
|
|
l'olivera, el llorer, |
|
|
|
tota la flora alpina |
|
|
|
avesada a les neus, |
|
|
|
al vent glaçat que
exhorta |
|
|
|
a acceptar el més humil |
|
|
|
destí d'obscur rizoma, |
|
|
|
esperant primaveres |
|
|
|
sempre massa fugaces; |
|
|
|
la flora tropical, |
|
|
|
sempre exsudant febrosa, |
|
|
|
perdent-se sempre extensa |
|
|
|
en fulles generoses, |
|
|
|
grandiloqüent, i sempre |
|
|
|
tenebrosa de verd, |
|
|
|
movent-se lentament |
|
|
|
pels camins de l'excés, |
|
|
|
voraç d'ella mateixa. |
|
|
|
Que es podreix i reneix. |
|
|
|
Ah! Carnívores flors |
|
|
|
que us nodriu de la flor |
|
|
|
mòbil que no enteneu, |
|
|
|
gràcil insecte, lliure |
|
|
|
flor de tanys vagarosos, |
|
|
|
corol·les d'ales,
èlitres; |
|
|
|
mosca, joiell i
màquina, |
|
|
|
escarabat absurd, |
|
|
|
cantàrida, maragda |
|
|
|
viatger, i tu, grill, |
|
|
|
ritmador dels estius, |
|
|
|
abegot insistent, |
|
|
|
abella d'industriosa, |
|
|
|
mare de mels i ceres. |
|
|
|
I tu mantis llenyosa, |
|
|
|
llagosta de rostoll, |
|
|
|
enyorosa de fulles, |
|
|
|
encara emmirallant-te |
|
|
|
en passats vegetals, |
|
|
|
branquilló de
bambú. |
|
|
|
|
Tu ofidi lliscós, |
|
|
|
doble llengua que escolta |
|
|
|
ritme passats de tronc, |
|
|
|
que avances cap a sangs |
|
|
|
calentes, verinoses, |
|
|
|
tu, nus que estreny
dolcíssim. |
|
|
|
|
Tu anguila germana, |
|
|
|
que acompleixes el cicle |
|
|
|
de la roca al flanqueig, |
|
|
|
del rierol al mar: |
|
|
|
llampec nocturn de lluna! |
|
|
|
|
Tu peix esmunyedís, |
|
|
|
obscur al teu reialme |
|
|
|
d'aigües dolces, salades. |
|
|
|
Peix que et menges el peix, |
|
|
|
peix que pastures algues. |
|
|
|
Tu tortuga obligada, |
|
|
|
iguana, cocodril, |
|
|
|
mandíbula implacable, |
|
|
|
dents de tots el terrors. |
|
|
|
Tu, llangardaix humil, |
|
|
|
de pell resseca i trista, |
|
|
|
vell prematur, i tu, |
|
|
|
la gràcil sargantana, |
|
|
|
regina de clivelles, |
|
|
|
artifici d'or verd, |
|
|
|
de quines mans d'orfebre? |
|
|
|
|
¿Quin destí cap al
seny, |
|
|
|
quin foc d'ardent desig |
|
|
|
et va escalfar les sangs, |
|
|
|
quins fils desconeguts |
|
|
|
et van tesar les ales |
|
|
|
i et vas alçar potent |
|
|
|
des de la roca esquerpa, |
|
|
|
àliga, emperadriu |
|
|
|
dels països celestes? |
|
|
|
|
¿Quin cabal de tendresa |
|
|
|
s'amaga al plomissol |
|
|
|
del pit-roig, del
pinsà, |
|
|
|
de la lleu cadernera, |
|
|
|
del rossinyol ocult |
|
|
|
que canta en els fondals? |
|
|
|
|
¿Quin afany clous,
falcó, |
|
|
|
en els teus cercles
tràgics, |
|
|
|
glòria dels ocells? |
|
|
|
¿I tu, agró
maldestre, |
|
|
|
caçant entre canyissos? |
|
|
|
|
¿Cap on vas tu, castor, |
|
|
|
construint enfangat, |
|
|
|
musell dolç, cua plana? |
|
|
|
¿Llúdriga
pescadora, |
|
|
|
suavíssim ermini? |
|
|
|
¿Tu, cavall comprensiu, |
|
|
|
tu, ase humiliat, |
|
|
|
tu, gat, tu, ós,
senglar, |
|
|
|
tu, gos, tu, lleopard, |
|
|
|
tu, vaca mugidora |
|
|
|
d'ulls immensos, lleó |
|
|
|
que devora la daina, |
|
|
|
cérvol que fuig del
tigre, |
|
|
|
llop que fuig de la fam, |
|
|
|
home que fuig de l'home? |
|
|
|
|
Home, pou de terrors, |
|
|
|
¿sents només a la
sang |
|
|
|
espessa de tants canvis |
|
|
|
el desig de la pols, |
|
|
|
de retornar al no-res? |
|
|
|
|
Per un destí tan llarg, |
|
|
|
fatigós de metalls, |
|
|
|
d'ales, de sangs
glaçades, |
|
|
|
d'urpes i de renills, |
|
|
|
d'astes, d'ullals, de becs, |
|
|
|
de plomes i d'escates, |
|
|
|
de tendresa. i d'oblit, |
|
|
|
d'astúcia i de
caça, |
|
|
|
d'instints empresonats, |
|
|
|
fes teu el teu viatge! |
|
|
|
|
Torna al teu nombre pur, |
|
|
|
torna't vida més alta: |
|
|
|
cicle d'un altre cicle: |
|
|
|
matèria, esperit, |
|
|
|
voluntat i desig, |
|
|
|
mineral i vapor: |
|
|
|
vida i no-res fets un |
|
|
|
sol sentit del sentit, |
|
|
|
sol sentit sens sentit. |
|
|
|
(Llibertat, llibertat |
|
|
|
d'escampar-se i vagar |
|
|
|
per espais sense cloure's |
|
|
|
al nombre que, obligant-nos, |
|
|
|
ens fa llavor més
lliure!). |
|
|
|
|
Jo en el Tot i en el Nom |
|
|
|
que encercla tot impuls |
|
|
|
generós, recobrant-me. |
|
|
|
Trobant-me en tu i en tots, |
|
|
|
en el Tot i en el Nom |
|
|
|
que comprèn i ens
comprèn, |
|
|
|
que ens afirma negant-nos. |
|
|
|
Nom reclòs en el Nom, |
|
|
|
extasiat del Nom, |
|
|
|
Nom, amor pur del Nom, |
|
|
|
Nom, cristall del seu Nom. |
|
|
|
Reqviem
|
|
La llum ve de l'altura, |
|
|
|
la fosca ve del cor: |
|
|
|
tot clama i res no dura, |
|
|
|
tot calla i res no mor. |
|
|
|
|
|
Ara tinc al davant l'estesa del
sembrat |
|
|
|
i el sol que es colga darrera les
muntanyes, |
|
|
|
i per sobre els teulats de les
humils cabanyes |
|
|
|
puja cap al cel roig un
fumerol |
|
|
|
i sento com s'apaga el rierol, |
|
|
|
i el complau de la branca i del
còdol la carícia |
|
|
|
i s'aquieta el món, que
té condícia |
|
|
|
de l'hora del repòs que li
ha arribat, |
|
|
|
i, ja tocatardana, passa al lluny
una alosa |
|
|
|
i es confon amb la boira que,
confosa, |
|
|
|
l'engoleix dins d'un oblit
callat. |
|
|
|
I jo contemplo el món,
arrecerat |
|
|
|
al tronc d'aquella mítica
prunera |
|
|
|
on ja no canta el rossinyol, |
|
|
|
i el meu pobre esperit ja no
alça el vol |
|
|
|
ni vol aquell brogit passat de
torrentera. |
|
|
|
Somnia els estanys del cor, |
|
|
|
el repòs enfangat de l'aigua
mansa, |
|
|
|
els canyars acerats i els
fràgils joncs, |
|
|
|
perquè l'excés de
vida el cansa; |
|
|
|
i amb poca vida sent que es
mor. |
|
|
|
Vol els racons ombrívols on
la molsa |
|
|
|
acull les fulles seques amb amor
maternal, |
|
|
|
on verdegen els líquens i
groguegen els fongs, |
|
|
|
on l'el·lèbor
destil·la el seu licor fatal. |
|
|
|
|
El carro alat del temps que ens
sotragueja |
|
|
|
i segueix el camí que
l'ombra fa, |
|
|
|
mentre cap a orient, d'on venim, ja
fosqueja |
|
|
|
(i potser no veurem l'aurora de
demà), |
|
|
|
va creuant rius que lentament
s'apaguen |
|
|
|
i a voltes en segueix el discurs
discret, |
|
|
|
sota arbredes on els records
s'amaguen, |
|
|
|
o travessa deserts d'amor
desfet. |
|
|
|
I ens va glaçant la sang
mentre les rodes |
|
|
|
llisquen ardents per roderes
d'oblit |
|
|
|
i amb l'implacable afany d'un rei
Herodes |
|
|
|
degolla il·lusions, cobert
de nit. |
|
|
|
|
Ara tinc al davant l'estesa del
sembrat |
|
|
|
i aquest ponent encès i la
boira que s'alça. |
|
|
|
Ara es mor lentament tot el gra
soterrat |
|
|
|
i, car renaixerà, cap neguit
no el trasbalsa. |
|
|
|
Però sobre la terra jo
també em descomponc |
|
|
|
i la boira m'angoixa més que
no m'emmantella |
|
|
|
i aquest ponent encès em
crema ull i parpella |
|
|
|
i el ventet més menut em
vincla com un jonc. |
|
|
|
|
I tu que impassible ens
contemples, |
|
|
|
no sé si acollidor, si
hospitalari, |
|
|
|
¿què en fas del
nostre dolor, del calvari |
|
|
|
privat on morim, sense que els
temples |
|
|
|
es commoguin ni s'esquincin els
vels? |
|
|
|
Al vespre ens quedem sols i ens
rosega |
|
|
|
el corc amarg dels fets que du el
diari: |
|
|
|
el nen apallissat que s'ha mort
solitari, |
|
|
|
la nena violada, la guerra que
batega |
|
|
|
en l'escorça dels arbres i
en la llum dels estels. |
|
|
|
|
¿Plorarem per la vida i per
la mort, |
|
|
|
plorarem per cada home i per la
sort |
|
|
|
terrible que ens voldria? |
|
|
|
Tota vida és
fracàs? |
|
|
|
|
La frescor transparent de la
rosa, |
|
|
|
l'amor de la pell jove,
commosa, |
|
|
|
bellesa que neix cada dia, |
|
|
|
tot ho devoraràs? |
|
|
|
|
També regna el terror entre
les teves dents? |
|
|
|
|
Jo voldria oblidar-te i oblidar el
món que ofega |
|
|
|
el meu delit, i la pua, i la
brega |
|
|
|
que duc amb mi i amb tu i que tu no
sents. |
|
|
|
Perquè oblit és
repòs, |
|
|
|
i el meu cervell, cansat més
que no el cos, |
|
|
|
vol estanys d'aigua mansa, |
|
|
|
vol muntanyes blavisses a
l'horitzó, |
|
|
|
vol la llum del captard, quan tot
color, |
|
|
|
del flamareig interior |
|
|
|
descansa. |
|
|
|
|
|
¿Morir sense
recança |
|
|
|
com aquell que ha estimat |
|
|
|
i en l'inútil combat |
|
|
|
la il·lusió ha
deixat |
|
|
|
i amb ella l'esperança? |
|
|
|
|
Temps de foc i de cendra, |
|
|
|
temps de sang i de por, |
|
|
|
de neguit, de dolor, |
|
|
|
d'oblit i tremolor, |
|
|
|
de no saber comprendre. |
|
|
|
|
Temps de cruixir de dents, |
|
|
|
de pell que s'escrostona, |
|
|
|
temps d'espasa i de fona, |
|
|
|
temps d'angoixa pregona, |
|
|
|
temps de crits i laments. |
|
|
|
|
Al cor les canonades |
|
|
|
i les serps a la ment. |
|
|
|
Als teixits el turment |
|
|
|
mentre l'urpa punyent |
|
|
|
esqueixa a batzegades. |
|
|
|
|
Madeixes de vinil |
|
|
|
compten temps gota a gota. |
|
|
|
Tota una vida, tota, |
|
|
|
mentre el record s'esgota. |
|
|
|
Que lluny queda l'abril! |
|
|
|
|
Morir sense recança |
|
|
|
com aquell que ha estimat |
|
|
|
i, sadoll del combat, |
|
|
|
el goig ha retrobat |
|
|
|
i, amb el goig,
l'esperança! |
|
|
|
|
|
(Que els àngels
t'acompanyin |
|
|
|
al Paradís, |
|
|
|
i que els màrtirs
s'afanyin |
|
|
|
a rebre't i l'encís |
|
|
|
d'un cor de nens que canta |
|
|
|
et porti a la Ciutat Santa, |
|
|
|
i, amb Llàtzer, pobre
abans, |
|
|
|
tinguis etern descans!). |
|
|
|
|
Entre els rosers massa llum
adormia |
|
|
|
pètals, records de converses
llunyanes. |
|
|
|
Mai més, mai més, els
teus ulls, el somriure? |
|
|
|
A baix, el riu caminava
lentíssim. |
|
|
|
Lenta, la sang no m'arribava als
ulls. |
|
|
|
S'escrostonaven estucs a les
cúpules |
|
|
|
i als querubins se'ls
glaçaven les ales. |
|
|
|
Dolces garlandes de flors i
d'estrelles; |
|
|
|
que lluny que són aquells
dies de glòria! |
|
|
|
|
Prego per tu que el repòs
sigui etern. |
|
|
|
|
(Sempre em fa plorar tant aquesta
música!). |
|
|
|
|
|
Tu sai ben ché'n altrui non ho
speranza
|
|
|
Jo no sé quin silenci
m'espera |
|
|
|
després del gran brogit ni
quina fred. |
|
|
|
Ni sé què hi ha
darrera la paret |
|
|
|
ni si hi ha algú regint
l'última esfera. |
|
|
|
|
A voltes em fa por que a l'altra
riba |
|
|
|
només ombres hi peixin
solitud |
|
|
|
o que s'acabi el tràngol i
el traüt |
|
|
|
quan el no-res se'm mengi amb dent
aspriva. |
|
|
|
|
Però vull creure que tu hi
ets; que, encesa, |
|
|
|
la teva llar m'escalfa algun
topant, |
|
|
|
que els teus ulls han plorat per
estimar-me. |
|
|
|
|
Jo vaig d'aquí
d'allà, tentinejant... |
|
|
|
Oh quan serà que
vindré a. reposar-me |
|
|
|
al teu recés de perenne
certesa! |
|
|
|
|
