Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d'Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler
Marian Aguiló y Fuster
-V-
Pare y casi fundador de la nacionalitat catalana (Jaume I), Rey perpetual, fill de Montpeller, Rey d'Aragó, Comte de Barcelona, etc., conquistador de Mallorca, Valencia y Murcia, es lo rey de lots los qui parlen nostra llengua y son primer escriptor. La renaxença de la literatura l'ha alçat damunt lo pavés ó escut com la figura sobirana de sa bandera; rey que saluden reverents los monárquichs y republicans... y en aquesta creuhada pacífica per recobrar la llengua que s'acabava de perdre sens haverne adquirida un'altra (com succehí-à -VI- Murcia) nos guia ab sa ploma com abans guiá los catalans ab sa espasa.
Si'l gloriós Conqueridor hagués ressucitat quant l'any 1835... una munió d'embriachs escorcollaren sa tomba y l'enderrocaren tirant per enllá lo cos aplegaininat, lo Rey que no haguera cregut aquells fossen homens sino feres, lo Rey perço los haguera entés; de les cent paraules les noranta son les que éll parlava en vida, les que éll dexá escrites per conservarles després de mort. Axó es l' unich que dura del seu reyalme.
Entre les notes del meu Pare, he trobat aquest començament, de prolech ó introducció per la Crónica del gloriós Rey en Jaume; no m'he sabut estar d'inclourel aquí, y me dol de veres no tenir original seu per continuarlo; puig la ferma recança ab que he escrit les lleugeres notes que encapçalen los volums fins ara no complits de la BIBLIOTECA CATALANA s'ha agreujat vivament per la present obra, que ab tot y esser la primera, de les projectades y començades á estampar junt ab lo Genesi de 'Scriptura, los Feyts darmes de M. Bernat Boades y lo Tirant lo Blanch he dexat ab tota intenció per les derreries mogut d'un respecte temorench, ja que mes que cap altre hauría menester d'un detingudíssim estudi d'investigació crítica que no m'es possible empendrer.
La tradició l'ha respetada sempre, conexent la veritat intensa que mostra al esdevenidor y -VII- los historiayres l'han copiada ó estractada com lo document de mayor crehença que trobar podien. Coneguda sa existencia dels temps mes próxims al Rey en Jaume y citada per la majoria dels que han escrit sobre l' antiga Corona d' Aragó, no havem de recordar lo testimoni de tots los qui l' anomenen en, sos estudis histórichs; sols recordarém algún d'ells, axís com la, poch afortunada polémica que al començar lo segle XIX, entaulá don Joseph de Villarroya, sobre la autenticitat de dita Cronica, que fou lo primer en negar, si be ha sigut confirmada en casi tots los estudis posteriors1 que fins avuy s'han publicat sobre la interessant figura del Rey en Jaume.
Lo mes antich testimoni de la existencia de nostra Cronica es lo Comentari ó Historia que escrigué lo dominich Fr. Pere Marsili, avans de l'any 1314; inedita en sa totalitat, y per tant menys conéguda de lo que caldria, alguns -VIII- han volgut suposar esta obra de Fr. Marsili anterior á la Cronica Reyal; aquesta suposició es insostenible per los qui llegescan la introducció á dita obra que publicá lo meritissim Villanueva en lo Apendix XIII al volum 18 de son Viaje Literario y de la que n'han donat alguns fragments lo senyor Quadrado en sa Conquista de Mallorca (Palma: 1850) y també en Balaguer y Merino en son curiós estudi «Un document inedit relatif á la Chronique catalane du Roi Jacme I d'Aragón.» (París, 1877).
La existencia d' un text en llengua vulgar, anterior á la Cronica de Fr. Pere Marsili, plenament comprobada per la introducció ó prolech que havem citat es la major prova de l'autenticitat de la present Cronica, ja que no es argument apreciable que los historiayres subseguents no la cítassen expressament. Feya temps que's guardava en la llibrerla del monestir de Poblet, la copia que maná fer l'abat en Ponç de Copons, acabada com es sabut en 1343 y ab tot y l'anomenada de la llibrería ahont se trobava, no arribá á noticies del infatigable rebuscador de nostre historia en Bernat Boades qui no la cita en sos Feyts darmes de Catalunya, com segurament no hauría d'exat de fer á tenir noticies de sa existencia.
Lo P. Villanueva al donar compte de la llibrería del Convent del Carme de Barcelona, -IX- parla extensament y ab mes sana crítica que'n Villarroya de la cuestió començada per aquest escriptor sobre la paternitat de la cronica que estudiem; y s'inclina á seguir son parer, tenint en compte mes que los arguments d'en Vilarroya, la falta de datos positius en los historiayres subseguents que comproben sa real filiació, afirmant ab bona llógica que Fr. Pere Marsili, no hauría dexat d'indicar y llohar lo nom de son autor, y molt mes dedicant lo seu treball á un net del Rey en Jaume, lo Rey Jaume II. En realitat es aquest lo argument mes poderós que avuy poden presentar en contra de la general tradició que ha vingut atribuhint al Rey Conqueridor, la primera de les croniques catalanes.
La tesis del Marqués de Villarroya mal fomentada y quelcóm atrebiliaria, promogué una contestació que no ha sigut molt coneguda; poch temps després de la publicació de sa «Colección de Cartas histórico críticas...» escrigué don Isidoro Antillón en la acreditada Revista «Variedades de Ciencia, Literatura y Artes» (nombres 23 y 24 de 1804) dos articles titolats: Historia. Sobre la Cronica ó Comentarios del Rey Don Jaime I de Aragón., En aquests dos articles 2 desfá una per una les objeccions del -X- Marqués de Villarroya, com ho feu mes tart lo Baró de Tourtoulón en son llibre sobre lo Rey en Jaume; no detallarém quines sien les observacións d'uns y altres que's poden llegir en les obres ja citades. Lo senyor John Forster traductor de la cronica en llengua inglesa y que durant llarchs anys va estudiar detingudament l'historia del Rey en Jaume, acaba l'introducció histórica que precedeix sa traducció de la cronica (The Chronicle of James I, King of Aragon... London 1883. 2 vols. in 8,º) ab la seguent afirmació de sa autenticitat, apropósit de les impugnacions de'n Villarroya: diu axís: (fol. XXXII de sa Historical Introduction).
-XI-
Sols afegirém per'acabar aquest punt, lo criteri que mereix al estudiós F. Darwin Swift, qui en son important estudi «The life and times of James the First the Conqueror.» (Oxford: 1894) diu lo seguent (Appendix D. pl. 281:
Com indica acertadament lo Sr. Darwin Swift, les omisions ó defectes de la Cronica son sa mes gran penyora d'autenticitat.
Seguint lo mateix estudi, lo mes modern dels que s'han publicat sobre la Cronica del gran Rey, y del millor crítica, transcriurém sa opinió sobre l'época en que foren escrites quiscuna de les quatre parts en que's divideix la cronica, en totes les copies que se'n conserven No es -XII- probable, diu lo senyor Darwin Swift, que la primera part fos compilada abans del 1230 lo mes aviat: axó se pot deduhir de l'alusió de Don Jaume á son matrimoni ab Leonor, que segons diu, tingué lloch per lo consell entre altres de Guillém de Moncada que fou mort en Mallorca. (Cronica § 18.) Les inexactituts cronologiques de que'ns haven ocupat, mostren que aquesta part de la Cronica, se escrigué en un període molt posterior als successos en ella historiats.
La segona part que'ns parla de la conquista de Valencia no fou compilada avans de per los anys 1250: aquesta conclusi6 naix de l'alusió á Martin Perez de Artassona (que molt després fou Justicia d'Aragó). (Cronica § 224.) Pere Perez Tarazona era Justicia lo mes tart en 1247 y va succehirli son fill Juan Perez y en 1250 trobém á Artassona presidint les corts d'Alcañiz. Artassona fou Justicia fins per lo 1260 y es probable que la segona part fos conpilada encara després d'aquesta fetxa, puig si lo passatge estat hagués sigut escrit durant la vida de Artassona hauria dit «lo qui es ara Justicia d'Aragó».
No se troba cap dato que senyale quant fou escrita la tercera part de la Cronica.
La quarta part, al menys la relació de la Creuhada de 1269 no pot haver sigut compilada abans del 1273 com es evident per la alusió al -XIII- Sagristà de Lleyda «lo qui fou després Bisbe de Hosca». (Cronica § 489.) Aquest individuo era Jaume Caroca bisbe electe de Hosca en 1273 y consagrat en 1274.
Fora de desitjar que l'estudi seriós de la Cronica Reyal, començat casi unicament pels estrangers, trobés en nostre terra continuadors devots per acabarlo com se mereix; a n'aquest fí y per ajudarhi ab totes nostres forces, havem fet l'inventari dels noms personals y geográfichs de la Cronica, que publicarem apart per no engroxir excessivament aquest llibre, ja voluminós; y també havem reunit totes les noticies que ens han arribat sobre les versions, codechs y edicions de la Cronica Reyal en la següent:
BIBLIOGRAFIA
SIGLE XIV
La base de l'estudi bibiliogràfich de nostra Crónica, fora alguna noticia del codex primitiu en catalá que cita Marsili en sa introducció com existent en lo Arxiu Reyal ac in archivis domus regiae ad perpetuam suae felicitatis memoriam reposita. La tradició l'ha suposat existent en la llibreria del Monestir de Poblet, d'ahont hauría sigut sustret per l'Arquebisbe Marca per los anys de 1644 a 1651.
Lo primer que parlà de la sustracció del manuscrit original, atribuída a Marca fou lo Abat de Poblet Dn. Bahasar Sayol (1716-1720) en sa manuscrita «Historia de las
-XIV-Grandezas de Poblet» segons en Serra y Postius que va llegir varis fragments de dita obra y en dona noticies en sos «Prodigios y finezas de los SS Ángeles hechas en el Principado de Cataluña» (Barcelona, 1726); aquesta suposició concorda ab certa nota que posá en lo Codex manat escriurer per l'Abat Ponç de Copons, del Monestir de Poblet, lo Canonge de Lleyda Geronim Besora, son darrer possehidor, avans de passar dit codex á la llibrería del convent del Carme y després a la Biblioteca de Barcelona ahont se conserva avuy día. Aquesta nota arrencada posteriorment, fou copiada per en Serra y Postius (Finezas de los SS Ángeles § 469 pl. 329) y diu axís: Está son original recondit en lo Monestí de Santa María de Poblet, del Orde Cisterciense, de el qual se es copiat aquest exemplar en lo mateix Monestí, situat en aquest Principat de Catalunya, en lo any al fi del present Llibre cutiosament per lo copista notat. «Ex Bibliotheca Doctoris Iose. Hieron. Besora.»
Devem indicar aquí pera major claretat que la copia de'n Celestí, Destorrens, no's trobava ja en la época en que Fr. Baltasar Sayol escrivia dita historia, dins lo Monestir de Poblet, axis com tampoch hi era quant lo monjo Dn. Jaume Finestres escrivia sa erudita historia del monestir; pochs anys després de haverlo visitat Felip II en 1585 segons una nota que's conserva en la darrera guarda del nostre Codex3 se sap que pertanyia a un noble barceloní Joaquim Llatzer Bolet quí l'heretà de son pare Pere Pau Bolet; en son poder se trobava aquest llibre quant don Jaume Ramón Vila ne feu traurer en 1619 la copia que's conserva en la Biblioteca Prov. y Univ. de Barcelona y ho explica axis en una Introducció de la que transcrivim lo seguent: (fol. 2.º volt. 2.ª ratlla.)
En la Cronica d'en Bernat Descoll atribuida per llarch temps a Pere IV s'hi llig que lo dit Rey Pere IV a Barcelona lo Diumenge 21 de Novembre del 1344 «a hora de prim son. Nos encara no eram gitats, e legint libre o Chronica del senyor rey En Jaume tresavi nostre...»; exa lectura pogué ferla lo Rey ja en un codex primitiu existent en lo Arxiu Reyal, del que aviat parlarm o be en la copia de Poblet ja coneguda que li hauria presentat l'abat Copons poch apres d'acabada d'escriurer. Ara be lo mateiX Rey manà alguns anys mes tart al escribent de sa Curia Joan de Barbastro4 que tragués una copia de la Cronica
-XVII-Reyal, en pergamí, que's conserva avuy en la Biblioteca del Compte d'Ayamans a Palma de Mallorca; les nombroses variants que presenta aquest codex, ab lo de Poblet, proben suficientment que no fou lo codex de Poblet, l'original de que's serví lo Rey al fer escriurer dita copia, que concorda ab l'edició impresa en Valencia d'ordre dels Jurats de dita Ciutat y per tant ab lo Codex que Felip II reclamá per la Biblioteca del Monestir de Sant Llorens del Escorial.
Lo codex primitiu que's conservava en l'archiu reyal segons lo document que descobrí lo senyor Balaguer y Merino y que á continuació transcribim concordava ab la copia de Poblet, ó be, com creyém mes probable ab lo codex del Consell de Valencia?
Exa conclusió d'interés veritable per l'estudi de nostra
-XVIII-Cronica, no's pot resoldrer actualment sens un anàlissis detingut de les variants de abdues versions que's poden comparar en la present edició de la Cronica.
Diu axis lo citat docnment:
Die veneris XXXI die mensis octobris anno a nativitate domini Mº CCCº LXXI.
SIGLE XV
Seguint la ressenya dels codechs de la Cronica que han arribat a noticies nostres, recordarem lo que's conserva a Madrid en la Biblioteca del Palau Reyal (2. F. I.) y ha sigut descrit(detingudament per en Massó y Torrents, (nombre I) de son interesant follet «Manuscritos Catalanes de la Biblioteca de S. M.» (Barcelona 1888)5.
-XX-Altre codex també del sigle XV está a la Biblioteca nacional procedent de la Bibloteca de Osuna. (Sign. L. 81.)
De la matexa época se'n conserva un altre en la Biblioteca del Escorial (Y iij-5) si be es sols un fragment de la Cronica posat entre altres manuscrits: Ocupa los fols. 49 al 68 ahont van copiats 45 paragrafs de la Cronica, referents a la conquista de Valencia.
-XXI-SIGLE XVI
Del sigle XVI hi ha la unica edició complerta impresa en Valencia per Ordre dels Jurats en 1557, per la viuda de Joan Mey Flandro y abans s'imprimí lo fragment de la Conquista de Valencia al començament del «Aurem Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae... a Valencia per Didac. de Gumiel M. D. XV.
SIGLE XVII
Varis son los manuscrits del sigle XVII que's conexen de nostre Cronica: en l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedent del Convent dels Mercenaris se guarda una copia d'aquesta época que comença ab un fragment del Marsili que's conserva en la Biblioteca Prov. y Univ. que arriva fins lo cap, De ocupatione Ruzafa et exitu Zahen Regis contra Regem (que està incomplert) y segueix (fol. 241) la Cronica ab lo seguent epigraf de ma del Pare Ribera «Vida y fets del Senyor Rey Don Jaume I» arribant al foli 690 vº ahont després de acabada la Cronica, treta del text de Poblet segueix ab la Cronica de Desclot que resta incomplerta. (80 fols.)
En la Biblioteca Nacional de Madrid (sign. F-67) se troba altre copia del sigle XVII, que descriu en Massó y Torrents en la pl. 135 n.º XXXVI del seu catálech «Manuscrits Catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid 7 (Barcelona 1896)6.
-XXII-Ja havem parlat del manuscrit que's conserva en nostra Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona que maná fer en 1619 lo sacerdot don Jaume Ramón Vila: com ja diguerem es una copia literal de lo text de Poblet, reproduhint les dues vinyetes que porta aquell codex: te I88 folis de lletra clara de ma de l'estudiant Jaume Farrer. En la portada:
Historia del | molt alt, y invictíssim senyor | lo Rey Don Iayme de Aragó primer de aquest nom | cognomenat lo gran Conquistador | Composta y Ordenada | per lo mateix Rey que la escrigué de sa propia | ma. (Segueix un gran escut ab les barres d'Aragó en colors) Escrita en Barcelona per Iaume Farrera | studiant natural de Gronollers en lo | Any 1619 | Per orde y | manament del senyor Jaume Ramón Vila | Sacerdot.
De aquesta copia se'n feu eu lo mateix sigle XVII una altre manuscrit que's conserva actualment en la notable Biblioteca particular de don Baldiri Carreras; te 682 planas (de 296 X 198 mm.), mes 8 del prolech de don Jaume Ramón Vila, en paper de la época.
No tenim noticies d'altres M. S. de nostra Cronica que los que havem descrit en aquesta nota: a titol de curiositat recordarem un progecte d'edició de la Cronica ab la traducció francesa degut al Baró de Tourtoulon poch temps -XXIII- abans [1871] de que's comencés a estampar lo present text (de la Biblioteca Catalana; guardo algunes cartes dirigides al meu pare pel Baró de Tourtaulon en aquell any instantli en nom de la Societat per l'estudi de Llengues Romanes que prengués part en aquella empresa que no s'arribá a començar y quin testimoni isolat, será sols la primera prova d'un prospecte corregida de ma de'n Tourtoulon que he trovat junt ab les dites lletres.
Citada anteriorment la traducció de la Cronica en llengua inglesa que feu Mr. Forster y lo treball sobre lo Rey en Jaume de Darwin Swift el mes complert dels que conexém sols me queda recordar entre los moderns estudis fets sobre nostre gran Rey, lo del inglés Mr. C. R. Beazley «James the First of Aragon. The Lothian Essay. London 1889» 98 pl. in 8.º follet que acabém de llegir y no avança per res l'estat actual dels conexements fins avuy reunits sobre la Cronica Reyal.
Angel Aguiló.
Libre dels feyts esdevenguts en uida del molt alt senyor Rey En Jacme lo Coqueridor: tret del M.S. que lonrat en Ponç de Copons, per la gracia de Deu abbat del Monsetir de Sancta Maria de Poblet, feu escriure de la ma den Celesti Destorrens: e fo acabat lo dia de sent Lambert, a ·XVIJ· del mes de setembre, en lany M.CCC.XL.iiij.
-2-
Les notes del capdavall de les plantes mostran les principals variants que's troban comprant l'important M.S. quens serveix de text y que reproduhim ab tot mirament y exactitut, ab l'edició única estampada en Valencia en casa de la viuda de Joan Mey Flandro, 1557, in fol.
-3-
1. Retrau7 mon senyor sent Jacme que fe sens obres morta es: aquesta paraula uolch nostre Senyor complir8 en los nostres feyts: e iassia9 que la fé senes les obres10 no uayla re, can11 abdues son aiustades fan fruyt: lo qual Deu12 uol reebre en la sua mansio. E ia fas aço quel començament de la nostra naxença fos bo, en les obres nostres hauia mester mellorament13: no per tal que la fe no fos en nos de creure nostre creador, -4- e les sues obres, e a la sua mare pregar, que pregas per nos al seu car fiyl14, quens perdonas lo tort que li teniem15: On de la fe que nos hauiem nos aduyx16 a la uera salut. E quan nostre Senyor Ihesu Christ que sab17 totes coses, sabia que la nostra uida salongaria18 tant que fariem aiustament de bones obres ab la fe que nos hauiem, feyans19 tanta de gracia e de merçe, que per peccadors que nos fossen de peccats mortals ni20 de uenials, no uolch que nos prefessem onta ne dan que uergonyan poguessem auer, en cor, ne en altre loch: no21 uolch encara que22 morissem tro aço haguessem complit. E es tanta la merçe que el nos feya23 que tota horans feya24 honrar de nostres enamichs de feyt e de paraula: ens dona25 en nostra uida salut en nostra pressona26. E fi algunes uegades nos daua malauties27 fehya ho en28 manera de castigament, en semblança de29 pare qui castiga son fiyl30: car diu Salamo:31 que qui perdone a son fiyl les uergues de castigament que mal li fa, e no sembla que li uuyla32 be. E anch nostre Senyor nons castiga tan fort que a nos tengues don33 on li grahiem la hora34 quan nos castigaua lo castigament quens feya, e ara35 de tot en tot, can36 conexem que per -5- nostre be37 ho fehyra. E membrans be una paraula quens retrau la Sancta Scriptura que diu: ¶ Omnis laus infine canitur. Que uol dir aytant, que la meylor cosa quel hom38 pot hauer, fi es a la derreria39 dels seus anys: E la merçe del40 Senyor de gloria ha feyt a nos en aquesta semblança per ques cumple41 la paraula de Sent Jacme: Que a la derreria de42 nostres anys uolch complir que la obra sacordas ab la fe. E nos esgardan e pensan43 qual era aquest mon, en lo qual los homens qui uiuien humanament44, e con45 es petit aquest segle e freuol e ple descandel46, e con laltre ha gloria en si senes fi: e nostre Senyor con la dona a aquels qui la uolen hauer ni47 la percaçen. E esgardan encara con es gran lo seu poder, e petita la nostra flaquea: E coneguem48 e entenem per ueritat aquest mot que diu la49scriptura ¶ Omnia pretereunt preter amare Deum. Que uol dir aytant que totes les coses del mon son tresassadores ques perden, sino ta solament la50 amor de Deu. E nos conexem51 que aquesta era la ueritat, e lals monçonega52 uolguem la nostra pensa e les nostres obres donar e pensar e dreçar53 als manamens de nostre saluador:54 e lexam55 les uanes glories daquest mon per conseguir -6- al seu regne, car el nos diu en lauengeli:56 ¶ Qui uult post me, abneget semetipsum, et tollat crucem suam, et sequatur me. E uol tant dir en romans, que qui uol uenir apres del, leyx la sua uoluntat57 per la sua. E membrans encara a nos58 les grans gracies que ell moltes uegades nos huia feytes en59 temps de60 nostra uida, e maiorment a la derreria dels nostres dies, volguem leixar la nostra uoluntat per la sua. E per tal quels homens coneguessen e sabessen can haurien passada aquesta uida mortal61, ço que nos hauriem62feyt aiudan nos lo Senyor poderos, en qui es uera trinitat, lexam aquest libre per memoria, a63 aquels qui uolran hoir de les gracies que nostre Senyor nos ha feytes, e per dar exempli64 a tots los altres homens del mon, que façen ço que nos, hauem feyt de metre sa fe en aquest, Senyor qui es tant poderos.
-7-2. Era cosa es e certa, que nostre aui el65 Rey don Amfos66 feu parlar matrimoni al67 Emperador de Contastinoble68 que li donas sa filla per muyler69. E sobre aqueles paraules que foren tractades e acordades damdues70 les parts, ço es assaber71, de nostre aui e del Emperador: feu72 matrimoni nostre aui ab la Regina dona Sanxa que fo fiyla del Emperador de Castella. E lemperador de Contastinoble no saben73 lo matrimoni que el auia74 feyt, enuia sa -8- fiyla al Rey don Alfonso Darago75 qui era comte de Barcalona76 e, marques de Proença.77 E ·I· bisbe e ·II·78 richs homens qui uenien79 ab ella, quan80 foren a Montpesller81 saberen quel Rey don Alfonso nostre aui hauia presa la Reyna82 dona Sanxa fiyla83 del Emperador de Castella84 per muyler. E uiren se85 en gran pensament que farien86, pus el87 hauia presa altra muyler. E en ·G· de Montpesller era senyor de Montpesller, e de la senyoria que pertany a Montpestler, E aquels nobles qui eren uenguts ab la fiyla del Emperador demanaren88 ques farien daquest engan, e daquest faliment que hauien pres: que els uinent89 ab la fiyla del Emperador Manuel al Rey don Alfonso que la prefes per muyler, e el nauia90 altra presa, e quels conseylas en qual manera91 sen captendrien. E el respos los quel hauria son conseyl92. E quan en ·G· de Montpestler hac tot son conseyl aiustat, donaren li per conseyl sos richs homens, e sos cauallers, e aquels que eren homens de ualor en la ciutat93 de Montpesler, que las94 retingues per muyler. E pus Deus li, hauia dada95 tanta de gracia que la fiyla del Emperador Manuel, qui era en aquel temps lo -9- meylor hom de chrestians96, era uenguda en sa uila ni el loc97 hon el era, e era desconsolada de98 marit que deuia hauer, que la preses per muyler: e que no lan99 lexas tornar per nuyla re100. E sobre aço el feu101 resposta al bisbe e als nobles qui uengueren102 ab ella: e la resposta fo aytal, quels enuia103 per sos missatgers: Que pus Deus li hauia dada tanta de gracia, que pus ella no hauia aquell marit que deuia hauer, que el la uolia hauer per muyler. E quan los missatgers del Emperador hoiren aquestes paraules, ab lo desconort que hauien de primer, los dobla: que la fiylla del Emperador prefes marit sino104 Rey o105 Emperador: car altre no li tanyia106. E pregaren lo molt carament per107 la ualor que en el era e per Deu, quen lexas tornar la fiyla del Emperador: car els li hauien promes que si aquel matrimoni nos faes, que108 la tornassen a son pare per terra o per mar. E que nols enbargas, pus rao noy109 hauia ne per el no era uenguda. Ab aytant respos los en ·G· de Montpestler e son conseyl: Que daltra manera no feria. E quan los missatgers del Emperador enteseren la lur uoluntat e que daltra manera no poria esser110 demanaren los111 acort. E els donaren lols tro en laltre112 dia, E el bisbe e els richs homens qui uengren113 ab ela ueeren que la uoluntat den ·G· de -10- Montpestler e de son conseyl hauia a passar, pensaren se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condicio: Que si fiyl o fyla uenia, qui fos concriat114 den ·G· de Montpestler, e de la fiyla del Emperador, que fos senyor de Montpestler uiuent aquel o aquela. E tornaren a fer sa115resposta, e dixeren an ·G· de Montpestler e a son conseyl, que els los porien mal fer, o pendre, o que lals tolguessen: mas ab la lur116 uolentat ne ab la dela no farien aquel matrimoni, si donchs nou fayen en aquesta manera: Que el los prometes ab sagrament e ab homenatge, e queu faesen iurar a tots los homens de Montpestler de ·X· anys a en sus: que iurasen que fiyl o fiyla qui fos damdos117, que fos senyor de Montpestler si fos hom, e118 aytambe si fos fembra119. E aquestes paraules foren meses en cartes. E en aquesta manera en ·G· de Montpestler, haut120 conseyl de sos nobles e de son conseyl, atorga les paraules, e feuse el matrimoni. E en·G· de Montpestler hac daquela121 dona una fiyla per nom Maria.
3. E quan uench aenant fo122 parlat matrimoni en trel123, Rey don P. nostre pare, e la fiyla den ·G· de Montpestler que era dona de Montpestler, e de totes ses Pertinencies, e ela que daria son cors e Montpestler ab totes ses pertinencies. E ayxi124 feuse -11- el matrimoni e fo lo seu nom crescut, que hac nom la Reyna dona Maria.
4. E puys125 en ·G· de Montpestler estan ella uiua pres una altra dona que era de Castella, de que126 nons membral nom del pare daquela dona: mas ella auia nom dona Agnes, de la qual ague127 aquest fiyls per nom en ·G· de Montpestler qui tench Peyolla tro a128 hora de la sua mort, e laltre en Bergunyo129 e en ·Bn· ·G· que130 nos heretam, e donam muyler, per nom na Juliana131, que era de liynatge de la mare per nom Dentença, fiyla den Ponç Huc132 frare del comte Dempuries133, qui hauia nom Huch: e ·I· altre frare que nodria nostre pare, qui hauia nom Tortoseta. E aquest ·G· de Montpestler, qui era maior fiyl den ·G· de Montpestler, punya con fos senyor de Montpestler, per ço cor134 el era hom. E aquest pleyt135 uench denant136 Lapostoli si que nostra mare la Reyna dona Maria ana a la137 cort de Roma per mantenir son dret, e que nos que erem son hereu138 fossem senyor de Montpestler. E tengren tant fon pleyt denant Lapostoli, quels dona per sentencia, si que niach139 decretal escrita, que140 la sentencia del Apostoli que jutjaua aquels qui eren fiyls, den ·G· de Montpestler e de na Agnes, que no eren de -12- leyal coniugi, car eren feyts en aulteri, hauen141 altra muyler: e jutja que Montpestler fos de la Reyna dona Maria, e de nos qui erem son fiyl.
5. Ara comptarem en qual142 manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos:143 Nostre pare lo Rey en P.144 no uolia ueser nostra mare la Reyna,145 e endeuench se146 que una uegada lo147 Rey nostre pare fo en Lates148, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.149 E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a150 Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra151 de nostra dona sancta Maria Candaler152. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces153, e deyen matines en la esglesia154 de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel155 portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas156, entram quant cantauen aquel cantich. E puys157 leuaren -13- nos a sent Fermi158 e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia159 de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes160. E feu fer ·XII· candeles161 totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus162 duraria, que aquel nom auriem nos. E dura163 mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes164 que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada165. E aenant166 nos jaen en lo breçol167 tiraren per una trapa sobre168 nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue169 esforçre que no morissem.
6. Nostre pare lo Rey en ·P· fo170 lo pus franch Rey que anch fos en Espanya, e el pus cortes, e el pus auinent171, si que tant donaua que fes, rendes -14- e ses terres ne ualien menys. E era bon caualer darmes, si bo nauia el172 mon. De les altres bones custumes que el hauia no uolem parlar per alongament del escrit.
7. De la Reyna dona Maria nostra mare uolem aytant dir, que si bona dona hauia el mon, que ela ho era, en tembre e en honrar Deu, e en altres bones costumes que en ela eren. E poriem molt de be dir de ella: mas deimne173 aytant que fa174 Compliment a tot lals175, que ela es amada per tots los homens del mon qui saben de sos captenimens. E nostre Senyor la ama tant e li dona tanta de gracia176, que Reyna sancta es clamada per aquels qui son en Roma, e per tot laltre mon. E guarex malalts molts can beuen ab ui, o ab aygua de la pera177 que raen del seu uas178. E jau en Roma en la esglesia de sent ·P·, prop de sancta Patronilla que fo fiyla de sent ·P· E esguardat179 aquels qui ueurets aquesta scriptura si aquesta cosa es miraculosa180, que nostre aui lo Rey don Amfos181 promes que seria sa muyler fiyla182 del Emperador: e depuys pres la Reyna dona Sanxa. E nostre Senyor uolch que per aquela promesa quel Rey hauia feta183 primerament, ço es assaber, que seria sa muyler la fiyla del Emperadbr Manuel, que aquella tornas en son loch: e par ho en aço que la neta -15- del Emperador Manuel fo puys muyler de nostre pare on184 nos uenim. E per aço es obra de Deu que aquella couinença185 que nos compli en aquell temps, se compli depuys can186 nostre pare pres per muyler la neta del Emperador.
8. E passat lo temps del nostre naximent, en Simon de Montfort, qui tenia la terra de Carcasses, e de Badarres, e en Tolça187 ço quey hauia goanyat188 lo Rey de França, uolch hauer amor ab nostre pare: e demanali quens liuras a ell, car ell nos nodriria. E ell fias tant en el, e en la sua amor, que liura ad ell nos per nodrir189. E nos estan en son poder, les gens daqueles terres, que dessus hauem dites, uengren a nostre pare, e dixerenli que el podia esser senyor daqueles terres, si el les uolia penre ni190 emparar. E el Rey en ·P· nostre pare era franch, e191 piados, e ab la pietat que a el pres dels, dix, que sen empararia: e enganauenlo ab beles paraules.
E dua part lio192 dauen de paraula, e daltra part lio tolien per obra: car nos hoim dir an ·G· de Ceruera, e an ·A·193 de Castelbo, e an Dalmau de Crexell e a altres qui eren, ab el, que li deyen: Senyer194, ueus nostres castels e nostres uiles emparats uosen195, e metets hi uostres. batles196. E can el ho uolia197 emparar deyenli:198 Senyer, con gitarets -16- nostres muylers de nostres maysons, mas199 nos e elles ne serem uostres, en farem uostra uolentat. E per aquesta manera no li atenien re que li promesessen200 .
Em mostrauen li lurs muylers, e lurs fiyles, e lurs parentes les pus beles que podien trobar. E quant201 sabien que el era hom de fempnes202, tolien li son bo proposit e feyen lo mudar en ço que els uolien. E can les noues serien longues de comtar a les coses cares quey foren, non uolem pus parlar203.
9. En Simon de Montfort era en Murel204 be ab ·DCCC· homens a caual en tro en·M·205, e nostre pare uench sobrell prop daquel loch on el estaua. E foren ab el Darago don Miquel de Luzia206, e don Blascho Dalago207 e don Roderich208 Liçana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Rada209, e don ·G· de Puyo210, e don Açnar Pardo, et daltres211 de sa maynade molts, e daltres qui a nos no poden membrar: mas tant nos membre212 quens dixeren aquels quey auien estat, e sabien lo feyt, que leuat don Gomes, e don Miquel de Rada, e don Açnar Pardo, e alguns de sa meynade213 quey moriren, quels altres lo desempararen en la batayla, e sen fugiren: hi214 de Catalunya, en Dalmau
-17-
de Crexell e Nuch de Mataplana, e en ·G· Dorta215 e en ·Bñ· dez216 Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nunu Sanxes, e en ·G· de Montcada que217 fo fiyl den ·G· ·R· e de na ·G· de Castel uiy218, no foren en la batayla, ans enuiaren missatge al Rey quels esperas, el Rey nols uolch esperar: e feu la batayla ab aquels qui eren ab el. E aquel dia que feu la batayla219 hauia jagut ab una dona, i que nos hoim dir depuys a son reboster qui hauia nom Gil220 e fo puys frare del espital, qui hauia estat en aquel conseyl, e altres qui ho uiren per sos uyls, que anch al Euangeli no poc estar en peus, ans sasech en221 son seti mentres deya222. E ans que fos la batayla uolies metre en Simon de Monfort en son poder per fer fa uolentat: e uolias auenir ab el, nostre pare nou uoldh pendre. E quan uiren223 aço, lo comte Simon e aquels de dins presen penitencia, e reeberen lo cors de 1 Ihesu Christ, e dixeren que mes amauen morir el224 camp que en uila. E sobre aço exiren combatre ensemps en una. E aquels de la part del Rey no saberen rengar la batayla ni225anar iustats, eferien cada un rich hom per, si, e ferien contra natura darmes. E per lo mal ordonament, e per lo peccat que era en ells, hac fe -18- uençre la batayla, e per la merçe que noy trobaren aquels qui eren dins. E aqui mori nostre pare:, car aixi ho ha usat nostre liynatge totz temps, que en les batayles quels an feytes ne nos farem, de uençre o, morir. E nos romanguerem en Carcassona en poder del Comte, car el nos nodria e tenia aquel loch.
10. E puys passat aço, demanaren nos nostres naturals, e guerrejaren ab franceses, e ab aquela terra que ells tenien, ço es assaber, don Nuno Sanxes e226 en ·G· de Cardona pare den ·R· Folch. E part la guerra que ells faeren de227 Narbona e daltres lochs enuiaren missatge al apostoli Innocent tercer, que el preses conseyl e destrenyes en Simon de Muntfort per uet e per altra manera, que cobrassen nos, qui erem lur senyor natural, que de nostre pare de leyal conjugi, sinos no228. E aquest apsotoli que dela sao229 que faem aquest libre en ·C· anys passats no hac tan bon clergue en los sabers que tanyen230, a apostoli de saber: e hauia sen natural: e dels sabers del mon hauia gran partida: e enuia tan forts cartes e tan forts231 missatgers al comte Simon, que el hac a atorgar quans retrie a nostres homens. E aduxeren nos los -19- franceses en tro a Narbona. E a Narbona exiren gran partida dels nobles de Catalunya, e dels ciutadans, e reeberen nos, e nos podiem hauer laora ·VI· anys e ·IIII· meses. E agren acort can foren en Catalunya quins nodriria: e acordaren se tots quens nodris lo Maestre del Temple en Montso: e son nom daquel Maestre era en ·G· de Montredon, qui era natural Dosona, e Maestre del Temple en Arago, e en Catalunya.
11. E hagueren232 altre conseyl que en nom de nos e ab segel nouel quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e Daragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cada ·I· dels Regnes, e de, cada ciutat ·X· homens ab auctoritat dels altres de ço que els farien que fos feyt, e tots uengren al dia de la Cort leuat don Fferrando, el Comte don Sanxo: car233 hauian esperança que cascu fos Rey. E aqui juraren nos tots quens gardarien nostre cors, e nostres membres, e nostra terra, e quens guardarien en totes coses e per totes. El loch on nos estauem la donchs era ali on nos tenia el234 bras larchabisbe Nesparech que era del liynatge de la: Barca e era nostre parent, sus el palau de uolta qui ara es, e laores era de fust, a la finestra on ara es la cuyna per on dona hom a menjar a aquels qui mengen en lo palau: e feyt lo dit sagrament, partis la Cort. El Maestre leuansa Monso, -20- e esteguem aqui ·II· anys e mig a ·I· tinent, e tota la renda que nostre pare hauia en Arago e en Catalunya era empenyorada tro als juheus, e als sarrayns, e encara les honors, que eren ·DCC·235 cauallerias en aquel temps, e nostre pare lo Rey don ·P·236 hauiales totes donades, e uenudes de ·CXXX· emfora: e no hauiem a ·I· dia, quant nos entram237 en Montso, que menjar, si era la terra destroyda e enpenyorada.
12. E nos estan en, Montso foren se bandos238e partides entrels richs homens Darago don ·P· Ahones e don Atorela239, e don Exemen Dorrea, e don A. Palanzi240, e don ·Bñ·241 de Benauent, e don Blasco Maça, e altres qui a nos no membren, e de richs homens, e de cauallers faeren bando e partida ab lo Conte de Rosello Sanxo qui era lur Cap, e feguien242 la sua carrera. E don ·P· Ferrandes Dalbarrazi243 e don Rodrigo Liçana, e don Blasco Dalago, tenien se ab don Fferrando, e fayen del lur cap244. E don Pero Cornel, ni don Uales Dantillo, no hauien encara terra ni honor per ço con eran tant jouens, e tenien se una uegada ab uns e altra ab altres. E don Exemen Corneyl era ja de dies, e pesaua li aquels mals, que245 ueya en Arago tan grans: car el era lo pus faui246 hom que en -21- aquel temps fos en Arago, el pus aconseylat. E algunes uegades uenien a Montso, e pregauen nos que exissem del castel de Montso per partides, per tal que uinguessem de la vna partida, e destruyssem247 laltra.
13. E quant nos fom de edat248 de ·IX· anys, e que nons podien aturar en Montso, a nos ni al comte de Proença, tant ne uoliem exir, e car era necessari a la terra, ffo acort del Maestre e dels altres, quens lexassen exir daquel loch. E enans que nos nexissem be per ·VII· meses uenc missatge al comte de Proença per richs homens de sa terra que a die sabut uendrien ab una galea a Salou, e quel traurien celadament del castel de Montso, e que sen irien ab el tro en Proença: e aixi con fo cogitat per els se compli. E quan el sen dech anar dix que uolia parlar ab nos, e descobrins son secret249, e pres comiat de nos ploran, ab aquels qui eren uenguts per el: e nos ploram ab el per la dolor del partiment: mas playans molt per la sua anada. E altre dia prop del foscant de la nuyt exis del castel ab en ·P· Auger quil nodria, e ab ·II· escuders seus, e trasnuytaren250 e passaren Leyda en semblança que altres homens eren, e deffigurats de uestedures, e en laltra nuyt anarensen a Salou, e recolis en la galea, e anassen en Proença. E per tal que hom sapia los nostres ayns els seus, hauia ell ·II· anys e mig mes que nos.
-22-14. E quan los ffrares uiren quel comte de Proença sen era anat si que nols ho feu saber, enteseren que la nostra estada nols era bona, e a comte don Sanxo quan ho hoi pesa li molt la anada del comte de Proença: e quan el entes que el sen era anat ab aquels qui eren del seu bando Darago; uolch se apoderar Darago. E nos enuiam missatge a don Pero Ferrandes, a don Rodrigo Liçana, e a lur bando, e an ·G· de Ceruera, que uinguessen a nos a Montso, car en totes maneres ne uoliem. eixir: e ells asseguraren nos quens ajudarien, ens ualrien ab tot lur poder. E quan hoi251 lo comte don Sanxo feu son ajustament ab aquels qui eren de sa aiuda, e dix que tanta terra con nos ni aquels que ab nos eren passarien en Arago de part Sinqua que la cobriria tota de perfet252uermeyl. E nos exim sus en lalba de Montso: e quant som al pont esperans la companya: e dixeren, nos quel comte don Sanxo era en Selgua ab tot son poder, e ques combatria ab nos. E nos ladonchs no hauiem, mas ·IX· anys253, e per temor de la batayla que cuydauen hauer ·I· caualer254 prestans ·I· gonio leuger quens uestissem: e aço fol nostre començament de les primeres armes que nos presem. E anam aquel dia a Berbegal que no trobam contrast en la carrera, e altre dia entram en Osca. E uinguem depuys a Saragoça, e fo la primera -23- uegada que nos fom255, anch en Arago. E les gens foren molt alegres de la nostra uenguda.
15. E nos estan en Saragoça eren aquesta partida don Pero Fferrandes, e aquels que dessus auem dits ab nos, e uench nos missatge que don Rodrigo Liçana hauia pres don Lop Daluero256 qui era parent de don Rodrigo Liçana, e don Pelegri Datrocil257 hauia sa fiyla de don Lop Daluero per muyler. E aquest Palegri e son frare don Gil pregaren nos, e clamaren nos, amor e merce, que donassemm conseyl et aiuda a la preso de don Lop Daluero: car don Rodrigo lauia pres si que nos guardaua don Lop Daluero del, nil hauia desafiat, e li hauia tolt lo castell e la uila Daluero, e be ·X· millia kafizes258 de pa qui eren, seus, oltra lo mal que li hauia feyt, als chrestians e als sarrains Daluero. E aquela cosa tengren per mal feyta tots aquels qui ab nos eren, e tots aquels Darago qui aquesta cosa sabien. E fo acort de nostre conseyl, car nos no hauiem aquel sen que sabessen dar conseyl a nos ni a altruy, que anassem sobre el que cobrassem don Lop Daluero ab tot aquel dan que pres hauia el, trasquessem259de perso: e anam sobre Aluero ab ·I· feneuol260lo qual faem fer en Oscha. E aquells de don Rodrigo, hauien meses ia yns261 per establiment, reterense sempre quan -24- uiren quel feneuol hi hac tirat dos dies. E partim nos daqui, e anam nos en a Liçana on tenia pres don Rodrigo a don Lop Daluero, e uenguem262 assetjar, e la yns era per establiment don Pero Gomeç, e ·I· altre caualer de qui nons membral nom, escuders, e altres companyes. Mas don Pero Gomeç era cap daquels, e del castel, e maior, e mellyor.E param hi ·I· feneuol e aço fo el temps de Mayg e tiral feneuol can fo parat ·D· pedres de nuyt, e ·M· de dia. E quan uench entorn dora de uespres hac tant derrocat del mur que gran portel hi hac feyt. E la crida ana263 en la ost que anassen combatre: e armarense, e moch se la batayla: e combaten264 los, los de la ost, e a escut, e a lança, e tots los balesters de la ost quey eren. E per la batayla no cessaua lo feneuol de tirar, si que tan fort era la batayla, e de guisa tiraua lo feneuol que gran res ni hauia265 ferits daquels de dins descuders e daltres homens. E don Pero Gomeç uiu266 quel castel se perdia, lo qual tenia per son senyor. E tot guarnit, son escut abraçat, e son capel de ferre en lo cap, e lespaa en la ma, paras al, portal267axi con a hom qui esperaua mes la mort que la uida. El feneuol que feya de grans errades, e pel pols que era gran de, la terra que hauia moguda el feneuol, entrassen be tro als ginols. E dura la batayla que no puja negu268, e siy hauia bon pujador, -25- e qui fer ho uolgues hauia ·I· escuder269 lo nom del qual a nos no membre, mas creem que era don Pero Garçes Delfaro, e hac se uestit ·I· gonio e ·I· capel de ferre en lo cap, e lespaa en la ma, e uee que la batayla anaua cessan, moch se tant con los peus lo pogren leuar270, e comença a pujar si que don Pero Gomes no li poc uedar lo pujar, e presli aixi que anch don Pero Gomes nos poch leuar, tant era soterrat en la terra del mur, e aixi pujaren aquels de la ost, e fo pres lo castel. E cobram don Pero Daluero quey era pres: e don Rodrigo Liçana era amich de don Pero Ferrandes Dacagra, e parla ab don Pero Ferrandez quel emparas de la guerra, e que sespidaria de nos: e que el li donas torm en Santa Maria Delbarrazi. E aixi con don Pero Ferrandez era ab nos alentrar que nos faem en Arago acuyli don Rodrigo, e espedirense de nos, e faeren nos mal daquela hora aenant. E don Pero Aunes e son bando acostarense a nos e foren ab nos a la preso271 daquests ·II· castels: e puys don Examen Corneyl qui era maior, leuat nostre oncle don Fferrando, per ço car pus sabia quels altres, foren de la nostra part aquest bando.
16. E fo parlat matrimoni de la neboda de don Exemen Corneyl sor de don Pero Corneyl, que la preses per muyler don Pero Aones. E ab aytant manam nostra ost al estiu aenant e anam -26- sobre Albarrezi. E mesem nostre seti sobre la torra del Andador en una serreta ques fa sobre aquela torre. E creem que, estiguem en aquel siti nos entorn de ·II· mesos o poch mes o poch meyns. E faem aqui ·I· almanjanech que tiraua a la torra del Endador, e cleda denant lo feneuol. E dins en la uila hauia be ·CL· caualers272 entre castelans, e aragoneses, e nauarres. E eren la yns per caps don Pero Fferrandes de qui eral loch, e don Rodrigo Liçana, e ab nos eren don Exemen Cornel, e en Pero Corneyl, e en ·G· de Ceruera, e don Uales273, e don Pero Aones, e don Palegri son frare, e don ·G· de Puyo pare daquest ·G· de Puyo qui era ab nos quantfayem aquest libre. E eren hi de les ciutats de Lerida274, de Saragoça, e de Calateyo, e de Derocha, e de Terol. E entre tots aquests richs homens quins seruien no hauien275 ·CL· caualers: car nos erem infant que no hauiem mas ·XI· anys. E tot ço que fehyem, fehyem ab conseyl daquels richs homens qui eren ab nos. Car aixi era raho que pus nos no sabiem nosftra terra guiar ne donar aquel conseyl que mester nos fora, que altrens conseylas. E els parens els amichs de don Pero Ferrandes qui eren ab nos, enuiauen los a dir tot lardit de la ost de nuyt e de dia que caualers e escuders, sen exien a uista de la ost: e entrauen layns de nuyt e de dia e fayen lus saber tot lardit de la ost e metienlus balestes276 e conduyt. -27- duyt. E leuat don Pero Aones e son frare don Palegri e don ·G· de Poyo, tan mal e tan falsament nos hi feruien con els podien, si que aquels qui eren ab nos faeren saber a aquels qui eren de dins la nuyt, que don Pelegri uelleria lalmajanech E el en ·G· de Poyo foren a la uetla aquela nuyt. E quant uench a la hora de mijanuyt, hagren appareylades ses fayles, e exiren a les cledes ab tot lo poder dels caualers e dels escuders, e dels homens de peu qui la yns eren. E uengren ali foch ences en falles al feneuol. E anaren escometre don Palegri e don ·G· de Poyo qui tenien. la uetla. E aquels qui eren ab don Pelegri e ab don ·G· de Poyo per la gran multitut que ueeren uenir daquels de dins, desempararenlos. E aqui mori, don Palegri Daones, e don ·G· de Poyo, car hauien uergonya major quels altres, e no uolgren fugir, e cremaren lo feneuol277. E anch negu daquels de la ost noy uolgren ocorrer. E sobre aço can uiren nostre conseyl que nos ere enganats, e mal seruits de nostres homens, conseylaren nos quens en leuassem e haguem nos en a leuar: cor aytans caualers huia be de dins o pus con nos hauiem de fora. E nos que noy podiem penre conseyl, ne hauiem ab qui, car no hauiem sino ·XI· anys.
-28-17. E quan nos fom leuats daquel loch, passat ·I· any e mig, parlans matrimoni la Reyna dona ·Bñga· mare del Rey don Fferrando, de sa for dela que hauia nom dona Lionor. E eren abdues fiyles del Rey don Alfonso, e eren aquests los fiyls e les fiyles del Rey don Alfonso, la278 Regina dona Blancha, e ffo muyler del Rey de Ffrança Lois e fiyl del Rey Ffelip: e laltra fiyla fo dona ·Bñga· e fo muyler del Rey de Leo, pare del Rey en Fferrando, qui hauia nom don Alfonso: e laltra fo dona- Urraca que fo Regina de Portugal279: e laltra Regina fo dona Lionor la qual nos haguem per muyler. Els fiyls quel Rey don Alfonso de Castela hague ach nom la ·I· linfant don Fferrando, e laltre ach nom Nanrich qui fo puys Rey de Castella. E linfant don Fferrando mori ans quel Rey don Alfonso sompare moris. E de puys que fo mort lo Rey don Alfonso faeren Rey a don Anrich. E ab trebeyl280 que feya ab uns moços donaren li duna teula en lo cap ·I· daquels qui iugauen a aquel ioch contra el, que el los parti que fossen los ·I· duna part281 e el de laltra. E el mes se ab aquels quil combatien en ·I· pug en semblança de castel, e el fo ferit aqui, e per aquel colp mori. E romas lo Regne a dona ·Bñga· de la qual fo son fiyl don Fferrando Rey de. Castella.
-29-18. E nos haguem per muyler la Reyna dona Lionor per conseyl de nostres homens, quens conseylauen que pus nostre pare no hauia pus fiyl sino nos, que prenguessem muyler estan ioue, per ço car els hauian gran regart de nostra uida per raho de malauties o de metzines quens donassen.
19. E que en totes guises uolien que hereu282 romangue de nos, per tal que el Regne no exis de la natura per ço quan283 lo comte don Sanxo, fiyl del comte de Barchinona e don Fferrando qui era nostre oncle e fo fiyl284 del Rey don Amfos, entenien cascu dels que fossen Reys, que iay hauien punyat en nostra ninea285 quan nos erem en Monso. E per aquela temor conseylaren nos que prenguessem per muyler la fiyla del Rey Namfos de Castella. E aço conseyla Nexemen Corneyl, e en ·G· de Ceruera qui eren maiors conseyls nostres, e en ·G· de Muntcada qui mori286 a Maylorques e daltres qui a nos no membren. E prenguemla per muyler a Agreda287.
19. E fo la nostra caualeria en sancta M. de la Orta de Teraçona, que oyda288 la missa de sent Espirit nos cenyim la espas que prenguem de sobre laltar. E podiem laora hauer ·XII· anys complits -30- e entrauem en lo ·XIII· si que ·I· any estiguem ab ela que podiem fer ço quels homens han a fer ab sa muyler, car no hauiem, la edat.
20. E feyt aquest matrimoni entram en Arago e en Cathalunya nos e nostra muyler la Reyna, e cascuns dels richs homens punyauen que fossen nostres priuats, que ço que nos fariem que ho fessem a289 conseyl dels. E don Nuno Sanxes290 fiy del Comte en Sanxo a qui nostre pare hauia dat Roseylo e Conflnt et Cerdanya de sos dies, hauia gran amor ab en ·G· de Muntcada: per291 paraules que hac don Nuno Sanxes ab en ·G· Cerueylo per ·I· austor292 terçol que no li uolch dar en ·G· de Cerueylo, foren mals parladors e dixeren mal entre la ·I· e laltre. E dix en ·G· de Muntcada a don Nuno que no uolia daqui auant hauer amor ab el: e don Nuno respos que pus293 el no uolia sa amor, que el no uolia la sua: e dix li que nos fias en el, que no sera294 son amich desta hora a auant. E lauores, en ·G· de Muntcada feu ses couinençes damor ab don Pero Ferrandes, e ab la partida sua e don Nuno uolch amaor hauer e ach ab don Fferrando e ab don Pedro Ahones e ab sa partida. E en ·G· de Muntcada e en Pero Fernandez aiustaren se a una cort que nos hauiem manada a Muntso ab aquels que hauer podiem, e foren be ·CCC· cauallers, e uengren a una uila del -31- Temple que hom appela Ualtarcha295. E don Fferrando e don Pedro Ahones aiustaren se ab lur bando, e uengren a Casteylo del Pont de Muntso. E nos qui ueniem de Leyda per a la cort a Muntso isquens don Nuno a carrera e dix nos que li donassem conseyl e aiuda, que sino el296 pendria molt gran onta o mort. E nos demanam li quinya onta seria aquela. E dix el, Seyer ueus en ·G· de Muntcada qui ue, e don Pero Ferrandez, et uos sabets som nos desexits damor yo don ·G· e els seran dema a Ualcarcha, e uenen ab els be ·CCC· caualers, e han uolentat de moure a mi baraiyla297, e quem diguen tal paraula de desmentir o de desonrament que yo no poria estar que noy respones. E si hi respon298 he reguart quem maten o quem facen tal onta que ualriam tant con la mort. E aquela sao nos no hauiem sino ·XIIII· anys. E dixem li quens pesauen molt les paraules que el nos deya, e per aquesta raho que la sua onta299 tenriem nos per nostra, tant de parentesch hauia entre nos e el. E allo que el nos hauia dit dixem li que nos sabiem300conseyl que el no prengues aquel mal ni aquela ont. E queu fariem en aquesta manera, que sempre que nos fossem entrats en Munntso que enuiariem per los meylors homens de la uila que uinguessen denant nos, e quels diriem aixi: Pregam, e manam uos, que gardets la301 -32- uila, e que tanquets totes les portes, e quey tingats porters e homens armats, e que noy lexets entrar negun rich hom ni caualler de dia ne de nuyt menys que nou façats saber a nos. E quan hi entrassen, entrassen302 ·II· richom ab ·II· cauallers, e que mes non acuylissen303. E aixi ho faem. E quan aço hoy don Nuno que nos ho faem tanbe, a honrament de nos, e del, dix quens ho grahia304 tant con el podia, que be conexia quel amauem, e que. hauiem pres tal conseyl quel hauiem estort donta, e de mort. E sobre aço en ·G· de Muntcada e don Pero Fferrandez uengren ab tot lur poder305, e noy pogren entrar sino ab aquels que nos hauiem manat. E don Fferrando e don Pero Ahones entraren ab altres tants. E en ·G· de Muntcada e en Pero Fferrandez ueeren que no podien acabar ço. ques cuydauen: e agren son a partir. E si hi ach altres paraules que començauen ja de dir, mas nos ho uedam quels dixem que si neguna redeyen a don Nuno que ho comprarien, e aixi partisse306 don Nuno per honrat, e els falits de ço, que uolien fer.
E passat aço entram nos en Arago. E en ·G· de Muntcada feu son aiustament en Cathalunya, e don Nuno sabeo307. E nos la donchs erem en Oscha e la Reyna atre tal, e uench lo Comte don Sanxo, e don Nuno a nos, e mostraren nos denant -33- la Reyna, que en ·G· de Muntcada uolia entrar en Rosseylo per fer mal a el e dan en aquela terra que nostre pare li hauia dada, e que a nos deuia tornar: e quens pregaua ens clamaua amor e merçe: que nos que li aiudassem de ço que li uolien fer dan e honta: que el ne son pare no hauien altres parents en Arago ni en Cathalunya de nos en fora, e el faria dret a tot hom que clams hagues del. E aço faen308 ell, que nos que li aiudassem e que li ualguessem, que esta se esta esperança hauia en nos: e aixi con en ·G· de Muntcada hauia parents e amichs per fer a el mal, que el no hauia altres parents ni altres amichs quel poguessen defendre si nos no. E sempre demantinent, assegura per don Ato309 de Foces e per don Blasco Maça, e per ço que el tenie en Rosseylo, que li hauia dat nostre pare en sos dies, que el faria dret, complidament an ·G· de Muntcada o a tot altre hom que clams agues dell. E nos sobre aço enuiam nostres cartes an ·G· de Muntcada que no l faes mal, que el hauia assegurat en poder de nos de fer dret. E el prea ho poch e no sen lexa, e entra en Rosseylo ab son liynatge, e pres ·I· castel, a escut e a lança, qui hauia nom Aualri: e era en Jaçpert310 de Barbera lains, que si era mes per fer seruici a don Nuno: e broca als311 de la uila si que exiren de fora. E agren se a u ençre los de Perpenya -34- e pres312 en Jaspert de Barbera en aquela brocada. E sobre les cartes que nos hauiem enuiades an ·G· de Muntcada que no uolch fer313 manament nostre, e feu mal a don Nuno, e li entra en Rosseyllo, manam nostras osts en Arago, e anam sobre el, e tolguem li ·CXXX· forces entre torres e castels, a el e a son liynatge e a sos ualedors: e prenguem Cerueylo en ·XIII· dies314. E sobre aço anam assetir Muntcada, e messi en ·G· de Montcada, e don Pero Cornel, e don Rodrigo Liçana, e don Uales Dantillo, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia frare den Ponç ·G· de Torreela315: e nos no hauiem mes de ·XIIII· anys con316 lo assetiam. E era lo Comte don Sanxo ab nos, e don Nuno, e don Fferrando e don Pero Aones, e don Ato de Foces, e don Artal de Luna, e de nostra meynada Darago: e entre tots podien esser ·CXXX· cauallers, e els de dins podien esser ·CXXX· cauallers. E faem demanar an ·G· de Muntcada quens donas postat de Muntcada, e el respos nos que lans donara uolentes si317 daltra manera la li demanassem: mas per ço con li hauiem gran mal fet quan ueniem ab ost sobre el, per ço deya que no lans deuia dar: e no lans dona. E faem nostra ost sobre el, per ço deya que no lans deuia dar: e no lans dons. E faem nostra ost sobre el, en ·I· pug que es sobre la uila, en que fan lo mercat: e estiguem hi be per tres meses poc mes o poch menys. E si no fos lo conduyt que treyem de la ost ab conseyl -35- dels aragoneses qui eren ab nos, quil318 dauen que menjar ab los diners dels aragoneses qui eren en Muntcada, los319 catalans qui trayen que menjar de Barchinona, no haurien que menjar a ·III· dies: mas per la gran ninea qui era en nos noy sabiam dar conseyl. E perço cor a aquels qui eren ab nos no playa molt lo mal daquels qui eren de dins, leuat lo Comte don Sanxo320 e don ·P· Aones, e la força que es de les meylors Despanya321, haguem nos a leuar del logar. El castel de Muntcada es aytal que hauent alli bon bastiment, si per fam no era, nos poria pendre per neguna ost: quar daygua els, nan prou en la costa del castell, de una font quey nex de una part ues tramuntana322, e nuyl hom no lals pot tolre sil castel no pren. E sobre aço, nos fom en Arago, e en ·G· de Muntcada ab son poder sobre Terraça, e prengue tota la uila del castel en fora: e pres Sarboç, e barreja323 tota la uila: e uench a Piera e no la poc pendre. E feren couinença entre el e don Fferrando e don ·P· Ahones, e entrassen en ·G· de Muntcada en Arago, e uench sen a Tahust que tenia don Pero Ahones de nos per honor: e en aquesta couinença lur fohi Saragoça, e Osca e Iaca. E nos erem en Alago, e era ab nos don Nuno, e don Pero Ferrandez, e don Blasco Dalago, e don Artal, e don Rodrigo Liçana: mas en Alago no eren ab nos sino don Nuno, e don Pero Fferrandes, e don Ato. E sobre aço parlaren -36- pleyt damor entre don Ferrando e don ·G· de Muntcada e don Pero Ahones, que fossen contra tots homens ab don Nuno e ab don Pero Ferrandes: e aço parla don Lop Xemenis de Luzia324 uassal de don Nuno, germa de Ruy Xemenis. E enuiaren nos missatge que uendrien a nos e que farien a tota nostra uoluntat, e hauien se feytes couinençes ab sagrament e ab cartes, e açons dix per ells don Nuno e don Pero. E sobre aço pregaren nos que exissem rebre don Fferrando qui era nostre auoncle325, e en ·G· de Muntcada qui era honrat hom, e don Pero Aones: e isquem hi, e dixem lus que en dia diuern erem, e era tart, e que entrassen ab ·III· o ab ·V· caualers, e les altres companyes que les enuiassen per les aldees de fora. E axi con aço degrem fer anamnosen nos a casa nostra, e els romangueren a les portes de la uila que hauiem fetes tancar: e don Nuno e don Pedro326 a qui hauiem comanades les portes, meteren hi tots quants els se uolgren, menys de sabença de nos, e entraren be ·CC· cauallers qui uenien ab els en Alego. E nos erem infant e no hauiem mes de ·XV· anys: e dixeren a la Reyna dona Elienor: Sapiats que tots los cauallers son intrats qui uenien ab don Ferrando e ab en ·G· de Muntcada e ab en Pero Ahones, e uels uos aqui en Alago. E nos maraueylam nos fort daço327 e demanam a aquels qui tenien les portes per nos, e dixem los perquels -37- hauien lexats entrar ne quils hi hauia meses. E dixeren nos: que don Nuno e don Pero Fferrandes los hi hauia lexats entrar. E dixem entre nos: Sancta Maria, gran traycio es aquesta, que a aquels en qui Nos nos fiauem nos han trayts, en han meses aqui nostres enamichs.
22. E puys quan uench al mayti anam hoir la Missa a la Esglea major Dalago, e sus en la truna328 hon cantauen los clergues fo aqui don Ferrando, e don ·G· de Muntcada, e don Pero Ahones e don Pero Fferrandes Daçagra e don Nuno, quis pensauen que fos de la nostra partida, mas empero tots eren uns. E leuas don Fferrando en peus, e dix: Senyor, ja sabets yo quant he ab uos de parentesch, que germa son, de uostre pare, e no uuyl fer neguna cosa que sia desplaer de uos: e per aço som uenguts açi nos329, e don ·G· de Muntcada, e don Pero Ahones per obeyr a uos aixi con a senyor: e no haue330 ab uos guerra neguna, que no la hi uolem hauer. E sobre aço leuas en ·G· de. Muntcada, e dix: Senyor, sol lo nom, que hom diu que uos nos uolets mal nos es fort mal331: e pensats de uenir a Saragoça e entrar en uostra Ciutat e en uostre logar, e ali porets mils parlar e fer uostres coses: e nos som, aparaylats de fer ço que uos manarets. E don Pero Ahones dix: Entrats en Saragoça, que nos fom aparaylats de fer uos axi con per senyor. E sobre aço abeliren -38- nos tant ab beles noues e paraules que nos hi entram en laltre dia. E quan nos fom aqui en les cases nostres que son a la porta de Toledo, que hauia332, nom la Suda, quant uench a la nuyt dixeren nos que be hauia ·C· homens armats entre la porta nostra e una portela quey hauia hon exia hom al mur de la uila. E enuiaren ·G· Boy e ·P·333 Sanç de Martel, e uengrensen a nostra casa, e feren fer sos lits, e jagren ali, la on les dones solien jaure: e la Reyna que hoy los homens armats que eren de fora e aquels que eren entrats en casa per jaure denant nos, pres se a plorar molt fort, e nos qui erem ab ela conortamla. E entra denant nos ·G· Boy e ·P· Sanç de Martel, e dix ·G· Boy a la Reyna: Dona, dix el, no plorets, pero tanto334 uos porets conortar, que per las lagrimas que hombre geta perde la saine que homne ha, e estas lagrimas tornaran todas en goyo, e passar se uos ha la ira335. E aço dura be ·III· setmanes, la guarda, els jaens denant nos. E don Ato de Foces qui era entrat en la uila nol lexaren336 entrar denant nos pe conseylarnos ne esser en nostra priuança ni poc ni molt. E dix nos, que pus a onta de si hi estaua e nol clamauen a conseyl, que nons pesas sis nanau a sa casa. E nos dixem li: Anatse uos en que noy sots honrament de nos ni de uos. E anassen a terres Dosca. E sobre aço tiram nos don Pero Ahones a una part, e dixem li: Don Pero Ahones -39- molt uos auem amat, eus hauem feyt honrar de don Artal Dalago, e uos sots a nostra onta tan gran con nos la prenem: sus a qui nos desexim, de uostra amor, que mentre nos uiuam nous amarem. E el dix: Per quinya rao? Perço con ueets nostra onta et nostre dan337, e si uos noyc fossets nos no aguerem presa esta onta ni est dan, e pus ho podets desser e nou dessets338. E raonas ab nos sobre aço, e dix: que en alo que ells feyen que noy hauia onta ni dan, e prea poc nostres paraules.
23. E sobre aquesta rao anamnosen a la Reyna, e dixemli: Be conexem e ueem lo dan e la onta que uos e nos prenem, e jassiam infant339, nos ne uenjarem, si uos ho uolets, a nos e a uos. E dixem: En esta casa a una trapa, haurem ·II· cordes, assaeruosem en una taula e aualaruosem daqui en jus: e enuiarem la nuyt que aço deurem fer an Artal que uenga aqui ab sa companya, e quan sabrem que el hi sera, exir uos nets uos de jus la porta, e don Artal anarsen a ab uos, e io romandre aqui a Saragoça. E yo per tal que mal nos captenguen de uos no gos començar neguna re: mas tan yuas340 con uos fiats exida defora, los moure paraulas a don Fferrando, o a don ·G· de Muntcada, o a don Pero Aones, e dirlos he que feyen trahicio de ço, que feren contra nos: e caualcare ·I· caual et haure ·I· guilando341 e fer hoe en tal manera -40- e en aço no poden342 escapar que yo la ·I· noy mat: e no creem quens encalcen, mas creem que nos tenrem tal caual que no aurem temor que uinguen molt apres nos. E ela respos nos: Sapiats que en taula ab343 corda no aualaria daqui per nuyla re del mon. E pregamlan molt, e ela no ho uolch fer. E depuys344 pacificam la cosa, e nou faem per temor dela345
24. E uench puys en ·G· de Muntcada, e feu nos pregar a don Fferrando quel mal que nos li hauem feyt en Cathalunya quel li esmenassem. E nos resposem: que ço que nos nauem feyt, queu hauem feyt ab dret, e que neguna esmena no lin fariem. E els dixeren: que si faessem, que aquela esmena que nos fariem a el, seria molta a el e poca a nos, e que li donassem ·XX· milia morabatins: e nos tiram en aço que nols li deuiem346 dar, aguem nos a uençre per paraula e per porfia, e per cuydar ques partirien de la manera salsa que presa hauien: e promesemli los ·XX· milia morabetins. E quan haguem aci estat una peça347, anamnosen a Tortosa, e la Regina a Burbaguena348. E don FferandO e Don ·G· de Muntcada e don Nuno partiren les honors Darago: e cobrinse ab nos quens donauen349 de conseyl, mas a lur gisa les partien350.
-41-25. E passat aço isquem Nos de Tortosa, si que ells non saberen res, e uinguemnosen a Orta qui es del Temple: e manam als Richs homens per les honors que tenien per nos que uinguessen a Nos a Terol, perço quar uoliem entrar el Regne de Ualencia per fer mal als moros: e quens seruissen les honors que tenien per Nos: e donamlos dia quey fossen. E nos sobre aço manleute de conduyt: e don351 Pasqual Monyos, qui era molt priuat de nostre pare352, era dels meylors homens de uila353 que nos aguessem en nostra terra en aquel tems e dix nos quens prestaria molt uolenters e de grat tot quant ell pogues de si e de sos amichs, e prestans per ·III· setmanes tot ço que hauiem mester. E quan uench al dia que ells deuien uenir a Nos, ço es los richs homens Darago, noy uengren sino tan solament don Blasco Dalago, e don Artal de Luna, e don Ato de Foces: e ueem que no uenien al dia que nos los hauiem, dat. E per sadiga dells haguem nos a menjar lo conduyt que hauiem estojat354 per entrar en terra de moros. E so nostre acort que aguessem treuga ab Seyt Abuzeit qui era lauos Rey de Ualenicia, e quens donas la quinta de Ualencia e de Murcia de les rendes que el hauia, leuades les peytes. E el atorgans ab cartes e ab couinençes que el nos feu: e faem la treuga ab el. E passades les ·III· setmanes damunt dites, nos qui hauiem manat355 lo conduyt que deuiem metre -42- en la caualcada, exim nos de Terol e entramnosen en Arago; e quant fom a la segona aldea de ius Calamotxa, trobam Don Pero Aones qui uenia be ab ·L· o ab ·LX· caualers, e demanamli ques faya ne on anaua. E dix nos: que anaua per entrar en terra de moros, el e son germa lo bisbe de Saragoça. E dixemli: que tornas ab nos que ab el uoliem parlar sobre aço. E ell pregans que nol tardassem de son uiatge. E dixemli: Don Pero Ahones, nous tardam molt per una leuga que anets ab nos, mas uolem que hi sien dels richs homens Darago con nos uos mostrarem esta paraula E ell dix que li plaia: e som a Burbaguena en una casa qui es del Temple, qui es el356 cami de Darocha, e de Terol a la entrada de la aldea can hom ue de Darocha: e aqui fa don Blasco Dalago, e don Artal Dalago, e don, Ato de Foces, e don Ladro, e don Afssalit de Gudar, e don Pelegri de Bolas, e el, uestit son perpont e sa espasa cinta e ·I· batut357 de males de ferre el cap. E nos entrauem laore en edat de ·XVII· anys. E dixemli: Don Pero Ahones nos uos hauem esperat en Terol be·III·setmanes de part aquel dia que nos uos donam, perço car cuydauem fer ab uos et ab los Richs homens Darago bona caualcada: e deym perço bona caualcada car anch no uim moros de guerra, e plaer nos hia molt quels uissem358, e quels aguessem uists: e per falida de uos nomenadament, haguem conseyl que ab -43- tans pochs caualers con nos hauiem en Terol no entrassem en terra de moros, que si Deus, nons hi uolia aiudar poriem hi pendre onta o mort: e sobre aço feunos parlar Seyt Abuçeyt quens daria les quintes de Ualencia e de Murcia, que haguessem treuga359 ab ell, e prenguemla: perqueus pregam, don Pero Ahones, eus manam, que uos que tingats estas treugas e que no les trenquets. E el dix nos: que molt li hauia costat ladop que hauia feyt entre el e son germa lo bisbe, e que no uolguessem que el ho perdes que molt li costaua. E nos dixem li: Don Pero Ahones, gran tort nos deyts, que nos la treuga que hauem feyta, hauemla feyta per defalimen de uos con no uingues al dia: que uos360 digats ara que nous jaquiriets daquesta anada per manament361, guardats que fets, que uos uenits contra nostre senyoriu la qual cosa nos esperauem362: e uolem saber si us en lexarets per nostres prechs e per nostres manamens. E el respos nos: que tota re farie per nostres prechs e per nostres manamens, mas desta cosa pus tant li costaua, que no sen poria lexar363, e quens pregaua quel lexassem entrar en terra de moros el e son germa, e quens en farie bon seruici. E nos dixem: que ans seria mal seruici aquel, fi la treuga que hauiem dada nos trencauets: e uolem saber si o uolets fer o no. E el dix: que non podia als fer. E sobre aço -44- nos li dixem: Pus tan cara cosa con aquesta nos uolets trencar, diem uosqueus uolem pendre.
26. E en aço noy ach mes paraules. E el leuas en peus, e aquels qui eren ab nos, ço es aquels que dessus hauem dits, desempararen a nos e a el, e anarensen al cap de la casa, e meteren mans als coutels364 lurs mantels abraçats, ells perpunts uestits, e lexaren a nos sols ab el. E el era gran caualer e fort bo darmes, e uolch metre ma a la espaa, e nos tinguem la espaa ab la ma que no la poch traure. E els caualers de don Pero Ahones no eren descaualcats dels cauals, e eren defora, e quan hoyren lo brogit quis feya en la casa, descaualcaren be ·XXX· o ·XL· cauallers a colp: e mentre quels feus365 uenien, el uolch metre ma al coutel, e nos embargamlo e nol poch traue. En aço foren entrats los seus, e els nostres eren per les posades, e tolguerenlons de les mans per força: que el hauia366 poder de si ques partis de nos, si quels nostres qui eren en casa nons aiudaren, ans mirauen la luyta que hauiem ab el. E sobre aço caualcarenlo en son caual, e meterenlos denant, e ells apres del ab ses armes, e anarensen ab ell. E nos dixem a ·I· caualer Dalago per nom Miquel Dagues367 qui hauia ·I· caual a la porta quels nos liuras. E sempre caualcam en el: e nostres perpunt uestit, aportaren nos nostres armes e anam detras el. E -45- ans que, nos poguessem esser arreats desso368, caualga don Ato, ab si, quart de caualers369: e puys a cap duna peca caualgaren apres den Ato, don Blasco e don Artal ab sos caualers. E don Ato atenchlo a la exida dunes tapies de les uinyes de Burbaguena. E dix ·I· caualer a don Pero Ahones: Ueus aqui don Ato quins370 fegueix. E dix don Pero Aones: Tornem a el, e non auaja lo uila371: ço que ell no er uila ne mal ensenyat. E aquels qui anauen ab don Ato obrirense e aixi con se degueren acostar a el, faeren carrera als altres per on lo deuien ferir: e feriren lo ·II· caualers, e la ·I· donali ius372 la boca a la part esquerra, e laltre ferili per lescut: e el per temor quel colp no fos tan gran si lesperas de dret en dret, lexas caure del caual a la part dreta, e gitas dessus lescut, per temor que no moris. E en tant uench don Blasco Dalago, e don Artal Dalago per la carrera, e nos passam per don Ato, e demanam li con feya ne que hauia. E el dix: Ferit so, e uels uos aqui per on uan. E no hauia ab nos sino don Assallit Daguda373 e Domingo Lopiç de Pomar. E ueem ·P· Aones ab ·XX· cauallers qui nos partien del, pujan374 per una costa a ma esquerre, que uolia fstolçre a ·I· castell del bisbe375, per nom Cotanda. E don Blasco Dalago, e don Artal Dalaggo anauen apres dell tant con ·I· treyt de balesta podia esser. E don Pero Aones acuylis a ·I· pug ab aquela companya -46- que hauia, e aqui aturas: e descaualca don Exemen Lopeç de Rigols376, e dix a don Pero Ahones que caualcas en lo seu caual quel seu era cansat, e que pensas destorçre. E mentre que aço fayen gitauen pedres grosses e poques als de ius, perço que no pujassen: e don Pero Ahones mudas en aquel cauayl. E nos dixem a don Assalit e a don Domingo Lopeç de Pomar, quan uim lo loch on els hauien la fazenda377, que per una pujada quey hauia podien uenir la on els eren, e era endresera378, daquel loc: e euenguem nos denant aquests ·II· perço cor lo nostre caual curria mes quels lurs. E al uenir que nos faem, tirauen pedres los de la companya den379 Pero Aones contra los de don Artal e de don Blasco: e els estauen ayxi que no pujauen el pug que els tenien. E al uenir que nos faem, cridam: Arago, Arago. E nos e nostra companya ensemps pujam el pug, e desemparauen380 a don Pero Aones tots los cauallers quil guordauen, de ·I· en fora qui hauia nom Marti Peris Desquita381 qui uenia apres nos a seguir son senyor. E entretant uench Sanxo Martines de Luna, germa major de Marti Lopeç, e ferilo per la part dreta de la lança, e mes ne pel costat destre mig peu per la obertura del perpunt de ius lo braç. E el que anaua, denant nos que nuyl, hom no anaua denant -47- entre nos e el, tan prop li anauem nos, sentis ferit, e aturas: e abrassa lo col del caual: e nos sempre fom ab el can el382 se comença de derrocar del caual, e aualam, e mesem los braçes sobrel. E suffren nos sobrel, dixemli: A, don Pero Aones, e mal punt fos anc nat, perque nons uoliets creure de ço que nos uos conseylauem? E el nons poc re dir, sino quens guardaua en la cara.
27. E nos estant ayxi uench don Blasco e dix: A, Senyor, lexats nos aquest leo que uenjarnosem de ço quens383 ha feyt. E nos dixemli a don Blasco: Deu uos confona perque ara deits tals paraules, que yous dic que si a don ·P· Aones ferits, que a mi ferrets e a mi haurets a ferir primer, e uedar uosem, aço molt durament. E caualcam lo en una bestia, e ·I· escuder que li sofris lo cors, e moris en la carrera ans que fossem a Burbaguena. E nos anamnosen a Daroca: e leuam don Pero Aones en una taut384 a Darocha, e metem lo en sancta Maria de Darocha. E al exir que nos fayem los de Daroca desonraren als nostres homens, aquels qui uengren apres nos, si que donaren a ·I· escuder nostre, parent de don Pelegri de Bolas, ab una pedra en las barres quant los gosa desmentir. E don Pero Aones tenia en penyora Bolea e Loarre385 que nostre pare la li hauia enpenyorada: e hauia -48- tant tengudes les penyores que be sen deuia tenir per pagat. E anam la, e trobam dins que si eren meses don Fferrando e don Pero Cornell, e hauia ab ells de ·LXX· tro a ·LXXX· cauallers: e ueniem quens cuydauem que noy trobassem negu, e quey entrassem quels homens ere nostres: e aquels de la uila tenien se ab ells, e eren contra nos e feyen nos aquel mal que podien, aixi con si nos no fossem lur senyor. E uim quel castell era establit per gran establiment, de cauallers e domens de peu, e quey hauien que menjar de ço que trobauen en la uila be per a ·I· any: e so nostre acort quens en moguessem e quens partissem daqui.
28. E nos parten daqui, leuarense les ciutats Darago contra nos ab don Fferrando, e ab don Pero Cornell, e la partida de don Pero Aones. E sobre, aço enuiaren386 per en ·G· de Muntcada que uingues, e el uench ab tot son poder. E les ciutats Darago eren totes contra nos, sino tan solament Calatahiu. E nos anamnosen a Almudeuar e esteguem aqui per ·III· setmanes. E mudam nos a Pertusa: e enuiam per en ·R· Folch de Cardona, e uench a nostra aiuda a ·I· mes passat, be ab ·LX· cauallers, el, e son frare en ·G· de, Cardona. Enuiam en Ffrontera contra cels de Çaragoça don Blasco Dalago, don Artal de Luna: e no romas ab nos sino don Ato, e don Rodrigo Liçana, e don Ladro. El bisbe de Saragoça, germa -49- de don Pero Aones, menalos en caualcada e uengren a tresnuytada a Alcouera387, e prenguerenlo, e barrejarenlo tot. E aço fo en caresma388, e donauals perdo per lo mal que fayen, e soltauals que meniassen carn389 qui menjar ne uolia. E altra uegada exiren los de Saragoça al Castelar, e don Blasco e don Artal eren en Alago, e passaren laygua Debre e donarenlos salt390 en aquela serra qui es costal Castelar contra Saragoça, e foren391 entre morts e preses be ·CCC· homens. E fo uengut en ·R· Folch a Pertusa: e aguem pa dels de Saragoça, e Dosca, e de cauallers qui eren uenguts en lur aiuda quen hauiem comprat en Monso be ·II· mill'392 a mesura Darago. E faem almajanech, e anamnosen a Ponsano, e393 prenguemlo.
20. E daqui mudam nos a les Celles, e param lalmajanech: e quant uench a ·III· dies que ach tirat, feunos parlar pleyt ·I· escuder que tenial castel, que li donassem dia, e si en tro aquel dia no li haguessen acorregut que el rendia el castel. E fo acort den ·R· Folch e de don Rodrigo Liçana e don Ato e de don Ladro e de don Pero Pomar, que prenguessem lo dia, sol que fos breu: e el demana ·XV· dies394, e fo la auinença que fossen -50- ·VIII· E dix don Ato, que passaria laygua, e si sentie neguns que uinguessen contra nos, sempre uendria a nos, ens ho faria saber. E quan uench al ·VIII· dia nos fom a Pertusa, e fo nostre conseyl gran mati. E manam los per la senyoria que hauiem sobrels, que en laltre dia bo mati fossen a les Celles ab lurs armes, e aquel que noy seria que fos395 en pena de tots los bens que hauia en nostra terra. E faesem carta desta manera matexa a Barbegal396 e a Barbastre que fossen ab nos tots aquel dia. E nos quan haguem menjat, que era dia de deiuni, uench don Pelegri Dastrossil, e don Gil, per la carrera Dosca: e uengren sols a escut e a lança, e uenien trotan e de galop aytant con podien: e mostraren los nos e nols coneguem tro que foren al pont de Pertusa: e esperam los aqui a la Esglesia de sancta Maria en lo fossat397. E uengren e dixeren nos: Deu uos sal, ueus aqui que ue don Fferrando e don Pero Corneyl, els de Saragoça e Dosca, e uenen per acorrer a les Celles, e hauem los lexats en dret de Uilela398 e pensen de uenir aytant con poden. E manam encelar399, e no hauia ali ab nos sino ·IIII· cauallers: e manam als del conseyl en pena de traycio que uinguessen apres nos, enuiam aytambe400 a Barbastre. E sempre anamnosen a les Celles, e trobam hi en ·R· Folch e en ·G· de Cardona e don Rodrigo Liçana, -51- e nostra meynada, e entre tots noy hauia de ·LXX· a ·LXXX· cauallers: e dixem los que armassen lurs cauals que don Ferrando uenia, e aquels de Saragoça e Dosca, que uenien ab els401: e tots pensaren se darmar. E nos estan en estes paraules, dix nos en ·P· Pomar, qui era caualler antich e era de nostra meynada: Senyor, yous dare bon conseyl: aqui ha ·I· pug qui es molt forts, e metets uos hi, e aqui sabran ho les uiles, e acorreruosan totes402. E nos resposemli: Don Pero Pomar, nos som Rey Darago, e hauemlo per nostre dret, e aquests qui uenen contra nos son nostres naturals e fan ço que no deuen, per ço quan se uenen combatre ab nos: e nos tenim dretura, e els han tort, e Deus ajudar nos na: e nos no403, lexarem la uila menys de mort, e uençremlos404, e no farem uostre conseyl esta uegada. E esperamlos, e no uengren a nos: e pressem los castel.
30. E depuys tornam a Pertusa: e uench larquibisbe de Terragona405, per nom Nesparech e406 era nostre parent, e quant ui407 que la terra Darago anaua a mal e que feyen ço que fer no deuien contra nos, pregans molt per Deus e per amor dell que nos que uolguessem fer composicio ab nostres homens, e que el pogues parlar entre nos e els. E nos atorgam li ho: e ell hauda nostra paraula, larquibisba parla ab els. E anch aquela -52- composicio no poch acabar, car els demanauen coses que nos los faessem que eren contra nostra senyoria: e sobre aço ach se a partir. E quant els ueeren que nos hauiem preses les Celles, enuiarennos a dir los Dosca per don Marti de Peroxolo408 qui era nostre merino, e altres amichs que nos hauiem, quens acostassem a Hosca e que fariem a nostra uoluntat, e queu sabien per cert. E nos anamnosen a Hosca, e no uolguem armar cauallers per tal que no sesquiuassen per nos. E ans que nos fossem la, exiren nos los bons homens de la uila tro, a ·XX· a Sancta Maria de Sales, e nos raonamnos ab els, e dixemlos: quens marauaylauem molt desta cosa, que era que nos nols uoliem fer sino be, e si hanc nostre linyatge los feu be nels ama, que nos seriem aquels quilS amauen409 tant o mes que ells. E els quant ho hoiren, grayren nos ho molt, e410 que entrassem en bona ora411 en la uila, e farien aixi per nos con hom deu fer per lur senyor natural. E al entrar que nos faem, los infants e la gent menuda hagren gran alegria de la nostra uenguda: e entram a hora de uespre en la uila, e entra ab nos don Rodrigo Liçana e don Blasco Massa, e nostra maynada, don Assalit, e don Pelegri de Bolas, e daltres molts. E els nons conuidaren pas: e quant aguem menjat som alegres, e dixem que bens era semblant que fariem ço que nos uolriem, pus tan bens acuylien.
-53-31. E quan fom gitats nos e tots aquels qui jahien denant nos, uench ·I· porter nostre412, e dix que be ·C· homens armats hauia a la porta. E dixemli: Tolte, nos exim darmes, e tuns hi uols tornar? per auentura guarden la uila. E el dix Senyer, dats nos ·I·, escuder uostre, e, nos mostrar lihoem. E nos dixemli: Lexats nos dormir que non pot als esser sino ço que Deus uolra. E quan uench al mati que nos fom leuats e aguem hoyda missa413, faem cridar conseyl que uinguessen en aquel corral qui es denant les cases nostres e les de Munt Arago414. E nos estan caualgan, e els estant denant nos, haguem hi gran conseyl, e dixemlos: Barons, be creem que sabets e deuets saber que nos som uostre senyor natural, e de lonch temps: que ·XIIII· Reys ab nos ha hauts en Arago, e on pus luyn es la naturalea. entre nos e uos, mes acostament hi deu hauer, que parentesch, salonga, e naturalea per longuea sestreyn: e anch nous sem mal nil uos dixem, ans uos hauem en cor damar, e donrar, e totes bones cosfumes que haiats haudes de nostre linyatge que les uos farem tenir, e nos quius darem de miylors, si non haurets daqueles que fossen bones, e maraueylamnos molt desla cosa que Nos nos haiam a guardar de uos, e que nos no gosem entrar en les ciutats que Deu nos ha donades e nostre pare leixades, e que guerra haia entre nos e uos pesans molt: e -54- preguamuos e manamuos que noy sia, que aço es cosa quens pesa molt, e poders ho conexer que axi so uengut jo entre uos me fiy415 e en uostra amor, e queus he en cor de retenir e de amar. E sobre aço aguem fenida nostra paraula, e els resposeren, e dixeren quens grayen416 molt ço que nos deyem, e quel conseyl haurie son acort417, e quens respondria. E anarensen acordar a les cases de Munt Arago, e aquest acort dura gran peça.
32. E sobre aço nos esperan els, uench missatge al conseyl, quen ·R· Folch e les companyes, que eren de fora e que corrien la uila. E nos ueem quel conseyl se arrauataua, dixemlus: Estats segurs, e hoits ço queus direm. E enuiam per aquels qui eren anats conseylar que uinguessen: e uengren ni una partida, e no responeren a aço que nos los hauiem dit. E dixemlos: Baraons, maraueylamnos molt perqueus arauatats per neguna re, que aquesta cosa no poria esser que yo estan ab uos nuyl hom uos gosas fer re418: e per ·I· diner que uos perdats, ço que no poria esser, nos uos nesmenariem ·X· E els dixeren: Deits ho be, e marrats ho uedar. E nos dixem: Aço uedat es. E enuiam hi sempre419, e trobam que no era re: e en tant no faeren resposta de re, e leuarense tots en peus. E nos entramnosen en nostra casa, e entrassen ab nos don Rodrigo Liçana e don Blasco -55- Maça daquels de nostra meynada, e420 don Assalit e don Rabaça notari nostre e dixeren: que en la uila gitauen cadenes, e tancauen les portes de la uila. E nos dixem an Rabaça: Hauets neguna ley qui tenga prou a nos e a uos? E el respos421 Senyor, no par quey tenga pro, ley ni dret. E nos dixemli: Sabets hi als? E dix el: No, mas demanats ne de conseyl a aquests Richs homens. E nos demanamlos de conseyl, e deyen que grans traycions fayen, mas no dauen422 altre recapte. E sobre aço, dixem nos, que nos hi dariem tal conseyl, lo meylor que esser pot: que enuiarem fer comprar a la carniçaria moltons, e els cuydar san que façam adobar de menjar: e uos fets, ensellar e anatuosen, e aço sia ades feyt: e yo enuiare per mon caual, e per mon gonio, e per mon perpunt, e per mes armes, e siats ades en la plassa apareylat423. E la cosa feuse axi, si que uench en Rodrigo Liçana, e don Blasco Maça, e no som sino, tro a ·V· cauallers. E deualam per aquela porta per hon ix hom a la Isola424 e el cami de Bolea, e trobe la porta tancada, e demane qui la hauia tancada, e trobe una fembra que dix, quels iurats la hauien tancada. E nos dixem a ·I· escuder: On es lo porter? E dix ell: Lasus425 sol estar. E enuie dos escuders meus e demanarenlo426: e uench tot descolorit, e nos demanamli: Qui a la clau desta porta? E el -56- dix: Los jurats la han. E nos dixemli: Ara datsla tost, sino tal uos dare de la espaa per la testa que mort uos metre. E feem pujar aquells ab el e aportaren la clau, e aduxerenlons pres altra uegada ab la clau, e femli obrir la porta ab mos homens, e nos aturam nos a la porta tro que uengren los cauallers. E quan foren uenguts exim defora, e dixeren nos quens hauien retengudes açembles427 e escuders de dins. E nos dixem a be ·XX· o a ·XXX· homens Dosca qui estauen ab nos defora, que enuiassen a la uila ·I· hom e quens tramesessem tot quan nos hauiem en la uila dins428. E nos anamnosen per la Izola en jos429, e trobam en ·R· Folc e en ·G· de Cardona ab tots los altres cauall, e nostra maynada e don Ato, ploran, ques cuydauen quens haguessen retengut. E els homens Dosca hauien ia enuiat a don Ferrando et als de Saragoça que uinguessen, que els nos tenien en Osca.
33. E aço passat, anamnossen, a Pertusa. E nos estan aqui, don Fferrando e don ·G· de Muntcada e don Pero Corneyl uengressen a Osca, e aqui parlaren pleyt entre els, ques auendrien ab nos, e ques tenien per horats430 de ço que fet hauien. E plach molt a nos e a nostre conseyl les paraules quens -57- enuiaren a dir, e demanamlos: En qual manera uolien fer est pleyt ab nos? E els dixeren: que els exirien en aquela serra que es sobre Alcala, e nos ab nostra companya que uinguessem a Alcala: e nos que ixissem ab ·VII· que fossem de nostre conseyl, e els que uendrien ·VI· o ·VII·, e lexarien laltra companya. E encara dixeren: que ells be uendrien a Pertusa, mas hauien paor que alcun uil431 hom nols mogues barayla, e uolien parlar ab nos aixi con uassayls deuen parlar ab lur senyor natural, e que ans que partissen de nos fariem en tal guia que nos seriem pagats dels. E axi con fo parlat432 se segui. E exim a les uistes, nostres perpunts uestits e les espaes cintes433, e uench ab nos en ·R· Folch, e en ·G· de Cardona, edon Ato de Foces, e don Rodrigo Liçana, e don Ladro fiyl que fo de don Ladro434, qui era noble e de gran liynatge, e don Assalit de Guda, e ·I· caualler nostre435, e don Pelegri de Bolas: e de la lur part uench don Fferrando que era oncle nostre, e en ·G· de Muntcada pare den Gasto, don Pero Corneyl, e Fferrando Periç de Pina, e altres qui eren de la lur part que a nos no membren. E don Fferrando comença la rao, e dix aixi: Senyor, nos som açi uenguts denant uos, e pesans molt desta uerra que es estada entre nos e uos, e som uenguts açi per partirnosen e pregam uos quens perdonets, que cor hauem436 de seruiruos jo e en ·G· -58- de Muntcada, e don Pero Corneyl, e quants som de la nostra partida, que mal hauem pres per uos e feyt nauem, ço quens pesa molt: e fils mals se hauien a esmenar nos nous437 ho poriem esmenar, e a uos feruosi a gran esmenada438 perque mester hia merçre: e encara us uolem de mes pregar, que nos seruen uos be, quens façats be: e a mi sotsne tengut oer lo parentesch que he ab uos, e a don ·G· de Muntcada, perque Res Despanya no ha tant honrat uassall con uos hauets dell, ne qui tant lo pusca seruir. E ab aço feu fi a ses paraules. E puys dix don ·G· de Muntcada: Senyor, lo deute que yo he ab uos nuyl hom del mon nol sap mils que uos, car uostre liynatge el Comte de Barcelona per nom ha feyt aquest nostre liynatge: e yo la merçe de Deu he mes quels altres, que he la riquesa de Bearn en439 Guascunha ço que negun dels altres no hague, e tot ço que yo he ne poria hauer metre a en uostre seruisi, e ço que yo faya, Deu que sap tota re, sap cuydaua fer a uostre prou440 e a uostra honor: mas pus ueg que a uos no plau a mi no plau, e tinch me per errat de ço que feyt he, e axi clam uos merçe quem perdonets a mi e als altres qui en esta cosa hauem estat, car faç uos saber que nuyl temps no garrejare mes ab uos, car uos tench per tal que no farets tort a mi ne a mos amichs ne a mos parens, e quan ho -59- fessets, pregant et ab amor uos uençre e a b lo bon seruiy que yos fare, e açom deu ualer ab uos. E feu fi a sas paraulas. E sobre aço. dixemlos nos quens acordariem. E partirense de nos e dixeren aquells richs homens qui eren ab nos: que be e gint nos ho mostrauen, e ab gran deuocio, e faya a pendre441. E sobre aço femlos tornar, e dixemlos: Ço que uosaltres nos hauets mostrat, e ab tant gran deuocio e faya a pendre, somne pagats, prenem la bona uoluntat en esmena, e uolem uos retenir en: nostra amor e en nostra graci. E uengren los cauallers qui estauen luny de cada una de les parts, e saberen la posa e la composicio442que feyta hauien: foren tots alegres et pagats. E passat aço anamnosen a Leyda.
34. Can uench passat vn ayn e mig443 nos estan en Leyda, uench la Comtessa Durgell que fo fiyla del comte Ermengol444 e de la comtessa de Subirats445 que era estada muyler den Aluar Pereç e partirense per parentesch e no ach negun fiyl dell, e hauia nom Narambiays446: e nos aculimla be447. E quant uench que ach estat ·II· dies anamla ueere, e en -60- ·G· de Seruera senyor de Iuneda era en conseyl della, e per el faya mes que per hom del mon, e aconseylauala en ses faenes per ço car el hauia hauda la mare dela per muyler e car ell era hom antich e dels pus sauis homens Despanya: faya per son conseyl tot ço que ela mostraua a nos ni als altres: e ell procuraua en sos ops e en tot ço que ela hauia mester. E dix ela an ·G· de Ceruera: quens mostras la rao per ella. E dix en ·G· de Ceruera: Dona, mostratsla uos que mils la sabrets uos mostrar e dir que yo. E feren la li mostrar a ella, e dix nos: con ella era uenguda merçe de nos perço can sabia, e axiu deyen les gens, que en nos trobaria dretura merçe: e era uenguda a nos perço can448 prenia gran tort en nostra terra, e que tota la terra sabia con ella era fiyla del comte Durgell, Nermengou, e que aquel comtat pertanyia mes a ela que a negun altre per ço car ela e ra sa fiyla, e noy hauia mes fiyl ne fiyla si ela no: e quens clamaua amor e merçe que nos que uolguessem sa dretura, e que menys de nos no la podia hauer daltre hom del mon. E en ·G· de Ceruera, e en ·R· de Peralta, empararenli sa raho per rahonar ela. E en ·R· de Peralta no hauia uolgut retre Montmagastre449 tro que la comtessa uench, e quan ella fo uenguda donali Montmagastre e aquel dret quel comte hi hauia, e retench se postat de ·IIII· castels. E tornarense a nos, e dixeren: Senyer, aquesta cosa -61- es offici de Rey, que aquels qui no poden hauer dret per altre que el, quel lus do, car Deus uos ha mes en son loch per tenir dretura, e aquesta dona que es uenguda denant uos, es de gran liynatge de pare e de mare, aixi con uos sabets, e que, sia deseretada450 dels bens de son pare en uostre Regne e en uostre poder, uen uos clamar merçe que li tornets la sua cosa e aço que son pare li leixa: e ela es tal per bones costumes que ha en fi, que li deu ualer ab uos: e daço clamamuosen merçe ab ela ensemps, que o diu, mils que nos tots. E en R. de Peralta dix atre si. E nos dixem lus: que les pregueres451 eren iustes, e que hi auriem nostre acort, e que hi fariem ço que ferhi deuriem. E demanam de conseyl al bisbe per nom en Bñ·G· Daril452, e an ·G· de Muntcada, e an ·R·453, e an ·G· R. frare den ·R· de Muntcada e pare den ·P· e a don Assalit, e a don Garcia Pereç de Meytats, e als prohomens de la ciutat de Leyda: e pregaren nos que li donassem rahonador454 en ·G· Çasala. E laora donali ela lo dret de la caldera de Leyda que tingues de sa uida, e no ualia la ora ·CC· sol' de renda, e puys puja a ·III·455 milia sous.
35. E fo acort del bisbe e dels richs homens, que citassen al comte Durgell, per nom en Guerau de Cabrera, que uingues a nostra cort per fer -62- dret a la comtessa, e que fossen totes les citacions456, totes ·III· axi con se deuien fer. E la primera citacio que hom li feu no uench. E enans que donassem sentencia contra ell ni enantassem, car aço era forma de dret, tornam a ella e dixemli: que aço no podiem fer sino, con orde de dret ho uolia, e axi ho deuia ela uoler et son conseyl. E haguem acort que citassem en Guerau de Cabrera qui tenia ladonchs lo comtat Durgell, e quan laguem citat, uench al dia en ·R· de Cardona frare den ·R· Folch, qui fo maestre del Temple, per procurador den Guerau qui tenial comtat Durgell, e dix a nostra cort, e denant tots, ques meraueyla molt en Guerau comte Durgell, e tots aquels qui aquesta cosa ohien, car daço que el hauia tengut ·XX· o ·XXX· anys e menys de clam, e estan ela uiua, que anch no li fo feta demanda, que ara li fos mes en questio ni en demanda: que457 no era tengut quen degues respondre: e pregauans que no li fessem aquesta demanda car nouela era, e que el no era hom aqui hom degues demanar tan nouela dermanda con aquesta era e tan esquiua. E en ·G· Casala dix aquesta rao per la comtessa: Senyor, en ·G· de Cardona es prohom e de gran linyatge e donrat, e maraueylas daquesta demanda? major maraueyla es que hom diga que no fara dret a tan bona dona con la comtessa, e que deman dret en uostra. cort: e que el diga que -63- nol li fara, diu contra rao: e Deus, senyor, uos mes en son loch que aquels qui no trobaren dret458 ne rao, que uos quels los donets, e la comtessa pregats que li donets son dret. E dix en ·G· de Cardona: Jo no hic uinch per als:459 ni per pladejar, mas per dir ço quem castigaren. E dix en ·G· de Muntcada: Hauets procuracio460 neguna uos den Guerau? E dix el: No, mas ço de quem castigaren jous hoe dit, e no hic son uengut per als, e ab açom nire. E dix en ·R· de Muntcada: Esperats uos quel Rey haura son acort, e respondraus a aço que fit hauets. E partirense denant nos, e aguem nostre acort, e haut acort, dixeren que faessem nos la resposta, dixemli: En ·G· de Cardona, uos ho hauets aduyta aqui procuracio neguna den Guerau: laltre, uos no uolets respondre a la demanda que ·G· Sasala uos fa. E el respos e dix: que noy respondrie als. E dixemli: Donchs nos farem aixi con fer deuem: nos citarem altre uegada, e siran ·III·: e si uol fer dret nos lo pendrem, e sino nos enantarem461 aixi con dret ho uol. E ab aytant el sen ana: nos faemli laltra citacio, e uench en ·G· de Cardona al dia.
36. E fom en casa den ·R· Raboster462, e tota la cort els Richs homens escoltaren, e en ·G· Çasala leuras en peus, e dix: Senyor, prec uos que uos -64- quem façats escoltar: Deus uolch que en est segle fossen Reys, e donals hi per aquest offici, que tinguessen dretura a aquels que mester la aurien, e especialment a uidues e a orfens: e quan la comtessa no hauia e qui recorrer posques, sino a nos463, per ·II· raons es uenguda denant uos: la una cor aquela demanda que ela fa es en uostra terra, la segona cor uos li podets dar conseyl, e no neguna altra persona del mon, perque ela us clama merçe aixi con hom deu fer a bon senyor: que uos li façats respondre an Guerau o an ·G· de Cardona qui eu aqui per el, que en aquest feyt hauets donat ·II· dies, e per defaliment del, uos ni uostra cort no hi pot enantar: ara aquest es lo derrer464 dia, on uos prega la comtessa aixi con senyor de qui espera be e dretura, que trop465 dretura en uos en esta manera: que si en ·G· de Cardona no es uengut apareylat de fer dret, que uos que enantets contra en Guerau e contra los seus bens, a fi que la comtessa pusca uenir a compliment de dret de la demanda que li fa. E dix, en ·G· de Cardona: Oiats466 en ·G·, cuydats que per uostra pladesia que hauets aduyta de Bulunya467 quel comte perda so comtat? E dix en ·G· Çasala: Jo no deman si dret no per la comtessa: e Si dret hauem, hauem fiança en lo senyor Rey que el lons dara, e en mantenir son dret no men lexeria per uos. E dix en ·G· de Ceruera: E lals hi fera468 Cardona: -65- Senyer, fetsme guiar, e anarmen he. E noy fariets als? dixem nos. E el dix que no. E respos en ·G· de Ceruera: Per ma fe si hauets affer als469. Ara, dix en ·G· de Cardona, sera con Deus uolra: e comanans470 a Deu.